UNITATS 1, 2 I 3

LECTURA I COMPRENSIÓ: lectura i preguntes, sinònims i antònims.

-LES MIL I UNA NIT

-UNA HISTÒRIA DINS D’UNA ALTRA

-LA DONA DEL GENI

ORTOGRAFIA: dictats i activitats

-L’alfabet

-Separació sil·làbica

-El diftong i el Hiat

GRAMÀTICA: activitats

-Substantius

-Adjectius

-Determinants

LÈXIC: redaccions descrivint l’espai i cerca diccionaris expressió oral. -La casa-Malalties i remeis-Els animals

1

UNITAT 1 LES MIL I UNA NIT

A. TEXTOS: EL CONTE

1. Llegiu el conte “El comerciant i el geni” que pertany al llibre primer de les Mil i Una Nit.

EL COMERCIANT I EL GENI

Xahrazad començà manera:

M'han explicat, majestat, que temps ha hi hagué un comerciant molt ric que tenia negocis arreu del país. Un dia, com era habitual quan arribaven les dates de la cobrança, agafà la seva muntura i es posà en camí. A mesura que passaven les hores, la calor es va anar fent cada cop més insuportable i, a la fi, l'home, per tal de fer-se passar una mica la xafogor, va seure sota un arbre a descansar; va treure de l'alforja un tros de pa i un dàtil. Després de menjar-s'ho, va llançar el pinyol i vet aquí que, de sobte, se li va aparèixer al davant, amb un aspecte temible, un geni altíssim que brandava una espasa.

- Aixeca't! Per haver mort el meu fill t'has fet mereixedor del mateix càstig. Ara t'he de matar.

- Com? Que jo he donat mort al teu fill? -preguntà estranyat el comerciant.

- Sí, sí, tu! Quan, després de menjar, has llançat el pinyol del dàtil has encertat de ple el meu fill i ha quedat mort a l'instant.

Aleshores el comerciant, en to suplicant, li va dir al geni:

- Deixa'm anar cap a casa per tal que pugui donar a cadascú el que és seu, i quan torni podràs fer-me el que tu vulguis. Déu sap que ho dic

2

ben de veres, perquè sóc un bon creient. Pensa que tinc fills, esposa, propietats, i a més a més administro cabals d'altri.

El geni va arrufar el nas, però tot i així se'l va creure i el va deixar marxar. Un cop a casa seva, i després d'explicar a la dona i als fills el que havia passat, va ocupar-se de tornar tots els diners que tenia en fiança. A continuació va fer el testament i va passar la resta de l'any gaudint d'una certa tranquil.litat amb la família. Quan arribà l'hora de partir, va agafar el sudari, se'l va posar sota el braç i s'acomiadà de la dona, dels fills, dels veïns i de tota la parentela que allí s'havia reunit. I deixant enrera, molt dolgut, els plors, laments i crits que li dedicaven com si ja fos mort, es va dirigir cap a aquella plana on havia tingut la mala fortuna de topar-se amb el geni. Hi va arribar justament el dia de cap d'any i, mentre era allà assegut, plorant la seva desgràcia, se li acostà un xeic, d'avançada edat, que duia amb ell una gasela. Després de fermar-la i de saludar el comerciant, li va preguntar:

- Què us ha portat a aquest indret tan solitari, catau de genis i no pas altra cosa?

El comerciant li va explicar tot el que li havia passat i el xeic li va dir d'allò més sorprès:

- Veig que teniu paraula, sou d'admirar. I realment la vostra història és digna de ser contada. Heu despertat la meva curiositat i no penso marxar sense saber com acaba tot això.

Sumant l'acció a les paraules, va anar a seure devora el comerciant i, en veure'l tan apesarat i tremolós de la por que tenia, va començar a parlar-li a fi de distreure'l. Així estaven quan se'ls acostà un altre xeic que duia dos gossos llebrers de color negre. Després de saludar-los, els preguntà per quina raó eren asseguts en aquell lloc que era catau de genis. Ells li van explicar la història i, quan no feia gens que aquest segon xeic s'havia assegut també, en va arribar un tercer amb una mula de pèl blanc i negre, al qual li explicaren igualment la història de cap a cap.

De cop i volta, es va aixecar una gran polseguera i l'enorme remolinada que s'havia iniciat al bell mig de la plana es dirigí

3

directament cap a ells. Quan la pols es va aclarir i van poder obrir els ulls, van veure que tenien al davant un geni que duia una espasa a la mà i que treia guspires pels ulls. Amb el braç que tenia lliure va aferrar el comerciant i li digué tot cridant:

- Tu vares matar el meu fill, que era tot el que tenia en aquesta vida. Ara tu ho hauràs de pagar de la mateixa manera!

