1. PINTURES ALTAMIRA

ALTAMIRA Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A)

Professora: M Assumpció Granero Cueves

FITXA TÈCNICA (documentació general)

catalogació i anàlisi formal Títol Pintures rupestres de la cova d’Altamira

Autor Desconegut

Cronologia Era quaternària, 15000-12000 aC

Estil Escola francocantàbrica, art del Pleistocè

Localització Coves d’Altamira, Santillana de Mar (Cantàbria)

Tècnica i suport Pintura sobre la roca

Tipologia Policromat

Material Pigmentació a base de vegetals, greixos animals, carbó

i sang

Dimensions Cova Altamira: 270m (entrada fins fons). “Sala de les

pintures”: 18m llarg x 9 ample, alçada entre 1-2m.

"Cua de Cavall": corredor estret de 50m longitud. Una

cérvola de 2’25 m.

Tema iconogràfic Creences religioses i màgiques. Animal més

representat és el bisó (fins a 16 exemplars en

postures diferents), envoltat d'altres: 1 cavall, 2

senglars, 1 cap de toro i 1 cérvola (2’25 m).

PINTURES RUPESTRES

1 a COVES ALTAMIRA. SANTILLANA DEL MAR (CANTÀBRIA)

ERA QUATERNÀRIA (15000-12000 aC). ANÒNIM

1.- CONTEXT HISTÒRIC • Les pintures rupestres d’Altamira

s’han datat en el Paleolític

Superior, període prehistòric que

s'estén, aproximadament, entre

l'any 40000 aC i el 10000 aC.

• El Paleolític Superior és el període

que ens dóna més informació per

poder conèixer millor el

desenvolupament dels elements

socials durant l’etapa del Paleolític.

• L’economia era depredadora i

els éssers són caçadors i

recol·lectors, i això fa que la seva

subsistència depengui en part de

l’atzar; són nòmades i per a

passar èpoques s’estableixen en

coves.

1.- CONTEXT HISTÒRIC Escena d’un mite màgic cinètic de l’animal caçat. Es

creu que l’arc fou inventat en el Paleolític Superior.

• L’aparició de l’art ens parla de la riquesa de la vida

espiritual, doncs el concepte d’un art per raons

purament estètiques està ja superat com fonament

exclusiu, encara que aquest no es pugui excloure en

la interpretació d’aspectes com la presència d'arts

decoratives sobre elements d’ús quotidià.

• Així, interpretarem l'aparició de l’art com a un

element característic de la cultura de l’home del

Paleolític.

1.- CONTEXT HISTÒRIC

Bastó de comandament

2.- TEMÀTICA I

FINALITAT

• Gràcies a les pintures rupestres podem

conèixer alguns detalls sobre la vida de l’home

del Paleolític Superior: les tècniques de caça,

les armes, la fauna, els rituals, etc.

Paleolític Inferior

(fa 2’5 milions d’anys fins 125000 aC)

Paleolític Mitjà

(entre el 125000 i el 40000 aC)

Paleolític Superior

(des de 40000 fins 10000 aC)

ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 milions d’anys) i el descobriment del foc (fa 500000

anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.

2.- TEMÀTICA I FINALITAT

• A les coves apareixen

representacions d’animals

estàtics, solitaris, no n’hi ha una

composició en manada (bisó,

cérvol i cavall...).

2.- TEMÀTICA I FINALITAT • La finalitat d’aquestes pintures era procurar la

supervivència i aconseguir el domini sobre el

medi natural en què vivien, és a dir, pintaven els

animals perquè creien que d’aquesta manera els

seria més fàcil caçar, per això apareixen en la

part més inaccessible de la cova (a l’interior) i

també per aquesta causa, en algunes ocasions els

animals apareixen travessats per una llança en

llocs neuràlgics, això indica que les pintures

tenien una finalitat màgica. L’home primitiu tenia

un coneixement directe dels animals que

representava (interactuació).

• Finalitat màgica: En aquelles

parets hi ha gravat el misteri de la

vida i la mort, la qual cosa indica el

caràcter de santuari de les coves.

Algunes de les galeries, on s’han

trobat pintures, no eren habitacles,

sinó que eren usades per realitzar

rituals sagrats.

