Upload
ezarzos2
View
520
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
CEBA
MILA PARRA
5è A
2010-2011
1. NOMS
• En català: ceba
• En castellà: cebolla.
• En anglès: onion.
• Altres noms en català: ceba blanca, ceba d'Egipte o ceba porrera
2. ORIGEN
La ceba és originaria de l'Àsia occidental:
3. VITAMINES I PROPIETATS
• Minerals. Conté principalment potassi (170 mg), fòsfor (29 mg), calci (25 mg), magnesi (10
mg), sodi (4 mg) i sofre (0'3mg). En qualitats menors, ferro (0'4 mg), manganès, zinc, coure
i selenit.
• Vitamines: C (7 mg), E (0'14 mg), K ( 0'4 ug), B1 (0'046 mg), B2 (0'027 mg), B3 (0'116),
B6 (0'12 mg) i B9 (0'02 mg).
• Oli essencial amb components sulfurosos: disolfuri d'atilpopili, meterilal.liina i
ciclocil.liina, entra d'altres.
4. ALTRES PROPIETATS
• La ceba ajuda a controlar la diabetis i els nivells de lícits a la sang.
• La ceba actua com un antibiòtic natural reforçant el seu poder antimicrobià, amb el qual són
fàcilment combatibles constipats, bronquitis i infeccions de tipus gàstric.
• És relaxant, ideal per casos d'estrès.
• Té la capacitat per regular la tensió arterial, pel seu efectes ostensiu , especialment si es
menja crua i en amanides.
5. DESCRIPCIÓ DE LA CEBA
La ceba (Allium cepa L.) és una planta herbàcia vellosa. El seu desenvolupament és biennal i arriba
fins a l metres de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i naixen d'un bulb subterrani
d'arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon extrem té una
umbrl.la de flors blanques o rosades.
6. LA FOTOSÍNTESI DE LA CEBA
La ceba també fa la fotosíntesi com les altres plantes. Les arrels absorbeixen aigua i sals minerals
del sòl. L'aigua i les sals minerals barrejades formen la saba bruta. La saba bruta puja pels vasos
conductors de la tija fins a les fulles. Les fulles absorbeixen diòxid de carboni de l'aire. Les fulles
capten la llum solar gràcies a una substància verda anomenada “clorofil·la”.La llum proporciona
l'energia necessita per transformar la saba bruta i el diòxid de carboni en saba elaborada, és a dir,
aliment per a la planta.
7. VARIETATSCaracterístiques de la varietat Races produïda a Lleida:
• Color daurat.
• Carn blanca.
• Gust intens.
• Forma uniforme.
• Defenses mides, del calibre 1 al 6.
• Llarga conserven, ideal per a exportació.
8. CARACTERÍSTIQUES DE LA VARIETAT
FIGURES, AUTÒCTONA DE CATALUNTA:
• Color rosat, diferenciat de les antres.
• Gust dolç (no pica).
• Cruixent.
• Format irregular, més xata que rodona.
• Especial per al consum directe.
9. MÈS VARIETATS
Segons les necessitats de fotoperíode es classifiquen en: Voretats d'estiu són les que es cullen a
l'estiu i necessiten un fotoperíode llarg,o sigui, bastetes hores de llum per formar un bulb. També es
comesa com varietats de dia llarg. Varietat d'hivern són les que es cullen a la tardor i principis
d'hivern. Es coneixen com a varietats de dia curt o de fotoperíode curt i que es realitat s'hauria de
dir de fotoeríode menys llarg. El fotoperíode és: bé de període és un llarg temps.
10. EL CONREU DE LA CEBATemperatura:
És una planta resistent al fred però requereix temperatura una mica elevades i un mínim de duració
del dia per formar el bulb.
Es pot fer la sembra en pots amb 4-5 llavors per pot o en safates o testos petits
El reg:
El primer reg s'ha de fer després de plantar-la (és indispensable) duram 15-20 dies.
Ha d'estar en un clima adequat per a ella ( la planta).
