Progecte de informatica de 4r eso Ies GorgsDIFINICI D'INFORMATICADefinicins d'informatica:La Informtica s la cincia o tcnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automtic de la informaci utilitzant dispositius electrnics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informtica hi influeixen moltes de les tcniques i de les mquines que l'home ha desenvolupat durant la histria per donar suport i potnciar les seves capacitats de memria, de pensament i de comunicaci. La informtica s'utilitza en mltiples tasques, per exemple en l'elaboraci de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilncia, en el desenvolupament de jocs, etc. El mot Informtica prov del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusi de information i automatique. http://ca.wikipedia.org/wiki/Informtica

La informtica (acrnimo de informacin automtica) se puede definir como una mezcla de ciencia y tecnologa que estudia y posibilita el tratamiento automtico y racional de la informcin por medio de computadoras (del ingls, "computer"), tambin llamados ordenadores (del francs, "ordinateur") o equipos informticos. http://www.carlospes.com/minidiccionario/informatica.php

www.google.cat (cercador d'informaci en la web)Cincia que estudia el tratament automtic de la informaci en ordinadors, dispositius electrnics i sistemes informtics.

www.yahoo.cat (cercador d'infomaci en el web)Conjunt de coneixements referits a l'ordinador.

www.enciclopedia.cat (Diccionari d'Enciclopdia Catalana)Conjunt de cincies, tcniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.

Mot d'nformatica:El mot Informtica prov del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusi de information i automatique.

rees de coneixement de la informatica:

Encara que les tecnologies emprades en les computadores digitals han canviat molt des que van aparixer els primers models en els anys 40, la majoria encara utilitza l'Arquitectura de von Neumann, publicada a principis dels anys 1940 per John von Neumann, que altres autors atribueixen a John Presper Eckert i John William Mauchly.L'arquitectura de Von Neumann descriu un ordinador amb 4 seccions principals: la unitat aritmtic lgica (ALU per les seves sigles de l'angls: Arithmetic Logic Unit), la unitat de control, la memria central, i els dispositius d'entrada i sortida (E / S ). Aquestes parts estan interconnectades per canals de conductors anomenats busos.

Sistemas operatius:

El sistema operatiu s el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telfon mbil, etc.). El sistema operatiu actua com a amfitri dels diversos programes d'aplicaci que normalment corren sobre una mquina. Una de les principals funcions s gestionar els detalls de l'operaci del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent ms fcil aix el procs de programaci d'aquestes aplicacions.La gran majoria d'ordinadors, des de telfons mbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.

Algoritmia:En matemticas, ciencias de la computacin y disciplinas relacionadas, un algoritmo (del latn, dixit algorithmus y ste a su vez del matemtico persa Al Juarismi ) es un conjunto preescrito de instrucciones o reglas bien definidas, ordenadas y finitas que permite realizar una actividad mediante pasos sucesivos que no generen dudas a quien lo ejecute.Dados un estado inicial y una entrada, siguiendo los pasos sucesivos se llega a un estado final y se obtiene una solucin. Los algoritmos son el objeto de estudio de la algoritmia.

Xarxa t aquests significats En general el terme xarxa es refereix a qualsevol grup o sistema interconnectat Comunicaci: Xarxa informtica, sistema de comunicacions electrniques formada per ordinadors. Xarxa d'rea Local

Xarxa sense fil

Internet, "La Xarxa" o "Xarxa de xarxes", conjunt d'ordinadors interconnectats.

Xarxa radiofnica que distribueix la programaci de mltiples canals interconnectats.

Xarxa televisiva que distribueix continguts televisius a travs de multiples canals interconnectats en una xarxa.

Xarxa de telecomunicacions, una xarxa de comunicacions electrniques.

Cronologia de la informtica:1833: Charles Babbage (1792-1871) presenta la "mquina analtica", capa de realitzar totes les operacions matemtiques i de Pograma mitjanant targetes de cartr perforat.
1854: George Boole (1785-1873) va desenvolupar la "Teoria de l'lgebra de Boole" que peermiti el desenvolupament de l'lgebra binria. Es considera el pilar de l'electrnica de commutaci i de l'electrnica digital actual.

1886: Herman Hollerith (1860-1929) inventa la "Mquina Censadora o Tab" utilitzada per emmagatzemar la informaci de les persones censades.

