TRASTORN NARCISISTA

PERE NIETO CRISTINA JURADO

DEFINICIÓ

• El narcisista és una persona sense capacitat d'empatia real,el que es diu empatia utilitària, és a dir que només reconeix les necessitats del altre per utilitzar-les per el seu propi benefici.

CARACTERÍSTIQUES• Grandiositat• El narcisista es creu molt important, considera per

sobre de tot fins i tot per sobre de la seva parella o amistats.

• Necessitat d'aprovació.• Falta de empatia.• No és capaç de posar-se al lloc de l'altre i de

compartir els seus sentiments• Mostren despesi i indiferència cap a las seves parelles• Negació,Enveja,Manipulació

MÉS CARACTERÍSTIQUES• Tenen una gran necessitat de sentir-se admirats i

aprovats per els altres,ells tenen que saber l‘ ho perfectes que són .

• Senten que mereixen una gran admiració i respecte per l'altre gent ,de qui esperant de bona gana que satisfacin els seus desitjos amb bona cara i em un tracte especial.

• Els hi agrada ser el centre d'atenció i de la conversació.

• Pensen que deuen sentir-se estimats per elles sense necessitat de correspondre’ls.

• Enveja

COMORBILITAT• Sentiments associats :Vergonya, humiliació

depressió mania. Tot això va associat am anorèxia i abús de la cocaïna.

• El trastorn histriònic es mostra associat als trastorns de personalitat com per exemple: El narcisista,antisocial o evitació.

GÉNESIS

• El narcisisme és normal i fins desitjable a l‘ infància doncs els nens requereixen que es cobreixin totes les necessitats.

• Quan la necessitat de reconeixement es veu frustrada, el nen no es sent especial i desenvolupa una baixa autoestima

• Si això continua podria ser el principi del trastorn.

EPIDEMIOLOGIA

• En la població general aproximadament és del 1%, i en les poblacions clíniques està entre el 2 i el 16%.

• Entre el 50 i 75% de les persones diagnosticades són homes.

CRITERIS D’IAGNÒSTIC

• El TNP es caracteritza quan una persona pateix com a mínim 5 d’aquests contextos:

1.Té un sentit grandiós de la seva pròpia importància

2.Li absorbeixen fantasies d'èxit il·limitat, poder, bellesa, o amor ideal

3. Es considera especial i únic, i només pot ser comprès, i només hauria d'associar-se amb altres persones especials o d'alt estatus personal o institucional.

4. Requereix excessiva admiració

5. Té un gran sentit dels seus propis drets. Pensa que se li ha de donar tot.

6. En les seves relacions interpersonals és explotador. S'aprofita dels altres per a aconseguir les seves pròpies fins.

7. Manca d'empatia i és incapaç de reconèixer o identificar les necessitats i sentiments dels altres.

8. És freqüentment envejós dels altres o creu que els altres li tenen enveja.

9. Mostra actituds i comportaments arrogants i prepotents

TRACTAMENT

• El tractament més eficaç és la psicoteràpia, encara que requereix la motivació i el compromís del pacient per canviar.

• Es necessiten entorns terapèutics com ara hospitals de dia molt específics per tractar aquests pacients. Fan Teràpia dialèctica conductual per a les persones amb TNP.

• Alguns dels trastorns de personalitat poden evolucionar amb episodis aguts de trastorns depressius o psicòtics greus, que poden comportar l'hospitalització i tractament farmacològics de suport, per la simptomatologia que acompanyen el trastorn.

ANALISI D’UN CASEl caso de Daisy

• “A los 35 años, Daisy había casado dos veces sin procrear hijos en ninguno de sus matrimonios.

• Era mal parecida pero, narcisista al fin, se creía hermosa --- ¿sólo hermosa? NO. Se creía bellísima.

• Usaba su cuerpo, de modo seductivo para obtener ventajas en el trabajo y en el mundo social en el que se desenvolvía.

• Era mentirosa y seductora.• Le encantaban el chismoteo y la intriga. En sus actitudes, el

término schadenfreude, adquiere su representante más conspicuo.

• Escribía cartas críticas e interminables a los editores de una variedad de publicaciones para obtener el placer vicario de ver su nombre impreso junto al de los autores de los artículos que, sin bases para hacerlo, censuraba.

• Sus ataques eran pueriles y mal construidos --- pero, para ella, lo buscado era que el autor se ofendiera y que se sintiera atacado, y que le respondiera, porque se sintiera irritado, ya que haber logrado este objetivo dudoso, era lo que necesitaba creerse importante.

• Que careciera de conocimientos formales en casi todo de lo que hablaba, no le impedía la pretensión de proyectar talentos y conocimientos, para ella ajenos.

• En toda fiesta a la que iba, interrumpía sin cesar lo que otros dijeran para opinar y escucharse a sí misma. Por la misma razón muy pocos la invitaban a sus hogares.

• Daisy era narcisista y no lo supo hasta que se lo dijeran --- lo que no pudo hacer, fue entenderlo.”