11.MALALTIES I PRBLEMES:La formació prematura és el problema més habitual de la ceba. Sol ser deguda a les baixes
temperatures, per tant, és més habitual quan sembrem la ceba molt aviat, a l'hivern. Si ens trobem
amb aquest problema cal eliminar l'espiga floral el més aviat possible.
12. RECEPTASOPA DE LA CEBA:
INGREDIENTS:
Ceba 0,25Oli 0,69Mantega 0,14Farina 0,65Xerés 0,85Caldo 1,8OTOTAL 4,38
• Ceba -250 g : O,25.
• Oli – 100 ml : 6,90 l.
• Mantega – 1,48 : 1g .
• Farina – 0,65 : 1g.
• Xerés – 8,59 : 1g.
• Caldo– 1,80 : 1 l .
13. ELABORACIÓ
• Tallar de ceba fineta i sofregir-la en mig oli mig mantega fins que sigui rossa (triga molt i
s'ha de fer molt poc a poc i remenant sovint). Tirar-hi una cullerada de farina i coure-la una
mica, després afegir el xerés (un raig) i caldo o aigua amb un cuito deixar que bulli força.
• Per servir-la es posa en una olleta individual que vaig al forn,amb unes llesquetes fines de pa
torrat i força formatge ratllat per sobre, i es gratina. També és molt bona amb un ou cru tirat
abans de posar-la el pa.
14.LES VARETATS QUE TÉ LA CEBA:
VITAMINA C:
• Frena l'artrosi.
• Junt amb la A i la E són antioxidants: eviten la degeneració cel·lular.
• Protegida de la contaminació i dels efectes de fums del cigarrets.
• Ajuda l'estrès del colesterol.
• Accelera de cicatrització de les fractures òssies.
• Troben vitamines C en: kiwi, pebrot vermell, julivert, caquis, llimona, coliflor, espinacs,
taronja,...
VITAMINA E:
• La vitamina de cor. És antioxidant.
• Protegeix de les agulletes, rampes a les cames.
• Frena la pèrdua de memòria.
• Ajuda a estabilitzar el nivell de sucre (diabetis).
• Afavoreix la ciclació de les ferides.
• Actua com a preventiu del Parkinson ( el parkinson és: és una malaltia muscular, perdúa
dels moviments automàtic primaris, vol dir que la gent gran té problemes mou la ma sense
que ell la controli.
• Trobem vitamines E en: avellanes,ametlles , torrades, l'oli d'oliva, poma, espàrrecs,...
VITAMINA K:
Se l'anomena la vitamina de la coagulació de la sang.
Ajuda a mantenir els cossos durant la vellesa.
Trobem vitamines K en: en les fulles verdes,userda, tomàquet, col, coliflor,pastanaga, espinacs,
cigrons, xocolata, maduixes, carassa,...Àsia oriental
VITAMINA B:• Produeix energia a través dels aliments.
• Intervé en el creixement.
• Cuida la salut del cor i les artèries.
• Manté en bones condicions el sistema nerviós.
• Cuida la salut mental.
• Enforteix el sistema immunològic.
• robem vitamina B en: carn de vedella, de pollastre, de porc, els ous,...
• En el llevat de cervesa principalment. També en els cereals integrals, llegums, anus,...
RECULL LITERARI De vegades sóc rabiosa,
Fins i tot,puc fer plorar.
D'altres cops sóc deliciosa
i esdevinc un bon menjar.
PISTA 1:
Marró per fora,
blanca per des.
PISTA 2:
Sóc present al sofregit.
PISTA 3:
Sóc la... SÓC LA
C__B__
WEPGRAFÍA DE LA CEBA:
WWW.GOOGLE.ES (IMAGES )CEBA)
WWW.GOOGLE.ES (CEBA)WIQUIPEDIA)
BIGRAFÍA:
LLIBRE DE L'HORT.
LLIBRE DE NATURALS.
FOTOS DE LA CEBA