1

1. Justificació del treball

Unes cintes de colors a la pell dels jugadors, saltaven a la vista mentre mirava un partit

de bàsquet. Aquí es va iniciar el meu interès per saber sobre aquest mètode de

tractament, i així vaig començar a fer-me preguntes.

Des de sempre he tingut interès en la medicina, i en especial en la medicina esportiva.

Per això quan vaig començar a buscar un tema per al treball de recerca em vaig

plantejar fer-lo sobre aquestes cintes. Així que després de dubtar entre diferents

temes vaig decidir que allò que més m’interessava era el Kinesiotaping.

Per aquesta raó vaig triar l’embenatge neuromuscular com a tema central del meu

treball de recerca, ja que no només estava relacionat amb la medicina esportiva, sinó

que també és un tema d’actualitat, en constant desenvolupament i em permet iniciar-

me en el coneixement de les lesions esportives.

Degut a la diversitat de tractaments em vaig centrar en les lesions del turmell, per la

possibilitat d’utilitzar el Kinesiotape tant l’àmbit esportiu professional, com en

l’amateur i també poder portar-lo a les lesions en la vida quotidiana.

2

2.Introducció

2.1 Anatomia del turmell

L’articulació del turmell, és una articulació sinovial de tipus frontissa. Està formada per tres

ossos: el peroné, la tíbia i l’astràgal. Els dos primers formen una volta en la qual encaixa la

cúpula del tercer. Permet, sobretot, moviments de gir cap endavant i cap enrere, que són

moviments de flexo-extensió del peu. En el sentit lateral, els límits del mal·lèol peroneal i

mal·lèol tibial són els dos apèndixs ossis que continuen el peroné i la tíbia, impedeixen un

moviment complet de gir lateral, però permeten un inici.

2.1.1 Ossos:

Astràgal: Os del tars que articula el peu amb la cama. És articulat amb l'escafoide, el

calcani i mitjançant la politja astragalina també s’articula amb els mal·lèols de la tíbia i

del peroné.

Tròclea astragalina: Superfície articular en forma de politja de la cara superior de

l'astràgal, destinada a articular-se amb la tíbia. És convexa de davant i de darrera i

lleugerament còncava de costat a costat. És més ampla de davant que de darrera.

També és anomenada politja astragalina.

Anatomia òssia del turmell

3

Calcani: Os del tars, que forma el taló del peu i aguanta tot el pes del cos. S'articula per

dalt amb l'astràgal i per davant amb el cuboide; posteriorment s'hi insereix el tendó

d'Aquil·les i inferiorment presenta tuberositats per a les insercions dels músculs

superficials de la planta del peu.

Mal·lèol lateral: És el extrem afilat distal del peroné, la seva superfície lateral i convexa

continua a l‘area subcutània del cos. Consta de dues parts, la superfície articular

mal·leolar triangular que fa contacte amb la part externa de l’astràgal i la fos del

mal·lèol lateral, que proporciona una àrea d’inserció als lligaments tibioperonal

transvers i al peroneoastragalí posterior (LPAP).

2.1.2 Lligaments:

Les articulacions necessiten lligaments per mantindre la cohesió del ossos, impedint

així que es desplacin o es luxin i també permeten alguns moviments concrets.

Lligament sindesmal o tibio-peroné: Es tracta d’un lligament pla, de forma

lleugerament triangular i d’uns dos centímetres. Va des d’ una cresta rugosa present

en el mal·lèol peroneal fins una prominència de la tíbia denominada tubèrcul de

Tillaux. La seva funció es la d’adaptar-se a la diferents amplituds de la tròclea

astragalina i permetre una lleugera rotació externa del peroné. És estranya una lesió

aïllada d’aquest potent lligament.

Anatomia dels lligaments del turmell.

4

Lligament deltoïdal: És un conjunt de diferents feixos de potents fibres i d’ell depèn la

estabilitat medial del turmell. Existeixen diferents descripcions anatòmiques d’aquest

lligament, es dubte si esta disposat en dos o tres capes i quants feixos fasciculars el

formen. Si considerem que té dues capes en trobem una de superficial i una altre de

profunda. La capa superficial és més ample i de forma triangular, i arriba inserir-se en

l’articulació astragaloescafoïdal, en el lligament <<hamaca>> i en el coll de l’astràgal.

La capa més profunda es curta i molt resistent, la seva part anterior esta formada per

fibres que parteixen de la punta del mal·lèol i es dirigeixen a la capa interna del

astràgal. Les posteriors en canvi, són les més resistents i la seva inserció avarca la cara

post medial del astràgal.

Aquets tres lligaments tenen un origen molt pròxim però tots tres surten orientats en

tres direccions espacials totalment diferents.

-Lligament peroneoastragalí anterior (LPAA): és el més dèbil i s’origina a la cresta

anterior del peroné distal fins al lateral del cap de l’astràgal, té una longitud d’uns

20mm.

-Lligament peroneocalcani (LPC): S’origina a l’extrem peroneal i s’introdueix en el

lateral del calcani. En posició neutra es troba relaxat i en forma de S, la seva tensió

màxima es produeix en el moviment de dorsiflexió i d’inversió. És el lligament més llarg

del turmell.

Lligaments laterals externs.

5

Lligament peroneoastragalí posterior (LPAP): És el més fort i té un diàmetre de 6,5mm.

S’origina en una petita concavitat de la regió dorsomedial posterior i segueix de forma

horitzontal fins la part posterior de l’astràgal.

2.1.3 Tendons:

Tendó d’Aquil·les: És el tendó més voluminós i potent

del cos humà, es forma per la unió dels tendons del

soleu i els bessons. La seva longitud és d’uns 13-15cm,

la seva amplada de 12-15mm i el seu espessor de uns

5-6mm. Les seves característiques mecàniques son

notables i pot arribar a aguantar una tensió de 4000N.

S’introdueix en la meitat inferior de la cara posterior

del calcani.

2.1.4 Músculs:

Tibial posterior: Té l’origen a la meitat de la cara posterior de la tíbia i arriba fins

l’escafoide, en la seva inserció es creua amb el peroné lateral llarg. Les seves funció

principal és ser l’inversor del turmell, a més a més d’estabilitzar els arcs plantars.

Tibial anterior: Es troba a la espina de la tíbia, s’origina a la cara externa de la tíbia i

s’inserta rodejant l’escafoide mitjançant un tendó molt llarg. És un múscul flexor i

abductor en quant afecta al turmell, tot i que també estabilitza els arcs plantars.

