View
3
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
25 anys de contractació de mà d’obra al camp català
Andreu Peix Massip
1. Els temporers africans del Maresme
1982
L’any 1982 significa una fita a destacar en l’evolució de la contractació de ma d’obra al camp
català. Al Maresme es necessita molta ma d’obra per al sector de la flor i venen treballadors
africans amb una legislació que dificulta la seva contractació.
Les posicions més reaccionàries són defensades, en aquests moments des dels àmbits de les
Cámaras Agrarias, per part les agricultors més grans, on s'hi han atrinxerat. La Unió de Pagesos
aposta per la regularització de la situació.
Finalment el 1987 es signa l’acord signa entre Unió de Pagesos, CCOO, i els treballadors
africans pel compliment del conveni del camp que estableix 340 PTA/hora i la inscripció dels
treballadors a les oficines de l'INEM que hi ha als Ajuntaments.
El 1988 s’efectua una campanya d’inspeccions al camp a Lleida. Es produeixen multes per la
contractació de temporers per part de pagesos, sense la seva situació legal regularitzada.
Ja no es troben temporers. Molts dels treballadors providents d'Andalusia marxen al poc de
ser llogats, quan compleixen les peonades necessàries per cobrar el treball comunitari. Ja no es
troben tampoc estudiants. Així és com es dispara la contractació il·legal d'africans negres i
magrebins. Al Maresme i a Tarragona ja està solucionat. La Unió de Pagesos proposa d'estudiar
també la construcció d'allotjaments en col·laboració amb els Ajuntaments.
2. Canvis en el sector
Evolució Població Activa Agrària
Que havia anat passant fins aleshores? Un fenomen que continua fins avui dia.
El número de pagesos, de caps d’explotació s’ha anat reduint. Encara s’ha reduït més el
número de col·laboradors familiars. Els fills troben millors oportunitats fora del sector. Com es
deia aleshores: “L’explotació familiar agrària es basa en l’explotació de la família agrària”. La
renda mitjana del sector, encara ara, és la meitat de la renda mitjana del país.
D’aquesta manera augmenta la mitjana d’edat del pagès per compte propi.
Una sortida per la dimensió reduïda de l’explotació és la intensificació pel regadiu, per noves
inversions, i noves plantacions.
La superfície cultivada no disminueix i per tant augmenta la dimensió de les explotacions dels
qui es queden que absorbeixen les superfícies dels qui se’n van, a més de les noves inversions.
A més augmenten exigències i controls que obliguen a que el cap d’explotació abandoni part
del treball directe en l’assalariat i hagi de dedicar-se cada vegada més en el treball de gestió.
En el cas dels fruiters es busquen períodes més curts de venda de varietats que a més són més
diverses. Així és com es produeixen més puntes de campanya que requereixen més assalariats.
Els 70.000 pagesos de finals dels anys vuitanta s’han reduït als 30.000 d’avui dia. Que per cert
sembla que repuntin degut als fills de pagesos que en no trobar feina fora de casa es queden a
ajudar al pare.
Els assalariats a Catalunya s’equiparen en número als pagesos. Queda clar a les granges de
molts pagesos, amb una constant de com a mínim un pagès i un assalariat.
3. Les pel·lícules
Unes pel·lícules fetes a casa nostra reflecteixen prou bé el fenomen:
Les ‘Cartes de Alou’ és prou fidel a la realitat. La trobareu sencera a Youtube. Va ser produïda
per Elias Querejeta i dirigida per Montxo Armendariz el 1990
El títol del film es refereix a les cartes que Alou escriu als seus pares. Alou, jove senegalès,
arriba en pastera en busca de treball, animat pel seu amic Mulai, Comença treballant al camp
a Andalusia. A Madrid, ven bijuteria ambulant. Se’n va a Lleida a treballar a la fruita. Pateix
atacs racistes. El seu patró li falta al respecte, ell l’agredeix i ha de fugir.
Com que no ha pogut obtenir papers és expulsat del país. Però al final del film torna en una
pastera.
‘Saïd’, dirigida per Llorenç Soler el 1998, explica les dificultats d’un noi magrebí al nostre país.
Saïd és un forner del Marroc que arriba en pastera i després s’instal·la al Raval. L’ataquen uns
neonazis i es veu obligat a defensar-se.
‘Yankuba’ estrenada a Catalunya el 2011 i produïda en col·laboració amb TV3, per Emanuele
Tiziani explica la història d’un immigrant gambià que viu a Lleida en els campaments il·legals
d’immigrants. Aconsegueix sobreviure recollint cargols. Trobareu el tràiler a Versusfilms i a
Youtube. Les cabanes de plàstics recorden les dels campaments dels refugiats de les guerres
del Sudan o de la zona dels Grans Llacs.
Més recent, del 2002, és ‘Poniente’ dirigida per Chus Gutiérrez amb guió de la mateixa
directora juntament amb Icíar Bollaín, amb José Coronado com a protagonista. La pel·lícula
reflecteix prou bé els agricultors propietaris d’hivernacles d’Almeria, de la zona de l’Ejido. I
procura explicar l’ambient en què es van produir els aleshores recents altercats racistes amb
crema de cases de immigrants que van tenir molt de ressò arreu del país. El film acaba en que
el protagonista és agredit violentament i que els immigrants han de marxar.
No ens podem deixar la pel·lícula basada en una gran novel·la del premi Nobel (1962), John
Steinbeck: “Els raïms de la Ira” (1939). La novel·la, ambientada en els anys trenta de la gran
depressió explica com els pagesos nord-americans que han perdut la seva granja se’n van a
Califòrnia buscant feina en la collita de la fruita. Apareixen els sous de misèria i els esquirols i
acaben en els allotjaments organitzats per l’Estat amb un representant de l’Estat que els tracta
amb dignitat. Rodada el 1940, la pel·lícula va ser dirigida per John Ford, amb Henry Fonda com
a protagonista. La trobareu sencera a Youtube.
Aquestes pel·lícules es passen als allotjaments dels temporers i les troben molt properes.
4. Els fets de Fraga
El 26 de juny de 1992 50 veïns de Fraga van decidir escarmentar un grup de temporers de la
fruita. Són avalots produïts a 30 quilòmetres de Lleida ja fa 20 anys i que cal que no es tornin a
produir.
5. Estabilitzar la temporalitat
Per aconseguir cobrir les necessitats de ma d’obra en el moment de la collita els pagesos
necessiten estabilitzar la temporalitat. Per això es busca agrupar, ordenar i connectar les
campanyes.
Parlar de temporers és parlar d’immigrants. El 95% ho són. I un 70% són origen africà: un 40%
del Magrib i el 30% del Sud del Sàhara. I apareixen noves procedències, sobretot asiàtiques:
Pakistan, india, ...
Per a molts assalariats estrangers l’agricultura és una porta d’accés al mercat laboral. I passar-
se a altres sectors. La necessitat d’estabilitat fa que canviïn de sector cap a l’hostaleria o la
construcció, aleshores.
També els estrangers venen a treballar a l’agricultura per aconseguir papers i passar per
Espanya o la resta Europa, els estrangers de parla francesa o anglesa.
Per això, l’agricultura significa la primera experiència integradora del immigrant. La millor
integració es produeix pel contracte de treball legal.
A més, la mobilitat geogràfica que comporta el treball de collita al camp requereix l’
allotjament i organitzar els desplaçaments treballadors.
I pensar també en el possible rebuig d’una possible arribada massiva de treballadors, per la
societat d’acollida, en les comunitats rurals, si no es coordina. Tot i que en els pobles s’entén
millor la funció econòmica de l’arribada de “collitadors”. Sense ells l’economia agrícola no
funcionaria.
S’ha de donar resposta també a la demanda assessorament i acompanyament sobre acollida
formació ocupacional i autonomia personal, social i laboral, per part dels treballadors.
6. La llei d’Immigració datava del 1852, d’Isabel II
El Real Decreto sobre Extranjeros del 17 de Novembre de 1852, en temps d’Isabel II,
regulava la situació dels immigrants a España, país tradicionalment d’emigrants. La xifra de
dos milions d’espanyols a l’estranger no va ser superada per immigrants estrangers a
Espanya fins a finals dels anys vuitanta, quan ja es necessitava una Llei d’Estrangeria
adequada a la nova situació d’estrangers al nostre país.
7. Diferents lleis sobre Derechos y libertades de los Extranjeros en poc temps
En vuit anys vam tenir tres lleis orgàniques adequades a la nova situació amb els
corresponents reglaments i programes. Són lleis força respectuoses amb els drets dels
treballadors estrangers, lligant sempre la residència amb el contracte de treball. Propulsades
des dels governs socialistes i del PP a Madrid van tenir el suport des de CiU per part d’un
parlamentari coneixedor a fons del tema, a les Corts de Madrid, en Carles Campuzano, amb
qui es va treballar estretament des de l’àmbit agrari, tant en l’aspecte dels temporers com en
el de cooperació internacional.
