18.Teatre-Text Teatral Escrit

7/30/2019 18.Teatre-Text Teatral Escrit

1/16

Unitat 2.El text teatral escrit. (Sessi 6)

- 237 -

Unitat 2 El text teatral escrit.

La primera fase del complex mn del teatre segurament ser la plasmaci

escrita de la idea original dun autor duna histria i dun argument.

Per text teatral escrit entenem una obra escrita per un autor concret en qu hi

prenen part una srie de personatges, amb els seus dilegs, caracteritzacions.

Ara b podem parlar del text teatral resum o esquema de lobra que sol

anomenar-se canems que seria per tant una obra reduda al seu esquema

argumental.

Aix la unitat estar dividida en 5 sessions, les quatre primeres sobre el text en

concret i les seues formes ms peculiars el monleg i el dileg. Tamb les

acotacions o aclaracions de les accions dels personatges. La divisi del text teatral

en escenes i en actes. En una altra sessi es tractar dels personatges i de les

acotacions principals i per altra banda les acotacions de lescenografia (els mobles,

objectes, vestits, etc.) i finalment acabarem la unitat amb una sessi dedicada a la

creaci del text teatral propi, tot aplicant les diverses teories estudiades en el tema.


2/16

Teatre

- 238 -

Sessi 6 El text: dileg, monleg.

El Dileg escnic

Lessncia del text teatral s el dileg, fins al punt que s el seu tret distintiu. Si

b s veritat que aquesta forma expressiva apareix tamb en altres manifestacions

literries (narraci, conte, novella) tamb ho s que all s un recurs literari emprat

per lautor, per tal de donar vida als personatges. Per contra, en el text teatral el

dileg s la forma ms habitual i caracterstica de comunicaci, de manera que els

espectadors saben el que ocorre, bsicament, pel que diuen o fan els personatges.

El monleg i els aparts

En el teatre, a ms dels dilegs habituals, de vegades es fa s dels monlegs;

cas en qu no hi ha cap interlocutor que puga contestar al personatge.

En la histria del teatre trobem alguns casos dobres en qu lacci dramtica

se sost noms en un monleg al llarg de tota lobra. s ms com, per que certes

peces incloguen alguns monlegs, a ms de dilegs.

Hi ha ocasions en qu en una representaci escnica un personatge diu un

text com si parlara per a si mateix, tot mantenint la ficci que els altres personatges

no el senten. Es tracta dels anomenats aparts, que molt sovint solen ser una

reflexi en veu alta o una mena de confidncia dirigida al pblic. En lapartsestableix una complicitat entre el personatge que el diu i lespectador.


3/16


- 239 -

Activitats

a) Llegiu el conte de Merc Rodoreda El Bitllet de mil i feu-ne un gui teatral. Torneu a escriurelcollocant els noms dels personatges abans de cada una de les seues intervencions i suprimint el narradori les descripcions, afegint-hi les informacions necessries (acotacions...)

EL BITLLET DE MILJa nestic tipa, de tanta misria!

Es va posar labric, vell i tronat, i va obrir la porta duna revolada. A laltra banda del repl la vena escampava cera pelparquet de lentrada. Quan sen va adonar laltra ja lhavia vista.

-Quin goig que fas... thas pintat els ulls i tot...-shavia redreat damunt dels genolls i se la mirava embadalida-...i thasarrissat... si jo tingus els teus cabells... trigars molt?

-No ho s. Men vaig a veure la meva amiga, la Isabel, que esta molt malalta. -Va dir tot tancant la porta amb dos volts declau. La claror del carrer va sobtar-la tot i que la tarda anava cap a lacabament. De cop va sentir una mena de feblesa a lescames com si la voluntat ans a abandonar-la... per estava ben decidida. Res no laturaria. El primer home que li va passar

pel costat va fer un xiulet i es va quedar palplantat mirant-la. Mhe pintat massa els ulls. Dec semblar... exactament el que vullsemblar!

En aquella hora passava poca gent pel boulevard Rochechouart. A la cantonada del carrer Dunkerke hi havia, com sempre,Zuzanne amb el carret de les flors: embolicava clavells amb paper transparent. Que no em vegi, tan pintada. Tot just hohavia acabat de pensar que Zuzanne aixec el cap.

-Bon dia. No vol cap flor, avui?

