) Sector 22

INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL SECTOR 22 “SUD CARRETERA

DE CALDES” A SENTMENAT

Terme municipal de

Sentmenat (Vallès Occidental)

Promotor:

Encofrados J. Alzina, S.A. 08181 Sentmenat

Redactat per:

C/ Joan Gener, 9 17244 Cassà de la Selva

(Girona)

Setembre 2.008

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL SECTOR 22 “SUD CARRETERA DE CALDES A SENTMENAT” TERME MUNICIPAL DE SENTMENAT (VALLÈS OCCIDENTAL)

2

ÍNDEX:

1.- Introducció: 3

2.- Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del POUM

a/ Descripció dels aspectes ambientalment rellevants 5 b/ Objectius de protecció mediambiental 19

3.- Estructura general de l’ordenació. Descripció i avaluació d’alternatives

a/ Descripció de la localització de l’actuació i del contingut previst en la mateixa 20 b/ Descripció i avaluació de les alternatives considerades 21 c/ Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada 22

4. Conclusions 23

5. Plànols 24

- Ortofotomapa de situació - Plànol topogràfic - Ortofotomapa de detall


3

1. Introducció

El present Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar de la Modificació Puntual del Pla General SECTOR 22 “SUD Carretera de Caldes a Sentmenat” dins del terme municipal de Sentmenat al Vallés Occidental , es redacta tal i com es demana en la legislació urbanística vigent i mes concretament d’acord amb l’article 117 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Aquest article, anomenat Modificació dels instruments de planejament urbanístic diu en el seu punt 1/ “S’entén per modificació del pla d’ordenació urbanística municipal la introducció de qualsevol tipus

de canvis en les seves determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes

generals” i per altra part en el punt 3 diu que “la tramitació de les modificacions dels plans urbanístics

se subjecta al mateix procediment que la seva formació”., de manera que queda clar que cal elaborar un Informe de Sostenibilitat Ambiental.

Per la seva part, l’article 106 del Reglament parla sobre la “Informació pública de l’avanç de l’instrument de planejament”. L’apartat d) del punt 2 parla sobre l’informe ambiental preliminar a presentar:

“Si l’instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, l’avanç de l’instrument de

planejament ha de contenir un informe ambiental preliminar per tal que l’òrgan ambiental pugui

determinar l’amplitud, nivell de detall i grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental.

Sens perjudici del què pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes,

l’informe ambiental preliminar ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l’article

70 d’aquest Reglament.”

L’article 70 del Reglament, concretament els apartats a i b, regula el contingut mínim que ha de contenir l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar:

a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla, el què inclou:

1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de

planejament i del seu entorn

2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en

l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en

els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans i programes

aplicables.

3r. La definició d’objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb

els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius

establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’Urbanisme, els quals han de referir-se entre d’altres aspectes

a la sostenibilitat global del model d’ordenació; al cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la

permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’ambient

atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.

b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada, el què inclou:

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades


4

2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves

determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris als què es refereix el punt 3r de

l’apartat A.

3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa considerada.

Així doncs, el present Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar es redacta seguint aquesta normativa que estableix el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

El document normatiu vigent a Sentmenat és el Text Refós de les Normes Subsidiàries de Planejament, aprovat definitivament el 12 de juliol de 1999.

La zona on es preveu desenvolupar el projecte està formada per unes parcel·les situades a cada costat de la carretera de Caldes a Sentmenat, abans d’arribar a Sentmenat i també abans d’arribar al polígon industrial de Can Clapers concretament entre aquest i el torrent de la Bardissa, a on es troba la indústria Encofrados J. Alsina (costat sud de la carretera) i un magatzem de construcció (costat nord). Aquest àmbit està format per la suma de l’actual sector 22 de Sòl Urbanitzable No Programat (No Delimitat) segons el Pla General de Sentmenat actualment vigent, més dues àrees de Sòl No Urbanitzable.

L’objectiu bàsic de l’actuació és modificar el planejament de Sentmenat, concretament el “sector 22 o Sud carretera de Caldes” per tal de:

- ampliar el sector 22 fins incloure tots els terrenys propietat de Encofrados J. Alsina. - Canviar la classificació del sector de Sòl Urbanitzable No Delimitat (no programat) i Sòl No

Urbanitzable a Sòl Urbanitzable Delimitat (Programat). - ajustar el sector al futur traçat de la carretera C-1413, l’anomenada variant de Sentmenat. - canviar el sistema d’actuació d’iniciativa pública a privada.


5

2.- Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del projecte

a/ Descripció dels aspectes ambientalment rellevants:

1. Situació geogràfica

Sentmenat és un municipi situat als vessants meridionals del Montmajor amb una població de 7.376 habitants, repartida entre el nucli del poble i les urbanitzacions: Pedra Santa, Can Canyameres, Can Vinyals, Can Costa, i Can Fargues. El seu terme municipal té una extensió de 28,4 km2. El seu casc urbà està situat a 213 m d'altitud, en la frontera entre els dos Vallès, pertanyent a la comarca del Vallès Occidental. La seva ubicació s’emmarca entre la depressió vallesana i els primers contraforts de la serralada del litoral, en una zona boscosa i de gran valor mediambiental. El municipi es divideix en dues parts força diferenciades: la muntanya, amb boscos de pins i alzines, i la plana, amb camps de conreus. El terme és drenat per la riera de Sentmenat que recull les aigües del Puig de la Creu Limita amb els municipis de Castellar del Vallès (W), Sant Llorenç Savall (NW), Caldes de Montbui (NE), Palau-solità i Plegamans (SE), Polinyà del Vallès (S) i Sabadell (SW).

Els assentaments humans a Sentmenat són antiquíssims; es conserva un dolmen de l'Edat de Bronze (2700 a. C.) i s'han trobat restes d'un poblat ibèric del segle IV a. C. al Puig de Castellar. També s'han descobert restes de tres viles romanes dels segles II i III d. C.