Els plors, gemecs i lamentacions del mercader van afectar talment els tres xeics que ells també van arrencar a plorar vivament. Un d'ells, el que duia la gasela, fent el cor fort, aturà el plor, s'atansà al geni i, en un to afalagador, li digué:

- Oh, gran rei dels genis! Si t'explico la meva història i resulta que t'agrada, em concediràs un terç de la sang d'aquest comerciant? Què hi dius?

- Hi estic d'acord. Si em plau el que m'expliques, dóna-ho per fet.

2. Què signifiquen les paraules marcades en negreta? copieu-les i busqueu-les al diccionari.

-

-

-

-

-

-

-

-

4

Copieu i busqueu al diccionari les paraules que tot i no estar marcades no enteneu:

-----

3. Responeu

Qui són els personatges principals del conte?

Com comença el conte?

Com acaba?

Per què el geni està tan enfadat?

Per què ploren els xeics?

5

4. A quin llibre pertany aquest conte? Tradueix el títol del llibre i del conte a la teua llengua.

TEORIA

5. Busqueu sinònims de les següents paraules que apareixen al text:

CALOR:

LLANÇAR:

AIXECAR:

ESPOSA:

ANAR-SE’N:

DISFRUTAR:

LLOC:

6

Sinònim : paraula que significa el mateix o quasi el mateix que una altra.

Exemple: cotxe és sinònim de automòbil

6. Penseu en un antònim per aquestes paraules:

Calor:

Llançar:

Aixecar:

Anar:

Disfrutar:

Plorar:

Morir:

Parlar:

B. ORTOGRAFIA: L’ALFABET

L'alfabet

Majúscula Minúscula Exemples

A a A Anna, CasaB b be (alta) Balcó, Moble C c ce Cendra, CosaD d de Dit, DonaE e E Estiu, EinaF f efa Famós, FilG g ge Geni, GandulH h hac Habitació

7

I i i (llatina) ImpossibleJ j jota JoveK k ca Karate, víkingL l ela LailaM m Ema MonstreN n Ena Nen, NinaO o O ObscurP p Pe Pa, PepQ q cu Que, QuotaR r erra Ràbia, RebreS s essa Sí, TassaT t Te Tenir, TennisU u U UnióV v ve (baixa) VaixellW w ve doble ClownX x ics XarxaY y i grega VinyaZ z zeta Esmorzar

1. Encercleu en colors els exemples de l’alfabet amb la lletra corresponent. p.e A.................... Anna

2. Sabeu quines són les VOCALS?

Com sonen?

8

Vocals Obertes:

Exemples:

Vocals Tancades:

Exemples:

3. Sabeu quines lletres són consonants?

.........................................................................................................................

.........................................................................................................................

Quins exemples conegueu?

LLETRA PARAULA ORACIÓ

BC........

9

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

4. Inventeu una oració per a cada paraula. (Si no us cap podeu usar el full per darrere).

C. GRAMÀTICA: EL SUBSTANTIU.

TEORIA

1. Poseu exemples de substantius referits a coses, persones, animals o sentiments

10

El substantiu és una paraula que designa una persona, un animal o una cosa.

Per exemple: persona: Joan, Nosaltres animal: gos, ocell cosa: taula, estoig

El Nombre dels substantius és la quantitat; si es tracta d’una persona o cosa o si es tracta de moltes persones o coses.

Singular:

Plural:

-s pare, pares

-es casa, cases

-os disc, discos

-ns germà, germans

alguns són invariables

temps llapis

2. Escriu el plural dels següents mots:

Xic:

Taula:

Cunyat:

Text:

Lladre:

Casa:

11

El Gènere dels substantius és la diferència; si es tracta d’una paraula referida a una dona o a un home.

Masculí Femenímasculí + -a = femení

noi noia mestre mestra

masculí + -essa, -ina, -iu = femení

duc duquessa gall gallina actor actriu

Noms masculins formats amb l'addició de -ot a partir del femení.

bruixot bruixa ninot nina

abellot abella

Noms masculins i femenins que tenen una arrel diferent.

home dona pare mare

oncle tia

Una mateixa forma serveix per a tots dos gèneres en els terminats en -aire, -ista.

