PLÀSTICS

Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria.

QUE ES EL PLÀSTIC?

HISTÒRIA

L'invent del primer plàstic s'origina com a resultat d'un concurs realitzat a 1860, quan el fabricant nord-americà de boles de billar Phelan and Collarder oferir una recompensa de 10.000 dòlars a qui aconseguís un substitut de l'ivori natural, destinat a la fabricació de boles de billar. Una de les persones que van competir va ser l'inventor nord-americà John Wesley Hyatt, qui va desenvolupar el cel·luloide dissolent cel·lulosa (material d'origen natural) en una solució de càmfora i etanol.

El 1909 el químic nord-americà d'origen belga Leo Hendrik Baekeland va sintetitzar un polímer de gran interès comercial, a partir de molècules de fenol i formaldehid. Es va batejar amb el nom de baquelita i va ser el primer plàstic totalment sintètic de la història, va ser la primera d'una sèrie de resines sintètiques que van revolucionar la tecnologia moderna iniciant la «era del plàstic».

Es va batejar amb el nom de baquelita i va ser el primer plàstic totalment sintètic de la història, va ser la primera d'una sèrie de resines sintètiques que van revolucionar la tecnologia moderna iniciant la «era del plàstic».

Al llarg del segle XX l'ús del plàstic es va fer popular i va arribar a substituir altres materials tant en l'àmbit domèstic, com industrial i comercial.El 1919 es va produir un esdeveniment que marcaria la pauta en el desenvolupament dels materials plàstics. El químic alemany Hermann Staudinger va aventurar que aquests es componien en realitat de molècules gegants o macromolècules. Els esforços realitzats per provar aquestes afirmacions van iniciar nombroses investigacions científiques que van produir enormes avenços en aquesta part de la química.

TIPOS DE PLASTICS

POLIPROPILÈ

Es coneix amb les sigles PP . És un plàstic molt dur i resistent. És opac i amb gran resistència a la calor ja s'estova a una temperatura més elevada (150ºC). És molt resistent als cops encara que té poca densitat i es pot doblegar molt fàcilment, resistint múltiples doblegats pel que és emprat com a material de frontisses. També resisteix molt bé els productes corrosius.

POLIESTIRÈ

Es designa amb les sigles «PS». És un plàstic més fràgil, que es pot pintar i té una bona resistència mecànica, ja que resisteix molt bé els cops. Les seves formes de presentació més usuals són la laminar. S'usa per fabricar envasos, tapadores de bijuteria, components electrònics i altres elements que necessiten una gran lleugeresa, mobles de jardí, mobiliari de terrassa de bars, etc... Policlorur de vinil: Es designa amb les sigles PVC.

PVC

És el material plàstic més versàtil, ja que pot ser fabricat amb molt diverses característiques, afegint additius que les proporcionin. És molt estable, durador i resistent, podent-se fer menys rígid i més elàstic si se li afegeixen un additiu més plastificant. S'estova i deforma a baixa temperatura, tenint una gran resistència als líquids corrosius, pel que és utilitzat per a la construcció de dipòsits i canonades de desguàs.

ORIGENS

• Origen Natural:El petroli és la principal matèria primera de la qual s'obtenen la majoria dels plàstics sintéticos.También poden obtenir a partir del gas natural o de l’hulla.

• Origen Vegetal: A partir del làtex (produït per certs arbres tropicals), s'obtenen gomes i cautxús i, a partir de la cel·lulosa, és possible obtenir cel·lofana i cel·luloide.

• Origen Animal:La caseïna (substància que s'obté de la llet) és la matèria primera amb què s'obté la galalita, material plàstic amb què es fabriquen pintes, botons, ect.

PROPIETATS FISIQUES

• Lleugeresa de pes.

• Resistència al trencament.

• Capacitat d'aïllament (elèctric, tèrmic i acústic).

• Manejabilitat i seguretat versatilitat reciclabilitat utilitat.

• Senzillesa i economia en la seva fabricació. • Impermeabilitat (humitat, llum, gasos).

• No conductors electricitat (excel·lent per a cables, endolls).

PROPIETATSQUIMIQUES

• PUNT DE FUSIÓ: És la temperatura a la qual el cos sòlid es converteix en líquid .

• PUNT DE EBULLICIÓ: És la temperatura a la qual el cos líquid es converteix en gasós.

• DILATACIÓ TÈRMICA: és l'increment de volum en augmentar la temperatura . En els cossos sòlids se sol emprar també el coeficient de la dilatació lineal.

• LA CAPACITAT CALORIFICA: És la quantitat de calor necessària per escalfar un material . Si es refereix a la unitat de massa es denomina CALOR ESPECÍFIC.

• LA CONDUCTIVITAT TÈRMICA: És la propietat d'un material de conduir la calor al seu través.

PLASTICS RECICABLES

• PVC:En cas que es recicli, s'empra per fer canalons de carretera, folre per a cables, entre d'altres materials.

• POLIPROPILÈ:Si es recicla es poden obtenir material per fabricar senyals lluminosos, cables de bateria, escombres, raspalls, bastidors de bicicletes, entre altres.

• POLIESTIIRÈ:Pot arribar a trigar a descompondre fins a 1.000 anys.