Shauria endut totes les del carret. Els clavells devien ser acabats de collir i els poms rodons de les violetes de Parmasemblava que esperessin senyores vestides de gris amb vels al capell perqu se les enduguessin a morir en gerros de cristalla dintre de cambres polides amb claror dola i butaques de vellut.

-Desprs, quan tornar a passar.Va estrnyer el portamonedes buit contra del pit. La seguia alg. En un vidre daparador va veure lhome que feia un moment

havia xiulat i shavia girat a mirar-la. Va esperar trobar-se davant dun altre aparador per veurel ms b. Shi atura. El cor libatia i no sabia com fer-ho per mirar-sel. Era com si els ulls li fessin nosa. Sels havia pintats massa.

-Puc invitar-la a prendre alguna cosa?Havia pogut veure, malgrat langnia que li feia, que era jove, prim. Duia una gavardina i un feltre verd botella. Sense

contestar-li torna a caminar. Quan va arribar a la plaa Pigalle travessa cap al centre, mira una estona les revistes dun quioscde diaris i es va dirigir cap al baixador del metro. Es va aturar i va repenjar lesquena a la barana. Tot duna, quan ja creia quehavia perdut lhome que havia xiulat, el va veure que travessava el carrer. Tot els homes se la miraven. Dun gest enrgic esva espolsar els cabells... i va sentir una veu clida ran dorella.

-Vols venir?Sel mira fit a fit, calcula i digu baixet per decidida: Cinc-cents;Una esgarrifana de fred li va resseguir el cos. No veia res. Un muscle de la cama li palpitava sense parar i el cap li feia mal.

Ell la va agafar pel bra i amb una veu fosca va murmurar:-Vals el doble. Mil!...

* *

Estrenyia el portamonedes contra el pit. Tenia els llavis despintats, una mica lvids. Amb un gest brusc del cap apart elscabells del front. I va dir mirant les violetes: Un pom. Aquell de darrera del tot. s el ms bonic Zuzanne va somriure: Agafilvost mateixa.

Va avanar la m tmidament i va agafar-lo. Estava al costat de dues garbes de clavells blancs. Zuzanne el va embolicaramb aquell paper transparent que encara feia les flors ms misterioses i ella va treure el bitllet de mil del portamonedes.Zuzanne sel mir. No s si tindr prou canvi... Li va donar les violetes, va agafar el bitllet i el va deixar ests damunt de lesflors. Va comenar a forfollar per la cartera.

-No, no en tinc prou. Vaig fins al forn i torno de seguida.Mentre sesperava una senyora es va aturar davant del carret.-A quin preu ven els clavells?-No ho s. Esperis un moment. La venedora ha anat a buscar canvi i tornar de seguida.

Era una senyora de mitja edat. Tenia les galtes rodones maquillades dun color de rosa tendre.-Sn fresques, les flors, avui. Si les violetes de Parma fessin olor potser em decidiria a comprar-ne, per la meva filla, sap?,t un deliri pels clavells. s bonic el seu pom... Molt car?

Li anava a contestar en el moment que Zuzanne arribava. Amb un dit es gratava la galta i tot mirant el bitllet va dir:-El seu bitllet s fals. Veu? Es coneix amb aquestes ratlletes: haurien de ser ben morades i sn blavoses. Si sap qui li ha

donat encara el podr tornar.Deix les violetes en el mateix lloc don les havia agafades. Al costat del gran feix de clavells blancs. Zuzanne li va dir: No

es preocupi, ja em pagar un altre dia... emporti-se-les...-No, no: grcies.Caminava de pressa amb el bitllet plegat a la ma. Una glopada de lquid li puja de lestmac al coll, tan cida que li va fer

tancar els ulls. Respirava amb la boca tancada, profundament. Va entrar al pis. Se sentia olor de sofregits: devia venir delcelobert. Va ficar el bitllet a dintre dun sobre i el va clavar amb quatre xinxetes sota el darrer calaix de larmari mirall. Amb lam es va tocar la galta: bullia. Mirava la paret fixament mai no shavia adonat que els rams del paper tinguessin la vaga formadun cigne. El muscle de la cama li tornava a palpitar. I ara que? De sobte es va ajupir i va desclavar el sobre amb unarevolada. Quan va tenir el gas encs hi apropa una punta del bitllet i va esperar que es crems. Els dits li feien mal de tant quelestrenyia. Desprs va anar al rebedor, es va treure labric, el va penjar i va comenar a fer el sopar. El seu home no trigaria

gaire.


