Dimecres, 15 de gener de 2014nm. 2.458

www.diarimes.com

TARRAGONA

Jos Francisco Font relleva Joan Pedrerol com a director de Repsol a TarragonaEl fins ara mxim responsable de lempresa al territori abandona el crrec en prejubilar-se; Font porta a la companyia des de 1989. P2

REUS

Els vens de Mas Pellicer seran els encarregats de pintar la seva prpia faanaVan recollir 4.500 euros al barri, que serveixen per cobrir el material i la m dobra anir a crrec dels vens de la zona. P7

ESPORTS

El Nstic centra els seus esforos en la contractaci dun migLa direcci esportiva tamb vol incorporar un lateral esquerre. P15

Laeroport oferir vols xrter entre Reus i Moscou aquest estiuTURISME La companyia dorigen turc Coral Tours, que gestiona 2,3 milions de clients anuals, oferir vols setmanals grcies a lacord que prepara amb la Diputaci de Tarragona. P10

TARRAGONALantic edifici del Port acollir oficines de lloguer. P3

Dilluns es posaran en marxa les obres per habilitar una zona infantil a la plaa Verdaguer. P4

El nou Dixieland potenciar la producci privada. P5

El Consell Comarcal aposta pel reciclatge delectrodomstics. P6

REUSEl Tecnoparc i lestaci dautobusos quedaran connectats pel nou carril bici. P8

El Giny presenta 19 nous cursos de teatre i circ pel 2014. P9

CAMP DE TARRAGONALa venda de pisos cau un 9,3%. P11

Manel, Moncho, Roger Mas i Joan Daus, caps de cartell dels Teatres de Valls. P12

ESPANYAEls sous dels directius sn els nics que pugen durant la crisi. P13

ESPORTSEl porter Edgar Badia aterrar a Reus el proper dilluns. P16

AVUI

El Bara resulta massa equip per a un combatiu Moritz Vendrell (3-8)ESPORTS La derrota allunya els vendrellencs de les posicions capdavanteres. El Reus Deportiu i el Club Pat Calafell tamb cauen derrotats. P17 Una jugada en qu el Bara estava desquenes a la porteria rival.

CRISTINA AGUILAR

2 diarims 15/01/2014 TARRAGONA

Rafa Marras/Slvia JimnezRelleu en la direcci de la planta de la petroliera Repsol a Tarra-gona. El fins ara director Joan Pedrerol deixar el seu crrec de forma imminent per acolllir-se a una prejubilaci oferta per lem-presa i el seu lloc ser ocupat per Jos Francisco Font Maez, un tarragon nascut el 1964 i llicen-ciat en cincies qumiques per la Facultat de Cincies Qumiques de Tarragona que aleshores for-mava part de la Universitat de Barcelona.Joan Pedrerol (Vilafranca del

Peneds, 1954) ha desenvolu-pat la seva carrera professional a Repsol on es va incorporar el 1993 com a Cap dEnginyeria i Construcci de lrea de Qu-mica del Complex Industrial de Tarragona. Aix, en aquests ms de 20 anys dins la companyia, Pedrerol ha desenvolupat dife-rents crrecs i responsabilitats, com cap de Posada en Marxa de la planta de polipropil, cap del Departament de Processos, cap de Posada en Marxa del com-plex dOP/SM i derivats, cap de Producci i, finalment, director tcnic. A labril de 2008 va pren-dre possessi com a director del complex industrial de Repsol a Tarragona per a les installacions de Refinaci i Qumica, conver-tint-se en el mxim representant de la companyia a la ciutat. Al juliol del mateix any es nomenat

president del Centre Tecnol-gic de la Qumica de Catalunya (CTQC), crrec que va mantenir fins el juny de 2012.Actualment, Pedrerol s vice-

president tercer de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Tarragona, vocal del consell dadministraci de lAutoritat Porturia de Tarragona, Vice-president, dAiges Industrials de Tarragona (AITASA), Mem-bre del Consell Asessor de Fo-ment del Treball Nacional i de la Fundaci Institut Qumic Sarri (IQS).

El successor de Joan Pedrerol s Francisco Jos Font. Aquest qumic tarragon va comenar a treballar a Repsol el 1989 fent diferents tasques de producci i enginyeria i manteniment. Tam-b va assumir funcions en els negocis de qumica i refinaci (petroqumica bsica). El 2008 va fer un curs a lIESE i des de 2012 estava treballant com a di-

rector del complex petroqumic de Repsol a Sines (Portugal). Aix, doncs, Font assumeix el mateix paper que estava fent ara al pas lusit a la seva ciutat natal, aga-fant el relleu i el llegat de la gesti de Pedrerol. Font s una persona fortament lligada a Tarragona i a les seves tradicions. Aix, el nou director del Complex Industrial de Repsol a la ciutat forma part de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, una activitat que compagina amb la seva activitat professional.

Una empresa en creixementRepsol s la petroliera lder a lEs-tat i una de les ms potents del mn amb presncia internaci-onal. De fet, lempresa ampliar el seu capital social en un 1,69% i abonar 232 milions en efectiu per pagar els seus accionistes el dividend flexible (lantic divi-dend a compte). Ms del 60% dels accionistes han decidit co-brar aquest dividend en accions i rebran una nova per cada 37 anti-gues. Aix suposar una emissi de 22 milions de noves accions i, per tant, una ampliaci de capital de 22 milions deuros. Aquests ttols comenaran a cotitzar al gener i demostren la vocaci de creixement de la companyia que recentment, a ms, va vendre uns actius de gas a Shell amb els que va obtenir unes plusvlues de 2.100 milions deuros.

Font s llicenciat en qumiques per la facultat de Tarragona i treballa a lempresa des de 1989

INDSTRIA

Jos Francisco Font substitueix Pedrerol en la direcci de RepsolEl fins ara mxim responsable del complex industrial de la petroliera a Tarragona es prejubilar prximament

CRISTINA AGUILAR

Pedrerol, deixa el seu crrec al capdavant de la planta de Tarragona.

Rafa MarrasLexpresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va ser ahir al vespre a Tarragona per tal de presen-tar el seu nou llibre Notcia del present. Articles de premsa 1947-2013 en un acte que es va celebrar a la Cambra de Comer, que va enregistrar un ple abso-lut. Pujol, que va atendre als mit-jans de comunicaci abans de lacte, va voler treure ferro a les declaracions de lalcalde de Tar-ragona, Josep Flix Ballesteros, la setmana passada en qu va afirmar que no entregaria el pa-dr municipal per fer la consulta sobiranista si aix suposava in-complir la llei. En aquest tema

tothom pot opinar i el que digui lalcalde de Tarragona s molt important. Dit aix, els alcaldes poden fer el que vulguin. Jordi Pujol va voler destacar

que el moviment independen-tista no era una dria del pre-sident Artur Mas o del lder dEsquerra Republicana, Oriol Junqueras, sin que havia estat un moviment popular. Alg es pensa que tot aix sho han in-ventat Mas o Junqueras? Hi ha hagut un gran moviment social que explica qu ha passat. No-ms cal veure fa uns anys el poc pes que tenia lindependentisme i la fora que t ara, va dir men-tre demanava que el pas mos-

trs una actitud ferma durant tot el procs previ a la consulta del 9 de novembre denguany.En un altre dels temes calents

de la ciutat de Tarragona, sobre la possible arribada dels residus de la destrucci de les armes qu-

miques de Sria, Jordi Pujol no va voler valorar la situaci actu-al allegant un desconeixement del tema: Ara no sc el presi-dent. No conec en profunditat el tema. No s quin risc represen-taria ni quin impacte econmic

tindria tot aix. Amb tot, tinc un bon record de les negociaci-ons amb laleshores alcalde de Constant, el senyor Maceira, quan vam haver de fer projectes positius per la indstria qumica daquesta zona.

CRISTINA AGUILAR

Jordi Pujol a la Cambra de Comer durant la presentaci del seu llibre.

Pujol, sobre Ballesteros: Els alcaldes poden fer el que vulguin

POLTICA

Diu que el sobiranisme necessita massa social

Larqueleg i el futur, el nou lllibre de linvestigador Eudald Carbonell

Larqueleg de la Universitat Rovira i Virgili i un dels co-directors de limportant jaci-ment dAtapuerca a Burgos, Eudald Carbonell, t nou lli-bre. Linvestigador ha escrit la seva nova obra, Larqueleg i el futur, literalment perqu el meu fill pugui tenir un record de qu pensem abans densor-rar-nos com a espcie. Car-bonell, que es defineix com un pare avi pel fet dhaver tin-gut el seu primer fill fa poc de nom Olopte, que s un poble de la Cerdanya, admet que mai havia pensat a ser pare per que el pas del temps i la trobada duna nova companya sentimental el van fer canviar de parer i, daquesta manera, plantejar-se el sentit de la re-producci per a les societats. Carbonell, que confessa que ha encertat en la decisi de ser pare i que shagus pene-dit en no fer-ho. Larqueleg assegura en el seu bloc que es tracta dun llibre aristotlic i escrit amb el cor. Carbonell admet que el fet de tenir un fill li ha canviat lesquema men-tal, abans molt racional i lgic, i ara el seu esquema s el de transmetre lexperincia.

Tornen els Dissabtes de conte al centre comercial El Corte Ingls de Tarragona

Els nens tarragonins i de la demarcaci estan denhora-bona. El Corte Ingls torna a posar en marxa Dissabtes de conte, una iniciativa en qu un rondallaire, en aquest cas, explicar una histria als ms petits. Aquesta activitat es far tots els dissabtes dels mesos de gener, febrer i mar denguany a la sala mbit Cultural ubicada a la cinque-na planta, a dos quarts duna del migdia. Els contes arriben desprs de les festes nadalen-ques, en qu El Corte Ingls va fer una extensa programa-ci pels nens que van visitar el seu establiment. Dissabte passat el primer rondallaire va ser Cesc Serrat, mentre que aquest lencarregat dexplicar el conte ser s Mandrs, amb Contes a dojo. Ferran Martn tancar el cicle de gener amb Contes dhivern. El mes de fe-brer, Anna Fit explicar De la tradici oral al conte escrit, el dia 8 Rat Cebrian presentar Massatges per a una vella al-zina, set dies ms tard el torn ser per Ins Macpherson amb Tuk, el duende de los cuentos i tancar Paula Hernndez amb Yaku, el peix daurat.

315/01/2014 diarims TARRAGONALa CEPTA assesorar les PIMES i aix adaptar-se al sistema bancari internacional

A partir del mes de febre, es far efectiva la SEPA (Single Euro Payments Area) o nou sistema unificat de pagaments a travs del qual es regiran els pasos de la UE.

Amb lentrada en funciona-ment del sistema europeu, que substitur per sempre lac-tual nomenclatura CCC (Codi Compte Client) pel correspo-nent IBAN (International Bank Account Number), totes aque-lles empreses que no adequn la seva comptabilitat podran tenir dificultats per tramitar operacions bancries habitu-als com les nmines, rebuts domiciliats o transferncies. La CEPTA destaca que un dels principals avantatges del SEPA s la de permetre que les em-preses i els altres agents eco-nmics puguin rebre i efectuar pagaments amb euros, sigui quina sigui la seva ubicaci. Per fer front a aquesta situaci, la Confederaci Empresarial de la Provncia de Tarragona organitza una jornada infor-mativa gratuta el proper 28 de gener que orientar de forma prctica les PIMES de la de-marcaci al voltant dun tema dabast internacional.