Soli: Múscul ampli i gruixut, situat sota els bessons, que s'insereix, per dalt, en la tíbia,

el peroné i en una cinta entre aquests dos ossos, anomenada arc del soli, i que acaba,

per baix, en els bessons per tal de formar el tendó d'Aquil·les. Té la funció d’extensor

del turmell.

Tendó d’Aquil·les.

6

Bessó: Esta format per dues parts, l’externa i la interna, de les quals aquesta última és

la més alta i gruixuda. Realitza una trajectòria curvilínia i va a formar el tendó

d’Aquil·les, juntament amb el soli.

Peroné anterior: Es tracta d’un petit ventre muscular que acaba en el tendó del 5è dit.

És flexor del turmell.

Peroné lateral llarg: Ocupa la cara externa de la cama i s’origina al cap del peroné, la

seva funció consisteix en extendre el turmell a més a més de ser un abductor i

estabilitzador dels arcs plantars.

Peroné lateral curt: Es troba enganxat al flexor del 1er dit, i s’encarrega de l’extensió

del turmell i abductor.

2.2 Lesions de turmell

Edema de turmell: Inflamació tova del turmell, que cedeix amb la pressió i és

ocasionada per la serositat infiltrada en el teixit cel·lular. Les causes més habituals són

el sobrepès, la edat avançada i cassos en que les venes no poden retornar la sang

correctament cap al cor. L’edema en el turmell a més a més pot ser signe

d’insuficiència cardíaca, renal o hepàtica.

Bessó Tibial

posterior

Tibial

anterior

Peroné

lateral curt

Peroné

lateral llarg Peroné

anterior

7

Esquinç de turmell: Torçada o distensió violenta de l’articulació sense luxació, amb

possible ruptura d'algun lligament o de fibres musculars. Es produeix quan la

articulació es veu forçada a superar el seu rang de mobilitat més allà de l’amplitud

normal. Acostuma ha ser degut a un moviment de rotació del peu cap a l’interior o

exterior, per exemple durant la pràctica d’algun esport, com futbol o basquetbol,

caigudes o curses sobre terrenys irregulars, trepitjades...

Es classifiquen en tres tipus segons el grau de distensió o ruptura de les seves fibres:

- Grau I: És lleu i no es produeix una ruptura del lligament.

- Grau II: És moderada i es produeix una ruptura parcial o incompleta del lligament

degut a que es superen els límits d’elasticitat.

- Grau III:És greu i es produeix una ruptura lligamentosa completa.

Segons en quin lligament s’ha produït l’esquinç

els classifiquem en:

- Esquinç lateral extern: LPAA, LPC, LPAP

- Esquinç medial o intern: Lligament deltoïdal

- Esquinç sindesmal: Lligament sindesmal o

tibio-peroné

Tendinitis aquil·liana: Inflamació del tendó d'Aquil·les. Poques vegades es produeix

directament d’un traumatisme, normalment les lesions venen donades per una

sobrecarrega tensional, ja sigui per un recolzament amb força sobra l’avantpeu amb el

genoll en extensió( un salt o un Sprint) o bé una dorsiflexió brusca del turmell i el

genoll (a les escales o una caiguda d’alçada). Es distingeix cinc tipus de lesions:

- Tendinopatia del cos del tendó, amb lesions pseudoquístiques i nodes fibrosos, que

té tendència a la ruptura;

Lligaments de la part exterior del turmell.

8

- Tendinitis de la inserció calcània;

- Peritendinitis mecànica, del tipus de la tenosinovitis crepitant;

- Peritendinitis preaquil·liana

- Peritendinitis retroaquil·liana, traducció d'una incompatibilitat entre la sabata i el

taló.

Neuràlgia del nervi tibial posterior: També anomenat síndrome del túnel Tarsià, és la

compressió del nervi a l’interior d’aquest canal. Això produeix un dolor, que s'irradia

pel territori de distribució però sense alteracions anatòmiques d'aquest nervi.

Tendinitis Aquil·liana.

Nervi Tibial Posterior.

9

Inestabilitat del turmell: Es calcula que un 15-20% de les lesiones agudes de turmell

poden evolucionar en un inestabilitat crònica, que causarà repetits esquinços, entre el

quals alguns pacients no notaran cap símptoma i en canvi altres poden notar una

inseguretat, dolor i inflamació persistent. Les causes més comuns són la practica

d’alguns esports, alguns factors com la laxitud, els desequilibris musculars i també s’ha

de tenir en compte el grau i el tractament de les lesions agudes prèvies. Perquè

existeixi una notable inestabilitat, és necessari que estiguin afectades com a mínim

dues o tres estructures (LPAA amb les seves dos estructures i el LPC).

2.3 Prevenció de les lesions de turmell

Protecció del turmell en persones laxes: Són aquells que tenen una mobilitat

exagerada de les articulacions i per tant són propensos a esquinços, inestabilitat...

Prevenció de tendinitis aquil·liana: Consisteix en reduir l’esforç del tendó i prevenir

una possible lesió.

Potenciar la dorsiflexió de turmell: La dorsiflexió del turmell és el moviment del peu

cap al dors, és a dir, reduir l’angle entre el peu i la cama. Potenciar la dorsiflexió millora

la mobilitat de l’articulació del turmell i és adequat per a pacients amb malalties com

hemiplegia, que és un síndrome neurològic consistent en la pèrdua més o menys

completa de la mobilitat d'una meitat del cos. També és un ajut en la millora de la

mobilitat del turmell quan, desprès d’un esquinç o intervenció quirúrgica encara i

queden seqüeles. I en el peu bot, una deformació del peu en que es manté de manera

constant una flexió plantar, és a dir, com si estigués permanentment de puntetes.

Moviment de dorsiflexió del turmell.

10

2.4 Origen del Kinesiotape

El Kinesiotaping té el seu origen als anys setanta a Asia, de la mà del Dr. Kenzo Kase,

metge quiropràctic japonès. Aquesta tècnica neix de la ciència de la Quiropràxia,

mètode de tractament de diverses afeccions basat en les manipulacions i pressions

damunt la columna vertebral, i la Kinesiologia, que és una disciplina que permet

avaluar els desequilibris emocionals i bioquímics com l’estrès, el dolor i altres

alteracions emocionals, mitjançant el to muscular.

