22
L’accentuació gràfica

L’Accentuació Gràfica

  • Upload
    jkpmrv

  • View
    25.418

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Teoria de l'accentuació

Citation preview

Page 1: L’Accentuació Gràfica

L’accentuació gràfica

Page 2: L’Accentuació Gràfica

Índex- L’accentuació:

• 1- Classes d’accents.• 2- Classes de mots polisíl·labs segons la posició

de l’accent.• 3- Accentuació de mots aguts.• 4- Accentuació de mots plans.• 5- Accentuació de mots esdrúixols.

- Dificultats en l’accentuació dels polisíl•labs - L’accent diacrític.- La dièresi.- Diftongs- Exercicis accentuació

Page 3: L’Accentuació Gràfica

Classes d’accents

• Hi ha dues classes d’accent gràfic :– accent greu (`). S’escriu damunt les vocals

obertes– accent agut (´). S’escriu damunt les vocals

tancades• La a només pot portar accent greu : à• La i i la u només poden portar accent agut : í, ú• La e i la o porten accent greu quan són obertes

(cafè, arròs) i accent agut quan són tancades (portaré, avió)

ÍNDEX

Page 4: L’Accentuació Gràfica

Classes de mots polisíl·labs segons la posició de l’accent

• Segons on recaigui l’accent (marcat gràficament o no), els mots de més d’una síl·laba poden ser :– aguts, quan la síl·laba tònica és l’última:

portaré, vindrem– plans, quan la síl·laba tònica és la penúltima:

gràfic, llapis– esdrúixols, quan la síl·laba tònica és

l’antepenúltima: químicaÍNDEX

Page 5: L’Accentuació Gràfica

Accentuació dels mots aguts• Tots els mots aguts porten accent gràfic si acaben en alguna d’aquestes

dotze terminacions:-a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

huracà, cafè, jardí, camió, algú, gimnas, francès, pastís, arròs, andalús, aerotrèn, Berlín

• No porten accent gràfic les paraules agudes acabades en els diftongs: -ai, -ei, -ui, -au, -eu,-iu, -ou, seguits o no de s:

esplai, esplais, jersei, jerseis, heroi, herois, avui, escandinau, aiguaneu, correu, tindreu, veniu,convius,

enrenou.• Sí que porten accent gràfic, perquè no acaben en diftong, sinó en hiatus:

biscaí, genuí, Lluís, país, pingüí, roí, veí.ÍNDEX

MOTS PLANSMOTS ESDRÚIXOLS

Page 6: L’Accentuació Gràfica

Accentuació dels mots plans

• Tots els mots plans s’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors:

àrab, biòleg, cantéssim, conèixer, dèbil, estudiàvem, mèrit, tímid

• També s’accentuen els mots plans acabats en diftong, seguit o no de s:

anàveu, còncau, còncaus, donaríeu, somriguéssiu, tròlei, tròleis

ÍNDEXMOTS AGUTS

MOTS ESDRÚIXOLS

Page 7: L’Accentuació Gràfica

Accentuació dels mots esdrúixols

• Els mots esdrúixols s’accentuen sempre:

càpsula, època, península, sòlida, única.

ÍNDEX

MOTS PLANS

MOTS AGUTS

Page 8: L’Accentuació Gràfica

Dificultats en l’accentuació dels polisíl•labs, sobretot per interferència amb el castellà

a) Cal anar en compte de no accentuar mots aguts com els següents, ja que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades:

aerotrens, algun, alguns, Anton, Ferran, orangutans, pingüins, Ramon, segons

b) Tampoc s’han d’accentuar mots plans com aquests: actua, actues, contigua, contigües, envien, envies, examens, fenomen,

Maria, melodia, obliqua, obliqües, puguin, misoginPerò sí que s’han d’accentuar aquests altres: exàmens, fenòmens, òrgans, òrgan, polígon, polígons, telèfon, telèfons ja

que són mots plans que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades.

ÍNDEXINTERFERÈNCIA AMB EL CASTELLÀ(2)

Page 9: L’Accentuació Gràfica

Dificultats en l’accentuació dels polisíl•labs, sobretot per interferència amb el castellà (2)

c) Cal tenir en compte que s’han d’accentuar mots com els següents perquè són esdrúixols:

ciència = ci/èn/ci/acòpia = cò/pi/adecadència, desgràcia, distància, estàtua, farmàcia, indústria, línia, maquinària, notícia

Els adverbis en acabats en -ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual s’ha format:àgilment, contínuament, dòcilment

Si l’adjectiu originari no porta accent gràfic, tampoc no n’ha de portar l’adverbi que en deriva:bonament, expressament, feliçment, honestament

En els mots compostos que s’escriuen com un sol mot, només el segon element conserva l’accent:fisicoquímic, radioterapia.

