Música digital: nous habits, nous reptes a la biblioteca pública. Novembre 2008

música digitalnous hàbits, nous usos...

nous reptes a la biblioteca

Josep Lluís Villanueva Fontanella Barcelona Novembre 2008

aquest treball està dedicat als bibliotecaris musicals de la Médiathèque de Dole i als companys musictecaris del col·lectiu Ampli

1. canvis en el medi

2. adaptació als canvis

3. selecció natural i supervivència

una (r)evolució en directe

Josep Lluís Villanueva Fontanella

tecnologia

desenvolupament / saturació / declivi / nous suports

pissarra - vinil - cassette - vhs - cd - dvd - mac - pc - usb - internet - mp3 - iPod - telèfon mòbil - PSP - iPhone - hd dvd - blu ray - kindle . . .

indústria

les majors controlen el 70% del mercat de la música (a Espanya el 80%)

• Universal Music Group (USA i França)

• Sony BMG (Japó i Alemanya)

• EMI (UK)

• Warner Music Group (USA)

la resta es reparteix en petites i mitjanes discogràfiques independents

Alternativas de política cultural J.M. Álvarez Monzoncillo... [et al.] Barcelona: Gedisa, 2007Josep Lluís Villanueva Fontanella

indústria

indies: exploració inicial de nous artistes

majors: distribució massiva, promoció, difusió, explotació comercial i gestió de l’artista consagrat

indústria

control • coordinació d’estratègies i preus abusius

• mercat musical homogeni: productes amb característiques similars

• repetició constant d’un nombre limitat de fórmules

• modes culturals planificades i integrades en l’estratègia de l’oferta

• explotació global d’uns pocs productes d’èxit

• domesticació dels repertoris musicals dels principals mercats

indústria

resistència

• intercanvi lliure de música a internet xarxes P2P : napster, kazaa, bitTorrent, e-mule, ares ...

• pirateria comercial de cds

indústria

• declivi del suport cd

• substitució per altres suports digitals

• transformacions en el comportament de la demanda de música

• esgotament de certs repertoris musicals

• errors en màrqueting, promoció i distribució

• competència amb altres sectors de l’oci i l’entreteniment

perdent el control

indústria

reacció• criminalització dels usuaris

• Sony BMG instal·lant spyware als pc dels seus usuaris

• venda online a iTunes (1 cançó - 1 euro)

• restriccions de control i ús: DRM (Digital Rights Management)

• Doug Morris, alt executiu de la Universal a la revista Wired (desembre 2007) “quan era el moment de entrar al mercat digital, els actors de la indústria no van poder captar el que pasava, ni ho van intentar”

• iTunes té el 70% del mercat online

• major concentració i predomini d’uns pocs productes fàcilment consumibles

indústria

adaptació o desaparició• les mesures restrictives són contraproduents, s’enfronten al consumidor i a l’artista

• Paul McCartney buscant una nova distribució fora de EMI per al seu darrer disc

• Radiohead posant-lo a la seva web, llest per baixar-lo a preu lliure

• les majors desatenen totalment una gran diversitat local i estilística no domesticada

• artistes i fans elaboren noves estratègies per vendre i difondre música

• nous convidats al pastís : les majors de la telecomunicació

• l’impacte de la web 2.0 : KO a la indústria tradicional ?

article a AMPLI

indústria

oferir experiències, valors i participació als usuaris

oferir altres models de negoci als artistes

• que redueixin preus

• que augmentin la quota que els correspon com a creadors

• que facin de la sindicació el vehicle de promoció, màrqueting i distribució

• diversificació a negocis que no es limitin a la venda o baixades de fonogrames

• creació d’ambients atractius per a la interacció (You Tube o My Space es rendabilitzen amb la publicitat)

