8/6/2019 03El procs de coneixement sensibilitat i enteniment en Kant

1/5

www.alcoberro.info

1

EL PROCS DE CONEIXEMENT:

SENSIBILITAT I ENTENIMENT EN KANT1.- Diferncia entre sensibilitat i enteniment

Kant distingeix entre dues menes de coneixement: sensibilitat (coneixementsensible) i enteniment (coneixement intellectual); sense copsar la diferncia entreambds tipus no s possible entendre per qu la metafsica no pot ser una cincia.

1.- SENSIBILITAT s la capacitat, passiva, que t el nostre psiquisme de serafectat per les coses, o de rebre representacions.

2.- ENTENIMENT s la capacitat, activa, que t el psiquisme de produir per ellmateix (espontniament) coneixement.

A la CRTICA DE LA RA PURA (A 51) Kant afirma:

La nostra naturalesa comporta que la intuci noms pot sersensible, s a dir que no cont sin el mode amb que som afectatspels objectes. La capacitat de pensar lobjecte de la intuci s, encanvi, lenteniment.

En definitiva: comencem a copsar el mn, tal com ens ve de lexterior, a travs dela sensibilitat. La sensibilitat s una capacitat que ens permet rebre impressions deles coses. Per hi ha un segon nivell de coneixement que s lenteniment, que enspermet pensar els objectes.

Donat que la Crtica s una arquitectura de la ra, podrem dir que la sensibilitat sel fonament que far possible construir lenteniment.

2.- El coneixement sensible

El coneixement sensible s el que ens permet copsar els fenmens. Fainomenonen grec significa all que apareix, el que es fa present... en definitiva, elsfenmens sn les sensacions.

Per aqu cal fer un primer incs: no coneixem els fenmens (ni els podremconixer) tal com sn en ells mateixos (purs) sin que els coneixem tal com ensapareixen. El fenomen s, doncs, lobjecte duna intuci emprica. Quan copsemalguna cosa ens cal distingir entre dos nivells: la matria percebuda (all quepercebo: per exemple, un arbre) i la forma de la percepci (la meva manera deposar-me, per exemple, davant larbre en qesti).

8/6/2019 03El procs de coneixement sensibilitat i enteniment en Kant

2/5

www.alcoberro.info

2

Hi ha dos elements fonamentals i bsics pel que fa a la forma de la percepci:espai i temps. Fora ( o ms enll) despai i temps no hi ha percepci possible. Peraix diem que sn formes a priori a priori i intucions pures.

.- FORMES: Que lespai i el temps sn formes significa que no sn impressionssensibles particulars (colors, sons...) sin la forma o la manera (el mode) compercebem totes les impressions particulars. Els colors o els sons es perceben enlespai i en el temps.

.- A PRIORI: Vol dir que el seu coneixement i la seva validesa sn independentsde lexperincia. Espai i temps no procedeixen de lexperincia, sin que laprecedeixen, s a dir, sn les condicions per tal que lexperincia sigui possible.Que espai i temps siguin a priori significa que estan en el subjecte de boncomenament per a ser aplicats a les dades empriques de la sensaci.

.- DE LA SENSIBILITAT: s a dir, del coneixement sensible. La sensibilitat externadepn despai i temps (jo llegeixo aix ara a casa meva) i la sensibilitat internadepn noms del temps (p. ex. la imaginaci, els records, etc se succeeixen en eltemps).

.- INTUCIONS: Significa que espai i temps no sn conceptes de lenteniment, sinque sn previs a lenteniment i el fan possible.

.- PURES: Vol dir que no tenen contingut empric. Espai i temps sn com duescoordenades buides en qu sordenen les impressions sensibles.

2.1.- Lespai

Lespai s per a Kant la forma a priori de la sensibilitat. Tot objecte exterior ens elrepresentem en lespai. Posseeix les segents caracterstiques:

1.- Lespai no s un concepte empric extret de les experincies externes (B 38)

2.- Lespai s una necessria representaci a priori, que serveix de base a totesles representacions externes (A 24, B 39)

3.- Lespai no s un concepte discursiu o un concepte relacional, sin una intucipura (A 25, B 39)

4.- Lespai es presenta com una magnitud donada i infinita (B 40)

Daquestes caracterstiques sen deriven dues conseqncies:

.- Lespai no representa cap propietat de les coses, ni en elles mateixes ni en lesseves relacions mtues.

8/6/2019 03El procs de coneixement sensibilitat i enteniment en Kant

3/5

www.alcoberro.info

3

.- Lespai no s ms que la forma de tots els fenmens dels sentits externs. Que hihagi espai s una condici subjectiva de la sensibilitat.

2.2.- El temps

El temps, en tant que forma pura de la sensibilitat humana, pertany al domini de lasensibilitat interna i fa possible que captem les dades ordenades successivament.

1.- El temps no s cap concepte empric extret dalguna experincia (B 46)

2.- El temps s una representaci necessria que serveix de base a totes lesintucions. Ve donat a priori i noms en ell s possible la realitat dels fenmens (A31, B 46)

3.- En aquesta necessitat a priori es basa igualment la possibilitat de formularprincipis apodptics sobre les relacions temporals o axiomes del temps en general(A 31, B 47)

4.- El temps no s un concepte discursiu o, com es diu, universal, sin una formapura de la intuci sensible (A 32, B 47)

5.- La infinitud del temps vol dir simplement que cada magnitud temporaldeterminada noms s possible introduint limitacions en un temps nic que serveixde base. Loriginria representaci temps ha de ser donada, doncs, com aillimitada (A 32, B 48)

Les conseqncies que sen deriven sn:

.- El temps no s quelcom que existeixi per si mateix o inherent a les coses com adeterminaci objectiva, s a dir, quelcom que subsisteixi un cop feta labstraccide totes les condicions subjectives de la seva intuci (A 33, B 49)

.- El temps no s altra cosa que la forma del sentit intern, aix s, de lintuir-nos anosaltres mateixos i el nostre estat intern (A 33, B 49)

.- El temps s condici formal a priori de tots els fenmens (A 34, B 50)

2.3.- Qu vol dir revoluci copernicana del coneixement

El fet que espai i temps siguin formes pures de la sensibilitat i que, per tant, totesles dades sensibles calgui estructurar-les en aquestes dues estructures ser moltimportant en la crtica a la metafsica. La uni de les dades empriques i les formespures constitueix el fenomen.

El fenomen s, doncs, el resultat dun procs que arranca de la intuci sensible iculmina amb laplicaci de les formes pures de la sensibilitat. No hi ha, doncs,fenmens fora dels subjectes. Aix significa que no coneixem el que sigui la cosa

8/6/2019 03El procs de coneixement sensibilitat i enteniment en Kant

4/5

www.alcoberro.info

4

en s, lobjecte tal qual s, sin tan sols en tant quant ens afecta. Aix significauna revoluci en les teories del coneixement defensades fins aleshores i que elpropi Kant anomena revoluci copernicana del coneixement.

3.- El coneixement intellectual

A ms del coneixement sensible, tenim, segons Kant, un segon nivell deconeixement de coneixement. Es tracta del coneixement intellectual, la funci delqual es pensar els objectes.

Amb el coneixement sensible sha arribat a constituir, a partir de les dadesrebudes en la sensibilitat, una pluralitat de fenmens que no posseeixen unitat.Aquesta tan sols saconsegueix a travs del pensar, s a dir, a travs dunaactivitat capa dunificar la pluralitat dels fenmens. Aquesta activitat la porta a

terme lenteniment o facultat de jutjar que atribueix als fenmens determinatsconceptes.

En el cas de lenteniment cal aplicar tamb lesquema de matria i forma. Lamatria sn aqu els fenmens i la forma sn els conceptes que el mateixenteniment aporta.