El moviment i la activitat muscular són imprescindibles per

mantenir o recuperar la salut. La musculatura també

influeix en la homeòstasis, que és la tendència a l’equilibri i

estabilitat interna. Tot això es degut a la seva acció directe

en el sistema sanguini, el sistema limfàtic i la temperatura

corporal. Per tant si la musculatura no funciona

correctament, pot provocar patologies en altres sistemes

del cos humà.

El Dr. Kenzo Kase volia aconseguir un mètode natural per a la recuperació dels teixits

danyats –músculs, lligaments i tendons- per això va necessitar estudis sobre el múscul,

la pell i també les fàscies, el mitja d’inserció dels músculs a l’os.

El gran avanç del Dr. Kenzo va ser aconseguir un tipus d’embenatge tou i que a la

vegada no impedís la mobilitat mentre es recuperava la lesió, quelcom que no s’havia

aconseguit mai abans. Per tal d’arribar fins aquí, el Dr. Kenzo va estar experimentant

amb diferents embenatges i tècniques naturals, centrant-se en les zones on el pacient

tenia major dolor.

L’any 1973 el Dr. Kenzo Kase i el Dr. Murrai van desenvolupar les cintes utilitzades,

però no va ser fins al 1979 que és va fundar oficialment el mètode Kinesiotaping,

anomenat més tard, embenatge neuromuscular, Kinesiology Taping, embenatge

neuromiofascial, Medical Taping…

Dr. Kenzo Kase.

11

Mentre el Dr. Kenzo estava desenvolupant la tècnica, es va pensar que era una bona

oportunitat compartir les novetats que ell investigava i donar informació sobre els seus

descobriments a altres professionals perquè aquests poguessin aplicar els progressos

fets en els seus propis pacients. Per tal de facilitar aquesta comunicació l’any 1984 es

va crear a Japó la primera Kinesio Taping Association .

El desenvolupament de la tècnica va estar situat a Japó fins que a principis dels anys

80, el Dr. Kenzo va obrir una consulta a Estats Units i poc a poc va anar divulgant la

tècnica. Durant aquella època també va publicar el primer llibre sobre el Kinesiotaping.

A partir dels Jocs Olímpics del 88 a Seül, la tècnica va començar a ser molt més

coneguda a E.E.U.U., ja que molts esportistes japonesos portaven aquest tipus

d’embenatge.

Més tard, el futbolista i fisioterapeuta Alfred Nijhuis introdueix el Kinesiotape a

Alemanya i Holanda després d’haver-lo utilitzat amb èxit a les lligues asiàtiques. A

Espanya no va arribar fins a principis del 2000, gracies a la seu de Kinesio Europea, que

es troba a Alemanya. Aquí es va donar a conèixer gracies al mon esportiu, actualment

hi ha 1.500 fisioterapeutes que utilitzen el tape, i molts han après la tècnica en els

cursos oficials que la Associació Internacional de Kinesiotaping proporciona.

Actualment la KTAI (Kinesiotaping Association International) inclou membres de set

regions del Japó, i persones de més de trenta països d’arreu del mon. Inclou 10.000

membres de tot el món, dels quals 5.000 són d’Estats Units. Tot i així l’associació

segueix creixent per tal de comunicar tots els resultats i millores.

2.5 Embenatge tradicional Vs Embenatge funcional Vs Embenatge

neuromuscular

Quant es parla d’embenatges és fàcil confondre l’embenatge neuromuscular amb

l’embenatge funcional, el qual era més utilitzat abans de que el Kinesiotape es

desenvolupes.

12

Però també hem de tenir en compte un altre tipus d’embenatge, el tradicional, que

consisteix en la immobilització total de l’articulació, i no permet cap mena de

moviment. En aquest tractament habitualment es recomana l’aplicació de gel i repòs.

En canvi les altres dues tècniques, tot i que s’utilitza un esparadrap, són molt

diferents. L’embenatge funcional immobilitza un segment lesionat en concret per tal

d’aconseguir una recuperació més ràpida, i es basa en el coneixement de l’anatomia i

la biomecànica. En canvi, l’embenatge neuromuscular té com a finalitat preservar el

moviment de la musculatura i articulacions i així recuperar abans les lesions.

2.6 Característiques específiques de l’embenatge

Les propietats que caracteritzen a l’embenatge neuromuscular s’aconsegueixen

gracies a les característiques que proporciona la cinta o embenatge utilitzat.

Embenatge funcional.

Embenatge neuromuscular.

Part adhesiva de l’embenatge neuromuscular.

Embenatge tradicional.

13

És 100% cotó sense làtex, incorpora una capa de adherència antial·lèrgica amb bandes

ondulades. La seva elasticitat és del 140% el que el fa quasi bé igual que la pell, tant

mateix el seu pes i el seu grossor també son similars als de la pell. Al ser un teixit porós

permet una millor alliberació de la humitat, ja sigui produït per la sudoració o el seu ús

a l’aigua.

2.7 Propietats del color de l’embenatge:

El color que tingui l’embenatge que apliquem no és un fet determinant en l’efectivitat

d’aquests, tot i així és un fet a tenir en compte:

-Vermell/Fúcsia: Són colors que absorbeixen més

la llum i per tant és interessant utilitzar-los quan

vulguem augmentar la temperatura de la zona. El

seu ús més habitual és en lesions cròniques.

- Blau: Reflexa més la llum per tant és més útil en els cassos que vulguem disminuir la

temperatura, ja sigui en lesions agudes o aquelles que tinguin una inflamació.

-Beix: És un color neutre i per tant l’utilitzarem quan no vulguem influir, el més

habitual és utilitzar-lo en bebès o infants.

-Negre: Es va començar a fabricar degut a la demanda estètica.

Detall ampliat de l’ondulació de l’embenatge neuromuscular.

Cintes d’embenatge neuromuscular.

14

2.8 Base fisiològica

El Kinesiotape actua sobre els nocireceptors,

també anomenats nociceptors. Són

terminacions nervioses que informen del

dolor o lesió al cos. Es troben principalment a

la pell i al teixit que envolta els músculs, però

també en trobem als òrgans interns, a la

membrana que recobreix els ossos i a la

còrnia dels ulls.