David Kusek i Gerd Leonhard The Future of Music. Manifesto for the Digital Music Revolution Boston: Breklee Press, 2005

nous models

s’acosten grans temps

• el treball creatiu te més importància que mai

• la música forma part de cadascún dels nous medis

• Internet és la propera Radio i Televisió

• La publicitat (i les marques) pagaran la majoria del consum de música

• La web ofereix a tothom accés lliure a la teva música

• Les despeses de distribució i màrqueting cauen fins a zero

Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music

indústria

s’acosten grans canvis

• Una “escolta” és una còpia - Apareix la gratuïtat com sistema per defecte

• S’agruparà el pagament per la música, estratègies de venda amb valor afegit

• S’han d’explorar models de negoci molt poc coneguts

• Els artistes prenen responsabilitat amb el DIY (Do It Yourself)

• Faran falta centenars de nous agents i managers

indústria

Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of MusicJosep Lluís Villanueva Fontanella

• les regles del joc han canviat - Artistes i Consumidors apareixen com els primers que ho han entès

• artistes: auto edició, distribució i promoció de la seva música

• consumidors: accés a tot tipus de música al marge dels dictats de la moda i de la indústria del disc

• indústria: digitalització massiva dels fons de catàleg + Augment de qualitat de so ?

• s’acaba un món dominat exclusivament per les multinacionals, víctimes de la seva avarícia

• Klaus Heyman (president de Naxos) pronostica que, en deu anys, el servei musical serà rebut igual que el de l’aigua, el gas o la electricitat:

quota musical amb subministrament musical continuat

Javier Pérez Senz a Revista Musical Catalana, Octubre 2008

indústria

legalitat Llei del Cànon Digital

• s’ha aprovat amb jutges fallant en contra argumentant que:

“compartir arxius sense ànim de lucre no és delicte”

• encara que ho fos, la imposició d’un cànon vulnera la presumpció d’innocència

• el moviment Todos contra el Canon porta recollides més de 2 milions de firmes

• els usuaris són els que generen més continguts a internet (70% el 2006)

George Yúdice Nuevas tecnologías, música y experiencia Barcelona: Gedisa, 2007Josep Lluís Villanueva Fontanella

indústria

• defensa els artistes que perden part dels beneficis en el nou entorn digital (els de més èxit comercial segons les llistes de venda tradicionals)

• vulnera els drets d’altres artistes:

• els que posen la seva música a internet gratuïtament (i per tant no estan d’acord en que es mercantilitzi el seu treball)

• els que si que volen cobrar però desconfien en que els ingressos es distribueixin equitativament, els que no estan distribuïts per les majors no reben res del cànon

legalitat Llei del Cànon Digital

indústria

• la gran majoria d’usuaris de P2P no creu que l’intercanvi sigui delicte

• els països en desenvolupament compren cd pirata: simplement no poden pagar els 15 € del mercat legal

• la gran esperança de la indústria és la venda legal online (en augment) però l’intercanvi la supera en més d’un 1000%

George Yúdice Nuevas tecnologías, música y experiencia Barcelona: Gedisa, 2007

legalitat

indústria

• nova ètica en relació a la descàrrega de fonogrames coincident amb la dels hackers, en especial l’accés a la lliure informació

• Llicència Pública General (GNU) creada per la Free Software Foundation per protegir la lliure distribució, modificació i ús del software

• segons aquesta noció, la informació i altres creacions -que en realitat sempre es basen en precedents- han de ser patrimoni de la humanitat i no expropiació empresarial

ètica

indústria ètica

• es qüestiona que el règim de propietat intel·lectual imperant sigui més eficient que l’accés lliure a la creativitat

• la nova ètica es basa en que la creativitat és -inherentment- diferent de la propietat física

• l’explotació de la propietat física genera productes que s’esgoten amb l’ús

• els productes de la creativitat, al contrari, generen més creativitat

• majors i holdings justifiquen el setge jurídic al·legant a la compensació al creador pel seu treball

