Unitat 8

Pedagogia 1

El fracàs escolarEl fracàs escolar

Pedagogia 2

1. Concepte de fracàs escolar

2. Els models explicatius

3. Manifestacions del fracàs escolar

4. Estratègies i respostes davant el fràcas

5. Qualitat d’ensenyament i fracàs escolar

Sumari

Pedagogia 3

1. Còncepte de fracàs escolar

“Solament s’aprèn allò que interessa.”

J.F. Herbart

Pedagogia 4


• Es tracta d’un concepte extraordinàriament ambigu, equívoc i subjectiu.

• Cada cultura, cada sistema educatiu i cada model pedagògic ha construït el seu propi concepte de fracàs escolar.

• Qui fracassa?– Qui no adquireix els mínims del curriculum?– Qui repeteix un curs?– Qui no obtè el graduat en secundària?– Qui no pot anar a la Universitat?– Qui ha de fer Formació Professional?– Qui no està motivat a l’escola?– ...

Pedagogia 5


• En el fons aquest llistat ens porta a preguntar-nos qui fracassa:– L’alumne?– L’escola?– La família?– L’Administració educativa?– La societat?– ...

• Qui no s’adapta a qui? Quina responsabilitat en té cada agent?

• Parlar de fracàs de l’alumne requereix reflexionar sobre el fracàs de l’escola

• El fracàs té molt a veure amb la qualitat en l’ensenyament.

Pedagogia 6


• Des d’un punt de vista sociològic, el fracàs escolar pretén també seleccionar als membres d’una societat, sota una pretesa neutralitat i cientificitat.

• Des d’aquesta perspectiva, l’escola no fracassa. Compleix l’encàrrec social de seleccionar els bons i millors.

• Tota societat requereix d’una taxa de fracàs escolar i l’escola li proporciona.

• L’escola, per tant, obre i tanca portes• Això porta a que l’infant en sigui la principal víctima• El fracàs escolar pot ser la primera experiència de

marginació social del nen.

Pedagogia 7


• Nombrosos estudis correlacionen grup social i rendiment escolar.

• Les classes baixes pateixen més el fracàs escolar• La segregació de l’infant depèn de la quantitat i la

qualitat de l’escolarització.• 4 moment condicionen aquesta segregació:

– En l’accés a l’educació infantil– En l’orientació al final de l’educació primària– En els itineraris durant la secundària– En l’accés a l’ensenyament superior universitari

Pedagogia 8


• També diverses escolaritats incideixen en el rendiment:– Rural o urbana– Gratuïta o de pagament– Tradicional o activa– Pública o privada– Currículum comú o diversificat– Agrupació única o diversa– ...

Pedagogia 9


• El concepte de fracàs escolar és modern i s’associa a l’escola de masses.

• En la mesura que tothom és escolaritzat i creixen els anys de permanència en el sistema s’incrementen les taxes de fracàs

• La tendència actual és a associar fracàs escolar a rendiment i productivitat de l’alumnat, del professorat, del centre i del sistema educatiu, així com també a la necessitat d’optimitzar uns recursos que són escassos.

Pedagogia 10


• A més a més l’estat se n’adona darrerament de que el sistema educatiu resulta deficient per a la selecció dels millors i que la taxa de fracàs es excessiva.

• Alguns autors es plantegen si aquesta situació es deu a:– La falta de correspondència entre escola i món

del treball?– La ruptura entre la realitat escolar i el seu

entorn?– La ruptura entre la cultura escolar tradicional i la

nova cultura infanto-juvenil.

Pedagogia 11






Sumari

Pedagogia 12


• Tres grans models han intentat explicar, al llarg del temps, les causes del fracàs escolar:

1. El model psicològic o centrat en l’infant2. El model sociològic o centrat en la societat3. El model socio-pedagògic o centrat en

l’escola

Pedagogia 13


• El model psicologic o centrat en l’infant:– Posa l’èmfasi en les capacitats i possibilitats del

nen– Utilització preqüent de tests de valoració de

capacitats– Ajuts centrats en professionals externs:

psicolegs, logopedes, psicopedagogs, psicomotricistes, ...

Pedagogia 14


• El model sociològic o centrat en la societat:– Resulta evident també que la classe social de

procedència, amb totes les seves connotacions, repercuteix en la selecció escolar.

– Fins als anys 70 no es comencen a fer aquestes tipus d’anàlisi

– Coleman comença a correlacionar herència cultural, nivell d’aspiracions i motivacions escolars amb rendiment escolar.

– Dins d’aques enfocament, destaquem 3 teories:• Teoria de la reproducció • Perspectiva culturalista de la socialització

familiar• Teoria dels codis lingüístics

Pedagogia 15


• El model sociològic o centrat en la societat:– Teoria de la reproducció:

• Desenvolupada per Bourdieu, Passeron, Baudelot, Establet, Bowles, Gintis, ...

• La idea bàsica és que l’escola reprodueix les desigualtats socials pròpies de la societat capitalista, en forma de desigualtats escolars les quals sancionen les herències culturals.

