Sensació percepció

SENSACIÓ I

PERCEPCIÓ

• Objectes materialsexterns o el propi cosdel subjecte

• Origen de tota la informació sensorial

MÓN EXTERIOR

• Energia que activa un receptor sensorial

• Tipus: lumínica, mecànica, tèrmica, química…

ESTÍMULS• Òrgans del cos que detecten

els estímuls i els transmetenal cervell en forma d’impulsnerviós

• Extroceptors, interoceptors i propioceptors

RECEPTORS SENSORIALS

El món exterior està format per objectes materials. Defet el nostre propi cos també és un objecte material.Aquests objectes resulten accesibles a la nostra ment iconstitueixen la font de tot el nostre coneixement.

Veiem un objecte que emet una llum vermella. Com arriba la idea de “llum vermella” a la nostra ment?

El color és llum. La llum és un determinat tipus d’energia: electromagnética. Aquesta energia pren la forma d’ones.

No totes les ones electromagnètiques sóniguals. La llum visible, per exemple,presenta diferents tipus d’ones, ambdiferents “longituds” i “freqüències”.

Les ones de llum de l’espectrevisible estimulen elsfotorreceptors (cons i bastons)que hi ha en la retina. Aquestsfotorreceptors són cèl·lulesespecialitzades que reaccionennomés davant de l’estímullúmínic. Si no tenimfotorreceptors o no funcionenbé, no podem percebrecorrectament els colors.

• Cada receptor sensorial estàlocalitzat en una terminada regió del cervell

CERVELL

• Quan l’estímularriba al cervell i activa una xarxaneuronal es produeix la sensació

SENSACIÓ• El cervell processa i

organitza la informaciósensorial , dotant-la de significat.

• Múltiples factors que intervenen: atenció, interessos, estereotips, pressió social…

PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ

Els estímuls captats pelsfotorreceptors sóntransmesos a través del nerviòptic a una determinada regiódel cervell encarregada deprocessar la informaciósensorial visual. La informaciósensorial es processa endiferents llocs del cervell. Pertant, podem parlar d’uncervell especialitzat.

El cervell processa iorganitza la informaciósensorial, dotant-la designificat. En aquestprocessament intervenenmúltiples factors

ATENCIÓ

INTERESSOS I VALORS

ESTEREOTIPS

PRESSIÓ SOCIAL

ATENCIÓ

En tot moment somconscients d’un nombrelimitat d’estímuls. Quan femuna activitat, la nostrapercepció està enfocada cap auns estímuls determinats iamb prou feines notem laresta.

Es per això que la major partde la nostra experiènciaperceptiva és inconscient iens passa desapercebuda.

INTERESSOS I VALORS

Atenem als aspectes de la realitat que ens interessen. Veiem els món amb elfiltre dels nostres valors, i la major part de vegades no ho sabem.

Els desitjos i les actituds, la personalitat i la situació afectiva de l’observadorinflueixen en la percepció.

Experiment de Bruner i Goodman(1947)

Dos grups de nois (10 anys),pobres i rics.

Rebien unes monedes de diferentvalor. Més tard, de memòria,havien d’estimar el tamany de lesdiferents monedes. Ho feienajustant el tamany d’un cercleluminós al tamany de la monedatal com el recordaven.

Influeix el valor de la moneda enl’estimació del seu tamany?

Influeix l’estatus social?

ESTEREOTIPS

La cultura exerceix un paperfonamental en la percepció; ens haensenyat a percebre i aquestaprenentatge condicionarà la nostraperspectiva.

Un estereotip és un conjunt decreences compartides sobre un grupsocial.

Representen una simplificació de lapercepció de la realitat resultatd’una generalització

INFLUÈNCIA SOCIAL

Processos a través dels quals les persones influeixen en els pensaments,sentiments i conductes dels demés.

La influència gairebé sempre és inconscient, tant per part de qui l’aplica com dequi la rep.

Una mentida repetida mil copses converteix en una veritat -Joseph Goebbels

Fins a quin punt una personamantindrà les seves opinions contrales de la majoria?

Caurem sota la pressió de l’opinió dela massa quan de manera evidentaquesta és contrària a la veritat?

Solomon Asch

Mecànica de l’experiment

Un subjecte experimental i diferents actors còmplices participen en unexperiment de percepció. Grups de tamany variable.

Han d’avaluar la semblanca d’un segment amb un grup de 3 segments més.

Es fan diferents assajos: els cómplices compleixen la següent seqüència: 2 bé /4 mal / 4 bé / 4 mal. Per tant: 8 assajos crítics.

El subjecte experimental ocupa el penúltim lloc.

Resultats de l’experiment

1. Total de respostes incorrectes: 1% en el grup control, 36,8% dels assajos crítics en el grup experimental.

2. Variable tamany del grup