• en realitat estan protegint el seu enriquiment com intermediaris / peatge

indústria

l’oposició s’organitza contra els drets d’autor The Pirate Party (Suècia)

les noves tecnologies permeten l’alliberament de l’oferta limitada imposada per la indústria de l’entreteniment

no s’acaba amb el colonialisme però si amb els àrbitres del gust

la diversitat sonora a internet no és una diversitat mercantil ni dòcil

sembla el final de l’era del control (Gerd Leonhard The end of control)

ètica

http://www2.piratpartiet.se/international/espanol

exgae.net

2. adaptació als canvisobtenció de música a internet

iTunes Store: 1 cançó = 1 €?

compra

ipodnoticias.com

2 milions de cançons de les Majorssense DRM

cançó a 0’99 $

amazon mp3

eMusic

Tenen música d’artistes com Ray Charles, Miles Davis o Bob Marley.

Funciona per subscripció: el sistema bàsic ofereix 30 cançons al mes per 13,99 €

compra

http://www2.deutschegrammophon.com/home discogràfiques

compra

http://www.boomkat.com

botigues especialitzades

compra

websites de

musics

compra

http://www.philippiansmusic.com/

distribució digital

compra

http://www.datz.com/

Societat entre EMI, Warner i Beggars Descàrrega il·limitada en mp3 126 € / any

Si l’usuari baixa més cançons de les que podria escoltar a la seva vida se’l dona de baixa per sempre

El famós cas del darrer disc de RadioheadJosep Lluís Villanueva Fontanella

http://www.amazon.com/ amazonmp3

compra

Josep Lluís Villanueva Fontanella (només USA)

compra

Amie St

la música va adquirint valor a mida que augmenten les baixades

preu màxim 1 $

no conté DRM l’artista cobra el 70%

http://amiestreet.com/todayJosep Lluís Villanueva Fontanella

Lala.comTexto

• botiga online que permet escoltar àlbums i cançons de forma completa • música més barata• pots pujar la teva biblioteca iTunes, tenir-la disponible online i compartir-la

http://www.lala.com/

comprar i/o compartir

de momentnomés als USA

compra o subscripció (download /stream)

http://www.classical.com/

classical.com

•compra digital o cd•subscripció a stream•informació expansiva: descobrir

subscripció a stream (escolta en flux directe)

http://www.naxosmusiclibrary.com/home.asp

obtenció directa

obtenció directa als blocs

http://blogsearch.google.com/

xarxes socials

My Space

myspace mishima

MySpace va evolucionant ... a millor?

xarxes socials

El País 29/10/08

xarxes socials

You Tube

http://es.youtube.com/

xarxes socials: escoltar, descobrir i compartir

Last.fm

webràdio amb sistema de recomanació musical i possibilitat de formar part de

diversos grups

http://www.lastfm.es/

xarxes socials

Last.fm

comentaris

MyStrands

http://www.mystrands.com/

comentaris

... en un entorno caracterizado por la hiperabundancia de contenidos en el que estos fluyen como si fueran agua o electricidad, una tecnología capaz de proveer recomendaciones ajustadas a las necesidades o intereses de un usuario es algo que por fuerza tiene que valer mucho dinero...

... para hacer funcionar una tecnología de recomendación hace falta una cosa fundamental, llamada datos.

el blog de Enrique Dans

SoundPedia

http://soundpedia.com/

xarxes socials/comercials

http://imeem.com/music

radio interactiva

Deezer

. permet generar llistes

. disposa de 10 MB per usuari per pujar arxius mp3

. informació dels àlbums

http://www.deezer.com/

radio interactiva seeqpod

no és magatzem: indexa i busca a partir de webs, blocs, ftp,s, etc.

http://www.seeqpod.com/

radio interactiva songza

no és magatzem: indexa i busca a partir de webs, blocs, ftp,s, etc.

