El Vapor Nou

progrésfraternitat llibertat

energiahistòriamotor

escola nova

lluites socialsforça motriu

treball en societatmercat abeceria

noms dels carrersobrers

vapor

orígens de la vila de gràcia

Buscant una mica d’informació de Gràcia vaig trobar que a la zona onestem ara i on haurà d’anar l’escola hi va haver-hi una antiga fàbricatèxtil molt important per la història de la vila anomenada“El VaporNou”. El nom en sí, com a sonoritat i com a significat, vapor, energia,escola nova... em va agradar i vaig pensar que podia ser un bon nomper a l’escola.

Remenant una mica més vaig trobar alguna foto i algun text prouinteressant i engrescador. El esdeveniments socials i obrers i la repercussióde la fàbrica en el creixement de gràcia, la construcció de les cases iels noms dels carrers. Tot anava lligant ai agafant forma.

Bé, us passo la informació... i ja veureu si us agrada la proposta.

Hi ha altres exemples de noms de fàbriques: La sedeta, Elizalde...

Vista fotogràfica de Barcelona. En primer terme Gràcia amb les dues fàbriquesde vapor. Més enllà les muralles de Barcelona.

El Vapor Nou1842

El vapor va esdevenir la força motriu, l'energia, que comportà un nou concepte de treball: la fàbrica col·lectiva i el treball en societat.

El Vapor Nou abarcava tota la zona de Travessera de Gràcia entre Torrent de l'Olla i d'en Vidalet.

El "Vapor Nou" data de l’any 1841 i va ser potser una de les indústries més importants de la Vila, amb prop de 500 treballadors.

Gràcia va anar creixent i formant-se gràcies a les indústries i les cases que s’hi construïen per als treballadors.

Grup de cases antigues al carrer de laFraternitat que foren construïdes perals treballadors dels vapors tèxtils queeren molt propers.

En una part del solar de l’antic Vapor Nou,del qual havia estat propietari el sr.Puigmartí, fou construït el mercat del’Abeceria Central.

Queden d'aquelles indústries la xemeneia, el nom dels carrers-tant els de nom de persones vinculades amb els primers moments de

la industrialització i, en concret, els dels empresaris (Puigmartí) i tot un

reguitzell de noms que donen fe de testimonis socials dels seus

antics habitants, els obrers, i les seves idees: progrés,fraternitat, llibertat, etc... i queden també algunes casetes

primigènies.

Gràcia va ser el nucli de resistència de les lluites obreres.Record pels lluitadors del passat industrial de la nostra vila.

Els terrenys de l’antiga fàbrica són ara ocupats per pisos i pel mercat del’Abeceria Central.

A la primera meitat del segle XIX trobem aGràcia l’empremta de la Revolució Industrial.

L’inici de la indústria moderna va lligat a doselements fonamentals: la màquina de vapor iles màquines de ferro colat. Aquestes duesaportacions les farà la Fàbrica Bonaplata(instal.lada al barri del Raval, dins el nucliantic de Barcelona), nascuda al 1835 i pioneraa tot Catalunya. Un dels socis de l’empresariBonaplata, el sr. Vilaregut serà el que posaràen marxa la fàbrica de Gràcia. Seguidamentus n’explicarem la història.

Deixeu-nos explicar primer el context generali el de la nostra Vila en particular:

Abans de 1833 es parla d’etapa pre-industrial,després d’indústria moderna. En l’etapa pre-industrial els artesans, menestrals,manufacturers treballaven a casa seva en fusoso telers manuals. Moltes vegades les famíliescompaginaven aquest treball manufactureramb feines agrícoles, venda de productes, ofeines que feien les dones (bugaderes,cosidores, etc.).

Amb l’aparició de noves maquinàries itecnologies, es facilitava la feina d’artesans,menestrals i treballadors. El vapor va esdevenirla força motriu, l’energia, que comportà unnou concepte de treball: la fàbrica col.lectivai el treball en societat, i va determinar el conjuntfabril i industrial tal com avui el coneixem.Es necessitaven en primer lloc amplis solarsperquè la fàbrica és una instal.lació àmplia.La ciutat de Barcelona, enclotada i encercladade muralles, tenia un espai limitat. Tot i així,dins dels seus murs es va crear la fàbricaBonaplata. La vila de Gràcia, en canvi, estavalliure de muralles i disposava de força territoriverge i sòl per urbanitzar. I així va ser com lesnoves formes de treball es van anar introduinta Gràcia i el sòl agrícola va anar perdent laseva vàlua i rendibilitat.

