Unitat 7

Pedagogia 1

Els mestresEls mestres

Pedagogia 2

1. Una ullada la història

2. La professionalitat del mestre

3. Tendències actuals en la professió docent

4. Crisi de la professió docent

5. El projecte formatiu

Sumari

Pedagogia 3

1. Una ullada a la història

“El senyor Guní era un mestre més, és a dir un altre desgraciat.”

Santiago Rusiñol

Pedagogia 4


• Què és un mestre:– Un artesà de la infància?– Un tècnic de la docència?– Un artista de la formació?– Un treballador de l’ensenyament?– Un missioner?– Un intel·lectual?– Un professional de l’educació?– ...?

Pedagogia 5


• L’ofici de mestre s’ha relacionat, en la nostra cultura, amb l’idea cristiana de pare i/o director espiritual.

• Amb les revolucions burgeses, la professió docent comença a tenir el status actual.

• A partir de l’any 1901, amb la creació del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes es crea la figura del mestre com a funcionari públic.

• Amb la Ley d’Educación de 1970, es consolida aquest rol públic de l’educador.

Pedagogia 6


• A l’estat espanyol, la funció social del mestre ha estat sovint ignorada i fins i tot la seva imatge maltractada.

• Sovint des de les classes dirigents tracten de promoure un model de mestre que es defineix més per la seva forma de ser (persones amb vocació i bon esperit , senzilles i obedients) que pel seu saber (escasses competències intel·lectuals, limitades als coneixements més elementals de lectura, escriptura, càlcul i doctrina cristiana).

• També es promou una jerarquia entre l’ensenyament superior, secundari i primari. El mestre, així queda relegat a un rol molt subsidiari.

• El mestre guanya poc, perquè sap poc.

Pedagogia 7


• “Passar més gana que un mestre d’escola”• “El mestre no es fa, sinó que neix”• A Catalunya, des de començaments del segle, s’ha

fet un esforç important per a la renovació pedagògica i per tant s’ha incidit en la formació del professorat (Escola Normal de la Generalitat 1931-1938).

• Durant la II República es fa un esforç per valorar socialment el paper del mestre (“primer ciutadà de la república”)

• Finalment la formació de mestres pren rang universitari amb la creació de les Escoles de Magisteri.

Pedagogia 8


• La dictadura franquista té efectes traumàtics pel magisteri català:– Tribunals per depurar mestres– Cursos de formació de contingut religiós i

patriotic– Tancament d’escoles vinculades als moviments

de renovació pedagògica– Prohibició dels mètodes vinculats a l’Escola Nova

o d’altres moviments progressistes– ...

• El Magisteri, durant el franquisme, té un caràcter político-doctrinal, no pas cultural ni professional.

• Malgrat això, hi va haver-hi resistències de molts mestres (Associació Rosa Sensat, ...)

Pedagogia 9






Sumari

Pedagogia 10


• El magisteri ha hagut d’anat conquerint històricament la seva professionalització.

• Sovint es defineix el docents com un grup ocupacional de nivell mitjà (mestres) o superior (els llicenciats) que no gaudeixen dels mateixos privilegis ni del mateix reconeixement d’altres grups professionals amb què, teòricament, haurien d’equiparar-se (metges, advocats, enginyers, ...)

• Sovint, les prescripcions administracions, el disseny dels plans d’estudis, els llibres de text, les aplicacions informàtiques, ... fan que el mestre cada cop decideixi menys sobre el que han de fer a l’aula.

Pedagogia 11


• La feina de mestre és un ofici-professió que encara hi ha importants marges per la creativitat, l’autonomia i la presa de decisions.

• El magisteri es una professió d’exercici molt divers: rural-urbà, públic-privat-concertat, prìmària-secundària-universitat, ...

Pedagogia 12


• Atributs professionals:– Competència– Llicència– Autoregulació i control professional– Poder corporatiu– Autonomia professional– Experiència comuna– Vocació

Pedagogia 13


• Atributs professionals:– Competència

• S’entén com aquell cos de coneixement sistemàtic i especialitzat mitjançant un període de formació específica, generalment de caràcter universitari.