http://www.songza.com/

radio interactiva musicovery

durant l’escolta, apareix un mapa de temes relacionats

http://www.musicovery.com/

comentaris

rockola fmhttp://www.rockola.fm/

web ràdios

live365

http://www.live365.com/

centenars d’emissores indexades per gèneres i temes

han incorporat una secció de descàrregues lliure

web ràdios

iheard

http://www.iheard.com/

música lliure

Laurent Peter, Florent Dufaux Musique libre dans les BM http://www.slideshare.net/florent/musique-libre-en-

bibliothque

música lliure

creative commons http://es.creativecommons.org/Josep Lluís Villanueva Fontanella

música lliure

Internet Archive

http://www.archive.org/

http://www.europarchive.org/

European Archive

música lliure

dogmazic http://www.dogmazic.net

música lliure

jamendo http://blue.jamendo.com/es/

música lliure

Ubu Web

Josep Lluís Villanueva Fontanella http://www.ubu.com/

música lliure

http://www.arrakis.es/~ccs/hazardrecords/index.htm

hazard recordspioners de la música lliure

música lliure

http://musicalliure.net/ http://costellam.net/ http://www.culturalliure.cat

http://freealbums.blogsome.com/ http://www.garageband.com/ http://www.itsfreedownloads.com/

música lliure

http://freemusic.freeculture.org/ Josep Lluís Villanueva Fontanella

música lliure

http://www.laptop.org/es/one laptop per childJosep Lluís Villanueva Fontanella

música lliure

http://freesound.iua.upf.edu/The Freesound ProjectJosep Lluís Villanueva Fontanella

música a la biblioteca: perspectives i possibilitats

• els fonogrames, ara volàtils, es poden difondre sota múltiples formes

• per a alguns la música acabarà per ser gratuïta, com la radio

• els suports físics desapareixeran però no immediatament, quedarà un mercat per al suport

• un nen que neixi avui, d’aquí a 15 anys probablement mai haurà utilitzat suports físics

• el consum de música mai ha estat tan important

• no - desaparició de les mediateques però si una profunda mutació

• fi del préstec de suport físic ?

reflexions de Gilles Rettel

Gilles Rettel La musique a-t-elle encore sa place dans les médiathèques ?Josep Lluís Villanueva Fontanella

• “tota la música, tanta com en vulgui, quan la vulgui, on la vulgui i com la vulgui” ... i gratuïtament

• com fer venir físicament els usuaris a la biblioteca?

• com fer venir, dintre de 15 anys, als nens que neixin avui?

• si el contacte directe amb l’usuari es va esfumant, el futur de la música a les biblioteques serà molt negre

• la biblioteca ha d’esdevenir un lloc on l’experiència musical sigui única

• “trobar el que no puc trobar en un altre lloc”

• animacions / exposicions / formacions / informacions / guies / descobriments / concerts / ancoratge local

• treball corporatiu (digitalitzacions, noticies, difusions...) i vetlla

• les eines que utilitzarem d’aquí a 5 anys encara no existeixen!

reflexions de Gilles Rettel (2)

• fons físics integrant demos i autoproduccions

• adquisicions online (ex. fonogrames sota c.c.)

• abonament a proveïdors exteriors (Naxos...)

• consell a la recerca d’informacions, jerarquització de la informació, website a internet

• usuaris locals amb possibilitat de consulta (a la biblioteca i online)

• atenció continua a les evolucions

reflexions de Gilles Rettel (3)

• una missió cultural: presentar, fer descobrir la diversitat, iniciar, formar

• proposar una vitrina del total de la producció

• però també fer difusió (en l’àmbit no comercial) i valoració

• una missió social: oferta no mercantil per a tothom

• una missió patrimonial: conservar

reflexions d’ Yves Alix (redactor cap del Bulletin des Bibliotheques de France, BBF)

quin paper correspón a la mediació dels serveis culturals?