2.- TEMÀTICA I FINALITAT

2.- TEMÀTICA I

FINALITAT

• Al marge de la seva finalitat, aquestes obres d’art sorprenen pel vigor,

el realisme, el color, l’expressivitat, encara que l’artista tan sols tingués

la intenció d’observar i mostrar la natura que veia amb els seus ull.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

Les fabuloses Coves

d’Altamira es troben a la

localitat de Santillana del

Mar, 30 kilòmetres a l’oest

de Santander.

Ruta d’Altamira

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Foren descobertes per casualitat. En

1868, Modesto Cubillas, un caçador de la

zona va donar amb elles, però no foren

explorades fins que l'any 1879,

accidentalment la filla de Marcelino Sanz

de Sautuola, María, encalçant el seu gos,

va entrar a l’interior de la cova per una

petita obertura i, en anar a rescatar-la,

van descobrir el lloc on es troben

aquestes meravelloses pintures, aquest

gran tresor artístic.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Es tracta d'una pintura sobre roca, pròpia del Paleolític superior.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL La cova d’Altamira fa 270 m des de l’entrada fins al fons. És la primera

cova on es van trobar decoracions rupestres paleolítiques i no va

ser fins a 1902 quan, per fi, es va reconèixer la cronologia

prehistòrica de les pintures d’Altamira.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

1. Entrada

Es poden distingir tres zones:

1. Sala de l’entrada amb temàtica sobre la vida dels homes primitius.

2. Sala de les pintures, anomenada la “capella sixtina” de l’art

quaternari.

3. I una sèrie d’estances i corredors.

2. Sala pintura

policromada.

“Capella sixtina” del

“quaternari” Gran cérvola

Cua de cavall

Signes negres

“La Hoya”

Entrada de coves d’ Altamira

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• A totes les sales i els espais esmentats hi ha

manifestacions pictòriques, però les millors són les

que hi ha pintades a la volta natural del segon

espai, anomenat la “sala de les pintures” (18 metres

de llarg per 9 d’ample, i una alçada entre 1 i 2 m).

2. Sala pintura

policromada.

“Capella sixtina” del

“quaternari”

• Així, al costat del vestíbul de la cova, molt prop de

l'entrada, s'obre la sala dels policromats, on

trobem un dels panells més bells de l'art del

Pleistocè, representacions que segueixen les

característiques de la pintura francocantàbrica.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

En el sostre d'aquesta sala es concentren, en aparent

desordre, figures de grans animals executats en diferents

èpoques, i en les quals s'han emprat múltiples tècniques.

Les primeres figures representades en aquest sostre

semblen ser les pintures vermelles, sobre les quals es

van anar afegint posteriorment diverses pintures negres,

les policromes i, finalment, més figures negres.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

L'animal més representat és el bisó (hi ha fins a setze exemplars en

postures diferents), que apareix envoltat d'altres figures: un cavall, dos

senglars, un cap de brau i una cérvola de 2’25 m

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

VISTA GENERAL DE

LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA

(15000-12000 aC)

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS

D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA) (15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar.

Cantàbria.

Pols negra de roca, vermell i ocre dissolts en greix animal.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

BISÓ & CABRA

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

CABRA (ALTAMIRA)

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

UN CAVALL (ALTAMIRA)

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

ALTAMIRA

GRAN CÈRVOLA (2’25 m) PORC SENGLAR (2)

BISÓ BARBUT BISÓ FEMELLA

LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA) Santillana del Mar. Cantàbria.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA) Santillana del Mar. Cantàbria.

DONA & HOME

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

Tot i no haver

representació de

la figura humana,

sí apareixen

mans i signes

antropomorf.

Mereixen especial esment els signes

rectangulars, cònics, els claviformes,

escaleriformes, mans en negatiu i

"macarroni", aquests últims

consistents en sèries de línies

paral·leles realitzades pels artistes

paleolítics passant les seves mans

per una paret argilenca, i es tracta,

possiblement, de la decoració més

antiga de la cova d’Altamira.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

1. Entrada

La resta de la cova està formada per altres nou galeries o sales.

2. Sala pintura

policromada.

“Capella sixtina” del

“quaternari” Gran cérvola

Cua de cavall

Signes negres

“La Hoya”

PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ

DE LA SALA GRAN DELS BISONS.