Aquests, degut a l’aplicació del tape, envien senyals de descompressió des de la zona

més superficial de la pell, denominada epidermis, fins a la més profunda, hipoderma,

on es troben els vasos limfàtics i capil·lars. Aquesta descompressió crea un espai

major entre la pell i el múscul així que aquest espai guanyat millora tant la circulació

sanguínia com el drenatge limfàtic.

Per tant el beneficis que aporta l’embenatge neuromuscular tenen tres efectes

anomenats efecte circulatori, analgèsic i neuromecànic.

Efecte circulatori: aquest és provocat per les propietats que posseeix la cinta elàstica.

Quan l’embenatge es col·locat forma uns plecs que juntament amb les ones que ja

inclou la cinta fan que la pell s’elevi lleugerament creant així una espai major a la zona

subcutània, que és on precisament es troben els vasos capil·lars, els capil·lars

prelimfàtics i els receptors aferents i referents. Aquest espai creat allibera la zona de

pressions i facilita que la circulació sanguínia i la evacuació limfàtica es restableixi,

ajudant així en cas d’informació.

Efecte analgèsic, amb l’aplicació de l’embenatge neuromuscular podem evitar o

disminuir el procés inflamatori i el dolor que aquest provoca. Això s’aconsegueix

gracies a l’augment d’espai intersticial que les cintes aconsegueixen entre la epidermis

i la fàscia superficial i profunda, teixit que recobreix un o més músculs.

Les diferents capes de la pell.

15

Esta comprovat que l’augment de la circulació

sanguínia i la millora del drenatge limfàtic, redueix el

dolor en una zona inflamada. Produint una

disminució de l’acumulació de mediadors

inflamatoris, que fan hiperexcitables els

nocireceptors i provoquen la inflamació de la zona,

com per exemple, l’histamina, les prostaglandines,

els leucotriens i l’òxid nítric.

Efecte Neuromecànic, l’acció de l’elasticitat de l’embenatge fa que aquest es retregui

fins al punt on es comença a adherir el tape a la pell, anomenat ancoratge inicial. Es

produeix una tracció sobre la pell i la fàscia superficial, al tensar les fibres col·locades

perpendicular i diagonalment entre la fàscia superficial i la profunda, i evita el

sobreestirament d’aquest teixits situats a la zona subcutània. Això consisteix en que la

fàscia profunda es llisca en el mateix sentit que la superficial provocant que els teixits

compresos entre les dues tornin a una posició de repòs. Degut a que el múscul

comparteix innervació amb la fàscia profunda l’acompanya . Per el que es dedueix que

en funció del sentit en que apliquem l’embenatge, de l’origen a l’ inserció o a l’inrevés,

aconseguirem que el múscul tendeixi a la contracció o a la elongació. Això suposa una

ajuda per a la articulació afavorint la biomecànica articular, és a dir, el correcte

moviment de l’articulació i el funcionament muscular.

L’efecte analgèsic.

Modificacions de la pell una vegada aplicat el Kinesiotape.

16

2.9 Quan s’aplica el Kinesiotape?

El Kinesiotape s’aplica la llarg de lligaments, músculs i tendons per a proporcionar un

recolzament extern que ajuda a evitar lesions o accelerar la seva recuperació. Degut a

la relació que existeix entre els òrgans, la pell, la musculatura i l’esquelet, basada en la

seva innervació, fa possible el tractament d’òrgans més profunds, com per exemple,

dolors menstruals, digestius, intestinals, i respiratoris.

Una altra de les seves aplicacions és en la correcció articular, que afegeix estabilitat i

una millora del funcionament de l’articulació, en el turmell, el genoll...

I per últim també influeix en la circulació limfàtica en forma de drenatge i estimulació,

sobretot en edemes i hematomes entre d’altres.

2.10 Formes d’aplicació

A mesura que l’estudi del Kinesiotape ha anat avançant, s’han desenvolupat diferents

formes d’aplicació i tècniques d’embenatge. És necessari elegir la forma d’aplicació i la

tècnica adequada per a cada lesió.

Segons el nivell d’estirament de l’embenatge trobem:

Sense estirar-la, es a dir, col·locant-la sobre la pell.

Estirant-la, aprofitant la elasticitat de les benes.

Les formes d’aplicació més comuns són:

- En I: per sobre del ventre muscular, el punt de dolor o en malla.

- En Y: Al voltant del ventre muscular.

- En X: Des de el punt central cap al voltant del ventre

- En estrella: Per augmentar l’espai en el centre

- En pop: Per al drenatge limfàtic.

- En Donut: Per augmentar l’espai.

17

Per aconseguir la forma adequada de les diferents aplicacions, és convenient utilitzar

les estisores especials per al Kinesiotape. Així obtindrem un tall net que ens permetrà

una millor adherència de la cinta.

Com tallar l’embenatge per a les

diferents formes d’aplicació.

Exemples d’embenatges ja retallats.

Aplic. en I

Aplic. en estrella

Aplic. en X Aplic. en donut

Aplic. en pop Aplic. en Y

Estisores especials per al Kinesiotape

18

2.11 Tècniques d’embenatge

Alhora de portar a terme aquestes tècniques s’han de tenir en compte dos conceptes:

-Ancoratge inicial o base, que és el punt per on comencem a adherir la cinta.

-Ancoratge final és on acabem d’enganxar l’embenatge.

També trobem diferents tècniques d’embenatge:

Tècnica Muscular és utilitzada per relaxar o per tonificar. En el cas de la relaxació es

col·loca l’embenatge partint de la zona distal, la part més

llunyana del centre del cos o d’un punt de referència dintre

d’ ell, a la proximal, que és l’oposat de la anterior. Si és per

tonificar es col·loca de la zona proximal a la distal. Les

zones d’inici, base, i la zona final, ancoratge, sempre

s’enganxen sense tensió. En aquest cas mai s’estira

l’embenatge, sinó que el múscul s’estira o es flexiona i

després es deixa lliscar la vena.

Tècnica Lligamentosa i de Tendó, en aquestes dues tècniques s’aprofita al màxim la

elasticitat de la vena aplicant des de un 50 a un 100% de la tensió en la seva

col·locació.

Lligamentosa, primer s’aplica l’ancoratge d’inici sense tensió i després la zona central

de la cinta s’estira tant com interessi, des de un 50%, un 80 o fins i tot un 100%, es fixa

la vena sobre el lligament i es fixa l’ancoratge final sense

estirar. En aquests cas tots dos ancoratges serien bases.

Tendinosa, l’ancoratge d’inici es col·locarà abans sense

tensió, a continuació s’estira la cinta des de un 50% a un 75%

de tensió envoltant el tendó indicat. Una vegada passat el

tendó es destensa i es fixa l’ancoratge final. Exemple d’aplicació de

la Tècnica lligamentosa.

Exemple d’aplicació de

la Tècnica muscular.

19

Tècnica de Correcció Mecànica, aquesta tècnica permet

portar l’articulació a la posició més adequada de forma

manual i després embenar-la. L’ancoratge inicial i final es

col·loquen sense tensió i la resta amb una tensió entre el

50 i el 75%. Això té com ha finalitat estimular els

mecanoreceptors per influir en el posicionament del

múscul, la fàscia o l’articulació.

Tècnica de Correcció Articular Funcional, ens permet

influir en moviment final, potenciant-lo o limitant-lo. És

la única tècnica d’embenatge neuromuscular que ens

permet limitar el moviment, totes les altres només el

faciliten.

Tècnica Augment d’espai, es col·loquen diferents tires

en forma d’asterisc o estrella deixant en el centre la

zona a tractar. D’aquesta manera es potencia l’efecte

elevador de la cinta i així es disminueix la pressió sobre

el teixit subcutani.

Normalment s’utilitza en punts dolorosos o bé en protrusions discals, que consisteixen

en la deformació de l’embolcall fibrosa dels discs intervertebrals quan el material

gelatinós del nucli polpós impacte en ella.

Tècnica Limfàtica, té com a funció principal normalitzar la

circulació sanguínia i el drenatge limfàtic. Sempre s’ha de posar en

direcció proximal distal ja que la cinta tendeix a retreure’s cap a l’

inici de l’embenatge, que té que ser sobre els ganglis limfàtics

responsables del drenatge de la zona a tractar i així millorarem el

retorn limfàtic.

Exemple d’aplicació de la

Tècnica de Correcció Mecànica.

Exemples d’aplicació de la

Tècnica de Correcció Articular

Funcional.

Exemple d’aplicació de la

Tècnica d’Augment d’espai.

Exemple d’aplicació de

la Tècnica limfàtica.

20

Tècnica Fascial, influeix en les fàscies ja sigui recollint-les o estirant-les, depenent de

com interessi podem treballar en Y, en que l’ancoratge tant

final com inicial es posen sense tensió i la resta de

l’embenatge es col·loca en petites tires alternatives de curt

recorregut. S’ha d’aplicar en la direcció més indicada, per tal

de saber quina es la direcció més adequada s’aplicaran petites

traccions sobre la pell. Si treballem en I es col·locarà

l’embenatge en petites oscil·lacions. És indicat per a

hematomes i cicatrius si utilitzem a la vegada la tècnica

d’augment d’espai.

Tècnica Segmental, s’intenta crear un efecte neuroreflector

a distancia actuant sobre el segment espinal, que es la part

de la medul·la espinal que dona sortida a cada parella de

nervis espinals. Té resultats ràpids i sorprenents en dolors

menstruals, EPOC, diafragma... Tot i així és la tècnica que té

més camí per desenvolupar i investigar.

2.12 Pautes generals

Per tal de portar a terme l’aplicació del Kinesiotape es necessari seguir unes pautes

generals que permetran un millor resultat. Aquestes pautes són sempre vàlides,

independentment de la tècnica utilitzada.

Quant s’aplica l’embenatge la pell ha d’estar neta, seca i sense grasses, això permetrà

una millor adherència. En cas de que la pell tingui pèl no hi haurà problema mentre

l’esparadrap s’enganxi correctament. També es necessari assecà la pell si prèviament

s’ha realitzat algun esport o s’ha aplicat alguna crema.

És molt important mesurar la longitud d’embenatge que es necessitarà posant el

múscul en tensió. En el cas de la tècnica muscular es recomanable deixar 1 o 2 cm de

més.

Exemple d’aplicació de la

Tècnica Fascial.

Exemple d’aplicació de

la Tècnica Segmental.

21

La base i l’ancoratge s’han de col·locar sense tensió, també és recomanable donar-li

una forma arrodonida a aquesta part de la cinta per tal de que aguanti en millors

condicions i durant més temps.

Per facilitar l’adherència de l’embenatge s’ha d’intentar tocar el menys possible la part

adhesiva de la cinta. Una forma d’evitar-ho es tallar el paper de protecció per la

meitat, així no es toquen les puntes.

Una vegada aplicat el Kinesiotape s’ha de friccionar lleugerament ja que la calor ajuda

a activar l’adhesiu.

És important només enganxar l’embenatge una vegada, es a dir, si s’ha produït algun

error el millor és utilitzar un nou embenatge.

Els primers 15-20 minuts és possible que apareixia alguna petita irritació, sinó

desapareix al cap de mitja hora és adequat retirar l’embenatge. També és important

esperar una mitja hora abans de realitzar qualsevol activitat física intensa i així

assegurar una bona adherència. En el cas de que no es disposi d’aquest temps hi ha

l’opció d’utilitzar un esprai adherent.

Alhora de retirar-lo, al cap de 3 o 5 dies, segons la lesió, es farà de forma progressiva

sense estrebades i des de l’ancoratge inicial fins al final. Si tot i així esta molt adherit es

pot humitejar per tal de retirar-lo amb major facilitat, evitant així possibles irritacions o

petites ruptures capil·lars.

Aplicació del Kinesiotape sobre una pell seca i amb el múscul

en tensió.

22

2.13 Contraindicacions

Alhora de portar a terme aquest tractament s’han de tenir en compte algunes

contraindicacions, ja que hem de posar atenció en algunes patologies en que el

Kinesiotape no estaria recomanat.

No es pot col·locar en ferides, ja que no es un embenatge esterilitzat, com tampoc en

cremades solars o en cas de que hi hagi alguna malaltia a la pell. Tampoc en cas de

patir alguna al·lèrgia a aquest material o algun altre material amb adherència, també

podria aparèixer l’al·lèrgia desprès de la seva aplicació.

No és recomanable en persones amb trombosis o amb risc de patir-ne, ja que al

millorar la circulació sanguina podria provocar l’alliberament d’algun trombe.