ÍNDEXINTERFERÈNCIA AMB EL CASTELLÀ

Page 10: L’Accentuació Gràfica

Accent diacrític (Definició)

S'anomena accent diacrític aquell accent que es col·loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual però que es pronuncien diferent.

A continuació, teniu la llista de totes les paraules que porten accent diacrític en català:

ÍNDEX

ACCENT DIACRÍTIC: 1, 2, 3, EN COMPOSTOS

Page 11: L’Accentuació Gràfica

Accent diacrític (tipus -1-)sense accent

be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder

bota: calçat; verb botar

coc: cuiner; carbó; bacteri

coll: part del cos

com: adverbi

cop: encontre violent, colp

cos: conjunt d'un organisme; corporació

deu: font; numeraldeus: fonts; formes del verb deure

dona, dones: ésser humà de gènere femení; mulleres: pronom reflexiu

feu: domini, senyoria; present de fer

fora: adverbi

joc, jocs: acció de jugar, entreteniment

les: article; pronom; adjectiu (antònim de il·lès)

ma: (plural mes): adjectiu possessiu

mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre

meu: possessiu

amb accent

bé (plural béns): possessions; adverbi; conjunció

bóta: recipient

cóc: coca

Cóll: topònim

cóm: obi

cóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa

cós: cursa

déu (plural déus): divinitat

Déu: nom propi d'algun déu monoteista

dóna, dónes: formes del verb donar

és: forma del verb ser

féu: passat de fer

fóra: verb ser

jóc: aviram

jóc, jócs (però joca): ajocat

Lés: topònim

mà (però mans): part final del braç

més: quantitatiu

mèu: miol del gat

ÍNDEX

ACCENT DIACRÍTIC: DEFINICIÓ, 2, 3,

EN COMPOSTOS

Page 12: L’Accentuació Gràfica

Accent diacrític (tipus -2-)molt, molta: quantitatiu

mon (plural mos): possessiumon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua

mora: dona magribina; retard

net (neta, nets, netes): adjectiunos: pronom personal feble

os, ossos: part de l'esqueletossa, osses: ossada, esquelet

pel, pels: contracció de per + el, per + els

porca: femella del porc

que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu

res: pronom; pl. de re (nota musical)

rossa: dona amb els cabells clars

se: pronom reflexiu

sec: eixut; forma del verb seure

segle: cent anys

seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure

si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció

mòlt, mòlta: participi de moldre

mòlta: acció de moldre

món (però mons): univers

móra: (plural móres): fruita

Móra: forma part d'alguns topònims

nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar

nós: plural majestàtic

ós, óssos: animal

óssa, ósses: animal

pèl (plural pèls): vellositat

pórca: faixa de terra

què: relatiu tònic, interrogatiu

rés: pregària

ròssa: animal vell i flac

sé: forma del verb saber

séc: plec de roba

sègle: sègol

sèu: greix

sí: adverbi (afirmació)

ÍNDEX

ACCENT DIACRÍTIC: DEFINICIÓ 1, 3, EN COMPOSTOS

Page 13: L’Accentuació Gràfica

Accent diacrític (tipus -3-)soc: calçat; tros de fusta; mercat

sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler

son: acte de dormir; unitat física

te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom

tot: adjectiu

us: pronom personal feble

vens, venen: formes del verb vendre

ves: tros de tela; lletra v en pl.; reducció de veges

veu: so de les cordes vocals; present de veure

vos: pronom personal feble

sóc: verb ser

sòl (plural sòls): terra

són: verb ser

té: verb tenir

tòt: broc gros

ús: acció d'usar; substantiu

véns, vénen: formes del verb venir

vés: verb anar

véu: passat de veure

vós: pronom personal fort

ÍNDEX

ACCENT DIACRÍTIC: DEFINICIÓ, 1, 2,

EN COMPOSTOS

Page 14: L’Accentuació Gràfica

Accent diacrític (en compostos)

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

déu: adéu, pregadéu...

féu: desféu, reféu...

mòlta: remòlta...

món: rodamón...

nét: besnét, renét...

pèl: contrapèl, repèl...

sòl: subsòl...

ÍNDEXACCENT DIACRÍTIC: DEFINICIÓ, 1, 2, 3,

Page 15: L’Accentuació Gràfica

La dièresi (definició)

El signe que anomenem dièresi (¨) consisteix en dos puntets que posem damunt les lletres I, U (ï/ü) en els casos següents:

ÍNDEX

LA DIÈRESI: 1, 2, 3, 4

Page 16: L’Accentuació Gràfica

La dièresi (1)

- Quan volem indicar que cal pronunciar una u darrera G/Q davant de les lletres E/I: aigüera, pasqües, pingüí, obliqüitat,...