Sistema basat en targetes perforades.
1935: IBM desenvolupa el "IBM 601" i la "mquina d'escriure electrnica".
1936: Alan M. Turing crea la "Mquina de Turing" capa de resoldre tot tipus de problemes amb soluci algorsmica.
1938: William Hewlett i David Packard funden Hewlett Packard.

1940: Howard H. Aiken (1900-1973) va desenvolupar la idea de Babbage en col.laboraci amb tcnics d'IBM. El resultat dels seus
investigacions va donar lloc al "ASCC" (Automatic Sequence Controlled Calculator) coneguda com "Harvard Mark 1". Era capa de sumar dos nombres en menys de 1 seg. i de multiplicar en 2 seg.
1938: Konrad Zuse (1910 -) inventa la "V1", posteriorment coneguda com "Z1". Es tractava d'una calculadora programable en sistema binari.
1940: Konrad Zuse (1910 -) desenvolupa la "V2", desprs va passar a anomenar "Z2".
1941: Konrad Zuse inventa la "V3", posteriorment coneguda com "Z3". Va ser la primera calculadora programable per fer operacions.
1942: John Vicent Atanasoff i Clifford Berry desenvolupen la mquina "ABC" (Atanasoff Berry Computer) la primera mquina de calcular digital, totalment electrnica. Tenia una velocitat de rellotge de 60 Hz
1945: Crac Murray Hopper descobreix el primer "bug" en un ordinador mentre treballava en un prototip del Mark II.
1946: John W. Mauchly i John Presper Eckert desenvolupen el "ENIAC" (Electronic numeric Integrator And Calculator). Una mquina construda a base de vlvules de buit, substituint els rels, aconseguint major rapidesa en resoluci de problemes. Tenia una velocitat de rellotge de 100 Hz
1951: John W. Mauchly crea el "Univac-1". Primer ordinador posat a la venda. La nit de les eleccions dels EUA (4 novembre 1952), la CBS News va utilitzar el Univac-1 per fer una prodiccin sobre qui seria el guanyador de les eleccions presidencials: Eisenhower o Stevenson.
1952: John Von Neumann, amb el "EDVAC" (Electronic Discreta Variable Automatic Computer) concep una mquina predecessora dels ordinadors moderns. L'EDVAC utilitzava arimctica binria i permetia treballar amb un programa emmagatzemat.

1954: IBM desenvolupa el "IBM 650", primer ordinador produt per vendre en grans quantitats.

1954: A Earl Masterson es dissenya la impressora "Uniprint" capa d'imprimir 600 lnies per minut.
1956: IBM presenta el "305 Ramac". S'inicia l'era del disc magntic com a mitj d'emmagatzematge.
1957: John Backus, i els seus companys d'IBM, creen el lenguje de programaci "Fortran" (Formula Translator).
1957: Kenneth Olsen funda Digital Equipment Corporation.
1958: Grcies al desenvolupament de telfon mdem, Bell Labs aconsegueix que les lnies de telfon transmetin informaci binria.

1959: Xerox presenta la 1a copiadora.
1959: Texas Instruments anuncia el descobriment del circuit integrat.
1960: DEC anuncia el "PDP-1", un ordinador comercial amb pantalla integrada.
1960: Un equip format per fabricants d'ordinadors i el Pentgon desenvolupa el llenguatge de programaci "Cobol" (Common Business Oriented Language).
1961: IBM llana la "Srie 1400". Segons la revista "Datamation" quan comena a introduir aquesta srie d'IBM abasta el 81,2% del mercat d'ordinadors.
1963: S'introdueix "ASCII" (American Standard Code for Information Interchange), un codi que permet l'intercanvi d'informaci entre mquines de diferents fabricants.
1964: Dough Engelbart inventa el ratol.
1964: IBM crea el "Sistema 360", format per sis ordinadors i 40 perifrics que podien treballar en conjunt.
1964: Thomas Kurtz i John Kemeny desenvoluparan el llenguatge de programaci "Basic".
1968: Robert Noyce i Gordon Moore funden Intel Corporation.
1969: Kenneth Thompson i Dennis Ritchie, de AT & T Bell Laboratories, creen el sistema operatiu "Unix".
1969: S'introdueix l'standart "RS-232-C" per a intercanvi d'informaci entre ordinadors i perifrics.

1971: Intel crea el processador "4004", un processador de 4 bits, a 108 Khz, que feia 60.000 operacions i integrava 2.300 transistors.

