Embed Size (px)
Citation preview
CRONOLOGIA HISTÒRICA
Breu repàs per la història dels Comtats Catalans, la Corona d’Aragó i els Països Catalans
Qui perd els orígens perd la identitat.J.Fuster
FORMACIÓ DE LA LLENGUA PENÍNSULA IBÈRICA
SUBSTRAT
X a.C. – IV a.C.
ÍBERS, FENICIS, CELTES,
INDOEUROPEUS
ROMANITZACIÓ
III a.C. – V d.C
ROMANS: LLATÍ
SUPERSTRAT
V – VII
GERMÀNICS I ÀRABS
• El SUBSTRAT PREROMÀ de Catalunya provenia de:– l'indoeuropeu (pobles que van arribar aquí entre els ss X-V
aC)
– el fenici (el 645. aC funden Eivissa)
– el grec (van arribar al s. VII aC, a Empúries)
– l'iberobasc (VI-V aC: Íbers i bascs eren diferents.)
SUBSTRAT / X aC - IV aC
DEFINICIÓ SUBSTRATLlengua d'un territori que éssubstituïda per una altra llengua (perconquesta o colonització), però queinflueix en la nova, aportant-hi algunstrets ling.
indoeuropeu fenici grec iberobasc
mots
comuns
banya,blat,
camí,maduixa,
tancar,
trencar,rusc
calaix,
prestatge
pissarra,
esquerra,
bassa,
lleganya,
topònims
Besalú, Verdú,
Vallabriga,
Queralb
Eivissa,
Maó,
Tagomago
Empúries,
Roses
Gerri,Gerb
, Arinsal,
Olost,
Tossa,
CotlliureEXEMPLES:
màscara púnica d'Eivissa
ROMANITZACIÓ/ III aC - V dC
L'evolució del llatí vulgar donà
origen a les llengües
romàniques, a partir del s. VIII
dC: GALAICO-PORTUGUÈS,
CASTELLÀ, CATALÀ, OCCITÀ,
FRANCÈS, RETOROMÀNIC,
ITALIÀ, ROMANÈS I SARD.
llatí català castellà francès italià
ROTA roda rueda roue ruota
MATER mare madre mère mare
PETRA pedra piedra pierre pietra
LEONIS lleó león lion leone
LEX llei ley loi legge
Els romans conqueriren mig
continent i hi implantaren el
llatí vulgar o col·loquial. La zona
es diu ROMÀNIA i la van
convertir en una unitat
lingüística.
A Catalunya, van desembarcar a
Empúries l'any 218 aC
Mapa de les llengües romàniquesa partir del S.VIII d.C
• Els germànics van iniciar la ocupació de l'Imperi romà al segle V, però no van imposar la seva llengua.
• Els visigots,que s'instal·laren a Hispània, adoptaren el llatí. • Els francs s'instal·laren a la Catalunya Vella i formaren comtats, a on nomenaven
comtes.• En debilitar-se l'Imperi franc, els comtats s'independitzaren i el càrrec de comte
passà a ser hereditari.
SUPERSTRAT GERMÀNIC/ V dC - VII dC
DEFINICIÓ SUPERSTRAT
Llengua que s'introdueix en lazona d'un altra, però no arriba asubtituir-la, tot i que hi deixa tretsling.
LÈXIC GERMÀNIC
noms comuns
espia, treva, elm, bandera, gris,
guerra, guaita, guanyar, feu, herald,
baró,roba, esparver, òliba, blau, blanc,
sabó, llesca, sala, estona, fresc, orgull,
lleig, boig, gana, escuma...
topònims Campdevànol, Montsoriu, Escariu
antropònimsArnau, Bernat, Berta, Elvira, Frederic,
Guillem, Jofre, Raimon
EXEMPLES:
SUPERSTRAT - ELS ÀRABS/ V dC - VII dC
A la Catalunya Vella la influència àrab durà un segle.A la Cat. Nova va durar 4 segles, i a València i les Illes, 5 segles i mig.
LÈXIC ÀRAB
menjarsxarop,sucre,albercoc,albergínia,
alfals,arròs,llimona,safrà,síndria,taronja
camp ,casa i
construcció
sèquia,sènia,nòria,aixeta,safareig,barri
raval,guix,rajola,catifa,matalàs,setrill
arracades,barnús,cotó,senalla,alcohol
mar, exèrcit i
comerçxaloc,llebeig,garbí,drassana,almirall,
talaia,albarà,duana,magatzem,tarifa.
topònimsAlcalà,Calasseit,Alcúdia,Calaf,Benicarló
Vinaròs
antropònims Borja,Medina,Gallifa,Gassull,Mesquida
EXEMPLES:
Els àrabs entraren a la península l'any 711, durant el període de formació de les llengües romàniques.No van trobar cap resistència dels visigots. Arriben fins zona franca (Batalla de Poitiers- 732)
• Està format per les llengües que determinen una influència parcial sobre una altra.
• Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència en un mateix territori.
• Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les seues veïnes.
ADSTRAT/ al llarg de tots els segles
castellà
faisó, beutat, ambaixada,
bacallà, bressol
borratxo, broma, burro, buscar,
llàstima
beixamel, biberó, bidet, bufet,
silueta... el sufix –ATGE
camerino, adàgio, alegro, piano, sonata...
bistec, bar, còctel, rècord, eslògan,
bàsquet, xut, tennis, hoquei...
ALERTA...
Unes nocions d’història...
DESPRÉS DE LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ (s.V d.C)...
ENTRADA DELS
POBLES
GERMÀNICS
(visigots, sueus,
vàndals, alans,
francs)
(s.V d.C)
http://www.youtube.com/watch?v=9xyj5M1FGH0Batalla de Germània contra els romans
Pobles germànics a Europa
Entrada dels
àrabs el 711
(s.VIII d.C)
Fins a la Marca
Hispànica
CATALUNYA NOVA COMTATS CATALANS
territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir,
les antigues taifes de Lleida i Tortosa
Territoris de l’actual Catalunya amb vassallatge a l’Imperi Franc.
I un cop tenim el territori...
...i la llengua que es parla...
1- CONSOLIDACIÓ I NAIXEMENT
878 - Guifré el Pilós reuneix els comtats de la Marca Hispànica i els converteix en hereditaris
(naixement del casal de Barcelona).El jurament de fidelitat als reis francs continua.
976- Borrell II no va jurar fidelitat al rei franc i això marca l'inici de la independència de Catalunya
1137-Ramon Berenguer IV, es
casa amb Peronellad'Aragó: neix la
Corona catalano-aragonesa
813, al Concili de Tours, els bisbes van ordenar les predicacions en llengua romanç, perquè la gent ja no entenia el llatí.
839, l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell, que és un text en llatí, relaciona uns topònims en català, en un document anomenat Capbreu, per
identificar el seu corresponent nom llatí, en l'acta
842: Escrit en francés, primer text en llengua romanç (Jurament d’estrasburg).
1137-Ramon Berenguer IV conquereix la
Catalunya NovaTortosa (1148)Lleida (1149)
El títol: comte-reiLa llengua: català-aragonés
Base dels dialectes del català
Fetslingüístics
Fets
polítics
Primerstextos en
català
XII- Forum Iudicum (jurídic)
XII- Homilies d’Organyà(religiós)
2- EXPANSIÓ DE LA LLENGUA XII-XIII
Amb la derrota de Muret (1213) mor el rei Pere I, el succeeix Jaume I i les aspiracions d’expansió es desviaren
cap als territoris àrabs
La Corona es va estendre cap al sud i cap a l'est , i la frontera lingüística va quedar
establerta al final del regnat de Jaume I: les illes (repoblades per gent de la Cat. Vella) i
València (repoblada per gent de la Cat. Nova)
Mallorca:1229Eivissa: 1235
València:1238Menorca: 1287
RAMON LLULL (1233-1316)
4 GRANS CRÒNIQUES2ª ½ s.XIII
Fetslingüístics
Fets
polítics
Literatura jurídica en català: els Furs de València, els Costums de Tortosa, els
Usatges o el Llibre del Consolat de Mar
BERNAT DESCLOT
No hi ha poesia en catalàTota és en occità
PERE EL CERIMONIÓS
RAMON MUNTANER
JAUME I o Llibre dels Fets
3- PERFECCIONAMENT ESTILÍSTIC XIV
Expansió com a llengua de creació i de govern entre els segles XIII i XVI, temps en
què la corona catalanoaragonesa va estendre els seus dominis per Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes i
NeopàtriaPere el Catòlic
1196-1213
Literaturareligiosa
(Hereva de la tradició de Llull)
Fetslingüístics
Fetspolítics
CANCELLERIA REIAL
Elaborava els documents propis de l'administració, en
català, aragonès i llatí.