Redacci Desprs de llargs rumors sobre el futur de lemblemtic edifici del Port de Tarragona, ja es pot asse-gurar que les installacions es re-formaran i continuaran formant part de lskyline tarragon.

A partir de les declaracions que el president del Port va fer al diari digital, Tot Tarragona, es manifestava que lantic edifici es reformar per acollir quatre plantes doficines i un pis ms destinat a sales de reunions. A travs dun acord amb Puertos del Estado les installacions por-turies es renovaran mantenit lestructura original. Actual-ment, sest redactant el projecte de remodelaci i es calcula que finalitzi el mes de juny. Aix ma-teix, tamb es possibilita linici de les obres a finals dany i es preveu que senlllesteixin a finals

del 2015. El futur de lantiga seu de lAutoritat Porturia de Tar-ragona fa anys que est sobre la taula. A principis de lany 2011, davant de la possibilitat dender-rocar lobra, un grup darquitec-tes de la ciutat liderats per Sal Garreta fill de larquitecte que va fer el disseny, va configurar una plataforma per tal devitar que ledifici desaparegus. Des-prs de la recollida de firmes i de la mobilitzaci de representants de la ciutat, durant el mateix 2011 ja es va anunciar que no senderrocaria.

Tot aix es va donar una ve-gada shavia desmentit una su-posada aluminosi com a causant dels desperfectes de ledifici. En aquells temps lalcalde, Josep Flix Ballesteros, i lencara pre-sident del port, Josep Andreu, es comprometien a donar nous

usos a les installacions per es prioritzava una rehabilitaci. En aquella poca, el mxim respon-sable de lAutoritat Porturia re-coneixia linters de les patronals CEPTA i PIMEC per ocupar les-

pai. Actualment, Andreu descar-ta lopci de destinar limmoble com a equipament hoteler, ja que es donaria falta despai i seria in-viable la seva rendibilitat.

s de tecnologies sosteniblesA lhora de dur a terme les re-formes de ledificaci, lautoritat porturia destaca ls de tecno-logies sostenibles per garantir la viabilitat del projecte.

Amb la remodelaci dun dels edificis projectats a mitjans dels anys 70, tamb es contribuir a dinamitzar la zona del Port Es-portiu, un dels objectius de lens portuari. Aix, es mantindr en peu un dels edificis emblemtics de lskyline tarragon.

Amb tot, Andreu no ha des-cartat que en un futur la part ins-titucional del Port, torni a lantic edifici.

LABORAL

Lantic edifici del Port es reformar per acollir oficines de lloguer Limmoble albergar quatre plantes doficines i una de reunions sota lestructura original

cristina aguilar

Lantic edifici del Port de Tarragona continuar definint lskyline tarragon.

Es preveu que les obres comencin a final dany i sallargin durant tot el 2015

Anna FortunyLa proposta del consitori tar-

ragon per aplicar la Llei pel Dret a lHabitatge del 2011 i sancio-nar els bancs que mantinguin pisos buits durant ms de dos anys, rep el suport de la Plata-fora dAfectats per la Hipoteca. Des del collectiu destaquen que la iniciativa de lajuntament

sorgeix a partir de la pressi ciutadana i demanen que el consistori lluiti perqu els pisos buits passin a ser de lloguer so-cial. El delegat de la PAH a Tar-ragona, Joan Bel, demana que les paraules del consistori no quedin en paper mullat i asse-gura que des de la Plataforma presentaran mocions a diversos

ajuntaments de la demarcaci per tal de potenciar aquesta me-sura i continuar treballant pels serveis socials dels ciutadans. Aix mateix, Bel considera que actualment el volum de pisos buits a Tarragona sestn per tota la ciutat i ja no es con-centra en barris puntuals com Sant Salvador un dels casos

detectats inicialment. Actual-ment el grup ciutad tracta 250 casos al Camp de Tarragona, de persones que es troben amb dificultats per pagar la seva hi-poteca i es troben en perill dBel tamb destaca un elevat nombre de desnonaments silenciosos a Tarragona.

El delegat detalla que molta gent no explica la seva situaci per temor i agonia, o perqu es troben amb qu els bancs els hi envien els mossos desqua-dra en cas que no entreguin les claus del pis que no poden pa-gar. Daquesta manera la PAH de Tarragona denuncia, un cop ms, la realitat del carrer.

La PAH presentar una moci per donar ress a la sanci dels bancs

ECONOMIA

El grup recorda que la idea del consistori neix de la pressi ciutadana

4 diarims 15/01/2014 TARRAGONA

Anna FortunyAquesta setmana la Platafor-ma Legislativa pels Drets dels Animals Urbans (PLDAU) de-nunciava a la via pblica len-verinament de vuit gats a la Part Alta. Una de les associacions que sengloba sota el parai-ges de la Plataforma, Libera, confirma que presentaran una

moci a lajuntament per de-manar que el consistori actu davant del maltracte i es com-pleixi la llei de protecci animal.

Una de les integrants de Libe-ra, Ana Carbonell, explica que aquesta vegada han decidit no imposar una denuncia formal, ja que desprs de presentar di-versos casos a lajuntament, sha

donat, prcticament sempre, que el consistori no prengui me-sures. Lassociaci explica que han mantingut reunions amb el consistori arran del projecte de gesti de control de colni-es de gats, que es va presentar ara fa vuit mesos, i demanen que aquest pla sapliqui com a model, emmirallant-se en mu-

nicipis com Reus o Mont-roig. Aix, ls vuit gats enverinats es sumen a una llarga llista de casos de maltractament ani-mal dins de la demarcaci.

Els darrers enverinaments de felins es van detectar divendres passat, al carrer Sant Lloren.

Un grup de vens de la zona que shavia prestat per ali-mentar i controlar la colnia de felins de la Part Alta, es va sorprendre en descobrir que serveis de lajuntament havien netejat la zona i havien tapiat lentrada de ledifici. La CUP, ICV, les Joventuts socialistes del Camp de Tarragona i PAC-MA shan adherit al manifest.

Libera presentar una moci pel recorrent enverinament de gats

SUCCESSOS

Les associacions animalistes veuen com el consistori no pren mesures

RedacciA partir de dilluns vinent es posa en marxa, tal i com us avanava el Diari Ms, la remodelaci de la plaa Verdaguer que veur com es posa punt i final a un d-ficit de zones infantils dins del centre de la ciutat

Les obres de la plaa Verda-guer preveuen instalar una zona de jocs infantils equipada amb un castell-tobogan, un petit vai-xell, un balanc i un banc de 21 metres que corresponen a un cost de 35.870 euros. La regidora dEspais Pblics, Ivana Martnez, destaca que lelevat percentatge de poblaci infaltil de la zona de la plaa Verdaguer reclama-va aquesta construcci. Per tal dhabilitar la zona es calcula que es necessitaran tres setmanes de temps. Des de la regidoria dEs-pais pblics expliquen que el projecte preveu reduir les jardi-neres per guanyar espai de jocs, per la qual cosa es preveu fer una demolici de part de la jardinera actual i, ax, poder crear un banc de 21 metres lineals de mur de bloc de ferro i formig amb aca-

bat de fusta tropical. Lrea de jocs infantils comptar amb dues zones separades visualment per paviment continu de cautx de dos colors, que simularan una illa envoltada de mar per un cos-

tat. El castell-tobogan, dunes dimensions de 2,2 x 1,3 metres i 1,2 metres dalada, estar for-mat per una torre de 60 centme-tres dalada amb tobogan (per a nens d1 a 4 anys) i una escala

daccs. A ms, es crear un pa-viment de seguretat de quatre centmetres de gruix per poder esmorteir les possibles caigudes. Les diferents zones infantils pre-sentaran cartells informatius on sexplicar les edats ds.

Minimitzar les molstiesPer aconseguir minimitzar les molsties que puguin causar aquestes obres, lAjuntament de Tarragona far servir una mquina de tall amb aigua per evitar la proliferaci de pols i les conseqncies que aix pugui provocar.

Un cop passades aquestes dues setmanes es procedir a la installaci dels jocs infantils, del terra de cautx i dels bancs de seure pel descans dels pares i mares, tasca que durar apro-ximadament una setmana. Des de lajuntament consideren que aquestes tasques no representa-ran gran molstia pels vens, do-nat que estaran en una rea aco-tada amb tanques i per a dur-les a terme no sha de fer soroll ms enll dalgun forat al terra.

CIUTAT

Les obres duna rea infantil a la plaa Verdaguer comencen dillunsLhabilitaci presentar dues zones separades i compta amb un pressupost duns 36.000 euros

CEDIDA

Esbo de la futura zona de jocs infantils de la Plaa Verdaguer.

POLTICADIArI ms

Lexregidor tarragon substitueix Ramon Bonastre.

Aregio s el nou secretari dOcupaci i RelacionsEl Govern de la Generalitat nomena lexregidor del consis-tori tarragon, Joan Aregio com a nou secretari dOcupaci i Relacions Laborals del Depar-tament dEmpresa i Ocupa-ci. Aregio subtitueix Ramon Bonastre, qui seguir la seva trajectria com advocat en el sector privat. Daquesta mane-ra, el fins ara director del Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) i nmero dos de Felip Puig, continua ascendint en la seva

carrera professional desprs dacumular una llarga llista de crrecs.

Llicenciat en en Dret per la Universitat de Barcelona, desprs de passar per la ciutat de Tarragona al capdavant de les regidories de Cultura, Re-lacions Ciutadanes, Hisenda i Pressupostos, del 1995 al 2007, i de presidir la Diputaci de Tar-ragona, tamb ha estat director del Servei Catal de Trnsit de Catalunya.

515/01/2014 diarims TARRAGONA

RedacciEl festival Dixieland tindr un nou impuls a partir daquest 2014. LAjuntament de Tarrago-na va presentar ahir la nova edi-ci daquest esdeveniment musi-cal amb arrels de Nova Orleans en qu es prioritzar lactuaci en tres fronts: una programa-ci prpia de lAjuntament, una programaci subvencionada de caire cultural i, finalment, una no subvencionada, tamb ciu-tadana. Tot i que es contempla que hi hagi una part important que sigui produda per entitats privades, s a dir, que sales, lo-cals i programadors i instituci-ons culturals puguin participar al festival tot generant activitats i fent propostes, lorganitzaci va a crrec del consistori, que man-tindr la presncia dels msics al carrer i en espais municipals.

Tamb es mantindran concerts de gran format i promoci de nous talents en activitats en cen-tres cvics. LAjuntament, dins de les tres

grans lnies de treball previstes per aquesta edici del festival Dixieland, preveu fer aportaci-ons econmiques en actuacions programades en locals o entitats que de manera habitual aposten per la cultura de la ciutat a travs de la realitzaci dactes culturals. Tamb hi haur una programa-ci no subvencionada, per que estar dins del programa del fes-tival i que anir a crrec daque-lles entitats que no fan un tipus de programaci cultural habitual duant lany. Tots aquells progra-madors, locals, sales, i entitats culturals que vulguin presentar les seves propostes a lAjunta-ment de Tarragona poden fer-ho

des dahir i fins el proper 7 de febrer a travs de la web de-Tr-mits (http://tramits.tarragona.cat). Un cop finalitzat el termini, un grup dexperts en far la valo-raci i la selecci definitiva.

