27235

OPINIÓ

l’aula neixen amis-tats perennes i cadu-ques, filies i fòbies,vocacions i frustra-

cions. De l’aula es recorden so-rolls i flaires, premis i sancions,matins i tardes. Però per da-munt de tot l’aula és espai d’a-prenentatge, de convivència, devalors.

Professorat i alumnat, alum-nat i professorat són els prota-gonistes d’una obra en constantreescriptura sovint desconegu-da més enllà de les quatre pa-rets de l’aula. El Diàlegs d’Edu-cació que, a partir d’aquesta edi-ció es publicarà mensualment al’EMPORDÀ, pretén obrir unafinestra nova en les aules. Elprimer suplement educatiu dela comarca, elaborat conjunta-ment amb el Servei Educatiu del’Alt Empordà, neix per mirarquè passa a l’interior dels cen-tres educatius, per mostrar quèfan, per llegir què pensen.

Però a banda de donar prota-gonisme a l’activitat educativacomarcal, Diàlegs d’Educaciótambé vol convertir-se en unaeina nova per al col·lectiu delseducadors. Mensualment hitrobaran referències bibliogràfi-ques, eines audiovisuals, pro-postes educatives i culturals.

Ens posem en marxa en unmoment on el valor de la forma-ció està present en la majoria dereceptes per sortir de l’etapaque ens toca viure. Per això, usconvidem a entrar mensual-ment a aquest aula, estem se-gurs que tots hi podrem apren-dre coses noves.

A

OBRIM UNAFINESTRANOVA

CARLES AYATS

Director editorial

Familiars dels alumnes, estu-diants de l’institut, veïns, estu-diants en pràctiques de la univer-sitat, estudiants universitaris, tot-hom que pugui aportar aprenen-tatges té cabuda en les aules delCEIP Amistat de Figueres i tam-bé pren part de les decisions delcentre a partir del diàleg i dels ar-guments. L’Amistat es caracterit-za pel seu funcionament com a co-munitat d’aprenentatge, un pro-jecte que té un objectiu molt clar:aconseguir l’èxit educatiu de totsels alumnes i una bona cohesió so-cial en la nostra societat multi-cultural.

“Fa uns anys vam somniar lamillor escola del món i ha estataquest somni el que ens guia enles nostres decisions mitjançantles comissions mixtes i la gestora,que és l’òrgan decisori”, exposa ladirectora de l’Amistat, Joana Ro-dríguez, que decreta que “el nenes motiva i aprèn si té un entornric, culturalitzat.” Quant a les co-missions, cadascuna d’aquestesha de presentar els seus projectesanuals a l’assemblea d’inici decurs, que coincideix amb el 30 denovembre, i s’avaluen en l’assem-blea de final de curs.

En aquesta línia pedagògica, elCEIP Amistat desenvolupa unallarga llista de projectes amb la fi-nalitat de millorar els resultatseducatius de l’alumnat: autono-mia de centres, innovació educa-tiva de biblioteques, innovacióeducativa en anglès, innovacióeducativa en llengua francesa, in-novació educativa de convivència,innovació educativa de llengua icohesió social, centre pilot per a lamillora de la competència en co-municació lingüística... Al centrehi ha un hort, i a més es treballaseguint les directrius de l’Agenda21 Escolar.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Amb la participació com a baseEl CEIP Amistat funciona com a comunitat d’aprenentatgeJoana Rodríguez, directora del CEIP Amistat de Figueres, té clar que “l’educació és una arma potentíssima ambla qual es pot canviar el món”. I, en sintonia amb aquesta premissa, des d’un principi, l’escola s’ha marcat semprel’objectiu d’obrir les seves portes a tothom qui vulgui ensenyar. Per això és una comunitat d’aprenentatge.

Una escola inclusiva, com l’Amistat, compta amb tots els recursos a dins de l’aula. ROGER LLEIXÀ

Comissió d’aprenentatge � Biblioteca (tertúlies literàries ambalumnes o amb adults); extraescolars(estudi assistit, escola esportiva,biblioteca, bàsquet, guitarra,gimnàstica rítmica, anglès, judo,llengua amaziga); escola de familiars(català per a no catalanoparlants,cuina intercultural, tallers de

risoteràpia, xerrades).