Aquesta institució va crear un estil madur i elegant, un
model de llengua com el que avui seria el cat. estàndard.
SANT VICENT FERRER
FRANCESC EIXIMENIS
ANSELM TURMEDA
ISABEL DE VILLENA
Jaume I1213-1276
Pere el Gran1276-1285
Alfons III1285-1291
Jaume II1291-1327
Sardenya (1324)
Alfons el Benigne1327-1336
Pere el Cerimoniós1336-1387
Martí L’Humà1396-1410
Joan I1387-1396
Sicília (1282)
Atenes (1380)
València, Mallorca, Eivissa
s. XV Martí l'Humà mor sense fills, i el Compromís de Casp (1412)proclama Ferran d'Antequera, per la qual cosa s'instaurava un rei castellà com a regent de la corona catalana. A partir de Ferran d'Antequera, el cast. va compartir usos i funcions amb el català, especialment entre les classes altes.
Fetslingüístics
Fetspolítics
HUMANISME
Introduït per Alfons el Magnànimdes d’Itàlia. (Bernat Metge)
València es converteix en el centre polític, econòmic i
cultural de la Corona d’Aragó
POESIA
Primera Poesia en català (Ausiàs March)
NARRATIVA CAVALLERESCA
(Joanot Martorell)
NORMALITZACIÓ
El català del s. XV ja està normalitzat,és llengua de cultura malgrat no té una gramàtica, però se segueixen les normes de la Cancelleria Reial i els escriptors.
La invenció de la impremta encara contribueix més a la seva normalització.
A finals del segle apareixen tractats de lingüística, com ara els reculls de formes incorrectes de B. Fenollar
Ferran el Catòlic es va casar amb Isabelde Castella (1479) i això va unir els dosregnes (castellà i catalanoaragonès),conservant la seva personalitat, lleis icostums, però va desaparèixer ladinastia catalana.
Fetslingüístics
Fetspolítics
En el Renaixement (XVI) i el Barroc (XVII), el català va viure
una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta. Com que
les classes altes es castellanitzaven, els escriptors
preferien escriure en castellà per aquest aquest públic.
La literatura popular d’aquestperíode fou rica i abundant.
Tota ella en català
Poesia popular: goigs, nadales, corrandes,
cançons de bandolers.
Teatre religiós i profà
Amb Carles I d’Àustria (1516) la coronacatalanoaragonesa perd la seva cort,malgrat conservar les Institucions.Part dels nobles catalans se'n van a lacort carlista i adopten el castellà.
L'expulsió dels moriscos (1609) fa queValència perdi 1/3 de la població i siguirepoblada per castellans. Amb laconseqüent crisi econòmica
Guerra dels Segadors (1640-1659) Les terres del nord de Catalunya
(Rosselló Capcir, Vallespir, Conflent i la meitat de la Cerdanya) foren cedides a la corona francesa i, immediatament, el català va ser prohibit a l'educació i en
els usos oficials.Malgrat això es mantingué com a
llengua de la legislació i de l’Administració, i com a única llengua
popular
Fetslingüístics
Fetspolítics
Les editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia
més demanda.
El llatí continuava essent considerat
llengua culta (universitats, església, lit. jurídica i filosòfica).
Pèrdua de la consciència ling. i la desconfiança
envers la pròpia llengua. El castellà prenia l'ús públic,
mentre que el català es reduïa a l'àmbit privat i entre classes populars.
Van entrar molts castellanismes en
el lèxic
Expulsió dels moriscos (1609) fa que València perdi 1/3 de la poblaciói sigui repoblada per castellans. Amb laconseqüent crisi econòmica
El català es va dialectalitzar molt més i aparegueren
els noms de "llengua mallorquina",
"llengua catalana" i "llengua valenciana"
per primer cop.