3.1.- Conceptes, judicis i categories

Kant distingeix entre conceptes a priori i a posteriori.

.- Els conceptes a posteriori provenen de lexperincia, de lobservaci de lesdades comunes a diferents objectes. Sn conceptes emprics (casa, mamfer...)

.- Els conceptes a priori per contra els produeix lenteniment espontniament (s adir, per si mateix) i no provenen de lexperincia. s per aix que els anomenapurs.

Per a Kant, els conceptes purs a priori sn els que tenen veritable importncia peral coneixement intellectual. En tractar de determinar quins sn aquests conceptespurs, Kant fa una llarga marrada per la lgica aristotlica i pel que anomenadeducci metafsica de les categories, arriba a la conclusi que nhi ha dotze:

UnitatPluralitatTotalitat

RealitatNegaciLimitaci

SubstnciaCausalitatComunitat

PossibilitatExistnciaNecessitat

Per limportant no s ni si sn dotze, ni com arriba a establir que sn aquests i nodaltres. All significatiu s que, segons Kant, aquests dotze conceptes pursdesenvolupen un paper fonamental en lactivitat intellectual: no podrem pensar elmn si el nostre enteniment no tingus aquests dotze conceptes purs que sn com

8/6/2019 03El procs de coneixement sensibilitat i enteniment en Kant

5/5

www.alcoberro.info

5

principis globals que ens permeten classificar qualsevol altre concepte empric iqualsevol experincia.

Cal tenir presents dues qestions importants pel que fa als conceptes purs delenteniment:

1.- Els conceptes purs sn condicions transcendentals, necessries del nostreconeixement dels fenmens.

Aix significa que lenteniment no pot pensar els fenmens si no s aplicant-losaquestes categories. Si no tingussim els conceptes purs (substncia, causa,afirmaci, etc...) no ens quedarien sin un conjunt dimpressions sensiblesinconnexes i desarticulades.

2.- Els conceptes purs o categories sn buits.

De la mateixa manera que lespai i el temps han domplir-se amb les impressionssensibles, els conceptes purs han domplir-se amb les dades procedents delconeixement sensible. Les categories no tenen aplicaci vlida ms enll delsfenmens, s a dir de lexperincia.

4.- Per qu la metafsica no pot ser cincia.

A partir de la distinci entre sensibilitat i enteniment i de laparici de les categoriesja podem comprendre per qu la metafsica no pot ser considerada una cincia.

La metafsica no pot ser cincia perqu s un conjunt de proposicions o de judicissobre realitats que estan ms enll de lexperincia. Si les categories nomspoden usar-se legtimament en la seva aplicaci als fenmens (s a dir, a all queve donat en lexperincia) s obvi que qestions com Du o la immortalitat delnima no pertanyen a lmbit de lexperincia. Per tant s obvi que la metafsicano pot ser cincia.

Intentar aplicar les categories ms enll de lexperincia noms dna lloc a errorslgics i a illusions. Els humans mai no podrem conixer la cosa en s. Estemlimitats al mn dels fenmens. La metafsica s una illusi transcendental, s a

dir, un s incorrecte dels conceptes ms enll de lempric.

Per que la metafsica sigui lgicament contradictria i illegtima no vol dir quesigui absurda. La metafsica s tamb una tendncia inevitable dacord alsprincipis mateixos de la ra. La ra humana tendeix inevitablement a la recerca delincondicionat i, daqu que tendeixi a fer-se preguntes i a formular respostes dunamanera acrtica sobre Du, lnima i el mn com a totalitat.

APUNTS A PARTIR DE:

M. Caballero i altres: NOESIS, Ed. Vicens Vives, Bcn, 1992Juan Manuel Navarro Toms Calvo: HISTORIA DE LA FILOSOFIA, Ed. Anaya, Madrid, 1983