1985.07.01 Llei orgànica 7/1985
1996.02.02 Reial decreto 155/1996. Reglament
2000.01.11 Llei orgànica 4/2000
2001.03.30 Programa GRECO
2003.11.20. Llei orgànica 14/2003
2004.12.30 Reglament
8. Article 78. Permís de treball de temporada
Queda regulat explícitament en el Reglament el permís de treball de temporada, de forma
prou precisa.
2. Tipo T
Este permiso de trabajo autoriza la realización de actividades o servicios de temporada o
campaña y podrá limitarse a una actividad y ámbito geográfico concretos. Su duración
coincidirá con la del contrato de trabajo no pudiendo exceder de nueve meses, dentro de
un período de doce meses consecutivos. Para obtener este tipo de permiso de trabajo es
necesario cumplir las siguientes condiciones: a) Que las ofertas de empleo no hayan podido
ser cubiertas por trabajadores que se encuentren en todo el territorio nacional, ya sean
españoles, comunitarios o extranjeros autorizados para trabajar, sin perjuicio de lo
establecido en el artículo 71 del presente Reglamento. b) Que los extranjeros se encuentren
residiendo en el exterior en el momento en que se les pretenda contratar. c) Que se
formalice el contrato de trabajo en un momento anterior a la entrada del trabajador en
España. d) Que el empresario o su organización asuma además de las obligaciones
derivadas de la legislación laboral española, específicamente las siguientes: - Disponer de
un alojamiento adecuado, que reúna las condiciones previstas en la normativa en vigor en
materia de alojamiento. - Garantizar la actividad continuada durante la vigencia del
permiso de trabajo. - Organizar los viajes de llegada a España y de regreso al país de
origen, asumiendo como mínimo el coste del primero de tales viajes y los gastos de
traslado de ¡da y vuelta entre el puesto de entrada a España y el lugar del alojamiento. e)
Que el trabajador extranjero se comprometa a retornar al país de origen, una vez
concluida la relación laboral. A efectos de verificar el retomo deberá presentarse en la
misma Misión Diplomática u Oficina Consular que le expidió el visado en el plazo de un mes
desde el término de su autorización de permanencia en España. El incumplimiento de esta
obligación podrá ser causa de denegación de ulteriores solicitudes de otros tipos de
permisos de trabajo.
9. Una actuació específicament catalana en el tema d’estrangeria
En destaca el Pla Interdepartamental d'Immigració del Govern de Catalunya del 09.28.1993.
Una actuació horitzontal que sumava tots els departaments implicats de Treball, Secretaria per
la Immigració, Salut, Benestar/Acció Social, Agricultura, Ensenyament... que va ser seguit en els
anys següents, d’altres intervencions interdepartamentals de gran eficàcia.
Cal fer menció a la Resolució del Parlament del 03.04.22.2003 perquè el Govern de l’Estat
ratifiqui la Convenció de les Nacions Unides per a la protecció dels drets dels treballadors
migrants.
Així com les diferents Ordres des de la del 02.24.2003 ORDRE PRE/96/2003, Bases reguladores
concessió de subvencions destinades als allotjaments per a temporers per part d’Ajuntaments,
cooperatives i empreses privades que han servit per disposar d’una xarxa d’allotjaments en
condicions per als temporers i amb una normativa de qualitat, reflectida per l’atorgament de
una, dues o tres pomes segons els serveis de cada allotjament.
10. Estabilitzar la temporalitat
L’objectiu del sector ha estat el d’estabilitzar la temporalitat: agrupar, ordenar i connectar
campanyes. La majoria, el 95% són immigrants: 70% origen africà: 40% de Magrib, 30%
subsaharians. A més de les noves procedències, sobretot asiàtiques: Pakistan i Índia,
bàsicament. Per disposar de temporers cal gestionar la immigració.
L’agricultura ha estat per a una gran majoria la porta d’accés al mercat laboral. La recerca
d’estabilitat fa que molts canviïn de sector cap a l’hostaleria o la construcció, quan demandava
tanta mà d’obra. S’entrava a treballar a l’agricultura per aconseguir papers i pels immigrants
de països anglòfons o francòfons el p cap a la resta Europa. Per tant, l’agricultura és sovint la
primera experiència integradora del immigrant.
