Embed Size (px)
Citation preview
LES LES CRÒNIQUESCRÒNIQUES
LES LES CRÒNIQUESCRÒNIQUESNoelia Pinero 21-BNoelia Pinero 21-B
LES CRÒNIQUES MEDIEVALS.
• ÍNDEX.
1.- Les cròniques medievals.2.- Les quatre cròniques més importants.3.- Crònica de Jaume I o Llibre dels fets.4.- Crònica de Bernat Desclot.5.- Crònica de Ramon Muntaner.6.- Crònica de Pere el Cerimoniós.
LES CRÒNIQUES MEDIEVALS.
Les cròniques medievals són obres escrites en prosa, tenen gènere informatiu que explica uns fets reals amb predomini de l’objectivitat i intenta justificar la política duta a terme pels mateixos reis.
Les quatre obres més rellevants de la baixa edat mitjana són les quatre cróniques que narren les gestes dels reis de la Corona d’Aragó.
Totes quatre tenen unes característiques comunes:
1.- Hi trobem elements de ficció procedents de la literatura cavalleresca.
2.- El patriotisme és molt present, tant en l’exaltació de l’esperit de la nació com la justificació de la política dels reis.
3.- Predomina el providencialisme i la fe en la providencia divina.
4.- Tenen intenció didàctica i moralitzadora.
LES CRÒNIQUES MEDIEVALS.
CRÒNIQUES.
Jaume I Bernart Desclot. Ramon Muntaner. Pere el Cerimoniós.
Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
La seva finalitat era deixar constància d’uns fets que volien tenir valor didàctic.
Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.
Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d’altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.
Una característica de les cròniques és que els autors van viure directament molts dels fets que narren. També és característic el to heroic i el sentiment patriòtic.
LES CRÒNIQUES MEDIEVALS.
• CRÒNICA DE JAUME I.La Crònica de Jaume I, també
anomenada Llibre dels Feits, narra de forma autobiogràfica i seguint un ordre cronològic, els fets esdevinguts des del seu naixement fins a les conquestes territorials de Mallorca, València i Múrcia.
La llengua emprada és viva, senzilla i plena d’expressivitat. Hi predomina el mediavalisme i empra el nós majestàtic, fórmula amb què es refereix a si mateix.
LES CRÒNIQUES MEDIEVALS.
• CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT.L’autor d’aquesta crònica era funcionari
de la cort.Se centra en el regnat de Pere II el
Gran i narra els episodis de la campanya del rei de Sicília.
El narrador empra la tercera persona des d’un punt de vista extern als fets i es evident la intenció d’exaltar la figura del rei Pere II.
El llenguatge de l’obra és senzill.
LES CRÒNIQUES MEDIEVALS.
• CRÒNICA DE RAMON MUNTANER.
Ramon Muntaner fou un cavaller que fou testimoni de les campanyes bél·liques.
Comença a escriure la seua crònica a Xirivella (1325) amb l’objectiu de lloar les proeses i les virtuts dels rei del casal d’Aragó.
Muntaner narra les seues memòries i experiències amb el llenguatge joglaresc.
Fa ús de la primera, segona i tercera persona verbals.
LES CRÒNIQUES MEDIEVALS.
• CRÒNICA DE PERE el CERIMONIÓS.
L’autor d’aquesta crònica és el rei Pere II de Barcelona i IV d’Aragó, el qual dedicà grans esforços a l’organització de la Cancelleria Reial, fet que afavorí la conservació de l’arxiu reial.
Aquesta obra narra els fets esdevinguts durant el regnat del seu pare, Alfons III i el seu propi.
Com a relat autobiogràfic empra el nós majestàtic i un llenguatge elegant i madur.
Exalta el poder absolut front la noblesa i narra episodis que palesen la crueltat del seu govern.