S’ha de tenir en compte on es col·loca l’embenatge si una persona és , perquè si es

posa sobre la zona on acostumen a punxar-se la insulina pot provocar

descompensacions en els nivells de glucosa. Aquest cas encara no és del tot segur i

encara s’està estudiant, però en la pràctica s’ha observat que produeix aquests canvis.

En el cas de les embarassades s’ha de tenir especial cura alhora de elegir la zona on

aplicarem el Kinesiotape ja que degut a les relacions que es produeixen entre les

innervacions de la pell , els músculs i els òrgans, podrien influir en el úter i annexos.

També és important no utilitzar-lo en casos de càncer i metàstasis, ja que no és

recomanat afavorir la circulació sanguina ni tampoc el drenatge limfàtic.

En cas de que després de dues o tres aplicacions de l’embenatge no s’ha produït cap

millora, és important buscar algun altre tractament alternatiu.

Al·lèrgia produïda per l’aplicació del Kinesiotape.

23

2.14 Cross Tape

També existeix una tècnica que pot complementar el Kinesiotape,

o bé com un tractament aïllat, s’anomena Cross Tape o Spiral

Tape.

Es va iniciar l’any 2003 quan es va introduir a Holanda des de

Asia, on el Dr. Aeo Kang (Metge rehabilitador) i el professor

Nobutaka Tanaka (acupuntor i osteòpata).

Son petits tapes no elàstics de color natural i en forma de reixa. Igual que el tape son

antial·lèrgics, resistents a l’aigua i sense medicaments incorporats. La seva funció

principal és restablir la bioelectricitat del organisme des de l’exterior. Tot i així encara

no trobem unes bases científiques establertes sobre el funcionament del Cross Tape

però el rendiment ha sigut alt i per això ha sigut inclòs en els tractaments amb tape. És

indicat sobretot per al dolor, ja sigui en un postoperatori, artritis, contraccions...,

també per a les cefalees, migranyes, hematomes, sinusitis...

Té una forma peculiar d’aplicació, consisteix en passar el Cross Tape en paral·lel a la

pell per la zona que podria influir o tenir relació als punts a tractar, de dolor o bé

d’acupuntura. Mentre es passa el Cross Tape es notarà una vibració o que intentarà

adherir-se i és allà on s’ha de col·locar, sempre en diagonal (45º) i amb la pell estirada.

Aquest comportament es degut a la diferència de potencial elèctric entre les zones on

trobem punts de dolor i les altres que no.

Detall de les tires creuades en malla, Cross Tape.

Aplicació del Cross Tape.

24

Però no tot són avantatges amb el Cross Tape també s’ha de tenir en compte que es

tracta una quantitat aleatòria de punts en diferents meridians (són cada una de les

línies que en acupuntura connecten els diferents punts anatòmics) a la vegada. Això

podria provocar trastorns en el balanç energètic,tot i que de moment no sembla que

això succeeixi en la pràctica, és un punt que s’ha de tenir en compte.

2.15 El Kinesiotape en l’esport

Tot i que és utilitzat en tots els àmbits, on més és utilitzat i on

ha suposat una gran revolució, és en el mon de l’esport, ja

que el fet de que permeti el moviment complet sense cap

limitació és un gran avantatge.

També cal destacar les diferents modalitats d’aplicació que

afavoreixen l’ús del Kinesiotape en l’àmbit esportiu:

Preventiu: gràcies a l’efecte que té sobre el to muscular i la circulació sanguina, ens

permet evitar lesions corregint prèviament alguns desequilibris, gestos....

Terapèutic: en cas de que ja s’hagi produït la lesió s’aplica per tal de recuperar els

teixits danyats. L’embenatge neuromuscular proporciona una acceleració del procés, a

més a més de la disminució de la inflamació i també una completa mobilitat.

Millorar el rendiment esportiu: Es creu que amb uns embenatges complexos i amb un

bon estudi de la biomecànica es pot aconseguir millorar el rendiment dels músculs i

articulacions amb un menor consum energètic, per això és objecta d’estudi.

Exemple de l’ús de l’embenatge

neuromuscular en una nedadora.

25

3. Objectius

Aprofundir en la tècnica de l’embenatge neuromuscular.

Analitzar quines són les lesions de turmell més tractades amb Kinesiotape

actualment.

Fer una revisió de les guies de tractaments de lesions amb Kinesiotape

estrictament de turmell.

Elaborar una guia digital de suport a l’aplicació del Kinesiotape en les lesions de

turmell.

Penjar la guia digital a la xarxa per a que sigui accessible per a tothom.

26

4. Metodologia

4.1 Cerca d’informació

4.1.1 Per a anatomia i lesions:

Cerca a la xarxa i en llibres.

Entrevista amb la Dra. Cepero, traumatòloga especialista en peu i turmell.

4.1.2 Per a tècnica del Kinesiotape:

Obtenció de contactes i font d’informació mitjançant la podòloga Nerea Naves.

Consulta amb associacions especialitzades en fisioteràpia i Kinesiotape:

- AEVNM ( Asociación Española del Vendaje Neuromuscular).

- KinesioSpain

- Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

- Centre de Fisioteràpia Toni Bové.

Entrevista via e-mail amb l’associació del Dr. Kenzo Kase ideòleg de la tècnica, la KTAI (

Kinesio Taping Association International).

Recerca a la xarxa i a llibres.

4.2 Cerca de dades:

Dades obtingudes de:

- AEVNM ( Asociación Española del Vendaje Neuromuscular).

- Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

27

4.3 Revisió de les guies de Kinesiotape en lesions de turmell

Visita de diferents biblioteques i botigues.

Cerca a la xarxa

4.4 Elaboració del suport digital

S’ha emprat el programa informàtic Power Point.

La informació s’ha extret de:

-Recerca a la xarxa i a llibres.

-AEVNM ( Asociación Española del Vendaje Neuromuscular

-KinesioSpain

-Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

- Centre de Fisioteràpia Toni Bové.

4.5 Penjar a la xarxa

- S’ha fet mitjançant la pàgina web www.powershow.com i www.blogger.com

28

5. Resultats

Segons les fonts consultades i les dades aportades he pogut elaborar els següents

resultats aproximats.

El gràfic 1 mostra quines són les lesions més tractades amb Kinesiotape actualment.

Podem observa que les lesions lligamentoses són les més tractades amb aquesta

tècnica, i en canvi s’utilitza menys en les lesions nervioses, perquè en aquest camp

encara no s’ha introduït massa.

Gràfic 1: Lesions de turmell

Esquinç Grau I

Esquinç Grau II

Inestabilitat

Tendinitis Aquil·liana

Edema

Neuràlgia del Nervi Tibial Posterior

29

En el gràfic 2 es mostra quines són les prevencions que més es porten a terme amb

l’embenatge neuromuscular. Potenciar la dorsiflexió és la més utilitzada ja que millora

el moviment de l’articulació en esportistes o bé després d’una lesió o operació

quirúrgica.

Potenciar la dorsiflexió Protecció del turmell en persones laxes

Prevenir la Tendinitis Aquil·liana

Prevenció

30

Entrevista a la KTAI ( Kinesiology Taping Association International) l’associació oficial

del Dr. Kenzo Kase, creador del Kinesiotaping,

12 d’ octubre del 2011 Albuquerque, EEUU.

1-What are the beginning of the Kinesiotape method?

Kinesio Taping – elastic therapeutic taping -- was developed by Dr. Kenzo Kase in his

chiropractic practice in the United States and Japan. He was looking for a way to

extend the therapy he was providing, so that patients could have support in between

their visits to his office. He found that the rigid athletic strapping tape was not gentle

enough for elderly rheumatic patients and did not allow them the range of motion for

therapeutic exercises and activities.

Dr. Kase began researching the Kinesio Taping Method in the 1970s and Kinesio Tex

Tape was developed in the middle 1980s.

2-Kinesiotape has been very used in the last years in elite sport mostly, how did you

develop this technique?

Although Kinesio Taping was originally developed for medical and therapeutic uses, it

was not long before physiotherapists became interested in using the tape and taping

method to treat athletes. In Japan, Dr. Kase was soon called on to treat professional

sumo wrestlers, tennis players, and other elite athletes. In 1988 at the Olympics in

Seoul, Korea, many individual athletes used the tape, as did the Japanese women’s

volleyball team. When athletes from other countries and sports saw the tape in use,

they became curious about it and wanted to try it.

3– When we talk about Kinesiotaping one question arises, how did you conclude that

the clue to the operation of this method is based on the waves of KinesioTex?

Kinesio Tex Tape’s texture and thickness is designed to be similar to the texture and

thickness of human skin layers. This is one key characteristic of the tape.

31

The other key is the application of the adhesive, which is designed to gently lift the top

layer of the epidermis, creating space for optimal blood and lymphatic circulation. This

action enables the healing process, providing what Dr. Kase refers to as “Space,

Movement, & Cooling.” *espacio, movimiento, y fresco].

4– Like in all techniques, there may be side effects, what are the ones of Kinesiotape?

Kinesio Taping is most effective when applied by a trained medical practitioner who

has taken specific Kinesio Taping courses. The tape has few side effects, in fact usually

the only danger of incorrect taping is that the condition will stay the same. There are

some people who may have an allergy to the adhesive or the taping fabric, although it

is latex-free cotton and very gentle. In the case of an allergy, or sometimes when the

tape is applied with too great a tension (too much stretch) redness or itching, or even

blistering may occur.

5 – Can Kinesiotape replace other techniques applied to ankle injuries?

Kinesio Taping does not limit the range of movement (ROM) the way that bracing and

strapping materials do. For some injuries, only a cast or rigid brace may be used.

Kinesio Taping allows normal ROM but does limit pathological ROM, or harmful

movement.

6 – Can Kinesiotape improve the performance of the ankle in a healthy person?

The aim of Kinesio Taping is not to change the body’s natural movement, but to

optimize normal movement. The tape helps to return muscle, joint and other body

functions to homeostasis (balance.)

7 – May the results of Kinesiotape vary depending on the patient's muscles?

As with any therapeutic intervention, application will depend on each patient’s

muscles and condition. Taping applications are specific to each person, as everyone’s

needs are different.

32

The Kinesio Taping application is chosen based on a trained medical assessment.

Assessment techniques are an important part of training in the Kinesio Taping Method.

8 - The good results achieved with Kinesiotape in acute injuries, are also possible in

chronic injuries?

Kinesio Taping is used for both acute and chronic conditions. Different application

techniques are applied to either facilitate or inhibit the muscle or joint.

9 – In which ankle injury is most appropriate the use of Kinesiotape? And in which

ankle injury is not appropriate?

Kinesio Taping may be used to treat strain and/or inflammation in tendons, ligaments,

muscles and joints, as well as general swelling or edema. It is not appropriate for

conditions that require rigid casting, strapping or bracing.

33

1-Quin és el principi del funcionament del mètode Kinesiotape?

Kinesiotaping- taping elàstic i terapèutic- va ser desenvolupat pel Dr. Kenzo Kase en la

seva pràctica quiropràctica als Estats Units i Japó. Ell buscava una forma de estendre la

teràpia que estava portant terme, per tal de que els pacients poguessin tindre un

suport entre la seves visites i l’anada a l’oficina. Ell va trobar que l’embenatge atlètic

rígid no era suficient per als ancians reumàtics i no els permetia la mobilitat per a fer

exercicis i activitats terapèutiques.

El DR. Kase va començar la recerca del mètode Kinesio Taping als anys 1970 i el Kinesio

Tex Tape va ser desenvolupat a mitjans del 1980.

2-En els últims anys el Kinesiotape és molt utilitzat, sobretot en l’esport d’elit, com es

va arribar al desenvolupament d’aquesta tècnica i ha trobar els seus beneficis?

Encara que el Kinesio Taping va ser originalment desenvolupat per usos mèdics i

terapèutics, no va ser molt abans que els fisioterapeutes es van començar a interessar

en l’ús del tape i el mètode taping per tractar atletes. Al Japó, el DR. Kase va ser

ràpidament demanat per a tractar lluitadors de sumo professionals, jugadors de tennis

i altres atletes d’elit. Al 1988 en els Jocs Olímpics de Seül, Korea, molts atletes

individuals van utilitzar el tape, com van fer l’equip femení japonès de Voleibol. Quant

els altres atletes i d’altres esports van veure el tape en ús, es van encuriosir i el van

voler provar.

3- Com curiositat quan es parla del Kinesiotape sorgeix una pregunta, com es va arribar

a que una de les claus del seu funcionament es basa en les ones del KinesioTex?