Guerra de Successió
(1704-1714)
Fetslingüístics
Fetspolítics
El català va ser exclòs de la legislació i de l’Administració de
justícia i municipal, de l’ensenyament i de la
documentació notarial i de comerç.
Espanya esdevenia un estat uniforme, amb un fort
centralisme i els funcionaris castellans s'instal.laren a
Catalunya
Felip d’Anjou(Borbó) Arxiduc Carles d’Àustria (Àustria)
1700 Mor Carles II sense descendència
Castella i França Corona d’Aragó, Anglaterra i Portugal, Països Baixos
Decret de Nova
Planta(1716)
Felip V
Tractatd’Utrecht
(1713)
Gibraltar i Menorca per a Anglaterra
Sicília per a la casa de Savoia
Sardenya per a Àustria
Llengua i Nació s'indentificaven is'exalçava el passat medieval i lacultura popular.
Fetslingüístics
Fetspolítics
El català s'introdueix a la premsa amb diaris com La Renaixença i La Veu de Catalunya, i revistes com
L'Avenç.
PREOCUPACIÓ PER LA LLENGUA
-Apareixen estudis sobre la llengua-S’elaboren diccionaris (de Marià Aguiló), -Tractats de barbarismes i ortografies (Josep Balari). -Polèmiques entre els erudits pel model lingüístic
L'Avenç es va proposar...
-Eliminar l'anarquia ortogràfica i descastellanitzar-la.
-Establir normes per unificar la llengua popular i la culta,i depurar i enriquir el vocabulari.
-La seva campanya ling. (1890-92) assentà les bases del que faria Pompeu Fabra al s. XX.
El pròleg de J. Rubió i Ors a Lo Gaiter del Llobregat (1841)
Es considera el programa ideològic de laRenaixença. En ell es propugna:
-La fixació gramàtica i ortogràfica-Afermar la seva unitat-L'expansió en els mitjans de comunicaciósocials i privats.
Romanticisme i Nacionalisme a tot Europa
Catalunya es contagia del moviment de recuperació de l'ús literari del català.
Restauració dels Jocs Florals (1859) Es donen a conèixer obres i autors, fins
i tot fora de les nostres terres.
Fetslingüístics
FetsLiteraris
Diglòssia ling. de la 1ª ½ s. XIX
Castellà: vida oficial, premsa, ciència, ensenyament.
Català: vida privada, la poesia, la cançó,els acudits...
ÀNGEL GUIMERÀ(TEATRE)
“Mar i Cel” ,“Terra Baixa”
NARCÍS OLLER (NARRATIVA)
“La febre d’or” “L’escanyapobres”
JACINT VERDAGUER (POESIA)
“L’atlàntida”, “Canigó”
Camí a la normalització lingüística
-Desvetllament del catalanisme polític de la burgesia-Presa de consciència que la llengua pròpia també pot ser culta: el català entrà en la poesia d'autor, el teatre, la novel.la, la vida pública, etc
ROMANTICISMES.XIX
SANTIAGO RUSIÑOL (TEATRE)
JOAN MARAGALL
(POESIA)
VÍCTOR CATALÀ
(NARRATIVA)
COSTA I LLOBERA
JOAN ALCOVER
MODERNISME
finals XIX-principi XX
ESCOLAMALLORQUINA
Fetslingüístics
Fetspolítics
IEC (POMPEU FABRA) (1913-1930)-Les Normes ortogràfiques, 1913. -La Gramàtica, 1918. -Les Converses filològiques ,1919-28 (articles de divulgació). -El Diccionari general ,1932.
El català es va dotar d'una normativa unificada:-tenia en compte el català antic i el modern-adoptava neologismes i llatinismes -depurava el català de barbarismes.
Tota la societat i els intel·lectuals adoptaren les seves normes, que són les que fem servir avui dia.
Creació de l'Institut d'Estudis
Catalans (1907)
Enric Prat de la Riba (President de la Mancomunitat de Catalunya)
reivindica l'ensenyament de la llengua catalana i el seu ús a l'Administració.
I Congrés Internacional de la llengua Catalana
(1906)
Impulsat per Antoni Maria
Alcover
Comença l’elaboraciódel Diccionari català-
valencià-balear (1926)
El culminaràFrancesc de Borja
Moll (1962)
La Dictadura de Primo de Rivera(1923-30) abolí la Mancomunitat, però no afectà la vitalitat de la llengua.
