Fonaments i evolució de la Multimèdia

PAC 3 – David Moreno

Apartat 1 Documenta’t sobre l’obra d’aquests personatges i assenyala quina ha estat la seva

principal aportació al desenvolupament del concepte i àmbit interdisciplinari de la multimèdia:

Norbert Wiener Douglas Engelbart Ivan Shuterland Alan Kay Adele Goldberg Bill Atkinson Nicholas Negroponte Vannevar Bush Ted Nelson Tim Berners-Lee

Norbert Wiener (26/11/1894 – 18/03/1964)

Matemàtic nord-americà conegut per ser el fundador de la cibernètica, terme que va introduir en el seu llibre “Cibernètica o el control i comunicació en animals i màquines” publicat al 1948.

Durant la segona guerra mundial va treballar a les Forces Armades dels EEUU en un projecte per a guiar a l’artilleria antiaèria de forma automàtica mitjançant l’ús d’un radar. L’objectiu del projecte era predir la trajectòria dels bombarders i amb això orientar adequadament els trets de les bateries, mitjançant correccions basades en les diferències entre trajectòria prevista i real, conegudes com innovacions del procès.

Actualment la cibernètica s’ocupa de l’estudi del control de les màquines amb dispositius de retroalimentació.

Douglas C. Engelbart (30/01/1925) Inventor nord-americà. Conegut per inventar el ratolí (mouse), i per ser un

pioner de la interacció humana amb computadors, incloent l’hipertext i les computadores en xarxa.

A la tardor del 1968, en una conferència d’experts en informàtica, Doug Engelbart va fer la primera presentació pública del ratolí, i va incloure una connexió en pantalla amb el seu centre d’investigació, es a dir, la primera videoconferència de la història. Amb la invenció del ratolí va ser pioner en la interacció entre home i màquina.

Va treballar en la versió prèvia d’Internet, la xarxa militar Arpanet. Engelbart va ser la força motriu darrera del disseny del primer sistema en línea, On-Line System (també conegut com NLS). La seva oficina va ser el segon node de xarxa. Junt amb l’equip del Augmentation Research Center va desenvolupar diferents elements bàsics de la interface humana de les computadores actuals, com pantalles amb imatges en bits, finestres múltiples i software multiusuari.

Ivan Edward Sutherland (1938) Es considerat per molts el creador dels gràfics de la computadora.

Començant amb la seva tesis de doctorat, Sketchpad, ha contribuït amb nombroses idees a l’estudi dels gràfics de la computadora, simulacions visuals, disseny automatitzat (CAD) i realitat virtual.

Ell creu que una persona ha de poder dibuixar en una computadora. El Sketchpad podia fer això, creant dibuixos altament exactes. També va introduir innovacions importants tals com estructures de memòria per emmagatzemar objectes i la capacitat d’enfocar cap endins i cap enfora.

La seva primera experiència amb la computadora va ser l’anomenat SIMON. Era una computadora basada en la retransmissió amb sis paraules de dos bits de memòria.

Sutherland va ajudar a construir un camí pels avanços en el disseny de xips, que alternativament va propulsar la “explosió” de xips a Silicon Valley.

En resum, podem afirmar que es una personalitat en el camp del disseny i la interacció entre l’usuari i l’ordinador.

Alan Kay (17/05/1940)

Informàtic nord-americà, conegut pels seus treballs pioners en la programació orientada a objectes (C++, Javascript) i el disseny de sistemes d'interface gràfica d’usuari (GUI en anglès).

Als setanta va desenvolupar prototips d'estacions de treball en xarxa, fent servir el llenguatge de programació Smalltalk. Aquestes invencions van ser posteriorment comercialitzades per Apple.

Va crear el Dynabook (una espècie d’ordinador per a nens per a facilitar l’aprenentatge dels mateixos, amb una interface gràfica, fent amb software Smalltalk ) que va definir la base dels ordinadors portàtis i els Tablet PC actuals. També es considerat per alguns com l'arquitecte dels sistemes moderns de finestres d'interface gràfica d'usuari. També va participar en el desenvolupament de Sketchpad.

Adele Goldberg (22/08/1945)

Va escriure i co-escriure llibres en llenguatge de programació Smalltalk-80, juntament amb Dave

Robson. Steve Jobs la va incorporar a l’equip de Apple.

Es considera pionera i part important en el desenvolupament de Apple i del propi llenguatge programable que fan servir les màquines per expressar algoritmes, a través d’un llenguatge artificial com Smalltalk, que va desenvolupar i que va servir de prototip de WIMP (finestres, icones, menús i punters), la interface de Xerox Parc.

Bill Atkinson Va ser un destacat empleat del Apple Computer entre finals dels

anys 70 i principis dels 80. A la seva feina com a programador es deuen aplicacions molt orientades a l'interface gràfica d'usuari com Hypercard, MacPaint o l'API QuickDraw.També va col·laborar en el desenvolupament de part de la GUI de Mac.

Altres contribucions en el camp del desenvolupament van ser el llaç de selecció o les marching ants (formigues “marxant”), utilitzades actualment en la majoría de programes d'edició gràfica, com Adobe Photoshop.