La galeria terminal és coneguda com la "Cua de Cavall". És un corredor

molt estret de 50 metres de longitud, les parets del qual descobreixen tot

un catàleg de signes, diferents traços negres i animals gravats o pintats

en negre com cavalls, cabres, cérvols, bisons i màscares, similars a les

que apareixen en les coves del Castell i La Garma. Gràcies a què

l'entrada de la cova va ser obstruïda per un enderrocament al final del

Paleolític Superior, s'han pogut conservar les evidències parietals i el

jaciment de la cova d’Altamira.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

Bos taurus Primigenius

Bos taurus Coves Altamira Bos taurus Ibericus

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

CÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

COVA DE NIAUX. FRANÇA

PALEOLÍTIC SUPERIOR

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

Els animals varen ser pintats aprofitant

les protuberàncies de la roca, per

aconseguir sensació de volum.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL La pintura presenta un ric cromatisme, destaquen els colors ocre, negre

i vermell. Per obtenir els colors s’usa el mineral (carbó, òxid de ferro),

vegetal, greix d’animals, sang, etc., i com a estris per pintar es creu que

feien server crins o cerres d’animals o bé plantes. S’hi representen

amb detall els ulls, la crinera i les peülles dels animals.

En l’art rupestre hi ha dues zones clarament diferenciades: la

francocantàbrica, a la qual pertanyen les pintures de la cova d’Altamira, i

la llevantina, que és posterior (Mesolític). Les pintures llevantines, a

diferència de les d’Altamira, són monocromes i esquemàtiques. S’hi

representa la figura humana masculina i femenina, en composició

amb animals, amb moviment i amb escenes de cacera i de

recol·lecció, així com la representació de rituals.

4.- MODELS COMPARATIUS

CARACTERÍSTIQUES

Interès artístic. Tenim dues zones geogràfiques o dues grans escoles pictòriques

d'art rupestre =

4.- MODELS COMPARATIUS

{l’escola llevantina. {l’escola franco-cantàbrica, vasco-

francesa o hispano-francesa, i • Monocromes.

• Apareix la figura humana en escenes de caça (figures

antropomorfes).

• Està sotmesa a un procés d'estilització i

esquematització. Dinamisme (accions: dansa, caça...)

• Pintura amb pocs detalls.

• Les pintures no estan a l’interior de la cova, sinó a

l’aire lliure o en abrics rocosos, el que fa que la seva

conservació sigui pitjor.

• Més tard apareixen unes pintures amb més moviment

(Tassili). A partir de Tassili el procés d'esquematització

tindrà una tendència a l'abstracció.

• Policromia: negre, vermell, groc, ocres.

• Gairebé mai apareix la figura humana

(animals estàtics, solitaris, no composició

en manada).

• Són pintures amb un gran naturalisme i

amb detalls.

• Les pintures estan fetes en coves

impermeables que estan protegides de la

humitat i de la claror.

DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA

Escola llevantina. Són pintures monocromàtiques, en les que apareix la

figura humana i els animals en moviment, formant escenes esquemàtiques i

molt estilitzades, de temes de caça, lluita, dansa i recol·lecció de la mel.

ESCENA DE DANSA

(COGUL, LLEIDA, 6000 aC)

4.- MODELS COMPARATIUS

GUERRERS (CASTELLÓ)

4.- MODELS COMPARATIUS

ARQUER EN MOVIMENT

COVA DE LA SALTADORA

(CASTELLÓ)

MESOLÍTIC

4.- MODELS COMPARATIUS

ESCENA DE CAÇA

Abric dels Cavalls.

Barranc de La Valltorta.

Tirig. Castelló. Cacera de cervos (3500-2000 aC).

Pols de roca negra i ocre dissolts en

greix animal.

ESCOLA LLEVANTINA (posterior, Mesolític)

4.- MODELS COMPARATIUS

ESCENA DE CAÇA

Abric dels Cavalls.

Barranc de La Valltorta.

Tirig. Castelló.

4.- MODELS COMPARATIUS

4.- MODELS COMPARATIUS

DONES

ABRIC DE

BICORP.

VALÈNCIA.

4.- MODELS COMPARATIUS

PINTURES

ESQUEMÀTIQUES

DE LA COVA

D’ALMADÉN

(CIUDAD REAL)

LLUITA ENTRE

ARQUERS

(COVA REMÍGIA,

CASTELLÓ. MESOLÍTIC)

4.- MODELS COMPARATIUS

PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA). A partir de Tassili el procés d'esquematització tindrà una tendència a l'abstracció.

