17 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS ......Masses d'aigua subterrània de Catalunya Massa 17 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques:

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

VENTALL AL·LUVIAL DE TERRASA

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

17

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 17

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Tordera-Besòs; Llobregat-Foix

Sèrie 1:50.000, ICC: 392, 353, 420, 421

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Besòs, el Llobregat

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 69 Extensió aflorant (km2): 69

Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial)Altres tipologies litològiques: -

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliuresAltres característiques: Zona litoral amb risc d’intrusió salina

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:A la Depressió del Vallès, els materials del Quaternari antic es localitzen, majoritàriament a la zona del Vallès Occidental. Sobre els materials miocens apareixen dipòsits quaternaris de ventall al·luvial, no lligats a la xarxa fluvial actual. Constitueix un ventall al·luvial d’extensió lateral molt limitada a causa de l’existència d’un relleu (paleorrelleu) que confinava el seu funcionament. Tenen una disposició amb un relleu cap el sud. Aquesta massa d'aigua té forma vagament triangular, estant les seves vèrtex ocupats per les localitats de Sabadell, al S, Castellar del Vallés, al N, i Terrassa al O.

Municipis inclosos totalment:

Sant Quirze del Vallès

Castellar del Vallès

Matadepera

Barberà del Vallès

Polinyà

Sabadell

Terrassa

304 Àrea de la depressió del Vallès

Pàgina 3


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

Geològicament els materials d’aquest aqüífer corresponen a ventalls al·luvials amb la seva part propera a la zona de la serralada Prelitoral. Els materials són predominantment graves, còdols i blocs amb nivells d’1 a 1,5 m de conglomerats. Les graves tenen un grau de cementació molt variable. També s’inclouen nivells més argilosos de color vermellós, amb matriu sorrenca i llimosa. La potència total varia entre 10 i 30 metres. El contacte entre aquests materials amb el miocè subjacent és molt irregular ja que fossilitza un paleorrelleu molt acusat.

Les graves i els conglomerats es caracteritzen per importants canvis de composició, laterals i verticals, a materials més fins: argiles i llims que a vegades tenen associats sòls calcaris. Aquests materials són d’origen dominantment fluvial i les seves característiques són les pròpies dels rius de tipus entrecreuat. A causa de l’encaixonament de les xarxes hidrogràfiques quaternàries aquests materials es troben penjats en relació amb els altres aqüífers quaternaris al·luvials. Presenten nombrosos manantials (deus, brolladors) que constitueixen el seu drenatge natural. La localització de les petites surgències és en el contacte del quaternari-miocè. La permeabilitat d’aquests materials és de mitjana a elevada, i la disponibilitat de recursos és limitada. Aquests materials són captats des de temps històrics per una extensa xarxa de mines.

Atès que es produeix el drenatge natural mitjançant manantials a torrenteres, no aporta lateralment recàrrega lateral als aqüífers al·luvials. Respecte a l’aqüífer subjacent miocè probablement, només localment, es produeix una descarrega significativa en funció de la seva permeabilitat .Al nord la massa del Detrític Quaternari de Terrassa limita amb la serralada Prelitoral amb la massa 12 del Prelitoral Castellar del Vallès – La Garriga – Centelles i a l’est amb la massa 16 Al·luvials del Vallès.

Es poden diferenciar dos tipus de recàrrega natural: recàrrega pluvial sobre tota la superfície aflorant de la massa i la infiltració excedents de reg.

La zona de recàrrega principal és el propi aflorament dels ventalls al·luvials mitjançant l’aigua de pluja.

La descàrrega de l’aqüífer son les extraccions per pous i mines y la sortida mitjançant sorgències que constitueixen el seu drenatge natural.

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

3042I21 Aqüífer del ventall al·luvial de Terrassa

Pàgina 4


-

No es disposa de mapa piezometric d’aquest aqüífer. El flux subterrani general probablement és paral·lel a la pendent del terreny seguint la topografia cap el sud, principalment cap el Besòs i el riu Llobregat.

50 - 150

10 - 15

300 -1000

El gruix de la zona no saturada s’estima entre 3 i 15 m. Al sector de Terrassa, el sostre dels materials detrítics de l’aqüífer quaternari que conforma gran part de la zona no saturada està constituït per llims vermells amb abundants concrecions de carbonat càlcic. Aquests materials de baixa permeabilitat protegeixen l’aqüífer de l’entrada de contaminants des de la superfície del terreny.

Els cursos d’aigua superficial drenen l’aqüífer quaternari antic de forma indirecta, a través dels al·luvials.

El curs principal que travessa aquests materials és la riera de les Arenes i en part el riu Ripoll i de menys entitat el torrent de Bestuca, torrent del Berardó i riera de Can Bogunyà.

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 5


Segons informació bibliogràfica de caràcter general, les aigües subterràniesd'aquesta massa d'aigua són bicarbonatades-clorurades càlcic-magnèsiques.En aquesta massa d'aigua no es disposa de punts de control de la qualitatquímica.

Pàgina 6


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 7


No es localitza en aquesta massa cap dels municipis que es troben dins de les zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats.

No es localitza en aquesta massa cap dels aqüífers pels que s’han establert normes de protecció i addicionals (Decret 328/1988).