Comissió de comunicació � La web del centre, calendaris ifotos, butlletí trimestral de notícies,revista anual, relacions amb elsmitjans de comunicació.

Comissió de voluntariat i famílies

� Gestionar la recerca de voluntarisper fer grups interactius i lectura.Activitats lúdiques amb les famílies.

Comissió d’ambientació � Ambientar l’escola; desenvoluparconjuntament amb els mestres decicle mitjà tallers artístics relacionatsamb l’ambientació de l’escola.

LES COMISSIONS

IEMPORDÀ | 10 DE NOVEMBRE DEL 2009

Diàlegs d’Educació�

Diàlegs d’Educació NÚMERO 1 | NOVEMBRE DEL 2009

l que avui teniu a lesmans és el resultat demoltes i moltes il·lu-sions, i no ho dic pas

pels fulls físics, sinó pel tot el quehi ha al darrere. En aquests mo-ments, els Serveis Educatius del’Alt Empordà són dels millorsdel país, per arribar-hi ha calguttot un seguit de tasques calladesperò constants, així com el pagèsllaura, sembra, adoba, rega i, acan tornem-hi, fins arribar a l’e-closió del fruit, per arribar a serun dels centres dinamitzadors i,alhora, acollidors de moltes deles energies pedagògiques que hiha a la comarca ha calgut una fei-na igual de callada que el pagès,durant anys, fins arribar al mo-ment actual de maduresa.

De la mateixa manera queamb un mateix raïm es podenaconseguir tot un seguit de vinsdiferents, depenent de com eltractem, també podia haver estatque, malgrat les possibilitats i lescapacitats no s’hagués arribatmai al moment actual, però hi hahagut un catalitzador doble: l’e-quip de direcció i l’espai.

Eix pedagògic de referènciaAcabem d’estrenar un espai nouque ha permès que tot un seguitde projectes es poguessin con-cretar, unes instal·lacions queencara s’estan adequant però queja comencen a donar un bon re-sultat i ens permeten avançar capa l’objectiu: ser un dels eixos pe-dagògics de referència a la co-

marca i de retruc, al país. Però les instal·lacions no són

res de res sense el cap i el cos queels dóna vida, i aquests anys s’hacrescut, s’ha enfortit, s’ha passatl’adolescència i hem entrat a l’e-dat adulta amb plena capacitat iamb el cap clar: la nostra raó d’e-xistir és la de ser un servei, servir,ajudar, col·laborar i impulsar –sical.

La nostra comarca sembla queva una mica a batzegades, peròaixò només és l’escuma que fa ferel vent a les onades, perquè lesonades de fons, les que realmentremouen el fons per allà on pas-sen no han deixat mai de ser-hi i,de tant en tant, prenen embran-zida i s’enlairen per permetre quela tramuntana se les emporti

lluny, terra endins, i així netejarl’aire i esquitxar a tothom de bonfer. No sé si ens hem de felicitar,no n’estic pas segur, però del quesí que n’estic segur és que n’hemd’estar contents, satisfets i il·lu-sionats.

La situació actual a l’Alt Em-pordà és d’un dinamisme en-grescador que em recorda altrestemps que no eren pas millorsperò que, potser, varen ajudarque el mar de fons continués forti amb empenta. Si quan fem unanova activitat o projecte ens em-mirallem en els nostres fona-ments historicopedagògics aju-darem a anar creant un contínu-um històric que ajudarà a conso-lidar-les i fer-nos sentir partícipsde la història.

EOPINIÓ

LA NOSTRARAÓD’EXISTIR

FELIP PONSATÍ

Inspector de Zona

IIDIMARTS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2009 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

L’escola Josep Peñuelas del Ríode la Jonquera té una organitza-ció que li permet treballar d’unamanera coordinada amb dife-rents entitats i administracionslocals, malgrat que, de moment,ha quedat exempta de poder-seacollir als ajuts del Pla Educatiud’Entorn (PEE). La metodologiaés la mateixa, però sense els di-ners que li proporcionaria el PEE.L’equip directiu de l’escola es re-uneix, per exemple, periòdica-ment, amb representants de lallar d’infants i de l’institut, ambportaveus de les associacions cul-turals i esportives, amb la PoliciaLocal i la Creu Roja, amb tècnicsde diferents àrees de l’Ajunta-ment, amb l’objectiu de crear unaxarxa de col·laboracions mútues.

