Embed Size (px)
Citation preview
MATERIAL PER A PREPARAR PSICOLOGIA
SEGON DE BATXILLERAT IES BERNAT GUINOVART
ALGEMESÍ
DE LA SENSACIÓ A LA PERCEPCIÓ: EL MÓN
COM A CREACIÓ
JOSEP ANTONI BERMÚDEZ I ROSES
BLOC 3: ELS PROCESSOS
COGNITIUS BÀSICS. Criteris avaluació:
BL 3.1, BL 3.2, BL 3.5
Estàndards aprenentatge avaluables:
1.1, 1.3, 2.1
Criteris d'avaluació (Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel que establix el currículum i desenrotlla l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat en la Comunitat Valenciana):
BL3.1. Explicar la percepció humana com un procés constructiu eminentment subjectiu i limitat, en el qual té l’origen el coneixement sobre la realitat.
BL3.2. Explicar la rellevància que tenen les influències individuals i socials en el fenomen de la percepció i argumentar sobre els aspectes positius i negatius d’estes.
BL3.5. Reconéixer el ser humà com un processador d’informació gràcies a la qual cosa és capaç d’interpretar la realitat i actuar en conseqüència.
Estàndards d'aprenentatge avaluables (Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat):.
1.1. Distingeix i relaciona els diferents elements que intervenen en el fenomen de la percepció (estímul, sentit, sensació i llindars de percepció), i els reconeix dins de les fases del procés perceptiu (excitació, transducció, transmissió i recepció).
1.3. Elabora una presentació amb mitjans audiovisuals i en col·laboració grupal, en què desenvolupa la seva iniciativa personal sobre les lleis gestàltiques de la percepció; valora la seva aportació conceptual i identifica exemples concrets de com actuen, p. ex. a través d’obres pictòriques o fotografies.
2.1. En col·laboració grupal, discerneix i elabora conclusions sobre la influència dels factors individuals (motivació, actituds, interessos) i socials (cultura, hàbitat) en el fenomen de la percepció, utilitzant, per exemple, els experiments sobre prejudicis duts a terme per Allport i Kramer.
Josep Antoni Bermúdez i Roses
Material compilat per a ús de les seues classes.
Setembre de 2016
Aquesta obra està subjecta a una
llicència de
Reconeixement-NoComercial-
CompartirIgual 4.0 Internacional de
Creative Commons
3
DE LA SENSACIÓ A LA PERCEPCIÓ: EL MÓN COM A CREACIÓ
MATERIAL AUDIOVISUAL.
Com a primera introducció audiovisual de tot el que vas a trobar en aquest material pots veure el següent vídeo.
LA SENSACIÓ1
En l’experiència diària és difícil separar la sensació de la percepció. Moltes vegades intercanviem el significat d’ambdós termes perquè pensem que tenen un significat paregut. En general, quan reflexionem sobre aquestos processos psicològics els associem amb la reacció dels individus davant dels estímuls que provenen del nostre entorn (sentim fred en un dia d’hivern, sentim alegria davant d’una bona notícia, percebem el perill davant de la foscor i els espais desconeguts, percebem i/o sentim l’atracció de determinades persones) 1 Manllevat de http://www.metafilosofia.net/filo/docs/psicologia/Temes/Tema4_Percepcio.pdf (extractes)
MATERIAL PER A L'ASSIGNATURA "PSICOLOGIA" IMPARTIDA PER JOSEP BERMÚDEZ
4
No obstant, els psicòlegs han distingit sempre entre el procés de la sensació i el procés de la percepció com dos fases distintes, encara que complementàries, dels processos cognitius dels individus. Ambdues activitats expressen l’impacte que produïxen els estímuls i les experiències en el nostre organisme. En la primera fase (la sensació) els estímuls són “sentits”, és a dir, cauen sobre els òrgans dels sentits (l’ull, oïda, tacte, òrgans del gust i de l’olfacte) i les estimulacions són reexpedides a través del sistema nerviós fins al cervell. En la segona fase (la percepció) els estímuls són “interpretats”, és a dir, l’activitat cerebral busca el significat dels mateixos a partir de l’experiència acumulada. I finalment, el nostre cervell emet una resposta davant de la situació que ha provocat els estímuls.