A Gràcia, ja des dels anys 20 del segle XIXs’havien aplegat molts treballadors, com elsteixidors a mà. L’any 1840 es comptabilitzavena Gràcia dins del ram del tèxtil més de 14.000fusos i 2.900 telers manuals.

Les primeres màquines que utilitzava laindústria textil catalana, en els seus inicis, que

coincidien amb els primers anys del s. XIX,eren de fusta, com les bergadanes i altresmàquines de filar,els telers i les taulesd’estampació. Bonaplata va incorporar perprimera vegada les màquines de filar i elstelers mecànics de fosa, i amb ells la tècnicametal.lúrgica per a construir-los i reparar-los.

Aquestes màquines metál.liques pesaven moltmés que les de fusta. Per a moure-les calia unaenergia superior a la que podien proporcionarl’home o els animals. Necessitaven la màquinade foc i aire tal com la va anomenar l’anglèsNewcomen l’any 1712, quan va construir-la.Posteriorment James Watt, un altre anglès, vapatentar l’any 1769 un nou mètode per adisminuir l’ús del vapor i combustible a lesmàquines tèrmiques trobant una soluciópràctica que va obrir el camí de l’aplicació delvapor per a l’obtenció d’una força mecànica.

A banda d’espai ampli suficient i aigua, esnecessitava encara una cosa essencial per apoder aplicar totes aquestes innovacions: unagran inversió econòmica i l’ajut de l’estat.Josep Bonaplata, industrial pioner, vaaconseguir de l’estat exempcions de drets

Laura Coll Lluch, arxivera i membre del grup 99, va escriure aquest article per a Ràdio Gràcia,concretament per a un programa que condueix Eloi Babiano, del Taller d'Història de Gràcia.

ELS VAPORS DE GRÀCIA

Laura Coll Lluch, arxivera i membre del grup 99, va escriure aquest article per a Ràdio Gràcia,concretament per a un programa que condueix Eloi Babiano, del Taller d'Història de Gràcia.

ELS VAPORS DE GRÀCIA

aranzelaris durant deu anys per al ferro, elcoure, el carbó mineral, productes químics itintoris i altres matèries primeres, a més desubvencions directes i la cessió d’uns terrenysdins el recinte tancat de Barcelona, a prop dela muralla, amb façana al carrer de Tallers.Bonaplata aconseguí també la unió d’altresindustrials i junts van formar la Bonaplata,Rull, Vilaregut i Companyia. La fàbricaBonaplata s’inaugurà el novembre de l’any1933. El diari El Vapor publicà l’anunci deBonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia en elqual s’obria la fàbrica i es convidava alsindustrials que la volguessin visitar. I aquí éson la història industrial de Barcelona es creuaamb la de Gràcia –aleshores vila independent- perquè resulta que el soci Vilaregut tenia unblanqueig amb Vapor a Gràcia.

La fàbrica Bonaplata va durar molt poc, només vintmesos. El Vapor Bonaplata fou assaltat i cremat lanit del 5 al 6 d’agost de 1835 pels obrers revoltatsque no acceptaven sense resistència la introducciódel sistema fàbril i les màquines modernes a lesque veien com a competidors deslleials. Aquestssentiments i lluites es van produir a tota Europa alsinicis de la industrialització. És el que es coneixcom a ludisme.

El destí de la fàbrica Bonaplata el va compartirel mateix dia el blanqueig de vapor que teniaa Gràcia Joan Vilaregut. Ell mateix ens descriuanys més tard:

El mismo día [es refereix al 5 d’agost de 1835]y por el mismo movimiento fue asaltada y enparte destruída otra fábrica de propiedadexclusiva del que suscribe, situada en la villade Gracia. Era el primer blanqueo montado ala moderna, con máquina de vapor, etc. Deresultas de aquel desastre, hubo que deshacerla fábrica, perdiendo tres cuartas partes delcapital que se había invertido en ella.