El poble, format majoritàriament per cases de planta baixa i pis, començà a créixer en el vessant d'una carena amb un relleu accidentat i aquesta és la causa dels seus característics carrers de baixades pronunciades. Posteriorment s'anà engrandint fins a ocupar una part de la plana (barri de Can Palau) i l'altra vessant de la carena (barri de can Baixeres). Dins el terme hi ha un seguit d’urbanitzacions que concentren una població permanent cada vegada més important i un esplet de masies, repartides pel terme, donen testimoni de la fertilitat del sòl i de la riquesa agrícola de la zona tot i que actualment aquesta activitat està sent substituïda per activitat industrial.

La seva situació geogràfica, en un indret de gran bellesa paisatgística i propera a grans concentracions urbanes, pot afavorir el seu creixement demogràfic i econòmic. El seu patrimoni històric i ecològic, que li dóna una personalitat pròpia, poden tenir un gran atractiu tant turístic com residencial.

2. Descripció de la zona:

El projecte se situa en una zona que es troba al peu de la carretera de Caldes a Sentmenat, a cada costat de la mateixa i està formada per diverses parcel·les ja ocupades a dia d’avui per diverses indústries destacant com a més gran Encofrados J. Alsina. Aquesta àrea es situa al nord-est del poble de Sentmenat al peu de la carretera de Caldes a Sentmenat, a l’est de la zona industrial de Can Clapers (la més important del poble), concretament entre aquesta i el torrent de la Bardissa, a una distància d’uns 1.430 m del centre del poble i concretament es troba a les UTM següents: X= 99.1025 Y= 81.2989.

La zona objecte d’estudi es troba dins un espai industrial, però envoltat de tot un entorn agrícola de manera que forma una petita illa; es troba limitada pel Torrent de la Bardissa a l’est, pel nord amb la carretera C-1413a i tant per l’oest com pel sud limitada per dos camins, concretament per un tram del Camí Ral.


6

En la imatge següent, es pot observar com les parcel·les ubicades a Encofrados J. Alsina S.A., a l’est del polígon industrial de Can Clapers, estan completament integrades dins d’aquest, amb la carretera de Vic a molins de Rei C-1413a al nord-oest.

3. Relleu i geomorfologia del territori

El Puig de la Creu és la muntanya més alta de Sentmenat. El terme planeja cap a Palau de Plegamans i s'encarena cap al cantó de Sabadell, zona de boscos de pi pinyoner, roures, alzines, romaní, bruc, gatoses i argelagues, entre d'altres. Mentre les clarianes de conreu són terres ocupades per nombroses masies.

El poble presenta un relleu accidentat amb carrers de baixades pronunciades. Amb el pas del temps el poble ha crescut fins a ocupar una part de la plana (a l’est del poble) on es situa la zona agrícola, una par d’aquesta, ha donat pas a la creació de la zona industrial de Can Clapers, al nord-est de la qual, es situa la zona de projecte on trobem un desnivell entre les diferents parcel·les que la conformen de 23 m,.

Pel que fa a la geomorfologia, dominen els materials tous (terres remogudes) o molt meteoritzats, que provoquen que les elevacions no siguin importants, donant origen a formes suaus del relleu.

La zona objecte d’estudi queda situada a cada costat de la carretera però el sector gran queda uns 7 m per sota de la carretera C-1413a donant lloc a un marge pronunciat, ocupant un terreny amb un lleuger desnivell cap al sud i cap a l’est. A la part més cap al sud-est del sector, apareixen materials al·luvials, procedents del Torrent de la Bardissa.

Concretament les cotes del sector on s’ubica el projecte són les següents:

- Punt més alt: cota + 210 metres, situat on es troba Forcemat, al costat dret de la carretera de Caldes a Sentmenat.

Zona Industrial sector 22 Sud delimitació actual

Zona Industrial sector 22 Sud delimitació proposada


7

- Punt més baix: cota + 187 metres, a l’extrem sud-est de la zona d’estudi, prop de la riera.

4. Geologia

La zona del projecte situada a l’est de la zona industrial de Can Clapers, és dominada en tota la seva totalitat per materials del Neògen Quaternari concretament del Miocè, argiles i gresos acròsics de l’Aragonià superior-Vallesià. En menor part, també hi trobem materials del quaternari, concretament de l’Holocè, que pertanyen a dipòsits dels llits actuals de les rieres i dels torrents, en concret hi ha limitant la zona de projecte per l’est, un nivell de terrassa fluvial, pertanyent al Torrent de la Bardissa, solen ser dipòsits que s’organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop mes fins al sostre ja que corresponen a aportacions més modernes fetes per la riera.

Pel que fa a espais i elements d’interès geològic (geòtops o geozones) o paleontològic no n’hi ha cap dins la zona del projecte i els més propers els trobem a uns 10 Km a l’oest del sector i corresponen als geòtops de les Roques ígnies prehercinianes, de Sant Llorenç i l’Obac i a uns 10 Km al nord-est trobem Roques plutòniques prehercinianes i filonianes associades a la localitat de Sant Miquel del Fai i encavalcaments de la vall de Tenes.

5. Edafologia

Els sòls predominants en la zona d’estudi corresponen a l’ordre dels inceptisòls, i més concretament al subordre dels Ochrepts. Aquest ordre agrupa sòls poc desenvolupats, amb horitzons edafogenètics d’alteració o concentració, però sense acumulacions o materials translocats que no siguin de carbonats o sílice. Dins el subordre dels Ochrepts es tracta de l’ordre dels Xerochrepts i del subordre dels Xerochrepts/Xerofluvent.

Tot i així cal diferenciar en l’edafologia el marge sud-est del present projecte ja que hi ha sobre el terreny natural, certes aportacions o reblerts que obturen el Torrent de la Bardissa.

6. Aigües subterrànies (Hidrogeologia)

La majoria del terme municipal de Sentmenat forma part de l’aqüífer detrític miocè del Vallès. És un tipus d’aqüífer confinat en el que la geologia principal la formen sorres i argiles, material que li confereix la característica d’un aqüífer granular. La recarrega es dóna de forma directa quan plou sobre l’àrea aflorant de l’aqüífer i flux lateral la prelitoral i Litoral. Els usos principals de l’aigua subterrània són abastament i industrial.

Al municipi de Sentmenat també hi és present l’aqüífer al·luvial de la riera de Caldes, de tipus al·luvial, com el seu nom indica. És un aqüífer granular, graves en formen la geologia principal i sorres i llims la geologia secundaria. És de tipus lliure i la recàrrega té lloc directament quan plou sobre l’àrea aflorant de l’aqüífer. L’ús principal de l’aigua d’aquest aqüífer és per abastament i industrial.

Aquests aqüífers no es troben afectats pel Decret 328/1988 d’11 d’octubre pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, per tant, no es tracta d’aqüífers protegits.


8

Cal dir que aquest municipi no es troba inclòs dins del Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen zones vulnerables declarades i proposades vulnerables de risc en relació amb la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats procedents de fonts agràries.

7. Hidrologia

El principal curs d'aigua del terme és la riera de Sentmenat, que recull les aigües del Puig de la Creu (664m), la muntanya de Can Fruitós, la vall d'Aiguasenosa i la Costa Llisa del Farell, però passa allunyada de la zona d’estudi, a uns 1.500 m en direcció oest.

Dins el terme municipal de Sentmenat també hi trobem el Torrent de la Bardissa, el de Can Turull i el del Baiell tot i que duen cabals poc importants.

Concretament a la zona del projecte i fent de límit est d’un tram de la mateixa trobem el Torrent de la Bardissa subsidiari del torrent de Can Turull amb qui s’ajunta just a l’extrem sud de la zona en estudi. El torrent de la Bardissa es troba en un estat de degradació bastant important i només porta aigua en èpoques de pluges.

8. Climatologia

A la plana del Vallès Occidental hi ha un clima mediterrani litoral amb un dèficit hídric inferior als 200mm. Les precipitacions es presenten a la tardor i a la primavera, encara que l’hivern no és una època marcadament seca. L’estiu és relativament sec, però no àrid. Les precipitacions que es produeixen a finals d’estiu i durant la tardor solen tenir caràcter torrencial i provoquen sovint el sobreeiximent dels rius i de les rieres. El règim de temperatures s’adequa a les variacions estacionals pròpies del clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius relativament calorosos marcats per un matisat efecte de continentalitat.

La disposició de la serralada Prelitoral fa que el Vallès Occidental resti arrecerat dels vents de l’interior, especialment dels de component nord, i per tant, les masses d’aire dominants són de component W. Durant una gran part de l’any i sobretot a l’hivern, l’oscil·lació i l’amplitud tèrmica és molt acusada, s’estableix una situació d’estancament de les masses d’aire, a les zones més baixes i tancades, es formen densos bancs de boira baixa, seguint els cursos de rieres i torrents. Aquestes boires s’aixequen a partir del mig matí i rarament són persistents durant tot el dia.

El terme municipal de Sentmenat gaudeix d'un clima suau, arrecerat per les muntanyes que el limiten al nord: ja fora del seu terme, Sant Llorenç del Munt i el Farell, i dins el terme, Serra Cavallera, la serra del Calvari, la serra de Can Fruitós, el turó de la Torre Roja i la serra de Puig Rodó, presidides per la característica muntanya que li fa de límit amb Castellar, el puig de la Creu (664 m), des d'on es descobreix un impressionant panorama. A l'oest té la serra de Can Palau, coberta de frondosos boscs de pins.

9. Qualitat de l’aire

La zona del projecte es troba englobada dins les Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) en la zona 2 Vallès - Baix Llobregat, caracteritzat perquè presenta àrees urbanes, suburbanes i rurals. Es tracta d’una plana interior limitada a nord i sud per muntanyes. Es comunica amb el litoral a través de dos congosts (el del Llobregat a Martorell i el del Besòs a Montcada). El règim de brises es veu pertorbat per les muntanyes del litoral i fa que la seva situació dificulti les condicions de dispersió.


9

Concretament en el municipi de Sentmenat, segons les dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) compta amb diverses activitats industrial del tipus C, prou contaminants (Instal·lacions de neteja en sec, destil·leries d’alcohol i fabricació d’aiguardents, serratge de la fusta, envasat d’aerosols…), per tant, en global, el nivell de qualitat de l’aire sembla prou baix, degut a la proximitat del polígon industrial de Can Clapers, amb activitats industrials prou contaminants.

En la zona hi ha una elevada concentració d’àrees industrials. Una gran majoria de municipis presenten activitats potencialment contaminants de l’atmosfera de tipus A o B, per la qual cosa la majoria del territori d’aquesta zona es pot veure afectada per les emissions de tipus industrial.

Valorant la qualitat de l’aire i analitzant les fonts emissores de contaminació atmosfèrica a la zona d’ estudi veiem que les principals són, el trànsit rodat de vehicles que passen per les diverses carreteres que envolten la zona i sobre tot la carretera de Vic a Molins de Rei C-1413a que passa just pel davant de la zona d’estudi, les activitats industrials de l’entorn i que esdevenen prou contaminants i de manera menys significativa les fonts domèstiques, encara que el poble es troba prou allunyat de la zona en estudi. A més la situació de Encofrados J. Alsina , S:A., propera al polígon de Can Clapers, no ajuda a la dispersió de contaminants atmosfèrics ja que al quedar enclotada, la circulació d’aire és poca. D’altra banda està envoltada de terrenys agrícoles, amb un relleu prou planer i obert i que permet, aquí sí, la circulació de les masses d’aire.

10. Vegetació

A l’entorn de la zona d’estudi hi trobem una zona agrícola encerclada per petites rieres i sense presència propera de masses forestals tot i que en trobem 2 al sud-est del projecte, formades per pins (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex) acompanyats d’una brolla arbustiva; aquestes pinedes ocupen sobretot les clapes boscoses de la plana. També cal destacar la proximitat del Torrent de la Bardissa , que limita la zona est del projecte i el del Baiell on hi trobem restes de vegetació de ribera amb un estat de conservació deficient, amb algun peu arbori de om (Ulmus

minor) i com estrat arbustiu algun peu de saüc (Sambucus nigra) però domina l’estrat herbaci on hi trobem rogeta (Rubia tinctorum), blets (Chenopodium sp.), malva (Lavatera sp.), vidalba (Clematis

vitalba), esbarzer (Rubus ulmifolius), canyes (Arundo donax), ...

Si ens centrem en la zona d’estudi trobem per un costat tota la zona industrial, on no hi ha res de vegetació destacable fora d’alguna resta de vegetació d’enjardinament, però és en els marges exteriors i sobretot en els camps de la zona sud que encara no formen part de la zona industrial on hi trobem una vegetació ruderal molt alterada i que corresponia a antics camps de conreu amb presència de diversos arbres fruiters.

Camps de la zona sud amb vegetació ruderal i fruiters


10

La vegetació ruderal ve dominada per blets (Chenopodium sp.), blat de Sant Joan (Hordeum

murinum) i altres espècies de poc interès que envolten peus aïllats d’ametllers, (Prunus dulcis), alguna figuera (Ficus carica), nesprers de mida considerable i sobre tot diversos peus molt grans d’olivera resseguint la perifèria de la parcel·la a l’extrem sud-oest del projecte.

Peus d’oliveres a conservar

El marge situat entre la carretera i l’empresa d’encofrats hi trobem una vegetació ruderal pròpia de marges i d’ambients antropitzats, a on hi trobem la malva (Lavatera sp.), el fonoll (Foeniculum

vulgare), la borratja (Borago officinalis), la parra borda (Vitis vinifera), la rosella (Papaver rhoeas),lletsó bord (Sonchus asper), algunes espècies de gramínies i de cards, intercalats entre diversos peus arboris d’ametllers(Prunus dulcis), pollancres (Populus nigra), àlber (Populus alba), moreres (morus sp.),i algun saüc (Sambucus nigra) a la part més baixa i que en part actua com a barrera visual.

En diversos marges exteriors de la parcel·la sobre tot a la zona més propera a la riera i també en l’extrem sud hi trobem la bardissa o esbarzer (Rubus sp).

Cal destacar dins la parcel·la industrial la presència de vegetació d’enjardinament amb diversos exemplars de palmera (Phoenix dactylifera) de l’entrada de l’empresa.

La qualitat de vegetació entorn la zona objecte d’estudi es pot considerar MITJANA-BAIXA.

11. Fauna i població animal

La diversitat faunística que trobem a la zona d’estudi és més aviat poc significativa tant pel que fa referència a nombre com a varietat d’espècies així com a interès de les mateixes, En el cas de vertebrats, al ser un entorn molt encerclat per elements humans i marcat per la seva proximitat a les zones habitades, les naus industrials, les carreteres i a més encara es troba amb una tanca en tot el seu perímetre de manera que la vida animal dins la mateixa és mínima i es pot limitar a alguns rosegadors com la rata comuna (Rattus noregicus), el ratolí domèstic (Mus musculus)... i ocells de caràcter més antròpic i acostumat a viure prop de l’home com pardals, coloms, estornells...i alguns rèptils urbans com els dragons o les sargantanes. Correspon a una tipologia de fauna totalment generalista, amb una mínima varietat d’espècies i totes elles sense cap interès destacable; a més són espècies que poden suportar una forta la pressió antròpica.


11

Cal destacar que en un entorn tant transformat i amb aquesta forta pressió antròpica no hi trobem cap hàbitat especialment significatiu o rellevant per la fauna ni tampoc se sap de la presència de cap espècie animal que gaudeixi d’un nivell de protecció remarcable.

Pel que fa als corredors ecològics, aquests no són presents a la zona ja que l’únic corredor potencial, el Torrent de la Bardissa, que limita per l’est la zona del projecte, a dia d’avui no té valor ecològic degut a l’estat de degradació en que es troba.

En global la qualitat de la fauna present és baixa i en una clara tendència regressiva que poc a poc encara es va agreujant més per la transformació constant del territori, no només pel creixement urbanístic sinó també per la pèrdua de valors naturals de l’entorn.

12. Paisatge

Aquesta unitat paisatgística està envoltada per un entorn agrícola on el paisatge és dominat per camps de conreu de cereals i camps abandonats i emmarcats per diverses rieres que van de nord a sud. No hi ha presència de masses forestals i destaca la presència de camps amb ametllers i oliveres tot i que sense explotar. Però de forma global el paisatge d’aquesta zona, com ja hem esmentat anteriorment, és totalment urbà, ja que es troba gairebé dins un polígon industrial i al costat de la carretera C-1413a. Cal destacar la proximitat del polígon industrial Can Clapers així com la continuïtat de la zona industrial que es troba per sobre del present projecte, en un entorn mitjanament allunyada del nucli urbà.

Correspon a un sector industrial més o menys desenvolupat a cada costat de la carretera de Caldes però situada en un entorn agrícola, al nord-est del polígon industrial Can Clapers, amb un terreny amb pendent nord-sud. És un paisatge fortament antropitzat (naus industrials, punts habitats i carreteres...) trenca el domini agrícola de la plana.

Vistes des de la zona d’aparcament de visites

En general és una zona poc exposada ja que es troba enclotada i al tenir un relleu prou accidentat ajuda a quedar amagada. No hi ha masses observatoris properes, queda fora de tota visual del poble de Sentmenat i també del polígon industrial de Can Clapers, fora de els indústries veïnes i els espectadors es limiten usuaris de la carretera (ocasionals), malgrat que la zona queda prou amagada (entre la vegetació dels marges i el relleu), però la falta de zones habitades properes fa que no hi trobem espectadors permanents. no hi ha observadors .


12

En quan a la qualitat del paisatge, ens trobem amb un relleu mitjanament accidentat, amb una vegetació i fauna de mínima qualitat, un cert cromatisme on la tonalitat predominant és la grogosa-marró contrastant amb els marges que delimiten els conreus i la vegetació que ressegueix els torrents, amb poca diversitat i totalment dominat per tot un conjunt d’elements antròpics de manera que podem definir la qualitat del paisatge com a mínima, i a mes cal considerar la zona de projecte com un element discordant en l’entorn agrícola que l’envolta per 3 costats (fora de l’oest a on trobem molt proper el polígon industrial Can Clapers).

13. Identificació d’espais protegits

La zona afectada per la Modificació Puntual no gaudeix de cap figura de protecció específica com poden ser Espais d’Interès Natural (EIN), o zona d’especial protecció de les aus (ZEPA), zones humides i tampoc s’hi troba cap zona que, per les seves característiques, gaudeixi d’algun tipus de protecció pel seu interès geològic o paleontològic (Geòtop o geozona).

