ORDENACIÓ AMBIENTAL I URBANÍSTICA DE LES INSTAL·LACIONS DE

RADIOCOMUNICACIÓ: LA INTERVENCIÓ DELS MUNICIPIS

6ª DIADA DE LES TELECOMUNICACIONS A CATALUNYA

Barcelona, 27 de setembre de 2007

Marc normatiu

Telecomunicacions

Unió Europea:

• Directives 2002/19/CE, 2002/20/CE, 2002/21/CE, 2002/22/CE...

Estatal

• Ley 32/2003, de 3 de noviembre, General de Telecomunicaciones (LGTel)

• Real Decreto 424/2005, de 15 de abril, que aprueba el Reglamento sobre las condiciones para la prestación de servicios de comunicaciones electrónicas, el servicio universal y la protección de los usuarios (RPS)

Ordenació ambiental, sanitària i urbanística

Estatal

• Real Decreto 1066/2001, de 28 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento que establece condiciones de protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas

• Orden CTE/23/2002, de 11 de enero, per la que se establecen condiciones para la presentación de determinados estudios y certificaciones por operadores de servicios de radiocomunicaciones

Marc normatiu

Catalana:

• Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

• Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’administració ambiental (LIIA)

• Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, i se’n adapten els seus annexos, modificat pel Decret 143/2003, de 10 de juny.

• Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU)

• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLU)

Qüestions competencials

Competència en “telecomunicacions”: exclusiva de l’Estat (art. 149.1.21 CE)

No obstant: Jurisprudència Tribunal Suprem: doctrina dels “requisits essencials”: STS 24 gener 2000, 18 de juny 2001, 15 desembre 2003, 4 maig 2005, 24 maig 2005, 26 octubre 2005, 11 maig 2006, 23 maig 2006...

“ a) La competencia estatal en relación con las telecomunicaciones no excluye la del correspondiente municipio para atender a los intereses derivados de su competencia en materia urbanística, con arreglo a la legislación aplicable, incluyendo los aspectos de estética y seguridad de las edificaciones y medioambientales.

Por consiguiente, los ayuntamientos pueden, en el planeamiento urbanístico, establecer condiciones para las nuevas redes de telecomunicaciones, y contemplar exigencias y requisitos para realizar las correspondientes instalaciones en ordenanzas o reglamentos (…), tendentes a preservar los intereses municipales en materia de seguridad en lugares públicos (art. 25.2 a)), ordenación del tráfico de vehículos y personas en las vías urbanas (art. 25.2 b)), protección civil, prevención, y extinción de incendios (25.2 c)), ordenación, gestión, ejecución y disciplina urbanística (25.2 d)), protección del medio ambiente (25.2 f)), patrimonio histórico-artístico (25.2 e)) y protección de la salubridad pública (25.2 f)).

b) El ejercicio de dicha competencia municipal en orden al establecimiento de exigencias esenciales derivadas de los intereses cuya gestión encomienda el ordenamiento a los Ayuntamientos no puede entrar en contradicción con el ordenamiento ni traducirse, por ende, en restricciones absolutas al derecho de los operadores a establecer sus instalaciones, ni en limitaciones que resulten manifiestamente desproporcionadas.

Por ello puede ser útil, de acuerdo con la doctrina del Tribunal Constitucional y la jurisprudencia de esta Sala, el examen de los preceptos cuestionados desde las perspectivas de los parámetros que sirven para determinar la existencia de proporcionalidad; esto es, idoneidad, utilidad y correspondencia intrínseca de la entidad de la limitación resultante para el derecho y del interés público que se intenta preservar (…)... sin negar in radice la competencia municipal para establecer mediante ordenanza una regulación que contemple los intereses indicados”

Intervenció dels municipis: reconeixement legal

• art. 28 LGTel: “1.- En la autorización de ocupación del dominio público será de aplicación, además de lo previsto en esta ley, la normativa específica relativa a la gestión del dominio público concreto de que se trate y la regulación dictada por su titular en aspectos relativos a su protección y gestión. 2.- Asimismo será de aplicación (…) la normativa dictada por las AA.PP con competencias en medio ambiente, salud pública, seguridad pública, defensa nacional, ordenación urbana o territorial y tributación por ocupación del dominio público (…)”

• art. 29 LGTel: “1.- (…) En cumplimiento de la normativa de la Unión Europea, se podrán imponer condiciones al ejercicio de este derecho de ocupación por los operadores, que estarán justificadas por razones de protección del medio ambiente, la salud pública, la defensa nacional o la ordenación urbana y territorial. La entidad de la limitación que entrañen para el ejercicio de ese derecho deberá resultar proporcionada en relación con el concreto interés público que se trata de salvaguardar. Estas condiciones o límites no podrán implicar restricciones absolutas al derecho de ocupación del dominio público y privado de los operadores (…)”

• art. 18 RPS: estableix entre les “Condiciones exigibles a los operadores que exploten redes publicas de comunicaciones electrónicas”, les de “(...) b).- Respetar las normas y resoluciones aprobadas por las autoridades competentes en materia de urbanismo, de medio ambiente y de ordenación del territorio, salud pública (...) y c).- (...) en materia de acceso al dominio público y a la propiedad privada para la instalación de redes de comunicaciones electrónicas (...)”