La iniciativa s’ha estès també ales famílies i, de fet, una de les úl-

times propostes del centre és obrir l’escola als avis, perquè do-nin un cop de mà en el manteni-ment de l’hort escolar. Ara perara, hi ha plantats enciams, ce-bes, pebrots i escaroles, entred’altres verdures i hortalisses.

Els alumnes de l’escola de laJonquera són grans coneixedorsdel sistema democràtic perquè,d’un temps ençà, participen en elConsell Municipal d’Infants, unòrgan a través del qual es canalit-za la intervenció activa dels petitsen la vida del municipi. La veudels infants es fa sentir a la sala deplens, per mitjà d’uns portaveusescollits democràticament de lesclasses de 5è i 6è. Aquests porta-veus posen sobre la taula les de-mandes que, amb els seus com-panys d’escola, han consensuat ivotat prèviament en les assem-blees que se celebre al centre.

LA JONQUERA | MAIRENA RIVAS

L’equip directiu del centre treballa en xarxa amb la llar d’infants il’institut, amb les entitats locals, amb la Policia Local i amb l’Ajuntament�

A l’escola Josep Peñuelas del Río hi ha un hort, en què aviat també treballaran avis d’alumnes. CEIP JOSEP PEÑUELAS DEL RÍO

L’escola de la Jonquera il’aprofitament de l’entorn

La llar d’infants Ballmanetesparteix de la base que l’etapa de0-3 és educativa. Creu, doncs, enuna tasca que no té res a veureamb guardar els infants, sinó eneducar-los. Els fonaments de l’e-ducació neixen i s’inicien a l’esco-la preinfantil i el primer pas és elprocés d’adaptació. A Ballamen-tes, el porten a terme amb unplantejament ple d’afecte i ambuns criteris educatius que ajuda-ran els nens i les nenes en tots elsaspectes del seu desenvolupa-ment. L’equip de professionals deBallmanetes exposa que l’entra-da a l’escola bressol representa laprimera separació de la família.“Això significa –diuen– un esforçper a tots plegats: infants, famíliai educadors i educadores.”

En aquest procés, s’ajuda el pe-tit tenint en compte diferentsconsideracions: acompanyar-lo ala classe tranquil·lament i sensepresses; quedar-se amb ell durantuna estona els primers dies perdonar-li seguretat i confiança;dir-li adéu breument i no marxarmai d’amagat; aviat entendrà quedesprés el vindreu a buscar; pro-curar no fer gaires canvis a casadurant aquest període; allargarprogressivament l’horari d’estar al’escola; una assistència conti-nuada facilita que l’adapatació si-gui més curta; s’ha de tenir encompte que cada infant és únic idiferent i per tant el seu procésd’adaptació també ho serà.

L’ESCALA | M. R.

«El procésd’adaptació: dels plors a lesrialles», a la llarBallmanetes

El centre creu en la baseeducativa dels 0 als 3 anys�

L’institut d’ensenyament se-cundari d’Empuriabrava ha ini-ciat aquest curs l’activitat docentamb un objectiu fonamental coma centre: aconseguir una educa-ció innovadora i de qualitat ofe-rint –en un marc natural, respec-tuós i agradable–, una formacióacadèmica i tècnica que faciliti atot l’alumnat tant la promoció aaltres àmbits acadèmics com a laincorporació al món del treballamb una alta qualificació. L’ins-titut s’ha marcat la via pedagògi-ca de donar al professor el rol defacilitador, per trencar, com ex-plica el director del centre JordiSerra, “amb el: ‘Jo sé, tu no saps ijo t’’explico’ del professor noméscom a transmissor de coneixe-ments”. La línia pedagògica delnou institut està centrada tambéen l’alumne actiu en el procés d’a-prenentatge i construcció del co-neixement, i prioritza la interac-ció entre alumnes, professors i re-cursos.

Hi ha tres aspectes sobre elsquals incideix especialment elcentre: la potenciació de les TICi les TAC dins l’aula i fora d’ellacom una eina fonamental en laproducció, la transmissió, l’ex-pressió i la recerca de coneixe-ment; la potenciació de la llen-gua estrangera com a vehicle decomunicació, i la potenciació dela creativitat i de la imaginació.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.

L’institutd’Empuriabravaaposta per una educacióinnovadora

El centre, amb Jordi Serrade director, ha arrencataquest curs la seva activitat

�

L’ESCOLA PARLA�

BALLMANETES

ROGER LLEIXÀ

Un ampli programa d’activitatsEl CEIP Josep Peñuelas del Ríodóna importància a la partici-

pació de les famílies en la vida del’escola i una de les etapes del cursen què aquesta col·laboració és mésnotable és la Setmana Cultural, quesempre coincideix amb els dies pre-vis a la Setmana Santa. S’aparca, peruns dies, l’activitat lectiva pròpia-ment dita per muntar xerrades, ta-llers, sortides i exposicions.

�

LA SETMANA CULTURALOBERTA A TOTA LA COMUNITAT

LA DADA

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2009

Diàlegs d’Educació�

Pilar Tavera ha estat professorade llengua grega de l’IES RamonMuntaner de Figueres durant vint-i-sis anys. Ha dedicat quaranta-vuit anys de la seva vida a la do-cència, i ara en fa justament dosque es va jubilar. La seva primera idefinitiva incursió com a docent enun centre públic va ser a l’institutdel carrer Sant Pau, després d’ha-ver treballat durant molts anys al’escola privada.

Vostè diu que quan va començara treballar a l’IES Muntaner li va can-viar la vida. Per què?

Professionalment parlant, ésmolt diferent el món de la públicaen relació amb la privada, d’on jovenia. A l’institut, vaig establir uncercle de relacions, és on tinc elsmeus millors amics, encara ara.

Com a docent, es va decantar peraquelles llengües que hi ha qui diuque no porten enlloc.

Les mala anomenades mortes.No m’agrada gent dir-ho així.

Per això jo no ho deia...

[Riu] Però m’avanço.I sempre ha fet grec?M’ha agradat molt des de sem-

pre. Quan feia falta també feia lla-tí i a partir de la reforma vaig fercultura clàssica i algun crèdit re-lacionat amb el món grec, i fins itot un any la meva companya de

llatí i jo vam ajudar a primerd’ESO en les assignatures de llen-gua i literatura espanyola.

De mica en mica, el grec i el llatís’han anat arraconant?

Quan va venir la reforma, espe-cialment el grec va quedar en unasituació dolentíssima, va caure en

picat. El llatí encara va conservarun cert estatus.

Què sent quan veu que s’ha de-valuat tant el grec?

Em sap molt de greu, perquè es-tic segura que els professors degrec hem lluitat per la nostra as-signatura, poso la mà al foc. Hemprocurat motivar els alumnes, fentl’assignatura agradable, fent-losvibrar amb el grec. És una llenguaque agrada molt o no agrada gens,però quan es tria, agrada. I, al fi-nal, ens hem trobat amb la in-comprensió de les esferes que de-cideixen.

Quin és el seu autor preferit, delgrec clàssic?

Homer.És un autor que encara és vigent.Molt. Vaig anar al recital de Pe-

dro Guerra a l’institut i curiosa-ment em vaig emocionar moltquan va dir que la Il·líada li haviainspirat una cançó. Vaig pensar encom de viu està encara el grec.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«Hem procurat fer vibrarels alumnes amb el grec»

ENTREVISTA

Pilar TaveraPROFESSORA DE LLENGUA GREGA JUBILADA

LA BONA PRÀCTICA

DIALOGUEM AMB...

Els camps d’aprenentatge(CdA) del Departament d’Edu-cació de la Generalitat són serveiseducatius que ofereixen al pro-fessorat i als centres docents lapossibilitat de desenvolupar pro-jectes de treball innovadors per al’estudi i l’experimentació en unindret singular de Catalunya. A lanostra comarca hi ha un dels set-ze CdA de Catalunya: el CdA Em-púries, que enceta el seu quartcurs de funcionament oficial ambl’objectiu de consolidar i ampliarla seva oferta pedagògica, tant

per a centres de la comarca, a tra-vés de sortides, com per a centresd’arreu de Catalunya, a travésd’estades. El resum d’adjudica-cions del curs 2009-2010 és el se-güent: 128 sol·licituds d’estades;de les quals se n’han adjudicat 30(1 de 2 dies; 22 de 3 dies; 1 de 4dies; 3 de 5 dies) i 76 sol·licituds

de sortides d’un dia; de les quals44 adjudicacions.

