Exercici 1.Busca informació sobre els fruits

saborosos i explica el contingut del llibre.

Els fruits saborosos és una de les obres més importants de Josep Carner i recull divuit poemes en els quals mostra l’idearinoucentista que promulga Eugeni d’ors.Els divuit poemes estànestructurats en el llibre d’aquesta manera:

I. Com les maduixes.

La funció del fruit adquireix una funció simbòlica en tots els poemes.El que es vol simbolitzar o expressar amb les maduixes és la perfecció del món.

II. Aglae i les taronges

El personatge és comparat amb un fruit.

Aglae, la protagonista que es troba embarassada, es compparadaamb una taronja. La taronja és a Aglae com Aglae eés al seu fill.

III. Els albercocs i les petites collidores

En aquest cas, el fruit simbolitza cap personatge, simplement és un element més del poema, en aquest cas serveix de menjar.En aquest poema, el poeta fa un elogi a la sensatesa de la previsió que es veu en els protagonistes.

IV. La poma escollida

En aquest poema es compara al personatge amb una fruita, en aquest cas una poma.En aquest poema es veu la vellesa des de diferents perspectives, la tristesa o el dolor.

V. Les peres jovenetes

La protagonista viu en un món feliç, totalment idealitzat.Es veu felicitat, harmonia, equilibri i ordre.Amb el pas del temps, la protagonista descobreix la infelicitat, el desordre i el desequilibri.

El personatge és comparat amb un fruit. Amb peres primerenques.

VI. Les figues matinals

En aquest poema el fruit és usat, no simbolitza a cap personatgeEn aquest poema Carner utilitza la ironia.

VII. Agavé i les castanyes

El personatge es veu representat amb tedresa, però també amb solitud.En el poema es pot veure la mort.

VIII. Les magranes flamejants

El fruit té una dimensió simbòlica.En el qual les magranes simbolitzen la sexualitat.En aquest poema es veu representat la sexualitat femenina dins d’un marc de vida matrimonial.

XI. Les cireres ingènues

És una composició mes aviat didàctica, com una mena de fauna rural.a l’ambient del poema es veu alegria i benaurança, això no altera a la moralitat del poemaEn aquest poema el fruit no simbolitza a cap personatge, és simplement utilitzat com u per exemple menjar. XII. Cal·lídia i els préssecs

La protagonista destaca per la seva gran bellesa i sensualitat.es veu un ambient d’exaltació vital.El personatge es comparat amb un fruit.El préssec serveix per exaltar les qualitats morals del protagonista.

IX. Les gracioses ametlles

El personatge es comparat amb un fruit.En aquest poema es veu la brevetat de la juventud i la vellesa que hi ha en ella, i es veu comparada amb la flor d’un ametller. Es veu el goig/dolor.

X. Les prunes d'or

La protagonista destaca per la seva gran bellesa i sensualitat. El poema és un homenatge a la bellesa i sensualitat femenina.El fruit té una dimensió simbòlica.

XIII. Les nous del berenar

Aquest poema és un elogi a un valor moral, el seny.El fruit no simbolitza a cap personatge, simplement és utilitzat. Al poema es pot veure una finalitat didàctica i moral.

XIV. Les serves endreçades

El personatge es comparat amb un fruit.La protagonista s'enfronta a la mort propera amb conformació i serenitat.

XV. Les llimones casolanes

En aquest poema es veu exaltada la felicitat i l’ordre quotidià domèstic.El fruit no simbolitza a cap personatge, simplement és utilitzat. La llimona es comparada amb la protagonista per la seva acidesa i aspror.

XVI. Els codonys tardorals

El personatge es comparat amb un fruit.Es veu la reflexió des de la joventut de la vellesa futura.

XVII. Eglé i la síndria

En aquest poema, l fruit no es simbolitza amb cap personatge, s’utilitza com un element del poema.Es veu vitalitat i alegria en l’ambient

XVIII. Els raïms immortals

Única composició escrita en versos decasíl·labs. I actua com la conclusió d’aquest llibre.El fruit té una dimensió simbòlica.En la primera estrofa es veu un marc de ambient de natura amb serenitat i radiant, en la segona la pèrdua de la joventut i en la tercera la rebel·lió contra el destí.

