Vinaròs, nous reptes en la gestió - Foro de Gestión Integral de Destinos Turísticos

Vinaròs, nous reptes en la gestió de les

destinacions turístiques

Vinaròs, Gestió Integral de Destinacions Turístiques. Fòrum INVAT·TUR

Índex

1. Introducció

2. Gestió del Turisme a Vinaròs. Etapes

3. 2012-Nova etapa. Consell Local de Turisme i reformulació de

les línies estratègiques de la destinació turística.

Aprofundiment en la diversificació.


1. Introducció (I)

Ubicació geogràfica: Situació en el nord de la Comunitat

Valenciana just en el límit amb Catalunya. Capital del Baix

Maestrat.

Població situada vora mar: gran importància del port i de les

activitats relacionades amb la mar: pesca, drassanes i

històricament exportació i importació.


Introducció (II) Població

Població segons el padró municipal d’habitants:28275 h.

Evolució de la població al llarg del segle XX i inicis del XXI.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1991

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Po

bla

ció

n d

e V

inarò

s


Introducció (III) Població immigrant. Motius

La població immigrant representa el 19,04% del total de la

població amb 5.383 habitants, on predominen las nacionalitats

romanesa (21,98%) i la marroquina (15,40%). Són a Vinaròs per

motius laborals.

Important presència d’habitants de la UE on destaquen els

alemanys, francesos i els britànics. Aquests tres segments

poblacionals sumen quasi el 12% del total d’immigrants.

Motivacions de caire turístic. Solen ser jubilats que passen gran

part de l’any a la ciutat i tenen el seu habitatge a les zones

turístiques de la costa nord i sud.


Introducció (IV) Distribució de la població per sectors

econòmics. Sectorització de la indústria a Vinaròs

.

Font: Cens 2001 Agricultura/

pesca Indústri

a Construcció Serveis

Vinaròs 7,61 24,66 12,73 45,00


Introducció (V) Vinaròs, destinació turística

Ubicada en la costa del litoral de Castelló

Destinació de sol i platja. 12 kms de costa accidentada amb

penya-segats i xicotetes cales. Junt al casc urbà existeixen

platges més extenses.


Introducció (VI) Vinaròs, destinació turística.

Dècades dels 60 i 70. Inici del turisme a Vinaròs amb l’arribada

dels primers alemanys. S’instal·len en les zones costaneres del

sud i nord del casc urbà. Posteriorment arriben els francesos i els

anglesos.

Les comunitats autonòmes veïnes han estat les principals

emissores de turistes cap a Vinaròs: Catalunya i l’Aragó, encara

que també ha tingut una presència destacada el turisme del País

Basc i més recentment de Madrid.


Introducció (VII) Vinaròs, destinació turística. Recursos

Turístics

A més a més de les platges i cales, Vinaròs posseeix altres

recursos turístics que han propiciat l’arribada de visitants:

-Recursos Gastronòmics: excel·lent gastronomia i un producte

emblemàtic de màxima qualitat, el Llagostí de Vinaròs.

-Folclore, festes i esdeveniments programats: destaca el Carnaval

de Vinaròs. És Festa d’Interés Turístic Autonòmic.

-Recursos Històrico-Culturals: L’església-fortalesa de l’Assumpció,

d’estil gòtic-renaixentista que va ser construïda al segle XVI.

Oportunitat: serà subseu de l’exposició de la Llum de les Imatges

al 2013.


Introducció (VIII) Vinaròs, destinació turística. Recursos

Turístics

El terme municipal de Vinaròs posseeix 82 recursos amb els que se

treballa habitualment comprovant el seu estat. Existeixen

recursos turístics bàsics i complementaris. Entre els principals

recursos de la destinació segons la seua tipologia destaquen:


Introducció (IX) Vinaròs, destinació turística. Recursos

Turístics (continuació)

Diferents recursos turístics de Vinaròs: llagostí de Vinaròs, cala

del Pinar, senderisme i patrimoni monumental.


Introducció (X) Vinaròs, destinació turística. Places

d’allotjament turístic (2011)

622

797

2094

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

Allotjament

hoteler

Càmpings Apartaments

turístics

Allotjament

hoteler

Càmpings

Apartaments

turístics


Introducció (XI) Vinaròs, destinació turística. Allotjament

turístic. Notes.

Nombre de places hoteleres molt limitat. A més a més només hi

ha 1 establiment de categoria superior (4 estrelles). La resta de

són de categoria inferior.

Él nombre de places d’apartament reglades és molt limitat. Tot i

això aporta el 5% de l’oferta d’allotjament reglat de la província

de Castelló.

El nombre de places de segona residència i vivendes

desocupades total era de 6618 l’any 2001 seria fàcil el concloure

que hi ha una gran bossa de apartaments o segones residències

que s’hi estan llogant com apartaments turístics sense cap mena

de control, la qual cosa pot perjudicar a la imatge i qualitat de

servei que el turista puga endur-se de la destinació.

Tipologia de vivendes a Vinaròs (2001)

Vivendes ocupades

Vivendes secundàries

Vivendes desocupades

7942 3647 2971


Introducció (XII) Vinaròs, destinació turística. Índex

d’importància turística i comercial. Anuari de La Caixa 2011.

Nombre

Municipio

o Total

Provincial

y/o CC.AA.