Els espais protegits més propers són:

- L’Espai Natural de Protecció Especial “ Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac”, a una distància de 11 Km al nord-oest. - L’Espai Natural de Protecció Especial “Parc Natural Massís del Montseny” a una distància de 20 Km al nord-est. - Geòtops o geozones:

Roques ígnies prehercinianes, formacions sedimentàries d’especial rellevància a la localitat de Sant Llorenç i l’Obac, a uns 8 Km a l’oest.

Successió miocena de les Fonts de Terrassa – Montagut, a uns 10 Km al sud-oest. Sant Miquel del Fai i encavalcaments de la vall de Tenes, a uns 10 Km al nord-est.

14. Agricultura i usos del sòl

A continuació es pot observar quina és la distribució dels usos del sòl del municipi, en relació a la comarca del Vallès Occidental, segons dades del CREAF (s’expressa en %):

Superfície Conreus Boscdens

Boscclar

Matollar Prats Improductiu natural

Improductiu artificial

Sentmenat 2.824 37,05 51,62 0,44 4,50 0,12 0,37 5,91

El Vallès Occidental 58.037 20,00 43,22 0,46 10,08 2,02 3,05 20,99

Tal i com es pot observar en el quadre següent, en el terme municipal de Sentmenat no hi ha una clara dominància dels terrenys agrícoles (37%) davant de la de bosc dens (52%), cosa que també passa en la resta de la comarca del Vallès Occidental on les masses forestals tenen un recobriment del 43% mentre que els conreus suposen un 20%. Així veiem que tenen més pes les àrees forestals, tot i que no són presents a la zona d’estudi, que no pas el territori que està dedicat a l’agricultura majoritàriament de cereals.

Sentmenat ha deixat d’ésser la població agrícola que vivia principalment de les collites de la terra: cereals, oli, i sobretot vi, per passar a ser una població industrial que de la terra en fa un complement. L'agricultura va ser l'activitat bàsica del municipi fins als anys seixanta, els conreus principals són els de cereals i la vinya tot i que està en curs de desaparició. Els pagesos són propietaris de la majoria de les terres que cultiven; només les grans propietats, que són poques, tenen algunes terres en règim d’arrendament.


13

En els darrers anys Sentmenat és un dels municipis que ha patit una transformació més gran, sobre tot per la seva proximitat a Sabadell, amb una pèrdua significativa de superfície agrícola que ha passat a ser urbana ja sigui residencial o industrial.

En el cas de la zona del projecte ens trobem amb una illa industrial prou gran, amb continuïtat a tots dos costats de la carretera envoltada per un entorn agrícola amb domini de camps de conreu de cereals de secà, malgrat que antigament també hi havia oliveres, tot i que alguns camps ja s’han deixat de conrear. A l’entorn de la zona industrial són de les poques àrees no construïdes de la zona industrial i que a dia d’avui corresponen a terrenys erms, alguns d’ells amb materials acumulats de la pròpia empresa Encofrados J.Alsina Pel que la zona on es situa el projecte de bon segur eren antics camps de conreu però des de fa molts anys ja hi ha hagut implantacions industrials que han anat creixent fins a tenir la dimensió actual.

15. Ordenació del territori. Planejament vigent

La zona afectada per aquesta Modificació Puntual està classificada, en la seva major part, segons el Pla General d’Ordenació de Sentmenat com a sòl urbanitzable no programat i qualificat com a “Industrial opcional” (clau 17). En concret, aquest sector s’anomena “Sud Carretera de Caldes a Sentmenat”, número 22 i té com a principals característiques:

Superfície mínima de parcel·la: 10.000 m2

Ocupació parcel·la: 50 %

Índex edificabilitat bruta: 0,3 m2/ m2

Índex edificabilitat neta: 1 m2/ m2

Sostre total edificable: 18.360 m2

Aquests terrenys són ocupats actualment per activitats industrials de caràcter periurbà. La finalitat de la classificació de sòl urbanitzable no programat és va realitzar abans de la instal·lació de la indústria d’Encofrats Alsina, amb l’objectiu d’exercir un control per part de l’administració que garantís un control mediambiental de les activitats. La iniciativa del desenvolupament del sector es fixava com a municipal i l’objectiu era el d’ordenar i millorar els serveis, sense augmentar les activitats existents. Actualment, la indústria es troba consolidada, necessita créixer i les necessitats i objectius del municipi difereixen de les inicials.

El futur programa d’actuació establia els estàndards mínims que havien de ser com a mínim el 19 % del sector. Amb una reserva mínima del 10% per a sistemes d’espais lliures. Aquest percentatge és inferior al que fixa la Llei d’Urbanisme (DL-1/2005), que resulta un 10% per espais lliures i un 5% per equipaments. Resultant unes cessions de sistemes, al actualitzar els percentatges, del 20%.

16. Infraestructures

El municipi de Sentmenat, tot i la seva posició estratègica per estar prop de Sabadell, en general no està gaire ben comunicat i pel seu terme municipal hi passen un baix nombre d’infraestructures que arriben a Terrassa i Sabadell com són:

- la carretera C-1415a que va des de Terrassa a Granollers, passant per l’oest de Sentmenat i per Castellar del Vallès (6 Km).

- la carretera C-1413a de Vic a Molins de Rei, passant pel sud-est del municipi de Sentmenat.


14

- la carretera B-142, que forma part de la xarxa local i que comunica el poble de Sentmenat amb Mollet del Vallès, passant per la població veïna de Polinyà (5 Km).

La carretera C-1413a de Vic a Molins de Rei més coneguda com la carretera de Caldes és l’única que dóna accés a la zona industrial, situada abans d’arribar a Sentmenat i poc abans del polígon industrial Can Clapers. La zona objecte d’estudi està situada a peu de carretera i te un accés directe a la mateixa tant pel que fa referència al sector nord com el sud.

El camí ral de Can Gibert, que limita per l’oest amb la zona on s’ubica el projecte també hi permet l’accés directe, malgrat que és un camí de pas de nombrosos camions que venen d’activitats situades més al sud.

D’altra banda cal tenir en compte el projecte de la futura variant de Sentmenat on el traçat previst d’aquesta (que en bona part aprofita el traçat de l’actual C-1413a) passaria pel límit nord de les actuals instal·lacions d’Encofrados J.Alsina S.A., de manera que el futur Pla Parcial de desenvolupament d’aquest sector haurà de reordenar l’àmbit en funció del traçat de la futura variant.

17. Estructura socioeconòmica

Sentmenat ha estat tradicionalment un poble pagès, fins la instal·lació dels primers vapors tèxtils que fan que la població compagini el treball al camp amb la indústria. Aquesta situació es manté fins als anys 50 i 60, quan el flux immigratori multiplica la població i fa de l'activitat industrial la primera del municipi, encara que es mantingui l'activitat agrícola. En aquest sentit, Sentmenat és un model de plena integració i convivència harmònica.

A finals dels 60 es dóna la creació i expansió de les urbanitzacions, habitades per ciutadans que busquen una millor qualitat medi ambiental en la seva residència. Als anys 80 es mira d’ordenar bona part del sector industrial amb la creació de la zona industrial de Can Clapers, expressió del dinamisme econòmic del municipi. En aquests darrers anys s'hi ha instal·lat diverses fàbriques de diferents sectors, com ara indústries metal·lúrgiques, indústries complementàries del sector de l'automòbil, fàbriques d'embotits, cereries, laboratoris farmacèutics, etc., localitzades sobretot al voltant de la carretera que comunica amb Sabadell i la que va a Caldes..

Ara, a inicis del segle XXI, Sentmenat ha d’afrontar els reptes del futur, que passen per la millora de la xarxa de comunicacions, com ara el projecte de la futura variant de Sentmenat, i l’ampliació del transport públic entre d’altres projectes. La seva situació geogràfica, en un indret de gran bellesa paisatgística i propera a grans concentracions urbanes, pot afavorir el seu creixement demogràfic i econòmic.

El creixement de la població havia estat fins ara sostingut i regular, la qual cosa feia que conservés el caire típic de poble, amb un tarannà i una fesomia peculiar. Als darrers anys, però, ha experimentat un gran creixement amb varies noves zones, abans agrícoles, i que ara s’estan urbanitzant fins a arribar als 7.376 habitants (2007).

Aquest municipi segueix la tendència natural de la comarca, pel que hi ha un major nombre de la població d’edats compreses entre els 15 i els 64 anys, pel que la població tendeix a envellir-se. De tota manera actualment l’edat de la població majoritària correspon a l’edat activa.


15

18. Patrimoni arqueològic i arquitectònic

Sentmenat gaudeix d’un interessant Patrimoni cultural, tant pel que fa referència al patrimoni arqueològic a on destacaríem dolmen de l'Edat de Bronze (2700 a. C.), el poblat ibèric del segle IV a. C. al Puig de Castellar i diverses vil·les romanes, mentre que pel que fa referència al patrimoni arquitectònic en el municipi de Sentmenat destaquen el Castell de Sentmenat, un dels més originals de Catalunya, el Campanar romànic es la joia arquitectònica de Sentmenat amb els trets més clàssics de l'arquitectura romànica, el Castellet de Guanta, l’ermita de Can Fruitós, l’ermita de Sant Miquel de l’Arn,,.

A destacar la presència de la Torre Mas Guàrdia, casa unifamiliar aïllada situada al vell mig de la zona del projecte dins del complex industrial catalogat com a BCIL (Be Cultural d’Interès Local), la qual està classificada com a element del patrimoni cultural que cal protegir.

Torre Mas Guàrdia al vell mig de la finca industrial d'Encofrats Alsina

Després de l’observació sobre el terreny en el treball de camp que s’ha portat a terme en la zona d’estudi, es té constància de la presència i possible afectació de la Torre Mas Guàrdia ja que es troba dins el complex industrial de Encofrados J.Alsina S.A.


16

19. Àrees de risc per a la seguretat i benestar de les persones

- Zones amb risc d’inundació

Com es pot veure en la imatge anterior, l’àrea del projecte queda fora de les zones potencialment inundables, ja que les trobem només a l’entorn de la riera de Sentmenat, per tant allunyades de la zona del projecte i del torrent del Baiell que es troba entre el polígon industrial de Can Clapers i la zona del projecte, però allunyada de la mateixa i al estar en una cota més alta queda fora de les zones potencialment inundables.

- Zones amb risc d’incendis forestals

Segons el plànol de risc d’incendis forestals a Catalunya, el terme municipal de Sentmenat presenta un risc d’incendis alt, al nord i sud-oest del municipi, on hi trobem zona forestal i un risc baix a l’ oest, on es localitza la zona de l’actual projecte, al ser un entorn molt mes agrícola i urbà sense presència de masses forestals. Així, tot l’entorn de la zona del projecte l’hi correspon un risc d’incendis valorat com a BAIX, això com també els índex de combustibilitat i inflamabilitat.

- Zones de Risc de Contaminació acústica

El present projecte que es troba a la zona industrial, situada al costat de la carretera C-1413a, presenta a dia d’avui un nivell acústic alt ja que se suma per una part, el soroll de la carretera que passa pel davant de la mateixa i els sorolls generats per les empreses industrials tant de la zona en estudi com també del polígon Can Clapers. Per la seva tipologia (industrial) la zona en estudi es troba en un entorn de sensibilitat acústica baixa, segons la normativa actual per tan que pot suportar nivells de pressió acústica prou elevats (70 dB de dia i 60 dB de nit), però al estar allunyada de zones habitades no ha de comportar molèsties significatives a la població.

- Zones de risc de contaminació lumínica

Segons el Decret 82/2005 de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, la zona en estudi correspon a la tipologia E4.

Zona d’estudi


17

- E4: àrees en sòl urbà d'ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials o de serveis i també vials urbans principals. Correspondria a la zona d’estudi situada en zona industrial, on el nivell lluminós és prou alt per tota la il·luminació que comporta la zona industrial, pel pas de la carretera C-1413a i per la proximitat al polígon industrial de Can Clapers, però com que es troba allunyada de zones habitades i amagat del poble de Sentmenat no ha de comportar molèsties a la població més propera.

- Zones de risc de contaminació per olors

Si bé ens trobem en un indret industrial pel tipus d’activitat present tant pel que fa referència a la planta d’encofrats com a les indústries de l’altre costat de la carretera (sector de la construcció) no són productores d’olors especialment significatives i en cap cas poden molestar a la població (es troba allunyat de zones habitades i del poble).