4.- MODELS COMPARATIUS

PINTURA BOSQUIMANA DE SUDÀFRICA I

FIGURA ANTROPOMORFA BOSQUIMANA. SUD ÀFRICA.

4.- MODELS COMPARATIUS

PETROGLIFS PREHISTÒRICS BOSQUIMANS DE

NAMÍBIA I ELEFANT PETROGLIF BOSQUIMÀ DE

NAMÍBIA.

4.- MODELS COMPARATIUS

Els vestigis de l’ésser humà

del Paleolític Superior no es

limiten a l’art rupestre, cal tenir

en compte els habitatges

rudimentaris i els estris que

han arribat.

4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

Durant el Neolític desapareix l’estil

francocantàbric i llevantí, i l’art

evoluciona cap a l’esquematització

de les figures, on la representació

queda reduïda al traç (Cova de

Bacinete, a Cadis).

4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

Escena de caça. Cova de

Bacinete (vers 5000-2500 aC)

Durant l’Edat del Bronze són molt

escasses les representacions

rupestres, que queden reduïdes

simplement a símbols geomètrics

i gravats esquemàtics d’animals o

d’homes.

4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

L’art rupestre de les cavernes té un alt

interès històric com a font

arqueològica parietal primària, donat

que ens informa de com vivien els

homes del Paleolític Superior, que són

els primers en realitzar obres

artístiques, és per això que s’ha

considerat una influència per a la

posterioritat.

4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

EL PROJECTE CIENTÍFIC:

Els temps d’Altamira

• Des de l’any 2003, el museu ve desenvolupant un Projecte Científic anomenat “Els Temps d’Altamira".

• Aquest projecte coincideix amb l’Exposició Permanent del Museu d’Altamira, i té com a objectiu desenvolupar una línea d’estudi sobre les èpoques en què Altamira va ser utilitzada com hàbitat i santuari per part de grups de caçadors - recol·lectors.

• El projecte, amb una durada prevista de 4 anys, pretén obtenir dades de fins a 3 jaciments diferents situats en el entorn proper d’Altamira (el que els arqueòlegs denominen col·loquialment el "país d’Altamira").

• El fet que Altamira continuí tancada per motius de conservació, i que, per això, no es pugui treballar in situ, ha dut a cercar altres jaciments propers, d’ocupació i característiques similars, per poder realitzar la investigació, l’estudi i la divulgació social, que tota institució dedicada a la conservació i protecció del Patrimoni artístic , està oblidada a fer.

FITXA TÈCNICA DEL

PROJECTE:

Els temps d’Altamira • Duració: 4 anys (2003-2006). • Campanya arqueològica desenvolupada en 2003: Neteja del jaciment, documentació topogràfica i fotogràfica i prendre mostres de la Cova de Cualventi (Oreña, Alfoz de Lloredo).

• Campanya arqueològica desenvolupada en 2004: Neteja del jaciment, i tall estratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu art rupestre i presa de mostres de la Cova de El Linar (La Busta, Alfoz de Lloredo)Novales, Alfoz de Lloredo).

• Campanya arqueològica desenvolupada en 2005: Neteja del jaciment i tall estratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu art rupestre i mostres de la Cova de Las Aguas (Novales, Alfoz de Lloredo).

• Direcció: José Antonio Lasheras Corruchaga (Director del Museu de Altamira).

• Coordinació treballs de camp: Dr. Ramón Montes i Dr. Pedro Rasines. • Jaciments a estudi: Coves de Cualventi, El Linar i Las Aguas (totes elles en el municipi d’Alfoz de lloredo). Més informació pàgina web: http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html

Comentari d’imatge Pintures Altamira de l’aula Virtual IES Ramon Llull de Palma. Professora: Assumpció Granero. Art prehistòric, power point: www.baldufa8.net http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html http://www.culturadecantabria.com/popupgaleria.num=monumento=10 http://www.portalciencia.net/antroalt.html http://www.google.es/search?q=imagenes+de+las+cuevas+de+altamira

5.- BIBLIOGRAFIA

Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A)

Professora: M Assumpció Granero Cueves