Población

2010

Índice

comercial

Índice de

restauraci

ón y bares

Índice

turístico

Benidorm 71.198 160 411 2.922

Dénia 44.498 94 139 140

Alicante/Ala

cant 334.418 933 1.100 623

Cullera 23.813 39 59 59

Benicarló 26.616 52 59 27

Benicasim/Benicàssim18.206 21 46 97

Vinaròs 28.291 63 80 39

Peníscola/Peñíscola 8.051 8 22 324

Cambrils 32.422 50 69 283

Sant Carles

de la Ràpita 15.583 22 32 24


Introducció (XIII) Vinaròs, destinació turística. Índex

d’importància turística. Anuari de La Caixa 2011.

Taula comparativa de diferents destinacions turístiques de sol i

platja on es reflecteix l’Index Turístic i d’Activitats de restauració

i bars. L’índex ajuda a entendre la importància turística de la

destinació al costat d’altres del seu entorn.

L’índex Turístic no és molt alt, fet que sobretot es deu a la falta

d’allotjament reglat. No obstant això, els índex referits a

l’activitat de restauració, bars i comerços, presenta una situació

prou bona. Veien aquestes dades i les anteriors de distribució de

la població per sectors econòmics es pot concloure que l’activitat

industrial i comercial de Vinaròs primen sobre l’activitat turística,

excepte pel que fa referència a la Gastronomia (Restaurants i

Bars).

En definitiva, l’activitat turística es una activitat econòmica

complementaria en el municipi de Vinaròs.


Introducció (XIV) Vinaròs, destinació turística. Fluxes de

demanda cap a Vinaròs.

Flujo de demanda

3.175

5.335

2.911

5.886

11.063

12.864

24.702

3.682

2.270 1.782

2.8161.404

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000enero

febre

ro

marz

o

abril

mayo

junio

julio

agosto

septiem

bre

octu

bre

novie

mbre

dic

iem

bre


Introducció (XV) Vinaròs, destinació turística. Fluxes de


Com es pot vore la destinació Vinaròs presenta un alt grau

d’estacionalitat pel que fa al nombre de visitants que rep la

destinació. Això no només es denota en les visites a l’oficina de

turisme, atés que els percentatges d’ocupació també difereixen

molt de l’estiu (agost 90-95% aprox) a un mes de maig u octubre

normals on els percentatges d’ocupació no superen el 20-30%.

En la gràfica s’observen successives caigudes i ascensos al

principi de l’any que tenen com a origen els picos de demanda pel

Carnaval de Vinaròs i la Setmana Santa. Posteriorment fins al mes

de juny no es troba una pujada coincidint en les festes de Sant

Joan i Sant Pere per a després pujar en juliol i sobretot a l’agost i

baixar irremediablement a partir del mes de setembre.


Introducció (XVI) Vinaròs, destinació turística. Fluxes de


Pel que fa a les procedències dels turistes que rep Vinaròs, dins

del mercat nacional, destaquen els catalans, aragonesos,

madrilenys i els propis valencians. En els últims anys cal remarcar

els augments experimentats en els segments basc i castellà-

lleonés.

En el mercat estranger predominen els francesos, alemanys i

britànics. El turista francés visita Vinaròs sobretot en la

temporada estival. El turista alemany ajuda a lluitar amb

l’estacionalitat atés que sol vindre més abans o després de

l’estiu. El turista britànic s’ha incorporat recentment com un

segment fort de la demanda ja que no era tan habitual en

l’anterior dècada.


2. Gestió del Turisme a Vinaròs. Etapes.

2000-2002. Naixement del Patronat Municipal de Turisme de

Vinaròs. Constitució i primera planificació.

2003-2006 Implantació del Pla d’Excel·lència Turística de

Vinaròs

2007-2010 Post-Pla d’Excel·lència. Implementació del 1r Pla de

Màrqueting Turístic de Vinaròs. Creació dels clubs de producte

turístic. Qualitat i diversificació. Col·laboració público-privada.

2010-2011 Treball en xarxa Mancomunitat Taula del Sénia,

Saborea Espanya i intermunicipal (municipis veïns i de la CV)

2012-Nova etapa. Consell Local de Turisme i reformulació de les

línies estratègiques de la destinació turística. Aprofundiment en

la diversificació. Millorar el posicionament en la xarxa.


3. 2012-Nova etapa. Consell Local de Turisme i reformulació de les línies estratègiques de la destinació turística. Aprofundiment en la diversificació.

Concentració de competències per part de l’Ajuntament de

Vinaròs.

Creació del Consell Local de Turisme com a òrgan consultiu.

Participació.

Situació de crisi econòmica general. Menys recursos, menys

personal, (LES TEMUDES RETALLADES). Després de 10 anys des del

primer pla estratègic. Nou plantejament més realista. D’on venim

i cap a on anem.

Turisme 2.0. Web més social i participativa. Adaptació a les

diverses plataformes smartphone (presentació en el SITC).

Proporcionar la promoció off line amb la on line.


Moltes gràcies per la seua atenció Gabriel Quesada Marín Cap Àrea de Turisme Ajuntament de Vinaròs [email protected] [email protected]

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

Travel

Vinaròs, nous reptes en la gestió - Foro de Gestión Integral de Destinos Turísticos