PATOLOGIA DE LES GLNDULES SALIVALS
11-PATOLOGIA DE LES GLNDULES SALIVALS
I) GLNDULES SALIVALS. ANATOMIA I FISIOLOGIA.
La producci diria de saliva es de 500 a 1000 cc per part de les
glndules segents:
1. SALIVALS MAJORS:
PARTIDE: secreci serosa SUBMAXIL.LAR: secreci mixta. Responsable
dels 2/3 de la producci total de la saliva
SUBLINGUAL: Secreci mucosa
2. SALIVALS MENORS O ACCESSRIES: Distribudes per la mucosa
buco-farngia de llavis, galtes, paladar, vel del paladar, pilars
amigdalins, llengua, terra de boca i faringe.
FUNCIONS DE LA SALIVA:
1. Humidificadora
2. De defensa de mucoses i dents
3. Gustativa
4. Digestiva
COMPOSICI DE LA SALIVA: Amilasa (ptialina), Lisozim,
Inmunoglobulines, Na+ i K+, Cl, Urea, Glucosa , Mucines i
Polisacrids
INERVACI I SECRECI:
Fibres parasimptiques: promouen una secreci abundant i
fluda.
Fibres simptiques: secreci escassa i viscosa
N. glosso-faringi ----- N. Timpnic de Jacobson ------- N. petrs
profund petit ------ gangli tic -------- N. Aurculo-temporal ------
GL PARTIDE (PARASIMPTIC)
Plexe carotidi ----- gl cervical superior ------ N.
Aurculo-temporal --- GL PARTTIDE (SIMPTIC)
N. Facial ----- Corda del timp ---- N. Lingual ------ gangli
submaxil.lar ---- GL SUBMAXIL.LAR (PARASIMPTIC) Fibres simptiques
plexe periarterial (a. max. int.) ----- gl. Submaxil.lar ----- GL
SUBMAXIL.LAR (SIMPTIC).
FRMACS GANGLIOPLJICS: Bloquegen les sinapsis ganglionars
simptiques i parasimptiques (nicotnics).
1. Frmacs que actuen sobre el sistema adrenrgic (simptic):
a. Estimulants: adrenalina, noradrenalina, efedrina,
simpatol.
b. Inhibidors: dibenamida, hidergina, ergotamina.
2. Frmacs que actuen sobre el sistema colinrgic
(parasimptic):
a. Estimulants: acetilcolina, eserina, prostignina, colina,
pilocarpina.
b. Inhibidors: atropina , bantina, probantina, buscapina.
II) DIAGNSTIC DE LA PATOLOGIA DE LES GLNDULES SALIVALS.
ANAMNESI:
1. Dolor.
2. Patocrnia del procs: inici i evoluci.
3. Deficincia orgnica associada: heptica o renal associada
(sialosi)
EXPLORACI FSICA:
INSPECCI:
Augment de tamany
Aspecte de la pell
Afectaci del N. facial (indicador de malignitat)
PALPACI:
Fixaci de teixits adjacents
Duresa
Bimanual per la glndula submaxil.lar
EXPLORACIONS COMPLEMENTRIES:
Bipsia de llavi inferior per descartar Sd. de Sjgren
PAAF
Sialografia
Ecografia
TC
RM
Gammagrafia amb TC 99 (Escintigrafia)
Exploraci funcional (fisico-qumica) de la secreci
III) MALALTIES DE LES GLNDULES SALIVALS
DEFORMITATS I ANOMALIES:
1. APLSIES I HIPOPLSIES: Les veiem sobretot en malformacions
facials, tipus hemiatrofia facial, on trobem una atrfia total de la
hemicara amb absncia de maxil.lar o branques mandibulars de
diferent tamany.
2. HIPERPLSIES CONGNITES
3. GLNDULES HETEROTPIQUES: localitzacions en llocs atpics, a
ressaltar el pseudoquist de Staffne (glndula partide aberrant
intramandibular). A vegades apareixen glndules salivals
accessries.
4. QUISTS SALIVALS HETEROTPICS: Cal fer el diagnstic diferencial
amb els quists branquials.
5. TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT CANALICULAR: atrsies,
dilatacions, divertculs, rnula, quists.
TRAUMATISMES I FSTULES:
1. HEMATOMES
2. SECCI DEL CONDUCTE DE STENON
3. NERVI FACIAL
FSTULES:
Traumtiques
Congnites: diagnstic diferencial amb les fstules branquials
Infeccioses: abscesos, tuberculosi, actinomicosi, sfilis.
