Sostenibilitat social de l’energia

Josep Espluga Trenc

Universitat Autònoma de Barcelona

Departament de SociologiaInstitut de Govern i Polítiques Públiques

Congrès d’Energia de CatalunyaDimecres 27.11.13, Tarragona, URV

Sessió: La sostenibilitat en el camp energètic

Índex

1) Consideracions prèvies

2) Dimensions socials de l’energia

3) Aspectes ètics de la producció i consum d’energia

4) Dilemes a resoldre en la transició energètica

Paolo Nespoli (ESA), ISS

Els sistemes energètics estan formats per elements tècnics, socials i organitzatius (sistemes sociotècnics): • Màquines, canonades, mines, refineries, artefactes

tecnològics, electrodomèstics, etc., • Humans que dissenyen i fabriquen les tecnologies,

desenvolupen i gestionen les rutines organitzatives, i usen i consumeixen l’energia.

• I totes les seves interrelacions mútues.

Estem en un procés de transició energètica, del qual encara no sabem el ritme, la forma, l’orientació, etc. Aquest canvi implica prendre decisions. (Qui les pren? Qui les hauria de prendre?)

El repte no és només quines fonts energètiques utilitzar, sinó com organitzar un sistema energètic, basat en aquelles fonts, que sigui:• Més eficient• Més sostenible• Més just

Dimensions socials de l’energia (Miller et al 2013):

1) Infraestructures 2) Epistemologia de l’energia

(coneixement pràctic)3) Justícia energètica

1) Infraestructures

Elements fonamentals del sistema energètic (sovint ocults al públic).

Requereixen d’inversions molt grans i que influeixen en el desenvolupament industrial i social durant dècades.

Path dependence: Donen forma a models econòmics, socials i polítics molt determinats.

Canviar de font energètica no porta necessàriament a un sistema energètic més sostenible i just.Caldria aconseguir suficients complicitats socials, econòmiques i polítiques per a avançar cap a nous models de producció i de consum.

2) Epistemologia de l’energia

(coneixement pràctic)

Necessitat d’una reflexió més complexa sobre què és la transició energètica? Com s’interpreta?

Fins ara el concepte de ‘transició energètica’ s’ha interpretat d’una manera molt restrictiva, sense incorporar-hi tots els processos i

conseqüències socials que en formen part indissoluble.

Hi ha una pluralitat de possibles transicions: Des de “sostenibilitat / mitigació” vs. “resiliència / adaptació” (Hess, 2013)

Per a evitar que el desenvolupament de les energies renovables generi problemes similars al dels combustibles fòssils, caldria incloure les percepcions, experiències i expectatives de les comunitats locals al debat de política energètica. (“engaging citizens i the decision-making process”).

3) Justícia energètica

L’energia és essencial per a la vida humana

L’Assemblea general de les Nacions Unides va proclamar el 2012 Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom, en reconeixement de la importància de l’accés a l’energia per al desenvolupament econòmic sostenible i en suport als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Van plantejar tres objectius a assolir per al 2030:• Assegurar l’accés universal a serveis moderns

d’energia.• Duplicar la taxa d’eficiència energètica. • Duplicar el percentatge d’energia renovable.

Dret a participar en les decisions sobre els canvis.

• Quins sistemes energètics construir en el futur?• On construir-los?• Com distribuir beneficis i riscos?

Aspectes ètics de la producció i consum d’energia(Miller et al 2013):

Accés equitatiu a l’energia

Distribució adequada de riscos / beneficis

Quins models ofereixen una major possibilitat d’accés equitatiu a l’energia?

Quins models són més ambientalment sostenibles?

• Xarxa centralitzada? • Xarxa descentralitzada?

• Energies fòssils, minerals, etc.

• Energies renovables (sol, aire, aigua) (biomassa?)

Quins models són socialment més justos?

• Les decisions es prenen principalment en funció dels interessos de les indústries del sector.

• Les decisions es prenen mitjançant un procés deliberatiu, comptant també amb els punts de vista dels grups socials potencialment afectats.

Dilemes a resoldre en la transició energètica

Com introduir els punts de vista dels ciutadans en l’elaboració de polítiques energètiques?

www.pachelbel.eu

(“engaging citizens i the

decision-making process”?).

Gràcies!

Josep Espluga TrencUniversitat Autònoma de BarcelonaCampus de la UAB, 08193 Bellaterra

joseplluis.espluga@uab.cat

www.pachelbel.eu