~~::( Publicacióde Rosa Sensat

Setembre 1996

PERSPECTIVAC O?L A R 2 O 7.

..1I .-...

PERSPECTIVAESCOLAR 207

2 Mass media a I'ensenyament

La comunicació és una invenció, una construcció política

i tecnica !ligada a ideals i tendencies de poder. La lingüística

i l' anezlisicrítica del discurs s' apropen a aquestfenomen amb

la intenció de desenvolupar en el receptor deis missatges de

mi~jans de comunicació una consciencia deis recursos

pragmeltics d'aquesta invenciÓ i construcció. En conseqüen-

cia, el tractament lingüístic deis media s'interessa sobretot

pels usos que es fa deis elements simbolics.

'"

Consum i producció ade masses

la comunicació

Xavier Laborda

L Cinema i comunica-ció. Novetats primavera1996, Laie, lIibreria cafe,Pau Claris 85, 08010Barcelona, butlletí bi-bliografic núm. 12 (36pp.), que recull una se-lecció deIs títols apa-reguts el darrer any.

L'encís de I'oferta

Una publicació comercial editada recentment per una llibreria deBarcelona informa els seus clients sobre les novetats bibliografiquesen cinema i comunicació. Aquest cataleg, que compren seccionsdedicades a vídeo i televisió, fotografia, premsa, radio i televisió,inclou unes nou-centes obres, disponibles en diversos idiomes.'Els títols repertoriats parlen de productors, actors, directors,obres artístiques, pero també de tecniques de realització en qual-sevol d'aquests mitjans, de llenguatges expressius, de crítica od'experiencies escolars. En conjunt, es pot dir que queden cobertesmoltes de les perspectives que poden interessar el lector, perquetrobem material historiografic, tecnic, assagístic o didactic, aplicata un conjunt suficient de mitjans de comunciació massiva, tot i queno hi són tots. -

,.

r

Si citem aquest cataleg és per dues raons. La primera ésimmediata, ja que consisteix en l'ajut que el lector de Perspectiva

Escolar pot rebre per aprofundir en els seu s interessos o dispersarla seva recerca. Pero no és ras la raó principal, perque un instrumentd' aquesta llena pot ésser substitu'it per altres. La segaDa i més urgentraó es resumeix en una visió crítica del conjunt mediiUic o, si hopreferim, una visió selectiva, interrogativa i negadora d' estereotips.Si citem, doncs, un excel.lent cataleg bibliografic no és simplement

per la seva utilitat de receTen sinó per reflectir un aspecte difícil dela qüestió: que es pOI fer davant la diversitat i la complexitat deismitjans de comunicació massiva? Perque, com s'ha apuntat, sónmolts els punts de vista que es poden adoptar i, dintre d'aquests,podem escollir una opció de consumidors o bé de productors iemissors de missatges d'aquesta mena. Alhora, pero, cal no oblidarla reflexió sobre el fenomen, és a dir, el coneixement que dóna ladistancia crítica i escrutadora.

Entenem que és aquesta darrera posició la que ha escollit l'equipde redacció de Perspectiva Escolar per tractar la materia. Enconcret, des de I'angle deIs seus llenguatges i les seves practiquesa l'aula. El principi implícit que proclama la importancia que té pera l'escola el tractament deis mass media rau en la necessitat d'una

plena alfabetització. El concepte d'alfabetització inclou diversosprocessos socials d'extensió de les capacitats expressives icomunicatives, i representa un segon estadi de socialització lingüís-tica de caracter instrumental i tumbé ideologic. Hi ha, per tant, unaalfabetització primaria que capacita per emprar les lletres i el nú-meros, en constextos de relució interpersonal o impersonal. 1 tam-bé hi ha alfabetització en la maduració receptiva i productiva demissatges periodístics, iconografics, cinematografics o informatics.