Daltra banda, la regidora de cultura, Begoa Floria, tamb va presentar un nou director arts-tic del Dixieland, el msic tarra-gon Xavi de la Salud, qui t una vinculaci molt directa amb el festival de fa anys aix com amb la msica de Tarragona. Xavi de la Salud, nascut el

1977, va comenar a aprendre a tocar el piano als 4 anys i desprs es va iniciar amb la trompeta

clssica al Conservatori de Tarra-gona. Va estudiar bateria i cursos superiors de trompeta a Barcelo-na i va formar part de lOriginal Jazz Orquestra del Taller de Mu-sics de BCN on acompanyaven, per exemple, a Santiago Ause-rn, entre daltres. Actualment es professor de msica de trom-peta i bateria a lescola munici-pal de Montblanc i lEspluga de Francol.

CULTURA

Un Dixieland amb aires de renovaci a partir de ledici denguanyEs potenciar la producci privada i es va presentar un director artstic, Xavi de la Salud

CEDIDA

Una imatge de la presentaci del festival Dixieland.

Hi haur programaci municipal, subvencionada i prpia dentitats privades

El 4.800 s el nmero premiat pels comeros de la catifa vermella de la Rambla Nova

La butlleta amb el nmero 4.800 i que va ser entregada a la botiga daliments Casa Cu-adras va ser una de les premi-ades amb un lot de diferents productes dels comerciants de la catifa vermella de la Rambla Nova de Tarragona. Lafortu-nat guanyador t quinze dies per passar a recollir el premi que li correspon i si no s aix, es far servir el nmero reser-va que, en aquest cas, es tracta del 1.072. La campanya dels botiguers de la catifa vermella de la Rambla Nova de Tarrago-na es va fer durant els dies de la festivitat nadalenca i va ser tot un xit de participaci per part de la ciutadania. El fet de fer una iniciativa com aquesta s unes dates tan profitoses pel comer i que convidaven a fer les tpiques compres de Nadal, van afavorir el comer de la zona, desprs duns anys de recessi econmica general a Catalunya i la resta de lEstat. Lactivitat comercial es mant viva a la ciutat i ara es preveu acabar darrodonir les vendes durant el perode de rebaixes que, en el seu inici, han enre-gistrat unes bones xifres se-gons els comerciants.

6 diarims 15/01/2014 TARRAGONA

Gatet siams rescatat amb les dos potetes fracturades sota un cotxe. Carinyos i especial. Des-prs de 2 mesos de lluita, est recuperat. Amb ganes de viure, t menys d1 anyet. Contacte: gaiatgn@gmail.com

ADOPCI DANIMALS

RedacciEl Consell Comarcal del Tarra-gons treballa en el foment de la conscincia del reciclatge dapa-rells elctrics. Lens comarcal est realitzant un seguit de xer-rades a les escoles de la comarca per tal de fomentar i sensibilitzar els alumnes sobre la importn-cia del reciclatge dels Residus dAparells Elctrics i Electrnics (RAEE). Aquesta campanya que sest desenvolupant previ con-

veni entre el CCT i els Sistemes Integrats de Gesti dels RAEE. Ahir, un tcnic del Consell Co-marcal del Tarragons va visitar el Collegi Voramar de Salou, en la que va realitzar dues xerrades als alumnes de 6 i 5 sobre el reciclatge dels RAEE. La tem-tica t a veure amb el desconei-xement que t la poblaci sobre com shan de desfer dels residus daparells elctrics i electrnics i les conseqncies mediambien-

tals que comporta la seva incor-recta manipulaci.

Aquesta campanya inclou la realitzaci dunes cinquanta xerrades a diferents centres edu-catius distributs pels municipis del Tarragons, la qual cosa per-

met arribar a ms de 1.200 alum-nes de la comarca. El president del Consell Comarcal va aprofi-tar tamb per fer un seguiment directe de lactivitat, va visitar lescola i, acompanyat per la di-rectora, es va interessar per les

seves caracterstiques especials. Posteriorment va participar en la sessi formativa en la que els va animar a tenir cura del medi am-bient i a que es fessin portaveus daquesta sensibilitzaci entre els seus familiars.

MEDI AMBIENT

El Consell Comarcal fomenta el reciclatge delectrodomsticsEl president de lens ha fet un seguiment directe de lactivitat visitant escoles

cedida

El president del Consell Comarcal del Tarragons a una de les escoles.

RedacciLa Fundaci Catalunya-La Pe-drera inicia aquest diumenge 19 de gener la programaci dhi-vern a la ciutat de Tarragona amb lespectacle infantil Tots a taula de Marc Parrot. A partir de les dotze del migdia la msica en directe de Marc Parrot sunir a

les illustracions dEva Armisn per cuinar sis personatges amb qu petits i grans sidentifiquen. Lespectacle, que forma part de lexits cicle Matins en fam-lia, aborda el tema de lhora de menjar dels ms petits.

El mateix diumenge a la tar-da (a les set en punt) tamb sha

programat la primera sessi del cicle de cinema en versi origi-nal daquest hivern amb la pro-jecci de la pellcula Amour de Michael Haneke. Lespectacle daquest diumenge (Tots a taula de Marc Parrot) dna el tret de sortida a la temporada dhivern de lonzena temporada conse-

cutiva del cicle Matins en fam-lia, que t sempre una excellent acceptaci per part del pblic. Ja hi ha passat ms de 34.000 es-pectadors.

La programaci est formada per espectacles diferents que congrega, cada primer diumen-ge de mes al migdia, al pblic

familiar. Loferta es compon de teatre,

titelles, mgia, illustraci, con-tes, i msica en directe.

Tres sessions ms, comple-taran la temporada dhivern: Laventura de Tfol a la ciutat (2 de febrer), Planeta Tumcat (9 de mar) i Instants de la Com-panyia Mag Gerard (30 de mar). Dentre les activitats que es du-ran a terme durant els prxims tres mesos, cal esmentar lapos-ta pel cicle de cinema en versi original que presenta un total de set pellcules que esdevenen una bona oportunitat per gaudir en pantalla gran de produccions ben acollides per la crtica.

Sinicia la programaci dhivern de la Fundaci Catalunya-La Pedrera

ACTUALITAT

El primer espectacle ser aquest diumenge, amb Tots a taula de Marc Parrot

RedacciLEscola Sant Pere i Sant Pau de la ciutat de Tarragona ha posat en marxa una interessant pro-posta per donar alternatives als seus alumnes en lhora de les-barjo.

El passat, 10 de gener va ar-rencar la iniciativa lEscacspati de Cicle Inicial a lhora desbarjo. Daltra banda, el prop dilluns, dia 20, arrencar lSkacsPati per a Cicle Mitj i Superior. Dintre del programa de Patis Actius de

lEscola Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, i tal com ve succent ja amb el Bibliopati (els dimarts i dijous) i lInfopati (els dimecres i divendres) a partir del 2014, tots els dilluns, tots els alumnes del centre podran tenir una opci ms doci alternatiu durant els esbarjos.

Amb aquestes activitats es dna la possibilitat als alumnes a viure lhora del pati de forma diferent a la convencional, amb noves activitats. Alguns dels alumnes de lescola tarragonina jugant als escacs.

cedida

LEscola Sant Pere i Sant Pau treu punta a lhora del pati

FORMACI

Anton Valero, vicepresident tercer de la nova junta de lACUP

Anton Valero, president del Consell Social de la URV, s el nou vicepresident tercer de la nova junta directiva de lAs-sociaci Catalana dUniver-sitats Pbliques (ACUP). Ahir es va constituir, a la UAB, la nova junta directiva de lAs-sociaci Catalana dUniver-sitats Pbliques (ACUP), que est formada pel rector de la UdL, Roberto Fernndez, com a president; pel rector de la UPC, Enric Fossas, com a vice-president; pel rector de la UAB i anterior president, Ferran Sancho, com a secretari; pel president del Consell Social de la UB, Salvador Alemany, com a vicepresident segon; i pel president de Consell Social de la URV, Anton Valero, com a vicepresident tercer. LACUP va ser creada lany 2002 per iniciativa de les universitats de Barcelona, Autnoma de Bar-celona, Politcnica de Cata-lunya, Pompeu Fabra, Girona, Lleida, Rovira i Virgili i Oberta de Catalunya. La seva finalitat principal s ser la veu essenci-al de les universitats publiques de Catalunya i sumar esforos per promoure iniciatives, pro-grames i projectes conjunts.

Sinaugura lexposici Memria democrtica de Tarragona, avui a la torre del Pretori

Avui, 15 de gener, dia en qu se celebren exactament els 75 anys de la fi de la guerra, sin-augura lexposici Memria democrtica a Tarragona. Un passat per no oblidar, a la tor-re del Pretori, a les set. La mos-tra ha estat organtizada per lAssociaci de Vctimes de la Repressi Franquista de Tar-ragona i el Museu dHistria principalment. Dijous soferir la conferncia Els darrers sis mesos de la Guerra Civil a Tar-ragona a crrec de Jordi Piqu, que tindr lloc a la Tabacalera, a les set de la tarda. La projec-ci de la pellcula A sangre y fuego: Mlaga 1936. Guerra y Revolucin en la Ciudad del Paraso, acompanyada dun colloqui amb lhistoriador Jo-sep Snchez Cervell ser di-vendres a lAntiga Audincia.

715/01/2014 diarimsREUS

Mnica PrezEls vens dels blocs de Mas Pe-llicer hauran darromangar-se per pintar, ells mateixos, la part de faana i el sostre que toca als porxos, els pilars i les canonades dels seus propis edificis. La re-modelaci que no est inclosa dins la inversi de 220.000 eu-ros que la Generalitat preveu als pressupostos del 2014 per rentar la cara al barri havia de posar-se en marxa desprs de percebre una subvenci de 3.000 euros de lAgncia de lHabitatge de Cata-lunya i 1.000 euros aportats des de la regidoria de medi ambient de lAjuntament de Reus. LAsso-ciaci de Vens I de Maig nespera recollir uns 500 ms a travs del pagament duna mena de derra-ma de tres euros per als socis i sis per als que no ho sn. En posar les xifres sobre la taula, per, van veure que els 4.500 euros del pressupost noms servien per cobrir la despesa en material i els propis vens van prendre llavors la determinaci daportar-hi una m dobra que no podien con-tractar.

Malgrat tot, no estaran sols en aquesta remodelaci collectiva. A travs de justcia juvenil dels Jutjats de Reus i amb la mediaci de lentitat venal es treballa per-qu algunes de les persones que siguin condemnades ara per de-lictes menors al compliment de serveis a la comunitat es acabin portant a terme units al projecte de barri. Mencarregar perso-nalment danar comunitat per comunitat explicant que aques-tes persones estaran amb nosal-tres i que vnen aqu per donar un cop de m, explica el pre-sident de lAssociaci de Vens, Eduardo Navas, que afegeix que han coms un delicte i ara el pa-guen per nosaltres hem de ser

conscients que han de tenir una altra oportunitat i que ells tamb ens lestan donant daquesta for-ma. En total, Mas Pllicer comp-ta amb 59 blocs ms el que ocupa el Casal Cvic i vora 600 habitatges, tenint en compte que cada comunitat inclou de vuit a deu pisos. La previsi s que les feines sestenguin durant ms i mig, i que cada comunitat les vagi completant gradualment.

