Set artistes per a la reflexió (IV)

5Cultura|sLa

Vanguardia

Dimecres,26

febrer2014

TEMA

ta amb Joan Morey: “L'art no ésuna força d'atac, és una forçad'ocupació”.Fins al juliol del 2013 es va po-

der veure alCentre d’Art deTarra-gona Monuments, on es recollienels seus cinc projectes més desta-cats. Un d'aquests és Le camion deZahïa, conversations après le para-dis perdu, on unaordenançamuni-cipal prohibirà l'estacionament ipermís de treball dels camions-bar a la plaçaMontelivet deValen-ce (França) amb la conseqüènciaque Zahïa, una dona algeriana quevivia de la venta ambulant amb elseu camió de pizzes, es queda sen-se modus vivendi.Un altre treball ésMi visado de

modelo; Sallarès coneix, als EstatsUnits, Zaloa, una cambrera bascaa qui li està a punt d'expirar el vi-sat i acaba fent un documental so-bre Zaloa i com aconsegueix el vi-sat de model sense haver-ho estatmai. També es va poder veure unade les grans obres,Lasmuertes chi-quitas, una investigació de quatreanys sobre l'orgasme femení a par-tir d'entrevistes a dones mexica-nes que inclou un documental decinchores, un llibre, una sèrie foto-gràfica i diversos materials de do-cumentació.El penúltimprojecte ésLas 7 ca-

bronas e invisibles de Tepito (quetambé s'ha pogut veure a l'ArtsSanta Mònica a Un dilema. L'artcontemporani i la inversió en la in-certesa), sobre les dones de Tepi-to, unbarrimarginal deMèxicDF,on Sallarès se centra en les “ca-bronas”, donesdissidents que s'en-fronten a un sistema patriarcal icorrupte, com diu el manifest quel'artista elaborà amb les dones: “la

matriz cultural queheredan las ca-bronas de Tepito y el disco duro

de roer que programa labravura de los Tepiteños,es lo que garantiza la de-fensa y la resistencia delbarrio contra todo lo quetrata de fracturarlo parahacerlo desaparecer”.

Finalment hi ha elprojecte Se escapó des-nuda (un proyecto so-bre la verdad), la prime-ra part d'una trilogiasobre tres conceptesporqueria: la veritat,l'amor i el treball. Ac-tualment està prepa-rant a Sèrbia el se-gon capítol de la tri-logia, sobre l'amor,agafant com a puntdepartida ladimen-sió política del'amor deMichaelHardt.

Del 12 d'octu-bre al 2 de febrerdel 2013esvapo-der veure Lite-ratura de replà

dins l'exposició Jo em rebel·lo,nosaltres existim. Es tracta d'unaintervenció que pot ser visitada 24hores en un immoble de Barcelo-na; Sallarès no només posa sobrela taula qüestions de naturalesapersonal i social amb el full d’ins-truccionsde l'obra, sinóque inven-ta un nou gènere literari.

De l’obra d’arxiu al’obra invisible

Les obres de moltes de les artistesactuals quasi converteixen l'obra,no només en quelcom efímer, sinóimmaterial, ja sigui perquè es dis-sol en la forma minimalista, oen l'abundància de materialcomplementari que la conver-teixen en un treball d'ar-queologia arxivística, ungraó enmig d'un gran edi-fici d’investigació i conei-xement. El minima-lisme és el que trobemen l'obra d'artistescom Eva Fàbregas,que treballa a partir d'ob-jectes i conceptes, i que recent-ment ha participat en una exposi-ció aMataró anomenadaModerni-tat amagada.Alicia Kopf (Girona, 1981) és lli-

cenciada enBellesArts i enLitera-turaComparada per laUniversitatde Barcelona, amés amés de tenirel Diploma d’Estudis Avançats deldoctorat sobre Art en l'Era Digitalde la Universitat de Barcelona.Kopf toca diferents suports i mit-jans per acabar ambprojectes nar-ratius comModos de (no) entrar encasa,que abordava les diferents si-tuacions de precarietat juvenil oÀrticàntartic, on tracta el tema del'exploraciópolar convertint un re-lat històric en un relat en primerapersona sobre la resistència i la