• Inclou coneixements teòrics i pràctics.• Fan referència tant als continguts com a la

manera d’ensenyar-los.• Aquests coneixement disposa d’un llenguatge

propi, a vegades allunyat de la comprensió de la resta (disseny curricular, criteris d’avaluació, aprenentatge cooperatiu, ...)

Pedagogia 14


• Atributs professionals:– Llicència

• Els ensenyants tenen un camp d’intervenció exclusiu, reconegut i protegit per l’Estat que els defensa de l’intrusisme.

• Aquest instrusisme inclou:– L’afany de l’estat per imposar continguts i

metodologies– La participació dels pares a l’escola– La presència creixent d’activitats

extraescolars.

Pedagogia 15


• Atributs professionals:– Autoregulació i control professional

• La professió docent disposa de mecanismes específics de reclutament, preparació, accés, mobilitat i promoció dins del lloc de treball.

• El col·lectiu docent no disposa d’un codi ètic o deontològic que li permeti avaluar i sancionar el comportament d’alguns dels seus membres i resoldre tota mena de conflictes interns

Pedagogia 16


• Atributs professionals:– Poder corporatiu

• Fa referència a la força col·lectiva de la professió docent per conquerir nous drets i defensar-ne de vells, com també per adquirir privilegis que li permetin diferenciar-se d’altres grups socials pròxims.

• Com en qualsevol professió, els docents tenen una forta tendència a protegir-se de qualsevol crítica o atac extern.

• Associacions professionals, col·legis professionals i sindicats són bons exemples d’aquesta pràctica corporativista.

Pedagogia 17


• Atributs professionals:– Autonomia professional

• L’abast de l’autonomia docent és un dels temes més debatuts i controvertits.

• Els mestres són professionals parcialment autònoms

• Les relacions que estableixin amb alumnes, pares i Administracions, marcaran el grau d’autonomia per a desenvolupar-la en el centre i a l’aula.

Pedagogia 18


• Atributs professionals:– Experiència comuna

• En tractar-se d’una professió de llarga trajectòria històrica, aquesta tradició constitueix un referent indiscutible en la identitat professional del magisteri.

• Com en tota tradició s’hi barregen els elements més innovadors i creatius amb els aspectes més anacrònics i rutinaris.

Pedagogia 19


• Atributs professionals:– Vocació

• Històricament s’ha relacionar la vocació amb la fe religiosa, el sacerdoci i al voluntarisme.

• L’actual societat no propicia els ideals de servei a la col·lectivitat, sinó la competitivitat per un lloc de treball.

• Avui es reivindica un model de professionalitat docent, més enllà del pur voluntarisme.

Pedagogia 20






Sumari

Pedagogia 21


• Origen o procedència social:– Històricament els estudis mostren l’origen rural i

de classes mitjanes i mitjanes-baixes dels mestres.

– Darrerament s’observa una certa tendència cap a la proletarització. Han augmentat significativament la presència de mestres filles de treballadors.

– La massificació universitària ha facilitat aquest procés.

– Els estudis de Magisteri no semblen prou atractius per a fills de classes benestants.

– A moltes capitals de província, el magisteri era fins fa poc, l’únic estudi post-secundari

Pedagogia 22


• Feminització de la professió docent:– Dades referides a Espanya sobre presència

femenina a l’ensenyament:• 93% a Infantil• 63% a Primària• 50% a Secundària• 38% a Formació Professional• 28% a la Universitat

– Més del 90% dels estudiants de Magisteri, són dones

– Aquesta feminització és fruit d’una imatge femenina de la professió, relacionada amb un cert rol matern de la feina docent.

Pedagogia 23


• Menys mestres i més envellits:– El 65% dels docents ho fan a la xarxa pública.– La major part dels docents es troben a la meitat

de la seva vida professional, la qual cosa fa suposar que en pocs anys, la major parts dels claustres seran envellits.