En aquest tema estudiarem ambdós processos psicològics (la sensació i la percepció) de mode separat. No obstant, per a comprendre la conducta humana hem de saber que ambdós processos sempre es produïxen de mode conjunt.
LES SENSACIONS: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
COM ELABOREM LES SENSACIONS?:
Tot el que som capaços de percebre del món que ens rodeja ho és a través dels òrgans dels nostres sentits. No hi ha la percepció extrasensorial. Tot el que fem en un moment donat, l’audició d’una cançó o la visió d’una pel·lícula, tocar un instrument musical o degustar un plat de menjar saborós… es convertix en informació sensorial. El procés de decodificació (de comprensió) que realitza el nostre cervell de tot el que hi ha captat la retina, l’òrgan de l’audició o la pituïtària olfactiva, etc. és el que proporciona la base dels nostres coneixements. Dit d’una altra manera, sense l’activitat física i química de els nostres sentits no seria possible el funcionament de la nostra ment, i per tant, les nostres experiències i conductes senzillament no existirien.
Els òrgans dels sentits són com a finestres que obrin el nostre cervell a tot el que ens rodeja. Quan veiem una persona, un gos, una flor o un llibre sabem el que són i no els confonem amb altres coses. La qüestió és, com realitza açò el cervell?, reflectim en el nostre cervell, igual que ho fa una càmera fotogràfica, la realitat de la persona, el gos, la flor o el llibre?, som receptors passius o actius del món que ens rodeja?, com es convertixen els estímuls de l’entorn en sensacions humanes (colors, sabors, moviments, sons)? Per a contestar a aquestos i a altres interrogants hem de saber com es du a terme la elaboració de les sensacions.
En primer lloc, els diferents tipus d’energies del medi ambient (per exemple, les ones electromagnètiques, en el cas de la visió, ones de pressió en el cas de l’audició, deformació mecànica de la nostra pell en el cas del tacte, o molècules químiques que porta el aire, en el cas de l’olfacte) transmeten informació de les “coses del món”. A continuació, els òrgans dels
http://www.metafilosofia.net/filo/docs/psicologia/Temes/Tema4_Percepcio.pdf
5
nostres sentits (la retina per a la visió, l’òrgan de Corti per a l’audició, els receptors per al gust, el tacte i l’olfacte) traduïxen aquestes energies o estímuls en un llenguatge simbòlic que només entén el cervell. Aquest llenguatge i el seu significat són el que denominem com a sensacions.
Un exemple pot aclarir millor el que diem. Partim del fet que davant de la visió d’una taronja, podem preguntar-nos el següent, com construïx el cervell la sensació i la percepció de la taronja? Hui sabem que inicialment la taronja no és analitzada com un objecte únic per la retina, sinó que és analitzada i descomposta per aquesta en els molts components que la formen, com són el color, l’orientació, el moviment, la profunditat, la forma i la seua relació amb altres objectes de l’espai. Tots aquestos components així separats són enviats al cervell d’una forma individualitzada i per vies diferents i paral·leles. Però, a més, en la pròpia retina cada un d’estos components, com és, per exemple, la forma, no és captada com a tal i enviada al cervell així construïda. Abans al contrari, la forma és esmicolada allí mateix, en la pròpia retina, en components molt més elementals i senzills. Són aquestos elements o “àtoms” de percepció els que seran portats a través d’un procés complex d’integració i convergència a diferents àrees del cervell… i en aquest espai cerebral és on dita informació patix un posterior anàlisi i finalment és emmagatzemada.