Els usos de la lIengua

Es diu, amb fonament teoric, que els mitjans de comunicaciómassiva apliquen uns llenguatges específics, el coneixement deisquals resulta imprescindible per ser un interlocutor competent.Així, l'exercici del periodisme demana un domini del registre escriti deis formats específics en que es manifesta: editorial, cronica,noticia, reportatge, ressenya, anuncis... 1 el seu «llenguate» constade paraules i altres recursos tipogrMics i grMics, cOJ'n ara lapresentació, la ubicació relativa dios el diari o les il.lustracions. Elmateix es poI dir del «llenguatge» de la radio, el cinema o latelevisió, en el sentit que la comunicació que estableixen aquestsmitjans esta supeditada a unes formes expressives molí determina-des i exigents, almenys quant a formació tecnica. L'ensinistramentdeis alumnes en aquesta realitat mediatica, igual que succeeix ambI'alfabetització primaria, fa observar els requisits formal s deis

PERSPECTIVAESCOLAR 207

4 Mass media a I'ensenyament

2. MONEREO, CASTE-

LLÓ, CLARIANA, PALMA,PÉREZ. Estrategias de en-señanza y aprendizaje.Barcelona: Graó, 1994.

./"""

respectius registres i incorpora un coneixement estrategic: planificat,conscient, intencional i avaluatiu.2

Per a acceptar el terme de llenguatge referit als esmentats mitjanscal afegir que aquest és un concepte figurat, que reuneix elementslingüístics, instrumentals i economics. Són elements lingüístics iexpressius la combinació de text, imatge i so. Són instrumental s itecnologics els recursos de gravació, impressió i difusió. 1,en darrerlloc, pero no pas amb menor importancia, hi ha el factor economici sociologic, en el sentit que els mass media constitueixen unssistemes industrials de comunicació i de construcció o conformació

de consciencies. Doncs bé, les practiques escolars en els llenguatgespoden i han de copsar aquests tres vessants, tot i que difícilmentpodran recrear-los tots ni falta que fa. Sí que cal destacar, pero, queel vessant lingüístic és prou ric com per mereixer els millorsesforyos, ja que demana el domini deIs registres, el lexic i lesfórmules canoniques o els criteris d'argumentació i demostració. Detot aixo se'n diu l'estil. L'estudi i l'aplicació deIs estils deIs mitjansde comunicació conformen la part més atractiva d'aquesta realitat,si deixem de banda un altre capítol fonamental com és la formacióprofessional.

Tanmateix, no ens podem sentir satisfets amb aquestaaproximació lingüística als mass media perque no justificaplenament el seu estudi ni ens adreya vers una aplicació significa-tiva. Quines son les seves mancances? La principal consisteix acreure que les estructures i els procediments formals són l' expressiómés alta del coneixement, quan la seva funció és purament instru-mental. Dit d'una altra manera, a la vida quotidiana no ens importaelllenguatge sinó el missatge, perque elllenguatge és abstracte i elmissatge és la seva actualitzaéió en situacions comunicatives. Pertant, si posem l' emfasi en el sistema o en el llenguatge, podemquedar reclosos dins un espai insUficient, depauperat. Pero no sónaquestes les tendencies educatives endegades i presentades aquí,perque s'interessen pel que són activitat i comunicació: els discur-sos. EIs discursos publicitaris a televisió, els discursos informatiusa la premsa o els programes de confidencies a la radio, per exem-pie. Aixo implica concebre els mitjans com a formats tecnologicsdestinats a comunicar. Aixo implica també, d'acord amb la prag-matica, que no hi ha enunciats correctes o erronis sinó adequats o

....

"

inadequats a la situació comunicativa de cada caso Aixo comporta,finalment, l'assumpció del fetque no hi ha practiques interpretativeso productives tara d'un context, unes pressuposicions i uns objectiusdeIs parlants.

Enconseqüencia, l'estudi deIs llenguatges comunicatius és la partsintactica de I'activitat, que resulta molt valuosa quan es connectaamb la dimensió pragmatica o d'usos de la llengua. Esbrinar lespressuposicions o els objectius que impulsen un discurs o els actesdialogics que s'hi realitzen permet centrar la nostra atenció en elsrecursos emprats i en els efectes. Un proposit, el de la conscienciapersuasiva, connecta a més els factors lingüístics amb el de laindústria de la informació. El proposit o principi dela conscienciapersuasiva posa de manifest la relació etica entre els parlants, segonsla seva consciencia o advertencia de l'abast persuasiu del missatge.3Aquesta consciencia inclou, a més de la comprensió de l' enunciat,el reconeixement de les estrategies i mobils desplegats pel parlant

o pel mitja de comunicació. Quan el destinatari no n'és conscient esdóna una relació eticament blasmable, perque I'emissor té unacondició industrial, amb uns avantatges tecnics inherents que elsalarguen una gran autoritat i els tan més poderós i més penetrantssocialment.