Nicholas Negroponte Visionari de les noves tecnologies. Amb el seu projecte One Laptop

per Child, juntament amb Alan Kay, va ser pioner en la creació d’un ordinador portàtil low-cost, es a dir, precusors del Netbook.

Vannevar Bush (11/03/1890 – 30/06/1974) Va ser un enginyer i científic nord-americà. Es conegut pel rol polític que va

tenir en el desenvolupament de la bomba atòmica i per la seva idea Memex, que es un concepte pioner de la World Wide Web.

Memex va influir en la visió de l'hipertext i de l'Internet per etapes posteriors. Consistia en un dispositiu mecànic d'emmagatzematge de llibres, gravacions i comunicacions, de cerca molt senzilla, ràpida i no lineal. El Memex mai es va desenvolupar, però va inspirar el treball dels seus successors Douglas Engelbart, Ted Nelson i, més endavant, Tim Berners Lee.

Theodore Holm Nelson Theodore Holm Nelson es un filòsof, sociòleg i pioner de la

tecnologia de la informació nord-americana. Es conegut per crear els termes hipertext i hipermedia, i per ser el fundador del projecte Xanadu a la dècada dels seixanta. La idea de Xanadu era crear una biblioteca en línia amb tota la literatura de la humanitat.

El seu lema és: “l'interface ha de ser tan simple que un principiant en una emergència pugui entendre'l en un plaç de deu segons”.

Es pretenia crear un mar de documents relacionats mitjançant enllaços hipertextuals, tots disponibles (aquí podem veure una premonició de la World Wide Web).

El projecte Xanadu mai va arribar a acabar-se, però Nelson ha demostrat que, amb l'aparició de la World Wide Web, la seva idea no era cap utopía. No es pot negar la influència que d'aquestes idees han portat a la evolució dels sistemes d'hipertext tal i com es conceben avui en dia.

Sir Timothy “Tim” John Berners-Lee (08/06/1955)

Londinenc, es considerat com el pare de la web, es a dir, l’inventor d’Internet.

Ell i el seu grup van crear el que per les seves sigles es denomina: llenguatge HTML (Hypertext Markup Language) o llenguatge d'etiquetes d'hipertext; el protocol HTTP (Hypertext Transfer Protocol), i el sistema de localització d'objectes a la web URL (Uniform Resource Locator).

En un principi es va crear la xarxa per intercanviar informació entre investigadors del CERN, però al 1989 es va veure la possiblitat d’unir l’Internet i l’hipertext de Nelson, donant com a resultat la World Wide Web que coneixem avui dia.

Influència en els nous mitjans A nivell teòric:

Norbert Wiener va introduir el terme cibernètica al 1948, i va crear precedent en l’estudi del control de les màquines amb dispositius que es retroalimenten.

Vannebar Bush va idear el Memex, un concepte precusor que consistia en un dispositiu mecànic d'emmagatzematge de llibres, gravacions i comunicacions, de cerca molt senzilla, ràpida i no lineal. El concepte del mateix és el que posteriorment influiria en la creació de la World Wide Web.

Influència en els nous mitjans A nivell tècnic:

D.C. Engelbart va inventar el ratolí, i així facilitava la interacció entre home i maquina, amb un perifèric que continua vigent avui en dia. També va ser precussor de la videoconferència.

I.E.Sutherland també va innovar en perifèrics amb l'Sketchpad: una espècie de computadora amb bolígraf làser per poder dibuixar informàticament que va crear un precedent en els programes de disseny gràfic.

Abans Sutherland va crear una computadora anomenada SIMON que podia retransmetre sis paraules de dos bits de memòria.

Influència en els nous mitjans

Sutherland també va ser clau a l'hora d'ajudar a construir "l'explosió" dels xips, gràcies al disseny de circuits que va investigar.

El projecte de One Laptop per Child, impulsat per N.Negroponte, també va significar un avenç a l'hora i de fer la tecnologia més accessible. El seu projecte va ser pioner del que coneixem avui dia com a netbooks o ordinadors "low-cost".

Influència en els nous mitjans A nivell de programació

La Programació Orientada a Objectes (GUI), obra d'Alan Kay juntament amb altres companys, va significar la creació d'una eina per poder desenvolupar nou software.

Smalltalk, desenvolupat per Kay i també per Adele Goldberg, va servir per desenvolupar prototips d'estacions de treball en xarxa.

El sistema de finestres d'interface gràfica, que encara avui dia es fa servir, també va ser dissenyat, entre altres, per Alan Kay. Va crear un precedent a l'hora d'entendre la forma de presentar la informació per pantalla.

També es van crear aplicacions molt orientades a l'interface gràfica d'usuari com Hypercard, MacPaint o QuickDraw, dissenyades per Bill Atkinson, són la primera pedra dels sofisticats programes de disseny actuals, així com el llaç de selecció.

Influència en els nous mitjans A nivell de codi web:

El concepte d’hipertext i hipermedia, introduït per Theodore Holm Nelson en el seu projecte Xanadu, va ser la pedra filosofal de la World Wide Web.

Berners-Lee va crear el llenguatge HTML, el protocol HTTP i el localitzador URL, tecnología que encara s’utilitza avui en dia en els estàndards web.