La Segona República (1931-1939), la Constitució de 1931 i l'Estatut d'Autonomia de 1932, van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarat llengua cooficial i la realització d'una política activa de suport al seu ensenyament.
http://www.youtube.com/watch?v=YJ6sIJsnTXk&feature=related
Missatge de la filla de Franco
1939 i 1975 dictadura del general FrancoLa persecució del català, basc i gallec, va
ser intensa i sistemàtica, fins al 1962.
Fetslingüístics
Fetspolítics
En aquest temps molts escriptors formats en l'època anterior, alguns
d'ells des de l'exili, com Carles Riba, Mercè Rodoreda o Pere Calders, i
altres a l'interior, com Salvador Espriu, o Vicent Andrés Estellés,
van escriure obres molt rellevants.
La forta immigració castellanoparlant , a partir dels anys 60, tornà a complicar el
procés de ressorgiment cultural de la
llengua
La propaganda feixista va
entrar a les escoles i en la
vida en general
"Nova Cançó" Raimon, Pi de la Serra, Lluís Llach,
Ovidi Montllor, Joan M. Serrat,
Guillermina Motta, Ma. del Mar Bonet.
Les personalitats i intel.lectualsrepublicans es van haver
d'exiliar
La classe mitjana es va
mantenir catalanista, però l'alta
burgesia es va castellanitzar.
Es va prohibir
l'edició de llibres, diaris o revistes
Les biblioteques van ser depurades, els noms de
pobles i carrers es castellanitzaren i es prohibí la telegrafia i les converses
telefòniques en català
El cinema, la ràdio, el
teatre, i la televisió
únicament podien ser en
castellà
La documentació administrativa, notarial,
judicial o mercantil també i la que es feia en català es considerava nul·la de ple
dret
http://www.youtube.com/watch?v=3GpqoFwx0AY&feature=fvwrel
Els Països Catalans continuen fragmentats, encara que disposen d'una certa capacitat d'autogovern. S'aproven els respectius estatuts
d'autonomia, en els quals queden reflectides les competències dels governs dits a partir d'ara "autonòmics":
la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern Balear.
- Art.3 de la Constitució espanyola
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials amb les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modelitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Situació legal actual
Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L’idioma català és l’oficial a Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin derribar a llur igualtat plena quant els drets i deures dels ciutadans de Catalunya
Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la i ningú no podrà ésser discriminat per causa de l’idioma.
Situació legal actual
Art. 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
1.Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i elcastellà. Tothom té dret a conèixer l’ús i a usar-los.
2. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial d’ambdues llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement.
3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seva llengua...
El fet d’anomenar valencià a la llengua ha provocat constants problemes institucionals i jurídics que han fet molt de mal a la unitat de la llengua.
Els estudiants valencians de Filologia Catalana que estudien a les universitats valencianes han de demostrar amb un examen posterior que coneixen la llengua "valenciana", perquè en els seus diplomes només apareix "llengua catalana".
Situació legal actual
-A Andorra la seua Constitució de 1993 va ratificar el català com a única llengua oficial del territori.
-Però es permet un sistema d'ensenyament on els alumnes poden estudiar en francès i en espanyol i no haver de cursar ni tan sols l'assignatura de Llengua Catalana
- A la Catalunya Nord el català no té reconeixement oficial i només és promogut gràcies a iniciatives privades com La Bressola (1976), associació que va fundar diverses escoles exclusivament en català
Situació lingüística a la resta dels Països Catalans
- A la Franja d'Aragó el català tampoc no és oficial. Els successius governs aragonesos del PP i del PSOE mai han reconegut que allà es parla català
- A l’Alguer el català tampoc no té reconeixement oficial i està en retrocés en relació amb l’italià.
Educació
Vitalitat de la llengua
Mitjans de comunicació: premsa, ràdio, televisió…
Altres àmbits: música, lectures, esports, retolació de cartells, avisos megafonia
transports públics, etiquetatge de productes, món jurídic i de l’administració, immigració,
turisme, escoles d’idiomes…
??????
• http://www.youtube.com/watch?v=HGu25LQoDvg&feature=related