Yves Alix Economie de la musique numeriqueJosep Lluís Villanueva Fontanella

• oferta híbrida: en línia i al lloc : una orientació, avui, indispensable

• re-aprendre a fer venir l’usuari a la biblioteca:

• l’atractiu d’un lloc de sociabilitat, escenificació i esdeveniment, encontre, ús individual fora del domicili

reflexions d’ Yves Alix (2)

viabilitat de la biblioteca-mediateca

lloc de les biblioteques i de les xarxes culturals dins l’economia de la música digital

• antídot a l’oferta dissenyada i imposada per la indústria comercial

• proposar una oferta de plataformes de descàrrega legal

• selecció de webs de musiques lliures

• digitalitzar col·leccions existents (incertesa jurídica)

• digitalitzar fons patrimonials

• donar accés a la documentació digital en línia (Naxos, Grove online)

• música digital com útil de promoció dels artistes locals: preocupació essencial

reflexions de Gilles Pierret (director de la Médiathèque Musicale de Paris)

Gilles Pierret Introduction à la musique numeriqueJosep Lluís Villanueva Fontanella

• desafecció general del públic envers el disc: disminució dels préstecs

• s’imposen reflexions per posar en pràctica nous serveis responent a les noves pràctiques dels usuaris (en particular a la utilització nòmada de la música amb fitxers desmaterialitzats)

• preservar el que sempre ha estat la especialitat de la biblioteca: una oferta seleccionada i organitzada que respon a les necessitats immediates dels usuaris, al mateix temps que constitueix un conjunt cultural coherent

• un repte colossal, la mutació més important que coneixen avui les biblioteques

• nombroses incerteses econòmiques, jurídiques, i culturals sobre el mercat de la música

• decisions difícils per a les noves biblioteques que han de determinar el seu futur

reflexions de Véronique Heurtematte

Véronique Heurtematte Ça grince dans la musique Livres Hebdo nº 691

• un dels grans frens actuals és que la biblioteca encara no està identificada com un proveïdor de música online

• proposar descàrregues no és necessàriament la bona fórmula

• la prioritat és que les biblioteques ofereixin un producte musical digital enriquit i que esdevinguin un lloc de pràctica musical

• algunes biblioteques ja han pres aquest camí: “e-music box” amb escolta d’artistes regionals a la biblioteca de Limoges

reflexions de Xavier Galaup

Véronique Heurtematte Ça grince dans la musique Livres Hebdo nº 691

JC Brochard Que seront nos discothèques de prêt devenues ? Bloc Bibliothèque = Public 30/09/08

reflexions de JC Brochard

• ser conscients del valor de les col · leccions de CD que s'han establert i no deixar que es malmetin en la progressiva obsolescència d'aquest suport

• treballar per proporcionar informació i comentaris sobre la música i la seva actualitat, com complement de les col · leccions proposades, com, per exemple, el bloc Mediamus dels bibliotecaris musicals Dole

• desenvolupar una oferta per a tots aquells que oractiquen la música de forma amateur, normalment poc preocupats amb l'oferta d'escoles de música i conservatoris: mètodes (auto) aprenentatge impresos o audiovisuals, revistes (bateria Magazine, la part Guitarra, Baix Magazine, etc.) ...

compilació de Nicolas Blondeau - Médiathèque de Dole

Musiques numeriques en biblioteques

flux RSS informació musical

online

Médiathèque de Dole

http://www.la-bibliotheque.com/homepage.php

Biblioteca de Saint-Herblain

un catàleg 2.0

digitalitzar el fons

http://kersonic.com/sonolis

Deezer

escoltar música a la biblioteca

CristalZik

programa-motor de recerca de música de tots els estils

http://www.cristal-shop.com/cristalzik.php

descàrrega de música a la biblioteca

compilació de Nicolas Blondeau Médiathèque de Dole

terminal desenvolupat per Dogmazic a la Médiathèque de Gradignan per a la difusió dels artistes regionals

permet l’escolta, la descàrrega i el dipòsit de músiques en llicència oberta

sortida d’auriculars, USB, lector-gravador de cd/ dvd rw

http://www.automazic.net/automazic/borne/

article a AMPLI

préstec de música digital cronodegradable

http://www.bibliomedias.net/ Josep Lluís Villanueva Fontanella

http://itheque.blog.ca/2006/03/

http://www.meltinpot.fr/

produir podcastJosep Lluís Villanueva Fontanella

selecció i difusió de podcast

Bibliotheque Departamentale Des Pyrenees-Atlantiques

produir videos

(i difondre a You Tube)