4/16

Teatre

- 240 -

b) Llegiu lapart que fa Sad, el protagonista de Mar i Celdngel Guimer, alescena IX de lacte III, quan declara que sha enamorat de Blanca, una cristianacaptiva.

SAD (a part): S, s; jo tot vull dir-li abans que arribin. (Alt.)Senyora!... Blanca!... Perdoneu-me: us miroper sobre daquest mn. Vs en la terrano heu nascut, no, com han nascut los homes.Vs sou daltres espais, don sengendravenlos somnis endolcits de ma infantesa.Al veure-us, al sentir-vos!... Sols amb laireque moveu al passar, tota ma vida

tot lo meu ser, cos i anima es desperta,i sent, vibrant, que mor i viu alhora!I amb goig i penes, i amb desigs i angnieslal que heu respirat cerco i aspiro,i en ell mofego i mhi rebolco lnima!I una onada potent, com la que arrencadel fons del mar les roques per llenar-lescontra del sol, la lluna i les estrelles,una onada de sang, sospirs i besos,i bramuls de salvatge i clams de joia,i llgrimes i queixes i harmonies,

esqueixant-me al pujar trossos dentranyesa mos llavis acut, i en ells rebentaper a dir-vos, oh Blanca, que us estimoms que sestima vostre Du als ngels,ms que estima a ses hurs Mahomams que sestimen tots los sers que alenenque tots los que han viscut i els que han de viureesperits i mortals en cels i terres!


5/16


- 241 -

Sessi 7 Els actes i les escenes. Les acotacions.

Els actes

Tradicionalment una funci o representaci teatral sol estar estructurada en actes.Per acte sentn cadascuna de les part en qu es divideix una obra teatral separada per un interval conegut

com a entreacte. Linterval es pot marcar de diverses maneres, com ara deixar lescenari fosc, encara que la forma mscomuna s baixar el tel.

En el teatre grec i llat, la separaci dels actes es feia mitjanant la intervenci del cor, i aquesta idea va estaraprofitada posteriorment, ja que en els entreactes es procedia fer petites representacions anomenades entremesos.

Les obres de teatre poden estructurar-se en un o dos o tres... o ms actes. Quan es tracta de tres -s el casms com- lacci dramtica es fa coincidir amb lestructura clssica de lacci narrativa: pantejament, nus i desenlla.No obstant, aquesta distribuci pot variar duns textos teatrals a daltres.

Les escenes

Per escena sentn cadascuna de les parts dun acte en qu intervenen els mateixos personatges, fins al puntque lentrada o leixida dun personatge qualsevol constitueix linici o lacabament duna escena concreta. Cada acte potincloure una o diverses escenes.

Daltra banda, el concepte descena ens permetr moltes vegades de calibrar la importncia, si ms nopresencial, dels diversos personatges que prenen part en la representaci, per tamb el nombre de personatges queintervenen en cada escena concreta. Cal assenyalar que el concepte descena basat en el nombre dactors que hi ha alescenari s purament tcnic i no coincideix amb el concepte descena que utilitzen molts autors dramtics a lhoradestructurar en parts les seues obres.

Aix procedim a distribuir una obra concreta en escenes de la manera segent:

Acte I Acte II Acte IIIEscenes 1, 2, 3 1, 2, 3 1, 2, 3

I marquem la intervenci dels personatges aix:

Personatges Escena 1 Escena 2 Escena 3 Escena 4

1 x x x2 x x x3 x x x4 x x5 x x xn x x

Les acotacions

No tots els autors de teatre escriuen les seues obres de la mateixa manera. Hi ha escriptors que deixen unagran llibertat als directors, actors. etc., que prenen part en el muntatge teatral. Uns altres, per contra, condicionen

exactament la manera en qu volen que siga lobra pels espectadors, ra per la qual procedeixen a farcir-ladacotacions, s a dir, a incloure-hi notes explicatives sobre la disposici de lescenari, els gestos dels actors, elvestuari i tot all que consideren necessari per a dur a terme la representaci.

Distingim dos tipus dacotacions bsiques:a) Escniques.b) De lactuaci.