També el treball al camp implica la mobilitat geogràfica seguint el devenir de les collites arreu
d’Espanya. Des de la maduixa a Huelva a l’hivern, cap al préssec el maig, seguit de la pera
l’estiu i la poma i el raïm a primers de setembre, i acabant amb la taronja i les olives acabant
l’any. Aquesta mobilitat requereix el disposar d’allotjaments dignes i assegurar els
desplaçaments dels treballadors tot procurant enllaçar els contractes.
L’arribada d’un fort contingent de temporers en una localitat podria produir un rebuig als
treballadors per la societat d’acollida, si no es gestiona bé. En els pobles agraris es pot veure
temperat perquè s’entén que són necessaris per l’economia agrària del municipi.
A la vegada els temporers generen una demanda d’assessorament i acompanyament,
d’acollida, de formació ocupacional i autonomia personal, social i laboral.
11. Conjuntar oferta i demanda
Per collir la fruita en el moment adequat i amb la qualitat requerida pels consumidors cal
muntar un programa de recollida que inclou les necessitats de ma d’obra, especialment en els
moments de punta.
L’organització no ha estat fàcil, però ha estat possible. Cal partir de la definició de les
necessitats que es fa l’hivern. Muntar els programes d’acollida i d’integració als pobles així
com la construcció i adequació d’allotjaments. També de la gestió de les subvencions
corresponents.
A partir de les dades de l’evolució de la producció i les tendències del mercat s’elaboren els
calendaris de necessitat i mà d’obra.
Ja a principis d’any cal fer la proposta de contingent pel sector i començar a preparar la
selecció a Catalunya i en origen. Val preparar tot el paquet de autoritzacions, visats, viatges,
logística i també les relacions amb consolats , Treball, Interior i Sanitat.
Durant l’estada hi ha el tema del seguiment laboral i de la formació dels treballadors.
12. Necessitats de mà d'obra en la recol·lecció de fruita fresca a Catalunya
Distribució del nombre de treballadors al llarg de l'any en manipulació i embalatge
de fruita
13. Observatori de mà d’obra del sector agrari 2005
Cada any es poden elaborar amb força precisió les necessitats de mà d’obra a partir de les
hectàrees en producció i l’evolució prevista de la producció segons el tipus de fruit, els canvis
varietals i amb les incidències climatològiques.
L’Observatori de la mà d’obra en el sector agrari de Catalunya estima els requeriments de
treballadors per la campanya de la pera i el préssec del 2005 segons les últimes previsions de
producció realitzades per Catalonia Qualitat.
Les últimes dades ofertes per Catalonia Qualitat, estimen una producció de 302.300 tones de
pera per la campanya 2005. D’acord amb aquesta dada, les necessitats de mà d’obra per
mesos es concentren al mes d’agost i setembre amb 6.846 treballadors i 3.855 treballadors,
respectivament.
Pel que fa al préssec, es preveu una producció de 277.200 tones al conjunt de Catalunya. Els
requeriments de mà d’obra es concentren en els mesos de juliol (4.889 treballadors) i agost
(3.777 treballadors )
Per províncies, Lleida és la que més treballadors necessita, sobretot a partir dels mesos de juny
(1.957 persones), juliol (3.373 persones) i l’agost (2.606 persones). Tarragona és la segona
província amb majors requisits de treballadors que es concentren també entre els mesos de
juny i agost.
14. Resum dels canvis en el treball assalariat els vint-i-cinc anys
Evolució Població Activa Agrària
Alou1990
Fraga1992
Saïd1998
Poniente2002
PrimersAllotjaments1993
El Ejido02.2000
Maresme1982
Campament Alcarràs2004
SCT1991
Què havia anat passant fins aleshores? Un fenomen que continua fins avui dia.
El número de pagesos, de caps d’explotació s’ha anat reduint. Encara s’ha reduït més el
número de col·laboradors familiars. Els fills troben millors oportunitats fora del sector. Com es
deia aleshores: “L’explotació familiar agrària es basa en l’explotació de la família agrària”. La
renda mitjana del sector, encara ara, és la meitat de la renda mitjana del país.
D’aquesta manera augmenta la mitjana d’edat del pagès per compte propi.
Una sortida per la dimensió reduïda de l’explotació és la intensificació pel regadiu, per noves
inversions, i noves plantacions.
La superfície cultivada no disminueix i per tant augmenta la dimensió de les explotacions dels
qui es queden que absorbeixen les superfícies dels qui se’n van, a més de les noves inversions.
A més augmenten exigències i controls que obliguen a que el cap d’explotació abandoni part
del treball directe en l’assalariat i hagi de dedicar-se cada vegada més en el treball de gestió.