El Vapor Vell de Gràcia, propietat de JoanVilaregut, estava situat a la zona del C/ Perill/ Torrent de l’Olla. I és curiòs l’orígen del nomde C/ Perill. Va estretament lligat a aquestahistòria del Vapor Vell. Després de l’assalt icrema del 5 d’agost, la fàbrica va sofrirquantiosos danys, però el propietari la vareconstruir. L’any 1837 decideix vendre al seugermà Pelegrí tots els seus negocis i fàbriques.A partir d’aquell moment era la fàbrica deDon Pelegrí Vilaregut – Don Peregrino. Elprotocol del notari Marià Barallat descriu aixíl’inventari del Vapor de Gràcia:

La fàbrica de blanqueo por vapor que tiene enGracia con las máquinas de secar, la del vapor,el cilindro de fuerte presión, la grande ruedade picar, sus grandes calderas, botas de cincocargas y tinas como también los estenedores,los carros, caballo, bombo, y cuanto hay en eldía todo igualmente comprendido sin másexcepción que del edificio por no ser este desu pertenencia.

D’aquesta descripció podem deduir que estractava d’una fàbrica moderna, però quel’edifici on s’allotjava no era propietat del’empresari. Ens imaginem també còm la gentde Gràcia que anomenava indistintament lafàbrica Vapor Vilaregut o Can Vilaregut, encanviar el nom del propietari, per corrupciódel llenguatge (Pelegrí, Peregrino….. Perill)va començar a anomenar la zona adjacentPerill i d’aquí el nom del C/ Perill.

L’any 1838 Joan Vilaregut recompra la vendafeta al seu germà i possiblement donà unanova orientació a la fàbrica de Gràcia. S’associaamb Josep Font Matalí perquè elabori filats iteixits de cotó en blanc..

La presència de Joan Vilaregut a Gràcia ésconfirmada amb una altra notícia de 9 d’octubrede 1839 apareguda a El Constitucional on esressenyen les eleccions de la plana major delbatalló de Milícia Nacional de Gràcia. JoanVilaregut ha estat elegit primer comandant.

L’any 1842 apareix al diari El Republicano,del 24 d’octubre, una denúncia dels obrers enla que acusen a Vilaregut de rebaixar el jornalals filadors de la fàbrica que té a Gràcia.

Ens interessa també explicar, per a la històriadel nostre barri, quan va tenir lloc laurbanització del carrers de la Llibertat, Progrés,Fraternitat i els trams corresponents del Torrent

de l’Olla. Va ser l’any 1838 i va ser precisamentper donar allotjament als treballadors de lafàbrica de Can Vilaregut o Vapor de Gràcia,que en aquells moments no era “vell”, sinòl’unic que hi havia. Serà una mica més tardquan s’obrirà un nou Vapor, el Vapor tèxtilde Francesc Puigmartí, del qual avui encaraes conserva un vestigi: la xemeneia de la Plaçadel Poble Romaní i un nom dedicat al seucreador: el c/ Puigmartí, que l’any 1844 va serpresident de la Comissió de Fàbriques deBarcelona.

Aquest Vapor Nou data de l’any 1841 iabarcava tota la zona de Travessera de Gràciaentre Torrent de l’Olla i d’en Vidalet. Donavafeina a 500 persones i en els perídodes demàxima activitat va arribar a tenir-ne 800. Al1852 tenia ja 120 telers i l’any 1861 va servisitada per la reina Isabel II durant la sevaestada a Barcelona.

Amb l’extensió de les noves indústries escontinuen urbanitzant els carrers. L’any 1840s’urbanitzen la Plaça del Sol, el C/ Planeta,

Maspons, el C/ del Canó, el dels Xiquets deValls, Pere Serafí i els voltants de la PlaçaRius i Taulet.

Queden, doncs, d’aquelles indústries laxemeneia, el nom dels carrers – tant els denom de persones vinculades amb els primersmoments de la industrialització i, en concret,els dels empresaris i tot un reguitzell de nomsque donen fe de testimonis socials dels seusantics habitants, els obrers, i les seves idees:progrés, fraternitat, llibertat, etc…. i quedentambé algunes casetes primigènies, com lesdel C/ Igualada núms.. 1, 3, 13 i 15 (1810-1860), les dels números 29, 31, 33, 35 (1840-80). Les cases del C/ Llibertat 36, 38, 40, 42,44, 46 (1810-60) i les dels números 43 i 45(1840-80) i al C/ Fraternitat.