La textura i el grossor del Kinesio Tex Tape ha sigut dissenyat per assemblar-se al de la

pell humana. Aquesta és una de les característiques clau del tape. L’altre clau es

l’aplicació de l’adhesiu, que esta dissenyat per a que elevi lleugerament la capa

superior de la epidermis, creant un espai òptim per a una correcta circulació sanguínia

i limfàtica. Aquesta acció permet el procés de curació, aportant el que el DR. Kase es

refereix com a “ Space, Movement, & Cooling” ( Espai, movement i fred).

34

4- Com en tota tècnica poden existir efectes secundaris, existeixen en el Kinesiotape?

El Kinesio Taping és més efectiu quant és aplicat per un professional mèdic preparat

que ha fet cursos específics de Kinesio Taping. El tape té pocs efectes secundaris, de

fet normalment l’únic perill d’un tape incorrecta és que res no canviï. Hi ha alguns

persones que poden tenir al·lèrgia al adhesiu o a la tela del tape, encara que esta fet

sense làtex, de cotó i molt suau. En el cas d’una al·lèrgia, o a vegades quant el tape és

aplicat amb massa tensió poden aparèixer vermellós, picors o ampolles.

5- El Kinesiotape podria arribar a substituir en les lesions de turmell a altre tècniques

aplicades habitualment?

El Kinesiotape no limita el rang de moviment com es fa en les immobilitzacions. Per

algunes lesions, només un guix o un aparell per immobilitzar serien utilitzats. El

Kinesiotape permet un moviment normal però limita el moviment patològic o dolorós.

6- Pot l’aplicació del Kinesiotape millorar el rendiment del turmell en una persona

sana?

L’objectiu del Kinesio Taping és no canviar el moviment natural del cos, però si

optimitza el moviment normal. El tape ajuda als músculs,articulacions o altres funcions

del cos a la homeòstasi, que és el balanç.

7- El resultat de l’ utilització del Kinesiotape pot variar depenent del tipus de

musculatura del pacient a tractar?

Com en qualsevol altre intervenció terapèutica, l’aplicació dependrà de la musculatura

i condicions de cada pacient. L’aplicació del tape és específica de cada persona, i les

necessitats de tothom són diferents. L’aplicació del Kinesio Taping és elegida en base

de la valoració del professional mèdic. Les tècniques de valoració de les lesions, són

una part important de la preparació del mètode Kinesio Taping.

35

8- Els bons resultats aconseguits amb el Kinesiotape en lesions agudes son també

possibles en les lesions cròniques?

El Kinesio Taping és utilitzat tant per a lesions agudes com cròniques. Diferents

tècniques són aplicades per a facilitar o inhibir el múscul o articulació.

9- Existeix algun tipus lesió en el turmell en que sigui més indicat l’ús del Kinesiotape?

I en quines no ho és?

El Kinesiotaping pot ser utilitzat sobreesforços i/o inflamació de tendons, lligaments,

músculs i articulacions, així com també per a inflacions o edemes generals. No és

adequat per a lesions en condicions de ser enguixades o immobilitzades amb aparells

ortopèdics.

36

6. Conclusions

És una tècnica que porta un temps considerable en ús però encara s’està

desenvolupant a Espanya.

Que té uns grans beneficis, sobretot en l’esport, ja que evita la immobilització,

el repòs i ofereix una recuperació més ràpida.

No existeix una guia de Kinesiotape que tracti exclusivament les lesions de

turmell.

Quines són les lesions i prevenció de turmell més tractat amb Kinesiotape.

S’ha elaborat un suport digital disponible a la xarxa, a través de la qual tothom

pot accedir al tractament amb Kinesiotape de les lesions de turmell més

comuns.

Aquest és l’enllaç per accedir a la guia digital :

http://kinesiotapeenlesionsturmell.blogspot.com/

37

7. Bibliografia

Pàgines webs consultades:

http://www.grec.cat/home/cel/Mdicc.htm

http://www.fisioeras.com/index.php/kinesiotaping

http://www.fyrec.es/kinesiotaping.htm

http://www.formacionkinesiologia.com/es/definicion.html

http://www.lymphnotes.com/article.php/id/215/

http://www.biolaster.com/traumatologia/tobillo/

http://www.kineweb.es/

http://www.kinesiotaping.com/

http://www.aevnm.com/

http://www.kinesiospain.es/

http://www.enciclopedia.cat/

http://www.musculos.org/musculo-tobillo.html

www.powershow.com

www.blogger.com

38

Llibres consultats:

- NETTER F.H.

SISTEMA MUSCULOSQUELÉTICO Anatomía, fisiología y enfermedades

metabólicas. Tomo 8.1.

Barcelona: Masson, S.A., 2005 ISBN: 84-458-0221-6

- PÉREZ-CABALLER, A.J. i PFEFFER, G.B.

Monografías AAOS-SECOT Inestabilidad de tobillo Número 2.

Madrid: Editorial médica panamericana, S.A: 2005 ISBN: 84-7903-892-6

- Diferents autors

20 Lecciones sobre patología del pie.

Barcelona: Ediciones Mayo, S.A 2009 ISBN: 978-84-9905-026-3

- AGUIRRE, Txema i ACHALANDABASO, María

KINESIOLOGY TAPE MANUAL aplicaciones prácticas.

Biocorp Europa S.L. 2009 ISBN: 978-84-613-1699

- SIJMONSMA Josya

TAPING NEURO MUSCULAR MANUAL

Cascais: Aneid Press, 2010 ISBN: 978-972-98228-2-7

39

Suports digitals consultats:

- Power Point Seminari Embenatge neuromuscular 2011 Xavier Vázquez.

- PDF Las Bases del vendaje neuromuscular AVENM

40

8. Agraïments

Al Carles Zurita per la seva orientació, consell i per creure en mi des de el principi.

A l’AEVNM (Asociación Española de Vendaje Neuromuscular), principalment al

president Marc van Zuilen, al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, en especial a la

Irene Martínez Pérez, al Centre de Fisioterapia Toni Bové, a KinesioSpain i KTAI (

Kinesio Taping Association International) especialment a Dorothy Cole, per tota la

informació proporcionada.

A la Maite Sillero per el seu ajut en els temes en anglès i al Jordi Gené pel seu consell

informàtic.

A la Dra. Blanca Cepero pels llibre prestats.

A la Podòloga Nerea Naves per proporcionar-me fonts d’informació.

A la família i amics pel seu recolzament durant tot el treball.

Per últim simplement agrair a tots aquells que m’han aportat alguna idea.