ELEMENTS PSICOBIOLÓGICOS DE LES SENSACIONS:
Per a que uns estímuls de l’ambient es convertisquen en sensacions és necessari que in- tervinguen 3 tipus diferents de receptors sensorials: els exteroceptors, els interoceptors i els propioceptors:
Elements exteroceptors. Es troben en la superfície de l’organisme, i capten la informació que proporciona el medi ambient en forma d’estímuls. Aquestos receptors són el que coneixem com els 5 sentits: vista, gust, oïda, olfacte i tacte. La visió traduïx la ener- gia lluminosa en un impuls nerviós que es dirigix al cervell, ens fa possible percebre la llum, la foscor i el color. L’audició traduïx l’energia sonora en impulsos nerviosos, i ens permet percebre la sonoritat, el timbre i el to. El tacte o sentits cutanis tenen repartits receptors per tota la pell i traduïxen els canvis en el tacte (fred, calor, sensació de dolor, pressió sobre objectes, avís de contacte perillós...). El sentit químic del gust detecta, a través de les papil·les gustatives, els canvis en la composició dels líquids que estimulen la llengua. El sentit químic de l’olfacte detecta els gasos (olors) que arriben a la nas a través de les cèl·lules de l’epiteli nasal.
Elements interoceptors. Es troben en l’interior de l’organisme, en especial en les vís ceres. Reben la informació que es produïx en l’interior del nostre cos, i el seu resposta sol ser una alteració visceral: la fam, la set, les ganes d’orinar, la sudoració...
Elements propioceptors. Estan situats en els músculs, els tendons i les articulacions. Oferixen informació sobre l’activitat del cos en relació amb el
MATERIAL PER A L'ASSIGNATURA "PSICOLOGIA" IMPARTIDA PER JOSEP BERMÚDEZ
6
moviment, la posició o la força dels músculs. Hi ha dos sentits en aquest àmbit. El sentit cinestèsic, que ens informa de la posició del cos i del que fa durant el moviment, i a més regula la tensió muscular necessària per a moure’ns. El sentit vestibular que és l’element que ens informa sobre l’orientació del cap i del cos respecte a la terra quan ens desplacem, i també és l’encarregat de mantindre equilibri corporal en les activitats habituals.
Junt amb aquestos tres tipus de receptors sensorials que són bàsics per a elaborar les sensacions, hi ha dos processos psicofisiològics importants per a comprendre el món de la sensació i de la percepció. Ens referim a la transducció sensorial i als llindars sensorials.
La transducció sensorial és el procés per mitjà del qual es transforma l’energia lluminosa (per a la visió), mecànica (per a l’audició), química (per a l’olfacte i el gust) en impulsos elèctrics que són arreplegats pel sistema nerviós central per a portar-los fins al cervell, que és el lloc en què se li conferix significat a eixes energies. En aquest procés intervenen tots els elements que es componen els òrgans dels sentits. En resum, se tracta d’un procés que encara seguix investigant-se i ens és molt desconegut.
En relació amb els llindars sensorials, podem dir que aquestos processos ens indiquen que la capacitat humana de rebre estímuls i de produir sensacions és limitada. És a dir, no podem tindre sensació de tot el que ens rodeja. En la nostra sensació hi ha diferents llindars. El llindar mínim, és la quantitat mínima d’estímul que necessitem per a “adonar- nos” de quelcom, per a activar els receptors sensorials. El llindar màxim, és la quantitat màxima d’estímul que pot rebre el nostre organisme. Ambdós formen el que es denomina el llindar absolut, alguns exemples d’aquest llindar per a cada un dels sentits són els següents: per a la visió (veure la flama d’una vela a 48 km. de distància, en una nit fosca); per a l’audició (escoltar el tic, tac d’un rellotge a 6 metres de distància en una habitació silenciosa); per al gust (assaborir una cullera de sucre en 7,5 litres d’aigua); per a l’olfacte (olorar una gota de perfum en un apartament de tres habitacions); per al tacte (sentir l’ala de una abella que ens frega la galta quan cau a un centímetre d’alçada...). El llindar diferencial, és la diferència d’intensitat d’un estímul que és necessària que es produïsca per a notar un increment o una disminució davant d’un estímul previ ja experimentat. És a dir, és el punt a partir del qual notem un canvi en el to del so, en el pes d’un objecte, en la claredat u foscor d’una situació, etc.
http://www.metafilosofia.net/filo/docs/psicologia/Temes/Tema4_Percepcio.pdf
7
LA PERCEPCIÓ
MATERIAL AUDIOVISUAL.