El model del nmero 20La idea va sorgir al barri ar-ran que els propietaris del bloc nmero 20 decidissin, pel seu compte, portar a terme la re-modelaci als porxos de ledifici amb fons recollits de la prpia comunitat. Els bons resultats van portar la resta a pensar que, si la necessitat de reforma hi era tamb als altres blocs, potser no estaria malament unir-se per realitzar les feines alhora. Navas

explica que la reforma ha desde-venir un projecte en qu tothom hi participi i que, daquesta ma-

nera, els blocs on algun dels in-quilins no faci laportaci dentre tres i sis euros que ha de servir

per completar el pressupost no es pintar. Les grans dificultats per cobrar apareixeran gaireb amb tota seguretat en els casos de pisos que han quedat buits arran de desnonaments i en els que es troben ocupats de manera illegal. El president de lAssoci-aci de Vens I de Maig apunta que la mateixa quantitat que pa-gar cada ve li ser reclamada tamb als bancs propietaris dels habitats o a les persones que hi estiguin vivint tot i que en si-tuaci irregular, perqu el ms just s que tothom compleixi per tirar endavant una cosa que ens beneficiar a tots.

Evitar robatoris a habitatgesLes feines del venat per millo-rar la imatge dels blocs del barri, per, no es limitaran a una m de pintura. A ms daix, est pre-vist enretirar, als mateixos por-xos i sota les cuines dels habitat-ges, un tram de mur entre pilars que dna lloc a galeries buides. A travs daqu acostumen a co-lar-s, explica Navas, aquells que volen accedir als pisos b per en-trar-hi a robar o per per instal-lar-shi de manera irregular. Des del primer, salten a la resta en haver rebentat la porta de la gale-ria. Aquests espais noms supo-sen nius de brutcia, shi acumu-len les agulles destendre la roba i tota la brossa del carrer. Com que no tenen cap paper en les-tructura dels edificis i obrir-les s relativament fcil, ho farem tamb i avanarem aix per mirar devitar ms robatoris, afegeix el president de lAssociaci de Vens I de Maig. Segons Navas, a la zona de Sant Josep Obrer es porten a terme uns tres robaris a habitatges al mes, en gran part dels casos desprs dentrar-hi per les galeries.

BARRIS

Els propis vens pintaran els porxos i pilars dels 60 blocs de Mas PellicerEls 4.500 euros recollits des del barri per la iniciativa noms cobrien el material; el venat posar la m dobra durant mes i mig

OLVIA MOLET

Els inquilins del nmero 20 van realitzar la reforma pel seu compte i la resta shi han volgut unir.

LAssociaci de Vens I de Maig denuncia el mal estat del cablejat telefnic als porxos, que sha despenjat fins quedar a labast de la gent i suposa un perill, diu Navs, que assegura que fa quinze dies que el barri espera que lempresa responsable sen faci crrec.

Cablejat telefnic que es despenja

OLVIA MOLET

Els bombardeigs franquites, en forma de documental i llibre al Centre de Lectura

Avui, a partir de dos quarts de vuit del vespre, es presenta al Centre de Lectura el llibre de Ramon Arnabat i David iguez: Atac i defensa de la rererguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de lEbre i el documental de Danae pez i Miquel Malet Ruixats de Foc. La jornada servir al Centre de Lectura per fer un reps del paper de Reus, Tarragona i les Terres de lEbre durant els bombardeigs que van tenir lloc en el marc de la Guerra Civil. Ramon Arnabat Mata (Santa Margarida i els Monjos, 1957) s doctor en Histria, professor de la Universitat Ro-vira i Virgili i membre del grup de recerca consolidat ISOCAC. David iguez Grcia (Barce-lona, 1971), doctor en Didc-tica de les Cincies Socials i Patrimoni per la Universitat de Barcelona, s investigador especialitzat en laviaci i la guerra dEspanya, i autor de diversos treballs sobre aquesta temtica. Ambds autors des-granaran el llibre que fa una radiografia daquell moment amb la major proximitat possi-ble al territori.

Prorrogada al Museu de Reus la mostra de medicina romana

L exposici La medicina a lpoca romana, que ocupa un espai al Museu de Reus, es podr visitar fins al dissabte 18 de gener. La mostra recull fins a onze apartats diferents en qu sexpliquen aspectes com els orgens de la medicina romana, els dus de la salut, el rol del metge en la societat romana, les malalties i epid-mies o les especialitats mdi-ques ms freqents en aquella poca.

8 diarims 15/01/2014 REUS

Moltes felicitats Natlia! Com passa el temps... ja nhas fet 3. Aviat tatrapar! Petonets Blai.I moltes felicitats de la Judith, la mama i el papa.

FELICITACIONS

Fotografia de la segona trobada damigues, desprs de 30 anys, en un restaurant de la localitat dEl Morell.

SOCIETAT

Mnica PrezLAjuntament dna resposta a una antiga reclamaci del collectiu dusuaris de la bicicleta installant un nou tram de carril bici que connectar lestaci dautobusos amb el Tecnoparc. Les obres, que encara no han comenat, hauran de concloure a la primavera havent donat lloc a uns cinc quilmetres de via ininterrompuda i integrada a la vorera. Ferho daquesta forma sha considerat el ms adient tant per la seguretat dels ciclistes com per evitar que, com ha passat quan sha fet a la carretera, la pintura sesborri amb el pas del temps i faci desaparixer el carril.

Fins ara, arribar a lHospital Sant Joan, al Campus Bellissens o a FiraReus en dues rodes era possible noms en algunes seccions de carril que quedaven tallades. Enllaarles i allargarne el traat s la voluntat daquest

projecte que tira endavant ara la regidoria de via pblica. A la Coordinadora dentitats i particulars per a lus de la bici al Camp, Bicicamp, la notcia ha estat rebuda amb satisfacci: la necessitat de connectar una via segura per la bicicleta s important a tots els indrets de la ciutat, per a ning no se li escapa

que els estudiants de la URV i els treballadors de lHospital havien reivindicat aquest tram feia temps i que aquesta s una zona importantssima, explica el seu president, Josep Maria Galofre. Per a Galofre, la xarxa de Reus en bici est molt aturada,

fa molts anys que es va establir i que no shi ha fet res nou a banda durbanitzacions de nova creaci en qu, llavors s, aix sha tingut en compte.

Estudi amb la Gurdia UrbanaPer tot plegat, des del collectiu, consideren que ja ha arribat el moment de revisar lestudi que es va realitzar, ara fa tres anys, de la m de la Gurdia Urbana per mirar dadaptar el trnsit a la presncia tamb dels ciclistes. Durant aquesta legislatura, a lestudi encara no hem fet cap modificaci, afegeix Galofre, que explica que la nostra pretensi s tornarlo a bellugar per qu pugui acostarse a la realitat de la situaci actual.

La implantaci daquest nou carril bici s, mentre aix no es concreti, un pas per la potenciaci de ls daquest sistema de transport. Sespera que la seva

acollida sigui molt bona tenint en compte que oferir als estudiants un nou sistema per desplaarse fins al campus i tamb que es tracta dun polgon amb uns equipaments tamb importants i calia que shi pogus arribar en bicicleta. Aquest tram, per a nosaltres, s molt rellevant tamb

dins el projecte VAP (Vull anar en bicicleta) i ha estat un encert ferho dins de la vorera, conclou el president de Bicicamp. En la materialitzaci de la via, lAjuntament mirar dadaptar camins ja oberts i altres recursos ja existents i aprofitar per arranjar carrers i voreres.

MOBILITAT

Un nou tram de carril bici connectar lestaci dautobusos i el TecnoparcEn total, simplantaran uns cinc quilmetres de via ininterrompuda i integrada a la vorera pels quals es podr transitar a partir de la primavera

OLVIA MOLET

El carril sintegrar a la vorera, com ja ho est a altres zones.

Treballadors de lHospital Sant Joan i estudiants de Bellissens lhavien reivindicat

Zoomwatts, conte musical per a emocionautes al Bravium Teatre

El proper diumenge 2 de febrer a les sis de la tarda la Companyia Zoomwatts portar al Bravium Teatre Zoomwatts, conte musical per a emocio-nautes. Georgina Llaurad, actriu reusenca (Mamma Mia! 180 de Cel, The Marshmallow Girls, Les Artistes Locals) junt amb Txell Sust (Alejandro Sanz), Jofre Bardag (Glaucs) i Pau Rubio (Cuentos Cruentos) i un Trio de Jazz en directe dirigit per Saki Guillem, plantegen al pblic qu passaria si la Caputxeta, el Gat amb Botes o el Mag Merl sescapessin de les pgines dels llibres infantils. Aquest s el punt de partida de Zoomwatts, un divertit musical de petit format en el qual els personatges dels contes clssics prenen vida. Recollint el llegat de les rondalles a la vora del foc, quatre CantActors i tres Msix desgranen amb canons les aventures daquests protagonistes singulars, a partir del dia en qu dos nens descobreixen el seu amagatall. Un musical que inclou veus de luxe, estrenat al Festival de Temporada Alta i presentat al Festival Mini Grec i a lAcstica de Figuere

RedacciEl Grup parlamentari del PSC presentar en els propers dies una bateria de preguntes sobre els motius i lafectaci que tindria la decisi deliminar definitivament lequip durgncies dirnes del Cap Sant Pere desprs de que la Junta de personal del

centre sanitari es reuns dilluns amb el primer secretari del PSC de Reus, Francesc Valls. En la reuni tamb hi van ser presents el portaveu del Grup Municipal, Andreu Martn, i la consellera del Grup Salut, Sandra Guaita. La Junta de personal es mostra molt preocupad per la reper

cussi que tindria aquesta decisi sobre latenci als pacients ja que extingir la dedicaci del metge i la infermera que resten en el servei durgncies obligaria als metges de capalera del centre a deixar els pacients amb hora concertada i atendre les urgncies que arribessin.

Segons la Junta de personal, els moments de mxima atenci hi ha una mitjana dun centenar durgncies ateses al dia. Leliminaci de lnic equip durgncies que queda al CAP Sant Pere provocaria la saturaci del servei convencional, allargant els temps despera i generant in

certesa sobre les hores datenci programades.

Per als socialistes, el deteriorament del servei que provocaria aquesta decisi, que de fet seria el segon pas desprs de que el mes de juny selimins un dels dos equips durgncies del centre s drstic i per aix preguntar tamb a lAjuntament de Reus per les accions fetes des del govern per tal devitar aquest tancament. Segons ha denunciat el portaveu del grup municipal, Andreu Martn, aquesta supressi de les urgncies del CAP Sant Pere tindria un efecte molt negatiu sobre lHospital Sant Joan ja que des de Sagessa ja sens ha

alertat que lhospital no podr assumir totes les urgncies del CAP i a mes es podria veure compromesa la dotaci pressupostria de lhospital si es rebaixa la complexitat de les urgncies resoltes. El que s evident s que aquesta mesura no suposa cap estalvi econmic per a lICS ja que el metge i la infermera seguiran treballanthi, per el servei als ciutadans es veur perjudicat de forma radical, ha lamentat Martn. amb la justificaci de que al CAP Sant Pere hi havia dos equips durgncies es van tancar daltres serveis durgncies de la comarca, conclou el socialista.

El PSC porta al Parlament la decisi de tancar les urgncies del CAP Sant Pere

SANITAT

Els socialistes preguntaran per la repercussi de deixar sense equip durgncies dirnes el centre

915/01/2014 diarimsREUS

RedacciEl Giny, el Centre de les Arts Ges-tuals i del Circ de Reus, presenta la seva oferta formativa pel per-ode comprs entre gener i abril de 2014, que inclou un total de 19 cursos tant diniciaci com de perfeccionament de diverses tcniques i disciplines relacio-nades amb el mn del circ i del teatre. Aquesta setmana han co-menat els tallers adreats al p-blic adult, mentre que el dia 20 siniciaran els que van destinats a nens i joves.Per a adults shan programat

quatre cursos de circ i onze de teatre, tots ells impartits per professors del centre a excepci dels dintroducci i aprofundi-ment a la Commedia dellArte que aniran a crrec del prestigis director itali Carlo Boso. Pel que fa a tallers de circ, Salima Peippo dirigir els de Trapezi i Corda i teles; Dani Cercs el de Malabars i la Cia Passabarret el dAcrob-cia. En el terreny teatral, Carles Bigorra socupar dels cursos De la Commedia a Molire, Iniciaci Gest-Paraula, Gest i paraula 2 i

Del gest-paraula a la creaci dra-mtica; Llus Graells dels dIni-ciaci a la mscara, Mscara, Iniciaci al Mim i Mim, i Cristian Atanasiu del de Clown.Daltra banda, durant aquest

primer quadrimestre el Giny tamb ha previst quatre cursos per a nens i joves on es podran practicar diferents tcniques circenses o teatrals. En concret sofereixen tallers genrics de Circ i Teatre, a crrec de Marc Micheo i Toni Guillemat respec-tivament, destinats tant als me-nors de 14 anys com als majors daquesta edat.

Carlo Boso, Comedia dell ArteA banda dels cursos impartits pels professors habituals del Giny, el Centre de les Arts Ges-tuals i del Circ de Reus tamb tindr la presncia de litali Carlo Boso, el qual impartir dos cursos especialitzats en Comme-dia dellArte, cada dia de dilluns a dissabte, entre el 3 i el 8 de fe-brer. El primer taller sadrea a professionals que ja tinguin no-cions bsiques i desitgin ampliar

els seus coneixements. El segon curs est destinat a totes aquelles persones que volen conixer i descobrir les tcniques expres-sives de la Commedia dellArte.Carlo Boso s graduat de lEs-

cola Piccolo Teatro de Mil i

actualment s un dels directors teatrals ms ben considerats a nivell europeu. Ha actuat en ms de quaranta produccions teatrals amb directors de renom interna-cional, ha ideat i dirigit obres que shan vist a tota Europa i Am-rica del Nord i ha fet de director artstic en nombroses producci-ons a Pars, Carcassone, Vencia o Mil. El regidor de cultura de lajun-

tament de Reus, Joaquim Sorio, qualifica aquesta primera etapa del Giny com positiva. Quan comences una cosa sempre cos-ta per crec que hem trobat la

clau en el fet de portar un bon professorat, amb una gran qua-litat. Hem aconseguit atraure als cursos fora persones joves i, tot i que amb els nens costa ms, sembla que la cosa progressa i que tamb shi acosten de mica en mica. Per a Sorio, no hi ha necessitat de ser un professional o una persona que vol dedicar-se al circ per entrar al Giny, tamb est adreat a aquells als qui sim-plement els agrada o estan en-curiosits per conixer una mica ms el tema.

Preu i inscripcionsEl preu dels cursos varia segons cada cas i oscilla entre els 3,5 i els 5 euros lhora. Les inscripci-ons tant per als cursos dadults com pels que sadrecen a joves i nens poden fer-se a la web www.ginyreus.cat; al mateix centre Giny, que es troba al carrer de Pere Cavall Llagostera cantona-da amb carrer dAstorga (al cos-tat de lInstitut Josep Tapir); per correu electrnic a reuscultura@reus.cat, o per telfon al 977 010 284.

CIRC

El Giny presenta 19 cursos de teatre i circ pel primer quadrimestre de 2014Sorio qualifica la primera etapa del centre com positiva i ho atribueix a la tria dun bon professorat

El proper dia 20 es posaran en marxa els tallers destinats als alumnes ms joves

RedacciLa Fundaci Privada Reddis va inaugurar, a finals de 2012 i en el marc del seu 20 aniversari, un cicle de conferncies sota el ttol Educar Avui. Diverses per-sonalitats de reconegut pres-tigi en el camp educatiu com ara Salvador Cards, Francesc Torralba, Enric Queralt, Ferran Ruiz, Pilar Iranzo, entre daltres,van ser alguns dels ponents que hi van participar.Desprs de l xit de la prime-

ra edici, la Fundaci ha decidit programar, per aquest 2014, una nova edici del cicle. Len-carregat dinaugurar- lo ser el professor, escriptor i investiga-dor cientfic Jorge Wagensberg, que pronunciar la primera conferncia el proper dijous 28 de gener a dos quarts de vuit del vespre sota el ttol Leducaci via el goig individual.Els altres ponents que hi par-

ticiparan seran: Miquel ngel Essomba, doctor en psicologia i consultor de lAjuntament de Barcelona i la Generalitat de

Catalunya en temes deducaci i diversitat cultural; Josep Fran-c Carret, professor i ex direc-tor general de formaci profes-sional i educaci permanent; i Rosa Maria Codines Farr, ins-pectora deducaci. Les conferncies, adreades

als professionals de lensenya-ment, educadors, membres de les AMPAs i al pblic en gene-ral, es realitzaran, com sempre, a la seu de la Fundaci (plaa de la Llibertat, 6, entresol - Reus). A ms, per als docents, tindran reconeixement com a activitats del Pla de Formaci. El cicle de conferncies ser-

veix, entre altres coses, per conixer diferents punts de vista a lentorn de lmbit de lensenyament aix com per compartir experincies amb els ponents i conixer de primera m les vivncies dexperts en el tema. A finals de 2012, en la seva primera edici, el cicle Educar Avui va gaudir duna molt bona afluncia de perso-nes interessades.

Una nova edici del cicle Educar avui arriba a la Fundaci Reddis

ENSENYAMENT

Jorge Wagensberg inaugurar les ponncies

RedacciLEscola de Pares reprn aquest dijous 16 de gener les sessi-ons del programa Leducaci dels fills, un gran repte, amb la xerrada Creixent amb les ma-temtiques, a crrec de dAn-tnia Cuadros, llicenciada en matemtiques, mster en in-vestigaci en cincies socials i

professora de matemtiques de batxillerat i secundria. La xer-rada, adreada a famlies amb fills dentre 6 i 12 anys, tindr lloc al Mas Pintat a les 17:30h i lassistncia s gratuta. La regi-dora de Formaci per la Integra-ci, Montserrat Duch, afirma: Des de lEscola de Pares, treba-llem leducaci tant des duna

vessant emocional com duna ms vinculada al coneixement i a laprenentatge a travs de les activitats compartides entre pares i fills. En aquesta ocasi, treballarem diferents tcniques i jocs per desenvolupar lactivitat numrica i el conixement de les matemtiques. LAjuntament de Reus, a tra-

vs del treball conjunt de les re-gidories de Famlia i Gent Gran i de Formaci per la Integraci ha posat en marxa a partir per segon any consecutiu lEscola de Pares. Les escoles de pares sn una iniciativa que sorgeix per donar suport a les famlies en leducaci dels seus fills. Sn espais dinformaci i formaci, on lintercanvi dexperincies i la reflexi collectiva esdevenen eines que permeten millorar la tasca educativa i desenvolupar estratgies que contribueixin a un desenvolupament integral dels fills en els aspectes fsic, emocional, afectiu, social i es-colar.

Leducaci dels fills, un gran repte torna a lEscola de Pares

SOCIAL

Aquest s el segon any que la iniciativa est en marxa a la ciutat

RedacciEls membres de grup desta-bliments excntrics, del carrer Sant Lloren i primer tram del Cam de Riudoms han volgut portar a terme enguany una iniciativa solidria per ajudar els ms petits. Es tracta dunes 25 petites empreses que ara, dins la campanya de Nadal,

van realitzar una collecta a fa-vor del menjador de nens de la Fundaci Mossn Federic Bar, que t la seva seu a la plaa del Teatre de Reus. Tots els establi-ments excntrics que van voler participar van demanar un euro als seus clients i a canvi els van recompensar amb un calenda-ri amb la imatge de la plaa del

Prim, on el cavall mira cap als carrers excntrics. Lagrupaci de comerciants vol donar les grcies a tots els clients que han cregut en aquest projecte i dir-los que dem, a un quart de nou de la nit es far el lliurament dels 1.196,24 euros que shan recaptat.El Centre Obert Mossn Fre-

decric s un centre de dia dacci educativa que treballa de mane-ra diaria i activa per la defensa i desenvolupament dels Drets dels infants a la ciutat de Reus.Des dels seus inicis fins ara, por-ta a terme una tasca dacollida i atenci a la mainada i als seus familiars. Aquesta s la ra de ser del projecte. La fundaci no t cap patrimoni fundacional. Els recursos provenen de do-nacions particulars, institucio-nals, de parrquies i moviments ciutadans. El rebost t sempre queviures per portar a terme lalimentaci correcta dels nens i els paquets que es donen a les famlies cada setmana.

Els Excntrics recullen 1.200 euros per donar al menjador de nens

SOLIDARI

Lagrupaci de comerciants els lliurar a la Fundaci Mossn Bar

10 diarims 15/01/2014 CAMP DE TARRAGONA

RedacciTarragona enllaar directament amb Moscou. Coral Tours ofe-rir vols entre ambdues ciutats posant aix punt i final a una si-tuaci inslita: tot i que la Costa Daurada s el territori que ms quota de mercat rus, aquests visitants no arriben a travs de laeroport de Reus.

Coral Tours oferir vols xrters setmanals entre Reus i Moscou a partir daquest estiu, segons assegurava ahir la Diputaci de Tarragona. Els detalls de lacord amb lempresa lder del trans-port de turistes russos gesti-ona uns 2,3 milions de clients anuals, no es faran pblics fins daqu a unes setmanes, desprs de ms de dos anys de negociaci-ons. Els 440.000 turistes russos que van arribar a la Costa Daura-da lany 2013 van suposar el 12% del total de visitants. El rus es va situar, per primera vegada, com el principal mercat internacional al territori, superant a francesos i britnics. El Camp i lEbre van tancar lany amb 5,1 milions de visitants i 19,5 milions de per-noctacions.

Lobjectiu de la Diputaci amb els nous vols xrter s que aquest sigui el primer pas per aconse-guir atreure noves companyies, ja que fins ara la majoria de turis-tes russos arribaven a Catalunya a travs de lAeroport del Prat. Un dels factors que permetran que aquest mercat segueixi crei-xent ser la capacitat del territori doferir una major disponibilitat de llits i de places hoteleres de nivell mitj i alt, segons advertia el president de la Diputaci.

Pel que fa a lAeroport, Poblet destacava el comportament extraordinriament bo de la in-fraestructura reusenca durant el 2013. En els 12 ltims mesos, les operacions a la installaci van crixer un 4,21% i es van assolir els 971.000 passatgers. El presi-dent de la Diputaci destacava la importncia daquests resultats i va assegurar que refermen la bona direcci en la qual sest treballant. Poblet ho contrapo-sava amb el fet que la mobilitat aria en el conjunt de lEstat espanyol es va reduir un 3,5%, mentre que a Europa va crixer tot just un 0,7%.

El rus: primer mercat El turisme rus sha situat durant el 2013, per primera vegada, al capdavant dels mercats interna-cionals en nombre de visitants, que, en total, suposen el 53%. Daquest percentatge, el turisme

rus representa el 12%, lleuge-rament per davant del francs, tamb amb un 12%. Els seguei-xen el britnic (10%), lholands (6%), lalemany (4%), el belga (2%) i lirlands (2%). Daltra banda, el 47% dels turistes que rep la demarcaci correspon als turistes catalans i espanyols. Segons el director del Patronat

de Turisme, Octavi Bono, sha detectat un augment del turis-me rus, francs i britnic, entre altres de carcter internacional, i una tendncia a la contenci del turisme de proximitat i de lho-lands.

Lany 2013 sha tancat amb 5,1 milions de visitants que han generat 19.565.000 pernoctaci-

ons al territori, fet que suposa un lleuger creixement del 0,1%. Lestada mitjana dels turistes se situa en els 3,8 dies. El pre-sident de la Diputaci, Josep Poblet, ratificava laposta ferma per impulsar aquest sector a tra-vs dun increment del 14% del pressupost daquest organisme autnom i daltres iniciatives

conjuntes amb la resta dagents econmics del territori. Poblet qualificava lany 2013 com un bon exercici a nivell turstic, que segueix en la tnica positi-va dels ltims anys, i afirmava que les dues prioritats essencials del Patronat de Turisme sn les dues marques turstiques que gestiona, Costa Daurada i Terres

de lEbre, i lactivitat que genera el litoral, que suposa el 92% del volum de leconomia turstica de la demarcaci.

Poblet deia que som un pas petit amb un gran potencial, fent referncia als milions deu-ros que es generen cada cam-panya turstica i que lany 2013 sapropen als 4.500.

TURISME

Coral Tours oferir vols xrter entre Reus i Moscou a partir de lestiuLa Diputaci pretn atreure ms companyies a laeroport amb aquest primer operador que gestiona 2,3 milions de clients anuals

Agents pblics i privats es promocionaran conjuntamentLa Diputaci va acollir la signatura del conveni corner, que arriba a la seva onzena edici

Tots els representants del sector pblic i privat que ahir van signar el conveni, al palau de la Diputaci de Tarragona.

Gesti a tres bandes de la taxa turstica

Els ajuntaments de Salou, Cambrils i Vila-seca, a la Costa Daurada, gestiona-ran conjuntament amb el Patronat de Turisme de la Diputaci i lassociaci i la federaci hoteleres, els ingressos corresponents a la taxa turstica. Els tres consistoris hi aportaran 480.000 euros i la Diputa-ci, a travs del seu Patro-nat, el complementar amb 275.000 euros. Les admi-nistracions locals reben el 30% de la recaptaci total de la taxa turstica impul-sada per la Generalitat. A la Costa Daurada, tres dels principals municipis han decidir sumar esforos i ce-diran els seus ingressos a la Diputaci perqu gestioni noves estratgies conjuntes de promoci turstica.

Renfe reforar els trens AVE amb motiu de Fitur

Renfe reforar entre el 22 i 26 de gener els trens AVE que uneixen Barcelona amb Madrid amb unes 9.800 pla-ces addicionals amb motiu de la celebraci de la fira de turisme Fitur, que se ce-lebra aquests dies. En un comunicat, la companyia ha informat que coincidint amb linici daquesta fira de turisme Renfe ha progra-mat dos AVE directes, un per sentit, entre Barcelona i Madrid, els dies 22 i 23 de gener. El primer surt de Bar-celona a les 07.20 hores i el segon de Madrid en direcci a la capital catalana a les 17.22 hores. Tamb hi haur descomptes fins al 60 % en les connexions des de Bar-celona, Tarragona i Lleida amb Madrid

CRISTINA AGUILAR

Vicente M. IzquierdoPer primera vegada agents p-blics i privats aniran de la m amb lobjectiu de promocionar el territori a les fires que es de-senvolupin tant a nivell naci-onal com internacional. Ahir es va signar al Sal de Plens de la Diputaci de Tarragona, per onzena vegada, el conveni cor-ner, que aplega un total de 21 entitats que vetllaran pels mu-nicipis que composen la Costa Daurada i propers.

A banda de patronats muni-cipals de diversos municipis del

territori, tamb shi han afegit PortAventura, associacions ho-teleres, cmpings i apartaments turstics, els quals es promo-cionaran de forma conjunta, primerament, a FITUR, que es desenvolupar a Madrid la pro-pera setmana.

Segons Octavi Bono, ge-rent del Patronat de Turisme de la Diputaci de Tarragona, aquest conveni persegueix aconseguir la trobada i la major eficincia de les organitzaci-ons que es dediquen a lmbit poltic-privat a assistir a les

fires i realitzar accions de co-municaci tant al mercat catal com al mercat espanyol. Bono remarca que aquest acord ser-vir de punt de partida perqu puguem aconseguim inversi-ons petites que aconsegueixin sumar.

La gran novetat denguany, segons el gerent del Patronat de Turisme, sorgeix en incloure el sector privat. s un model que t continutat en el temps i que enguany hem afegit aques-ta novetat, la qual continuar al llarg del temps.

Segons Octavi Bono, Fitur s una trobada molt professio-nal a nivell espanyol, tot i que tamb podem tractar amb els nostres subscriptors a tot el mn. Daquesta manera, Bono creu que podem mantenir re-unions amb el mercat britnic i amb el mercat rus, que fan de punt de trobada per futurs con-tactes.

Finalment, Octavi Bono va sentenciar que del 2014 espe-rem un lleuger increment de lactivitat tant del mercat catal com de lespanyol.

1115/01/2014 diarims CAMPDETARRAGONA

RedacciLa demarcaci de Tarragona ha viscut un descens en la venda de nombre de pisos del 9,3% durant el mes de novembre passat. Mal-grat laccentuat decreixement en lactivitat, la provncia de Tarra-gona no s la que presenta pitjors registres.El nombre dhabitatges que

es van vendre el novembre de lany passat a Catalunya va ser de 3.189, un 9,1% menys que el mateix mes del 2012, segons da-des de lInstitut Nacional dEsta-dstica (INE). Per demarcacions, els descensos ms destacats es van produir a les comarques de Lleida i Girona, on amb 173 i 483 transaccions, respectivament, les vendes van caure un 27,3% i un 26,4%. En canvi a les comarques de

Tarragona, el descens va ser del 9,3%, amb 553 operacions, mentre que a la demarcaci de Barcelona la caiguda va ser de l1,15%, amb 1980 operacions. A la resta de lEstat, el descens de la compravenda dhabitatges va ser del 15,9%, desprs de tancar-se 21.847 operacions.En el cas de les dades gene-

ral de Catalunya, es tracta dun descens ms moderat que el re-gistrat a lEstat, que amb 21.487 operacions, va ser del 15,9%.Dels 3.189 habitatges, 2.925

(91,7%) van correspondre a ha-bitatge lliure i 264 (8,3%) de protecci oficial, mentre que 1.142 (35,8%) eren nous i 2.047

(64,2%) de segona m. A lEstat, el 91,9% dels habitatges eren lliures i el 8,1% de protecci ofi-cial, mentre que el 45% eren no-ves i el 55% de segona m.Per demarcacions, a Barcelo-

na s on es mantenen les vendes ms estables al novembre, amb

1980, a diferncia de les 2003 del mateix mes del 2012 (-1,15%). De les 1.980, 682 eren nous i 1.298 de segona m.

Girona i Lleida, els pitjorsA les comarques de Lleida, el descens va ser ms pronunciat, del 9,35%, amb 173 transaccions, de les quals 92 eren habitatges nous i 81 de segona m. Durant el mateix mes de lany passat, es van signar 238 transaccions.Per on els descensos van ser

ms destacats va ser a la demar-caci de Girona i Lleida. Amb 483 operacions les comarques giro-nines van registrar una caiguda del 26,4%. De tots aquests habitatges, 159

eren nous i 324 de segona m. Pel que fa a les comarques de Lleida, es va passar dels 238 habitatges venuts el novembre del 2012 als 173 del mateix mes de lany segent, el que representa una caiguda de 27,3% en la venda dimmobles.

Durant el perode es van registrar 553 operacions a les comarques tarragonines

ECONOMIA

Tarragona registra un descens del 9,3% en la venda dhabitatgesTot i el descens del mes de novembre passat s la segona provncia on menys han baixat les vendes

ACN

Les demarcacions de Lleida i Girona sn les que han patit una davallada ms gran de transaccions.

EFELoenag Banc Farmacutic ha fet una crida per buscar 900 voluntaris per aconseguir re-collir els ms de 30.000 medi-caments sense prescripci m-dica que necessiten 90 entitats socials de tota Espanya durant la setena jornada de recollida de frmacs que se celebrar el prxim 8 de febrer. La Jornada de Recollida de Medicaments es dur a terme a les farmcies collaboradores de les provn-cies de Madrid, Sevilla, Tarra-gona, Girona, Lleida, Granada, Mlaga i Badajoz amb lobjectiu de recollir els medicaments que precisen les entitats socials que

atenen persones en risc de po-bresa o exclusi social. El lema de la jornada daquest any ser Dna un medicament a qui ho necessita per animar els ciutadans a comprar frmacs que necessiten les associacions. Segons ha informat el Banc Farmacutic, entre els medica-ments que ms precisen estan els antisptics i desinfectants, analgsics, productes per als refredats, antiinflamatoris, la-xants i altres productes de pa-rafarmcia, etc. Les persones interessades a participar com a voluntaris en aquesta jornada es poden inscriure en el web www.bancofarmaceutico.es.

Busquen voluntaris per a la jornada de recollida de medicaments

SOLIDARITAT

Es necessiten 30.000 frmacs

El PSC denuncia laugment de les cotitzacions dels autnoms

POLTICA

La diputada socialista per Tar-ragona, Nria Seg, ha advertit que el Govern del PP, apro-fitant les vacances del Nadal i amb la lletra petita, ha introdut un nou augment de les cotit-zacions dels autnoms que se-gons les mateixes associacions del sector pot arribar a perjudi-car fins a un 40% del total dau-tnoms, que a la demarcaci de Tarragona ascendeix a ms de 52.000 cotitzants. Aix, en una disposici addicional el

Govern augmenta la quota dels autnoms societaris o amb ms de nou treballadors, el que es tradueix en un augment net per aquest collectiu dautnoms de 53 euros mensuals, o el que s el mateix, uns 630 euros ms a lany el que perjudicar molts petits negocis o botigues. Qu va prometre el PP abans de les eleccions? Recordeu? menys impostos als autnoms i les pimes..., recordava Nria Seg.

Joventut posa en marxa una vintena dactivitats a Vandells i lHospitalet

La Regidoria de Joventut de lAjuntament de Vandells i lHospitalet ha posat a labast daquest collectiu del munici-pi una vintena de propostes de diferents tipus incloses en el programa Fes@l teu. Amb aquesta oferta volem posar a labast dels joves un seguit dactivitats variades i gratutes perqu aprofitin i gaudeixin del seu temps lliure, ha afir-mat la regidora de Joventut, ngels Prez. Una de les nove-tats destacades del programa daquest trimestre s el taller de conversa en angls impar-tit per un professor natiu, que tindr lloc els dimecres, de vuit a nou del vespre, al Casal de Joves de lHospitalet de lIn-fant. Aix mateix, sofereixen campionats de Fifa 14, projec-cions de cinema, etc.

12 diarims 15/01/2014 CAMP DE TARRAGONA

RedacciEls concerts dartistes com Ma-nel, Moncho, Roger Mas i Joan Daus, seran els caps de cartell dels Teatres de Valls que safegei-xen als tres espectacles teatrals que han aconseguit una bona acollida amb els abonaments de Nadal i Reis, i al monleg hu-morstic de Berto Romero. Tres peces amb el segell Territori Va-llenc, que avala les produccions vinculades a la mateixa ciutat de Valls, quatre espectacles famili-ars i un dins del programa edu-catiu configuren la temporada professional del primer semestre del 2014 al Centre Cultural i al Teatre Principal, segona ha in-format lAjuntament. Sestrenen

nous horaris en els espectacles amb pblics assegut que passen de les deu de la nit a les nou del vespre. En total 37 funcions de 16 espectacles diferents.

