Upload
josep-lascurain-sgm-sl
View
402
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Presentació al 16é congrés de l'APEVC a Malgrat de Mar 30 de març de 2012
Citation preview
Dunes litorals i escocells urbans: medis biofísics extrems?
2 case studies sobre hàbitats urbans extrems:
• Dunes híbrides, dinàmica litoral i processos antropogènics
Les dunes de Gavà als anys 80.
Una franja molt estreta de dunes juvenils en una platja que ja era molt freqüentada.
La “privatització” de la reraduna afavoria la seva vegetació. Espècies de duna i clapes de sorra nua
1991. Inici de les obres. Es trasplanta vegetació + S’introdueix planta des de València
1991
Reconstrucció artificial dels edificis dunars
1991. La qualitat de la sorra va ser un factor central. Per això part dels nuclis va ser de sorra. El coneixement de la dinàmica del transport de sorra també va ser decisiva.
20 anys després
La nostra interpretació de la qualitat de vida
L’efecte físic del trepig continuat
Modifica el relleu dunar
Els efectes col·laterals de la freqüentació
Un sòl oligotròfic?
La senyalització que permet interacció
Els codis bidimensionals QR permeten l’accés a continguts audiovisuals des dels smartphones.
Accés a slidecasts personalitzats per a cada tema tan sols escanejant el codi QR
1990 Els pins de reraduna eren un element singular a preservar
1992 Es van preservar
2010 Però ara ja no hi ha reraduna! Sols hi ha pins
Same place in 2010
Comporta també pèrdua de heterogeneïtat visual
Which are the causes of the ruderalization and open sand areas disappearance process?
How can we rejuvenate the dune system?
Les dunes, a demés d’una funció estètica i ecològica, tenen un rol molt important en la protecció del litoral
Dune ecosystem
Storm events Coastal abrasion
Anthropogenic changes and coastal dynamics (abrasion-
accumulation)
Recreational use
Biodiversity of an scarce ecosystem.
Dune habitat fragmentation.
Dune aestetics
Les dunes són el resultat de processos geomorfològics, físics i ecològics.
Blowouts
1990
Hauríem d’aprendre a reproduir els processos físics, encara que sigui de forma artificial
En no haver evaporació, la radiació solar es transforma en calor
A uns centímetres la temperatura s’atenua.
I quan fa marinada, la temperatura a uns mm de profunditat encara és major
Millores de conducta+
Comprensió dels fenòmens físics +
Gestió activa i decidida=
Un possible nou dia per a les dunes urbanes
2 case studies sobre hàbitats urbans extrems:
• Els escocells urbans
L’ecosistema urbà té història que comptar. Ha variat la seva condició com a hàbitat?
És evident que l’estat vital dels plàtans és ara pitjor. És culpa del canvi climàtic?
Com era aquest hàbitat fins els anys 70? Les fotografies d’en Francesc Català Roca . . . .
. . Ens donen pistes ben clares: no hi havia asfalt!
Els plàtans i tots els arbres urbans, es queden majoritàriament sense poder participar del cicle hidrològic
`Que un escocell s’ompli d’aigua depèn del microrrelleu
Un factor que actualment és aleatori
N’hi ha molts més serveis i moltes més oportunitat d’obrir rases i tallar arrels
No sorprèn que ha finals de juny aparegui una sequera fisiològica, amb una clorosi evident i una època òptima pel fullam que no arriba als tres mesos.
I aquest és el destí final de l’arbre que suporta major biodiversitat a Barcelona.
L’escocell és el resultat d’una història. De vegades l’arbre és més vell. Això podria donar pistes d’integració.
Els escocells urbans de Vilanova i la Geltrú fa a penes tres anys, abans de ser anorreats pel disseny.
A Vilanova encara es podia apreciar els canvis de cota del paviment.
No podríem re-dissenyar els escocells i les voreres?
El clima no ha canviat tant en 40 anys. Però el clima és un factor central de l’ecosistema urbà a moltes ciutats catalanes.
I si ens adonem que un plàtan suporta biodiversitat i genera microclima?
Aquesta interacció entre:• Condicionants físics molt determinants (extrems?).• Patologies i disfuncions de l’a interacció amb el medi urbà.• Les “funcions” i “serveis” que haurien d’assolir les dunes i l’arbrat urbà.
Podria suggerir una estratègia de gestió comú?
Dinàmica dunar
Dinàmica litoral(regressió/
estabilització)Transport eòlic Temperatura
Contingut hídric
Sòls oligotròfics
Vegetació adaptada a les pertorbacions dunars
(olgament-descolgament)
Dinàmica dunar
Dinàmica litoral(regressió/
estabilització)Transport eòlic Temperatura
Contingut hídric
Sòls oligotròfics
Vegetació adaptada a les pertorbacions dunars
(olgament-descolgament)
Dinàmica urbana
Manca d'alimentació
eòlica
Deformació del relleu per trepig
Aportació de nutrients i
aigua
Aforestació i competència
amb vegetació nitròfila
Dinàmica dunar
Dinàmica litoral(regressió/
estabilització)Transport eòlic Temperatura
Contingut hídric
Sòls oligotròfics
Vegetació adaptada a les pertorbacions dunars
(olgament-descolgament)
Dinàmica urbana
Manca d'alimentació
eòlica
Deformació del relleu per trepig
Aportació de nutrients i
aigua
Aforestació i competència
amb vegetació nitròfila
Noves fruncions de les dunes
Les dunes, encara que híbrides, continuen sent protecció del litoral
La sorra nua en duna és única
Dunes híbrides però illes de biodiversitat
Gestió funcional dels paràmetres ambientals
Dinàmica dunar
Dinàmica litoral(regressió/
estabilització)Transport eòlic Temperatura
Contingut hídric
Sòls oligotròfics
Vegetació adaptada a les pertorbacions dunars
(olgament-descolgament)
Dinàmica urbana
Manca d'alimentació
eòlica
Deformació del relleu per trepig
Aportació de nutrients i
aigua
Aforestació i competència
amb vegetació nitròfila
Noves fruncions de les dunes
Les dunes, encara que híbrides, continuen sent protecció del litoral
La sorra nua en duna és única
Dunes híbrides però illes de biodiversitat
Extracció de vegetació arbustiva i llenyosa i formació de clarianes per
vegetació de reraduna
Campanya comunicació
Tractament mecànic de la sorra
Dunes híbrides, però amb els atributs
funcionals de l'ecosistema dunar
Dinàmica forestal
Biodiversitat edàfica.invertebrats, fongs, bacteris,...
Cicle de l'aigua i els nutrients
Estructura del sòl
Condicionants físics del dosel forestal: velocitat del vent, humitat relativa, radiació solar
Dinàmica forestal
Biodiversitat edàfica.invertebrats, fongs, bacteris,...
Cicle de l'aigua i els nutrients
Estructura del sòl
Condicionants físics del dosel forestal: velocitat del vent, humitat relativa, radiació solar
Dinàmica urbana
Paviments impermeables
Humitat relativa i temperatura
del aire
Sense biodiversitat
edàfica
Lesions en arrels
Dinàmica forestal
Biodiversitat edàfica.invertebrats, fongs, bacteris,...
Cicle de l'aigua i els nutrients
Estructura del sòl
Condicionants físics del dosel forestal: velocitat del vent, humitat relativa, radiació solar
Dinàmica urbana
Paviments impermeables
Humitat relativa i temperatura
del aire
Sense biodiversitat
edàfica
Lesions en arrels
Noves fruncions dels arbres rbans
Regulació tèrmica del microclima urbà
Els arbres com a font de biodiversitat
Efecte de laminació dels parterres
Gestió funcional dels paràmetres ambientals
Dinàmica forestal
Biodiversitat edàfica.invertebrats, fongs, bacteris,...
Cicle de l'aigua i els nutrients
Estructura del sòl
Condicionants físics del dosel forestal: velocitat del vent, humitat relativa, radiació solar
Dinàmica urbana
Paviments impermeables
Humitat relativa i temperatura
del aire
Sense biodiversitat
edàfica
Lesions en arrels
Noves fruncions dels arbres rbans
Regulació tèrmica del microclima urbà
Els arbres com a font de biodiversitat
Efecte de laminació dels parterres
Disseny de seccions de carrer i d'escocell que permetin a l'arbre
participar del cicle hídric.
Selecció i gestió de l'estructura de la capçada
Selecció de les espècies que suporten biodiversitat
Arbres sans, amb menors requeriments de
manteniment, amb biodiversitat i capacitat
de laminació.
Dinàmica natural Dinàmica urbana
Funcions
Gestió funcional dels paràmetres ecològics
Identificació dels paràmetres clau
Recerca i tecnologia
Resultat
Ecosistema de gestió
Pla de gestió
Aquest esquema el va dibuixar Frank an der Meulen fa ja 24 anys.I si revisem la seva vigència?
www.sgm.cat