04 ESTRATEGIA Avaluar i integrar críticament informació

7/31/2019 04 ESTRATEGIA Avaluar i integrar crticament informaci

1/9

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

1

CICLE SUPERIOR DE PRIMRIA

TALLER DE LECTURAEstratgia lectora treballada: Avaluar i integrar de manera crtica la nova informaci i

remodelar, si cal, les idees inicials.

LA XOCOLATA, DON VA VENIR

Si a alg se li acudia de dir, per exemple, que el nostre rei Jaume I, abans dembarcar-se

per a la conquesta de Mallorca, es va prendre una bona tassa de xocolata es veu que

als reis, la xocolata els agradava molt- cometria el que en diem un anacronisme, un

anacronisme imperdonable. Perqu en temps de Jaume I, a Europa, encara no es

coneixia la xocolata.

Efectivament, la xocolata, talment com alguns altres aliments avui molt populars -les

patates, els tomquets, el blat de moro...- ens va venir dAmrica i, per tant, els europeus,

no la coneixien abans del segle XVI.

La xocolata -nom que prov duna paraula asteca- sobt del cacau, ms exactament,

dels grans del cacau (Theobroma cacao), que s un arbre que fa de 5 a 7 metres

dalria. Els indgenes dAmrica feien servir aquests grans com a aliment i, alhora, com

a moneda.

Sembla que la primera notcia que els europeus

van tenir de la xocolata va ser quan els

espanyols comandats per Hernn Corts vanarribar a Mxic lany 1519. Els asteques -els

pobladors autctons duna bona part de Mxic-

feien una beguda amb grans de cacau, torrats i

aixafats, i barrejats amb aigua, farina de blat de

moro, pebre i vainilla. Moctezuma, emperador dels asteques, va acollir Hernn Corts i li

va oferir una tassa de xocolata. Corts va trobar que era molt bona, encara que una mica

amargant, i al cap de poc va enviar a Espanya una de les seves naus -una que no devia

fer cremar- ben carregada de sacs de cacau.


2/9


2

La nova beguda va tenir un xit extraordinari. En lloc de pebre hi van ficar sucre, i van

trobar que aix encara era ms bona. Molt aviat en van tenir notcia a molts pasos de

lEuropa occidental, especialment a Itlia, Frana, Holanda i Alemanya, i la gent de diners

-els reis i els magnats, la noblesa i lalta burgesia- es van convertir en uns grans

consumidors de xocolata, especialment desfeta.

Durant molt de temps la xocolata era un luxe, reservat a qui tenia prou diners per poder-lo

pagar, per al segle passat, amb lera industrial, la xocolata es va popularitzar

definitivament i va ser un aliment assequible a tothom. Qui trobarem avui, per curt

darmilla que vagi, que no es pugui permetre de berenar amb una llesca de pa amb

xocolata, o de beuren una tassa de desfeta de tant en tant?

Tal com ha passat amb altres productes propis i exclusius duna determinada zona

geogrfica, a les colnies europees dAmrica van procurar mantenir, tant de temps com

van poder lexclusiva en el conreu del cacau, aquell arbre que donava uns beneficis tan

llaminers. I alguns reis no es van saber estar de concedir monopolis, s a dir, drets

exclusius, per al conreu del cacau.

Per tard o dhora va passar el que era inevitable: el conreu del cacau va saltar a altres

pasos amb unes condicions climtiques favorables. Aix, al segle XVII es va iniciar a lesFilipines, desprs a Ceilan (actual Sri

Lanka) i Java. I des de Brasil, va passar

a Fernando Poo i es va estendre per

diversos pasos dfrica, que s,

actualment, la principal rea de conreu.

Un altre gran productor s el Brasil.

Avui dia, la xocolata t una granimportncia com a aliment, en els

menjars lleugers (esmorzars i berenars) i en les postres i els gelats. Els pastissers la fan

servir generosament, algunes vegades potser ms del compte i tot, perqu la xocolata,

amb el seu gust tan caracterstic i penetrant, que agrada a tothom, pot, fins i tot,

dissimular la mala qualitat dun pasts o dunes galetes.

Albert Jan, La xocolata, don va venir (Adaptaci). Cavall Fort, nm. 783, pg. 6 i 7


3/9


3

CONNEXI:

- A qui no li agrada la xocolata? Es fa difcil trobar alg que no li agradi gens.