(el o la) cantaire (el o la) pianista

3. Escriu el femení dels següents mots:

Duc:

Metge:Actor:

Infermer:

Home:12

Cambrer:

Cavall:

Xic:

Forner:

Gos:

4. Escriu almenys cinc substantius propis i cinc comuns; defineix amb les teues paraules:

PROPI:

COMÚ:

EXEMPLES DE SUBSTANTIUS PROPIS:

EXEMPLES DE SUBSTANTIUS COMUNS:

5. Escriu almenys cinc substantius abstractes i cinc concrets; defineix amb les teues paraules:

ABSTRACTE:

CONCRET:

EXEMPLES DE SUBSTANTIUS ABSTRACTES:

EXEMPLES DE SUBSTANTIUS CONCRETS:

6. Escriu almenys cinc substantius individuals i cinc col·lectius; defineix amb les teues paraules:

INDIVIDUAL:

13

COL·LECTIU:

EXEMPLES SUBSTANTIUS INDIVIDUALS:

EXEMPLES SUBSTANTIUS COL·LECTIUS:

7. Classifica les següents paraules:

comú propi concret abstracte individual col·lectiuCarlesbandaVinaròscabellsil·lusiósaviesafamíliaramatTaulaBolígrafs

8. Analitzeu el gènere i nombre dels mots de l’exercici anterior.

D. LÈXIC: LA DESCRIPCIÓ DE LA CASA.

1. Descriviu la vostra casa ideal.

14

UNITAT 2 UNA HISTÒRIA DINS D’UNA ALTRA.

A. TEXTOS: EL CONTE

1. Llegiu el conte “El xeic i la gasela” que pertany al llibre primer de les Mil i Una Nit.

EL XEIC I LA GASELA

- Has de saber, oh, gran geni -començà el primer xeic-, que fa un bon esplet d'anys em vaig casar amb la meva cosina i que, al cap de trenta d'aquests anys, encara no m'havia donat cap fill. Per això vaig agafar una concubina amb la qual vàrem tenir un nen preciós: ulls grossos i negres, pestanyes llarguíssimes i un cos perfecte. Això, com pots molt ben suposar, va fer créixer l'odi en la meva esposa i, amb el temps, va anar alimentant una rancúnia fora de mida. També he de dir que, des de la infantesa, ella havia après l'art de la màgia i de l'endevinació. Quan el nen havia fet ja els quinze anys, jo, impensadament i per negocis, vaig haver d'emprendre un viatge urgent a una altra ciutat, de manera que vaig estar absent de casa durant una llarga temporada. Passat aquest temps, quan vaig tornar, em vaig trobar amb la sorpresa de veure que el nen i la seva mare havien desaparegut. Vaig preguntar per ells i la meva dona em va contestar, impassible, que la concubina havia mort i que el noi havia fugit i no sabia on parava.

No cal dir que el cop em va afectar moltíssim i, durant un any sencer, em rosegà el neguit i m'aclaparà la pena. Quan va arribar el dia del ritual del sacrifici, vaig demanar al pastor que triés una vaca grassa per matar i que me la portés. Em vaig arromangar la roba, vaig agafar un ganivet i, quan ja era a punt de degollar-la, no hi va haver manera: la seva mirada em recordava la meva concubina i, a més a més, es va posar a mugir tan llastimosament que no vaig poder sacrificar-la. Ho va haver de fer el pastor. Ell la degollà i l'escorxà, però no hi va

15

trobar ni greix ni carn, només pell i ossos. Jo, penedit, li vaig dir que se la quedés i que, en comptes de la vaca, em portés un vedell. El pastor m'obeí i em va dur un vedell que, només de veure'm, se m'acostà corrents i començà a saltar i a rebolcar-se tot enjogassat. La veritat és que, veient-lo tan feliç, em va fer llàstima i li vaig dir al pastor que el tornés a la pleta.

L'arribada de l'alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà.

Duniazad va dir aleshores:

- Que bonica i que entretinguda que és aquesta història!

- De debò que us ha agradat? Si és així i sa majestat m'ho permet, la nit que ve continuaré explicant-la -digué Xahrazad.

El rei pensà: "Per ara no la mataré, vull sentir el final d'aquesta història." Passaren la resta de la nit ben abraçats i l'endemà al matí Xahriar se n'anà a fer les seves tasques de govern. Un cop acabades les audiències, se'n tornà cap a palau. El pobre visir, que ja havia sortit de casa amb el sudari sota el braç, donant per morta la seva filla, va quedar molt sorprès en veure que el rei no li feia cap comentari al respecte. Però per aquesta mateixa raó es va sentir reconfortat.

NIT 2

Duniazad demanà a la seva germana que continués la història del comerciant i el geni.

- Amb molt de gust, si el rei m'ho permet... -respongué ella.

El rei l'encoratjà a fer-ho i Xahrazad va continuar amb aquestes paraules:

( -) M'han explicat, majestat, que el geni escoltava la història bocabadat.

- Rei dels genis! Tot això va passar -prosseguí l'amo de la gasela- mentre la meva cosina s'ho mirava i m'animava a matar el vedell, amb el pretext que estava prou gras per al sacrifici. Però no ho vaig fer.

16

L'endemà, durant una estoneta que em vaig asseure a reposar, se'm va presentar el pastor.

- Senyor, porto una notícia que us alegrarà.

- I doncs què esperes? Vinga, parla!

Mireu, jo tinc una filla que de petita va aprendre màgia. Ahir, quan anava a tornar el vedell a la pleta, amb l'altre bestiar, vaig aprofitar per entrar a saludar-la. Ella es va mirar el vedell i, tapant-se la cara, es va posar a plorar i a riure al mateix temps.

- Pare, veig que m'heu perdut el respecte, ja que deixeu entrar homes forasters a casa.

- Homes forasters? On són? I per què rius i plores alhora?

- Aquest vedell que porteu és el fill del nostre senyor, el comerciant. Heu de saber, pare, que a ell i a la seva mare els van embruixar, i l'esposa del mercader és qui ho va fer. Per això reia. La raó del meu plor és que vós heu degollat la seva mare.

- Jo no m'ho podia acabar de creure -continuà el pastor-. I tan bon punt ha puntejat el dia us ho he vingut a explicar.

L'amo de la gasela continuà la seva història dient:

- Ja et pots imaginar, geni, amb quina joia vaig rebre les paraules del pastor! Va ser tanta la meva alegria que semblava embriac d'eufòria. Sense esperar més, ens en vam anar tots dos cap a casa seva. La filla del pastor em va besar la mà i em convidà a entrar. El vedell se m'acostà i es rebolcà davant meu com havia fet el dia anterior. Aleshores vaig preguntar a la filla del pastor:

-És veritat això que dius d'aquest vedell?

- Sí -respongué ella-, és el vostre fill.

- Si el desencantes, et donaré tot el bestiar i totes les riqueses que tinc sota la custòdia del teu pare.

17

- Els diners no m'interessen, però sí que us posaré dues condicions. La primera és que em caseu amb ell, i la segona és que pugui encantar i empresonar a qui va fer l'encanteri, perquè, si no és així, enlloc no podré estar segura de la màgia de la teva dona.

- El casament és cosa feta. I pel que fa a la meva dona, ja pots disposar de la seva sang.

La noia, tot just sentir les meves paraules, va agafar una tassa, la va omplir d'aigua i, mentre l'anava aspergint sobre el vedell, pronuncià aquest conjur: "Si Déu et va crear vedell, continua essent vedell; però si estàs embruixat, que Déu (Alabat sia!) et retorni la forma primitiva." Aleshores el vedell es va estremir i es va tornar altre cop persona.

- Fill, fill meu! -vaig exclamar, llançant-me-li al coll-. Podem donar gràcies a Déu que ha volgut que algú hi hagués per salvar-te i per fer que la veritat sortís a la llum.

Poc després vaig casar el meu fill amb la filla del pastor, i ella embruixà la meva cosina, la va convertir en aquesta gasela que porto amb mi. Tot passant per aquí, he vist aquest pobre mercader i li he preguntat què hi feia. Quan m'ho ha explicat, he decidit quedar-me a veure com acaba tot. I aquesta és la meva història

- Doncs he de confessar que és realment extraordinària -exclamà el geni-, et concedeixo un terç de la seva sang.

Aleshores s'acostà el xeic que duia els dos gossos llebrers i va començar així: ....

2. Què signifiquen les paraules marcades en negreta? copieu-les i busqueu-les al diccionari.

-

-

18

-

-

-

-

-

-

Copieu i busqueu al diccionari les paraules que tot i no estar marcades no enteneu:

-----

3. Responeu

Qui narra aquesta vegada la història ?

Com comença el conte?

Com acaba?

19

Qui són en realitat el vedell i la vaca ?

Per què ploren els xeics?

Completa:

Narrador principal: Oient principal:

Narrador personatge 1:

Narrador personatge 2:

B. ORTOGRAFIA: SEPARACIÓ SIL·LÀBICA

TEORIA

Anomenen síl·laba a cada un des colps de veu amb que pronunciem una paraula. Hi ha paraules monosíl·labes i polisíl·labes.