idea de conquesta interior i que,entre d'altres, ha comptat ambuna obra dins l'exposició col·lecti-va Fugues (Fundació Tàpies, del14 de novembre al 14 de desembredel 2013) de projectes seleccionatsde la Sala d'Art Jove i que, posteri-orment, ha estat inclosadins del ci-cle Manual de l'artista líquid del'IGAC (Informació Girona ArtContemporani).Un dels vèrtex del projecte Àr-

ticàntartic d’Alicia Kopf és l'ex-posició Seals sounds under thefloor que va tenir lloc del 5 al 20 desetembre a la Galeria Joan Prats.Es tracta d'una exploració sobrel'exploració, sobre l'esforç queimplica, sobre la soledat del cor-redor de fons de l'investigador,sobre el poder de la “imaginaciócreativa” que diria Bachelard, so-bre els espais intersticials (abanstrànsits, ara llocs habitables), so-bre l'autoficció, sobre les gransaventures en un context on l'únicaèpica que es posa en joc a diari ésla corba de la borsa i les pàgines deles necrològiques dels diaris. Enl'exposició es pot trobar el capitàShackleton, Moby Dick, els gransexploradors del passat o la veu del'Alicia Kopf obrint-se pasentre el gel. K o p fparteix del ' è p i c apoètica,

la que ens permet resistir dia a dia.Una altra artista que barreja

allò personal imaginat i la con-tingència és Laia Estruch, centra-da en les performances senzilles ila comunicació amb els especta-dors (The announcement, Jingle,65), l'atzar (Serendipity) o l'esdeve-niment (Know)… Aquest vincleamb allò més personal també eldesenvolupa a En lloc d'actuar, fa-

bulo, però portant-lo al terreny del'autoficció, com Alicia Kopf, enaquests fràgils intersticis on allòpersonal i allò públic acaben te-nyint-se o destenyint-se mútua-ment.Mar Arza (Barcelona, 1976) serà

una de les artistes que formaràpart del cicle Blanc sota negre quetindrà lloc a l'espai arxiu de l'ArtsSantaMònica, comissariat per Joa-na Masó i Assumpta Bassas. Eltorn d'Arza en el cicle, que duraràtot l'any, serà al març, quan es po-dran veure obres inèdites i partdels seus últims treballs.Mar Arza adopta el minimalis-

me com a posada en escena de lesseves obres, juga amb el paper i eltall i amb el cosit, i amb les parau-les comuncosit o descosit del sen-tit (Nada era la herida, En lugar denada, Asombros, Statement Series,Incís, Femme couteau). La sevaobra també és un desplegamentpoètic de la naturalesa fràgil del'existència (metaforitzat en la bai-na aNora i aFemme gaine), és l'in-cís de l'obra i el seu missatge enl'espai, en la realitat, comunaema-nació subtil i transitòria, dema-nant a l'espectador una miradaatenta, assedegada de sentit, fins itot aAvenç, onobreuncompte cor-rent per estalviar paraules, o infil-trant a Lectura estimada un poe-

ma en una factura de la

llum. Tot unamica a la manera d'a-quells versos de JoanVinyoli:“Assajo mots per fer-me un tram-polí / vers l'àmbit líric i assajar untrapezi / de lametàfora, en el buit,un saltmortal / per assolir unami-ca de realitat / fora del temps”. |

NOTA: LES ALTRES ARTISTES CITADES HAN ESTAT DESTACA-

DES PER LES PROTAGONISTES.

MAR ARZA treballant alseu taller; en primer pla,algunes de les seves obres

ALICIA KOPF al seu taller;a la paret, projecciód’una de les seves obresaudiovisuals