5

3. REBOUL,alivier. La rhé-torique, París: Presses Uni-versitaires de France, 1984.L'autor distingeix quatre re-lacions etiques en el discursoA) Consciencia compartidaentre els parlants respecte delmissatge persuasiu, compassa en la instrucció escolar.B) Predomini de I'emissor, enels missatges publicitaris. C)Perspicacia o advertencia delreceptor, pero no pas del'emissor, en les relacionsentre psicoleg i consultant obé en la lectura crítica que faun investigador. C) Inad-vertencia deis interlocutors,en les manifestacions ideo-logiques.

PERSPECTIVAESCOLAR 207

6 Mass media a I'ensenyamenl

4. Sobre la indepen-dencia relativa del quar!poder, Rafael SánchezFerlosio eseri u: «Esededo que escribe antici-padamente en el aire aocho columnas, ese dedoque puede permitirse es-cribir con su vuelo invisi-ble en la primera planadel aire invisible del des-pacho oval el noticiónque al amanecer del díasiguiente aparecerá aocho columnas en la pri-mera plana de todos losperiódicos del mundo,ese dedo es de verdad elcuarto poder, no los dia-rios que registran su de-cisión o sus palabras.»(Vendrán más años ma-los y nos harán más cie-gos, Ed. Destino).

5. «El lugar que ocupa lamujer en la noticia es ladel número eventual (im-

~

El cas de la consciencia persuasiva

Si considerem com s'aplica el principi a la premsa escrita,observem que es donen situacions en que els interlocutors sónconscients del missatje persuasiu, és a dir, deIs seus efectescomunicatius. Aixo succeeix quan el diari o la revista desplegamecanismes de pedagogia de la informació, de manera que identi-fica les seccions de notícies i les d' opinió, estableix uns descriptorselementals i ordenats en totes les informacions (qui, que, on, quan,com, per que, amb que) i fomenta una alternan9a o,la il.lusió d'al-ternan9a en la possessió de la paraula (cartes al director, recti-ficacions, concursos). Una segona modalitat de relació, des de l'as-simetria, consisteix en el fet que només l' emissor és conscient de lafor9a del missatge, i que denominem de predomini de l'emissor.La propaganda i la publicitat extreuen baila part de la seva influen-cia d'aquesta relació enganyosa, generalment disposada en dosplans, el del misssatge aparent i el del misssatge ulterior. A la prem-sa s'aprecia aquest tomb assimetric en les agendes temiHiques del'empresa editorial, quan s'insisteix particularment en certesqüestions, o en el tractament descurat, si no interessat, de certs afers.

L'interes de les practiques de producció comunicativa radiquena assolir una perspicacia de lector, a ser capa9 de discernir abusosdeIs mitjans de comunicació i a assenyalar de quins procedimentses valen per fer abusos discursius. Val a dir que en nombrasesocasions la mateixa empresa de comunicació no és conscient de lacodificació persuasiva deIs seus missatges perque actua com lamajoria de les empreses.4 Aixo succeeix amb discursos racistes,xenOfobs, sexistes o tecnolatres. Resulta curiós, per no dir lamen-table, observar com es classifiquen determinades notícies i quinesassociacions els atribüeixen una interpretació subjacent. En els reísdiversos apareixen delictes comesos per immigranls, els quals sónidentificats per la seva' nacionalitat, i queden relacionats ambnarcotrafic, marginació, il.legalitat, violencia i problemes d'ordrepúblic, mies integristes o practiques culturals aberrants. En lesmateixes pagines es donen notícies judicials d' agressions a dones,amb relats pretesament expositius, tot i que afalaguen !'olda mali-ciosa amb ressons pornografics.5 Aquests clitxés ideologics pas-sen desapercebuts, ja que es tenen pel relat de la veritat mateixa,tan natural com sembla per la for9a del costum.

.....