Aquestes edificacions van ser concebudes coma habitatges unifamiliars, tot i que en realitateren compartides per més d’una familia. Elsistema d’il.luminació primer era el gas, méstard l’elèctric. L’aigua provenia del pou quehi podia haver o bé del dipòsit o cisterna situat

al terrat, que recollia l’aigua pluvial.

Durant el bienni Progresista (1854-56) eltreballadors de can Vilaregut organitzaren unamanifestació reivindicativa que va sortir deles portes de la fàbrica i arribà a la Diagonal,amb pancartes amb el lema Pa i treball. Durantl’estiu del 1856, en la revolta barcelonina desuport al govern liberal, Gràcia es va mantenircom el darrer nucli de resistència contra lestropes del capità general Juan Zapatero id’aquesta resistència i lluites obreres en varesultar posteriorment l’execució de 16graciencs, entre ells la del líder obrer JosepBarceló….

I amb un record encés per aquelles víctimesde la repressió política i lluitadors per la llibertatens acomiadem de tots vostés i del programad’avui. En properes edicions del nostreprograma continuarem explicant aquest passatindustrial de la nostra Vila.

Laura Coll Lluch

Al segle XIX, la gran majoria dels graciencshavien d'anar a treballar a Barcelona, peròdurant aquell segle es van establir ja algunesindústries: Una de les més importants va elVapor Vilaregut, a la zona de Perill/Torrent del'Olla, va que ser conegut com el "Vapor Vell",ja que a la zona de Puigmartí també va existirel Vapor Puigmartí, conegut com el "VaporNou", engrandit el 1839.

El "Vapor Nou" va ser potser una de lesindústries més importants de la Vila, amb propde 500 treballadors, però no va estar exemptade conflictes laborals: El 1841 es va voler calarfoc al nou vapor, importat d'Alemanya, i al'estiu del 1855 es va denunciar l'existènciad'un complot per matar en Puigmartí, es vanjutjar cinc treballadors, però no es va poderprovar res i les penes van ser lleus. La fàbricava mantenir-se forta fins el maig del 1876,quan un incendi la va destruir totalment. Elsterrenys de l'antiga fàbrica son ara ocupats perpisos, el el mercat de l'Abaceria Central. Encara

es pot contemplar la xemeneia del vapor al'actual Plaça del Poble Romaní.

El "Vapor Vell" no va quedar lliure delsproblemes laborals de l'época. Al 1842 elstreballadors ja van haver de lluitar contra elpatró per evitar una baixada de salaris, i al1855 es van manifestar a la frontera de la Vilaper demanar "pa i treball".

Aquestes dues indústries cotoneres, juntamentamb la gran quantitat de telers manuals quemolts artesans posseïen, van fer de Gràcia uncentre important dins la producció tèxtil del'època. El 10 de maig del 1840 es va constituirla primera societat obrera de Catalunya,l'Associació de Teixidors de Barcelona, moltsdels socis de la qual eren graciencs.

Altres indústries es van anar establint, com lafàbrica de teixits elàstics d'en Miquel Matas,al 1851, la qual, al 1889 ja tenia 140treballadors i va subsistir fins el 1935; la fàbrica

sedera que Josep Reig va obrir a l'actual carrerEscorial, a la segona meitat del segle, on esvan arribar a col·locar 200 persones, i que vaacabar en tragèdia quan, el 1962, es va ensorrarl'edifici i van morir quatre persones. A poc apoc, Gràcia va anar creixent gràcies a lesindústries i les cases que s'hi construïen perals treballadors. El 1863, el tren de Sarrià vatenir el seu baixador a l'oest a la Vila.

Al mateix temps que Gràcia creixia gràcies ales indústries, els seus habitants anavenaccentuant el seu tarannà obrerista: durant elBienni Progressista, el triomf de la insurreccióva ser absolut. El 1856 set oficials es vanrefugiar a la casa de la Marquesa, a l'entradade Gràcia: els insurrectes hi van calar foc, i,un cop van sortir els oficials, van ser executatsallà mateix. Vuit dies més tard, setze graciencsque fugien de la repressió i van ser capturats,van ser executats sense judici previ davant deles runes de la mateixa casa.

Fragment extret de la història de Gràcia de la Viquipèdia.

LA GRÀCIA TREBALLADORA

Fragment extret de la història de Gràcia de la Viquipèdia.

LA GRÀCIA TREBALLADORA