Fitxa: Dinesen, Isak. "El Festí de Babette"

ISAK DINESEN

Biografia i obra:

Karen Christence Blixen-Finecke (Rungsted Dinamarca, 17 d'abril del 1885 - 7 de setembre

del 1962). A banda del pseudònim Isak Dinesen , que li donà popularitat, també signà Osceola

(el nom d'un cap seminola) i Pierre Andréze.

El seu pare, Whihelm Dinesen, militar, parlamentari, es va suïcidar quan ella tenia 10 anys,

turmentat per no resistir la pressió de patir sífilis. La seva mare, Ingeborg Westenholz, va quedar

sola amb cinc fills al seu càrrec, als quals va poder mantenir gràcies a l'ajuda familiar.

Des de nena Karen ja va sentir inclinacions artístiques, especialment per l’escriptura i la

pintura. El 1907 va escriure amb el pseudònim d’Osceo la seva primera història, titulada “Els

Ermitans ”, la qual va ser publicada en una revista danesa. Va redactar altres relats però al no

aconseguir massa repercussió va abandonar durant llargs anys la literatura. Després d’acabar la

seva instrucció secundària, cursada a casa seva, el seu interès per l’art la va portar a estudiar a

les ciutats de Coppenhage, Roma i París.

El 1914 va esdevenir la baronessa Karen Blixen en contreure matrimoni amb el

baró Bror Blixen-Finecke, que era fill del cosí del seu propi pare. Després de les noces ambdós

es van traslladar a Kenya per dedicarse al comerç de cafè. El matrimoni va ser difícil. En el

primer any, el seu marit li va contagiar la sífilis, però tot i això, la malaltia mai no es va

manifestar de forma greu. La seva vida al país africà va servir de base per a molts dels seus

textos.

El 1921 Karen es divorcia de Bror, quedant-se al capdavant de la plantació. Uns anys abans, el

1918, Karen havia conegut al caçador Denys Finch Hatton, amb qui va mantenir una

CLUB DE LECTURA

DE NOVEL.LA març 2015

BIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESA

apassionada relació sentimental. Finch va morir a causa d’un accident d’aviació el 14 de maig

de 1931. Aquest mateix any Karen abandona Kenya per retornar a Dinamarca, debutant com a

autora literària, quan ja en tenia gairebé cinquanta, amb “Set contes gòtics ” (1934), un llibre de

relats amb què va aconseguir una important repercussió internacional. És la seva obra literària

més excel · lent.

L’àvia materna li havia ensenyat anglès, fet que li va permetre escriure indistintament en les

llengües anglesa i danesa.

Però va ser Memòries d'Àfrica (1937) l'obra que sense dubte la va catapultar a la fama a nivell

mundial. Centrada en les seves experiències al continent africà i en la seva relació amb

l’esmentat Finch. Aquesta novel · la va ser portada amb èxit al cinema l’any 1985 per

Sydney Pollack amb el protagonisme de Meryl Streep i Robert Redford. Altres títols de la seva

bibliografia són “Contes d’hivern ” (1942), “Els venjadors angèlics ” (1944), novel · la escrita

amb el pseudònim de Pierre Andrézel, “Últims contes ” (1957), “Anècdotes del destí ” (1958),

llibre que contenia el conte de “El Festí de Babette ”, “Ombres a l’herba ” (1960), novel · la que

tornava a ambientar-se en Àfrica.

Karen Blixen, va començar a patir des de mitjans dels anys 40 greus problemes abdominals i

estomacals, morint per malnutrició el 7 de setembre de 1962, tenia 77 anys. De manera

pòstuma apareixerien “Ehrengard ” (1963), “Assajos ” (1965), “Carnaval: Entreteniments i

contes pòstums ” (1977) i “Cartes des d’Àfrica ” (1981).

Hom va batejar amb el seu nom un asteroide descobert el 1985, el (3318) Blixen.

El Festí de Babette:

El llibre és una petita perla. La prosa d'Isak Dinesen és sempre acurada, brillant i El Festí de

Babette és un relat narrat amb la calidesa i netedat dels millors contes.

En un poblet de pescadors de la costa noruega, una comunitat luterana viu aïllada del món

seguint els estrictes principis morals del seu pastor, als quals els creients es mantenen

rigorosament fidels fins i tot després de la mort del mestre, ja que les seves dues filles

s'esforcen a mantenir ben viu el seu record. Un dia, les dues germanes reben una carta en què

un amic de la família els demana que acullin a casa una jove francesa, Babette, que fuig d'un

passat turbulent, i que, per no resultar una càrrega, es podria ocupar de les feines de casa.

Durant catorze anys, la minyona treballa per a les dues germanes i els membres de la

comunitat, sense suscitar mai cap queixa. Fins que, coincidint amb el centenari del naixement

del pastor, els demana que li permetin d'agrair-los la seva hospitalitat oferint-los un banquet que,

de segur, no oblidaran mai...

Un artista pot renunciar al luxe i als diners, però no li demaneu mai que renunciï a expressar el

seu talent. Aquest relat, fins ara inèdit en català, va inspirar la pel·lícula de Gabriel Axel que el

1987 va obtenir l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera.