Iniciativa emprenedora

UN

ITAT

30

2BLOC 1 EMPRESA I CULTURA EMPRENEDORA

Internet la creen joves, que es tornen empresaris

És el cas de Bill Gates i Steve Jobs fa molts anys i és el cas dels fundadors de Goo gle, del fundador de Facebook i del de Twitter. Es tornen empresaris. Tenenuna bona idea i troben diners per desenvolupar-la. Després d’això, hi ha el fet queels primers a adoptar moltes d’aquestes coses són els joves, que marquentendències. Ells adopten aquests productes aviat i la resta de la gent els va se-guint. I després s’obren mercats i són oportunitats de negocis i hi ha empresesque intenten aprofitar-ho. Hi ha dues categories de joves: els que inventen la tec-nologia, que són molt pocs però importants, i els que adopten la tecnologia i enpromouen l’ús i la difusió en la societat.

Font: Francis Pisan, 324.cat (21/02/09)

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

31

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

ACTIVITATS INICIALSLlegiu el text anterior i debateu en grup les qüestions següents.

a) Què és per a tu un emprenedor?

b) Comenta la frase «Un emprenedor fa realitat les seves idees» i relaciona-la ambla iniciativa emprenedora.

c) Quin és el paper dels joves en la invenció i difusió de la tecnologia?

d) Et consideres una persona emprenedora?

1

SEGUIREM AQUEST PLA:1. L’esperit emprenedor

1.1. L’empresari al llarg de la història1.2. Requisits legals per a ser empresari1.3. L’estratègia empresarial

2. L’empresari i les noves tecnologies2.1. Innovació empresarial2.2. Influència de les TIC en la innovació empresarial

3. Iniciativa i cultura emprenedores3.1. La iniciativa emprenedora3.2. La cultura emprenedora

PER...• Reconèixer la importància de la innovació com a font del progrés amb la fina-

litat de valorar la seva importància en el benestar de les persones.

• Delimitar el concepte de cultura emprenedora per tal de reconèixer el seu pa-per imprescindible en la creació d’ocupació i la generació de benestar social.

• Valorar la importància de la iniciativa, la creativitat, la formació i la col.labo -ració per tal de reconèixer la seva influència en l’èxit en la creació de novesempreses del sector.

• Reconèixer el paper de la iniciativa emprenedora en el treball per compte d’al-tri dins del sector, a fi de ser conscient de la necessitat d’iniciativa en tot tipusde treballs.

• Valorar i calibrar la presència del risc en les activitats emprenedores per tal dereconèixer que sempre existeix un factor aleatori en l’èxit dels emprenedors.

• Identificar els requisits que han de complir els empresaris que iniciïn una activi-tat per a conèixer el que es necessita per a l’inici d’una activitat empresarial.

• Identificar les motivacions i els interessos de l’alumnat relacionats amb la ini-ciativa emprenedora amb la finalitat de descobrir les seves capacitats poten-cials com a futurs empresaris.

Els projectes i les empreses no funcionen per si soles, sinó que cal quealgú les dirigeixi i faci que es compleixin els seus objectius. És impres-cindible que aquesta persona tingui uns trets de personalitat específics,

a més de determinats coneixe-ments tècnics, segons el pro-jecte o l’activitat empresarialde què es tracti.

Ja vam veure en la unitat ante-rior que es considera l’empre-sari com el quart factor produc-tiu. Dedicarem aquesta unitat a estudiar aquesta figura i lesqualitats que ha de reunir, ambespecial esment al caràcter em -prenedor.

La figura de l’empresari ha es-tat estudiada des de molt diver-sos punts de vista: hi ha qui elconsidera simplement com lapersona que organitza la pro-

ducció; alguns autors creuen que la seva principal funció és assumir unrisc, mentre que d’altres el veuen com el motor de la innovació i el pro-grés de la societat.

Finalment, una visió més moderna veu l’empresari no com un individu,sinó com un equip d’especialistes que dirigeixen l’empresa. En aquestaunitat ens centrarem en la faceta de l’empresari com a individu amb ini-ciativa, emprenedor. Proposem la definició següent:

1.1. L’EMPRESARI AL LLARG DE LA HISTÒRIAEn el quadre següent es representen diverses concepcions de l’empre-sari en diferents moments històrics:

Empresari

Persona que amb la seva iniciativa i assumint un risc crea una empresa, esta-bleix els seus objectius, l’organitza i la dirigeix perquè aquests objectius es pu-guin complir.

1 L’esperit emprenedor

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

32

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

Per saber-ne mésL’economista nord-americà J. K. Galbraith (1908-2006) vaencunyar el 1967 el terme tec-noestructura per a referir-se al’equip de persones que diri-geixen les empreses modernesque, per la seva complexitat,no poden ser governades perun sol individu.

ÈPOCA DENOMINACIÓ CARACTERÍSTIQUES

Abans del segle XVIII Terratinent

Mestre artesà

Tasca organitzativa molt primitiva.

Mercantilisme (s. XVIII) Mercader sedentari Direcció de grans empreses comercials (Compa nyies d’Índies).

Revolució Industrial (s. XIX i començaments del XX)

Capitalista industrial Propietari de la fàbrica; organització científica del treball,buscant més productivitat.

A partir del segle XX Directiu modern (gransempreses) i emprenedor(pimes)

Separació entre la propietat i el control en la gran empre-sa. Gran complexitat de l’entorn. Necessitat de formacióespecialitzada.

L’empresari

Concepte Estratègia empresarial

Evolució històrica

Requisits legals

• Terratinent • Artesà • Capitalista industrial • Directiu modern

en la gran empresa i emprenedor en les pimes

• Major d’edat

• Lliure disposicióde béns

• Exercir una activitat mercantil

• Concepte

• Fases

• Tipus:

— Lideratge en costos

— Diferenciació

— Enfocament

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

33

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

1.2. REQUISITS LEGALS PER A SER EMPRESARIHem vist que en l’actualitat les empreses són summament complexes.Això es manifesta tant en el seu interior, amb un gran nombre d’ope -racions i funcions diferents, com en l’exterior, on l’empresa es troba davant d’un entorn global, canviant i hostil, condicionada de maneramolt forta per les accions de la competència.

Tot això anterior ens dóna una idea del fet que els empresaris actualshan de reunir unes característiques molt diferents dels de l’època delmercantilisme o de la Revolució Industrial. De les característiques rela-cionades amb la iniciativa i el caràcter emprenedor ens n’ocuparemmés endavant. Aquí veurem els requisits que ha de complir una perso-na per tal de constituir-se en empresari individual.

Els requisits per a adquirir aquesta condició són molt senzills, i vénenrecollits en el Codi de Comerç:

• Ser major d’edat.

• Tenir lliure disposició dels seus béns (capacitat d’obrar).

• Exercir pel seu compte i d’una manera habitual una activitat mercantil.

D’altra banda, per tal d’iniciar pel seu compte una activitat empresarial,l’empresari ha de complir una sèrie de tràmits que resumim en l’esque-ma següent:

Empresari individual

L’empresari individual és qualsevol persona física que realiza en nom seu icom a titular d’una empresa una activitat comercial, industrial o professional.

Quan estudiem el projecte empresarial, explicarem aquests tràmits ambtot detall.

Sabies que...?El Codi de Comerç és una dis-posició legal que data del se-gle XIX i regula nombrosos as-pectes relacionats amb el mónmercantil.

Obligacions inicials de l’empresari

Sense empleats

Amb empleats

Obligacionslegals segonsl’activitat

Obligacionslaborals

Obligacionsfiscals

Alta en el Règim Especial de Treballadors Autò-noms de la Seguretat Social.

Declaració censal d’inici d’activitat (model 036).

Comunicació d’obertura del centre de treball.

Inscripció en la Seguretat Social (model TA.6).

Afiliació i alta dels treballadors en la Seguretat Social (models TA.1 i TA.2).

Protecció dels treballadors per accident i malaltiaprofessional a través d’una Mútua.

Adquisició i legalització del Llibre de Visites.

Alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE).

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

34

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

1.3. L’ESTRATÈGIA EMPRESARIALL’empresari ha de definir de manera prèvia quins són els objectius ques’han d’assolir i establir a grans trets el camí que cal seguir. En aixòconsisteix l’estratègia.

Podem definir tres grans etapes en la formulació d’una estratègia:

Estratègia

Pla d’acció a llarg termini que consisteix a desenvolupar l’avantatge compe -titiu d’una empresa per tal d’assolir els objectius fixats.

Tal com hem vist en la definició anterior, l’estratègia consisteix a desen-volupar avantatges competitius, és a dir, situar-se en una posició millorque la competència de cara als clients. Vegem-ne les més conegudes:

Sabies que...?Michael Porter, professor dela Universitat de Harvard, estàconsiderat com el millor expertmundial en estratègia empre-sarial. La definició de les es-tratègies de lideratge en cos-tos, diferenciació i enfocamentés seva.

� Vegeu SUPÒSIT 1.

ESTRATÈGIA CARACTERÍSTIQUES

Lideratge en costos Es basa a produir amb el menor cost possible, de manera que poguem oferir unpreu inferior al de la competència.

Diferenciació Es tracta d’oferir un producte amb característiques diferents de les de la competència, de manera que sigui percebut com quelcom especial.

Enfocament En aquest cas ens centrem en un segment determinat del mercat i hi concentremels nostres esforços.

QÜ

ESTI

ON

S En quin sentit l’empresari és un factor pro-ductiu?

Quina relació té el terme «tecnoestructura»amb la figura de l’empresari?

Esmenta tres empresaris de la teva zona ge-ogràfica que pertanyin al teu sector d’activitat iindica l’activitat empresarial que desenvolupen.

Quins requisits legals ha de complir una per-sona física per a actuar com a empresari indi-vidual?

Busca a través d’Internet tres exemples detràmits fiscals que ha de dur a terme un em-presari.

Què és un avantatge competitiu i de quinamanera el pot obtenir l’empresa?

5@

3�

6

4

2

1 Descriu la manera com en el teu sector d’ac-tivitat es poden dur a terme activitats empre-nedores relacionades amb la conservació delmedi ambient.

Comenta la definició d’empresari que s’ofe-reix en aquest llibre. Explica els termes que hi apareixen.

Què és una estratègia empresarial?

Argumenta per què en l’actualitat cal la sepa-ració entre la propietat i el control en les gransempreses.

Elabora un esquema en què apareguin els diversos tipus d’empresaris al llarg de lahistòria i posa’n un exemple de cada tipus.

11★

10★

9�

8�

7�

Control dels resultats.

Direcció i gestió de l’empresa i el seu personal.

Implementació (posada en pràctica).

Organització de l’estructura de l’empresa.

Obtenció dels recursos necessaris (persones,maquinària, tecnologia...).

On som?

On volem arribar?

Com hi arribarem?

Anàlisi DAFO (Debilitats,Amenaces, For taleses,Oportunitats)

Visió, missió i objectius del’empresa.

Pla estratègic: decisions so-bre els productes que s’hand’oferir, el mercat i els tipusde clients a qui van desti-nats, tecnologia...

Etapes d’una

estratègia

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

35

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

L’aparició de les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC)ha canviat radicalment el panorama de la realitat econòmica empresarial.El nou model sorgit s’anomena nova economia. En aquest marc no es poden ignorar aspectes com ara la innovació i la utilització d’Interneten l’obtenció i el procés de la informació i, fins i tot, en la gestió de l’em-presa.

A més, esdevé vital aplicar la innovació als productes i als processosproductius que es duen a terme en les empreses per tal de mantenir lacompetitivitat.

2 L’empresari i les noves tecnologies

2.1. INNOVACIÓ EMPRESARIALInnovar significa fer quelcom d’innovador, aplicar els avenços tecno -lògics a nous productes, nous serveis o nous processos de gestió del’empresa. Això està relacionat amb la creativitat (capacitat de generaridees noves o noves maneres d’enfocar un assumpte). La innovació vamés enllà i fa que aquestes idees es converteixin en alguna cosa real.

Innovació empresarial

Procés mitjançant el qual les empreses desenvolupen nous productes, ser-veis, processos productius o formes d’organització que els permetran d’asso-lir avantatges competitius.

Direcció General de política de la pime

Informàtica

Internet

Altres organismes

Correu electrònic

Comerç electrònic

Signatures digitals

Centres Europeus d’Empreses i Innovació

Cambres de Comerç

L’empresari i les noves tecnologies

Característiques en cada sector

Organismes de suport

Noves tecnologies (TIC) que influeixen en la innovació

Innovació empresarial

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

36

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

La innovació s’emmarca dins del procés de R � D � I (recerca, desen-volupament i innovació), fonamental en la societat actual. La recercacorrespon a les activitats adreçades a incrementar els coneixementstècnics i científics d’una empresa, mentre que el desenvolupament és

l’aplicació pràctica d’aquests coneixements, general-ment, en un producte concret.

La innovació en el món de l’empresa està allunyadadels grans invents que han revolucionat la nostra vida,i s’acostuma a concretar en noves tècniques d’orga-nització i gestió de la producció, prestació de serveiso gestió d’empreses.

Aquí té una especial importància el factor humà, elstreballadors de l’empresa, dins del que es coneix comla societat del coneixement. Es pot considerar que,en aquesta societat del coneixement, el creixement del’empresa depèn de la innovació que siguin capaçosde generar els treballadors.

CARACTERÍSTIQUES DE LA INNOVACIÓ EN ELS DIFERENTS SECTORS ECONÒMICS

La innovació és quelcom que afecta tots els sectors. Es va iniciar en elsector industrial: n’hi ha prou de recordar la invenció de la màquina devapor, el ferrocarril, l’electricitat o l’automòbil. Posteriorment, es va des-plaçar a altres sectors, com ara l’agricultura (tractors, màquines recol-lectores...) o els serveis (targetes de crèdit i caixers automàtics, equipsinformàtics, telèfons mòbils...).

Més endavant parlarem de la innovació en el camp de les noves tec -no logies.

EX

EM

PLE En Pere i l’Àlex estan comentant la importància que es dóna

a la innovació en les empreses.

Els dos amics són empresaris individuals: l’un és taxista i l’altre és propietari d’una botiga d’ultramarins.

Pensen que la innovació només és útil per a les grans em-preses, que disposen de recursos financers per tal d’adqui-rir maquinària sofisticada.

— Vegem si tenen raó.

Totes les empreses han de tenir en compte la innovació, finsi tot les més petites.

El taxista pot adquirir un GPS que li permeti oferir un serveimés ràpid als seus clients.

El comerciant pot adquirir un terminal de punt de venda(TPV) que l’ajudi a controlar el magatzem i a agilitzar l’anota-ció de les seves operacions a través del codi de barres.

Tots dos equips són molt assequibles avui dia.

Fins i tot pot utilitzar innovacions associades al servei com, per exemple, les noves tècniques de marxandatgeper tal de col.locar els productes a les prestatgeries.

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

37

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

ORGANISMES I INSTITUCIONS QUE DONEN SUPORT A LA INNOVACIÓLes institucions públiques concedeixen nombrosos ajuts i incentius a les empreses per tal de fomentar la innovació. Tant les comuni-tats autònomes com els ajuntaments tenen programes normalmentadreçats a les empreses de nova creació i a les pimes, que són les que tenen més dificultats per a innovar, a causa de la manca de finança-ment.

A continuació, descrivim les principals institucions de suport a la inno-vació en l’àmbit nacional:

• Direcció General de Política de la Petita i Mitjana Empresa,www.ipyme.org. Pertany al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i ofereix els programes següents:

• ACC1Ó (Competitivat per al’empresa), www.acc10.cat. Ésuna agència de suport a la com-petitivitat de l’empresa catalana,especialitzada en el foment de la innovació i la internacionalit-zació empresarial, que, a més,compta amb diverses oficinesarreu del món.

• Consell Superior de Cambresde Comerç, www.camaras.org.Les cambres de comerç espa -nyoles donen suport a la innova-ció a través del Programa Inno-cámaras, que contribueix a lamillora de la competitivitat de lespimes amb el suport a la integra-ció de la cultura innovadora enl’estratègia empresarial.

PROGRAMA BENEFICIARIS LÍNIES D’ACTUACIÓ

InnoEmpresa 2007-2013 Pimes amb un o més em-pleats.

• Innovació organitzativa i gestió avançada.

• Innovació tecnològica i qualitat.

• Projectes d’innovació en col.laboració o «con -sorciats».

Programa de suport a les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI)

Agrupacions d’empreses decaràcter innovador.

Ajuts per a l’elaboració de plans estratègics.

Suport a centres tecnològics

Centres tecnològics. • Projectes d’investigació aplicada.

• Projectes de desenvolupament experimental.

Constitució d’empreses per Internet (CIRCE)

Persones que volen crear unanova empresa.

Assessorament i tràmits de constitució i posada enmarxa d’una societat a través d’Internet.

Suport a la Jove Empresa Innovadora (JEI)

Petites empreses amb menysde 8 anys d’antiguitat que in-verteixen en R � D.

Despeses de personal de R � D � I, instrumental,assessorament...

Sabies que...?L’explosió d’Internet va co-mençar a mitjan dels anys no-ranta del segle XX, però elsseus orígens daten de la dè-cada dels seixanta: els ordina-dors de l’exèrcit dels EstatsUnits es van connectar en xar-xa davant d’un eventual atacde la Unió Soviètica durant laguerra freda.

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

38

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

2.2. INFLUÈNCIA DE LES TIC EN LA INNOVACIÓ EMPRESARIAL

Mitjançant la sigla TIC anomenem les Noves Tecnologies de la Informa-ció i la Comunicació, que tenen una creixent influència en la competiti-vitat de les empreses actuals. Dins de les TIC podem destacar nombro-sos avenços, tots ells imprescindibles en l’estratègia d’innovació de lesempreses:

• Informàtica. Sens dubte, l’imparable avenç de la informàtica, tantdels equips (hardware) com dels programes (software), ha revolu -cionat la nostra vida diària i ha canviat la manera de fer negocis. Enl’actualitat és impensable que una empresa, per petita que sigui, nofaci ús d’un ordinador. La informàtica estalvia temps i diners, i l’ús deprogrames avançats i a mida és una poderosa arma competitiva pera moltes empreses.

• Internet. El que ha suposat la informàtica per al maneig de la in -formació és àmpliament superat en el terreny de les comunicacionsper l’anomenada revolució d’Internet, que posa al nostre abast unaquantitat impressionant d’informació. El problema per a les empre-ses és seleccionar la que és en veritat rellevant. En alguns casos ésconvenient subscriure’s a serveis que seleccionen i filtren informaciód’utilitat.

• Correu electrònic. L’e-mail és una aplicació informàtica amb unenorme potencial en el camp de les relacions de l’empresa amb l’exterior, ja que permet enviardocuments a l’instant, estal-viant temps i recursos. Tambéés molt emprat com a mitjà decomunicació interna.

• Certificats d’usuari i signa-tures digitals. En la majoriade tràmits que gestionen lesempreses com, per exemple,el pagament de impostos, jano cal signar i presentar undocument físicament. Aqueststràmits es poden dur a termeper via telemàtica en instal-lar en un ordinador connectata Internet un certificat digitalemès per una entitat especialitzada, com la Fàbrica Nacional de Mo-neda i Timbre. A continuació, la presentació i la signatura del docu-ment es fan via Internet.

• Comerç electrònic. En realitat això no és res més que una aplicacióde la potencialitat d’Internet a la gestió d’una empresa. Mitjançant lacreació d’una pàgina web, l’empresa posa a disposició dels clientsels seus productes d’una manera directa, sense necessitat d’inter-mediaris. Les compres es realitzen mitjançant comandes per Interneti el pagament s’acostuma a fer amb targeta de crèdit. D’aquesta ma-nera, l’empresa disposa d’un canal de distribució barat i obté un marge més gran de benefici pel fet de no existir intermediaris. El pro-blema és donar prou difusió a aquesta modalitat de distribució per-què molts clients en facin ús.

Per saber-ne mésLes empreses han de fer un úsprudent d’Internet. Contrària-ment, corren el perill que el seuús els perjudiqui: per exemple,la pèrdua de temps dels em-pleats, el maneig de més infor-mació de la que realment esnecessita...

� Vegeu SUPÒSIT 2.

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

39

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

EX

EM

PLE

c

Un empresari se sent aclaparat per tots els tràmits que ha de fer: pagament d’impostos, presentació d’ofertesals clients, comunicació amb els treballadors...

Totes aquestes gestions li ocupen molt de temps, que ha de dedicar a acudir a organismes oficials o a mante-nir reunions amb clients, proveïdors i personal de l’empresa.

— Vegem com pot resoldre el seu problema utilitzant les noves tecnologies.

Actualment és possible realitzar nombrosos tràmits relacionats amb l’Administració pública fent ús d’un certifi-cat digital, que permet presentar documents, pagar impostos... mitjançant una signatura digital.

La majoria d’aquests certificats digitals són emesos per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT), i es poden descarregar en qualsevol ordinador connectat a Internet.

Pel que fa a la comunicació amb diverses persones, una gran part és milllor dur-la a terme a través del correuelectrònic, ja que evita el desplaçament físic i permet centrar-se en el que en realitat es vol comunicar.

A més, permet adjuntar tota tipus de documents.

EX

EM

PLE L’empresa Sonitronic SA es dedica a la programació de jocs per a ordinador. Un dels treballadors de la plantilla

té un talent especial i és temptat per Wiitronic SA, la principal empresa competidora, que li ofereix un sou sensi-blement superior.

El seu cap s’indigna davant d’aquest fet i el deixa marxar.

— Vegem si ha fet bé.

En la societat del coneixement, el talent és molt difícil de trobar, i s’ha de fer tot el que es pugui per retenir-lo.

Amb tota probabilitat, aquest empleat és responsable d’un gran nombre d’innovacions, necessàries perquèl’empresa progressi.

Per tant, se li hauria d’haver concedit un augment de sou per tal de reconèixer la seva feina.

QÜ

ESTI

ON

S Posa dos exemples d’innovacions empresa-rials per a cadascun dels sectors de l’econo-mia (primari, secundari i terciari).

Argumenta si és important la innovació en lesempreses petites.

Esmenta dues innovacions destacades en elsector de la logística i el transport.

Quina és la raó per la qual gran part dels pro-grames públics de suport a la innovació va-gin dirigits a les pimes?

Com es pot aprofitar una empresa de l’úsd’Internet?

Quins avantatges té per a una empresa l’úsdel correu electrònic?

Busca a Internet l’expressió «nova econo-mia» i explica’n el significat.

Defineix els termes recerca, desenvolupa-ment i innovació.

19�

18@

17

16

15

14

13

12 Què significa la sigla TIC i quins en són elsprincipals components?

Què és el comerç electrònic?

Indaga quins ajuts concrets ofereix el Progra-ma Innoempresa per a la innovació empre -sarial.

Entra en la pàgina web de l’agència ACC1Ó,www.acc10.cat, i a partir de l’enllaç Innova-ció tecnològica, explica:

a) Quines són les característiques de les em-preses de base tecnològica?

b) Quins són els factors que afavoreixen elseu èxit?

Visita la pàgina web del Consell Superior deCambres de Comerç i entra en l’apartat Creary consolidar.

— Punxa en l’apartat InnoCámaras i resu-meix en què consisteix aquest programa.

24@★

23@★

22★

21�

20�

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

40

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

En el primer apartat hem parlat de la figura de l’empresari i els seus re quisits formals. Aquí abordarem un aspecte d’especial rellevància en l’actualitat: el caràcter emprenedor. Precisament, la denominaciód’aquest mòdul professional fa referència a la iniciativa dels emprene-dors. Les noves empreses creades per aquests emprenedors consti-tueixen el motor del desenvolupament de la societat, generen riquesa i ocupació. Per tant, l’aportació social de l’emprenedor resulta benefi-ciosa per a tothom.

3 Iniciativa i cultura emprenedores

3.1. LA INICIATIVA EMPRENEDORAÉs impensable que una persona que assumeixi el risc de crear una em-presa, és a dir, que sigui emprenedora, no tingui un mínim d’iniciativa.Per tant, ha de reunir una sèrie de condicions personals que li permetintriomfar en el seu afany.

QUINES QUALITATS TÉ UN BON EMPRENEDOR?

Idealment, un emprenedor ha de reunir les qualitats següents:

• Capacitat per prendre decisions i assumir riscos. Això no implicaque siguin temeraris, sinó que han de mantenir el cap fred sabent entot moment el risc que assumeixen.

• Creativitat i afany d’innovació. Han de ser persones que tenen ide-es brillants i troben solucions noves. A més, els agrada assumir nousreptes.

• Confiança en ell mateix. Un emprenedor ha d’estar convençut quetindrà èxit i motivar-se per tal d’assolir-lo. Amb tota seguretat tindràfracassos, però sap que abans o després triomfarà.

• Sentit pràctic. Ha d’anar «al gra», aprofitant el seu temps al màxim.

• Organització. En qualsevol activitat empresarial són necessaris l’or-dre i la coherència, per no «anar com un boig». Cal ser organitzat.

Per saber-ne mésLa teoria econòmica consi-dera que el benefici que obte-nen les empreses és una re-muneració del seu risc, la qualcosa implica que no pot ha-ver-hi em preses sense risc.Alhora, l’empresari ha de teniruna personalitat capaç d’as-sumir-lo i conviure-hi.

Sabies que...?Si no fos pels empresaris em-prenedors, no gaudiríem enl’actualitat de nombroses co-moditats que ens semblen im-prescindibles. Per exemple, nohauria servit de res la invenciódel llum elèctric si ningú no s’hagués proposat guanyar di-ners amb aquest nou desco-briment.

• Creativitat • Constància• Sentit pràctic• Autoconfiança• Capacitat per prendre

decisions i assumir riscos

• Gestió empresarial i específica de l’activitat

• Experiència

Qualitats d’un emprenedor

Formació dels emprenedors

L’emprenedor corporatiu Ètica dels

emprenedorsConcepte

Iniciativa emprenedora Cultura emprenedora

Pizza Hut i McDonald’s són exemples d’em-preses creades per emprenedors.

Iniciativa i cultura emprenedores

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

41

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

• Facilitat per a les relacions personals. Un emprenedor mai no estàsol. El seu èxit depèn en gran mesura d’altres persones (clients, com-panys...).

• Constància. L’èxit no és immediat, sinó que cal perseguir-lo ambpaciència i tenir la capacitat suficient per a mantenir-se malgrat la incertesa.

Algunes d’aquestes qualitats es poden adquirir amb el temps, peròd’altres són innates. És difícil que una persona reuneixi totes aquestesqualitats en grau màxim, però aquesta llista ens pot servir per a pre -guntar-nos amb honestedat si estem en condicions d’actuar com a emprenedors.

LA FORMACIÓ DELS EMPRENEDORSHan passat els temps en què una persona sense formació podia triom-far en el món dels negocis. Actualment es requereix una preparació queprové tant de la formació acadèmica com de l’experiència professional.Avui dia existeixen cursos especialitzats per tal de formar futurs em -prenedors.

Els principals camps d’estudi es resumeixen en l’esquema següent:

• Habilitats personals. Els cursos que es proposen són molt útils pera obtenir el màxim rendiment de les nostres qualitats personals.

• Coneixements tècnics. Es recullen en aquest mòdul professional, si bé caldria aprofundir-hi més en cas d’iniciar una aventura em -presarial.

Per saber-ne mésPots realitzar el test de la pàgi-na 292 per tal de conèixer mi-llor el teu esperit emprenedor.

EX

EM

PLE La Dolors Barberà sempre ha estat una persona amb iniciativa i el seu

somni és crear una empresa.

Quan acaba la formació de Batxillerat obre amb molta il.lusió una guarderiainfantil, ja que li agraden molt els nens.

Al cap de dos anys perdent diners, es veu obligada a tancar-la.

— Vegem què ha passat.

Per a un emprenedor no n’hi ha prou de tenir iniciativa i la resta de qualitatspersonals que hem vist abans.

En l’actualitat és imprescindible tenir formació. No és suficient la forma-ció general, sinó que cal adquirir formació específica relativa al món del’empresa. Per a fer-ho, la Dolors hauria d’haver cursat un cicle formatiud’Educació Infantil. A més, cal una experiència prèvia.

A la Dolors li hauria convingut treballar alguns anys en una guarderia per tald’aprendre com funciona el negoci abans d’establir-se pel seu compte i va-lorar la possibilitat de compartir el projecte amb altres companys d’estudisamb formació complementària, per exemple en administració d’empreses i,d’aquesta manera, distribuir la feina i el risc.

LideratgeTreball en equipComunicacióRelacions personals

Tràmits per a la creació d’empresesFinancesMàrquetingAdministració i direcció d’empreses

HABILITATS PERSONALS

CONEIXEMENTS TÈCNICS

@El sistema educatiu fomental’esperit emprenedor a l’esco-la, i de manera més concretaen els ensenyaments postobli-gatoris. Per aquest motiu hi ha continguts sobre creaciód’empreses tant en el Batxille-rat com en els Cicles Forma-tius, tal com pots comprovaramb aquesta assignatura.

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

42

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

L’ACTUACIÓ DELS EMPRENEDORS (NOUS EMPRESARIS I PER COMPTE D’ALTRI)Moltes vegades es pensa que un emprenedor és sempre una personaque inicia un negoci pel seu compte; tot el que hem dit fins ara s’ha referit a aquesta figura.

Tanmateix, la iniciativa emprenedora no s’ha de limitar necessàriamentals nous empresaris, sinó que també la poden aplicar els assalariatsque treballen per a una empresa.

Això té una especial importància en les empreses de dimensió gran, enquè el propietari o propietaris no les dirigeixen sinó que en molts casostan sols són inversors.

En aquest cas, l’activitat emprenedora correspon als directius i, per quèno, també als treballadors que no tenen ningú al seu càrrec. Aquesta figura se sol anomenar corporate entrepeneur o emprenedor corpora-tiu, en contraposició a l’emprenedor individual.

En l’esquema següent es recullen els objectius que ha d’assolir un em-prenedor corporatiu. En aquest punt és fonamental aconseguir que elsobjectius individuals coincideixin amb els objectius de l’empresa.

Corporate entrepreneur

Empleat que actua amb iniciativa i autonomia per tal d’assolir els objectius del’empresa on treballa.

EX

EM

PLE En Joan és director d’una petita sucursal d’un gran banc i acaba de rebre el

premi a la sucursal amb un increment més gran en volum de negoci de tot el territori nacional.

En Joan i tot el seu equip estan molt satisfets, i pensen que ha valgut la pena el seu esforç visitant tants clients i llançant, de manera constant, nous productes.

— Raonem si en Joan és un emprenedor.

En Joan és un exemple clar d’emprenedor, ja que en reuneix totes les qua -litats, però no és el típic emprenedor que crea una empresa, sinó un empre-nedor que treballa per compte d’altri, el que hem anomenat un emprenedorcorporatiu.

Assegurar el creixement de l’empresa.

Millorar la situació competitiva de l’empresa.

Emprendre nous negocis diversificant activitats.

Objectius de

l’emprenedor corporatiu

INNOVAR!!

Fomentar una cultura emprenedora en l’empresa.

Implicar el personal en nous projectes.

Dissenyar una organització flexible.

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

43

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

3.2. LA CULTURA EMPRENEDORATot el que hem explicat fins ara sobre l’actuació dels emprenedors, bésiguin nous empresaris o directius de l’empresa, s’ha de plasmar enuna sèrie de valors compartits per tots aquells que pertanyen a l’em-presa. És el que s’anomena cultura emprenedora.

Però, és possible crear una cultura emprenedora? Per descomptat, siens quedem de braços plegats aquesta no naixerà per si sola. L’empre-nedor ha d’intentar des del primer moment inculcar els seus valors iprincipis, i procurar que totes les persones que treballen en l’empresaactuïn amb iniciativa, assumeixin responsabilitats i estiguin disposadesa afrontar reptes i innovar tot el que sigui possible.

En el gràfic es contraposa un líder burocràtic, que es limita a manar elsseus subordinats sense deixar-los que tinguin iniciativa, a un líder em-prenedor, que fomenta una cultura emprenedora mitjançant la col.la -boració entre tots els qui formen part de l’empresa.

Cultura emprenedora

Constituïda per un conjunt de valors, creences i idees compartides pels mem-bres d’una organització que fomenten que les persones actuïn per elles mateixes, amb iniciativa i creativitat.

Dins de la cultura emprenedora, tal com hem vist, hi ha una sèrie de valors, en els quals ha d’estar sempre present l’adopció d’un com -portament ètic.

L’ÈTICA DELS EMPRENEDORS

En el món dels negocis, contràriament al que alguns pensen, no tot s’hi val. No es tracta d’una jungla on triomfa el més fort, sinó que cal regir-se per uns principis ètics que són compartits pels membres de la comunitat.

La pregunta és:

Són compatibles l’ètica i els resultats?

La resposta ha de ser afirmativa: els clients busquen una imatge d’hon-radesa per tal de tenir confiança en l’empresa. Si perceben que l’em-prenedor actua sense escrúpols, deixaran de comprar-li.

Per saber-ne mésJa en el segle III el jurista ro-mà Domicio Ulpiano va ex-pressar un pensament que esmanté vigent en el present pertal d’il.lustrar el principi de l’èti-ca en els negocis: «Viure ambhonradesa, no fer mal al proïs-me, donar a cadascú el que ésseu».

� Vegeu SUPÒSIT 3.

Líder burocràtic Líder emprenedor

Col .laboració

Treballadors

Jera

rqui

a

Treballadors

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

44

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

QÜ

ESTI

ON

S És possible que un emprenedor no assumeixi riscos?

— Raona la teva resposta.

Argumenta si el cicle formatiu que estàs cursant et proporcionaformació per a actuar en el futur com a emprenedor.

Quin és el principal objectiu d’un emprenedor corporatiu? Perquè és aquest i no un altre?

És possible crear des de zero una cultura emprenedora en unaempresa? Qui ho pot fer i com?

Consulta la figura que representa els líders burocràtics i els lídersemprenedors de la pàgina 43.

— Explica per què en els primers es parla de jerarquia i, en elssegons, de col.laboració.

Argumenta si un emprenedor ha d’actuar guiant-se per valorsètics.

Busca en una enciclopèdia virtual, per exemple Viquipèdia, unadefinició del terme «ètica» i aplica’l a l’actuació dels empre -nedors.

Esmenta quatre qualitats que ha de tenir tot emprenedor.

Què és un emprenedor corporatiu? En una empresa típica del teusector econòmic, com podria desenvolupar la iniciativa emprene-dora aquest tipus d’emprenedor?

Què s’entén per cultura emprenedora?

Busca a Internet la biografia d’algun emprenedor famós, perexemple en el lloc web del Centre de Recursos per a l’Aprenen-tatge i la investigació de la Universitat de Barcelona www.bib.ub.edu/recursos-informacio/guia-general/biografies/, i des-taca les qualitats personals que l’han fet triomfar. Et proposemcom a exemple els emprenedors Sergey Brin i Larry Page (funda-dors de Google), Henry Ford o Bill Gates, però pots buscar-nequalsevol altre.

Connecta’t a la pàgina web de l’òrgan educatiu de Catalunya i busca els programes i mesures que es duen a terme per tal defomentar l’esperit emprenedor i formar els futurs emprenedors.

— Busca informació sobre quines altres institucions tenen aquestobjectiu.

Entra en la pàgina web de BarcelonaNETactiva, www.barcelonanetactiva.com, i llegeix l’informe «Com ha de ser l’emprenedoravui» que trobaràs en l’enllaç Creació d’Empreses.

— Quines són les habilitats personals que ha de tenir?

Comenta la frase següent i relaciona-la amb l’ètica dels empre-nedors:

«El signe distintiu de la responsabilitat de l’executiu és que exi-geix no tan sols la subjecció a un complex codi moral, sinó tam-bé la creació de codis morals per als altres».