Médiathèque de Beauvais

produir videos

(i difondre a Dailymotion)

http://www.dailymotion.com/es

http://www.lemusicbox.bm-limoges.fr/

promoure els artistes i la vida musical local

biblio-blocs

. blocs professionals biblioteconòmics

. blocs professionals temàtics

. blocs personals-professionals

. blocs associatius

. blocs de biblioteques

. molts blocs pertanyen a diverses categories

el bloc, una eina editorial

. expressar-se, animar, suscitar la curiositat

. col·leccions / serveis / animacions

. actualitat musical local i regional

. difusió dels recursos digitals

. participar a la vetlla documental

. encara una eina de comunicació vertical

. menys adaptat a l’intercanvi horitzontal que les xarxes socials

http://mediamus.blogspot.com/

blocscompilació de Nicolas Blondeau - Médiathèque de Dole

http://sophiebib.blogspot.com/

http://musictecaris.blogspot.com/

blocscompilació de Nicolas Blondeau - Médiathèque de Dole

Biblioteca de Banyoles

Bloc musical de la Biblioteca de Figueres

la biblioteca a les xarxes

socials

http://www.myspace.com/mediathequeargentan

grup de recomanacions

a Last.fm

http://www.lastfm.fr/group/Discothecaires Josep Lluís Villanueva Fontanella

L’oferta de música en línia que es proposa en aquest moment és difícil d’avaluar per manca de transparència . En aquest sector, que encara no està estabilitzat apareixen cada dia nous actors. Els propis sites estan en constant evolució (beta permanent).

Si la recerca gràcies a les metadades de base (autor, àlbum, títol) és eficaç en quan a varieté francesa i internacional (anglo-saxona), no és així en el cas del jazz o la música clàssica on les mencions de responsabilitat i d’edició indispensables són incompletes o del tot absents.

Els serveis en línia tenen problemes amb les variants de nom de les obres clàssiques, les grafies en diferents llengües (Chostakovitch, Shostakovich, Шостакович), i les múltiples mencions de responsabilitat (compositors, autors, intérprets, etc.)

Els serveis musicals en línia dedicats als gèneres específics (clàssica contemporània, jazz, músiques del món) encara no proposen una escolta gratuita completa.

Nicolas Blondeau Les services d’écoute en ligne: discothèques, fin de l’histoire? Paris, 9 octobre 2008

reflexions de Nicolas Blondeau

3. selecció natural i supervivènciamúsica a la biblioteca: perspectives i possibilitats

Malgrat l’enorme quantitat de títols proposats, i la riquesa de llurs múltiples funcionalitats, els serveis d’escolta en línia no sabriesn encara remplaçar una col·lecció física, d’un volum sens dubte limitat, però constituït en la recerca d’una coherència i d’enciclopedisme i de representativitat: història, geografia, tipologia de la música...

Citant a Arsène Ott :

A dia d’avui, dins el món de la música digital , cap de les ofertes documentals destinades a biblioteques amb un caràcter comercial més (el cost de subscripció a Cristal Shop, Naxos, Bibliomédias, Dogmazic...) o menys afirmat (els serveis d’accés a Deezer, MySpace, Last.fm...) no poden pretendre ser representatives del sector de la música en la seva globalitat i diversitat ni poden reflectir les orientacions documentals existents ara mateix en els fons físics de les biblioteques.

Arsène Ott, Les « natifs bibliothèques » s'attachent à lamusique, ACIM, bulletin électronique, n° 2, sept. 2008

Les col·leccions de discos compactes són indispensables en una oferta de música a la biblioteca.

La tasa de rotació de préstec d’un CD és avui igual o superior a la d’una obra impresaPer tant, no té sentit l’alarmisme !