-Les acotacions escniques normalment van escrites a linici de cada acte i, en aquestes, els autors solen donarinstruccions sobre les necessitats plstiques i dispositives del lloc que ha de representar lespai escnic.

-Les acotacions a lactuaci sn notes que lautor va introduint per tal despecificar-hi els moviments dels actors,les accions, els tons de veu, i totes aquelles informacions que considera necessries per a dur a terme la possibleposada en escena.


6/16

Teatre

- 242 -

Activitats

a) Compareu les acotacions dels textos teatrals segents i digueu si sn escnicso de lactuaci.

ACTE PRIMER

Sala principal duna rica masia: motllures en les portes, quadros a loli, mobles antics denoguera. Una finestra en primer terme.

ESCENA IGREGORI, criades i, aviat, ROC:

(Les criades passen i traspassen amb safates plenes de gots, pastes i preparatius per ungran refresc.)

GREGORI: No aneu tan atolondrades

que podeu trencar algun plat.Aquesta safata, Tuies,porta-la amb les dues mans.Amb ms cuidadet, lgnsia!No he vist mai res ms tauj.Desprs se queixen i diuenque jo estic sempre renyant.

Ai! Seiem-hi... Com hi ha listo,que estic de deb cansat!No hauria dit mai que unes bodes

portessen tant maldecap...No es podr queixar lAntnia

del meu zel i els meus treballs.Jo vaig fer amb les meves manyesque lamo shi hagi casat.Jo he fet que la pubilletase casi ara amb son germ.Jo he fet que passin an ellatots los bns del Mas Vidal...vejam ella com se portaquan sigui a dar-me larjan?

ROC Hola, Gregori! (Entrant.)(ve de cam i amb un farcell dalt dun bast.)

GREGORI: Vatua!En Roc per qui!

ROC Aquesta m!GREGORI: S home, s: ja ho saps toca-la.ROC: Ja ho veus.GREGORI: s dir que has baixat?ROC: S.GREGORI: Com just deu fer tres dies

que daqu ten vas anar,no em pensava que tan prompte...

(Fragment de lescena I, acte primer de La dida Drama en tres actes i en vers de Frederic Soler Seraf Pitarra)


7/16


- 243 -

ESCENA I

FRIDA: Quadre primer, on sexplica, com els vilatans van exigir la intervenci de lAjuntament i el casque els van fer.

(LAGUTZIL entra corrents a la casa de la vila.)

AGUTZIL: Senyor burgmestre, senyor burgmestre!

(Entra el REGIDOR BATS.)

BATTS: Qu hi ha? Qu sn aquests crits?AGUTZIL: El burgmestre, on s?BATTS: Est fent la becaina del canonge, per qu?

AGUTZIL: Desperteu-lo desperteu-lo!BATTS: Vols dir-me qu passa?

AGUTZIL: Una pila de gent, vnen cap aqu! El barri del moll en pes! I el sabater va al davant de tots.

(BATTS surt. LAGUTZIL sasseu i sesponja la suor amb el mocador. Entren el BURGMESTRESCHMID i el REGIDOR BATTS.)

SCHMID: Una revolta?BATTS: Podria ser.SCHMID: I per qu?BATTS: El sabater va davant.SCHMID: El sabater? I per qu?

AGUTZIL: Les rates, s per les rates!SCHMID: Mare de Du! Mare de Du! Agutzil!

AGUTZIL: Maneu-me!SCHMID: Mira; vs corrents a cercar el Reverend Grundig. Explica-li que la cosa est que bufa. I de

passada, avisa el ferrer.

(LAGUTZIL surt. BATTS I SCHMID samaguen darrera la finestra mentre la plaa somple devilatans. Els vilatans canten.)

Fragment de lescena I, de la primera part de El retaule del flautista de Jordi Teixidor.

IV. TRIGEU I LA TRISTA MORT DEL SEU FILL

(Casa de Trigeu.)

(TRIGEU, assegut al centre de lescena, menja ram amb GINECEA, prepotent hetaira de la capital. Riuen ifestegen. TRIGEU posa la radio, la qual, un cop trobada lemissora, deixa sentir per boca de lesclau que es

troba dintre laparell, una musiqueta juganera. TRIGEU i GINECEA ballen prou entusiasmats, fins al moment quea la rdio comena el BUTLLET DE NOTCIES. Aleshores, TRIGEU, molt interessat, es deslliura de GINECEA,li dna diners i lacomiada. Aquesta va a incorporar-se al grup que formen, en un costat de lescena, la restadels actors. TRIGEU, tot atent, escolta les notcies.)