Els espectadors joves segui-ran especialment el concert dels consolidats Manel i de Joan Dau-s i els Tipus dinters. Ambds arriben a Valls amb els seus nous treballs discogrfics. Manel al Centre Cultural; Daus al Princi-pal. Els Manel tocaran el diven-dres 21 de mar.

Un mes desprs, dissabte 26 dabril, s el torn de Joan Daus que oferir el tercer concert de la gira, i ser Valls la primera loca-litat de les comarques tarragoni-nes que lacollir.

Per a un espectadors daltres generacions els Teatres de Valls han programat Moncho amb el seu espectacle de 50 anys de dedicaci als boleros, concre-tament dissabte 15 de febrer al Centre Cultural. Laltre nom des-tacat de la can ser Roger Mas que dissabte 15 de mar dur al Principal les ja inqestionables Canons tellriques.

La programaci denguany, daltra banda, proposa el redes-cobriment duna de les joies ar-quitectniques de Valls: el Teatre Principal. Amb aquest objectiu divulgatiu, lespectacle El mort al Principal permetr que lespec-tador sinfiltri en els preparatius i passegi pels racons del teatre, de

la m dels intrprets Alba Aluja, Anton Dalmau, Gerard Mart i Violant Llopis, i dels actors-guies Jaume Bernabeu, Ariadna Ma-rin, Francina Fernndez, Ada Snchez i Conxi Expsito. Basat en lespectacle CCCR El Mort, del Centre dArts Escniques de Reus, escenificat al Teatre For-tuny el 2008, es podr veure dis-sabte 22 i diumenge 23 de febrer en deu sessions de tarda i nit.

Amb el mateix objectiu de difusi, dissabte 12 a la tarda i diumenge 13 dabril al mat ser el torn de les visites teatralitza-des del Grup del Teatre Principal. Aquestes visites volen descobrir els racons del coliseu centenari de Valls.

CULTURA

Manel, Roger Mas i Joan Daus, protagonistes als Teatres de VallsLa programaci denguany proposa tamb el redescobriment del Teatre Principal

VALLS

LAjuntament de Valls ha constitut formalment la Comissi Municipal de Patrimoni de Valls, un rgan independent que assessorar lAjuntament en matries de patrimoni arquitec-tnic, arqueolgic i paisatgstic, i vetllar per la conservaci del llegat cultural.

Es constitueix la Comissi de Patrimoni

cedida

OCUPACI

El Pla dOcupaci de lAjuntament de Cambrils ocupar les deu persones contractes en tres m-bits de treball: dues persones shan assignat al departament de Noves Tecnologies, per a desen-volupar tasques informtiques i de dinamitzaci

dels punts TIC; dues ms, realitzaran tasques a la brigada de jardineria; i les sis restants shan as-signat a la brigada de manteniment, per fer tas-ques de paleta. Les deu persones van ser rebudes ahir per lalcaldessa, Merc Dalmau.

El Pla dOcupaci de Cambrils dna feina a deu persones

cedida MUNICIPAL

Lalcalde de Salou, Pere Granados, visitava ahir lEscola Salou juntament amb la regidora de Manteniment de la Ciutat, Serveis i Via Pblica, Maria Jos Rodrguez, per tal de comprovar de primera ma els treballs de jardineria que sestan

realitzant i que finalitzaran en breu. Dos opera-ris treballen per condicionar aquesta rea i mi-llorar lentorn. Segons lalcalde, es tracta duna millora necessria per potenciar la imatge de lescola i per millorar qualitat de lentorn

Millora la jardineria a lentorn de lEscola Salou

cedida

Decomissen 118 quilos de llu de talla illegal a Cambrils

POLICIAL

Inspectors de pesca i assumptes martims de la Generalitat, en collaboraci amb els Mossos dEsquadra, han decomissat una partida de 118 quilos de llu de talla illegal en un magatzem congelador de peix de Cam-brils, segons informava ahir el departament dAgricultura i Pesca. El llucet estava etique-tat com a producte importat i camuflat entre daltres lots pesquers, per els agents van concretar que procedia de di-

versos ports pesquers tarrago-nins i que, a mesura que anava arribant, al magatzem, es con-gelava i senvasava. Les mesures realitzades sobre els exemplars van determinar que la mida mitjana era de 14 centmetres, quan el mnim perms s de 20 al Mediterrani. La pesca de-comissada sha repartit entre diverses entitats benfiques del Camp de Tarragona i a lempre-sa se li ha obert un expedient sancionador.

1315/01/2014 diarimsCATALUNYA-ESPANYA-MN

EFEEl president de Frana, Franois Hollande, va buscar ahir desvi-ar linters meditic per la seva vida personal amb un discurs centrat en el full de ruta per als propers anys , marcada per la necessitat destalviar 65.000 milions deuros addicionals abans de finals de 2017 .La seva conferncia de prem-

sa anual, la tercera des de linici del seu mandat, va atreure en aquesta ocasi a gaireb 670 periodistes al Palau de lElisi, moguts per lintent daconse-guir aclariments sobre el seu suposat roman amb lactriu Julie Gayet, i la situaci en qu aquesta relaci deixa la seva pa-rella oficial, Valrie Trierweiler. Desprs de mitja hora dinter-venci, en qu va fer una radi-ografia de leconomia nacional amb missatges doptimisme i la constataci que encara queden batalles per guanyar, el torn de preguntes va ser directe a les-cndol que acapara les portades dels mitjans. Tothom, en la seva vida personal, pot traves-sar crisi. s el meu cas. Sn mo-ments dolorosos, per tinc un principi i s que els assumptes privats es tracten en la intimi-tat. No s doncs el lloc i el mo-ment de fer-ho, va contestar el mandatari gal a la pregunta de si Trierweiler seguia sent la primera dama .Lanunci que donar ms de-

talls abans del viatge previst per al 11 de febrer a Estats Units no va impedir que en les gaireb tres hores de compareixena la suposada infidelitat es cols una i altra vegada en les pre-guntes de la premsa, malgrat els seus esforos per tornar al terreny merament econmic i poltic. Hollande va expressar la seva total indignaci per la difusi del reportatge que va treure a la llum aquesta re-laci, va descartar emprendre mesures legals, va lamentar que shagi violat una llibertat fonamental, la del dret a la vida privada, i ha assegurat que, malgrat els interrogants que les seves escapades han aixecat, la seva seguretat est en tot mo-ment garantida. La primera part del seu discurs, realitzat davant la presncia tamb de gran part de lExecutiu, havia estat cen-trada en les mesures amb qu espera tornar al pas la fortalesa econmica perduda, reduir el dficit pblic i fomentar la cre-aci docupaci. El 2014, segons els seus clculs, sespera que sestalvin 15.000 milions deu-ros, i altres 50.000 entre lany que ve i 2017, amb reformes estructurals i la col laboraci de les col lectivitats locals. s una cosa que mai sha fet, per equival noms al 4 per cent del conjunt de despeses col lec-tius, va indicar el cap de lEstat francs.

Franois Hollande lamenta la intrusi en la seva vida privada

POLTICA

Ho va fer davant gaireb 700 periodistes

EFELa Diputaci Permanent, que substitueix el ple en els per-odes inhbils, ha abordat les peticions de compareixena de la vicepresidenta , Soraya Senz de Santamara , i els ministres Alberto Ruiz - Gallardn i Ana Mato , sol licitades per PSOE , IU i BNG , aix com sobre la ce-lebraci dun ple extraordinari per debatre i votar de manera secreta una proposici no de llei socialista que demanava re-tirar lavantprojecte. A falta de la votaci final ,

fonts del grup popular han as-segurat a Efe que el PP rebutjar les 08:00 iniciatives registrades

per loposici. Durant el debat parlamentari, la diputada del PP Sandra Moneo ha sostingut que ni la llei actual de termi-nis atorga drets a les dones ni lavantprojecte aprovat pel Go-vern sels treu i ha insistit que ning obliga les dones a ser mares. Aix, ha destacat que la vida del no nascut ha de ser protegida des del primer mo-ment i ha assegurat que el seu grup no t por al debat , com al seu parer t el PSOE , al qual ha acusat de trencar el consens en aquesta matria. La diputada Caritat Garca situa Gallardn , en el primer lloc dels sectors ms involucionistes societat.

El bloc de loposici rebutja la reforma de lavortament

POLTICA

El grup parlamentari impedeix les explicacions

Egipte vota un referndum marcat pel suport a lExrcit

MN

Les protestes islamistes marquen la cita

ACNEls sous dels directius sn els nics que han resistit la crisi i han pujat per sobre de la infla-ci acumulada, mentre que els comandaments intermedis i empleats han perdut poder ad-quisitiu durant aquests anys. Se-gons linforme Evoluci salarial 2007-2013, elaborat per ISCA i EADA, els sous dels directius ha crescut un 16,92% durant la crisi, mentre que la inflaci acumula-da ha estat del 13,5% en aquest perode. Daltra banda, els sous dels

empleats han augmentat un 8,78% i el dels comandaments un 4,94%, per sota del cost de la vida. Segons el president dIC-SA, Ernesto Poveda, al mercat laboral espanyol sest produint una polaritzaci entre per-sones que guanyen moltssim i persones que cada cop guanyen menys. En aquest sentit, linfor-me dICSA i EADA detalla que, entre 2012 i 2013, la tendncia a la polaritzaci dels salaris sha accelerat durant el darrer any. Aix, els sous bruts dels directius han augmentat un 6,96% de mit-jana en aquest perode, mentre que els salaris de comandaments intermedis han caigut un 3,18% i les retribucions dels empleats shan redut un 0,47%. Els efec-tes daquest fenomen sn que la crisi econmica ha afectat du-rament a les classes mitjanes i treballadores, que cada cop sn ms difcils de distingir salarial-

ment, segons ha afirmat Pove-da. De fet, els autors de linforme han advertit duna destrucci de la classe mitjana en termes salarials des de linici de la crisi econmica. Lestudi apunta que la reforma laboral ja est plena-ment installada i que els seus

efectes es deixen veure en larbre de retribucions salarials de les empreses. Aix mateix, els au-tos indiquen que les diferncies retributives sestan accelerant durant lltim any perqu molts treballadors han tingut el seu sou protegit per un conveni col-lectiu que ara ha deixat de tenir efecte.

Catalunya i MadridPer primera vegada lestudi des-glossa dades per comunitats

autnomes. Aix, el rnquing de retribucions es troba encapalat per les comunitats de Madrid, amb 85.154 euros, i Catalunya amb 82.268 euros, seguits dal-tres autonomies del nord dEs-panya. Per resoldre aquesta disparitat

salarial a les empreses, els autors de lestudi defensen un model de retribuci econmicament sos-tenible, que premi els professi-onals pel seu rendiment i no per la seva posici en lorganigama.

Lautor de linforme alerta duna polaritzaci entre els sous de rics i pobres

ECONOMIA

Augmenten els sous dels directius durant la crisi segons un estudi Un informe elaborat per ISCA i EADA laugment es situa en un 16,2% entre el 2007 i 2013

ACN

A la dreta, el president dICSA Grup, Ernesto Poveda; al seu costat el professor dEADA, Jordi Costa.