La xarxa territorial que constitueixen les discoteques al si de les biblioteques públiques territorials representen:

✴ un element indispensable i reconegut de suport a l’edició discogràfica independent i a la creació musical.

✴ una garantia de pluralisme, de diversitat, de coherència i de representativitat de la producció editorial de música enregistrada fora dels cants de sirena del màrqueting

✴ un dret proporcionat als ciutadans per al lliure accés a les fonts documentals per a formar-se una cultura musical.

• continuar prestant discos és necessari

• l’èxit del préstec digital no està assegurat

• sembla probable una oferta generalitzada de música enregistrada gratuïta destinada al gran públic (a preu fet o finançada per la publicitat)

• la biblioteca ha d’afirmar el seu paper dins la informació, l’educació, la formació en el camp de la música i en l’animació de la vida musical local

Nicolas Blondeau Musiques numériques en bibliothèques : quelques expériences en cours dans les bibliothèques territoriales françaises

• l’accés a la xarxa no garanteix la provisió d’una informació pertinent

• els bibliotecaris han de millorar i donar a conèixer :

els bibliotecaris adoren buscar...els usuaris s’estimen més trobar...un ecosistema durable!

Nicolas Blondeau Maîtrise de l'information musicale : ressources en ligne, nouvelles approches

✴ la seva experiència en el domini de la informació musical

✴ les seves qualitats de guia, assistència als usuaris tant en línia com dins les parets de la biblioteca

Música digital: nous habits, nous reptes a la biblioteca pública. Novembre 2008

Education

Diseño de Habitación Minimalista Por Bed Habits

Bloc d Habits i Rutines

30 anys vigilant i millorant la qualitat de l'aire a Catalunya: nous reptes i oportunitats

Habits infantil

Els nous filons d'ocupació i els joves: reptes i …...1. Introducció Els nous filons d'ocupació (NFO) han esdevingut un eix de les noves polítiques d'ocupació a Catalunya i al

Hey inglés secundaria - (Schoology) 06 Healthy Habits

Habits d'estudi. Xavier Pujol (Autor)

NUTRICIÓ I SALUT: DESCOBRINT NOUS REPTES · entre empreses dels sectors biomèdic, de la nutrició i de la salut mental per encarar reptes sectorials del paper de la nutrigenòmica,

Nous Entorns, Nous Reptes: La Web 2.0 a l'Aula del segle XXI - PDF

NOUS REPTES EN MEDIACIÓ COMUNITÀRIA _Mediacio_... · 2012. 11. 25. · Jornada NOUS REPTES EN MEDIACIÓ COMUNITÀRIA 5 d’octubre de 2012 Auditori del Museu del Suro de Palafrugell

NOUS REPTES sobre la Biodiversitat forestaleforown.ctfc.cat/pdf/49.b_Nous reptes sobre la... · Cicles silvogenèticos i boscos gestionats Regeneració = disminució del nombre d’espèies=

Habits Saludables Pau Vila

Vinaròs, nous reptes en la gestió - Foro de Gestión Integral de Destinos Turísticos

Nous reptes a la web 20

Nous Reptes, Nous Materials. Eulàlia Cuartiella

NOUS REPTES METODOLÒGICS · NOUS REPTES METODOLÒGICS PLA D’INNOVACIÓ PEDAGÒGICA 2016/18 CEIP Mestre Guillem Galmés Sant Llorenç des Cardassar

Més enllà de les addiccions, quins nous reptes hem d’afrontar? · 2015. 12. 11. · Més enllà de les addiccions, quins nous reptes hem d’afrontar? 2015 | ABD-Energy Control

relacions Globalització i internacionalsopenaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/71425... · al– i assumir els nous reptes generats a escala internacional, a la fi del segle

Lideratge dels metges en la Gestió: Nous reptes - noves solucions … · 2014-07-31 · • Gestió del coneixement • Qualitat i excel·lència • Referència Principis d’actuació

7 habits badran v3.5