Abans de continuar i per tal de repassar i reforçar el que has llegit i preparar el següent mira aquest vídeo.
LA PERCEPCIÓ: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
La percepció és un procés psicològic bàsic que té la funció de facilitar l’adaptació de l’individu al seu entorn. Aquesta funció psicològica s’integra en el conjunt dels anomenats processos cognitius (junt amb l’atenció, memòria, pensament i llenguatge). La paraula “percebre” es vincula a una activitat o procés, mentre que la paraula “percepció” pareix que re referix a una cosa o a un estat ja aconseguit.
En aquest tema ens interessa sobretot conèixer el procés de percebre, ja que sabem que la percepció d’objectes (la realitat física) o d’esdeveniments (percepció social) mai és una còpia fidel de l’ambient, sinó el resultat d’uns mecanismes i unes lleis molt complexes del nostre organisme. Analitzarem les qüestions més importants sobre aquesta activitat psicològica que denominem la percepció
QUÈ ÉS LA PERCEPCIÓ?:
En primer lloc, la percepció és un procés bipolar que s’establix entre els estímuls de l’entorn i la interpretació que fa la persona d’estos estímuls. Per tant, la percepció depèn tant de les característiques que tenen els estímuls exteriors que activen els òrgans d’allò que s’ha sentits, com de les
MATERIAL PER A L'ASSIGNATURA "PSICOLOGIA" IMPARTIDA PER JOSEP BERMÚDEZ
8
característiques que té la persona que percep aquestos estímuls (els seus experiències motivacions, expectatives, aptituds, personalitat...) Aquesta és la raó per la qual considerem que la percepció és un fenomen que exigix l’activitat de l’individu, i per això no pot considerar-se com quelcom estàtic, com el producte final d’un procés psicològic.
En segon lloc, la percepció és també un procés de selecció, elaboració e interpretació de la informació que percebem del nostre entorn. Es tracta d’un procés psicològic que és objectiu i subjectiu al mateix temps. D’una banda, la percepció ens facilita la informació del món exterior (part objectiva), la qual cosa ens permet adaptar-nos al medi en què vivim. Però, d’altra banda, al percebre sempre captem la realitat a partir de les nostres característiques personals (capacitats, motivacions...), i per tant nosaltres construïm la realitat, no la percebem tal com objectivament puga ser (part subjectiva).
MATERIAL AUDIOVISUAL.
Per una breu reflexió filosòfica sobre el problema de la relació entre la sensació i la percepció, sobre les "trampes" dels nostre cervell i sobre la percepció com a constructora del món mira aquest vídeo, almenys fins el minut 1:44.
https://egaraepisteme.files.wordpress.com/2014/03/03_processos_psicologics_cognitius_v1.pdf
9
CARACTERÍSTIQUES DE LA PERCEPCIÓ2
• És un procés constructiu i interpretatiu pel qual donem sentit a les sensacions a la llum de les vivències passades, dels motius, dels interessos, de la personalitat i de les expectatives de futur que tingui el subjecte i, fins i tot, de la cultura a la qual hom pertany.
• És un procés d’informació: els sentits són les principals fonts d’informació del nostre entorn. Gràcies a ells poder conèixer el medi en el qual vivim.
• Té una funció adaptativa: gràcies a la informació que rebem dels sentits i que interpretem perceptivament, podem conèixer millor la realitat que ens envolta i adaptar-nos a ella de forma més adequada per tal d’evitar perills i augmentar les nostres possibilitats de sobreviure i tenir èxit.
• Suposa un procés de selecció: com que rebem més estímuls dels que podem processar, gràcies a l’atenció, seleccionem aquells que tenen especial rellevància per la nostra adaptació al medi.