EFELes urnes es van obrir ahir a Egipte per acollir un refern-dum constitucional marcat per un fort caire plebiscitari cap a la figura del ministre de Defensa i cap de l Exrcit, general Abdel Fatah al Sisi, i per les protestes islamistes, en qu van morir al-menys nou persones. La jorna-da va comenar amb tensi al Caire, que es va despertar amb la notcia duna explosi en la Cort del Nord de Gizeh, al barri popular d Imbaba. Malgrat no causar vctimes,

aquest incident va caldejar els nims duns ciutadans que de seguida van acudir al lloc de

lexplosi per mostrar , provets de fotografies dAl Sisi i bande-res dEgipte, el seu rebuig al que ha passat i el seu suport al gene-ral. Els que cometen aquestes atrocitats no sn musulmans ni egipcis, per els vencerem, tindrem un president molt mi-llor perqu Egipte s una naci sempre unida, ha dit Abla Mo-harram, mentre observava amb indignaci les destrosses causa-des per lexplosi. El partit islamista moderat

Egipte Fort va decidir en els l-tims dies unir-se a labstenci, desprs que diversos membres fossin detinguts mentre realit-zaven propaganda pel No.

14 diarims 15/01/2014 CATALUNYA-ESPANYA-MN

El Boho Chic, un estil complex que agafa el millor dels anys 50, 70 i 80 Aquest estil decoratiu barreja aspectes bohemis i hippies aconseguint ambients romntics

DECORACI

RedacciEn el mn de linteriorisme hi ha un ventall enorme destil i subestils decoratius que es poden barrejar, utilitzar i adaptar a la manera personal de cadasc de concebre lambient de la seva llar. En aquesta ocasi, es tracta de lestil Boho Chic, una tendncia un xic complicada, ja que barreja de manera intelligent elements caracterstics dels anys 50, els hippies dels anys 70 i el glamour propi dels anys 80. s un estil complex i s que cada pea que sutilitza per decorar cal estar estudiada al detall. La barreja entre els aspectes

bohemis i hippie aconsegueix ambients on els colors en sn protagonistes i ben romntics. Aquest estil s molt adequat per a habitacions sobretot de noies adolescents. Per decorar un dormitori

seguint les premisses del Boho Chic cal que sescolli el blanc o el beig per pintar les parets perqu aix els elements decoratius i els txtils que hi hagin a

lestana destaquen molt ms. El ms important quan es decora seguint lestil Boho Chic s saber distribuir b els objectes en lespai i s millor evitar omplirho tot i centrarse en dos o tres racons.

Pel que fa als colors, el fucsia i els blaus predominen molt, aix com els marrons i verds. I si es poden incorporar mobles dels anys 50 i 60, es donar a lhabitaci molta personalitat i autenticitat.

Un dormitori decorat seguint les lnies del Boho Chic.

ESTILOYDECO.COM

ACNLa CUP sabstindr dem en la votaci de la proposici de llei per demanar la transferncia a la Generalitat de la competncia per convocar referndums. Aix ho va anunciar durant la jornada dahir el diputat Quim Arrufat, que va explicar que tant CiU, com ERC i ICVEUiA coneixen aquesta postura des que es va acordar la via. Nosaltres no som partidaris danar a demanar res a Madrid, va recordar des de la sala de premsa del Parlament. Ara b, la voluntat de no obstaculitzar el cam que volen emprendre altres formacions poltiques va portar a la CUP a afegir la seva signatura tant la proposici de llei com la sollicitud de convocatria del ple extraordinari de dem.Sn ells els que tenen re

presentaci a Madrid, els que creuen que hi ha vies a la constituci per celebrar la consulta i els que volen esgotar aquesta via, va destacar Arrufat en re

ferncia a CiU, ERC i ICVEUiA, amb els que la CUP va signar conjuntament la proposici de llei que es debatr el proper dijous. Nosaltres no ens creiem la sobirania de lestat espanyol sobre els pasos catalans i hi lluitem en contra, va afegir.

La via legalFugint de possibles interpretacions, Arrufat va insistir en el suport total dels tres diputats de la CUP a la consulta i a la independncia de Catalunya i ha descartat que labstenci de dijous els situ en contra de la via legal escollida majoritriament per sollicitar la consulta al Congrs. Els diputats de la CUP no estan en contra que aquests tres partits vagin a Madrid, simplement no consideren que sigui oport ni que obri cap escenari nou, va explicar. I ja en coneixem la resposta, va indicar en relaci a la ms que probable negativa de la majoria de diputats de la cambra baixa espanyola.

La CUP sabstindr en la votaci per portar la consulta al Congrs

POLTICA

Aix ho va anunciar ahir Quim ArrufatACNEl conseller de la Presidncia i portaveu del Govern, Francesc Homs, va ironitzar ahir que el procs catal deu ser el tema poltic intern ms internacional del mn mundial si el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el cita davant del president dels Estats Units, Barack Obama. Sempre es diu que s un tema

intern, que s un error tractarlo de forma internacional, per resulta que Rajoy en les seves compareixences pbliques nha dacabar parlant, va subratllar Homs, que, sense referirse a Obama, va donar valor als silencis de la comunitat internacional sobre el tema catal tenint en compte les pressions de lEstat perqu shi pronuncin en contra.En roda de premsa, Homs va

reiterar que Catalunya ja coneix la posici de Rajoy, per el que queda per veure ara s qu opina el conjunt de la societat catalana. I votar no vol dir estar a favor duna opci o duna altra. Volem que Rajoy, apart dexpressar la

seva opini, ens deixi votar i conegus de primera m quina s lopini del poble de Catalunya, va reclamar.

Homs no va valorar el fet que Obama no opins sobre el procs catal, per en general va remarcar que tot en poltica interna

cional t un valor, el que es diu i el que no es diu. En aquest sentit, va dir que li consta que les respostes que arriben des de la comunitat internacional, sense parlar dObama, no sn les que agradarien al govern espanyol, que pressiona perqu siguin molt explcits en contra de la consulta.

Que permeti la consultaEn tot cas, el conseller de la Presidncia va remarcar que el Govern posa ms laccent en all que diu el govern espanyol, que s a qui ha de convncer perqu permeti la consulta. En aquest punt, Homs va

aprofitar per indicar que tenen la intenci de continuar intentant dialogar amb el president de lexecutiu espanyol, Mariano Rajoy, encara que ell hagi dit als seus barons que no vol parlar sobre la consulta i que no es reunir amb Artur Mas de forma discreta. Homs va dir que aix a ell no li consta, per s una carta del president espanyol parlant de dileg permanent.

LLENGUA

Homs ironitza amb el tema del catal si Rajoy el cita davant ObamaEl conseller diu que resulta que s un tema intern, per Rajoy nha dacabar parlant

ACN

Francesc Homs, durant la roda de premsa dahir.

1515/01/2014 diarimsESPORTS

Els jugadors de la secci de pilota del Club Gimnstic.

El Club Gimnstic arrenca la temporada amb derrota a Almeria

PILOTA

Els pilotaris grana van caure derrotats davant el CP Benahadux

RedacciPrimer partit de lliga regular i primera derrota del Club Gim-nstic en lestatal de pilota, que van caure contra el Club de Pelo-ta Benahadux dAlmeria.El duel va comenar amb el

partit de paleta, amb els grana Javi Carro i Agustn Calbo. Molt aviat, per, els visitants Anto-

nio Capel i David Yebra van co-menar a agafar distncia en el marcador, apuntant-se aquest primer joc per un 15-9. En el se-gon la histria va ser la mateixa, i els andalusos sumar el primer punt (15-10).Sesperava ms joc en el par-

tit de pala curta, i aix va ser, tot i que el primer joc els dAlmeria

van dominar-lo de principi a fi i es van imposar 15 a 4. En el segon joc, els grana Jordi Ver-goni i Joaquim Laguarda van aconseguir el punt (15-13). Per el desempat va tornar a ser pels visitants, que es van apuntar un 10-4. Aix confirmava la victria visitant i feia que els dos punts marxessin cap a Andalusia.

CEDIDA

Vicente M. IzquierdoEl Gimnstic de Tarragona ha can-viat els seus ob-jectius i ha decidit anar a per un cen-trecampista en

aquest mercat dhivern. La din-mica de lequip s actualment molt positiva, per lentitat grana creu que la plantilla ha de comp-tar amb un futbolista que sigui capa de cobrir una possible ab-sncia de David Snchez o de David Rocha, dos futbolistes im-prescindibles des de larribada de Vicente Moreno a la banque-ta, per que no compten amb un substitut especfic en la seva de-marcaci.La idea inicial de la direcci

esportiva grana era la de reforar lequip amb dos futbolistes. Un havia de ser un davanter, i aquest ja ha arribat a Tarragona. Es trac-ta dIvn Aguilar, punta proce-dent del Xerez que possiblement

entrar a la convocatria aquest diumenge contra lEspanyol B, i que ha de servir per oferir com-petncia a jugadors com De la Es-

pada, Jess Perera o Lago Jnior. El club tamb shavia proposat la contractaci dun lateral esquer-re, un fet que encara continua

viu. De fet, en els propers dies lentitat grana espera tancar la contractaci dun futbolista en aquesta demarcaci per oferir competncia a un Ramn Verd que la passada jornada no va en-trar a la convocatria.

Un fitxatge necessariPer els darrers partits han po-sat damunt de la taula una nova necessitat, la de fitxar un jugador que pugui oferir les garanties ne-cessries com perqu el centre del camp no pateixi aquesta cam-panya. Xavi Molina est actuant a lactualitat a la defensa. En els darrers partits, el de La Canonja ha jugat de lateral dret, mentre que tamb ho ha fet en moments puntuals com a central. A ms, shi ha de sumar el fet

que Beat Alemn no compta pels tcnics del Nstic, fet que ha provocat que li hagin proposat una sortida del club tarragon. Aix les coses, nicament Jess

Rubio podria comptabilitzar-se com a recanvi de Rocha i David Snchez, tot i que lex del Re-creativo de Huelva t un perfil diferent als dos anteriors. Rubio s un futbolista que es mou amb solvncia per la mitja punta, i que tamb pot actuar per qualsevol de les dues bandes, esdevenint un jugador polivalent sempre per davant de la zona de mig centres.Amb tots aquests condicio-

nants, el centre del camp que-daria orfe, motiu que ha mogut a la direcci esportiva a buscar un futbolista que pugui actuar en lesmentada demarcaci. Aquest jugador hauria de complir certs requisits. Resulta molt compli-cat trobar un futbolista de les caracterstiques de David Rocha, ja que aquest s tan bo defensi-vament com ofensivament. Lex de lAlbacete s lencarregat de recuperar pilotes i distribuir, i el club est a la cerca i captura dun futbolista de perfil similar.

FUTBOL

El Gimnstic medita reforar el centre del camp en el mercat dhivernEl club grana vol un futbolista que sigui capa de cobrir les possibles absncies de David Rocha o David Snchez

David Rocha s un dels indiscutibles en els plans de Moreno.

OLVIA MOLET

El jutge imputa per presumptes delictes fiscals a lantiga cpula del Nstic

El titular del jutjat dins-trucci nmero 6 de Tarra-gona ha imputat a 17 perso-nes vinculades en el passat amb el Nstic per presump-tes delictes fiscals. Entre els imputats hi ha lexpresident Xavier Salvad, lexgerent Xavier Moncls i lexen-trenador Csar Ferrando, a ms de nou exjugadors, lesposa dun dells i qua-tre representants. Al 2008 lentitat hauria eludit el pa-gament de diners a Hisenda fent passar com a dietes el sou del