EL SISTEMA SOLAR

PLANETES I SATÈL·LITS

ALTRES COSSOS

EL PLANETA TERRA

MOVIMENT DE ROTACIÓ I TRANSLACIÓ

MESURA DEL TEMPS

EL SISTEMA SOLAR

El Sistema Solar està format per una estrella central, el

Sol, els cossos que l'acompanyen i l'espai que

queda entre ells.Hi ha nou planetes que giren al voltant del Sol:

Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. La

Terra és el nostre planeta i té un satèl.lit, la

Lluna. Alguns planetes tenen satèl.lits, d'altres

no.

És el nostre planeta i l'únic habitat. Es troba a l'ecosfera, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida.És el més gran dels planetes rocosos. Això fa que pugui retenir sobre la superfície una capa de gasos, l'atmosfera, que dispersa la llum i absorbeix calor. De dia evita que la Terra s'escalfi massa i, de nit, que es refredi. Set de cada deu parts de la superfície terrestre són cobertes d'aigua. Els mars i oceans també ajuden a regular la temperatura. A més, l'aigua que s'evapora forma núvols i cau en forma de pluja o neu, formant rius i llacs. Als pols, que reben poca energia solar, l'aigua es gela i forma els casquets polars. El del sud és més gran i concentra la major reserva d'aigua dolça del planeta.

Els asteroides són roques més petites que també giren, la majoria entre Mart i Júpiter. A més, hi ha els cometes que s'apropen i s'allunyen molt del Sol.

De vegades arriba a la Terra un fragment de matèria extraterrestre. La majoria s'encenen i es desintegren quan entren a l'atmosfera. Són els meteorits.

Asteroides

Els homes primitius ja coneixien els cometes. Els més brillants es veuen molt bé i no s'assemblen a cap altre objecte del cel.Semblen taques de llum, sovint borroses, que van deixant un rastre o cabellera. Això els fa atractius i els envolta de màgia i misteri. Els cometes són cossos fràgils i petits, de forma irregular, formats per una barreja de substàncies dures i gasos congelats.

Cometes

La paraula meteorit significa fenòmen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de matèria entra a l'atmosfera de la Terra i es desintegra.La paraula meteoroide s'aplica a la pròpia partícula, sense fer referència al fenòmen que es produeix quan entra a l'atmosfera. Hi ha moltíssims meteoroides que no hi entraran mai. Alguns dels meteorits que s'han estudiat sembla que venien de la Lluna i d'altres de Mart. La majoria, però, són fragments d'asteroides o de cometes.

Meteorits

Los tres movimientos principales de la Tierra son: la rotación, que es el desplazamiento circular que realiza sobre su propio eje y que dura un día; la traslación, es la órbita elíptica que realiza nuestro planeta alrededor del Sol durante un año; y, el movimiento que realiza junto a los demás astros que integran el Sistema Solar, siguiendo al Sol en su traslación en torno al centro de nuestra galaxia, la Vía Láctea.

La rotaciónEste movimiento es el que realiza la Tierra al girar sobre sí misma en sentido inverso a las agujas del reloj, es decir de oeste a este. Es por esto, que el Sol aparece por el oriente (salida) y desaparece por el occidente (puesta).La rotación demora casi un día (23 horas, 56 minutos, 4,09 segundos

La traslación

Al mismo tiempo que gira sobre sí misma, la Tierra describe una órbita alrededor del Sol, que mide alrededor de 930 millones de km y que es recorrida a una velocidad de 29,79 km por segundo, durante 365 días, 5 horas, 48 minutos y 45,8 segundos.

Como un año dura solo 365 días, la fracción de horas, minutos y segundos se suma, agregándole un día cada cuatro años al mes de febrero. Ocasión en la que ese mes tiene 29 en vez de 28 días. Los años a los que se les agrega este día, reciben el nombre de año bisiesto.

Para ordenar los horarios de todo el planeta se establecieron los denominados husos horarios, que se obtienen mediante el siguiente cálculo matemático: la circunferencia terrestre -que al igual que todas las circunferencias tiene 360°-, se divide por la cantidad de horas que tiene un día, 24. El resultado es 15. Esto implica que cada 15° hay una hora de diferencia.

La mesura del temps

Solamente los lugares ubicados en el mismo huso tienen la misma hora, 15° al oeste o 15° al este empieza a variar, es una hora más temprano al oeste y una hora más tarde al este. Cada un grado hay cuatro minutos de diferencia.En otras palabras, cuando los rayos solares

Como la Tierra tiene 360 meridianos, separados en 180° este y 180° oeste, si dividimos estos 180° de cada hemisferio por 15, llegamos a la conclusión que la diferencia horaria máxima que se puede dar entre un meridiano y su antimeridiano es de doce horas.

Aquesta presentació ha estat elaborada per --------------Es dirigeix als alumnes de 6è de PRIMÀRIA i té l'objectiu de treballar els continguts del Sistema Solar de l'àrea de Coneixement del Medi.

Adreces d'Internet consultades:-http://www.icarito.cl//medio/articulo/0,0,38035857_152308997_147591843_1,00.html-http://xtec.cat/~jdolcet/socials/102.htm-http://www.jgiesen.de/astro/astroJS/timezone/index.htm-http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2003/astronomia/pag/b1mt7/indexb16.htm