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 8


5. PRESSIONS

30,0

43,5

21,0

30,4

3,0

4,4

15,0

21,7

Els conreus de secà ocupen el 30,4% de la superfície de la massa, amb un domini dels conreus herbacis, i els conreus de regadiu ocupen el 4,4%, principalment també conreus herbacis. En la pràctica es considera que no es produeix cap pressió sobre l’estat químic d’aquesta massa d’aigua, ja que tot i que hi ha molta superfície agrícola, gairebé tota és de secà, de manera que no hi ha risc d’infiltració a la massa d’aigua de fertilitzants i fitosanitaris.

No es coneix cap zona sobre aquesta massa d’aigua en que el 2000 o 2001 s’hi aplicaren fangs de depuradora com a biosòlids.

En aquesta zona no es realitzen processos de recàrrega artificial directa. L’escassa superfície dedicada als cultius de regadiu permet considerar que no es produeix tampoc recàrrega indirecta significativa per retorns de reg.

El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua representa el 43,5 % del total de l’extensió de la mateixa i constitueix una pressió alta sobre el estat químic de la massa d’aigua.

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Els volums de N procedents de dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió baixa i s’ubica als municipis de Castellar del Vallès i Terrassa, que representen els següents valors:

kg de N/a èquids kg de N/oví kg de N/a vaquí Castellar del Vallès 0 365 715 Terrassa 191 149 256

Kg de N/a total Kg de N/ha/a totalCastellar del Vallès 1.080 102Terrassa 626 106

Pàgina 9


Es té constància de vint emissaris líquids de les indústries sobre aquesta massa, de manera que la pressió exercida per les infrastructures industrials lineals es considera moderada.

Aquesta massa d’aigua està afectada per abocaments industrials de diversos tipus, com són els metalls, hidrocarburs, orgànics i també presència local de VOCs. La magnitud de les pressions per abocaments industrials sobre aquesta massa d’aigua s’ha estimat en alta.

La inexistència d’episodis registrats de contaminació permeten estimar una pressió baixa sobre l’estat químic de la massa d’aigua.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

Els dipòsits de residus sòlids no constitueixin pressió sobre l’estat químic de la massa d’aigua.

En la massa d’aigua 17 es localitzen dues EDAR’s, deu estacions de bombament, un tram d’aqüeducte de 6,2 km de longitud i diferents trams de col·lectors de 60 km de longitud total. En conjunt, s’estima que sobre el total de la massa d’aigua aquests abocaments exerceixen una pressió baixa.

Hi ha cinc clots d’àrids. S’ha estimat que la extracció d’àrids no constitueix cap pressió sobre l’estat químic i representa una pressió baixa sobre l’estat quantitatiu.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 10


Baixa

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Alta

Moderada

Alta

Baixa

Sense pressió

Sense pressió

Baixa

Baixa

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Moderada

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 11


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 12


1,11,0 90,9 0,0 0,00,1 9,1

2,6 0,0 0,42

Moderada

De l’aprofitament de l’aqüífer del quaternari antic se’n fa un ús general de tipus agrícola i d’abastament a la ciutat de Sabadell. S’ha estimat un total d’extraccions a l’aqüífer de l’ordre d’1,1 hm3/a, majoritàriament per a ús agrícola. Cal destacar que probablement hi ha molts pous que capten aigües simultàniament d’aquest aqüífer i aigües del Miocè.La pressió sobre l’estat quantitatiu s’ha considerat moderada en base a l’índex d’explotació. Els recursos disponibles són, en aquesta massa, iguals a les entrades.La gairebé totalitat de les extraccions d’aigua es destinen a l’agricultura, només el 9,1 % restant es destina abastament.

Sense pressió

Baixa

Aquesta massa d’aigua esta formada per un aqüífer lliure amb baix grau de

Alta

Moderada

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

1,1

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsEs localitzen un total de 102 ha de pollancredes, encara que es considera que no constitueix cap pressió sobre l’estat quantitatiu.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 13


confinament, amb el nivell freàtic pròxim a la superfície del terreny inferior a 10 m, transmissivitat alta i baixa pendent del terreny que afavoreix la infiltració de manera que la magnitud de la vulnerabilitat intrínseca és alta.

Pàgina 14


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 15


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

3042I21 Aqüífer del ventall al·luvial de Terrassa

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

1995-2003

1994-2003

-

-

-

-

7

1

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

Alguns dels punts de control d’aquesta massa se situen als materials al·luvials més recents superiors

Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Es detecta presència local de VOC's però no es disposa de prou dades per valorar l'impac

Moderat Sense dades

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

Magnitud de l'impacte comprovat: Sense dades

(Pressió total x Vulnerabilitat)

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 16


Moderada

PRESSIÓ TOTAL

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Afeccions locals a la piezometria amb tendència a l'estabilització

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Moderat

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 17


7. AVALUACIÓ DEL RISC

No No No

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

No es troba en risc

Pàgina 18

VENTALL AL·LUVIAL DE TERRASA

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Columna estratigràfica i croquis detall quaternari antic Vallés

(FREIXES, 1986)

Figura 2. Tall geològic quaternari antic del Vallès (Qv4, QaC3,Qvg i Qt3) (Mapa

geològic 1:25.000 Sabadell 392-2-2 (72-30), ICC)

Annex. Pàgina A 2

Documents

17 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS ......Masses d'aigua subterrània de Catalunya Massa 17 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: