12
Video del: Sistema solar

El sistema solar

Embed Size (px)

Citation preview

Page 2: El sistema solar

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivament. L'energia radiada pel Sol és aprofitada pels éssers fotosintètics, els quals constituïxen la base de la cadena alimentària. Així, és la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàtics.

Page 3: El sistema solar

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar. Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3 °. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat un altre 30% durant la seva aproximació el 14 de gener de 2008. El 2009, la MESSENGER farà una altra aproximació a Mercuri i, finalment, entrarà en òrbita el 2011, moment a partir del qual realitzarà la topografia completa del planeta.

Page 4: El sistema solar

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant una magnitud aparent de −4.6. Com que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva elongació arriba a un màxim de 47,8 °. La brillantor màxima de Venus és poc abans de l'alba o poc després de la posta, raó per la qual de vegades se l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda.

Page 5: El sistema solar

La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels planetes terrestres o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica (una el·lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Page 6: El sistema solar

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. El seu diàmetre és de 3.475 km i orbita a una distància mitjana de 384.400 km. La seva massa és molt menor que la terrestre, i l'acceleració de la gravetat és aproximadament 1/6 de la de la Terra. La seva superfície està plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue. Vist des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol, tot i que realment no brilla, ens reflecteix la llum del sol. El 21 de juliol de 1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser els primers homes a trepitjar la seva superfície.

Page 7: El sistema solar

Mart és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el primer dels planetes exteriors a l'òrbita terrestre. Té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. El prefix areo- es refereix a Mart igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple, areologia versus geologia.

Page 8: El sistema solar

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA (750 milions de km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.

Page 9: El sistema solar

Saturn és el sisè planeta des del Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Saturn, juntament amb Júpiter, Urà i Neptú, es classifica com a gegant gasós. De vegades, aquests quatre planetes s'anomenen jovians, que significa "semblants a Júpiter". El planeta Saturn està compost d'hidrogen, amb petites proporcions d'heli i traces d'altres elements. L'interior consisteix en un petit nucli de roca i gel, envoltat d'una capa gruixuda d'hidrogen metàl·lic i una capa gasosa exterior.

Page 10: El sistema solar

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del Sistema Solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic Ο ρανός) el ὐpare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.

Page 11: El sistema solar

Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol. És el quart quant a diàmetre però el tercer quant a massa ja que és més dens que Urà. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Ocasionalment, Plutó (fins al 2006 considerat el novè planeta del sistema solar), a causa de l'òrbita excèntrica que té, està més proper al Sol que Neptú.

Page 12: El sistema solar

Plutó és un planeta nan. Fins el 2006, se'l considerava el novè planeta del Sistema Solar, el més xicotet i el que més s'allunya del Sol. Va ser descobert el 18 de febrer de 1930 per Clyde William Tombaugh (1906-1997) des de l'Observatori Lowell a Flagstaff (Arizona, EUA), però està tan lluny de la Terra que fins al moment se n'ha obtingut molt poca informació. Fins ara, no ha estat visitat per cap missió espacial. Té 3 satèl·lits coneguts, el més gran dels quals és Caront.