ESCLAU 2 (des de dins de la radio, amb veu de locutor):Ding-dong ! Aqu Radio Atenes. Emissi de notciescorresponents al vint-i-quatre de mar de lany 411 abansde Jesucrist. Dooong ! Les tropes dAtenes shan Vistobligades a recular per la forta pressi de lenemic. Per elsnostres intrpids combatents, demostrant clarament la seuavalentia, han empres al Sector Nord una enrgica contra-ofensiva, que els dur a la victria...


8/16

Teatre

- 244 -

(TRIGEU, molt agitat, lleva la radio, busca un mapa, i hi consulta, nervis... Sector Nord... sector Nord... Eltroba i exclama desesperat, com un heroi de tragdia):

TRIGEU: Oh, fatalitat, advers dest,oh, fat contrari, tan cruel

pels dissortats homes dAtenes!Oh, llarga guerra, que segues vides joves,que ests assolant ciutats,que portes mort i temor per tota Grcia!No adreces el teu raig de mort cap al Sector Nordno, oh dus... Cap al Sector Nord no!!!

(Amostrant el mapa als dus celestials.)Perqu all estan les vinyes meuesi les meues oliveres!

( Congelament. El mateix joc de presentaci. En arribar el seu torn, el fill de TRIGEU saixeca dentre el cor ipren posici per a entrar en escena.)

TOTS: Ta-tarara, ta-ra-ra, ta-ta-ta.

Ta-tarata, ta-ra-ra, ta-ta-ta.Ta-tarara, ta-ra-ra, ta-ta-ta.ESCLAU 1 (anunciant): Trigeu i la trista mort del seu fill!TOTS: Ta-tarata, ta-ra-ra, ta-ta-ta.(El fill de TRIGEU truca a la porta. TRIGEU va a obrir, tremols.)

FlLL: Pom! Pom! Pom!TRIGEU: Oh dus...! Quin negre pressentiment em rosega...!

(TRIGEU obri la porta, i entra trontollant el seu fill, donzell forms i dolcssim, prou ferit i una mica mig mort. Caua terra, i sarrossega com pot, fins al centre de lescena, ajudat per son pare, que plora sonorament. Melodrama,doncs, recolzat als gemecs generals de tota la companyia.)

Fragment de lescena IV, de la primera part de La Pau (retorna a Atenes) de Rodolf Sirera.


9/16


- 245 -

Sessi 8 Els personatges i acotacions.

Els personatges

Per personatges de teatre sentenen cadascuna de les figures ideades per un

dramaturg que prenen part en una obra.Els personatges, com a ficcions literries que sn, poden ser de molt diversa

ndole i poden abraar un ventall molt ample de possibilitats, des daquells que

pretenen ser un calc dun individu de la vida real, a autntiques caricatures,

personificacions didees com ara: la justcia, la moral, un du, etc.

En les obres escrites per al teatre el ms habitual s que el text estiga disposat

en entrades: de manera alternada i, dacord amb lordre dintervenci duna possible

posada en escena, hi ha el nom del personatge i, a continuaci, el text que aquestha de dir.

Normalment un text teatral sol contenir al seu inici la nmina dels personatges

que hi prenen part. La distribuci dels personatges entre els actors concrets

sanomena repartiment.

Lautor pot donar informacions sobre els personatges de dues maneres

diferents: mitjanant les acotacions i tamb per mitj de les paraules i accions dels

personatges.


10/16

Teatre

- 246 -

Activitats

Analitzeu les informacions dels personatges de quina manera lespectador olector sabr com sn 1- per mig de paraules que pronuncien els personatges , 2- permig daccions o 3- per mig dacotacions

PERSONATGES

PERE AMAT, propietari ruralJULIANA, la seva esposaCeclia, llur filla, estudiant de mestraVERGS, Mestre del pobleMOSSN GREGORI, el RectorFORASTERJOAN GATELL, el Batlle del pobleTRINITAT, la seva esposa

ROMANILL, pastor dovellesBRULIA, la seva donaSENYOR VICEN, veterinariBARTOMEU JornalerMANSO Jornaler

Veus dhomes i dones. Pagesos. Menestrals. Dones fadrinalla i criatures.Lacci en un poble de la provncia de Tarragona allunyat de la capital, en la part alta i muntanyosa.

poca actual.