El web del CdA és aquest:http://www.xtec.cat/cda-empu-ries/. I també podeu anar con-sultant les novetats del CdA i elsblocs dels centres que hi fan es-tada a http://cdaempuries.blogs-pot.com.

L’ESCALA-EMPÚRIES | REDACCIÓ

Un servei educatiu per a professors i centres docnets�

El camp d’aprenentatgeEmpúries (CdA)

Breus

L’AMPA del CEIP JoaquimVallmajó de Navata va promoure,el 7 d’octubre passat, una xerradatitulada Eduquem els nostres fills,que va comptar amb l’assistènciade trenta-quatre persones, entremares, pares i àvies i avis. Les po-nents van ser Gemma Gironella iIrene Grau, psicòlogues del Cen-tre 6tema, de Figueres. L’acte esva desenvolupar al centre cívic.Després de la conferència, es vaobrir un col·loqui. REDACCIÓ | NAVATA

La xerrada «Eduquemels nostres fills», lasegueixen 34 persones

AL CENTRE CÍVIC DE NAVATA

El CEIP L’Esculapi de l’Escalaha estrenat gronxadors, estruc-tures i diverses joguines al patid’infantil. El centre dóna moltaimportància a l’estona de pati peral desenvolupament integral delsalumnes, ja que és aquí on apre-nen a relacionar-se i a jugar ambels companys d’aula i amb elsd’altres cursos. A més, aprenennous jocs. REDACCIÓ | L’ESCALA

El CEIP L’Esculapi estrenagronxadors d’infantil

L’HORA DEL PATI

ROGER LLEIXÀ

El CdA promou sortides i estades per a centres. CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES

Pilar Tavera amb la «Il·líada» d’Homer entre les mans. ROGER LLEIXÀ

Priorització d’activitatsEl CdA ha prioritzat algunesactivitats en concret a causa

de la seva poca difusió o perquè sónde nova creació. Aquest curs ha es-tat el cas de: cap de Creus, SantPere de Rodes, les Salines, l’Empor-dà, l’oli i el vi, terraprim d’Empordà,camins de calç, castell del Montgrí iUllastret.

�

DIFERENTS ÀMBITS UNA ÀMPLIA OFERTA PEDAGÒGICA

LA DADA

LA CASTANYADA ESCOLAR DEL CEIP CARME GUASCH I DARNÉ de Figueresva comptar, el 30 d’octubre, amb la col·laboració altruista de dos integrantsdel Grup de Teatre Tocats per la Tramuntana del Casal de la Gent Gran de laciutat. La Carme i en Demetri es van posar a la pell dels castanyers i vanexplicar un conte, van ballar la Cançó de la Castanyera i van repartir castanyestorrades. Per a l’organització de la festa, es va comptar amb l’ajut de l’AMPA.

�

Vincle entre l’escola i el casal d’avis

ROGER LLEIXÀ

Exprofessors de l’IESAlexandre Deulofeuproposen associar-se

CAP A UNA COORDINACIÓ

Els professors jubilats de l’IESAlexandre Deulofeu de FigueresSanti Musquera, Amàlia Biarnés,Toni Ventura i Jordi Pla han tin-gut la iniciativa de crear una as-sociació d’antics professors i pro-fessores del centre per establiruna coordinació. Volen, per unabanda, ser un nexe de col·labora-ció en tot allò que pugui ser be-neficiós per a l’institut figuerenc,i també s’han marcat l’objectiu demantenir el caliu interpersonal ide grup. Els professors que hanideat aquesta proposta han con-vocat una primera trobada per al18 de novembre, en el decurs dela qual concretaran diverses ini-ciatives. REDACCIÓ | FIGUERES

Editen:

L’ACUDITPER JAP

TERESA LLORDÉS

ECOMUSEU FARINERA Serveis educatiusEl servei educatiu de l’Ecomuseu-Farinera ofereix visites i tallers als centres escolars, adreçats als dife-rents nivells educatius (ensenyament infantil, primària, secundària, batxillerat, cicles formatius) i pen-sats com un complement per a l’educació formal. Les visites guiades i els tallers ens apropen a la in-dústria farinera, a la molineria tradicional, el blat com a matèria primera, al pa com a producte alimen-tari i a l’energia hidràulica.

� C/ Sant Francesc, 5-7. � Castelló d’Empúries � 972 25 05 12 � www.ecomuseu-farinera.org

AGENDA D’ACTIVITATSFIGUERES� L’LHC i les fronteres de lamatèria dins el 6è Cicle deConferències del Museu de laTècnica de l’Empordà � TEA-TRE MUNICIPAL EL JARDÍ � 12DE NOVEMBRE 20.30 H.� Ciència i creativitat � LARAMBLA � 19 DE NOVEMBRE DE 10.00 H. A 12.30 H. (Dirigit a alumnes de Cicle Su-perior de Primària i 1r Ciclede Secundaria)� Conferència Explorant lavida a l'oceà glaçat � IES NAR-CÍS MONTURIOL � 18 DE NO-VEMBRE 11.30 H. (Activitatrestringida als estudiants desecundària de la comarca)� Conferència Ballant ambBioNanoMolècules � 18 DENOVEMBRE 11.30 H. (Activi-tat restringida als estudiantsde secundària de la comarca)� Inauguració de l'exposicióReady Mix � MUSEU DE L’EM-PORDÀ � 19 DE NOVEMBRE 20.00 H.� Inauguració de l'exposicióNarcís Monturiol. Una veu en-tre utopia i realitat � MUSEUDE L’EMPORDÀ � 21 DE NO-VEMBRE 12.00 H.

LA JONQUERA� Exposició temporal: La ba-talla del pirineu. Xarxes d’in-

formació i d’evasió aliades alPallars, l’Alt Urgell i Andorradurant la Segona Guerra Mun-dial � MUSEU MEMORIAL DEL’EXILI � DEL 14 DE NOVEMBREDE 2009 AL 17 DE GENER DE2010 INAUGURACIÓ: DISSAB-TE, 14 DE NOVEMBRE, A LES 12H. � Col·loqui: Reflexionant l’e-xili: l’aproximació a l’expe-riència de l’exili republicà en-tre la història, l’art i el testi-moniatge. � MUSEU MEMO-RIAL DE L’EXILI (Assistència perinscripció prèvia fins al 13 denovembre) � 20, 21 I 22 DENOVEMBRE.

L’ESCALA� Exposició Retrats de la me-mòria, d’Elisabet Serra � MU-SEU DE L’ANXOVA I DE LA SAL

ROSES� Què pots veure als fonsmarins de Roses... dins de lesJornades del Patrimoni natu-ral i cultural del Parc naturalde Cap de Creus � ESPAI CULTU-RAL DE LA CIUTADELLA � 14 DENOVEMBRE 17.30 H.

SANT PERE PESCADOR� IV Jornades Posa't al dia.Activitats fisicoesportives enedat escolar a l'Alt Empordà� AJUNTAMENT � 20 I 21 DENOVEMBRE DIVENDRES APARTIR DE LES 16.15 H. I DISSAB-TE A PARTIR DE LES 09.00H.Informació: www.cealtempor-da.com

GIRONA� I Jornades PRISMA sobredificultats d’aprenentatge� SALA D'ACTES JAUME CASADE-MONT DEL PARC CIENTÍFIC I TEC-NOLÒGIC DE LA UDG � 20 I 21DE NOVEMBRE. Preu 148 eurosInformació: http://www.pris-ma.cat/jornades� Convocatòria del XVI PremiMestres 68 � Presentació decandidatures: PREMI MESTRES68. Secretaria FCE (UdG). C/ Emili Grahit, 77 - 17003 Giro-na o a mestres68@gmail.com� El termini finalitza el 10 dedesembre del 2009.

La frase:

RECURSOS EDUCATIUS

MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES

Molta gent, en el camp educatiu,s’omple la boca parlant d’inclusióescolar, d’educació inclusiva o de termessemblants. Però no tothom es refereixal mateix quan utilitza aquests termes.

�

CAP A UNA EDUCACIÓ INCLUSIVACrònica d'unes experiènciesPUJOLRÀS, PERE (ED.); LAGO, JOSÉ RAMÓN (COORD.); ET ALTRI

EUMO EDITORIAL

� LLIBRE

Del més de mig miler d’articles queAnglada va escriure, els curadors n’hanseleccionat cent quaranta en quèl’escriptora fa evident el seu compromísmoral i cívic.

�

COMPROMÍS DE POETAArticles d'opinió de M. Àngels AngladaAYENSA, EUSEBI; FOGUET, FRANCESC

EUMO EDITORIAL

� LLIBRE

El film desenvolupa tres temes decaire intercultural: el de la identitat, elde la tolerància i el respecte. Algunsdels personatges són estudiants de l'IESd'Olot, on està rodada la pel·lícula.

�

NI FÀCIL NI DIFÍCILDir: Lagartofernández i Marian PiperPRODUCTORA: SOMNI DE MICO

FORMAT: DVD

� PEL·LÍCULA

”Més, abans i més ràpid no sónsinònims de millor”. Quants cops hempensat en el significat d’aquesta frasequan tenim sempre la frase a punt: va,vinga, és tard, tenim mota feina...

�

ELOGI DE L'EDUCACIÓ LENTADOMÈNECH FRANCESCH, JOAN

GRAÓ. MOCRO-MACRO REFERÈNCIES 9

� LLIBRE

Organitzar la classe en racons d’activitat no és només canviar ladistribució de l’espai; implica unaconcepció diferent del nen i de la nena,del mestre i de la metodologia de treball.

�

RACONS D'ACTIVITAT A L'ESCOLA BRESSOLI AL PARVULARILAGUÍA, MARÍA JOSÉ; VIDAL, CINTA

GRAÓ

� LLIBRE

DESTAQUEM

KITSCAIXA VALORS. Editorial: Obra Social "la Caixa". Format: Maleta peda-gògica. KITSCAIXA VALORS és un nou recurs educatiu desenvolupat per l'O-bra Social "la Caixa" i adreçat als mestres i als alumnes de primària (es-pecialment de 8 a 12 anys) amb la voluntat de reforçar des de l'escolaels valors ètics i el compromís social. Cada kit conté materials fàcils d'uti-litzar, polivalents i atractius, que permeten plantejar diverses qüestionsrelacionades amb el coneixement d'un mateix i la relació amb els altres.A partir de l'autoestima i del reconeixement de les nostres qualitats, deldomini de les capacitats i emocions pròpies, podem aprendre a respectarles normes i valorar la diversitat, ser tolerants i preocupar-nos pels altres,dialogar i comprometre'ns.

LA CAIXA

KITSCAIXA VALORS: Reforcem des de l’escola els valors ètics i el compromís social

La museòloga Carme Gilabertporta la direcció de l’Ecomuseu Fari-nera de Castelló d’Empúries des del’any 1998, juntament amb unequip de professionals que estàfent un treball molt potent en l’àm-bit del món educatiu.

L’Ecomuseu Farinera ha previstampliar la festa educativa.

Estem definint uns nous ta-llers, sobretot volem millorar eltema d’alimentació i de salut itambé en tema de l’ecologia i lasostenibilitat.

Com volen enfocar els tallers d’a-limentació i salut?

Fomentant les dietes saluda-

bles, els aliments de temporada ifent que siguin els mateixos nensels qui posin atenció en el que ésbo i el que no és bo per a ells.

I els de l’ecologia?Aquí tenim una turbina hi-

dràulica que ens pot donar peu aexplicar les energies renovables.També incidirem en la reutilitza-ció i el reciclatge.

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

ROGER LLEIXÀ

«Per parlar de pa primerensenyem l’espiga de blat»

ENTREVISTA

Carme GilabertDIRECTORA DE L’ECOMUSEU FARINERA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

IVDIMARTS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2009 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

“Mai he trobat una persona tan ignorant que no pugui aprendre una mica d'ella”. (Galileu)

Setmana de la CiènciaDel 13 al 24 de no-vembre se celebra

la 14ª Setmana de la Cièn-cia, organitzada per laFundació Catalana per laRecerca i la Innovació i elDepartament d’Innovació,Universitats i Empreses.

�

DESTACAT