1972: Es fan populars les calculadores porttils.
1973: Gary Kildall presenta un sistema operatiu simple per a ordinadors personals, basat en el llenguatge PL / M, conegut amb el nom 2 CP / M "

1974: Intel presenta el processador "8080", un processador de 8 bits, a 2 Mhz, que integrava 6.000 transistors.
1974: Brian Kernighan i Dennis Ritchie creen el llenguatge de programaci "C".

1975: Bill Gates i Paul Allen concedeixen lincencia del seu programa "Basic" per al PC Altair. Es tracta d'un dels primers programes dissenyat per a PC que ha tingut ms repercussi.

1976: Steve Wozniak i Steve Jobs van crear l'ordinador "Apple I".

1977: Apple Computer presenta "Apple II".

1978: Intel crea el processador "8086" de 16 bits.
1981: IBM presenta "IBM PC" (Personal Computer). Es van vendre ms de 45.000 unitats en els primers 4 mesos.
1981: Microsoft presenta "MS-DOS" (Microsoft Disk Operating System) un programa bsic per al nou IBM PC.

Konrad ZuseKonrad Zuse, va nixer el 22 de juny de 1910 a Berlin-Wilmersdorf, Alemanya. El seu pare, Emil, era un administrador de l'oficina de correus. La seva mare, Maria Crohn, era neboda del seu pare. Va crixer a Braunsberg, Prssia Oriental, on va estudiar humanitats. Desprs d'acabar els seus estudis bsics, al 1927 va ingressar a l'Escola Tcnica (Technisches Hochschule) de Berlin-Charlottenburg on va estudiar enginyeria civil. Van ser aquests estudis d'enginyeria que van dur a Zuse a desenvolupar dispositius mecnics per al clcul el 1934. Zuse va notar que els treballs de clcul estadstic en la seva professi consumien innombrables hores, que b podrien emprar-se en el desenvolupament de noves idees o en l'aplicaci de nous conceptes.

Bill GatesWilliam Henry Gates III, KBE (nascut el 28 d'octubre de 1955), conegut com Bill Gates, s un empresari americ de la branca de la informtica. Juntament amb altres, va programar l'Altair BASIC original per a l'Altair 880, una microcomputadora primitiva. Va fundar Microsoft juntament amb Paul Allen, empresa de la qual Steve Ballmer n's president i Arquitecte de programari en Cap.

Segons la revista Forbes, Gates s una de les persones ms riques del mn. El juny de 2006 hom li calculava una fortuna de 46.000 milions de dlars, s a dir, uns 36.800 milions d'euros (ms de 6 bilions de les antigues pessetes), i s'havia mantingut durant una dcada al capdavant de la llista de les persones ms riques del mn.
L'any 2008 la mateixa revista el feia baixar a la tercera posici del rnquing.

Steven PaulSteven Paul Jobs (n. 24 febrer 1955 a San Francisco, Califrnia, Estats. Units.) s un fams empresari i informtic nord-americ, president d'Apple Inc i mxim accionista individual de The Walt Disney Company. s una de les ms importants figures de la indstria de la computaci i l'entreteniment digital.

Al costat del cofundador d'Apple, Steve Wozniak, Jobs va ajudar a la popularitzaci de l'ordinador personal a finals dels anys 70. Va ser un dels primers a entreveure el potencial dels sistemes de Interfcie Grfica d'Usuari (GUI).

Desprs de tenir problemes amb la cpula directiva de l'empresa que ell mateix va fundar, Jobs va ser acomiadat d'Apple Computer el 1985, tornant a la companyia el 1997, on s director executiu des de llavors.

Steven GarySteven Gary Wozniak (San Jose, 11 d'agost del 1950) s un enginyer informtic esdevingut filantrop. Els seus invents i mquines sn reconeguts per haver contribut enormement a la revoluci de l'ordinador personal als anys setanta. Wozniak va fundar Apple Computer conjuntament amb Steve Jobs i Ronald Wayne el 1976 i va crear els ordinadors Apple I i l'Apple II a mitjans dels setanta. L'Apple II va ser l'ordinador ms venut dels setanta i principis dels vuitanta, i s normalment referit com el primer ordinador personal. Wozniak t diversos malnoms, com ara "(The) Woz" o "Wizard of Woz". El primer s tamb el nom de la companyia que ha fundat. Wozniak s conegut tamb pel seu carcter introvertit, i ell mateix troba molest el seu nivell de popularitat.