• art. 54 LGTel: tipifica com a infracció greu l’ incompliment d’aquestes condicions.

• art. 84 EAC: Competències Locals “(...) 2.- Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis:

l).- La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.

Ordenació ambiental i urbanística

• Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

- Objecte: regula la intervenció administrativa de les instal·lacions de radiocomunicació pel que fa als aspectes d’implantació en el territori des del punt de vista d’impacte visual i sobre el medi ambient i la població (art. 1)

- Àmbit d’aplicació: instal·lacions de sistemes de transmissió de veu i dades amb antenes radiants susceptibles de generar camps electromagnètics en un interval de freqüència de 10MHz a 300GHz, que s’emplacin a Catalunya (concretament, telefonia mòbil, bucles d’accés local via ràdio i xarxes de serveis mòbils i terrestres).

- Finalitats:

-Harmonitzar el desplegament de les xarxes de radiocomunicació amb l’objectiu d’assolir un nivell alt de protecció del medi i de la població.

-Afavorir la integració de les instal·lacions (...) a l’entorn en què es situen.

Decret 148/2001, de 29 de maig

Estableix:

• Especificacions i determinacions tècniques aplicables a les instal·lacions de radiocomunicació. Nivells de referència i distàncies de protecció. Principi de precaució.

• El sistema d’ordenació urbanística mitjançant Pla Especial, sempre que sigui necessari...

• El sistema d’intervenció administrativa de les obres i activitats mitjançant el sotmetiment als règims de llicència o comunicació, de control i sanció

Preveu el desenvolupament del Decret mitjançant l’oportuna reglamentació municipal

Decret 148/2001, de 29 de maig

- Annex I: “NIVELLS DE REFERÈNCIA”: són els nivells màxims permesos d’exposició als camps electromagnètics per les persones (públic en general).

- Annex II: “DISTÀNCIES DE PROTECCIÓ”: són restriccions addicionals de protecció. Suposen unes distàncies mínimes per les zones obertes d’ús continuat per a les persones i sense protecció d’edificacions.

-potències radiades inferiors a 100W: no cal mantenir cap distància de protecció.

-potències radiades inferiors a 1000W i antenes sectorials: paral·lelepípede de protecció.

-potències radiades superiors a 1000W i la resta d’antenes (omnidireccionals): esfera de protecció

En els espais oberts dels centres docents i establiments que acullin de manera regular població en edat escolar, s’estableix una distància afegida amb caràcter preventiu de QUATRE vegades la que s’estableix a l’annex.

• S’adopta, en virtut del “principi de cautela”, un factor de seguretat sobre la Recomanació de la Unió Europea de 12 de juliol de 1999, assumida pel RD 1066/2001

Decret 148/2001: ordenació d’emplaçaments

Distingeix a efectes d’ordenació:

• Demarcació urbana: constituïda pel sòl urbà i urbanitzable delimitat. L’ordenació correspon a l’Ajuntament, mitjançant ordenança municipal, que es pot completar amb un Pla Especial urbanístic.

• Demarcació no urbana: constituïda pel sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat. L’ordenació correspon a la Generalitat, mitjançant Pla Especial d’àmbit comarcal o superior, o en el seu defecte: acord voluntari.

Intervenció dels municipis

• en matèria ambiental: règim de llicències ambientals, previst a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental (LIIA), ordenances específiques...

• en matèria urbanística: règim de llicències urbanístiques, planejament general i derivat...

• en matèria de patrimoni de les AA.PP: règim de llicències d’ocupació del domini públic local i/o concessions, ordenances sobre utilització del domini públic local..

• en matèria tributària: ordenances fiscals...