INFLAMACIONS O SIALOADENITIS. SIALOLITIASI:
1. PAROTIDITIS EPIDMICA VRICA: Molt poc freqent actualment perqu
tothom est vacunat.Bilateral.Antecedents de contagi.
2. PAROTIDITIS PIGENA (SIALODUCTITIS, PAROTIDITIS): Debuten amb
una inflamaci de la galta, uni o bilateral; 12 a 24 hores devoluci.
En el nen cursen com les parotiditis epidmiques vriques (galteres),
per ms lleus i unilaterals.
a. AGUDES:
i. Catarral
ii. Supurada
iii. Gangrenosa
b. CRNIQUES:
i. Recidivant de ladult
ii. Recidivant infantil
Vies de propagaci: Generalment via ascendent, a partir de la
cavitat sptica de la boca arriben a la glndula on troven un medi
adequat per proliferar. Tamb s possible per via hematgena o per
contigitat (amigdalitis, pericoronaritis).
Factors que predisponen: hiposilia, asilia causades per
psicotrops. Immunosupresors, caquxies, postoperatoris, infeccions
greus, tifus, neumnia.
Diagnstic: Clnic , sialografia, TC.
Tractament:
iii. Augmentar el flux salival de la glndula
Antibitic si s una parotiditis aguda o profilaxi en pacients de
risc.
iv. Corticoides en els recidivants (probable origen autoinmune).
Poden sser sialosis sobreinfectades.
3. SIALITIS ESPECFICA: TBC, lues i actinomicosi
4. SIALOLITIASI (Submaxil.litis, prvia litiasi).
Ms freqent en la glndula submaxil.lar (85%)
Mecanisme de formaci del clcul: mecnic, qumic i infeccis
Composici del clcul: carbonats i fosfats clcics
CLNICA:
Clic salival: Dolor. Normalment coincideix amb la ingesta,
augment de la salivaci donant la sensaci de tumefacci
submaxil.lar
Hrnia: sense dolor
Sobreinfecci: submaxil.litis, pot surgir com a complicaci.
EXAMEN RADIGRAFIC:
Radiografia simple o TC
SIALOGRAFIA o SIALOTC.
Ms til perqu els clculs poden ser radioopacs o
radiotransparents.
Sempre uns dies desprs del clic salival per evitar una infecci
ascendent al administrar el contrast.
TRACTAMENT:
Exresi del clcul: Quan les molsties sn freqents, ens plantegen
lexresi del clcul per via intrabucal
Exresi de la glndula: si el clcul es trova enclavat en linici
del conducte de Wharton o lexresi resulta difcil.
SUBMAXIL.LITIS CRNICA ESCLEROSANT O TUMOR DE KUTTNER:
1. En persones dedat avanada
2. Molsties en regi submaxil.lar
3. Glndula submaxil.lar de consistncia ptria i marges ben
definits a la palpaci
4. Lanatomia patolgica mostra els cins glandulars esclerosants i
obstruts per teixit fibrs dens
SIALOSI o Sndromes de les glndules salivals.
(sialoadenosi)Augment del volum de la glndula salival
(parotidomeglies, perqu en general safecten les glndules partides)
de evoluci crnica i trastorn funcional de la secreci salival com
hiposilia. Sassocia a les segents malalties:
a-SISTMIQUES: Histopatologia limfoide (lesions limfoepitelials
benignes difoses)
i. MALALTIA DE MIKULICZ: glndules salivals i llagrimals
ii. SNDROME DE SJGREN:
1. xerostomia
2. queratoconjuntivitis seca
3. rino-faringo-laringitis seca
4. artritis reumatoide
5. parotidomeglia (a vegades)
6. Possible evoluci a limfoma (ho pot indicar la desaparici o
descens del ttol de factor reumatoide).
iii. SARCODOSI: sndrome de Heerfordt o uveoparotiditis subcrnica
febril. Parotidomeglia en general bilateral, xerostomia, parlisi
facial i uvetis
b-NUTRICIONALS:
Histopatologia amb hipertrfia de les cl.lules acinoses (augment
del volumen cellular citoplasmtic), parotidomeglia i
hiposialoadenisme. A vegades, atrfia glandular i augment del teixit
adips.1- Diabetes
2- Alcoholisme (hepatopatia)
3- Gota
4- Leucosi
5- Malalties del collagen (dermatomiositis, PAN)