ACTE PRIMER

Sala espaiosa a casa de Pere Amat. Al fons, la porta dun corredor que condueix a linterior de la

casa. Tamb al fons, a lesquerra, una porta ms petita amb dos esglaons al peu, que condueix a lesgolfes. A la dreta del fons, un gran armari dins el mur, on shi veuen fruites, roba de taula, servei devaixella i dems coses prpies. A I costat dret, un balc i cadires. Al costat esquerre, la porta quedna directament a lescala de lentrada. En primer terme, una taula i un canap de boga, contra la

paret. Pels murs quadres representant vides de sants. Lhabitaci fosqueja, s montona i severa.Tarda avanada duna festa distiu. Se senten tocar les campanes amb un so planyvol. Un mormol

lluny i apagat de cants i pregries trenca el silenci de lhabitaci.Ceclia, sola, sest assentada prop del balc, llegint. s una noia magra i pllida, molt nerviosa,

morena i petita. Vesteix i va pentinada amb molta negligncia i originalitat. Desprs duna pausa, sesenten pujar les escales enmig dun gran silenci.

CECLIA (deixant de llegir, per sense moures): Qui hi ha?VERGS (de lescala estant, a punt dentrar): Un servidor de vost, Ceclia.

(Vergs s un jove molt corrent; res del seu fsic el distingeix dun qualsevol. No t descripci.)CECLIA (saludant-lo molt naturalment): Vost! Benvingut sigui!VERGS: Grcies. Est sola?CECLIA: Sola, llegint.VERGS: Vol que em retiri?CECLlA: I ara! Per qu? Ve de les pregaries, vost?VERCS: No, ja sap que jo sc aix, fet a la meva... (canviant de to.) Mho pensava que la trobariasola...CECLIA: s natural.VERGS: No ha quedat una nima al poble fora vost i jo... i algun vell. s una cosa tonta, si vostvol, per commovedora.. .CECLIA: S, s una cosa trista, estpida...VERGS: He pujat al tur del Calvari i he vist a sota meu passar la gentada polsosa i afligida. Hauria

dit realment que pesava damunt della un cstig del cel.


11/16


- 247 -

CECLIA: Els meus pares mhi volien fer anar. No saben prou com les detesto aquestes comdiesreligioses. . . !VERGS: I no obstant, me pot creure, Ceclia, era un espectacle potic.CECLlA: Potic, per absurd...

VERGS: No, en aquell moment ni hi he pensat en aix. . .CECLlA (agressiva): S, ja ho veig, sha deixat emocionar, com sempre. Quan un compren que unacosa s falsa absurda... no s per que deixar-se commoure per ella... valdria ms combatre-la.VERGS: (somrient) Vost, Ceclia, me fa lefecte duna liga tancada en un galliner...CECLlA (somrient): Ja s aix jaVERGS: I que un dia, quan ning sho pensar...

(Fa amb el braos la senyal dun ocell que emprn la volada, i amb la boca imita el soroll delbatre dales)CECLIA: Oh; . ! el dia que jo faci la gran volada...!VERGS: Qu?CECLIA: No tornar, com un ocell ferstec que no es recorda del seu niu.VERGS: i en quina direcci volar locell lliure?CECLIA: No ho s.

VERCS: Ms enll de la nostra capital?CECLIA: Ah... ! s...! ms enll, ms enll. . .

Fragment de la presentaci dels personatges i de lacte primer de lobra de teatre Aiges encantades de JoanPuig i Ferreter.


12/16

Teatre

- 248 -

Sessi 9 Lescenografia i acotacions.

Lescenografia

s el conjunt delements que funcionen en lespai on t lloc la representaci. Lapodem dividir en visual i auditiva tenint en compte els sentits amb qu s captadaper lespectador.

La visual est formada per tots aquells elements que captem a traves del sentitde la vista,

Lauditiva s el conjunt de tots aquells elements que captem a travs de loda.

Escenografia visual de lactor:

Quines seran les posicions del cos: les actituds, els gestos, els movimentscorporals.

Determinar el maquillatge concret que portar cada personatge per canviarlaspecte de lactor i aproximar-lo al personatge.

Com aniran pentinats els personatges: la finalitat s la mateixa que elmaquillatge.

Acotacions al vestuari: segons lpoca, segons la categoria social delpersonatge, i tamb per les seues caracterstiques personals.Si cal fer servir alguna mscara element escenogrfic usat antigament, en el

teatre modern tamb sha fet servir per remarcar algun tret social o de marginaci oalienaci que els altres personatges no tenen.

Si un personatge ha dusar el coturn, calat especial per a augmentar lestaturadun actor.

Si apareix algun titella, ninot manipulat que apareix en lloc de lactor.

Escenografia visual dobjectes

Sha dacotar com apareix, qui el porta, si forma part del decorat general, si lhade dur un personatge, real o estilitzat etc.Lacotaci sol indicar tamb els decorats que es faran servir per a que

lespectador capte a primer cop dull on passa lacci: el camp, una esglsia, unacasa, etc. Encara que tamb de vegades sn molt simblics o estilitzats, de maneraque lespectador queda subjugat per una atmosfera incerta de localitzaci.

Finalment tamb s convenient acotar laplicaci de la llum a lobra, des de laindicaci de lhora del dia, fins a la importncia de rajos lluminosos i de colors endeterminades escenes tristes, alegres i/o impactants.


13/16


- 249 -

Escenografia auditiva

La principal acotaci seria la indicaci de la tonalitat i fortalesa de la veu, sisha de fer crits, veus espasmdiques, si sha de fer veus fluixetes, i fins i tot si shade cantar o sha de recitar, etc.

La msica ha destar assenyalada tamb per a reforar lactuaci de lactor,des de lpera on s primordial fins a una obreta on apareix de fons musical algunapea o obres eminentment musicals i de ballet.

Tamb lautor indica en les seues acotacions quins sn els sorolls que shan desentir, perqu de vegades els sorolls ms que ajudar a la comprensilentrebanquen i la dificulten.

ACTIVITATS

Assenyala totes les acotacions del fragment dAdri Gual segent i classifica-les segons la teoria apuntada.

Adri Gual. Misteri de dolor. Drama del mn en tres actes.

DELS CARCTERS

MARIAGNA. 43 anys; fresca, morena i ben plantada. Mare de Mariagneta.Mestressa de la casa on t lloc el drama. Els cabells comencen tot just a blanquejar-li. Dexpressi franca i plena de vida. Atraienta en son conjunt.

MARIAGNETA. 22 anys; graciosa en sa totalitat; de lnies fines i no obstant benfermes. Morena tamb, cabell molt negre. El seu aspecte exterior revelar una certaconcentraci, que la presenta no tan expansiva com sa mare.

SILVESTRE. 28 anys; cepat i daspecte forut. Segon marit de Mariagna. Desvalguten sos moviments; feixuc tot ell. El seu cabell abundant li ombreja el front, torrat

pel sol, on destaquen enfonsats sos ulls grans oberts. No du pl a la cara.

SEGIMON. 70 anys; ex-mestre destudi dun poble de la fondalada; viu retirat en elrac de muntanya on se desenrotlla el drama i s amic de temps de casa laMariagna. Un cabal bon home. No va afaitat; s calbo.

NOI LABAST. 25 anys. Presumit. Guapo de muntanya. Parla amb molt mirament iacciona premeditat.

PERE MALEST. 30 anys; carboner de bosc. Tipo corrent, revelant un bon fons.

Tant les dones com els homes del grupo final, tots en lambient ben just del lloc.


14/16

Teatre

- 250 -

DELS VESTITS

Aixs MARIAGNA com MARIAGNETA vestiran amb el natural descuit, qual fcilreproducci de la veritat pot perfectament estalviar-me descripcions engorroses.Sabent on passa el drama, i coneixent la qualitat i els costums de les figures que shimouen, poca dificultat representa el ben sortir-se daquest coms. Cal, de totsmodos, advertir que, en aquest cas particular, la realitat ms seca ser de granresultat per a lefecte general, ja que es tracta duna obra terra tot ella, i per lomateix obra reproducci de coses viventes.Lo mateix pot dir-se per SILVESTRE, que fugi amb molt empenyo de la comoditatdessaborida de fer pagesos de teatre, qual observaci pot igualment aplicar-se ala figura del NOl LABAST i al grupo final.SEGIMON, sense que tingui de desentonar dels altres, pot, de tots modos, i atesa la

seva situaci i procedncia, donar una nota que saparti un xic del treballador delterrs. La seva edat, com la vida de reps que du, li permeten perfectament aquestaharmnica discordncia (per ms que el concepte sembli estrany). Du gorra, gec oamericana i cala botes grolleres en lloc despardenyes.Per PERE MALEST pot dir-se lo mateix, com tamb pel grupo general.

ACTE I

Migdiada d un divendres dagost. Cel blau i clar. El sol espleta amb fora.MARIAGNETA, tot cantant la can de la Mariagneta, apareix venint de la porta delesquerra (sempre de Iespectador), amb una galleda buida, que va a omplir en el

pou del davant. Quan reprn la can, a la segona estrofa, se sent igual tonadaxiulada cap al fons dreta, que sacosta pausadament, seguint talment la veu de quila canta en escena. s en SILVESTRE que avana. MARIAGNA, de dins estant, hasentit al seu home i surt de pressa, tota riallera, com qui ve de pensar-sen. Quansurt , sa filla la veu i satura de cantar. La mare li fa signe de quietud, tot rientsempre i anant cap a la porta del tancat, on sembla voler-se amagar per asorprendre en SILVESTRE tan bon punt arribi. MARIAGNETA, amb la galleda japlena, sen va seriosa don ha vingut. MARIAGNA, en lafany de millor dur a cap loque se li va ocorrent, pren molt depressa un grapat de blat de moro dun escampallque nhi ha per terra i queda encara esperant lentrada den SILVESTRE, qui no hainterromput la can, i apareix xiulant encara amb les eines al coll sense res al cap,

arremangat de braos i calant esclops.No t temps de dar un pas endins de la casa, i quan sembla, inconscientment,

buscar on sha tancat la veu que li ha suggerit el cant, que la seva muller, laMARIAGNA, no podent-se ja ms aguantar, i a limpuls duna entremaliaduranerviosa, li tira per la cara el blat de moro que guardava a la m, mentre esclata ariure, i fuig corrents cap a primer terme. SILVESTRE, sorprs, ja que a bon segur squi menys pensava, llena per terra les eines, treu els peus dels esclops, i tot rienttamb, persegueix a la seva muller, a qui ben prompte atrapa, i agafant-labruscament li diu:


15/16


- 251 -

SILVESTRE: Ja veurs, jo!MARIAGNA: Boig, boig! Me fas mal! Deixam anar!SILVESTRE: Me la tens de pagar aquesta, ho sents? (Sempre agafats)MARIAGNA: Me fas mal!SILVESTRE (posant-li les mans al coll): I si tescanys, que diries?

(Pausa. Tots dos per terra; ella mirant-lo embadalida.)MARIAGNA: M estimes?SILVESTRE: Fora!MARIAGNA: Oi que no.SILVESTRE: Qui ho diu?MARIAGNA: Pas tant com jo! (Acompanyant-li de nou les mans al coll.) T:escanyam!SILVESTRE: A que va que ho faig?MARIAGNA: Vinga!

SILVESTRE: Que ho faig.MARIAGNA: Vinga, home, vinga. (Se guaiten rient amb esclat. Ella acaba peragafar-lo pel coll, tot petonejant-lo dient-li): Jo s que tescanyo. Te, t, i t!...(Mariagneta, sortint de la casa i anant cap a la cort per davant de la finestra baixa.)MARIAGNETA: Sembleu ximples!... (Desapareix. Pausa. Ells dos se deixen anar.)MARIAGNA;(aixecant-se): Fugiu, que passa lvia!. Sembleu ximples!... No lhassentida?... Sembleu ximples.... Posa un geni, aquest diastre de mossa .. (Silvestreno diu res i mira a terra com enutjat. Pausa.) No trobes.


16/16

Teatre

- 252 -

Sessi 10 El teatre propi (tp2).

ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a- Escriu la primera part o acte primer del teu teatre. Han daparixer dilegsentre personatges o un monleg dun sol personatge i algun apart.

b- Escriu la segona part i assenyala acotacions dels personatges i delescenografia i classifica-les com apareix a la teoria de les sessions anteriors.

Documents

18.Teatre-Text Teatral Escrit