- Des de ben petits nhem menjada: en presa, desfeta, en pastissos, etc.

- La xocolata s una menja molt habitual i, potser, mai no ens hem plantejat de quinaplanta sextreu?, don prov, etc.?

* * * * * * * * * *

MODELATGE:

Presentaci de lestratgia:

Avaluar i integrar de manera crtica la nova informacii remodelar, si cal, les idees inicials

El treball daquesta estratgia lectora sorganitza a partir de tres apartats:

Informacions que aporta el text. Coses que sabia. Noves informacions integrades: remodelades, modificades...

Avaluar i integrar de manera crtica la nova informaci i remodelar les idees inicials

s, a la prctica, una activitat mental les fases de la qual inevitablement

sencavalquen. s bo per, de tant en tant, en 1r lloc, aturar-se i ser conscient

daquesta activitat mental imprescindible per a la comprensi del text. I, en 2n lloc,

exercitar-la en textos reals.

Per tant, poder esmicolar les diferents passes pot ser til perqu lalumnat prengui

conscincia de ls daquesta estratgia i, alhora, pugui reforar-la seguint una pauta.

Cal tenir en compte que aquesta prctica -La xocolata, don va venir- es fa a partir dunsupsit. Shi explica la manera de procedir dun lector hipottic i que, evidentment,

altres lectors podrien fer-ho daltres maneres igualment vlides.

Aix doncs, les idees recollides a Coses que sabia i a Noves informacions

integrades: remodelades, modificades... volen aproximar-se a all que un alumne de

cicle superior de primria, posem per cas, podria ser que sabs.

Per facilitar el treball sobre el text, comenarem dividint-lo en unitats informatives

prenent com a referent els pargrafs.

* * * * * * * * * *


4/9


4

1a part del text

Si a alg se li acudia de dir, per exemple, que el nostre rei Jaume I, abans dembarcar-seper a la conquesta de Mallorca, es va prendre una bona tassa de xocolata es veu queals reis, la xocolata els agradava molt- cometria el que en diem un anacronisme, unanacronisme imperdonable. Perqu en temps de Jaume I, a Europa, encara no esconeixia la xocolata.

Efectivament, la xocolata, talment com alguns altres aliments avui molt populars -lespatates, els tomquets, el blat de moro...- ens va venir dAmrica i, per tant, elseuropeus, no la coneixien abans del segle XVI.

Informaci que aporta el text Coses que sabiaNoves informacions integrades(remodelades, modificades...)

- Hi ha productes com: laxocolata, les patates, els

tomquets, el blat de moro,etc. que els hem conegut apartir del descobrimentdAmrica (segles XV XVI).

- Sha de vigilar amb elsanacronismes a lhora deparlar dalgun productealimentari, com pot ser laxocolata.

- El rei Jaume I va conquistarMallorca.

- La patata, la xocolata i el

caf sn productesoriginaris dAmrica.

- El rei Jaume I va conquistar

Mallorca. No estic gaire segurde qui era aquest rei i en quinapoca va viure.

- El tomquet i el blat de morotamb sn productes originarisdAmrica.

- Anacronisme vol dir que nolliga amb lpoca de qu esparla. Que una idea, un

objecte, una paraula, etc. es faservir fora de lpoca que licorrespon.

2a part del text

La xocolata -nom que prov duna paraula asteca- sobt del cacau, ms exactament,dels grans del cacau (Theobroma cacao), que s un arbre que fa de 5 a 7 metresdalria. Els indgenes dAmrica feien servir aquests grans com a aliment i, alhora, com

a moneda.


- La paraula xocolata provde la llengua asteca.

- El nom tcnic de la xocolatas el de Theobroma cacao.

- La xocolata sobt del

- La xocolata sobt delcacau.

- (*) El cacau s un tuber-

cle o una llavor1.

- La paraula xocolataprov dela llengua asteca.

- El nom tcnic de xocolata s

el de Theobroma cacao.

1 Les afirmacions precedides dun asterisc (*) sn incorrectes.


5/9


5

cacau, un arbre que sol ferentre 5 i 7 metres.

- Els indis dAmrica feien

servir els grans de cacau com

a aliment i com a moneda.

- El cacau s un arbre que solfer entre 5 i 7 metres (i per tantno s ni un tubercle ni unallavor).

- La xocolata selabora a partirdels grans de cacau.

- Els indis dAmrica feienservir els grans de cacau com aaliment i com a moneda.

3a part del text

Sembla que la primera notcia que els europeus van tenir de la xocolata va ser quan elsespanyols comandats per Hernn Corts van arribar a Mxic lany 1519. Els asteques -els pobladors autctons duna bona part de Mxic- feien una beguda amb grans decacau, torrats i aixafats, i barrejats amb aigua, farina de blat de moro, pebre i vainilla.Moctezuma, emperador dels asteques, va acollir Hernn Corts i li va oferir una tassade xocolata. Corts va trobar que era molt bona, encara que una mica amargant, i alcap de poc va enviar a Espanya una de les seves naus -una que no devia fer cremar-ben carregada de sacs de cacau.


- La primera notcia que elseuropeus van tenir de laxocolata va ser quan HernnCorts va arribar a Mxic,lany 1519.

- Els asteques feien unabeguda amb grans de cacau,torrats i aixafats i barrejatsamb aigua, farina de blat demoro, pebre i vainilla.

- A Hernn Corts li vaagradar la xocolata queMoctezuma li va oferir perqula tasts.

- Hernn Corts va comenara enviar a Espanya vaixells

carregats amb sacs de cacau.

- El descobriment dAmricava ser lany 1492.

- Els espanyols van tenirmoltes guerres amb elsindgenes dAmrica.

- Si b s cert que elsespanyols van haver de lluitarcontra els indgenes de Mxic,en un primer moment lesrelacions entre Hernn Corts iMoctezuma eren bones.

- Els espanyols van arribar a

Mxic uns 27 anys desprs delprimer desembarcament deColom a Amrica.

- Els asteques nom dels indisde Mxic- feien una begudabarrejant: grans de cacautorrats i aixafats, aigua, farinade blat de moro, pebre ivainilla.

- Hernn Corts va ser qui vaordenar els primers enviamentsde sacs de cacau a Espanya.


6/9


6

- Es veu que Hernn Cots,abans, havia fet cremar moltesde les seves naus. Per qu hodevia fer aix? Potser no voliatornar mai ms a Espanya? Joaix no ho hagus fet mai.

4a part del text

La nova beguda va tenir un xit extraordinari. En lloc de pebre hi van ficar sucre, i vantrobar que aix encara era ms bona. Molt aviat en van tenir notcia a molts pasos delEuropa occidental, especialment a Itlia, Frana, Holanda i Alemanya, i la gent dediners -els reis i els magnats, la noblesa i lalta burgesia- es van convertir en uns gransconsumidors de xocolata, especialment desfeta.

Durant molt de temps la xocolata era un luxe, reservat a qui tenia prou diners per poder-lo pagar, per al segle passat, amb lera industrial, la xocolata es va popularitzardefinitivament i va ser un aliment assequible a tothom. Qui trobarem avui, per curtdarmilla que vagi, que no es pugui permetre de berenar amb una llesca de pa ambxocolata, o de beuren una tassa de desfeta de tant en tant?


- A Espanya, la beguda ambcacau va tenir un gran xit,sobretot quan hi van canviarel pebre per sucre.

- De seguida hi va haverpasos que es van interessarper la nova beguda: Itlia,Frana, Holanda i Alemanya.

- Al principi, la nova begudaera molt cara i estavareservada als rics: reis,nobles i alta burgesia.

- A partir de la revoluciindustrial, la xocolata es vapopularitzar fins avui dia.

- La xocolata, avui dia,agrada gaireb a tothom:nhi ha de ms dola (ambllet) i de ms amarga (amb

ms cacau i sense llet).

- Abans, la xocolata era unproducte de luxe, reservat alsms rics.

- Es va comenar apopularitzar a partir de lpocaindustrial. No tinc molt clar quvol dir: a partir de lpocaindustrial.

- El coneixement de laxocolata a Europa vacomenar pe Espanya i es vaestendre a altres pasos, comItlia, Frana, Holanda i

Alemanya.