En el cas dels fruiters es busquen períodes més curts de venda de varietats que a més són més
diverses. Així és com es produeixen més puntes de campanya que requereixen més assalariats.
Els 70.000 pagesos de finals dels anys vuitanta s’han reduït als 30.000 d’avui dia. Que per cert
sembla que repuntin degut als fills de pagesos que en no trobar feina fora de casa es queden a
ajudar al pare.
Els assalariats a Catalunya s’equiparen en número als pagesos. Queda clar a les granges de
molts pagesos, amb una constant de com a mínim un pagès i un assalariat.
15. Una gestió normalitzada: resultats de la campanya 2007
16. Contractació de temporers equival a contractar emigrants (2007)
17. Nombre de contractes per treballador
En el camí se la consolidació de la temporalitat es busca aconseguir més d’un contracte per
treballador per tal d’allargar-li la temporada. Així podria començar pel préssec el maig i acabar
amb la oliva o la mandarina el desembre.
18. Fruit d’una col·laboració entre les institucions, la societat civil i els pagesos
Catalunya ha sabut donar resposta a unes necessitats organitzant un sistema integrat de
migració del treball circular, com ens defineix l’OIM, fruit d’una col·laboració dels diferents
actors del sector: els diferents organismes de govern a Catalunya, a partir dels Plans
interdepartamentals, les institucions locals i la societat civil junt amb els sindicats i els propis
pagesos.
És un valor adquirit que s’ha d’anar mantenint i no s’ha de deixar perdre.
I així ho han sabut reconèixer diferents organitzacions internacionals en publicar la nostra
experiència en els seus manuals corresponents com a únic exemple a Espanya de treball ben
fet en l’àmbit agrari:
Unió Europea: Manual sobre integració per a responsables de l’elaboració de
polítiques i professionals. Novembre de 2004
Organització Internacional del Treball: Marco multilateral de la OIT para las
migraciones laborales. Principios y directrices no vinculantes para un enfoque de las
migraciones laborales basado en los derechos. 2007
Organització Internacional de Migracions: Handbook on Establishing Effective Labour
Migration Policies in Countries of Origin and Destination. 2006
19. Unió Europea
20. Organització Internacional del Treball
21. Organització Internacional de Migracions
TEXTBOX VI.17 (p. 124). Circular Labour Migration and Co-development
In 1999, Unió de Pagesos (Farmers’ Union) of Catalonia, together with the farmers’ unions of
Valencia and Mallorca started to manage the hiring of farm workers from Colombia, Morocco
and Romania with a view to meeting the labour needs of farms during the harvest period. Unió
de Pagesos specializes in the management of flows of seasonal farm workers. It defines and
evaluates labour needs in the agricultural sector. It manages quotas with the Ministry of
Labour, the recruitment of workers, and logistics, such as the issuing of visas, transportation,
housing and monitoring of work conditions. The Hosting Programme, promoted by the
Foundation “Agricultores Solidarios” or “Farmers for Solidarity”, begins on the arrival of
seasonal workers with an introductory training and information course on labour laws, access
to the health care system, remittances, basic knowledge of the language and local social
resources. It also supports workers in the event of their hospitalization and organizes socio-
cultural activities and training on different subjects requested by the workers. In addition,
“Agricultores Solidarios”, through the Development Programme, promotes and supports
seasonal workers who wish to assist with the development of their communities of origin
through collective initiatives. These initiatives look for a social or productive impact in their
local communities, which, for example, might involve the establishment of a women’s
information centre, a group of small milk producers or a cooperative for the marketing and
sale of fruits. In addition to obtaining money for their families, migrants, through their
empowerment and the support of the “Agricultores Solidarios” network, can also promote
socio-economic initiatives in their origin communities. Co-development begins with the
movement of seasonal workers between origin and host communities. They remain, on
average, six months in the host society and six months at home. As a result, two parallel flows
are created:
➣ An economic flow: seasonal workers contribute with their work to the sustainability of the
fruit sector in the host country. In return, they receive wages, which, to a large extent, become
remittances for their families.
➣ A more intangible flow, namely the interchange of knowledge and experiences. In host
countries, the presence of seasonal workers approximates citizenship with the realities of less
favoured and vulnerable communities. It promotes the development of these communities with
collective projects co-financed by the host communities. The twinning programmes allow for
the stabilization of temporary labour migration and affect in a positive way the impact of the
migration process on origin communities.
Source: Unió de Pagesos - April 2006
Recommended