- Zona de risc per contaminació de sòls:

En la zona d’estudi per les activitats que s’hi ha portat a terme fins ara on l’activitat actual fa molts anys que hi és present i no comporta treballs de risc en quan a contaminació del sòl i en l’entorn més proper on hi havia activitat agrícola no hi ha cap punt que pugui presentar cap mena de contaminació dels sòls, no són activitats potencialment contaminats.

20. Perfil ambiental de la zona

Després d’analitzar tot el medi a l’entorn de la zona del projecte, podem dir que el perfil ambiental de la mateixa s’hauria de valorar com a BAIX ja que els terrenys que formen part d’aquesta zona industrial són a dia d’avui ambientalment poc destacables per la seva situació i pel grau d’alteració que presenten. No tenen cap valor especialment destacable i es troben bastant castigats per tot l’entorn que els envolta com són les infraestructures i les indústries de l’entorn.

Per altra part es pot dir que els vectors ambientals més significatius o la possible previsió d’impactes en la zona d’actuació seria:

- es troba fora de qualsevol figura de protecció ambiental - en el seu interior s’hi troba la Torre Mas Guàrdia un element del patrimoni arquitectònic

local protegit - es troba fora de la zona inundable - no hi ha impacte significatiu sobre la vegetació i la fauna ja que la qualitat de la mateixa

és baixa - no hi ha modificació del relleu ni es preveu cap impacte especialment significatiu sobre la

geologia, ni ens trobem sobre cap geòtop o geozona - l’interès paisatgístic de la zona és baix ja que correspon a un ambient industrial degradat

intercalat en un entorn agrícola però amb caràcter regressiu per l’abandonament dels treballs agrícoles

- és un entorn condicionat pel pas actual de la carretera i en un futur encara més ja que la futura variant creua la futura zona industrial pel mig

- forma part d’una zona industrial més gran amb continuïtat a l’altre costat de la carretera de Caldes (sector industrial Nord) i gens allunyat del gran polígon industrial de Sentmenat com és el polígon de Can Clapers

- no correspon a cap zona de risc en quan a incendis, soroll, contaminació lumínica.


18

- es troba allunyat del poble i de les zones urbanes, per tant amb un impacte poc significatiu sobre el mateix

- ambientalment podria ser una millora ja que s’ordenaria una zona industrial que a dia d’avui es troba en un estat descuidat i de desordre i s’articularia a l’entorn de la futura variant de Sentmenat.


19

b/ Objectius de protecció mediambiental:

Després d’haver definit els principals aspectes mediambientals de la localització de la Modificació Puntual de Pla General d’Ordenació Urbana en l’àmbit que engloba l’actual projecte, estem a disposició de definir els objectius de protecció mediambiental que hauria de tenir present l’òrgan responsable de la redacció d’aquesta Modificació Puntual:

- protecció de la vegetació limitada als fruiters de gran mida, sobre tot oliveres, que es troben al voltat dels erms situats al sud del projecte i que es preveu incorporar com a futura zona industrial.

- protecció de la Torre Mas Guàrdia que forma part del patrimoni arquitectònic local. - protecció del camí ral de Can Gibert, part del qual limita amb la zona oest del present

projecte. - marcar una franja de delimitació molt clara a l’entorn del Torrent de la Bardissa en tot el

sector est del projecte i del camí del mig al sud. - estructurar la proposta d’actuació en funció del traçat projectat de la futura variant de

Sentmenat millorant els accessos a la zona - agrupar i donar una certa continuïtat a les futures unitats d’ordenació com serien zones

verdes, zones urbanes, vialitat, àrea industrial.... - hauria de tenir una certa coherència amb el sector industrial també a desenvolupar i

consolidar situat al nord de la carretera de Caldes - controlar el nivell de possible contaminació acústica, de protecció del sòl (per evitar

contaminació dels mateixos) , de protecció contra la contaminació lumínica...


20

3. ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

a/ Descripció de l’actuació prevista

L’objectiu bàsic correspon a una reordenació de la zona industrial situada al peu de la carretera de Caldes ja perfectament consolidada a dia d’avui però no ordenada de forma definitiva en el planejament urbanístic local. Actualment i en el planejament vigent hi trobem el sector 22 catalogat com a sòl Urbanitzable No Delimitat (No Programat) amb dos sectors diferents, anomenats nord i sud, situats a dalt i baix de l’actual carretera de Caldes. Actualment ja s’està treballant amb la modificació del sector nord. Per això és modificaria el planejament de referència que a dia d’avui correspon al sector sud, per tal de:

- Ampliar el sector 22 sud, per tal que inclogui tots els terrenys propietat de Encofrados J. Alsina, S.A. (de 61.200 m2 a 79.578,65 m2) i que correspon a dos camps de conreu situats en l’extrem sud que a dia d’avui ja hi ha acumulats materials de l’empresa, justificable en base a les necessitats reals de creixement de l’actual indústria

- Aquest sector 22 hauria d’incloure les activitats situades a tots dos costats de la carretera de Caldes com seria el magatzem de materials de construcció situat per sobre la carretera i tota la parcel·la de l’empresa d’encofrats.

- es proposa un canvi d’ordenació del sector per passar de Sòl Urbanitzable No Delimitat (No Programat) a Sòl Urbanitzable Delimitat (Programat). Incloure el Sòl No Urbanitzable de l’extrem sud (els dos camps de conreu) dins del futur sector urbanitzable delimitat, facilitant així el desenvolupament del sector, considerant prioritari poder regularitzar la situació i consolidar les activitats industrials existents.

- Ajustar el sector al nou traçat de la Carretera C-1413a (Variant de Sentmenat i Caldes de Montbui), projectada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Concretant d’aquesta manera, les cessions derivades de la modificació d’aquesta via i sobre tot millorant la connexió del sector amb la nova carretera.

- Canvi de sistema d’actuació d’iniciativa pública a privada, pel sistema de reparcel·lació modalitat de compensació bàsica. Facilitant així el desenvolupament i execució del sector.

- Augmentar la superfície màxima de la zona industrial, en base a l’augment de superfície del sector.

- Augmentar l’edificabilitat del sector de 18.360 m2 a 31.831 m2, per tal de fer viable la implantació del projecte industrial Encofrados J. Alsina, S.A. L’edificabilitat del planejament vigent resulta insuficient al existir un propietaris més que consumeix aproximadament 6.000 m2, del sòl industrial quedant únicament 12.000 m2, xifra inferior a la necessària per plantejar el desenvolupament futur de l’empresa.