5a part del text

Tal com ha passat amb altres productes propis i exclusius duna determinada zonageogrfica, a les colnies europees dAmrica van procurar mantenir, tant de temps comvan poder lexclusiva en el conreu del cacau, aquell arbre que donava uns beneficis tanllaminers. I alguns reis no es van saber estar de concedir monopolis, s a dir, drets

exclusius, per al conreu del cacau.Per tard o dhora va passar el que era inevitable: el conreu del cacau va saltar a altrespasos amb unes condicions climtiques favorables. Aix, al segle XVII es va iniciar a lesFilipines, desprs a Ceilan (actual Sri Lanka) i Java. I des de Brasil, va passar a


7/9


8/9


8

Text proposat per a la prctica de lalumnat

Avaluar i integrar, de manera crtica, la nova informacii remodelar, si cal, les idees inicials.

LA XOCOLATA, LES SEVES PROPIETATS

1a part del text

Segur que qui menja xocolata no s pas conscient del gran nombre de compostos

qumics que sempassa. Com la majoria daliments naturals, la xocolata cont moltessubstncies diferents. I ja fa temps que els qumics han fet investigacions per saber

quines sn aquestes substncies i quins efectes tenen.

Conixer la composici de la xocolata ens pot ajudar a saber per qu agrada tant i a

tanta gent.

2a part del text

Alg deu pensar que el sabor dol i agradable de la xocolata ja explica per qu tanta gent

en pren. Per la xocolata no sols ens cau b al paladar, sin que a vegades sembla que

ens fa sentir millor en general. Es diu que les persones que han tingut algun desengany o

estan tristes es consolen menjant xocolata. Per tant, alguna cosa hi deu haver, dins la

xocolata, que serveix per a treurens la tristesa.

3a part del text

Entre les substncies que shan descobert en la composici de la xocolata en trobem

algunes destimulants. Els seus noms sn llargs i difcils: feniletilamina, metilxantina,

afenitilamina... Quan assaborim una presa de xocolata no pensem pas que estem

menjant coses amb un nom tan complicat!

Per sn substncies com aquestes les que ens fan desitjar la xocolata. Algunes de les

que hem esmentat es relacionen amb altres compostos que, en el cos hum, ajuden a

lluitar contra la depressi, s a dir, contra aquesta sensaci de tristor, cansament i manca

desma per a fer res. Els qumics han analitzar lestructura daquestes substncies i han

vist que s molt semblant a daltres que tenen aquest efecte antidepressiu o estimulant.


9/9


9

4a part del text

La xocolata tamb t components que la relacionen amb el caf i el te. En cont un

anomenat teobromina, que t un efecte semblant al que la cafena t en el caf, s a dir,

s excitant. Ja sabem que una tassa de caf o de te ens pot treure lemmandriment delmat o la son que ens agafa havent dinat. Doncs, b: la xocolata podria tenir uns efectes

semblants. El que passa, per, s que la quantitat de teobromina no s suficient per a

qu els efectes estimulants siguin tan forts com en el cas del caf, Ara, s veritat que si

mengem massa xocolata durant molts dies seguits podem estar ms neguitosos que de

costum i pot ser que ens costi de dormir.

5a part del text

Aix darrer ens ensenya que certs aliments tenen propietats molt interessants, per que

no conv que nabusem. Amb la xocolata podem obtenir uns bons efectes, com els que

hem dit, per tamb ens pot fer mal. Unes grans quantitats de xocolata poden provocar

sensacions de fstic (nusees) i vmits. Un altre problema s que la xocolata cont una

gran quantitat de greix, lanomenada

mantega de cacau. Per aix, un excs de

xocolata fa engreixar.

6a part del text

Els amants de la xocolata coneixen ara

algunes propietats daquest aliment. Ben

dosificada, la xocolata pot combatre la

tristesa i el cansament. Per sempre cal

pensar que si sen menja massa apareixen

els efectes negatius. Cal, doncs, sermoderats perqu, tot buscant els efectes bons, no ens narribin de dolents.

Xavier Duran, La xocolata, les seves propietats (Adaptaci). Cavall Fort, nm. 783, pg. 10 i 11

Informaci que aporta el text Coses que sabia Informacions noves integrades(remodelades, modificades...)

Documents

04 ESTRATEGIA Avaluar i integrar críticament informació