FASES DEL PROCÉS PERCEPTIU
El procés perceptiu s’origina a partir d’estímuls físics o canvis en l’ambient (per exemple, una emissió de determinades ones electromagnètiques o vibracions de l’aire) que són captats pels òrgans sensorials del cos (com ara la retina de l’ull o la membrana basilar de l’oïda, on radiquen diverses terminacions nervioses). Aquesta informació rebuda (per la retina o el timpà, per exemple) es transmet fisiològicament a través de les neurones fins a l’escorça cerebral. Aquest procés dóna lloc a una vivència mental, que anomenem sensació (per exemple, la captació d’un color verd o del soroll d’un timbre). El resultat final és, doncs, un fet psíquic, és a dir, íntim i personal del subjecte: sóc jo qui percebo i no els meus ulls.
En el procés perceptiu es poden reconèixer quatre fases:
• Detecció: el primer pas es dóna quan certs grups de cèl—lules sensibles receptives (neurones sensorials) són afectades per un tipus específic d’energia.
2 https://egaraepisteme.files.wordpress.com/2014/03/03_processos_psicologics_cognitius_v1.pdf
MATERIAL PER A L'ASSIGNATURA "PSICOLOGIA" IMPARTIDA PER JOSEP BERMÚDEZ
10
• Transducció: és la conversió de l’energia d’un estímul físic en senyals i missatges nerviosos.
• Transmissió: és la comunicació d’informació (senyals nerviosos) mitjançant la xarxa neuronal fins les diferents zones del cervell.
• Processament de la informació:3 és el resultat de la interpretació psíquica conscient, per part de l’escorça cerebral, de la informació neuronal que arriba al cervell.
FACTORS CONDICIONANTS DE LA PERCEPCIÓ
La percepció és un fenomen que està influït per molts factors, la qual cosa explica que el món sigui percebut de maneres distintes per les distintes persones.
• FACTORS ESPECÍFICS NEUROFISIOLÒGICS. Els humans tenim un món perceptiu propi a conseqüència del sistema neurosensorial de la nostra espècie. Com és sabut, els humans no captem tots els estímuls físics, sinó tan sols aquells per als quals n’estem capacitats neurofisiològicament. A més, la nostra percepció només pot atendre determinades quantitats d’energia estimulant. La nostra capacitat perceptiva és, doncs, limitada.
[...]
D’altra banda, la psicologia de la Gestalt (escola psicològica alemanya que aparegué l’any 1912) va descobrir certes lleis que condicionen la percepció dels humans, com ara:
o Llei de la figura-fons : En una imatge tendim a focalitzar l'atenció sobre un objecte (figura) destacant-lo de la resta (fons).
o Llei de la bona forma: Quan percebem tendim a reduir possibles ambigüitats o efectes distorsionadors, buscant la forma més senzilla.
o Lleis de pregnància i de l’agrupació d’estímuls:
o Llei de proximitat: ens permet relacionar i agrupar diferents elements que estan pròxims entre ells.
o Llei de semblança o similitud: tendim a relacionar i agrupar elements semblants.
o Llei de continuïtat: tendim a percebre, com si fossin part de la mateixa figura, elements que guarden una continuïtat en la forma.
o Llei de contrast: tendim a sobrevalorar o infravalorar
3 També anomenat RECEPCIÓ.
https://egaraepisteme.files.wordpress.com/2014/03/03_processos_psicologics_cognitius_v1.pdf
11
la mida d’una figura en funció de les dimensions del context en què es dóna.
o Llei de tancament: Tendim a interpretar figures com a completes quan de veritat no ho estan; tendim a percebre units els objectes com a entitats totals, encara que faltin algunes parts.
o Llei de la constància perceptiva: d’acord a la grandària, forma o color.
• FACTORS CULTURALS. La cultura dins la qual un subjecte viu influeix en graus variables en la percepció dels objectes del món.
