Reportatge Nuria Cuadrado

24

Cultura|s

LaVan

guardia

Dissabte,

23maig2015

ESCENARIS

Pujol,shakespeari

Entrevista a JordiCasanovas, dramaturg amb tres obres estrenades recentment

Tot el teatre s poltic,fins i tot elms banal

Pujol, president s el nou projecte deJordi Casanovas, un text en el qualtreballa amb calma i sense presses,perqu no vol que sigui una obraamb data de caducitat. A travs dePujol sexplica no noms una poca,la de la transici, sin que tambpermet entendre els poltics que vanestar al capdavant daquell perode.Vull escriure sobre el personatge dePujol perqu no puc entendre comha perms que el seu afany de poderi dacumulaci de bns hagi posat fia un mite. Pujol s un personatgeshakespeari, com Macbeth o RicardIII, personatges que potser han arri-bat a ser grans perqu els qui elsenvolten els han aixecat fins all onsn. En definitiva, vull escriure so-bre Pujol perqu no entenc com totun pas ha estat enganyat per unindividu. N.C.

NURIA CUADRADO

Abans de dedicar-me al teatre idesprs dabandonar els estudis deTelecomunicacions, vaig estudiarBelles Arts; no sem donava mala-ment, per al mn de lart si ten-dinses per una via costa que et per-metin provar daltres. En teatre, encanvi, s que es pot fer. I Jordi Ca-sanovas (Vilafranca del Peneds,1978) dna fe amb la seva carreraque les seves paraules sn certes:autor i director (dels seus textos idels dalguns companys de genera-ci), igual converteix en teatre ladeclaraci deBrcenas davant Ruz

que li busca les pessigolles a JordiPujol, reflexiona sobre la identitatcatalana, versiona Romeu i Julietaper a adolescents fans de Gandashore o sendinsa en un thrillernegre-negre amb tocs de comdia.Autor dispers? Al contrari; JordiCasanovas s un renaixentista delteatre.

El seu teatre s molt heterogeni, perqu?Ha estat aix des del principi i con-tinuar aix mentre el pblic mhopermeti. A la meva producci, dis-tingeixo tres tipus dobres: teatresobre la identitat, teatre documen-tal i thrillers com Idiota, una com-diamolt negra, el tipus de comdianegra de qu gaudeixo com a es-pectador i en la qual aprecio refe-rncies a Javier Daulte, a DavidMamet, a AlfredHitchcock, aNar-ciso Ibez Serrador fins i tot emdiuen que a Black mirror, la sriede televisi.

Diferencia entre teatre documental iel que reflexiona sobre la identitat,per tots dos sn teatre poltic?Tot el teatre s poltic, fins i tot el

que sembla ms banal. Per en latrilogia que sinicia ambUna hist-ria catalana segueix amb Ptria iacaba a Vilafranca abordo la nos-tra histria collectiva i lameva his-tria personal

Enfrontar-se a la identitat catalanalha ajudat a posicionar-se als escena-ris o li ha reportat crtiques?s cert que vaig rebre alguna crti-cadesprs de lestrenadUnahist-

ria catalana, per estic convenutque s necessari posar en qesticontnuament tant la nostra iden-titat com els nostres mites. La his-tria lescriuen els historiadors,potser la premsa; per hi ha perso-natges, com Ricard III, que seransempre recordats per una obra deteatre, en aquest cas, pel queShakespeare va escriure sobre ell.

El dramaturg britnic David Hare deia

Escenari|s

El nostre teatresembla ms interessaten larqueologiaque en els textoscontemporanis

Jordi Casanovas fotografiat recentment a Barcelona SERGI ALCZAR

25

Cultura|s

LaVangu

ardia

Dissabte,23maig

2015

ESCENARIS

Casanovasconverteix enteatre el segoninterrogatori(juliol del2013) del jut-ge Ruz a Br-cenas. La peaes va estrenar,amb direccidAlberto SanJuan, nomsdeu mesosdesprs alTeatro delBarrio i poste-riorment es vapresentar alTeatre Lliure

que el teatre documental, el que,coma Ruz-Brcenas reconstrueix de-claracions o entrevistes, arriba on elsperiodistes no poden. Vost afegeixque vams enll del treball dels histo-riadors.Sempresmspotent el quedesco-breixes amb les emocions, compas-sa al teatre. Encara que es basi enla realitat, Ruz-Brcenas s teatre iper tant fals; per ens permet cons-truir la nostra prpia realitat. Encanvi, no podem afegir-hi res auna lli dhistria, no hi podemintervenir.

El teatre documental, el Verbatimtheatre, s habitual a Anglaterra desdels anys setanta, per qu ha trigattant a arribar a Espanya?No hi ha raons poltiques sin unproblema en el nostre teatre, quesemblams interessat per larqueo-logia que pels textos contempora-nis. A Anglaterra sn conscientsque lespectador local busca pecescontempornies i conreen un ven-tall de temtiques ms ampli. Iamb aix no estic dient que el nos-tre teatre sigui pitjor, al contrari:llegeixo molts textos millors queels anglesos.

Guarda al tinter altres temes per re-moure el nostre passat?S. Fa temps vaig escriure una peasobre l11-M, tema que crec quemereix una reflexi; i matreuenels crims dAlcsser: el 1992, jo te-nia la mateixa edat que aquellesnenes i el cas va suposar un puntdinflexi enel tractamentdels suc-cessos a la televisi; ams, emper-metr reflexionar sobre la subcul-tura del bakalao, molt injuriadaencara que no va ser tan diferent alamovida madrilenya.

Tamb ha apuntat el seu inters pelcas Neymar o per les mfies xine-ses els convertir en teatre?Jono.Magradaria encarregar tex-tos a altres autors i poder organit-zar un cicle de teatre documental aBarcelona la prxima temporada.

Ha firmat ms de trenta obres en pocms duna dcada, no li costa des-criure?Mai no he tingut una crisi creativani he passat una poca en qu nosabs qu volia fer

Reconeix que hi ha dos temes que pla-negen sobre tota la seva obra: la vio-lncia i la frustraci.La violncia arriba quan sacabenlesparaules, quan acaba la civilitza-ci Sc conscient que no s en-frontar-me a ella, i que si hagusde fer-ho fugiria, per aixho inves-tigo en el teatre. Crec que lexperi-ncia del teatre saproxima a la

dels somnis perqu en els dos ca-sos rebem un aprenentatge de ve-gades inconscient. La violncia emgeneramoltes preguntes: emqes-tiono si s lcit que la utilitzem elsciutadans, si s lcit que la utilitzinels governs, si s lnica via

Comveu lescena barcelonina en rela-ci amb la madrilenya, que ltima-ment visita amb freqncia?Acausa de les retallades, el teatre aBarcelona sha tornat ms conser-vador. AMadrid es viu unmomentdexplosi de lautoria teatral que,a ms, salimenta del que abans esva fer a Barcelona, de la Sala Bec-kett, del projecte T6 del TNC. Alltenen nous autors que sestan fo-guejant en petites sales mentreaqu sembla que sestiguin bloque-jant els textos dautoria catalana.

Noes programen autors catalans per-qu no sn rendibles?No s cert que no siguin rendibles,nhi ha prou amb veure el resultatdobres com Els vens de dalt o Elcrdit. Per molts teatres preferei-xen fer arqueologia abansque apos-tar per autors contemporanis. I noem queixo tant per mi o la mevageneraci com per la que ve darre-

re, perqu no estan trobant buitspels quals colar-se i donar-se a co-nixer.

No sest tractant b els autors cata-lans contemporanis?Crecque comagrup ja hemdemos-trat de qu som capaos, que po-dem fer el salt a sales grans Viscla situaci actual com un retrocsencara que, toquem ferro, potser sesoluciona la prxima temporada.

Ruz-Brcenas es convertir en pell-cula, participa en el gui?No, encara que s evident que par-teixen dun treball que s meu.

Es planteja escriure per al cinema?Em costa molt. Escriure teatre spensar una histria per a una caixai els recursos amb qu aquesta cai-xa compta El teatre s com unpla seqncia dhora i mitja quetan sols pots rodar una vegada

Per el cinema arribar?Tot arribar.

Est dit, Jordi Casanovas s unrenaixentista. |

Teatre i identitatTercera part (amb Una histria catalana i Ptria) de la trilogia identitria de Casa-novas, ara centrada en la famlia i les seves contradiccions. Lobra transcorre aVilafranca, on va nixer lautor. Encara ha darribar a la cartellera de Barcelona

Teatre documental

Thrillerteatral

Vilafranca. Un dinar defesta majorEstrenada el 19 de febrer a

Vilafranca del Peneds

A la cartellera de laSala Muntaner, aquestretrat, protagonitzatper Ramon Madaula,dun home a punt decaure pel precipici,suposa el retorn deCasanovas a la com-dia negra, al thriller, eltipus de teatre queadmet li agradaquan s ell qui seu alpati de butaques

ltimes estrenes

sundels dramaturgs catalans actualsmsdestacats i prolfics, i les seves obresobtenen sovint tant el beneplcit de la crtica comel del pblic. En aquesta entrevistareflexiona sobre la relaci entre lescena, les emocions i la realitat

IdiotaSALA MUNTANER

BARCELONA

Fins al 14 de juny

s necessariposar en qesticontnuamentla nostra identitati els nostres mites

Ruz-BrcenasTEATRO DEL BARRIO

MADRID

Fins al 27 de maig