PREU: 3 EPREU: 3 E

LA FULIOLAi BOLDÚDESEMBRE 2008

NÚMERO 111

LA FULIOLAi BOLDÚDESEMBRE 2008

NÚMERO 111

1979 - 200930 anys d'Ateneu Popular

sumari 36 pàgines

Pàgina 2

( )ACPCMembre de l'Associació Catalana

de la Premsa Comarcal

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Amb la col·laboració de:

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Redactors: Eva Pané VidalFrancesc Ricart MercèLluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número:Ramon Utgés Jordi EscolàArnau Sebé AMARMila

Premi Humbert Torres 1990

Redacció i Administració:Av. de Catalunya, 64 baixos25332 LA FULIOLA (Urgell)a/e: lafulla@premsacomarcal.cat

Impressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 325 exemplars

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Número 111Desembre 2008

Època segona - Any XXVI Edita:

Han col·laborat a la Pàgina de les Entitats:C.E. La Fuliola i BoldúAMPA CEIP Guillem d'Isarn

editorial

Núm. 111 Pàgina 3

30 ANYS D'ATENEU

Els natalicis en els que es posa un

zero acostumen a ser viscuts com

més importants que els altres.

Quan fem anys i canviem de

dècada, reflexionem més sobre la

nostra situació, és com si ens

donguèssim més compte que en

els altres natalicis de que ens fem

grans. Sembla mentida que afegir

un zero, un no-res, un buit, pugui

originar més revolada que afegir

un vuit, que és bastant, o un nou,

que encara és més. Al respecte,

hi ha entesos que diuen que el buit fa por a moltes persones que, més que veure-hi una tela en blanc plena de

possibilitats, hi veuen una aterradora incertesa. Potser per aixó, al posar un zero, apareix la reflexió sobre nosaltres

mateixos, el que hem fet, el que volem fer encara…

El cas és que l'Ateneu ja en té trenta, i com la majoria dels que tenen aquesta edat, ja te una caseta pròpia i amb ella,

la il·lusió de començar una cosa nova, una cosa important: perqué serà la seva caseta. Serà la seva llar, el lloc on viurà

i on creixerà, on es reunirà amb els que l'estimen per celebrar, aprendre, compartir…i també per descansar, prendre's

un té mentre mira les plantes del celobert o mentre llegeix un llibre. Ella ja s'hi veu, obrint les portes per a que hi

entri tothom.

Haurà d'esforçar-se per la seva caseta, no hi ha res gratis en aquest món, encara que no es pot queixar, quan es compara

amb els de la seva edat, veu que ella ha tingut molta sort i no parlarem d'hipoteques, però està disposada a assumir

l'esforç a canvi d'una grata recompensa, a saber: l'autonomia, la independència, la llibertat. En fi, com la majoria que

rondegen els 30.

De moment, la caseta esta molt buida encara, tenim un projecte per d'ara endavant, els passos que es faràn aniràn fent

el camí. Però l'Ateneu no en té pas de por, ella ja prepara els pinzells.

(Comentaris a la fulla@premsacomarcal.cat)

PRÒLEG per Mila- Pandora: ¿y cree que esa suerte de la que presume le durará siempre?

- Corto Maltés: Naturalmente, querida... cuando era niño me di cuenta de que me faltaba en la mano la línea dela fortuna. Entonces cogi la navaja de afeitar de mi padre, y ¡zas!...me hice una a mi gusto.

La balada del mar salado 1965

Hugo Pratt

És una paraula que inclou molts conceptes, i sobretot ells, es podrien omplir un munt de fulls. En aquest escrit nomésfaré una pinzellada i passaré de puntetes, sobre la SOLITUD AFECTIVA.

Qui no l'ha experimentat en un moment o altre de la seva vida? Qui no s'ha sentit extremadament sol, amb un grandolor i amb una profunda amargura? La solitud no fa soroll, és silenciosa; rossega el nostre interior, s'arrela dins elcor, va minvant la nostra alegria i la part positiva que hi ha en nosaltres. No respecta l'edat... La sent l'infant quan limanquen els braços d'algú que l'aixoplugui... La senten els adolescents i els joves, quan els sembla ningú no els enténi no els ajuden a resoldre els seus problemes... La senten alguns sacerdots i religioses que han escollit un estil de vidaen que se'ls imposa viure sense poder donar i rebre amor en tota la seva plenitud, i a la llarga, aquesta manca d'estima,els produeix un sentiment frustrant d'individualitat i un gran buit interior que degenera en uns grans momentsd'angoixa... Senten solitud les parelles, cadascun per separat, quan hi ha manca de diàleg i comprensió; i per tant,falta d'amor... Senten solitud, una part de gent gran, quan veuen que ningú els té en compte i que encara són valuososper aportar la seva gran experiència... Senten solitud, un munt de persones que han estat aparcades i oblidades perfamiliars i amics, a qui en altres temps van donar el seu amor, afecte i dedicació incondicional i que en la actualitat,a pesar de que la seva estimació no ha minvat; com a reciprocitat, només reben... un gran silenci.

Poques vegades compartim el motiu real que produeix la nostra solitud; pensem, és un sentiment exclusivament nostre,tenim por de confiar en els altres; i ens fa vergonya manifestar els nostres pensaments i les maneres que tenim deresoldre la nostra angoixa; ens sembla que quan menys informació donem, un dia o altre marxarà per si sola; que nofa falta posar el gra de sorra de la comunicació.. I aquí comença, la nostra gran equivocació.

Si després de tenir un cor malmès, degut el neguit de tanta solitud i frustracions; produïdes per l'oblit o l'allunyament,imposat o volgut, de persones estimades; o perquè sentim remordiments o pors sense fonaments; o quan estem abatuts,plens de tristor i sembla el nostre camí no té sortida i al no veure llum al final del carreró, no ens queden forces perfer una passa més; o quan necessitem exterioritzar tot l'amor que portem dins i al mateix temps ens acaronin i ensmanifestin estimació... i a l'altra bada no hi ha ningú que ens esperi amb els braços oberts per abraçar-nos.. Si al sentirqualsevol d'aquestes o alguna altra manifestació que ens produeixi solitud... tenim la sort de trobar algú que ensofereixi les seves mans, sense reserves, com un puntal pel nostre defalliment... i que al mateix temps sàpiga donar-nos caliu amb les seves paraules i aixopluc amb el seu afecte.. Obrim-li el nostre cor sense temor...; al fer-hocomençarem a recórrer un camí que pot ser llarg, però que pas a pas farà que la nostra solitud trobi una manera moltgrata i enriquidora de descansar la nostra ànima.

M. Mercè Uson

Pàgina 4

tribuna

LA SOLITUD

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon

Estanc · TabacsObjectes de regals

Julita

Flors

Art F loral

Bodes - Corones

Plantes - Ceràmica

Objectes de Regal

C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02

Tornabous, 4 de setembre de 2008 - 00 hores 43 minuts

Núm. 111 Pàgina 5

publicitat

subscriu-te!subscriu-te!

Pàgina 6

la Fulla pels nens

Dins del programa Comenius que estàportant a terme el nostre centre, lasetmana del 12 al 17 d'octubre hem rebutla vista de tres mestres i dotze alumnesfrancesos i de dos mestres i quatrealumnes finlandesos.

L'arribada fou el diumenge dia 12 aBarcelona. El dilluns després d'unatrobada de treball, es van fer diferentsvisites per les rodalies en temesrelacionats amb el tema del nostre treballeuropeu que fem en conjunt: el món delsarbres i el seu aprofitament.

També el primer dia d'estada al centre, els nostres alumnes van oferiruna mostra de la nostra cultura amb danses, cançons, balls i fins i tot,amb l'ajut dels avis del Club de Bitlles, vàrem ensenyar a jugar a bitllesals alumnes estrangers.El segon dia varen anar a veure la Casa Canal de Mollerussa i les cavesde Castell del Remei. Després per la tarda vam fer un recorregut perdiferents indrets de La Fuliola, per acabar amb una recepció a l'ajuntament.

COMENIUS A LA FULIOLA

TALLER D'IMANTSEl dimarts pel matí els alumnes de ciclesuperior i els que van venir dels altres països,vam fer a la sala de plàstica, un imant sobrealgun aspecte del treballats al projecte.

EXCURSIÓ AL PARC NATURALDEL MONTSANTLa sortida que vàrem fer amb els alumnesfrancesos i finlandesos va ser al Parc Naturaldel Montsant

D'EXCURSIÓ PER LLEIDAEl dijous vam anar a LLeida on vam ser rebutsmagníficament pel director del SSTTd'Eduació, el nostre inspector i el cap deFormació.Després vam anar a fer un taller al Telepizza,i finalment vam visitar La Seu Vella, que vantrobar molt espectacular.

L'ACOMIADAMENT !Després de passar uns dies meravellosos, vivintexperiències inoblidables, el divendres 17d'octubre els nostres amics van marxar capals seus països d'origen.

Núm. 111 Pàgina 7

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

la Fulla pels nens

EXCURSIÓ A LLEIDAD'EDUCACIÓ INFANTIL

El dia 16 d'octubre vam anar avisitar la ciutat de Lleida. Enprimer lloc, vam fer un taller alTelepizza, on ens van ensenyar elprocés d'elaboració i els diferentsingredients que hi podem posar.Per grups les vam fer i les vamtastar. Després ens vam divertir ala ludoteca municipal. Un copdinats, vam fer una visita al MuseuDiocesà on vam aprendre moltescuriositats sobre l'origen dediferents aliments.

PREMI LITERARI “Contes al voltant del Claustre”El diumenge dia 9 de Novembre del 2.008 els alumnes Robert Torres Tosquella i en Sergi Utgés Sánchez van anara Vallbona de les Monges per tal de recollir el premi que havien obtingut en el concurs “Contes al voltant delclaustre” organitzat pels Serveis Educatius de les comarques de l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Alt Camp. Vanestar acompanyats pels seus familiars i per mestres de la nostra escola. En l'acte s'hi van incloure diferents activitatsa més de la visita al monestir de Vallbona de les Monges.

Pàgina 8

Opina, suggereix, queixa’t,explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens mésfàcil, La Fulla té un nou mail onpodràs fer-nos arribar les tevesopinions per a que les publiquem.Apunta-te’l:

lafulla@premsacomarcal.cat

pàgina de les entitats

Des del Club Esportiu La Fuliola i Boldú, havent passatgairebé l'equador de la temporada en el grup 14 de segonacategoria territorial, només podem que donar noticiespositives, ja que la temporada està essent molt bona.

Després del darrer partit ens trobem en quarta posició,una posició que, al nostre parer, es boníssima, ja queessent un equip novell en la categoria, nosaltres al queaspiràvem en principi, era salvar la categoria i dir, queen aquests moments, la categoria està gairebé salvadai ens trobem més a prop de cotes molt majors que lesque ens havíem marcat com a objectiu al principi, laqual cosa fa que ens sentim molt orgullosos de la feinaque hem fet fins ara tots plegats, començant per la junta,passant pels jugadors i, evidentment, per tots els socis,simpatitzants, patrocinadors, col·laboradors il'Ajuntament, sense els quals fora totalment impossibletirar endavant el futbol.

També cal dir que estem molt agraïts amb els veïns dela població que assisteixen als partits tan de la Fuliolacom de fora vila, ja que sempre et sents més recolzat,sobretots en els camps de fora i, també agrair a la gentque ve a esmorzar cada diumenge a la Fuliola.

Dir també que el passat 22 de novembre, vàrem fer unsopar popular de “cassola” al local poliesportiu amb lestípiques partides de Bingo en finalitzar el sopar; Desd'aquestes línies, volem agrair a tots els que hi van venirla seva assistència i animar als que no van venir a fer-ho en una propera ocasió perque el fet, és que ens hopassem molt bé!

Per finalitzar, agrair la col·laboració i assistència de totsels vilatans i acompanyants al partit de Festa Majordavant l'Ivars d'Urgell, en el que vam donar xocolatadesfeta i coca de sucre a tots els que en van voler i, asobre, vam aconseguir una victòria contundent iimportant. Un matí rodó! Llàstima del temps.... Per aixòus volem animar a assistir als partits de la segona voltaal camp d'esports que jugarem com a locals, que seranmolts, i que, amb tots vosaltres, segur que ens donaranun plus per guanyar-los. Gracies a tothom i VISCA ELC.E LA FULIOLA i BOLDU!

C.E. LA FULIOLAI BOLDÚ

De l'AMPA del Col·legi CEIP Guillem Isarn, La Fuliolai Boldú.

Per als lectors de La Fulla.

Volem agrair la col·laboració de les famílies de LaFuliola i Boldú amb l'escola dels nostres fills. Gràciesa tots ja comptem amb més de 50 alumnes que participenen les activitats extraescolars que, des de l'AMPA, emmuntat: pintura artística, activitats esportives, Batuka,manualitats i biblioteca. Vist aquest èxit de participació,ja estem pensant en ampliar el ventall d'activitats.

Volem agrair a tot el personal docent que s'ha implicattotalment per a que els alumnes creïn i dissenyin el noulogotip de l'AMPA.

Agrair també la col·laboració dels comerços, lesinstitucions i els particulars, en la venda de la nostraLoteria de Nadal i desitjant-vos a tots que la sort ensacompanyi.

Donar les gràcies també, a l'Ajuntament i a l'AteneuPopular per fer seves les nostres inquietuds envers lacelebració d'aquestes festes nadalenques.

Per tal d'accedir a tota la informació envers l'AMPAp o d e u v i s i t a r l a n o s t r a p à g i n a W e b :http://ampalafuliolaiboldu.blogspot.com

¡¡MOLT BONES FESTES I MILLOR ANY NOU!!

AMPA. La Fuliola i Boldú

AMPA CEIPGUILLEM ISARN

Núm. 111 Pàgina 9

Fotografia d'inventari del projecte "Descobreix la serrad'Almenara".

pàgina de l'ateneu

11 SETEMBRE

Un any més, la diada nacional havia de ser celebradacom déu mana i l'Ateneu seguint la tradició convidar apassar la jornada de la següent manera: pel matíbicicletada per l'entorn amb esmozar inclós i parada finalal monument de Lluís Companys al Tarrós tot cantantels segadors; per la tarda, dinar a l'Era del Segar i delBatre, de menú, paella de l'Àngel Bortoló. Algú sapmillor manera de passar la diada?

CAMINADA AL PILAR D'ALMENARA

L'ultim diumenge de setembre el Pilar d'Almenara esperala nostra visita, alguns anys amb més i altres amb menysassistents, siguin els que siguin, l'objectiu era fer saluten companyia i pujar fins al capdamunt del pilar a crupir-se l'esmorzar.

EXCURSIÓ AL CASTELL DEL REMEI

El segon diumenge de juny i un cop més, la pluja aquestany ens va jugar una mala passada, doncs elsexcursionistes que es van disposar a anar a peu fins alCastell del Remei van acabar xops, tot i que des d'aquíels motivem a que no desisteixin de provar-ho una altreany. Les cassoles que hi havia previstes per dinar alsxops de la Torra van haver de canviar d'ubicació buscantrefugi de la pluja i es va anar a dinar al local de l'Ateneu.

FEM DISSABTE A L'ATENEU!

Iniciativa el títol de la qual la resumeix molt bé: estractava de aprofitar la bona disposició de tots aquellsvoluntaris que ens vulguessin ajudar a posar una micad'ordre a l'Ateneu. El dissabte 25 d'octubre per la tarda,calia endreçar tots aquells embalums repartits per diversescases del poble i concentrar-les una mica al nou localsocial. També hi havia la intenció de pintar, però al finalno va donar temps i es va deixar per una altra ocasió,que de la qual segur que us en enviem convocatoria. Noens oblidem de dir que tots els participants van gaudird'un berenar que esperem els haguès compensat perl'esforç realitzat i als quals agraim la seva col·laboració.

Caminada al pilar d'Almenara.

La paella de l'Onze de Setembre.

Pàgina 10

pàgina de l'ateneu

TRULLOLSÒ P T I Q U E S

Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

“DESCOBREIX LA SERRA D'ALMENARA” I“PEL CANAL EN BICICLETA”

Sota aquests títols s'aixopluguen dos projectes que tenena veure amb l'esport, la salut i el paisatge.

El “Descobreix la serra d'Almenara” consisteix enaprofitar unes excursions proposades tots els dissabtesde novembre, desembre i gener a les 3 de la tarda perrecórrer els paisatges de la serra i alhora aprofitar perfotografiar-los a mode de inventari.

En canvi, la proposta pels diumenges a les 10 del matíés més esportiva: “Pel canal en bicicleta” ens invita apassejar-nos en bicicleta pel canal principal i auxiliarper gaudir de l'entramat de canals tot fent esport.

En definitiva, ambdós projectes tenen molt a veure ambel paisatge que ens envolta, constituint un patrimoni quela majoria de vegades ens passa desapercebut, i encarael més greu és que els seus trets característics es vanperdent sense gairebé que ningú se'n adoni i el reivindiquiper la seva pròpia bellesa.

CURSOS

Només recordar-vos que a l'octubre varen començar elscursos de gimnàstica ioga i que duraran fins al juny, ique us hi podeu apuntar en qualsevol moment a travésdels membres de la junta.

Excursio en bicicleta pel canal.

En Manel Pérez Campà, el Maneletde Cal Sabateret com el coneixien, vanéixer a Barcelona l'any 1904, i vamorir l'any 1992, fill de famíliatreballadora, ja que el seu pare erasabater de professió, i barber pernecessitat; Els temps estaven canvianten la ciutat i varen decidir de venir aviure a La Fuliola l'any 1916, era eldia de la Candelera, el dia 2 de Febrer,després d'estar en diferents cases dellogaters varen comprar un terreny idesprés van construir-hi una casa, deplanta baixa ubicada en el carrer deles casetes, en aquell moment una deles primeres cases de la Raval deBoldú.

El Manelet va créixer treballant desde molt jovenet, i també com a notaanecdòtica formava part del primerequip de futbol que hi va haver a LaFuliola que data del 1922, en la posicióde defensa. Després més tard, va ferel Servei Militar a Barcelona, al Castellde Montjuïc, era de la quinta del 1925.

Es va casar amb Dolors Esteve Vall,filla de Montclar, que feia de minyonaa Cal Marcobau de Boldú, fruit delseu matrimoni varen tenir tres fills, elManuel, el Joan i el Ramon, i un altrefill que se'ls hi va morir prematuramenten plena Guerra Civil, degut a la faltade glucosa de la mare, malaltia la qualavui dia ni tan sols existiria.

El seu fill, ens explica que el dia queva esclatar la Guerra Civil, al poble,el dia 18 de Juliol, recorda com vanentrar a l'església portats per l'exaltaciódel moment. També recorda el dia quevan matar els 19 capellans prop del'encreuament de Bellmunt, desprésde Cal Folc. Eren els mateixos diesde revolta.

El Manel Perez Campa, des de l'any1920 que portava terra a mitges, alquaranta per cent dels guanys de lacollita del Castell del Remei, a llavorsli va fer d'home bo que en deien, elsenyor Argelic, que era Carlí. Ensexplica el seu net Manel Perez Pomés,que aquest tal senyor Argelic, el vaprovar. Va deixar una moneda de plataa terra, i el Manel Perez el que va feres tornar-li de seguida la moneda deplata pensant que li havia caigut. I esaquí quan comença una relació quedurarà tota la vida amb els Girona,amb fama d'home treballador i honrat.fins l'any 1982 que adquireix el Castelldel Remei la família Cusiné.

Tornant a la Guerra Civil, el Manelva ser avisat pel senyor Arturo Vila ila seva esposa Dolors Ricart, que ales hores vivien al Castell del Remeipreocupats per les cremes de lesesglésies i capelles. El Manel va agafarquatre fustotes i algunes relíquiesvelles i va fer veure que cremaval'autentica Mare de Deu del Remei. Ila verdadera Mare de Deu la vanguardar, fins que la Guerra vafinalitzar. Mai s'ha sabut on vanguardar la Mare de Deu. El Manel elshi va dir, si venen els de Penelles dieuque han estat els de La Fuliola, i sivenen els de La Fuliola dieu que hanestat els de Penelles.

Ja havia transcorregut dos anys deguerra, quant el bàndol repúblicacomençava a retrocedir, el dia 5 d'abrilde l'any 1938 i amb una de lesofensives que feia l'aviació nacional,

en la darrera guarda per exasperar elsànims de la població, el bombardeigde la primavera, els va dur a viure deprop el que fins a les hores semblavamolt lluny i que no arribaria mai, moltsjoves del poble no havien tornat delfront i els nacionals havien decidit queja era hora de fer baixes en la poblaciócivil, en un acte de por i desesperaciómolta gent del nostre poble van decidirde carregar el carro amb, menjar id'altres estris, per fugir direcció nord,alguns pensant amb l'exili.

Quatre famílies del nostre carrer -explica el Manel fill - , es van reunirel dia 6 d'abril, per formar un grup defugida, els de Cal Serra, Cal Tino, CalGravat i Cal Sabateret, van sortir altard a posta de sol, i van fer nit a lacabana de Cal Serra, durant totaaquella nit, fosca, es sentien ràfeguesde metralleta, i algun que altre espetecsord, seguit d'una claror llunyana. Elseu fill ens explica “Llavors li vaigpreguntar al pare: Que es això que essent Pare?,… Es la Guerra fill. Enaquell temps jo tenia 8 anys d'edat”.

L'endemà a primera hora tenien laintenció de continuar amb direcció aOssó de Sió, la caravana es va partir,les dones i els més petits passarien aldret acompanyats d'una somera fins aOssó, i els homes i carros més pesatsanirien a voltar a Agramunt.

Quan van arribar a Agramunt, elscarrers estaven plens d'obstacles, queels impedient un bon pas, filsd'electricitat per terra, façanescaigudes, cases sense teulada, on esveient les pinyes de panís penjades ala paret, Clots immensos en els que hicabria el carro sencer, herent lesdestrosses provocades pel bombardeigdel dia anterior. Continuaren doncsfins a la sortida d'Agramunt, direccióCervera, per retrobar-se amb les donesa Ossó; després a la carretera altrescom ells, els passaven al davant i altresuns metres més al darrere, finalment

Núm. 111 Pàgina 11

MANUEL PÉREZ CAMPÀ

visions de la guerra civil

Pàgina 12

visions de la guerra civil

arribaren a la seva destinació, alretrobar-se amb la família elscomentaris del que havien trobat aAgramunt eren esgarrifosos.

Van acampar en una era prop delpoble, propietat de la família de la Sióde Cal Serra, ja que ella era fillad'aquest poble, aquella nit la pallerade casa seva els va servir de refugi,l'endemà els nervis s'havien calmat ino tenien ganes de seguir mesendavant, la intenció era de baixar,p a s s a r u n s d i e s i e s p e r a resdeveniments, els dies següentspassaren tranquils i els més petitsjugaven als voltant del poble; persobreviure aquells dies compraven enuna petita botiga que hi havia.

El seu nét, el Manel, ens explica: LaFuliola per a ells havia quedat lluny,però necessitaven rebre noticies itrobaven en falta el resguard d'unacasa pròpia, un dels dies al capvespreel padrí Manelet, agafà un sac de farinael carregà damunt de la mula, i es vadirigir al poble per fer pa a CalMassons. Quant va arribar a la plaçade l'església, de matinada es va trobaramb d'altra gent del poble que anavena fer el mateix, mentre en acabar defer el pa i s'endormiscaven a l'entrada,va passar un grup de soldats que alveure unes mules al carrer, van entrarde sobte a Cal Massons, els que allídormien es van sobresal tar ,preguntaren que hi feien allí, ja quesospitaven de que hi havia una reunióclandestina, després, tot devia tornara la calma, ja que no en sabem resmés, suposem que es van endur untros de pa, i aquí no ha passat res;també pensem que no devien passargana els soldats, perquè el padrí almarxar del poble no va veure ningú,només conills i gallines, tots dispersatspels carrers del poble.

El padrí va tornar a Ossó i al cap d'unsdies tornaven al poble, a fer vidanormal. A mig mes de juny van veureun avió que deixava una estela de fumdarrera seu, fins que va caure vorad'Almenara, el pilot es va tirar en

paracaigudes i va quedar enganxat enuns xops de la Masia del Mariana, elqual no va tenir més remei que baixarpel tronc de l'arbre, sense haver sofertcap ferida. Va tornar cap a LesPallargues, de voluntari a la vorad'Ossó de Sió, a fer refugis pel Governde la República.

Al mes d'Agost d'aquest mateix anyva ser reclutat per anar a la guerra, alfront dels Pirineus, més tard va anaral Segre a Vilanova la Barca, que percert, va ser tota destruïda per l'aviacióde l'Exèrcit de Franco. Van deixaranar la presa de Camarasa per ques'endugués tot el pont i que no poguéscreuar ningú.

I més tard va ser a la Batalla de l'Ebreon va ser ferit per metralla, entre MóraLa Nova i Móra La Vella, salvant lavida per sort, ja que alguns trossos demetralla van fer cap al cinturó del'uniforme. Es van amagar amb un niuametrallador, i es van posar un bastóa la boca que sempre portaven lligata l'uniforme per que si no el cosexplotava. Dins de la trinxera van sertots morts menys ell. Va marxar finsa Caldes de Malavella, amb un camiómilitar assentat en una roda de camió.

El seu fill el Manel ens diu: Quan vatornar mig curat, va dir que no tornava

a la Guerra tenia 34 anys amb plenajoventut, casat i afillat. Es va anar arefugiar a la Cabana de Cal Balasch,tot era un xiscar, era un lloc aïllat. Eldia que van entrar els Nacionals, lanit del dia 7 al 8 hi havia molta quietuda la Carretera. El dia 7 vàrem anar adormir a casa i hi vàrem portar elsmatalassos. Els de Cal Bepet delRamon també s'estaven a la cabana.I el dia 8 de gener a la tarda van passarels Nacionals per La Fuliola i Boldú.Un soldat els hi va dir: “Si em voleucreure, aneu cap a casa, que passenels moros destrossant tot el que trobenal seu pas. Llavors vàrem anar a casai vàrem tancar la porta de casa i persort no van passar. Es van parar alCamí de La Pujada i va fer de trinxeradels nacionals un dia o dos. A CalSoberana, hi havia el Ramon del Polade Cafeter, i encara arribava algunabala perduda de dalt de Cal Peretó.

El Manel fill ens explica que el dia 8de gener de 1939 van entrar elsNacionals a La Fuliola. Com que elManel pare estava amagat, va sentirtocar les campanes de La Fuliola, vaanar cap a Cal Tarroja, li van dir queestigués tranquil que ja havien passat.Dies més tard, a l'altura de Cal Cataríhi havia un Control de soldatsnacionals i li preguntaven : “Vostè noha anat a la Guerra?” Ell contestavaque no hi havia anat. Al final, ja essaludaven com si rés, i fins i tot, es vafer amic amb els soldats del control.

I el Manel mai més va ser cridat perningú, recordant sempre la Guerra ifent de pagès.

Al mes d'Octubre de 1939 va néixerel Ramon de Cal Sabateret, que va serun estel d'alegria per la família Perez.

El Manel va morir la nit del 31 deDesembre de 1991 al 1 de Gener de1992, per cert dia del seu Sant.

Ramon Utgés

Núm. 111 Pàgina 13

actualitat

NETEJA DEL CAMPANAR DE BOLDÚEl passat dissabte 9 d'agost uns quants veïns del poble es van reunir per netejar el campanar de Boldú (des de lescampanes fins a l'entrada a les escales) principalment de cagades de colom, a la part de dalt n'hi havia gairebé migmetre d'acumulades, però amb pales, sacs i un parell d'hores de treball tot va quedarben net.Volien comprovar si hi havia algun tros de l'antic rellotge i per inspeccionar l'estatde la teulada i proposar sol·lucions ales humitats, però sobre tot permantenir una mica millor una part delnostre patrimoni. En una altra ocasiócaldrà netejar la canal i les teules dela coberta principal de l'església, peròper això caldrà estudiar-ho i disposard'un pressupost més important.Després es va fer un sopar al mig dela plaça pels participants i els veïnsque si van voler afegir.

TROBADA DELS 60 ANYSEl passat 26 d'octubre van reunir-se uns quants dels quecomplien 60 anys durant aquest any. Una vintena de persones,entre homenatjats i acompanyats, van congregar-se a les 10del matí del 26 d'octubre a la plaça de l'Ajuntament per tal deque un autocar els recollís per portar-los a fer una visita aVerdú, concretament al Museu de Joguets i Autòmats. Desprésvan dirigir-se a Mollerussa, al Museu de l'Aigua dels Canalsd'Urgell, on van atendre una visita guiada que els va fer un tastdel que fou i el que és avui mateix l'Estany d'Ivars-Vilasana,doncs era el seu pròxim destí abans de donar-ho per finalitzatamb un dinar al Restaurant 2007 de La Fuliola amb sessió defotògraf inclosa.

TROBADA DELS 50 ANYSLa cita era el dissabte 15 de novembre a la una del migdia ala Plaça de l'Ajuntament, doncs els estava esperant una tracaque va donar el tret de sortida a la celebració. Els que vannéixer l'any 1958 seguidament es disposaren a continuar lafesta amb un aperitiu disposat a la plaça mateix. El següentpas que tocava ja era dinar, al Restaurant 2007 i la sobretaulaes va amenitzar amb una sessió de vídeo de quan eren petits.

TROBADA DELS 65 ANYSL'endemà dels que van celebrar-ne els 50, ho van fer els del65, nascuts el 1943. Van començar per anar a l'església on esva celebrar una missa en honor dels que ja no hi eren, a l'acabar,la Rosario Novell els va recitar una poesia que va ser rebudade molt bon grat pels oïents. Abans de marxar cap a Mollerussa,a mateixa plaça de l'església va espetegar una traca com si elsinvités a iniciar l'excursió que tenien muntada al Museu del'Aigua dels Canals d'Urgell amb visita guiada. L'acte principalde la festa fou, una vegada més, el dinar al Restaurant 2007 iencara que després tenien previsió d'anar a ballar, al final latertúlia de sobretaula recordant vivències es va imposar a lesganes de ballar.

Pàgina 14

cultura

La paraula paganisme prové del llatí paganus o personaque viu al camp, amb sentit pejoratiu, és com dir que únés de poble. Aquest significat vé de l'Imperi Romà, quanla gent que vivia a les ciutats començava ha canviar elscultes de l'època per la nova religió cristiana i la gentdel camp encara continuava practicant les antiguesreligions (els de ciutats sempre han estat més moderns).Així, el terme fou utilitzat originalment pels cristiansurbans de Roma en un sentit despectiu vers les creencesarcaiques dels no conversos “de provincies”. Amb eltemps, el terme adquirí un altre significat, que seriaaquell que fa culte a les forces de la natura.

Avui en dia, es sap que la majoria de les festes tradicionalsténen origens en el paganisme, aquell conjunt de festesi cel·lebracions associades a sucessos astronòmics inaturals que van començar els primers agricultors-recol·lectors La importancia d'aquests aconteixementsnaturals pers aquells pagesos de l'antiguitat està claramentrelacionada amb l'agricultura i les collites. La mentalitatd'aquests pobles era molt diferent a la nostra. Estavenmolts més vinculats a la natura, ja que d'aquestavinculació depenia la seva supervivència. Eren culturesagrícoles, la seva vida girava entorn les estacions, depeniadirectament d'allò que la natura els donava en determinatsmoments d'any, tant, que la “mare natura” era la sevadivinitat.

En aquest sentit, els origens de la celebració del Nadalel desembre es troben en els costums dels pobles anticsde celebrar durant el solstici d'hivern alguna festarelacionada amb el Sol o els seu déus, com Apolo aGrècia, Mitra a Persia, Huitzilopochtli o Tonatiu aTenochtitlan, Frey al nord d'Europa… Algunes culturescreien que el déu Sol neixia el dia del solstici d'hivern,el dia més curt de l'any, i que els dies es feien més llargsa mesura que el déu es feia més vell. En altres cultureses creia que el Sol moria aquell dia, només per tornar aun altre cicle.

A Persia, fa 4000 anys, es celebrava amb el solsticihivernal, el natalici del deu solar Mitra, déu de lallum.

Però tornem als successos astronòmics i naturals. Fa uns

5.300 anys, pels vols del solstici de desembre es celebravauna festa agrícola quan es produïa el fenòmen astronòmicde l'òrtus de l'estel Spica (Espiga) de la constel·lació queara coneixem com de Verge/Virgo. O sigui, que l'aparicióde l'estel Spica a l'orient, després de pondre's el Sol,anunciava la festa de la recolecció. La constel·lació deVirgo, era vista en aquell temps com una espiga. En lestaules Mul-Apin apareix amb el nom sumeri1 d'ab-sin“espiga” o “solc de la sembra”.

La qüestió és en quin moment es passa de veure unaespiga a veure una dona que porta l'espiga, que en unprincipi, simbolitzava la mare natura portant/donant elsseus fruits.

A Mesopotamia aquesta constel·lació estava dedicadaa la deesa mare Shala, que fou molt important a Anatoliai Siria, on apareix com a muller del deu Dagan, agricultori inventor de l'arada. Com a deïtat associada a la fertilitati l'agricultura, el seu símbol era l'espiga de l'ordi. Ja queposteriorment, la tradició grega anomena claramentaquest espiga, quan es va crear aquesta constelació esva haver de tenir en compte el mite mesopotàmic, pertant es debia originar en una zona relacionada ambMesopotamia.

Existeixen moltes vacil·lacions a l'hora d'atribuïr un miteconcret a l'origen de la constel·lació de Virgo: a Anatòlia,el culte a la Deesa Mare estava molt estés, sota diversosnoms segons els pobles i les èpoques, com és el cas dela Shala hurrita, la Kybele lidia o Kababa neo-hitita, dela que prové la Cibeles grecorromana, que es pot remuntar

AQUELL NADAL PAGÀ

1. La cultura sumeria data del 3000 a.c., es considera la primera civiltzació urbana.

Grabat del període seliúcida (segle II a.C.) on es veurepresentada Virgo, en la figura de la deesa Shala portantuna espiga.

Núm. 111 Pàgina 15

cultura

a la Hepat hitita. Retrocedint més en el temps (VII milenia.c), existeixen proves d'un culte similar als poblatsneolítics de la zona, com és el cas de Çatal Hüyük.L'historiador Erastostenes parla de Deméter, Isis,Atárgatis o Tyche. La Isis grega era més bé una deitattipus Deesa Mare, cosa que explica la relació ambDémeter, la deesa de les collites i la fertilitat perexel·lència. El seu propi nom sembla que significa “Marede la Terra” o “Mare de la Espelta.”

El culte a una feminitat també el trobem entre els celtes,on els druïdes predicaven el culte a una Deesa Mare-Terra-Àrbre-Planta, mare i verge a la vegada que estavadestinada a dónar a llum a un déu encarnat. Aquest cultea la Mare es troba reiteradament en moltes religions imitologies, fins i tot en civilitzacions precolombines imitologies africanes i en totes les sectes iniciàtiquesorientals.

Molts estudiosos creuen que la costum de penjar cosesa l'arbre de Nadal, vé de la veneració d'aquesta deesa-arbre. Així, es pengen boles, com a fruits, per a propiciaruna collita abundant. Aquestes boles, s'anomenaven aGrècia “pilae” i “mania”, en honor a les deeses maresDeméter Pilagores i Mania.

En altres casos, com que són considerats importants dosestels de la constel·lació de Virgo: Espiga i Vendimiadora,la Deesa verge en nombrosos panteons dóna llum abessons, metàfora dels dos estels. Aquesta idea apareixen varis mites de diferents cultures. Un exemple n'és ladeesa dels mexicans Naoas Mixcoatl, a la que se laanomena també Cihacoatl, “que pareix bessons”.

La identificació en l'antiguitat de la divinitat femeninaamb la natura, com a resultat de la metàfora de la fertilitat,la capacitat de dónar fruits, és evident. Hereva d'aquestesreligions pre-agrícoles, que agraïen a la Mare Divina elsorgiment dels fruits, és la celebració del neixement delfruit, la collita que salvarà els pobles de morir de gana.Qui controla la producció i la distribució dels alimentsés qui té el poder. En la època paleolítica, durant milenis,la dona controlava la producció i distribució dels alimentsvegetals. La caça era tasca dels homes, però era tambéun afer amb menys probabilitat d'èxit que la recolecció.Potser aquest punt de vista expliqui també perqué ladeïtat que proporcionava la fertilitat als camps era ladona.

Va ser en el neolític, quan es van assentar les poblacionsi començà l'agricultura, que el proveïdor passà a serl'home pescador, granger o agricultor, llavors comencena aparèixer les creences d'un jove company de la deesa,condemnat a morir anualment per a simbolitzar lavegetació, del qual existeixen figuretes junt amb la deesadatades del IV i V mileni a.c. Juntament amb aquestjove, també existeixen representacions d'una divinitatmasculina, un vell que podria simbolitzar l'estacióhivernal. Aquests personatges secundaris van anar agafantfama i sorgiren multitud de déus als que se'ls va anardónant més importància en la mitología dels diferentspobles.

Constel·lació de Virgo.

Isis i Horus.

Pàgina 16

cultura

Un antecedent el trobem a Egipte, on fou creença queel fill d'Ast /Isis (Reina del Cel), Hor/Horus va arribaral món per acabar amb el malvat Seth. En les tradicionsiniciàtiques de l'Antic Egipte, el culte a Isis com a deesade la natura, és el més important de tots. Es fara fecundarde manera sobrenatural per engendrar un déu-fill: segonsla tradició egipcia, Isis, s'emparella amb el seu germàOsiris i engendrà o bé abans de nèixer o bé després dela mort d'Orsiris, el cas es que de manera miraculosa, elseu fill Horus. Aquest Horus infant, quan s'associa aldeu Jepri, simboliza el Sol naixent, l'autocreació, elrenaixement i la vida eterna.

La història no comença aquí, vé de molt més enrera. Lesseves arrels les trobem a l'antiga Babilonia de Nimrodi Semiramis, la seva mare, el segle XII a.c.

En els mites hindús, hi ha tradicions Brahmanes que ensexpliquen: “…quan la verge va resar, sonà una músicacelestial, l'estància es va il·luminar i Vishnú va aparèixeren l'esplendor de la seva magestat divina. I li anuncia

que serà la escollida per a concebir el que serà elsalvador. Devanaki (la verge) caigué en èxtasi i desprésd'haver rebut l'esperit sant, concebí.” El déu indostàticen qüestió s'anomena Krishna i aquestes versions esremunten a l'època dels Vedes, uns 4000 anys a.c.

Als llibres sagrats de l'antiga Pèrsia, el Zendavesta(comentari de la revelació) ens parla de Zarathustra,legislador religiós nascut uns 1000 anys abans de Crist.Segons la llegenda sagrada, aquest fill concebut encircumstàncies sobrenaturals, fou conduït pels àngelsfins a Ahura Mazda qui li va revelar les seves lleis. Laidea fonamental és la lluita del bé i el mal. El déu de labondat Ahura Mazda o Ormuz ha creat el món, però acada benefici, l'esperit que destrueix Ahriman o AngraMainyu respón amb un malefici. Al final dels segles,Ahura Mazda s'enfrontarà a Ahriman i el guanyarà

Zarathustra.L'infant Krishna.

Núm. 111 Pàgina 17

cultura

finalment. Zarathustra profetitzà que en un futur llunyà,l'esperit de déu es manifestaría de nou en un mesies, quede la raça persa s'aixecaria el “Shah Bahram”, el salvadordel món, el gran pacificador, per unir als pobles i renovarel món, sobrevenint una era culminant del reialme de lallum.

Dionisi és un deu mitològic ben conegut. La història delseu neixement explica que fou fill de Zeus, el líder delsdeus grecs, que va tenir una relació amb una humanaanomenada Sémele. Es diu de Dionisos, que morí iressucità. Els seus seguidors utilitzaven el suc de raïmper a simbolitzar la seva sang. El culte a Dionisos arribàfins a Roma pels volts del 496 a.c.

Es poden trobar històries com aquestes a dotzenes. Elsdocuments antics revelen que hi han moltes històriesexplicades sobre salvadors nascuts de manera miraculosai/o que tornen dels morts: Tammuz, Osiris, Horus,Dionisos, Attis, Mitra…si bé es veritat que cap de leshistòries antigues sona exactament igual a la de Jesús,les semblances generals són suficients com per a tenir-les en compte, ja que és una part important de la nostrahistòria que aquesta llegenda d'un deu mort i ressucitatva sorgir en parts molt diferents del món civilitzat antic.

¿Perquè s'havia creat aquest mite de ressurecció en tantesreligions,en moments i llocs tant allunyats entre si en lahistòria antiga? L'hivern la primavera, el dia i la nit, lasembra i la collita, el recorregut del Sol en l'horitzódurant l'any, els designis divins…

A Roma es celebrava la festa solar de Natalias Invicti,la Brumalia, el 25 de desembre, o més coneguda comel naixement del Sol Invicte, i que coincidia llavors ambel solstici d'hivern. Solstici prové del llatí solstitium,que significa “el Sol s'atura”. El Sol atura la davalladaprogressiva que realitza a partir del solstici d'estiu, a lavista, atura la tendència a baixar cap a l'horitzó i començaa pujar, els dies s'allarguen l'hivern acabarà, la llumguanya a les tenebres, comença la festa: el Sol neix, oreneix…

De fet, la influència inmediata rebuda per la Brumàliaromana la trobem en el mitraisme, religió indo-persaque portà a l'Imperi el culte a Mitra, el deu solar de lallum, i la celebració del seu neixement amb el solsticid'hivern.

El desembre era un mes molt actiu per la gent que viviaa l'Imperi Romà. La Brumàlia era la culminació de laSaturnàlia. D'acord amb el calendari Julià, les Saturnalieses celebraven el 17 de desembre; anaven precedides perla Consualia (15 dec) i seguides per la Opalia (el 19 dedec). Les celebracions duraven una setmana, del 17 al23 de desembre, acabant just abans del “festival per alSol Invicte”, la Brumàlia el 25 de desembre, data quecoincidia amb el solstici amb el calendari pre-julia, comja s'ha comentat.)

La Saturnalia era una festa important per als romans: esposposaven els negocis i les guerres, s'alliberaventemporalment els esclaus o intercanviaven papers ambels amos, de banquets i borratxeres, els amos i els esclausintercaviaven papers, moltes parelles es casavenalhora…en resum, una actitut molt oposada a l'austeritatque practicaven els líders de la cristiandat, la que era,encara, una secta minoritària.

Al principi del cristianisme, el Nadal no es celebravacom a tal, ja que allò que es considerava important erala mort de Crist per salvar els homes, no el seu naixement.La introducció de la festa fou paulatina a partir del segleIV. Fins i tot sembla que els cristians d'orient, noromanitzats, retreien als seus germans la idolatría i culteal Sol per acceptar com a cristiana una festivitat pagana.

Mort de Dionisos.

Pàgina 18

cultura

Els primers cristians celebraven principalment la Epifania,la visita dels Reis Mags. És aquest dia en que Jesús esdóna a conèixer al món a través d'aquests reis savis.

Les llistes de festivitas cristianes que es coneixen sónles de Irineu i Tertulià, i cap de les dues inclou el Nadal.Un dels pares de l'Esglèsia que visqué del 185 al 254d.c, Orígen fins i tot s'oposava a celebrar els naixements:“No veiem en les escriptures que ningú hagi guardatuna festa ni cel·lebrat un banquet el dia del seu natalici.

Només els pecadors (com el Faraó o Herodes) celebravenamb gran goig el día en que van nèixer en aquest món.”

Cap a l'any 200 d.c., Clement d'Alexandria indica quecerts teòlegs egipcis assignen no només l'any sino tambéel dia del neixement de Jesus. Desde el 221, en la sevaobra “Chronographiai”, Sexte Juli Africà popularitzà el25 de desembre com la data del neixement de Jesús. El325 amb Concili de Nicea, la Esglèsia ja havia fixat elDíes Nativitatis et Epifaníae.

El papa Juli I demanà el 350 que es celebrés el 25 dedesembre, per tal de fer més fàcil que els romans esconvertissin al cristianisme sense abandonar les sevesfestivitats (Saturnalia, Brumalia…) cosa que fou decretadapel papa Liberi el 354.

Alguns erudits mantenen que el 25 de desembre fouadoptat només en en segle IV com adia de festa cristiàdesprés de que l'emperador romà Constantí es convertísal cristianisme, a l'intentar animar un festival religióscomú per als cristians i els pagans. Es veu que en elsexpedients històrics, la primera menció d'un banquet deNadal a Constantinoble no succeeix fins el 379, ambGregori Nazianus.

Així que el Nadal no es va començar a celebrar de la nital dia. És molt probable que el pobre nen Jesús no bufésmai les espelmes del seu pastís, ni els primers cristiansvan recordar després el seu natalici. Sembla a ser queva ser per d'altres motius, que es va començar a ferpopular aquesta efemèride.

La manera que tenim avui en dia de celebrar el Nadaltambé és per altres motius. De fet, el Nadal que coneixem,el que ens diu la tele, neix a partir del s.XIX, quan escomençà a popularitzar, de nou, el costum de fer regals,juntament amb el neixement del que coneixem com laindústria moderna. Hi ha coses que sembla que nocanvien. Betlehem significa terra o casa del pà,anteriorment s'anomenava Ephrata, que vol dir que dónafruit, fructífera. Avui en dia, el Nadal, també és unaèpoca molt fructífera. Encara que no per a tots igual.

Saturnàlia romana. A l'Imperi Romà, les celebracions deSaturn durant la setmana del solstici eren l'aconteixementsocial principal. Arribàven a l'apogeu el 25 de desembre.

Orígen, del que es diu que es va castrar per mantenir-se pur.

Núm. 111 Pàgina 19

+ de 20 anys de la fulla

Pàgina 20

+ de 20 anys de la fulla

La Fulla núm. 13 / 1984

Núm. 111 Pàgina 21

salut global

Tots mengem i ho fem principalmentperquè és imprescindible per a viureencara que també perquè gaudim alfer-lo. No obstant això, com en totaconducta humana existeixen gransdiferències entre els uns i els altres.Uns mengen més i uns altres mengenmenys, algunes persones arriben a talextrem que poden perjudicar la sevasalut fins al punt d'haver de rebreatenció mèdica.

Des de finals del segle XX, en unasocietat que sobredimensiona laestètica corporal, el binomi "anorèxianerviosa-bulímia" ha adquirit unaexpansió alarmant, considerant-se unaveritable "epidemia social".

Ambdues afeccions s'han constituitcom els trastorns alimentaris mésfreqüents i temibles d'aquesta últimadècada, amb un comú denominadorclar i precís: la recerca desenfrenadad'estar prim com a mitjà per a arribara l'èxit i l'acceptació social.

Encara que el més fàcil és parlard'aquests trastorns de l'alimentaciócom dues condicions diferents, elspacients amb certa freqüènciasofreixen símptomes d'ambduesmalalties. De fet, sol ocórrer que labulímia es desenvolupa després d'unperíode de mesos o anys de símptomesd'anorèxia.

Quins són els símptomes del'anorèxia?

• Por a estar obés• Disminució de la quantitat de menjaringerit que pot arribar a una restriccióimportant de les ingestes• Pèrdua excessiva de pes• Exercici enèrgic i excessiu• Amenorea (cessament de lesmenstruacions).

L'anorèxia generalment comença en

la meitat de l'adolescència (dels 13-19 anys) i afecta a una de cada 150n e n e s d e 1 5 a n y s d ' e d a t .Ocasionalment pot començar abans,en la infància, o amb posterioritat, enla dècada dels 30 als 40 anys.

L'anorèxia gairebé sempre començaamb la dieta de cada dia, que solformar part de la vida de qualsevoladolescent. Prop d'un terç de lesanorèxiques tenien sobrepes abans decomençar la dieta que els va dur al'anorèxia. A diferència del que ocorreen les dietes normals, que finalitzenquan el pes desitjat és arribat a, enl'anorèxia la dieta i la pèrdua de pescontinuarà duent el pes de la pacientper sota del límit normal corresponenta la seva edat i alçada.

La pacient anorèxia ingereix unamínima quantitat de calories al diaque pot contrastar amb les gransquantitats de fruites, vegetals iamanides que ingereix. A més, lespacients solen fer exercici físic enèrgico prendre pastilles per a aprimar pera mantenir sota el seu pes.

Encara que tècnicament la paraula"anorèxia" significa "pèrdua d'apetit",les pacients amb anorèxia realmenttenen un apetit normal, a pesar quecontrolin de forma dràstica el quemengen. Segons transcorre el temps,no obstant això, l'adolescent ambanorèxia pot també desenvoluparalguns símptomes de bulímia. Ellespoden provocar-se el vòmit o utilitzarlaxants com forma de controlar el seupes. A diferència del que ocorre enles bulímiuqes pures, el seu pescontinuarà sent molt baix.

Quins són els símptomes de laBulímia?

• Por a l'obesitat• Farts de menjar• Pes normal• Regles irregulars• Vòmits i/o ús excessiu de laxants

Aquesta condició generalment afectaa un grup d'edat lleugerament superioral de les pacients anorèxiques, ambfreqüència dones amb poc més de 20anys que també han tingut unproblema de sobrepes en la infància.Afecta a tres de cada 100 dones enalgun moment de les seves vides.

Igual que en les anorèxiques, lespacients amb bulímia sofrixen d'unapor exagerada a estar grosses. Adiferència de les anorèxiques, lesbulímiques generalment se les arreglenper a mantenir el seu pes dintre delslímits normals. Això és degut al fetque, a pesar que intenten perdre pesprovocant-se el vòmit o prenentlaxants, també es donen farts. Aquestsfarts de menjar impliquen l'ingerir, enun període curt de temps, gransquantitats d'aliments que engreixen ique habitualment no es permeten.Amb posterioritat se sentirà malalta,molt culpable i deprimida. Els farts oels vòmits poden fer que el seu pes

ANORÈXIA I BULÍMIA

Pàgina 22

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA

estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació

estil9olivia

homedona

salut global

pugi o baixi per sobre de 3 quilos enun període de temps molt curt.

Causes de l'origen d'aqueststrastorns.

Existeixen moltes idees diferents sobreles causes d'aquests dos trastornsencara que és necessari assenyalarque no totes són aplicables a cadapacient.

Pressió social. Generalment, en lacultura occidental "el prim és bell".La televisió, els periòdics i les revistesestan plens de fotografies i imatgesd'homes i dones joves, atractius ip r ims . Aques t s mi t j ans decomunicació contínuament enspresenten dietes miraculoses i plansd'exercici que ens permetin modelarels nostres cossos segons el patród'aquestes figures idealitzadesartificials. Com resultat, gairebé totel món fa dieta en algun moment oaltre.

Control.Gairebé tots nosaltresconeixem la sensació de satisfaccióque s'experimenta al comprovar en elpes que hem perdut un parell de quilos.És agradable el sentir que hemaconseguit controlar-nos d'una maneraclara i visible. Aquest fet pot serespecialment satisfactori per a lesnenes en l'etapa de l'adolescència jaque poden creure que el pes és l'únicapart de les seves vides sobre la qualelles tenen algun control.

Família. Alguns nens i adolescentspoden descobrir que dir no als

aliments és l'única forma quedisposen per a expressar els seussentiments o per a tenir algunainfluència en la seva família.

Depressió. Molts de nosaltresconeixem l'experiència per a menjarquan ens trobem trastornats o finsi tot quan estem avorrits. Moltespacients amb bulímia tenensímptomes depressius i pot ser queels seus farts s'iniciessin com una

forma d'afrontar el seu sentimentd'infelicitat.

Trastorns. En algunes persones,l'anorèxia i la bulímia semblen haverestat desencadenades per algunesdeveniment desagradable (tal comla ruptura d'una relació sentimental).En ocasions, no es tracta d'unesdeveniment negatiu sinó solamentd'un important, com pot ser elmatrimoni o deixar el domicilifamiliar.

Buscant ajuda.

Generalment són els membres de lafamília de la pacient anorèxica elsquals s'adonen que alguna cosa vamalament quan la seva filla ogermana, a pesar d'estar realmentprima, continua perdent pes. Encaraque per a altres persones la pèrdua depes de la pacient sembla alarmant perexcessiva, la pacient difícilmentadmetrà que té un problema. Ellacontinuarà pensant que té sobrepes,que està grossa.

En la bulímia la pacient ambfreqüència se sent culpable iavergonyida de la seva conducta i potocultar el seu trastorn durant molttemps, a pesar del fet que ingerir gransquant i ta ts d 'a l iments enversposterioritat vomitar-los és unaactivitat esgotadora i que consumeixmolt temps, disminuint el seurendiment laboral i podent ferrealment difícil el portar a terme unavida social activa. Així, pot ser untremend alleugeriment per a la pacient

el poder admetre el problema que té.

Després d'haver visitat al seu metgede capçalera o especialista, el pacienttrobarà útil l'incorporar-se a un grupd'autoajuda en el qual altres personescomparteixen problemes similars alseu, aquests grups poden subministrar-li tant informació com recolzamenten els moments difícils que tots elsquals pateixen un trastorn del'alimentació solen travessar. El seumetge de capçalera podrà recomanar-li un grup adequat en la seva localitatEl llegir també pot ajudar osubministrar-li la informació queprecisi per a portar a terme unaalimentació adequada i conèixer comés el seu pes raonable.

Núm. 111 Pàgina 23

LA UNIÓ MUTUALISTA DE LA FULIOLA

Remenant per casa, dins una caixa onhi havia documents de principis desegle, escriptures i articles que sempreguardava el meu padrí, em va venir ales mans uns estatuts de LA UNIOMUTUALISTA DE LA FULIOLA,la redacció de la qual es de data, 9 deDesembre de l'any 1936. I també ladata de la formació de la JuntaDirectiva es de 1 de Gener de 1937.Dades significatives per la vida delnostre poble, ja que ja s'havia iniciatla Guerra Civil a Catalunya.

L'article 1. d'aquests estatuts ens diu:“Queda constituïda al present poblede FULIOLA una Societat de SocorsM u t u s d e n o m i n a d a “ U n i óMutualista”. A tal fi, s'hi podràinscriure a l 'esmentada, socisprotectors i numeraris, l'objecte de laqual serà l'auxili dels individus en casde malaltia, parts o defuncions.”

La primera Junta d'aquesta UnióMutualista la formaven:

- President: General Vila.- Vicepresident: Ramon Martí.- Tresorer: Francesc Rovira.- Recaptador: Pere Sellés.- Secretari: Rosend Marimón.- Vocals: Pere Palou. Ramon Salvador.- Infermers: Llorenç Garcia. Jaume Torra.-Infermeres: Pilar Roca. Teresa Caballol.

Tenien dret a ser inscrits tots els homesi les dones domiciliats a La Fuliola,majors de catorze anys, i menors decinquanta. També es posava com acondició que no tinguessin capmalaltia, i per demostrar-ho s'haviade presentar un Certificat facultatiuacreditant de no tenir-la. Tambés'admetien en les mateixes condicionsa tots els homes i dones que visquessin

a dos kilòmetres de la rodalia, i tambétots els veïns del poble que el seu oficiels obligava a traslladar -se a un altrelloc.

Nota curiosa, i un tan discriminatòria:Ens diu l'article 3. 2º., que “la donavindrà obligada a tindre associats elseu marit, pare o germà, vivint junts.Al contraure matrimoni una associada,el seu marit queda obligat a associar-se si reuneix les condicions previstesen aquests Estatuts, i si es neguésaquest, l'associada deurà donar-se debaixa.

I continua: “ - La dona vídua, podràésser associada tenint obligaciód'associar els seus fills i que reuneixinles condicions exigides, també potassociar-se la dona que no tinguicompanyia de cap home”.

En quan a l'apartat de Deures delsSocis: El soci que volia ingressar a lasocietat, havia de sol·licitar-hopersonalment al president, i subjectar-se a una sèrie de prescripcions:

- S'havia de pagar en concepted'entrada i reglament 6 pessetes.- Assistir a les reunions que fossinconvocats, i als torns de vetlla.- Pagar el primer diumenge o segonde cada mes al lloc que es designes,de les nou a les dotze del matí.- Quan els socis arribaven a l'edatde 60 anys quedaven exempts detot servei.- El soci venia obligat a pagar unapesseta per cada defunció al mesque correspongués, que s'haviende donar a la família del difunt.

Drets dels Socis: Ens diu l'article 5d'aquests Estatuts. “Tot soci sensdistinció de sexe, tindrà vot i veu enles Juntes Generals que es celebrin.Podrà ésser elegit per formar part de

la Junta Directiva, tot associat, homeo dona, essent obligats tots els càrrecsque se l'hi designin".

No tindrà dret al subsidi qui no estiguial corrent de pagament d'un mes.

L'associat no té dret a l'auxili per capconcepte fins que porti tres mesoscomplerts des de la data que ingressaa la Societat”.

A partir d'aquí faré una copia fideld'aquests estatuts, doncs crecconvenient que no es perdin i en quediconstància, perquè jutgeu vosaltresmateixos, hi ha notes curioses i quereflecteixen la societat d'aquell temps.Hi ha aspectes socials que no sontractats, ni de lluny, de la mateixamanera que es tracten avui dia, encaraque el redactat doni a entendre que esdeixen de banda els aspectes políticsi religiosos, el tema moral es semprepresent. Son estatuts fets i pensats perla gent d'aquí en un temps en que lasanitat no estava a l'abast de tothom,d'aquí la importància de l'UNIÓMUTUALISTA DE LA FULIOLA,i també que a la vegada han derivatcap a les actuals mútues de malaltiesi accidents.

I continua,

Dels socis malalts:El soci malalt tenia dret a cobrar cincpessetes per cada dia que estiguésmalalt.

L'article 8. ens diu: Quant el Sr. Metgecertifiqui que el malalt pateix d'unainfermetat incurable se l'hi computaràles dietes que hi hagi fins arribar als100 dies, i després d'haver cobrat 100dies a cinc pessetes, sols tindrà dret al'auxili de 1'50 pessetes en concepted'invalidesa.

biografies viscudes

Pàgina 24

biografies viscudes

Art 10º.- El soci deurà subjectar -sea que el visiti el Metge que la Juntadesigni, quan per ell sigui necessari iamb cas de discrepància amb el Metgelocal, l'opinió d'un tercer nomenatpels dos primers serà el judici queprevaldrà.

Si el judici del tercer fos deconformitat amb el local, serà acompte de la Societat les despesesque dites inspeccions causen, i percompte de l'associat malalt, si dit judicifos de conformitat amb el metgedesignat per la Junta.

Art 11º.- El soci que tingui que marxartemporalment, i caigués malalt, tindràdret al subsidi mitjançant la notificacióa la Junta que farà amb un termini de8 dies acompanyada del certificatfacultatiu que l'assisteix, podent a mésla Junta exigir quantes proves creguinecessàries per evitar qualsevol abúsque existís, el soci seria baixa sensedret a cap reclamació, corrent lesdespeses al seu càrrec.

Art. 12.- El Metge donarà als malaltso convalescents, les hores de sortidaque cregui oportunes, no podentapartar més que un quilòmetre alvoltant del poble, i no podrà entrar encap local públic, ni per cap treballmecànic. La infracció del qual perdràvuit dies de cobro per primera vegada,i si es repeteix, la Junta podràexpulsar-lo sens cap reclamació.

Art. 13.- El soci que sofreix unainfermetat crònica no tindrà el passeiglimitat, i podrà freqüentar elsestabliments públics, però de capmanera podrà fer cap treball mecànic.

Art. 14.- Si per la curació d'un malaltdisposés el Sr. Metge el seu trasllat ala “Quinta de Salut l'Aliança”, lasocietat l'hi abonarà 25 pessetes pelsviatges, i també a tot associat quetingués que traslladar -se a qualsevollloc de Catalunya en cas d'operació.

Art. 15.- Si durant el curs d'unainfermetat l'hi fos prescrita pelfacultatiu l'anar a les aigües medicinalsfora de la residencia habitual se l'hiabonarà 25 pessetes, i tenint dretmentre estigui en aquells llocs, a totesles dietes, i no podrà ésser socorregutde la mateixa infermetat mes que unasola vegada.

Art. 16.- Quant el Sr. Metge jutginecessari l'assistència de vetlladorss'avisarà a l'andador, i aquest alvicepresident perquè acudeixin aprestar servei als qui correspongui.1º. La vetlla es començarà dos horesdesprés de la posta de sol, i acabaràdues hores abans de la sortida queserà repartida en dos parts iguals ambdos socis per torn.2º. L'associada prestarà vetlla sols enels cassos que el facultatiu creguiconvenient necessaris amb dos cadatorn.3º. La vetlla serà obligatòria a totassociat excepte la Junta i els socisprotectors.4º. Els veïns d'aquest poble, prestaranvetlla solament entre ells.

Art. 17.- Si hi ha un soci que tinguésalguna infermetat contagiosa, nopodent ser assistit pels vetlladors detorn, no per això perdrà el dret a totaclasse d'assistència. En aquest cas laJunta Directiva, cuidarà quel'assisteixin vetlladors a jornal, en elseu efecte, entregarà a la família delmalalt, la quantitat de 15 pessetesdiàries.

Dels Parts.Art. 18.- Tota associada que porti dosanys complerts d'inscripció, cobraràals parts 50 pessetes. Bastarà per ell,la presentació de un certificat firmatpel metge o llevadora que l'assisteixi,entenent-se bé, que sols es donarà ditaquantitat encara que sigui part dobleetc; etc; . Les malalt ies queesdevinguin del part no sónexceptuades de cobrament.

Les malalties que no cobren.

Art. 19.- Cap soci té dret a percebresubsidi o auxili de cap classe si sofreixl' infermetat següent:1º De veneri, sífilis o derivatsd'aquestes. (L'aspecte ètic o moralestà sempre present en la vida delsnostres pobles).2º La borratxera i dels seus derivats.(Aquest tema també està tractat deforma despectiva).3º De les adquirides en pendències odesafiaments, excepte els casos quedegudament justificats, es puguicomprovar haver rebut ferides peragressió violenta en defensa pròpia.4º El que intenti suïcidar -se. (Elsuïcidi també es una condemna moral,encara que segons els mateixosestatuts no es toca el terme religios).5º Les previnents de la menstruació,embaràs, puerperi, ni les delescènciesde les glàndules mamàries en elperíode de la lactància, i lesinfermetats per la seva pocaimportància, sigui que no impedeixina la pacient, el desenvolupament dellurs funcions habituals.6º Les malalties o accidents derivadesde jocs esportius no rebran subsidissi els pacients els exerceixen com aprofessió.

De les expulsions dels socis.

Art. 20.- La Junta Directiva podràprocedir per si, de la qual donaràcompte en la primera Junta GeneralOrdinària que es celebri a la expulsiódels socis que incorrin en qualsevolcas següent:1º El que pretengui cobrar subsidi perinfermetat fingida.2º El que exigeix del facultatiucertificació per cobrar major nombrede dies que els que realment estiguésmalalt.3º El qui falti al pagament de dosmensualitats.4º El qui per llurs vicis, ofengués deparaula u obra a tot associat.

Núm. 111 Pàgina 25

5º L'associat que incorri en qualsevold'aquests casos i fos expulsat, no tindràdret a cap indemnització.

Per marxar els socis.

Art. 21.- 1º. El qui per marxar delpoble, es separi de la Societat, alcorrent de la mensualitat, podrà ésseradmès de nou, presentant el certificatfacultatiu i sens pagar quota d'entrada.2º. Tot associat que el seu ofici l'hiobligués a marxar del poble, tindràdret si es posés malalt als subsidis icondicions que prevé aquestreglament.

La Junta Directiva.

Art. 22.- Aquesta Societat serà seguidaper una Junta composta de President,V i c e - p r e s i d e n t , D e p o s i t a r i ,Recaptador, Secretari, dos Vocals,dos Infermers, dues Infermeres i unAndador.

Art. 23.- Dits càrrecs, seran obligatorisrenovant la Junta cada any amb elsegüent ordre:1º. Els anys parells, President,Recaptador, primer Vocal, segonInfermer i segona Infermera.2º. L'any següent, Vice -president,Depositari, Secretari, Vocal segon,Infermer primer, i Infermera primera.3º. La Junta serà elegida per mitjà devotació secreta.4º Tot associat, podrà ésser elegitsempre que tingués major de nombreen Junta General, i no serà obligatori,dos vegades seguides.

Obligacions de la Junta.

Art. 24.- Serà atribució de la JuntaDirectiva:1º. La Junta Directiva cuidarà de quees compleixin amb exactitud lesdisposicions del present Reglament,i presentarà tots els anys l'estat decomptes en la Junta General Ordinària.

2º. Suspendre dels càrrecs als socisque no els exerceixin amb exactitud.3º. Convocar assemblees generals,ordinàries i extraordinàries, designantdia, hora i local on s'hagi de celebrar.4º. Podrà la Junta Directiva augmentarles quotes mensuals sempre que lacaixa no arribi a 1500 ptes.5º Portar davant els socis que faltenals seus deures i castigar-los al seujudici per la falta que cometessin.

Del President.

Art. 25.- Les obligacions del Presidentson:1º. Complir el Reglament i fer-locomplir.2º. Legalitzar amb llur signatura isegell tots els documents de l'entitat.3º. Representar la societat en tots elsactes.4º. Presidir i conservar l'ordre en totesles reunions.5º. El President cuidarà en cas dedebats, concedir la paraula per torns,rigorós, entre els que prèviamentl'hagin demanat. Si s'hagués d'avisarper tres vegades, a algun soci, podràexpulsar-lo de la reunió.6º. Ordenar els pagaments.7º. Determinar dia i hora de lesreunions de la Junta Directiva.8º. El President en totes les reunionstindrà vot decisiu en les votacionsd'empat.

Del Vice -president.

Art. 26.- Seran atribucions del Vice -president:1º. Substituir el President en els seusdrets i deures.2º. Disposar que els infermers visitinal soci malalt.3º. Portar llista del registre amb elnom i cognom dels socis.4º. Autoritzar amb el seu vist i plau,les pòlisses dels malalts i presentar-les al President.

Del Tresorer.

Art. 27.- El Tresorer deurà ésser majorde 25 anys amb responsabilitatsuficient per garantir el fons que sel'hi pugui confiar. A més tindrà lessegüents atribucions:1º . Portar amb exacti tud lacomptabilitat amb el llibre de caixacorresponent.2º. Efectuar els pagaments que l'hiordeni el President i sens aquesta ordreno podrà entregar cap quantitat.3º. Lliurar resguard al Recaptador deles quantitats que rebi.4º. Guardar tots els debuts i pòlissesque s'hagin fet efectius.5º. Presentar el balanç a fi d'any delmoviment de caixa, expressant lesdespeses i ingressos.

Del Recaptador.

Art. 28.- 1º. Serà de llur obligaciócobrar quotes d'entrada, mensualitatsi multes, com també les mensualitatsde la “Quinta de Salut l'Aliança”.2º. Entregar mensualment al Dipositariles quantitats recaptades.3º. Expedirà el preu fixat als exemplarsdel Reglament als socis que hi entrinde nou.4º. Quant els socis no hagin fet efectiuels dos diumenges primers de cadames els entregarà a l'Andador.5º. Seran d'exclusiva responsabilitatdel Recaptador les faltes delcobrament.

Del Secretari.

Art. 29.- Serà de llur incumbència:1º. Portar el llibre d'entrada dels socis,expressant del tot, el referent alsmateixos.2º. Redactar les actes de les reunions.3º. Portar un llibre de comptes al ques'anotarà totes les partides de lesaprovades per la Junta Directiva o lesJuntes Generals.4º. Tenir baix el seu càrrec la

biografies viscudes

Pàgina 26

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

La Placeta

correspondència de la societat la qualdeurà firmat amb el President.5º. Cuidar l'arxiu de la societat i formarun resum de lo que afecta a la mateixadurant l'any.

Vocals.

Art. 30.- Els vocals seran dos amb ladesignació de primer i segon. El vocalprimer i segon. El vocal primer,substituirà al Vice -president, i elsegon, al Secretari.

Infermers.

Art. 31.- Per prestar servei s'anirantornant mensualment. Visitaran alsmalalts dos vegades per setmana Idonaran compte al Vice -president deles faltes que observin. Pel que refereixa les infermeres, les mateixesobligacions que els anteriors.

Andador.Es una mena d'avisador o decoordinador entre les demés figures iels socis necessitats.

Art. 32.- Estarà al servei de la JuntaDirectiva, per complir les ordres quese l'hi comuniquen. Serà del seucàrrec:1º. Rebre avís de l' infermetat del socii comunicar-lo al Vice -president, almateix dia.2º. Avisar a l' infermer de torn el diade la baixa d'un soci.3º. Avisar als vetlladors, per la qualtindrà la seva llista de torn.

Disposicions generals.

Art. 33.- Aquesta Societat no tindràcaràcter polític ni religiós, respectanttotes les maneres de pensar. Si algunsoci intentés discutir en reunions deJunta o Generals, sobre política oreligió, el President l'amonestarà pertres vegades, i si insistís quedaràexpulsat de l'Associació sens capreclamació.

Art. 34.- En cas de guerra o pesta iprevi acord de la Junta General cessaràen les seves funcions tot elcorresponent al seguir de la Societat,no restablint-se a la normalitat finsque s'acabi la causa que motivàl'alteració.

Art. 35.- Les Juntes Generals seranavisades en 24 hores d'anticipació.Per que siguin vàlids els acords queamb elles es prenguin, deuran estarpresents la meitat, més ú, dels socisen primera convocatòria, i en cascontrari, es celebrarà la segona, mitjahora després, si la Junta creuconvenient. Els seus acords seranvàlids sigui qual sigui el nombre desocis.

Art. 36.- Si algú soci es negués aacceptar el càrrec que per ell fos elegit,i ta Junta no cregui a bé atendre lesraons en que es funda la renuncia, sel'hi obligarà al pagament de 5 ptes.Que ingressaran al fons de la Societat,i en cas contrari quedarà baixa de soci.

Art. 37.- En les reunions generalssolament es concedirà amb cas dedebat, tres torns en prò, i tres en contra,podent fer ús de la paraula, cada soci,per espai de cinc minuts com a màxim,i cas de no arribar amb un acord, esprocedirà a la votació.

Art. 38.- Quant el fons de la Societat,passi de 1500 ptes. L'excedent esvindrà obligat a col·locar-lo en unacasa de banca.

Art. 39.-El President estarà obligat aconvocar reunió general quant hosol·liciti com a mínim el 5 per centdels socis.

Art. 40.- Amb Junta Generalextraordinària convocada a l'efectepodrà modificar-se qualsevol articled'aquest reglament, encara que estiguiamb funció, i quedarà amb vigor lamodificació; després de complir els

preceptes de la Llei d'Associacions.

Art. 41.- Si arribés a dissoldre's hihagués fons en caixa, la Junta esconvertirà en comissió liquidadoraque els repartirà de la següent manera:1º. Pagar les quotes particulars en casque n'hi hagués.2º. Satisfer als associats malalts elssubsidis vençuts.3º. Passar el fons a la Federació deMutualitats de Catalunya.

Art. 42.- Tots els cassos no previstosen aquest Reglament, la JuntaD i r e c t i v a p o d r à r e s o l d r eprovisionalment amb l'obligació dedonar compte a la Junta GeneralOrdinària o Extraordinària si laimportància del cas ho exigeix.

Aquesta entitat va ser inscrita alRegistre del servei de Cooperació dela Generalitat de Catalunya del GovernProvisional de la Generalitat deCatalunya, amb el nº. 1623 per tal quepogués funcionar amb plenapersonalitat jurídica.

Ramon Utgés i Vila.

biografies viscudes

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

MoblesCarullaC

Núm. 111 Pàgina 27

consum responsable

Les condicions laborals que regnenen moltes fàbriques de joguines de laXina són molt dures: horaris laboralsde 300 hores al mes per salaris que,com a molt, ratllen els 100 euros,ambients insalubres i poc segurs,absències castigades amb altesmultes…

El 90% de les joguines que es venena Europa, provenen de la Xina.L'any 2004, l ' ICTI (ConsellInternacional de la Industria delJoguet), va posar en marxa unprograma de control de la produccióanomenat ICTI Care, amb l'objectiud'implantar als proveïdors de joguinesde Xina, Macao i Hong Kong, un codide conducta que regula, entre altres,aspectes relacionats amb els salaris iamb la seguretat a la feina.

Les multinacionals occidentals no hanfet molt per a millorar la situació, perdesgràcia, la industria dels joguetsprefereix moure els centres deproducció allà on les exigències dedrets laborals són menors. A més, elcost per aconseguir la certificaciórecau únicament sobre els fabricantsasiàtics, sempre presionats per amantenir costos baixos de producció;les grans marques ni tan sols paguenuna part de lo que costen lesinspeccions. Lo greu succeeix quan

aquestes grans marques (no totes) nopaguen raonablement als proveïdors,forçant la retallada de costos deproducció a qualsevol preu.

Els consumidors podem influir en elcomportament de la indústria,presionant per a que exerceixi la sevaresponsabilitat social d'una maneraètica. Per desgràcia, en el cas de lesjoguines, no hi ha moltes alternatives.De moment, la única orientació pelspares quan es tracta de triar entre gransmarques, és comprovar si estanadherides al ICTI Care o no. A l'EstatEspanyol hi ha actualment dinouempreses certificades (Comansi,Educa Borrás, Famosa, Mac Moltó…)

També tenim l 'opció de lesorganitzacions de comerç just i solidaricom Unicef, la Fundació VicenteFerrer o Intermón Oxfam.

Hi ha marques que no s'adjusten a capde les situacions descrites. Playmòbil,per exemple, segueix tenint el 95%de la producció situada al continenteuropeu, el 5% restant prové defàbriques certificades per l'ICTI.

No juguis brut- Evita les joguines que no inclouenindicacions sobre el fabricant ol'importador, i les joguines sense

marca. Segurament provindràn defàbriques irresponsables.- Dóna preferència a marques ambcodi de conducta com l'ICTI Care.Pots fer les teves comprovacions awww.icti-care.org- Les joguines sense piles són mésrespectuoses amb el medi, i enprincipi, són més ecològics els joguetsde fusta que els de plàstic,especialment els que provénen deboscos gestionats de manera sostenible( certificats amb les sigles FSC)- Abans de llençar una joguina, pensaen donar-la. Si no, porta les joguinesinservibles a una deixalleria, sobretotsi tenen components electrònics.- Sensibilitza als teus fills sobre elsproblemes mediambientals i compteamb la tentació de donar-los semprela joguina de moda! Pots fomentar elconsumisme desenfrenat en la edatadulta.

MÉS INFORMACIÓwww.intermonoxfam.comwww.unicef.eswww.fundacionvicenteferrer.comwww.etikos.netwww.alternativa3.com

Bones festes i responsable consum.

O JUGUEM TOTS, O...

En el número anterior, ens vam introduir al món delsbacteris i vam veure alguns aspectes en que estanrelacionats amb nosaltres (indústria, medi ambient,...).Aquí veurem els bacteris més directament relacionatsamb nosaltres, els que viuen al nostre cos i els que enscausen malalties (que, com ja vam dir, però cal remarcar-ho, són una ínfima part del total de varietats de bacterisque habiten el planeta).

BACTERIS DEL COS HUMÀ

Vivim en simbiosi amb centenars d'espècies de bacteris,la nostra vida seria impossible sense els bacteris ja querealitzen funcions essencials per al nostre organismesque les cèl·lules humanes no poden fer (per exemplesintetitzar algunes vitamines i aminoàcids) i ensprotegeixen enfront a patògens. De fet, en el nostre coshi ha un major nombre de cèl·lules bacterianes que nopas cèl·lules humanes (tot i que en termes de biomassasón més importants aquestes últimes).

No tan sols els humans vivim en simbiosi amb bacteris,sinó també molts altres organismes, alguns amb funcionstan sorprenents com els bacteris que tenen els peixosbioluminescents dels fons abissals i que els permetenproduir llum.

On estan aquests bacteris i què fan?- Pell: és un medi força hostil, donat que és molt sec,però tot i així hi ha una població estable de bacteris, enespecial en les zones de més sudoració (axil·les, genitals,melic,...). Hi trobem bacteris com Staphylococchus. Laseva funció és passiva, simplement pel fet que hi sónells ocupen un ambient que podria ser colonitzat perbacteris patogènics. No obstant, també són causants

d'algunes molèsties com l'olor de suor (quan un no esneteja...) o l'acne (més freqüent en joves que en adultsperquè la població microbiana cutània dels joves és mésabundant). Donada la importància dels bacteris de lapell s'explica perquè és tan poc recomanable rentar-seen excés (ull perquè el contrari no és cert, rentar-se endefecte tampoc és que proporcioni cap avantatge...) oamb productes com el lleixiu, que mata els bacteris,deixant camp lliure per a bacteris patògens.

- Boca: és un hàbitat molt favorable ja que és calent ihumit i, a més, hi ha restes d'aliment. La funció delsStreptococcus, que hi viuen és igual que amb els bacterisde la pell, evitar que visquin patògens. No obstant,aquests bacteris, si no ens les rentem, creixen sobre lesdents i formen una capa anomenada placa dental. Aquestsbacteris viuen així sobre la dent i s'alimenten de restesde menjar, però els residus del seu metabolisme quedeixen són productes àcids, que ataquen la dent provocantcaries.

- Tub digestiu: a l'estómac no hi ha bacteris perquè ésun medi massa àcid i a l'intestí prim molt pocs. És al'intestí gros on tenim una immensa població bacterianai molt diversa. S'alimenten de les restes d'aliments queno som capaços de digerir (per exemple la fibra vegetal)i ens són molt útils en tant que produeixen vitamines iaminoàcids essencials per al nostre cos. Tambéprodueixen, en fermentar, gasos com el metà.

L'ús abusiu d'antibiòtics via oral extermina per complettota aquesta població essencial de bacteris del nostreintestí, obrint la porta a l'establiment de patògens queens podem causar greus problemes. Aquest és un mésdels molts motius per a no abusar dels antibiòtics.

A S S E S S O R I A

FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090

25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 28

els contes de l'esparver medi ambient

BACTERIS (II)

-Tracte respiratori: tenim bacteris al tracte respiratorisuperior, que, com en tots els casos que hem vist, evitenque s'estableixin patògens. La part inferior de la tràqueai els pulmons són bàsicament estèrils.

- Tracte urogenital: a l'interior de la uretra i a l'interiorde la vagina viuen molts bacteris. Però és un equilibridelicat ja que, en especial a la vagina, canvis corporalsper exemple en el pH (que normalment és lleugeramentàcid) poden fer que aquests esdevinguin patògens.

Cal remarcar que la resta de superfícies corporals i òrgansno esmentats són totalment estèrils i que qualsevol bacterioportunista que hi arribi pot provocar una infecció. Lesvies d'accés a aquestes regions estèrils solen ser feridesprofundes, el tracte respiratori o el sistema digestiu.

BACTERIS PATÒGENS

No parlarem amb detall de les nombroses malaltiesinfeccioses causades per bacteris, però cal diferenciarentre les malalties causades per bacteris (per exemplegangrena, salmonel·losi, tuberculosi, tètanus, còlera,...)de les malalties causades per bacteris (per exempleconstipat, grip, herpes, hepatitis, SIDA, febre groga,...).Les primeres són, al primer món, poc freqüents i són elsúniques que es possible tractar amb antibiòtics. Lessegones són més freqüents i de res serveix usar antibiòtics(els antibiòtics maten als bacteris i l'ús abusiu i equivocatque en fan alguns irresponsables és, a més de d'unmalgastament de diners, un perill per a la salut de laresta, donat que com més antibiòtics s'usen més ràpidapareixen formes bacterianes resistents a aquest antibiòticamb el qual deixa de ser útil i cal buscar-ne un de nou).

Un tercer grup de malalties infeccioses és el causat perfongs i protozous (organismes unicel·lulars molt diferents

dels bacteris i més complexes). Causen poques malaltiesperò algunes molt i molt greus com el cas de la malària,provocada pel protozou Plasmodium falciparum, i altremenys, com la toxoplasmosi o la candidiasi (una infecciócausada per un fong que habita normalment a la vaginaperò que en certes condicions pot esdevenir patogènic).

El dany que causa el bacteri en una infecció sol ser degutbàsicament a la producció de toxines (algunes tan potentscom la toxina tetànica, que afecta les sinapsis nerviosesi provoca una contracció muscular involuntària extrema)i a la pròpia invasió del teixit o òrgan, que fa que deixide funcionar adequadament.

VIRUS

És difícil explicar que és un virus. Un virus no és unacèl·lula, bàsicament és un fragment de DNA (o RNA)despullat envoltat d'una coberta més o menys complexa.Hi han hagut intensos debat sobre si són organismesvius, però actualment hi ha un clar consens en que noho són perquè si bé es repliquen, no ho fan autònomamenti ni tan sols tenen la maquinària per fer-ho, depenentotalment de la invasió d'una cèl·lula hoste. Tampoctenen cap tipus de metabolisme.

Els virus són patògens sempre, ja sigui de bacteris, deplantes o d'animals (com hem dit, els manca tota lamaquinària bàsica d'una cèl·lula, tan sols duen el “llibred'instruccions: el DNA; per això necessiten parasitar lesfuncions d'una cèl·lula hoste). Tenen una faseextracel·lular, anomenada virió, capaç de dispersar-seen el medi i restar-hi molt de temps. Aquest virió entraen contacte amb la cèl·lula hoste i la infecta. Un cop

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR

Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Juntao bé enviant un mail a lafuliola@ateneus.cat

Núm. 111 Pàgina 29

els contes de l'esparver medi ambient

Pàgina 30

més compromesos amb

les persones i el territori

els contes de l'esparver medi ambient

El dibuix de dalt esquematitza l'estructura d'un virus. A ladreta veiem una imatge real d'un grup de virus (en concretdel virus del SIDA) penetrant a una cèl·lula hoste.

dins comença a replicar-se i acaba produint centenars omilers de còpies de virions madurs que es dispersarannovament. La cèl·lula hoste pot morir ràpidament o béel virus pot estar latent o en un estat de baixa virulènciadurant molt de temps.

PRIONS (La malaltia de les “vaques boges”)

Més estrany i sorprenent encara que els virus són elsprions. Ni tan sols tenen DNA, tan sol proteïna. De fet,es tracta d'una forma (es parla de “conformació”) concretad'una proteïna que funciona al cervell. Aquesta formaanòmala en entrar en contacte amb les altres proteïnes(les normals) fa que canviïn a la conformació del prió,que no és funcional. Podríem dir que és com si una peçadefectuosa fes que totes les altres es tornessin defectuoses.Aquesta és la hipòtesi més acceptada de què són i comactuen els prions, però encara hi ha molt a aclarir.

Els prions causen malalties diverses, sempre relacionadesamb el sistema nerviós i la infecció se sol produir pelconsum de teixits infectats (pot tenir també un origen

genètic, però és molt rar). En humans causen entre altresla malaltia de Creutzfeldt-Jakob, la més comú relacionadaamb prions; una altra malaltia curiosa i en extinciórelacionada amb els prions és el kuru, aquest malaltiaafectava a poblacions caníbals que, en consumir cervellshumans (dels seus propis morts, morts, és clar, per culpade kuru...) es contagiaven. En animals causa malaltiesprou conegudes en el món de la ramaderia com sónl'anomenat “scrapie” de les ovells i la famosíssimaencefalopatia espongiforme (per l'aspecte esponjós quetenen els cervells afectats) bovina, la malaltia de lesvaques boges.En qualsevol cas, els prions són agents infecciosos moltminoritaris comparats amb virus i bacteris.

Arnau Sebé

Núm. 111 Pàgina 31

els contes de l'esparver medi ambient

Esquema senzill, però entenedor, de com actuaria un prió. El prió (PrPsc) entra en contacte ambla proteïna normal (PrP) i fa que canviï de conformació, passant a la forma priònica (inactiva ipatogènica, perquè farà que altres proteïnes normals es transformin; és una reacció en cadena).

Pàgina 32

En aquest sector s'hi accedeix des de el distribuïdor dela claraboia. Es un espai totalment diàfan, amb doblealçada, amb molta llum, provinent dels grans finestralsque donen al pati interior gran.

Serà l'espai destintat a realitzar la majoria de les activitatsde l'entitat, que com ja hem comentatson molt diverses en quant acontingut com a en nombred'assistents. Per aquest sentit iaprofitant les grans dimensions dela sala es decideix construir-hi dosvolums oposats un a cada extrem.Seguint el ritme que ens ofereixenels pòrtics que creen les encavalladesde fusta i els grans finestrals.

El primer volum, quan s'entra, tindràdos nivells, aprofitant que teniml'alçada suficient. A nivell de plantabaixa ubicarem la sala polivalentpetita, a la qual s'hi accedeixdirectament des del distribuïdor, seràla sala destinada a activitats amb

nombre reduït d'assistents i exposicions de petit format,aquesta sala estarà separada de la sala gran per mitjà depanells corredors, podent ser oberts en la seva totalitatquan es necessití incrementar la superfície de la salaprincipal.

el nou local social

EL PROJECTE: EL SECTOR SEGON I TERCER

Núm. 111 Pàgina 33

el nou local social

En el segon nivell, ubicarem unasala d'ús més privat, també serà decaràcter polivalent ja que s'utilitzaràcom a sala de reunions de la juntade l'AP, com a redacció de la revistade l'entitat, oficines... A aquest nivells'hi accedirà des de la sala polivalentpetita per mitjà d'unes escales dereixa de “relliga” antilliscant, tancantl'accés mitjançant reixa de tancamentexterior, d'aquesta manera intentemno crear un volum massís. La salasuperior esta distribuïda de formatotalment diàfana, posseeix un granmoble ba ix a rx ivador , ons'incorporen una taula de reunionscentral i un altra de treball al fons.L'espai superior també comunicaamb la sala principal a través d'unesobertures del mateix format que les dels panells de lasala inferior, i també correderes. Mitjançant aquestesobertures/finestres també es poden fer projeccions decinema a la sala principal.

En quant a acabats proposats en aquest volum, optemen paviments inferior i superior, per entarimats de fusta,de recuperació de palets de fruita (abundants en lapoblació), d'acabat final polit i envernissat. Cal comentarque la tarima inferior està al mateix nivell que el primersector, 18 cm per sobre del nivell de la nau, per aquestaraó i seguint especificacions de normativa d'accessibilitat,creem una rampa abatible en el mateix entarimat, per aque les persones amb mobilitat reduïda puguin accedircòmodament a la sala principal. La rampa es abatibleen el mateix entarimat, perquè d'aquesta manera no ensmengem superfície útil en la sala polivalent principal nien sala polivalent petita.

El cos dels panells de tancament del primer volum seràde policarbonat translúcid, deixant passar la llum naturalque entra pels finestrals de la sala principal a l'interiordel volum ( en aquesta franja de la nau existeix unfinestral del mateix tipus que la resta, però està tapiatexteriorment a conseqüència de la compra per part delsveïns d'un tros del pati exterior) Des de la sala principalels panells oferiran un aspecte de tancament uniformei de volum diferencial a la resta de la nau. Aquestss'il·luminaran interiorment amb florescències amb filtresde colors, il·luminant indirectament la sala principalcom si fos una gran làmpada.

El segon volum, al fons de la nau, a grans trets serà eldestinat a la caixa d'escenari. Però també incorpora partdel distribuïdor que dona accés a la nova zona exterior,

l'aparell de climatització en un nivell superior iposteriorment els vestuaris d'escenari i sobre d'aquestsuna espai destinat a magatzem d'escenari (bambolines).

L'accés al nou espai exterior es va voler fer al fonsaprofitant que era l'únic tram de paret en el que no existiaun finestral, ja que des de un bon principi teníem moltclar que els volíem conservar, tant per raons estètiquescom a d'us d'il·luminació natural i ventilació. Així unimla nau existent amb l'obra nova que proposem al sectorexterior, per mitjà d'un distribuïdor compartit, que enllaciels dos espais. En la part de distribuïdor situat en la naui haurà la porta d'accés a la zona de bambolines ( escenarii vestuari)

Damunt de la meitat del distribuïdor que resta en la nau,hi hem ubicat l'aparell de calefacció de que ja disposal'entitat. Un aparell de gran volum, que expulsa airecalent per un tub de gran diàmetre, gens estètic. Peraquesta raó proposem crear un volum sortint, del pla dela pell d'escenari, que amagui l'aparell de calefacció ique al mateix temps ajudi a la distribució d'aire calenta la sala principal.

Els vestuaris s'ubicaran en al fons de tot de la salaprincipal, en un indret amb aparença d'apèndix d'aquestai de dimensions difícils d'aprofitar per a un altre ús.Constarà d'una zona comuna de camerino amb bancs,armaris i pica, i un altre espai tancat amb l'inodor i unadutxa.

Sobre dels vestuaris, aprofitant que ens queden 2md'alçada lliures, deixarem l'espai per a emmagatzemarutensilis d'escenari, decorats...

Pàgina 34

el nou local social

L'escenari, en si, serà la plataforma a base de plafonssobre cavallets metàl·lics que ja disposa l'entitat. El queproposem es donar-li una pell que el diferenciï de laresta de la nau, creant el volum oposat.

En quan a materials d'acabat proposats, seguim amb lalínia de utilitzar en molts casos els propis materialsconstructius. Els vestuaris es deixaran amb l'arrebossatvist sense pintar, tret de la zona de dutxa que s'enrajolarà.La pell d'escenari serà un aplacat a base de tires de panellOSB. I el fals sostre del distribuïdor i la pell del volumsortint que cobreix l'aparell de calefacció a base de reixametàl·lica quadriculada de dos centímetres de gruix,deixant passar l'aire de la calefacció o la il·luminació,però sense deixar entreveure el que hi ha al seu darrera.

Deixant de costat els dos volums proposats ens elsextrems, la resta de la sala tindrà una intervenció mínima,només intervindrem en aspectes d' estricta rehabilitació(substitució de teulada, arranjament de paviments iparaments, fusteries...) Deixant un espai obert on poderassistir el usuaris a un concert, assentats en cadiresplegables per veure una obra de teatre o una sessió decinema, celebrar un dinar de germanor en llargues taules,muntar l'esplai d'estiu o Nadal, fer activitats esportivescom ioga, dansa, gimnàstica de manteniment, ball desaló...

SECTOR TERCER:

Aquest comprèn l'actuació al pati interior d'uns 110 m2.Cal dir que segons les normes urbanístiques el pati ensqueda fora de la profunditat edificable, però això noafecta a la planta baixa, com ens va comentar l'ArquitecteTècnic municipal.

Per aquesta raó juntament amb la idea de conservar elsgrans finestrals i la seva funció, proposem només crearun bloc edificat d'un sol nivell, en el fons del pati,connectat amb la sala polivalent per mitja del vestíbulcompartit pels dos espais, esmentat en el anterior sector.Aquest bloc contindrà un magatzem, els serveis de lasala polivalent i el distribuïdor d'aquests, que a mesdonarà accés a la zona del pati no edificada, que esdeixarà com espai obert.

Els acabats interiors seran similars a els ja usats alanterior sector. Els paviments s'hi aplicarà un enduridorsuperficial per a soleres de formigó tipus ChapadurPermix de la casa Sika, acabat amb dues mans de pinturamonocomponent a base de resines acríliques en dispersióaquosa, tipus Sikafloor1010 de la mateixa casa Sika. Elsfalç sostres del distribuïdor i els banys serà seguint lareixa de relliga metàl·lica, de dos centímetres de gruix.Els paraments de bany seran acabats arrebossats i pintatsamb resines de color estrident.

La zona oberta com hem dit s'hi accedeix per el noudistribuïdor, per una porta de dues fulles batents seguidad'una rampa, ja que l'antic accés per un dels finestralsde la nau es totalment insuficient per a un ús públic, nocompleix cap aspecte de la normativa d'accessibilitat, amés a més d'estar ubicat en un mal lloc tal i com volíemorganitzar l'espai. Les noves fusteries exterior seguiranla composició dels grans finestrals, tot i que poden serde material diferent.

El pati s'acondicionarà per utilitzar-lo com espai per feractivitats a l'aire lliure, creant una petita tarima quefuncioni com escenari d'on surt un braç que forma unbanc-jardinera en el costat oposat dels finestrals. Sobre

els finestrals i la rampa d'accés siformaran unes pèrgoles vegetals,formant un para-sol natural sobre deles finestres, creant a l'estiu unambient de frescor que reguli latemperatura interior i del pati. Lesplantes utilitzades seran de fullacaduca, d'aquesta manera al hivernes garanteix la lluminositat en el patii l'interior de la sala principal. Elpaviment del pati serà el mateixacabat de la solera de formigó, i elsparaments exteriors del nou volumexterior a base de blocs de formigóes deixaran vistos, la resta deparaments es deixaran en l'estatactual, buscant la naturalitat.

Francesc Ricart i Robert Ardèvol

En serio, és gran i és un concurs. Només per a ments erudites com les vostres (aixó si que no va en serio).El premi és precisament lo que tots/es/us voleu: el reconeixement, el respecte i l'admiració (no dissimuleu) de lasocietat que us envolta. I el tindreu, perqué aquests humils redactors parlaran molt bé i li faran molt la pilota i posaranfotos en les que quedi molt guapo/a/y el que contesti la pregunta superxunga:

Si, us l'hem fotut, són dos preguntes en una. Però hi ha coses en aquesta vida que requereixen un esforç, o sino, mireul'Ateneu i la seva caseta i com “la cuida” i “la fa crèixer” i aquestes xorradetes que escriuen a l'editorial. Tornem alo nostre: qui sapigui la resposta que ens la envii al correu de La Fulla, que tenim el password. En serio.

La resposta, a la propera revista. Va... us donem una pista, el versicle que va escriure el monjo Chaco Lín a propòsitde la primavera:

I passen les subvencionspels teulats del teu pobleI passen de llargCom passen de llarg les cigonyessobre la casa del vasectomitzat. CANTONADA DE POESIA A.M.O.R. de hombre

Núm. 111 Pàgina 35

EL GRAN CONCURS DE LA LLUFA

Els redactors de la Llufa ens caguem en la distribució del nou local social del'Ateneu. Amb el bon sentit de la paraula, ja que el Francesc i el Robert hanpensat en nosaltres al assignar-nos un petit espai de treball en aquest nostreespai social de l'Ateneu, que segons com te'l mires sembla una discoteca,segons com sembla una aula d'alguna facultat tècnica i segons com sembla ellaboratori secret d'algun malvat de película. Però no diguem més virtuts delnostre local social de l'Ateneu.

El cas és que estem contents: tenim ordinador per mirar www.pornotube.com,i telèfon per trucar a aquelles senyoretes que surten a la nit a la tele i mosdemanen tota l'estona que les truquem, desesperades, i naltres som uns cavallersi no ens agrada veure nenes desesperades, i el Francesc i el Robert ho saben.

Com també saben que tenim la pell de la part superior de la part posterior deles cames, molt sensible, i ens han posat cadires amb material tèxtil antial·lèrgici amb aloe-vera. A ells, gràcies.

NOU DESPATX PELS REDACTORSDE LA LLUFA AL NOU LOCAL

SOCIAL DE L'ATENEU

racó de poesiaNIT D'HIVERN

Els carrers buits, els braços de la boiraEmpresonant la nit dels edificis.

Els llops del fred udolant pels carrers,mentre els dorments naveguenpels oceans del somni.

Les hores desfilant com soldats mortsdavant dels ulls de pedra de l'insomne.

Els dígits del despertador, els somnífers,els dubtes, els batecs i la recança.

Les il·lusions desades als calaixos.

La mare que contempla el son d'un fill.

Josep M. Nogueras - Tots els camins del vespre (2008)

AMAR