- Per senyalar gràficament que dues vocals contigües no formen diftong, sinó hiat: raïm, traïdor, diürn, reüll, estudiïn,... - En aquest cas, però, si per les regles

d'accentuació calia accentuar la vocal I/U, no hi posarem dièresi, sinó accent: país, Lluís,...

ÍNDEX

LA DIÈRESI: DEFINICIÓ, 2, 3, 4

Page 17: L’Accentuació Gràfica

La dièresi (2) PER EXCEPCIÓ, no posem dièresi en els casos següents:

- En mots acabats en vocal + US/UM, de procedència llatina: Màrius, harmònium, pòdium,... (Remarquem que les combinacions -iu- d'aquests mots no formen diftong, sinó hiat.)

- En mots començats pels prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-, seguits de vocal: antiinflamatori, coincidència, contraindicar, reunir, semiindicació,... Però: reïx (verb reeixir) i reüll.

- En els mots acabats en vocal + els sufixos -isme/-ista: egoisme, dadaista,... Però: proïsme, lluïsme,...

- En els verbs acabats en vocal + IR, els temps de futur, condicional, infinitiu i gerundi: beneiré, agrairia, conduir, substituint,...

- (Convé recordar que en aquests verbs nombroses formes porten accent o dièresi, quan entre dues vocals es produeix hiat: agraït, agraíssiu, beneïm, beneït,...

- Remarquem també la forma de present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + AR: - crear: creï, creïs, creïn,... - canviar: canviï, canviïs, canviïn. - lloar: lloï, lloïs, lloïn. - suar: suï, suïs, suïn.

ÍNDEXLA DIÈRESI: DEFINICIÓ, 1, 3, 4

Page 18: L’Accentuació Gràfica

La dièresi (3)

- Per ressaltar que I/U intervocàliques (que altrament, serien consonants: noia, cauen són tòniques i, per tant, vocals, quan no duen accent:

beneïa, beneïes, beneïen; però amb accent: beneíem,beneíeu. - Per a l'ús correcte de la dièresi és convenient de tenir en compte:

-Generalment si es produeix hiat en un mot primitiu, també

es produeix als derivats: - veí - veïna, veïns, veïnat, veïnatge,... - ruïna - arruïnar, arruïnat, ruïnós,... - saüc - saüquer, saüqueret,..

(Però: país - països. Si bé: paisatge) ÍNDEX

LA DIÈRESI: DEFINICIÓ, 1, 2, 4

Page 19: L’Accentuació Gràfica

La dièresi (4)

Convé no estalviar consultes al Diccionari per anar fixant visualment la grafia dels mots amb dièresi, especialment en el cas de mots cultes:

DIFTONG HIAT heroic heroïcitat fluid fluïdesa laic laïcitat trapezoide trapezoïdal

ÍNDEXLA DIÈRESI: DEFINICIÓ, 1, 2, 3

Page 20: L’Accentuació Gràfica

Diftong (definició)Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa

síl•laba. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiatus o hiat. A la majoria de llengües per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble o tancada (I,U, o anàlogues).

Els diftongs es poden classificar segons les vocals que els formen, de tal manera que hi ha diftongs creixents (quan passa de vocal feble a forta) o decreixents; tancats (el segon element té un punt d'articulació més tancat que el primer) o oberts; i curts o llargs, quan en aquella llengua existeix quantitat vocàlica.

Les vocals que formen un diftong duren menys que quan apareixen separadament i es produeix un fenomen d'assimilació pel qual s'altera el seu timbre o sonoritat original.

ÍNDEXDIFTONG: TIPUS

Page 21: L’Accentuació Gràfica

Diftong (tipus)Hi ha dos tipus de diftongs:• Creixents: formats per,

– Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo

– Primer element: i/u en posició inicial de mot + vocal, o bé i/u enmig del mot entre vocals + segon element: vocal.

• Decreixents: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou i uu. • També formen diftong les vocals que actuen com a consonants (exemple:

ca-uen; no-ia)• Per trencar un diftong en català s'usa un accent quan les normes generals

d'accentuació gràfica de les agudes, planes i esdrúixoles ho permeten, i una dièresi quan no és així (exemple: pa-ís; pa-ï-sos).

ÍNDEXDIFTONG: DEFINICIÓ

Page 22: L’Accentuació Gràfica

Exercicis accentuació

- Full 1

- Full 2

- Full 3

- Full 4

- Full 5

- Full 6