– L’envelliment pot comportat una bretxa més profunda en la comprensió dels nens i joves

– També és veritat, que a mitja vida professional, és el millor moment per innovar metodològicament la pràctica a l’aula.

Pedagogia 24


• L’”ethos” personal i social del mestre:– Diferents estudis sociològics han caracteritzat

unes tendències en la personalitat dels mestres:• Autoritarisme i rigidesa• Rol infantilitzat• Identificació amb la ideologia petit burgesa• Neutralitat ideològica i pedagògica• Fort grau d’indefinició política• Identificació amb classes social superiors

(efecte Pigmalió)• Tendència corporativista• Tendència a la homogàmia (casament entre

mestres)

Pedagogia 25


• El pensament del professor:– Molts estudis coincideixen en assenyalar que les

decisions que prenen els mestres responen més a la intuïció i sentit comú, més que no pas a la fonamentació científica.

Pedagogia 26


• L’associacionisme docent:– No més del 20% dels docents esta afiliat a un

sindicat.– No hi ha tradició sindical en el mon de

l’ensenyament, possiblement perquè no es té consciència del que pot suposar per a millorar les condicions de treball a les escoles

– L’afiliació sindical està molt fragmentada– Organitzacions professionals sovint han

substituït rols assignats als sindicats (moviments de renovació pedagògica, col·legis professionals, ...)

Pedagogia 27






Sumari

Pedagogia 28

4. La crisi de la professió docent

• La crisi de la professió cal entendre-la en un marc de crisi de la institució educativa i de crisi en els processos de socialització de la infància.

• Aquesta crisi dels docents s’associa a:– Caiguda de la credibilitat social– Poca formació– Condicions de treball precàries per afrontar nous

reptes– Dificultats d’entesa entre els docents, els seus

patrons i els seus clients (alumnes, pares, ...)– Malestar docent

Pedagogia 29


• Algunes causes que poden explicar aquesta crisi de la professió docent, poden ser:– Ruptura del consens social sobre el rol de

l’escola i del mestre– La intensificació de tasques i funcions– Autonomia restringida– La conflictiva relació dels mestres amb els altres

membres de la comunitat educativa

Pedagogia 30


• Quan es pregunta als docents sobre les raons del seu malestar professional, les respostes solen ser:– Falta de reconeixement social– Salari baix– Clima d’indisciplina– Cansament físic i moral– Tensions i problemes de salut mental– Falta de recursos– Falta de suport de l’Administració– Pressió per part de les famílies– Manca de temps– Massificació a les aules– Burocratització de les funcions docents, ...

Pedagogia 31


• Aquest malestar pot acabar en el “síndrome del mestre” i de “burnout” (“estar cremat”).

• Els docents són un dels col·lectius amb més risc de malalties mentals.

• Molts estats s’han començat a preocupar darrerament per aquest fenomen.

Pedagogia 32






Sumari

Pedagogia 33

5. El trajecte formatiu

• La formació inicial:– Fins el moment l’han dut a terme les escoles de

Magisteri amb estudis de 3 anys.– Les Facultats d’Educació estan reestructurant

aquests estudis per a convertir-los en estudis de Grau (4 anys), adaptats a la normativa de Bolonya.

– En general ha atret cap a magisteri, joves que esmenten com a motius la vocació, l’interés pel tracte amb infants i joves i el fet de ser una carrera pont cap a d’altres carreres.

– En el pla d’estudis hi són presents assignatures de cultura general, de metodologies, d’educació especilitzada i de pràctiques.

Pedagogia 34

5. El trajecte formatiu

• La formació permanent:– Aquest procés és el que es relaciona amb la

professionalització dels mestres.– Es dur a terme durant el seu exercici

professional.– La modalitat habitual han estat els “cursets”.– Cada cop més es valora l’aprenentatge entre

iguals, les llicències d’estudi, els congressos i seminaris, ...

– El model de formació permanent por afavorir disposar de docents més transmissius o participatius, mes individual o col·lectius, ...

– El nivell d’exigència d’aquesta formació és molt diferents en funció dels estats.

Travel

Unitat 7