- Augmentar el mínim de cessió d’espai lliure del 10% al 15%, de manera que:

a. Es canvia la cessió del 4% de sistema d’equipaments (5% en compliment de la LU DL 1/2007) a espais lliures, traslladant l’equipament al sector veí “Can Clapers” per tal d’aconseguir dotar-lo de major entitat.


21

b. S’augmenta les zones verdes al incrementar l’edificabilitat del sector.

- regular les parcel.les, admetent només les parcel.les úniques que es derivin de les activitats econòmiques ja establertes en el sector

- Ampliar l’ocupació màxima del 50% al 75%. Aquest 25% es destinarà a magatzematge a l’aire lliure (cobert) de materials i productes industrials, fent viable així la implantació del projecte industrial de Encofrados J. Alsina, S.A.

Sector Programat Sector No ProgramatPlanejament actual Proposta de la modificació

SISTEMESMÍNIMS

SUP % MÏNIM SUP % MÍNIM

Verd 15 15

Equipament

Vials 5 5

Proteccions

TOTAL SISTEMES

20 20

ZONES MÀXIM

SUP % SUP % SOSTRE MAX.PPO

Industrial

TOTAL ZONES

6,37 80

TOTAL PPO 6,37 100,00 7,96 100,00 31.831

ÍNDEX EDIF. BRUTA

0,4 0,4

SISTEMAD’ACTUACIÓ

ZONES INDUSTRIAL INDUSTRIAL

Sup.mín.parc. 5.000 10.000

Ocupacióparcel·la

0,5+0,25*

0,5 + 0,25

Nº de plantes

Índex edif neta 1 0,52

Sostre total 31.831 31.831

Volum sobre parcel·la

b/ Avaluació de l’actuació proposada

Si bé la proposta comporta un increment de la superfície total d’aquest sector amb la incorporació dels camps de conreu abandonats de l’extrem, ens sembla correcte ja que són dues parcel·les que a dia d’avui ja tenen material de l’empresa d’encofrat acumulats en els mateixos i no tenen cap interès ambiental o ecològic destacable.

L’ ordenació del sector hauria de comportar una millora respecte a la situació actual ja que tot l’entorn es troba en un estat de degradació significativa i no hi ha valors ambientals destacables.

Es proposa una millora dels accessos actuals a la carretera i sobre tot l’adequació de tot la zona industrial al futur traçat de la variant de Sentmenat i això també és un fet significatiu i positiu.


22

Es preveu una franja de protecció a tot l’entorn de la riera de la Bardissa tot i que creiem es podria pensar en una mesura compensatòria de recuperació de la seva llera i portar a terme una restauració paisatgística de la mateixa ja que es troba en un estat de degradació significativa (en part degut a les actuacions incontrolades que s’hi ha portat a terme).

Com que la vegetació i fauna present és de mínim interès, no hi hauria d’haver canvis, tot i que tampoc millores respecte a la situació actual. Tot i així seria interessant poder preservar algunes de les grans oliveres que hi trobem en la zona que es preveu ampliar.

No hauria de comportar canvis significatius en el paisatge o fins i tot una millora respecte a la situació actual bastant degradada.

L’actuació prevista i l’activitat que s’hi età desenvolupant a dia d’avui no ha de comportar riscos ni situacions perilloses en quan a incendis forestals, increment de la contaminació acústica, risc de generar sòls contaminats, increment de la contaminació lumínica....,

Haurà de respectar el patrimoni arquitectònic present a la zona i en concret la Torre Mas Guàrdia element protegit dins el catàleg arquitectònic local.

Establir una franja de delimitació molt clara a l’entorn del Torrent de la Bardissa en tot el sector est del projecte.

Per tant podem dir que des del caire ambiental l’actuació proposada no ha de comportar impactes significatius sinó que fins i tot podem pensar en una millora de la qualitat urbanística i paisatgística de l’entorn.

c/ Justificació ambiental de l’actuació proposada

Aquesta actuació prevista es justifica per les següents consideracions que s’han tingut en compte per acceptar-la:

- Consolidació d’un sòl industrial que ja ho és des de fa molts anys. - Ajustar el sector al nou traçat de la Carretera C-1413a el que correspondria a la variant de

Sentmenat i sobre tot millorar l’accés la mateixa. - Protecció del camí ral de Can Gibert, part del qual limita amb la zona oest del present

projecte. - Millora qualitativa d’aquest espai duent a terme la reparcel·lació ja que provoca un cert

impacte visual. - Fins i tot l’increment de la superfície industrial no comporta un impacte significatiu sobre

l’entorn, ja que el seu estat actual és bastant deficient i amb un clar estat d’abandonament.


23

4. CONCLUSIONS:

Correspon a una actuació molt puntual i limitada que es concentra en dues parcel·les ja d’ús industrial, una de petita situada al nord de la carretera actual i que correspon a un magatzem i fàbrica de materials de construcció, i una de més gran dedicada encofrats industrials situada al sud de la carretera a Caldes.

Tot aquest entorn es troba separat més de 1.000 m del nucli urbà de Sentmenat i bastant proper al gran polígon industrial del poble com és el polígon de Can Clapers.

Correspon a un entorn ambientalment bastant degradat, de poc interès, fins hi tot les dues parcel·les del sector sud que es preveu ampliar (camps de conreu abandonats).

L’ actuació prevista és prou coherent ambientalment i no ha de comportar cap risc ni impactes especialment significatius.

Tot i que caldria destacar que aquest tipus de compensació d’ agrupar o portar les zones d’equipament i zones verdes fora de l’àrea te un interès en quan a l’actuació prevista i ficar-les en un punt que tinguin una millor funcionalitat futura i un major interès pel municipi ja que així s’aconsegueix dotar de major identitat el sector de Can Clapers.

Cassà de la Selva, setembre 2.008

Josep Domingo i Roura Biòleg

Col·legiat núm. 14084C


24

5. ANNEX PLÀNOLS

- Ortofotomapa de situació a escala 1:20.000 - Plànol topogràfic a escala 1:5.000 - Ortofotomapa de detall a escala 1:2.000

Documents

) Sector 22