Intervenció administrativa dels municipis: règim de llicències

• Des del punt de vista ambiental: Llei 3/1998, de 27 de febrer (LIIA):

Llicència ambiental (annex II.2 apartat 12.44 a): “... les instal·lacions de radiocomunicació emplaçades

- en demarcació urbana- o espais inclosos en el Pla de Espais d’Interès natural o que d’acord

amb el planejament urbanístic municipal siguin qualificats d’especial protecció”

règim de comunicació (annex III LIIA apartat 12.44 b): “...les instal·lacions emplaçades:

- en demarcació no urbana,- així com les de potència inferior a 100W, quan així ho acordi

l’Ajuntament en el terme municipal en el qual s’emplacin”

L’art. 41.3 LIIA: habilita als ajuntaments a substituir el règim de comunicació pel de la llicència d’obertura d’establiment

Intervenció administrativa dels municipis: règim de llicències

• Des del punt de vista urbanístic: Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU):

Art. 179. 2: “Resten subjectes a llicència urbanística les actuacions següents: (...)p).- les instal·lacions i les actuacions que afectin al subsòlq).- La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres de similars i la col·locació d’antenes o dispositius de telecomunicacions de qualsevol tipus

Ordenances municipals sobre instal·lacions de radiocomunicació.

• Objecte: regular el sistema municipal d’intervenció administrativa per a l’establiment i funcionament de les instal·lacions de radiocomunicació i els seus elements i equips, per tal de minimitzar els seus efectes negatius sobre la salut i les persones i reduir el seu impacte sobre el medi.

• Anàlisi de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem.

• Qüestions més controvertides:

- Plans d’implantació (o de desplegament) -Ús de la millor tecnologia disponible i homologació de sistemes.

- Tècniques de mimetització i tècniques de minimització de l’impacte visual: utilització de conceptes jurídics indeterminats

- Coubicació i compartició d’infraestructures.

Ordenances municipals sobre instal·lacions de radiocomunicació.

-Intervenció administrativa, en especial documentació exigible a les operadores de presentar davant l’administració municipal i criteris d’intervenció segons règim urbanístic del sòl

-Fiança

- Abast i processos de control i revisió ambiental d’instal·lacions de radiocomunicació.

- Acció inspectora

-Règim sancionador

-Règim transitori

Ordenació urbanística: els Plans Especials urbanístics Abast i contingut dels Plans especials urbanístics

Normativa aplicable:

• art. 67.1 TRLU: “Sens perjudici dels que es puguin aprovar en virtut de la legislació sectorial, es poden redactar plans especials urbanístics en els supòsits següents:

...e).- Per a l’execució directa d’obres corresponents a la infraestructura del territori o als elements determinats del desenvolupament urbà, pel que fa a l’assenyalament i la localització de les infraestructures bàsiques relatives (...) a les telecomunicacions (...)”

• art. 83: Tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats.

• art. 92 RLU: 1.- “Els Plans especials urbanístics són instruments de planejament derivat que desenvolupen o completen les determinacions del planejament urbanístic general (...) amb l’objecte de preveure la implantació de sistemes generals i locals o d’assolir alguna o diverses de les finalitats previstes en l’article 67. 1 de la Llei d’urbanisme.

2.- “Els plans especials urbanístics no previstos pel pla d’ordenació urbanística municipal han de justificar la necessitat de llur formulació i llur compatibilitat amb el planejament urbanístic general. A aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament urbanístic general, i no requereixen la seva modificació prèvia:

...e).- Els plans especials per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d’interès local.

Ordenació urbanística: els Plans Especials urbanístics

• art. 93.4 RLU: “Als plans especials urbanístics que tenen per objecte la regulació de la implantació de les obres d’infraestructura del territori els corresponen, entre d’altres, les següents determinacions:

a).-L’establiment de la qualificació com a sistema urbanístic del sòl que requereixi la implantació de la infraestructura.

b).- La regulació de les característiques de la infraestructura, com ara l’àmbit afectat per la seva implantació o, si s’escau, els paràmetres edificatoris aplicables

c).- L’establiment de les condicions de caràcter urbanístic exigibles, relatives als accessos, als serveis urbanístics i a la integració de la infraestructura en l’ordenació urbanística de l’entorn.

d).-La regulació, si s’escau, d’altres criteris o normes als què hagi d’ajustar el projecte tècnic.

Ordenació urbanística: demarcació no urbana

Ordenació demarcació no urbana: Generalitat

- mitjançant Pla especial d’àmbit comarcal o superior,

- o en el seu defecte, Acord voluntari Generalitat-Localret-operadors, a proposta Comissió Tècnica adscrita al DMAH.

Sòl no urbanitzable (SNU):

• art. 47.4 TRLU: “El SNU pot ésser objecte d’actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d’interès públic (...):

d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions (...)

• art 48 TRLU: estableix el procediment per a l’aprovació de projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable, en defecte de Pla especial, i com a requisit per a la tramitació de les llicències o autoritzacions municipals relatives a l’actuació.