En el camp cultural s’han realitzat experiències que posen de manifest que els homes de cultures diferents no perceben igual els mateixos fenòmens.4 Així, la il·lusió que produeixen les rectes següents:
és sobreestimada pels individus que pertanyen a una cultura primitiva de tipus agrícola davant els individus d’una cultura occidental urbana, més habituats a la percepció d’estructures verticals i horitzontals. Activitats com interpretar fotografies o esquemes geomètrics depenen també de la cultura en la qual es viu.
A més d’aquest tipus de factors propis de la cultura, el llenguatge, com a factor cultural, és un dels elements que més influeixen en la nostra percepció de la realitat, en sotmetre al nostre simbolisme lingüístic les nostres percepcions. En aquest sentit, Sapir va estudiar la influència de la llengua parlada en la captació i retenció memorística de colors i va a arribar a la següent conclusió: “Les persones que utilitzen acusadament gramàtiques diferents es veuen dirigides per les seves
4 El antropólogo Colin Turnbull, que estudiaba a los pigmeos del Zaire (habitantes de selvas espesas),
caminaba en cierta ocasión hasta la sabana acompañado de un guía pigmeo. Allí vieron a lo lejos una
manada de búfalos, y entonces el pigmeo le preguntó qué insectos eran aquéllos. Al explicarle que no
eran insectos sino búfalos, el pigmeo no podía entender que unos búfalos pudieran parecer tan
pequeños: en la selva no estaba acostumbrado a percibir a grandes distancias y no podía entender que
un animal grande se volviera pequeño simplemente porque estuviera lejos. Manllevat de https://psicologiadenoche.files.wordpress.com/2010/10/la-sensibilidad.doc
MATERIAL PER A L'ASSIGNATURA "PSICOLOGIA" IMPARTIDA PER JOSEP BERMÚDEZ
12
respectives gramàtiques cap a tipus diferents d'observació i cap a avaluacions diferents d'actes de observació, externament similars; per tant, no són equivalents com observadores, sinó que han d'arribar a alguns punts de vista diferents sobre el món“. (Els esquimals “percebrien” més tipus de neu que els occidentals perquè la seva llengua té més paraules per referir-se a ella)5
• FACTORS SOCIALS6 O GRUPALS. Un cas típic de la influència social del grup sobre l’individu pot trobar-se en els experiments d’Asch. Alguns individus es posaven d’acord per dir a un altre que unes línies de longitud desigual tenien la mateixa longitud; el subjecte que veia per primera vegada aquestes línies i escoltava les opinions dels altres tendia a percebre les rectes com a iguals en longitud, fins i tot quan eren, en realitat, de longitud sensiblement desiguals.
• FACTORS PERSONALS, SUBJECTIUS O INTERNS: aquells que depenen de les característiques pròpies de cada persona; el més importants són els següents:
o L’atenció voluntària o la capacitat que posseeixen les persones de seleccionar intencionalment determinats estímuls i procurar prescindir de la resta. No oblidem que la percepció humana no està capacitada per atendre la totalitat dels estímuls ambientals i, per tant, ha de seleccionar. Per exemple, en el cas de la concentració en la lectura, no percebem amb claredat el soroll de fons del
5 Son bastante conocidos los estudios realizados sobre la influencia del lenguaje en la percepción. Por
ejemplo, los colores, verde y azul, próximos en el espectro visible, pueden ser nombrados con una sola
palabra (como en el lenguaje de los tarahumara mejicanos) o con dos. ¿Se puede decir que los pueblos
que sólo disponen de una palabra ven el mismo color, mientras que los otros ven dos colores
distintos? Lo mismo ocurre con el color blanco: para un occidental se trata de un solo color y dispone
de una sola palabra para nombrarlo, mientras que un esquimal dispone de hasta veintidós vocablos
diferentes.