Chester Barnard, The Functions of the Executive, 1938.

38★

37@★

36@★

35@★

34�

33��

32�

31@

26�

30

29

28

27

25

� Vegeu SUPÒSITDE SÍNTESI.

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

45

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

SUPÒSIT 1 L’ESPERIT EMPRENEDOR

Es pot dir que actualment, al cap de cinc anys decrear la seva empresa, la Rosa València és unaempresària d’èxit.

Tot va començar amb un petit taller de costura a Lleida, però la Rosa era una persona decidi-da, disposada a treballar i assumir riscos, i voliaconvertir el taller en quelcom de semblant a unafàbrica.

Actualment té deu empleats i fabriquen milers devestits tradicionals a l’any perquè es llueixin a lesfestes majors i populars de tot Catalunya.

a) Creus que la Rosa respon a la definició d’em-presari que hem estudiat?

b) Quina estratègia empresarial penses que estàseguint?

SOLUCIÓ

a) Es pot afirmar que aquest empresari innova, ja que, a més d’emprar maquinària d’última tecnologia, es preocupa per oferir serveis diferents dels de la competència.

b) És molt aconsellable utilitzar ordinadors en qualsevol tipus d’empresa, per la qual cosa seria convenientque seguís el consell del seu amic. Entre d’altres aspectes, això li serviria per a:

• Instal.lar programes específics sobre gestió de tallers d’automòbil. N’existeixen molts en el mercat (vegeu, per exemple, els llocs web www.autosofttaller.com, o www.cactusgest.com).

• Fer comandes als proveïdors via Internet, visitant les seves pàgines web. Per exemple, pot demanar peces de recanvi en les webs dels diversos fabricants mitjançant operacions de comerç electrònic.

• Estar en contacte amb els clients i, per exemple, avisar-los quan el seu vehicle està reparat mitjançantl’enviament d’un correu electrònic.

• Estar al dia en les innovacions que es produeixen en aquest sector i establir contacte amb companysd’altres localitats a través de fòrums d’Internet.

SOLUCIÓ

a) La Rosa s’ajusta perfectament a la definició: «Persona que amb la seva iniciativa i assumint un risc creauna empresa, n’estableix els objectius, l’organitza i la dirigeix perquè aquests objectius es puguin complir».Ha creat una empresa nova assumint un risc: li ha anat bé, però també podria haver fracassat.

A més, ha organitzat i dirigit l’empresa per tal d’assolir els objectius de benefici i creixement. D’altra ban-da, se suposa que compleix els requisits de l’empresari individual: major d’edat, lliure disposició dels seusbéns i exercici en nom propi d’una activitat empresarial.

b) Dins de les tres estratègies que hem estudiat per a adquirir un avantatge competitiu, la Rosa ha apostatper l’estratègia d’enfocament, ja que s’ha centrat en un segment molt concret dins del mercat de les pe-ces de vestir: els vestits tradicionals catalans que es fan servir a les festes majors i festes populars que se celebren en tot el territori català.

SUPÒSIT 2 L’EMPRESARI I LES NOVES TECNOLOGIES

L’Albert és propietari d’un taller de mecànica per a automòbils i ha invertit en maquinària d’últimatecnologia per tal de donar servei a usuaris de to-tes les marques i fer tota classe de reparacions.Sempre es preocupa per organitzar la feina de lamanera més eficient i oferir als seus clients serveisdiferents dels altres, com per exemple vehicles

de substitució i el compromís de reparació en untemps determinat «o li retornem els seus diners».Un amic l’aconsella que hauria de tenir al taller unordinador amb connexió a Internet.

a) Es tracta d’un empresari innovador?

b) Ha de seguir el consell del seu amic?

SUPÒSITS PRÀCTICS RESOLTS

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

46

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

SOLUCIÓ

Des del punt de vista de l’ètica, és evident que en Carles noactua bé, ja que posa els seus interessos per damunt delsdels seus clients. Pel que fa als resultats que s’obtindran, ala llarga tampoc no és bo el comportament d’en Carles, jaque els clients deixaran de confiar-hi, mentre que amb laMònica s’hi mantindran fidels.

SOLUCIÓ

a) Es tracta d’una estratègia de lideratge en costos, jaque es pretén atreure a un gran nombre de clients oferint menús a baix preu.

b) Ens trobem davant d’una gestió del negoci obsoleta,ancorada en el passat, per la qual cosa és molt fàcil in-troduir innovacions en el servei i en la gestió. Perexemple, canviar la carta totes les setmanes o obrir ales nits oferint tapes, ja que el negoci s’ha mantingutperquè la cuina és de qualitat.

c) La utilització de les noves tecnologies és imprescindi-ble en l’actualitat en tots els negocis. S’ha d’adquiriruna Terminal Punt de Venda (TPV), una connexió a In-ternet que permeti la comunicació amb proveïdors iclients utilitzant el correu electrònic, software específicper a gestionar restaurants...

d) No sabem si l’Albert té les qualitats personals necessà-ries per a actuar com a emprenedor, però en un principisí que en té la formació.

En els estudis d’FP, l’Albert ha hagut d’adquirir els conei-xements necessaris per a gestionar una empresa d’hos-taleria, tot i que ha de continuar formant-se en el futur.

e) L’empresa és un petit desastre en aquest sentit, i nos’hi observa cap indici de cultura emprenedora.

La missió de l’Albert és inculcar-la a poc a poc per talde canviar els valors i la forma de pensar i actuar delpersonal de l’empresa.

SUPÒSIT 3 INICIATIVA I CULTURA EMPRENEDORES

La Mònica i en Carles són dos companysd’estudis que, un cop han finalitzat un ci-cle formatiu de la família de Sanitat, deci-deixen muntar dues empreses: en Carles,un establiment especialitzat en pròtesisauditives i, la Mònica, una ortopèdia.

Es pot dir que tots dos són «grans empre-nedors», amb iniciativa, amb ganes de tre-ballar i valents a l’hora d’innovar i assumirriscos.

Tanmateix, actuen d’una manera molt dife-rent: la Mònica vol que els seus clients es-tiguin satisfets i els aconsella sempre elmillor producte adaptat a les seves neces-

sitats, que no és no necessàriament el més car. En Carles,en canvi, vol guanyar diners costi el que costi i no li impor-ta «enganyar» els seus clients venent-los articles que en realitat no necessiten.

— Quin comportament és el correcte?

SUPÒSIT DE SÍNTESI

L’Antoni Mora regenta des de fa 40 anysun restaurant especialitzat en menús deldia en un cèntric carrer de Girona, quepassa per ser un dels més barats de la ciu-tat. L’Antoni està pensant a jubilar-se i hadecidit deixar el negoci al seu fill Albert.

Aquest ha estudiat un cicle formatiu degrau superior d’Hostaleria, però mai no hatreballat al restaurant del seu pare.

Quan l’Albert es fa càrrec del negoci, ob-serva amb estupor que tot es duu a termepràcticament com el dia en què es va obrir,tot i que la cuina es considera al gust delsclients.

Els plats del dia s’apunten en una pissarra,la carta està escrita a mà i s’utilitza la caixaenregistradora de maneta que el seu pareva adquirir els anys setanta.

a) Quina estratègia empresarial segueixaquest negoci?

b) Quines innovacions podria introduir l’Albert per tal de millorar l’empresa?

c) Com podria l’Albert introduir les novestecnologies?

d) Penses que l’Albert té la formació ne-cessària per a ser un emprenedor?

e) Hi ha una cultura emprenedora en l’em-presa? Es pot millorar la situació?

SUPÒSITS PRÀCTICS PER RESOLDRE

Edicions Vaixell SA és una gran empresa del sectoreditorial la propietat de la qual està dividida entre mol-tes persones i altres grups empresarials. Entre els seusempleats hi ha diversos directius com ara el gerent, ladirectora editorial, el director de recursos humans i la directora de màrqueting.

— En aquest cas, on és la figura de l’empresari?

La Daniela és una ciutadana argentina resident a Bar-celona que pretén obrir una botiga dedicada a la venda d’articles d’alimentació típics del seu país. Percomençar, contractarà dos empleats.

a) Es pot dir que és una empresària?

b) Quins tràmits administratius ha d’efectuar?

En Jaume Ribes ha decidit deixar de treballar per a altres i crear la seva pròpia empresa. Quins requisitsnecessita per a ser un empresari individual?

La Sònia és una jove emprenedora apassionada del’esport que decideix obrir un gimnàs.

— Argumenta quines estratègies empresarials pot se-guir per a obtenir un avantatge competitiu i compodria enfocar cadascuna d’aquestes estratègies.

Busca informació en el teu sector d’activitat, i descriules activitats empresarials que han introduït innova-cions en el producte o servei.

L’Antoni, en Miquel i la Laura són tres socis d’una pe-tita empresa i estan convençuts que la innovació és la clau de l’èxit, però necessiten assessorament i ajutfinancer.

— Esmenta dos organismes als quals podrien acudir i busca a Internet informació sobre els ajuts queconcedeixen.

Un pastisser pensa que el beneficiaria introduir novestecnologies d’informació i comunicació. Quines li po-den convenir i en quin sentit?

Un petit empresari ha obtingut un certificat digital del’FNMT però no sap massa bé què fer-ne. Quina utili-tat té?

La Margarida treballa per a un banc i està convençudaque la innovació és la millor manera d’obtenir resultats.

— Quines innovacions s’han introduït en els darrerstemps en el sector financer?

En Josep ha pensat crear una empresa, però conside-ra que necessita un soci que aporti experiència en lagestió, amb l’objectiu d’innovar.

10★

9★

8�

7�

6@

5�

2. L’EMPRESARI I LES NOVES TECNOLOGIES

4★

3�

2

1

1. L’ESPERIT EMPRENEDOR — Descriu una activitat que en Josep pugui exercir enla qual la innovació sigui un factor clau i quin és elperfil del soci que ha de buscar. Ho pots treballaren equip.

En Manel sempre ha desitjat tenir el seu propi negoci; té una formació de base molt bona, però desconfia deles seves possibilitats i no li agrada assumir riscos.

a) Creus que podria tenir èxit?

b) Què podria fer per tal de complir el seu somni pelque fa a formació complementària, recerca de so-cis...?

L’Aina treballa per a una empresa de disseny gràfic i té una gran creativitat i llibertat per organitzar la sevafeina i introduir innovacions.

— Es pot dir que és una emprenedora?

Dos amics empresaris comproven que tenen una ma-nera d’actuar molt diferent: l’un és autoritari amb elsseus empleats i no els deixa prendre cap iniciativa,mentre que per al segon, més que empleats, són col-la boradors.

— Quin tipus de lideratge exerceix cadascun?

En Rubèn viu a Catalunya i està buscant el suportd’organismes públics amb el propòsit d’exercir com aemprenedor. Assessora’l sobre on ho podria buscar.

14@★

13�

12

11

3. INICIATIVA I CULTURA EMPRENEDORES

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

47

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

SUPÒSITS DE SÍNTESI

Considera l’empresa Microsoft:

a) Creus que Bill Gates és un exemple d’empre-nedor?

b) Quina estratègia empresarial ha seguit?

c) Quines innovacions ha introduït?

d) Creus que el seu comportament és ètic?

En Joan Antoni Garriga és una persona amb talenti iniciativa que ha patentat un nou sistema de des-cans aplicable a matalassos i coixins, de maneraque decideix crear una empresa per tal de comer-cialitzar-lo, i n’encarrega la fabricació a un tercer.

a) Quina estratègia empresarial li recomanaries?

b) Es podria introduir alguna innovació, a bandade la novetat que representa el producte en simateix?

c) Com creus que en Joan Antoni pot emprar lesnoves tecnologies?

d) Necessitaria en Joan Antoni cap tipus de for-mació?

e) Com podria introduir a la seva empresa unacultura emprenedora?

16

15

RESUM

48INICIATIVA EMPRENEDORA

Empresari: persona que, amb la seva iniciativa i assumint un risc,crea una empresa, n’estableix els objectius, l’organitza i la diri-geix perquè aquests objectius es puguin complir.

Evolució històrica• Abans del segle XVIII: terratinent i mestre artesà.• Mercantilisme (segle XVIII): mercader sedentari.• Revolució Industrial (segle XIX - començaments del segle XX):

capitalisme industrial.• A partir del segle XX: directiu modern (grans empreses) i emprene-

dor (pimes).

Requisits legals per a ser empresari• Major d’edat.• Lliure disposició de béns.• Exercir una activitat mercantil.

Estratègia empresarial: pla d’acció a llarg termini encaminat adesenvolupar l’avantatge competitiu d’una empresa per tal d’as-solir els objectius fixats.Tipus d’estratègies: lideratge en costos, diferenciació, enfocament.

Innovació empresarial: procés mitjançant el qual les empresesdesenvolupen nous productes, serveis, processos productius o for-mes d’organització que els permetran d’assolir avantatges com-petitius.

Organismes i institucions que donen suport a la innovació• Direcció General de Política de la Petita i Mitjana Empresa.• ANCES (Associació Nacional de Centres Europeus d’Empre-

ses i Innovació Espanyols).• Consell Superior de Cambres de Comerç.

Noves tecnologies i innovació• Informàtica.• Internet.• Correu electrònic.

Factors d’iniciativa dels emprenedors• Capacitat per prendre decisions i assu-

mir riscos.• Creativitat i afany d’innovació.• Confiança en ells mateixos.• Sentit pràctic.• Organització.• Facilitat per a les relacions personals.• Constància.

Cultura emprenedora: consti-tuïda per un conjunt de va-lors, creences i idees com-partides pels membres d’unaorganització que fomentenque les persones actuïn perelles mateixes, amb iniciativai creativitat.

Ètica dels emprenedors

L’empresari i les noves tecnologies

Esperit emprenedor

Iniciativa i cultura emprenedores

• Certificats d’usuari i signatures digi-tals.

• Comerç electrònic.

Formació dels emprenedors• Habilitats personals.

• Coneixements tècnics.

Nous empresaris

Emprenedor corporatiu: empleatque actua amb iniciativa i autono-mia per tal d’assolir els objectiusde l’empresa on treballa.

* Al final del llibre trobaràs les solucions de l’autoavaluació. Comprova si has respost correctament. Si no ha estat així, no et preocupis, revisa la unitati torna-ho a intentar.

2

UN

ITAT

EMPR

ESA

I CUL

TURA

EM

PREN

EDO

RA

49

UT2

.Ini

ciat

iva e

mpr

ened

ora

Els primers empresaris que no eren els propietarisde l’empresa van aparèixer:

a) En el mercantilisme.

b) En la Revolució Industrial.

c) En el segle XX.

Indica si l’afirmació següent és vertadera o falsa, ijustifica la teva resposta: «En alguns casos, elsemprenedors no corren riscos derivats de la sevaactivitat».

Quins són els requisits legals per a exercir com a empresari individual?

Un treballador per compte propi que actuarà coma empresari ha de dur a terme, principalment, trà-mits:

a) Fiscals.

b) Laborals.

c) Tots dos.

Indica si l’afirmació següent és vertadera o falsa, i justifica la teva resposta: «Una estratègia és unpla d’acció a curt termini encaminat a complir unasèrie d’objectius establerts per endavant».

L’estratègia de lideratge en costos:

a) Consisteix a assolir el lideratge de mercat béapujant o abaixant els preus respecte dels dela competència.

b) Tracta de centrar-se en un producte concretque no ofereix cap més empresa.

c) Cap de les respostes anteriors és correcta.

Indica si l’afirmació següent és vertadera o falsa, i justifica la teva resposta: «La innovació és quel-com que han de tenir en compte tots els empre -saris, amb independència de la dimensió de l’em-presa i el sector de l’activitat».

7

6

5

4

3

2

1 Quins programes de suport a la innovació ofereixel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç?

L’ús d’Internet:

a) És sempre beneficiós per a les empreses.

b) És beneficiós si es fa amb prudència.

c) Només beneficia les empreses d’una determi-nada dimensió.

El comerç electrònic:

a) Elimina intermediaris entre l’empresa i el con-sumidor.

b) No possibilita que l’empresa tingui un margemés gran per cada producte que ven.

c) És adequat per a tot tipus de clients.

Què és un emprenedor corporatiu?

Indica la resposta correcta:

a) A un bon emprenedor tan sols li cal tenir ini -ciativa.

b) Les habilitats personals de l’emprenedor nosón suficients per a respondre amb èxit a la incertesa dels mercats actuals.

c) Una formació completa assegura l’èxit de l’em-presari.

Indica si l’afirmació següent és vertadera o falsa, ijustifica la teva resposta: «Els emprenedors s’hande centrar a guanyar diners, sense tenir en comp-te altres consideracions».

Quins passos ha de fer i quines qualitats ha deposseir un emprenedor que fundi una pime del teusector productiu?

Creus que tens les aptituds i actituds necessà-ries per a ser un emprenedor? Justifica la teva res-posta.

15

14

13

12

11

10

9

8

AUTO AVALUACIÓ

Això és una font contínua de proble-mes. Per molt que t’associïs amb per-sones motivades, si alguna cosa surtmalament, llançaràs la tovallola d’en -trada.»

«No ho pots apostar tot a unaúnica carta. Si un projecte s’en-sorra per qüestions alienes a la teva tasca pro -fessional, n’has de tenir d’altres en llista d’espera.Els enganys, els falsos somnis i els miratges sónconstants, cal d’anticipar-s’hi i no donar-se pervençut. Com més aviat sàpigues que en surt un decada 20 projectes, millor.»

«La primera empresa ets tu mateix... tu ets l’em-presa interna. Com millor et gestionis (el temps,

Tu ets l’empresa; aprèn a gestionar-te tu mateix.

De cada 20 projectes, en surtun... per tant, n’hauràs de presentarmolts.

50 REVI

STA

>> Empresa i cultura emprenedora

*

url

Traduït i adaptat de: Emprendedores | juliol de 2008

CONSELLS PER AEMPRENEDORSHem parlat amb mig centenar d’emprenedors es-panyols de diferents sectors i amb empresaris jaconsagrats per preguntar-los quins consells elshauria agradat de rebre quan començaven a em-prendre.

Ens han revelat, sobretot, aquells que els haurienestalviat disgustos i diners. Es tracta de les re -comanacions que no t’expliquen en un màster, niapareixen en els llibres i que només s’aprenenamb l’experiència. Tal com assegura Antonio Pe-drosa, un dels emprenedors als quals ens hemacostat per preparar aquest dossier: «Quan et do-nen consells, com que a tu no t’ha passat, la ve -ritat és que no els tens en compte. I ho hauries de fer».

«Si només estàs pensant a fer-te ric, vas per moltmal camí.

Has de tenir vocació d’empresari. Planteja’t pri-merament quin tipus d’empresa vols crear, i ambquina projecció de futur.

Hi ha emprenedors que munten el seu negoci úni-cament perquè es queden a l’atur i no tenen —ono hi veuen— cap més sortida.

És un error pensar que únicamente muntes la teva empresaper guanyar diners.

posicionament en les relacions que estableixes,pensaments i idees), més centrada estarà la tevaempresa externa. En canvi, si no saps gestionar-te,es reflectirà en el teu negoci.»

«Aleshores és quan molts emprenedors llancen latovallola... i la tovallola no l’hem de llançar mai. Amés de constància, un emprenedor ha de tenirambició. Cal apuntar alt des del començamentperquè, si no, no hi arribaràs mai.»

«La veritat és que no hi ha fórmules màgiques perescoltar, cal estar sempre disponible per als altres.Sempre que sóc a l’oficina, la porta és oberta i el meu equip sap que pot entrar sense trucar a

Tingues capacitat d’escoltar per incorporar bones idees, vinguin de qui vinguin.

Sempre hi ha un moment en què no et donen un crèdit.

compartir amb mi les seves idees. També funciona fomentar el treball en equip i per projectes, i lacol.laboració entre diferents departaments.»

«Hauries d’abordar un procés de creixement no-més quan tinguis un model de gestió definit, esta-ble i fiable i t’acompanyi una clientela consolidadai mostris una capacitat per mantenir o millorar lateva xifra de negoci amb els mateixos patrons dequalitat. Créixer implica finançament, recursos hu-mans i més dificultat de gestió. És una decisiócomplicada i no exempta de riscos.»

«Els ajuts públics s’han de plantejar així: primera-ment, busco diners per finançar la inversió que ne-cessito i, després, presento els papers per veure sipuc recuperar o abaratir la inversió. Sense oblidarque pot ser que no te la concedeixin.»

Les subvencions públiques et poden sortir el doble de cares.

No tinguis pressa per créixer.

«A mesura que creix el negoci, les decisions estornen més complexes.

És imprescindible que disposis de diverses fontsd’informació abans de treure conclusions.

Un cop disposes de dades fiables, el millor és recollir més d’una opinió abans de prendre unadecisió. Per a fer-ho, t’has d’envoltar de personescapaces d’aportar consells constructius... i desin-teressats. Com menys errors cometis, menys di-ners perdràs.»

Els emprenedors que prenen decisions per ells mateixos assumeixen un gran risc.

51

?Què significa que un empre-nedor ha de «gestionar-se a si mateix»? Quines dife -rències creus que existeixenentre la gestió d’una granempresa i la gestió que hade dur a terme un emprene-dor?

D’entre tots els consellsque es recullen en aquestesopinions, selecciona’n tres que consideris clau per tald’obtenir l’èxit en l’activitatemprenedora, i justifica lateva elecció.

2

1