~

Analisi crítica del discurs

Una línia de treball en mass media, la de l' analisi crítica deldiscurs,6 consisteix a fer una lectura atenta deis discursos, no tant perdesenvolupar un paper polític -que aixo és una opció personali associativa- sinó per esbrinar els procediments pragmatics iretorics que intervenen en mediacions de predomini de l'emissorindustrial o d'inadvertencia ideologica. Per il.lustrar aquest marc detreball volem mencionar el cas d'un operador britanic de borsa, NickLeeson, presentat a la premsa sota un formal de narració serial i queconstitueix un exemple d'infracció de la maxima pragmatica deveracitat o, dit sense tecnicismes, de manipulació informativa. La

fallida d'un gran banc, amb unes perdues fulminants de centcinquanta mil milions de pessetes, és recollida a les pagineseconomiques -i no pus a les de societat i fets diversos- i alllargde set mesas apareixen breus notícies sobre la culpabilitat, fugida,empresonament i condemna del broker Leeson. Aquests són elstitulars d' algunes de les notícies, recollides del diari El País:

«El Banc d' Anglaterra intervé Barings davant la impossibilitatd'aturar la seva fallida» (27.02.95).

«El Govem britanic ordena investigar la crisi del banc Barings.Un 'operador deshonest' provoca la fi d'una entitat centenaria»(28.92.95).

«El yuppy que va enfonsar un banco Els 28 anys d'un operadorhan bastat per arruinar dos segles de banca» (01.03.95).

«La premsa denuncia la desaparició de documents del Barings»(10.03.95).

«El Govem britanic i el Banc d' Anglaterra culpen el Barings dela seva crisi» (19.07.95).

«Leeson reconeix la seva culpabilitat en la- fallida del bancBarings» (11.09.95).

Aquí tenim una historia, que s' inicia amb un esclat descomunal-va afectar l'economia i les divises del món-, aporta una

explicació entenedora d'una cosa tan complexa i fosca com undelicte continuat en el mercat de futurs i derivats -hi ha un sol

culpable-, menysvalora indicis que apunten que l'explicació ésfalsa o una simplificació abusiva -documents robats i informesincriminatoris- i que acaba amb un veredicte de culpabilitat que

7

más por su posición ordinalen la acción criminal de la quefue víctima que por el gravehecho de haber sido víctima):Hallada la víctima número]9de un asesino de prostitutas(La Vanguardia. 25.12.91).»(Natalia F~rlHíl1d~/., «Los",edios bajo la lupa», aFempress, gener de 1994.)6. Treballen el tema del'analisi crítica del discursTeun A. Van Dijk, TeresaVelázquez. Luisa Martín,Natalia Fernández, RulhWodak o Koenraad Geldof,entre molts altres.

PERSPECTIVAESCOLAR 207

8 Ma.. media a I'ensenyament '"

restitueixi l' ordre infringit. Cal consultar el contingut de lesinformacions per comprovar l' exactitud de la tesi indicada, tot i queja amb els titulars coneguts s'aprecien infraccions retoriques, comles de comparar l' edat de l' empleat amb la de l' entitat i atribuir als28 anys de Leeson una capacitat destructora, perque en aquestsenunciats destaca la irrellevimcia d'una associació i d'una relació decausa i efecte.

Per acabar, volem recordar unes paraules de Neil Postman, queplante gen de nou la conveniencia d' entendre i treballar entom deIsmitjans de comunicació massiva de manera crítica, activa, creativa:«Entendre la paraula escrita vol dir seguir un pensament, la qual cosarequereix for<;:apoders de classificació, de fer inferencies i deraonaments. Vol dir descobrir mentides, confusions i gene-ralitzacions exagerades, detectar mals usos de la logica i del sentitcomú. També vol dir pesar idees, comparar i contrastar afirmacions,connectar una generalització a una altra. Per fer aixo, s'had'aconseguir un cert distanciament de les paraules en Si.,,7. Undistanciament de les paraules i de qualsevol missatge mediatic.L'excel.lencia del receptor, en darrer terme, no esta lIigada tant alsseus encerts d'interpretació com al fet de no ser indiferent, de no serun consumidor o un emissor a qui tant se li'n dóna. Per assoliraquesta pretensió pot fer molt i molí un altre mitja de comunicacióde masses, no esmentat fins ara, tot i que genera una socialitzacióqualificadíssima i busca una formació crítica o de conscienciaretorica deIs interlocutors. Aquest mitja és l' escala.

7. POSTMAN,N. (1985), Divertim-nos fins a morir. Els discurs a l'época del«show-business», Barcelona: Llibres de I'Índex, 1990 (p. 69).