Manllevat de https://psicologiadenoche.files.wordpress.com/2010/10/la-sensibilidad.doc 6 La psicología social ha estudiado la influencia del prejuicio en la percepción. Allport y Kramer
realizaron un experimento con dos grupos de personas, unos con prejuicios raciales contra los judíos y
otros sin ellos. Se proyectaron veinte diapositivas de hombres de raza blanca y se pidió a los sujetos
que discriminaran cuáles eran de origen judío. Sorprendentemente, las personas con prejuicios raciales
tuvieron un porcentaje muy superior de aciertos. Allport y Kramer concluyeron que las personas con
actitudes y juicios previos sobre un fenómeno son más selectivas y más discriminadoras en la
percepción de dicho fenómeno. En otro experimento, el mismo Allport mostró a varias personas
blancas el dibujo de un hombre blanco con un cuchillo en la mano sentado en el autobús junto a un
hombre negro. Al preguntarles después por los detalles del dibujo, un porcentaje sorprendentemente
alto «recordaba» que el cuchillo estaba en la mano del hombre negro.
Manllevat de https://psicologiadenoche.files.wordpress.com/2010/10/la-sensibilidad.doc
https://egaraepisteme.files.wordpress.com/2014/03/03_processos_psicologics_cognitius_v1.pdf
13
carrer, la televisió, etc. Aquesta tria d’estímuls té una funció clarament adaptativa: de tots els estímuls que ens bombardegen només percebem els que ens són necessaris.
o Els interessos individuals o les inclinacions vehements de l’ànim d’una persona cap a determinats objectes o activitats. Per exemple, el que percep un seguidor d’un determinat equip de futbol és essencialment diferent del que capta un de l’equip contrari. Uns experiments que realitzaren els psicòlegs Bruner i Goodman posaren de manifest que, a igualtat de volum, les monedes de més valor eren vistes més grans que les de menys valor. I que aquesta magnificació de les monedes ocorria amb més gran proporció entre els nens pobres que entre els rics. Dintre d’aquests interessos personals podem destacar:
o Les necessitats o les situacions de carència en les quals es troba un subjecte en un determinat moment. Per exemple, qui té gana percep els objectes comestibles.
o Els estats emocionals o les disposicions sentimentals -positives o negatives- cap a alguna cosa o alguna persona. Per exemple, una persona atemorida pot interpretar una ombra com la figura d’algú que li persegueix.
o Les ocupacions professionals, les aptituds i els gusts. Per exemple, un melòman pot percebre més matisos musicals en una peça que una altra persona sense aquesta afició.
• FACTORS OBJECTIUS O EXTERNS: aquells que influeixen en la persona que coneix i que provenen del món exterior a ell. Condicionen l’atenció i, per tant, la percepció. Els més significatius són els següents:
o La intensitat de l’estímul. Percebem amb més precisió els estímuls intensos que els esmorteïts.
o La reiteració o repetició de l’estímul fa que aquest s’interpreti més fàcilment.
o La mida i la grandària de l’objecte. En general, els objectes més grans atrauen més l’atenció; per exemple, l’edifici més alt d’una illa de cases.
o La novetat d’un estímul fa que en so ser habitual, aquest es fixi més fàcilment.
o El moviment i les variacions. Els objectes mòbils i els que varien de ritme, intensitat o tonalitat es perceben millor
MATERIAL PER A L'ASSIGNATURA "PSICOLOGIA" IMPARTIDA PER JOSEP BERMÚDEZ
14
que els que romanen estàtics o invariables; els automòbils que circulen més que els que estan aparcats.
o El contrast. El canvi més o menys brusc de la situació o de l’entorn. El so d’una explosió enmig del silenci, taques negres sobre objectes blancs...
o La situació. En general, les coses situades en el centre d’un determinat medi tendeixen a percebre’s molt abans i millor que les col—locades en zones laterals; per exemple, la font que guarneix el centre de la plaça de qualsevol població.
o D’altres factors externs que poden influir en la percepció són la insistència o la complexitat.
MATERIAL AUDIOVISUAL.
Per acabar i veure com el cervell "completa" i construeix el que els sentits li envien -recorda les lleis de la teoria de la Gestalt- mira aquest vídeo i et sorprendràs de com de trampós és el cervell
.