Exercici 22. comenta un dels poemes d’aquest llibre (Els

fruits…)La Poma Escollida

Alidé s'ha fet vella i Lamon ésvellet, i, més menuts i blancs, s'estansempre a la vora. Ara que són al llit, els besa el solellet. Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora. -Oh petita Alidé, com és que plores tant? 5-Oh Lamon, perquè em sé tan vellai tan corbadai sempre sec, i envejo les norestreballant,i quan els néts em vénen emtroben tan gelada.I no et sabria péixer com en el temps florit

-Oh ma vida, mos peus són balbsi sento que se me'n va la llum, 15i et tinc a vora meu com la poma escollidaque es torna groga i vella i encara fa perfurn.A1 nostre volt ningú no és dolçamb la vellesa:el fred ens fa temença, la negra nit horror, criden els fills, les nores ensparlen amb 'aspresa. 20Què hi fa d'anar caient, si ens neduem l'amor?

Com a tema principal del poema és la mort. El pas de la joventut, l'enyorança de la joventut que l’envolta, que es veu tant en els nens petits com en les nores.

COMENTARI DEL POEMA

El poema té cinc estrofes de quatre versos cadascuna. El poema presenta una idealització de la realitat.En aquest poema es veu la vellesa des de diferents perspectives, la tristesa o el dolor.

Exercici 3. Realitza algun exercici del llibre de text que es

trobi en l’apartat del noucentisme8. Una fonteta raja al peu de la noguera.Allà van cada tarda a berenarels infants:potser la font n’imita els saltsremorejants.I la noguera, a tots, els fa de mainadera

Aquest poema és un poema de Josep Carner del llibre els fruits saborosos en que s’apreciaclarament el tema de la natura idíl·lica i civilitzada, ja que es presenta una natura amable i harmònica contràriament a la natura dels modernistes.

angoixa de l’alta nit

Angoixa de l’alta nit, quan el món fa olor de cleda, quan és més gegant l’arbreda

pel caminal adormit. La lluna, sense delit,

rutlla com vana moneda. És l’hora callada i freda,

feta de mort i d’oblit. Per cada testa adormida passa un món mig esvaït

que no pesa i que no crida. Angoixa de l’alta nit; dorment o no, l’esperitclos en una mitja vida.

Exercici 4Busca trets poètics o temes del noucentisme en alguns

poemes de Carner

En el poema anterior, poema de Josep Carner, narra com és la nit, la seva naturalesa, i a partir d’ aquesta nit intenta introduir el tema de l’envelliment dins del tema de la natura idíl·lica vist en les tres primeres estrofes. En canvi, a la darrera estrofa es potobservar en aquesta frase “clos de mitja vida” el temade l’envellimenti el pas del temps.

Comentari del poema angoixa de l’alta nit

Mon cor s’adonadel passerell

que havia refilat tota l’estonai amb tu en els ulls no m’adonava d’ell.

Tot m’asserenaaquest llanguir

de la llum de biaix en la carena i la pau de la pols en el camí. I no val una fulla de ridortani el plomissó de cardvolant al vent

l’afany que et porta

a esguards, esguards i bonior de gent.

Dolça m’inundala solitud, amb l’inoïtcantar. l’arbre i el riu i l’ànimaprofunda,

tot es refà. I lluny del goig amarg de tes senderes

ve el meu conhort, i faig més dolç i meu que tu no m’eres, com ungit de rosada, el teu record.

SOLITUD SERENA

Comentari del poema serena solitud

En el poema de la diapositiva anterior es poden veure dos temes ben diferenciats, un la natura idíl·lica i l’altra la feminitat. En la primera estrofa diu com és la noia la seva cara i lo ideal i bonica que és. Aquest tema de la feminitat l’envolta amb la natura amable i harmònicapròpia del noucentisme