2. ndex.Introducci. Desenvolupament.El Port de la Selva.
Cultura. Economia i treball. Un reps a la poblaci.
Entrevistes.Comprovaci de la hiptesi. Conclusions. Vocabulari.
Annexos. Agraments.Bibliografia. 3. 1. El Port de la
Selva.Situaci.Histria. Escut del poble. Processons del Port de la
Selva.Clima.Formaci geolgica.Hidrografia.Flora i vegetaci.Fauna..
4. 2. Cultura. 5. Sant Pere de Rodes. Edifici alt-medieval d'estil
gtil.Construcci: 610. Origen: fora desconegut, a causa de les
llegendes que es comenten.Cap a l'any 778 es va destrur una petita
part del monestira causa d'una invasi rab. L'any 934 va ser
independitzat de Sant Esteve de Banyoles.Entre els segle XVII i
XVII, el duc Anne-jules de Noailles va robar la Bblia de Rodes. 6.
La segona invasi va ser l'any 1793, amb la guerra de Frana.Aquest
fet va portar a la desamortitzaci de Mendizbal de l'any 1836. La
pintura del monestir s bizantina. 7. Les dependncies del monestir.
Infermeria o hospital. Situat just abans d'entrar al monestir. Dins
del pati hi trobem dues torres: la torre de l'Homenatje i la torre
del campanar.L'sglesia. Torre de Sant Miquel (ms tard dita Torre de
Sant Benet).Dos claustres; la cuina; el celler; un menjador. Fora
del monestir hi ha la Font dels Monjos. 8. Santa Creus de Rodes
Poblat situat a un quilmetre de Sant Pere de Rodes. L'esglsia s diu
Santa Helena.s un edifici preromnic, d'una sola nau. Les torres van
ser construdes a banda i banda del carrer principal.L'espai pblic
de Santa Creus de Rodes s la plaa just al davant de l'esglsia Santa
Helena. 9. Sant Salvador de Verdera. Situat al nord del Monestir de
Sant Pere de Rodes. Els seus origens sn prefaudals (construcci: any
904). Passa a ser propietat del Monestir de Sant Pere de Rodes. Al
segle XII es troba en mal estat.L'any 1385 es reconstrueix, ja que
el compte d'Empries s'hi va fer la casa all per la guerra contra
Pere el Cerimonis. 10. Sant Baldiri de Tavallera. Al segle X la
esglsia es construeix per el Monestir de Sant Pere de Rodes.
L'interior del temple es comunicava amb el cementiri. Al segle XVI
es construeix la torre situada al costat del santuari. El fet de
l'existncia de moltes masies s perqu Sant Baldiri era el centre
cerimonis dels vens d'aquestes masies. 11. 3. Economia i treball.
12. Al segle XVIII l'economia noms estava basada en la pesca. El
cultiu de la terra no podia ser, ja que el terreny era, i s, molt
muntanys.El menjar ms necessari estava a la Selva de Mar: pa, oli,
vi i carn. Aquesta era la dieta dels primers residents del poble.
13. Va ser el moment en que es van cultivar els ceps i les
oliveres. En aquest instant l'economia del poble i de la comarca
augmenta notablement.El 1879, hi va haver una plaga filloxera que
va matar tota la plantaci de ceps. El 1956, unes gelades van matar
les oliveres. Aquests fets van fer que la poblaci baixs. 14.
Treballs de la vila. Agricultura.Pesca.Construcci. Turisme. Comer.
15. 4. Un reps per a la poblaci. 16. -> Creixement demogrfic. El
1879, la poblaci disminueix a causa de la filloxera. Aquesta
baixada es mant fins als anys 60. Fou en aquesta dcada quan la
poblaci augmenta a causa del turstic.A l'any 1975, la poblaci torna
a disminuir a causa de la crisi econmica. Malgrat aix, l'any 1983
hi ha una lenta recuperaci de la poblaci, doncs hi ha el
rellanament de la pesca. 17. -> Distribuci de la poblaci segons
el lloc de naixament. El Port de la Selva ha tingut una poblaci de
diferents llocs: La gent del Port de la Selva(autctona), va baixar
un 3,13% entre 1975 (44,63%) i el 1990 (41,5%). La gent de la resta
de Catalunya va augmentar un 7,69% entre aquests mateixos anys. La
gent de fora d'Espanya (immigrants) s'ha mantingut igual, un 4,05%
l'any 1975 i un 4% l'any 1990. 18. -> Poblaci activa i no
activa. Nivell d'atur. La taxa de poblaci activa va augmentar d'un
30,78% l'any 1981 al 37,48% l'any 1990. En el mateix periode, la
poblaci no activa va passar del 69,22% al 62,53%.Qui pateix ms
l'atur, sn les dones de la vila, ja que el 100% dels aturats a
l'abril del 1992 eren dones. 19. -> Nivell de la renda per
cpita.L'any 1965, el Port de la Selva era el tercer poblede l'Alt
Empord que tenia una renda per cpita d'entre 45.000 i 70.000
pesetes, juntament amb Figueres i Portbou. Al 1988, la vila tenia,
juntament amb Castell d'Empries, la renda per cpita ms alta de la
comarca, amb un total del 1.430.000 pessetes. 20. 6. Comprovaci de
la hiptesi. 21. La resposta a la hiptesis s SI. Encara que tindriem
de fer un treball de totes i cadascuna de totes les poblacions i
ciutats del pas.Abans dejutjaruna regi que spobra, abans hem de
saberl'economia que va tenir en la histria. Ara pot ser pobra, per
antigament podia haver sigut rica. Per la mateixa regla ho podem
fer amb la poblaci: podem dir que aquella regi pot haver estat
sempre molt habitada, per la histria pot dir ho contrari. 22.
Algunes fotos. 23. 24. 25. FI Juli Pinart