• Aquesta cultura no es neutra sinó que es transmet la cultura burgesa.

• El fracàs és la resposta a aquest desajustament social.

Pedagogia 16


• El model sociològic o centrat en la societat:– Perspectiva culturalista de la socialització

familiar:• Parteix de la base que el fracàs escolar

s’explica millor a partir de les desigualtats culturals més que econòmiques, tot i que estan interrelacionades.

• Les expectatives dels pares són claus per l’èxit escolar dels seus fills.

• També són claus els models de conducta paterns i materns; la relació afectiva; l’estructuració familiar; quantitat i qualitat d’interaccions pares-fills; actitud dels adults davant l’escola; ...

Pedagogia 17


• El model sociològic o centrat en la societat:– Teoria dels codis lingüístics:

• Desenvolupada per Bernstein• Relaciona els nivells de llenguatge amb les

classes socials:– Llenguatge restringit o comú: propi de

classes populars. Frases breus i simples. Construcció de significats vinculats a situacions concretes.

– Llenguatge elaborat o formal: propi de classes mitjanes. Oracions més complexes.

• Per això, en les classes mitjanes hi ha menys fracàs escolar.

Pedagogia 18


• El model sòcio-pedagògic o centrat en l’escola:– Centrat en el desajustament de l’escola o de

l’actuació dels mestres respecte els alumnes– Caldria replantejar objectius,continguts,

metodologies, ... per adequar-les a les necessitats dels alumnes.

– També és clau d’actuació docent.– La teoria de la profecia autocomplida explica

que no només l’actuació, sinó també les expectatives dels docents sobre els seus alumnes són claus per al fracàs o èxit escolar.

– En funció d’aquestes expectatives, el docent adequa la seva actuació, afavorint els millors.

Pedagogia 19






Sumari

Pedagogia 20


• L’escola assenyala, etiqueta i margina l’alumne que fracassa.

• Aquesta situació pot provocar baixa autoestima, sentiments de culpabilitat, vergonya i falta de confiança.

• No només provoca efectes en els individus sinó també en el grup: absentisme, abandonament escolar, avorriment, conductes de rebuig, violència, indisciplina, agressions verbals i/o físiques, ...

• En bona part, la solució passa per qüestionar-se a fons el model d’escola per a què respongui als interessos dels infants i així millorar motivació.

Pedagogia 21


• La desgana dels escolars pot tenir diferents causes:– Monotonia– Repetició de tasques escolars– Espais tancats i asfixiants– Programes sobrecarregats– Programes desconnectats dels seus interessos– Incomprensió de molts continguts que

s’ensenyen– Entorn familiar culturalment poc estimulant– Magres expectatives de trobar un lloc de treball

qualificat– ...

Pedagogia 22






Sumari

Pedagogia 23

4. Estratègies i respostes davant el fracàs

• Les formes d’encarar el fracàs escolar són molt diverses.

• Depèn de:– el model ideològics – El model pedagògic– L’àmbit d’actuació: nen, aula, escola, sistema

educatiu, ...– Individu o grup– ...

• Algunes propostes radicals foren les de Makarenko, Ferrer i Guardia, Milani, Freire, Neill, ...

Pedagogia 24


• A grans trets cal diferenciar 2 tipus de respostes:1. Les dirigides a reeducar o recuperar algun

retard o dèficit cognitiu, motriu o afectiu. Requereix d’un tractament clínic, psicològics i terapèutic quasi sempre individualitzat.

2. Les que intervenen sobre dèficits culturals en general mitjançant programes de compensació dirigits a grups per afavorir la integració i evitar l’absentisme.

Pedagogia 25


• Cal trobar l’equilibri entre una escola comprensiva i diversificada. L’excés de pes d’un o altre aspecte perjudica sempre als grups socials més desafavorit

• L’excés de diversitat certifica la desigualtat; l’excés de comprensivitat dificulta la individualització necessària.

• El mateix equilibri cal trobar entre grups homogenis i heterogenis

Pedagogia 26






Sumari

Pedagogia 27


• La qualitat educativa pot definir-se com un conjunt d’elements i característiques que li permeten obtenir uns resultats d’acord amb els objectius fixats.

• Al darrera d’aquesta definició s’hi amaguen judicis de valor, concepcions sobre la infància, opcions ideològiques, ...

• No tothom entèn el mateix per qualitat en l’educació.

• Això ens porta a reflexionar sobre com avaluar la “qualitat”.

Pedagogia 28


• Segons l’OCDE caldria avaluar:– Extensió de l’ensenyament obligatori– Comprensivitat i distribució aleatòria dels

alumnes– Increment de la xarxa escolar– Interès creixent per l’avaluació– Nivells d’èxit escolar dels alumnes– Redefinició dels ensenyaments mínims– Nivell d’experimentació i consens a l’escola– Vinculació de l’escola a la societat– Descentralització i participació– Importància de l’educació compensatòria– Importància de la inspecció.

Travel

Unitat 8