1. Definiu i poseu exemples.

Paraules monosíl·labes:

Paraules polisíl·labes:

20

TEORIA

A dins d’una paraula ens trobem amb la síl·laba tònica que és aquella que pronunciem amb més força i la resta són àtones.

2. Classifiqueu les paraules segons el nombre de síl·labes:

EguaMetgessaFornerFusterColl

EnvàLlindarForrellatPanyEsglaó

Mà LiteraturaHermafroditaHortDèbil

Mots o paraulesMonosíl·labes:

Bisíl·labes:

Trisíl·labes:

Tetrasíl·labes:

Pentasíl·labes

3. Separeu en síl·labes les paraules anteriors i encerqueu-ne la síl·laba tònica.

C. GRAMÀTICA: L’ADJECTIU

21

L’adjectiu és la paraula que explica com són les coses, les persones o idees. Per exemple: el cel blau El xic simpàtic L’amor amarg

1. Poseu exemples d’adjectius que qualifiquen o caracteritzen les coses, les persones o les idees.

El gènere i el nombre de l’adjectiu. Els adjectius poden ser:

ADJECTIUS D’UNA TERMINACIÓ

Masculí FemeníSingular AudaçPlural

Masculí FemeníSingular AmablePlural

ADJECTIUS DE DUES TERMINACIONS

Masculí Femení

22

Singular Fort Plural

Masculí FemeníSingular NegrePlural

De vegades en canviar el nombre o el gènere dels adjectius cal fer atenció als canvis ortogràfics. Observeu:

Gènere Quins canvis s’han produït?

Poruc, poruga C - GRoig, rojaLleig, lletjaRos, rossaBuit, buidaBlau, blava

Nombre Quins canvis s’han produït?

Dolça, dolcesRica, riquesAmiga, amiguesRoja, rogesBoig, bojos

1. Completa la graella següent:

Substantiu Adjectiu ConcordançaGat Negre Masculí / singularNitRabosa

23

Cotxe

2. Escriu el femení de:

Urgent Fadrí TerribleSenzill Útil BaratImportant Feliç AfortunatRàpid Forçut suau

3. Canvia el nombre dels sintagmas següents:

Xiquet amableCotxe foscDona ricaDirigent rusEnsaïmada dolçaVaca herbívoraActor lleigPersona feliçCamisa blava

TEORIA

A més de indicar la qualitat de les coses també podem indicar la intensitat amb què qualifiquem. Podem qualificar la taula del professor de baixa i al mateix temps comparar-la i dir que és més alta que les taules de l’alumne o la més alta de la classe. Tot això, ho mesurem amb els Graus de l’adjectiu.

GRAU POSITIU: El substantiu es qualificat per un adjectiu. Ex: L’home prim.

24

GRAU COMPARATIU: El substantiu es comparat amb un altre.

INFERIORITAT

IGUALTAT

SUPERIORITAT

GRAU SUPERLATIU. El substantiu es qualificat amb la intensitat màxima. S’afegeix –íssim. Ex: home primíssim

4. Completa la graella amb els adjectius subratllats:

Joan té l’habitació neta Juliol és menys calorós que agost Les rondalles són divertides El menjador està netíssim Juliol és calorós Els acudits són superdivertits La cuina està més neta que el rebedor Agost és calorosíssim Un conte és tan divertit com una rondalla

Grau positiu Grau comparatiu Grau superlatiu

25

5. Es un superlatiu amb una sola paraula:

Molt nou:___________ molt costós:___________ molt poc:________

D. LÈXIC: LA SALUT

1. Feu un llistat de paraules que conegueu relacionades amb:

Malalties:

Parts del cos:

Símptomes:

Remeis:

Farmaciola:

Centre de salut:2. Feu una redacció breu sobre una de les malalties del llistat.

26

3. Traduïu les oracions següents:

27

UNITAT 3: LA DONA GENI

A. TEXTOS: EL CONTE

1. Llegiu el conte que narren el xeic i els dos gossos llebres que s’anomena “Els tres germans” i que pertany al llibre primer de les Mil i Una Nit.

ELS TRES GERMANS - Senyor dels genis! Has de saber que jo sóc el més petit de tres germans. Quan el nostre pare va morir ens va deixar tres mil dinars, i amb la part que em tocava, mil dinars, vaig obrir una botiga on venia i comprava una mica de tot. Els meus germans s'estimaren més viatjar amb les caravanes durant un any sencer. Quan van tornar estaven més pelats que una rata.- Ja us ho vaig avisar, ja us vaig dir que no hi anéssiu - els vaig recriminar.Ells, amb posat moix i mirada imploradora, van contestar:No serveix de res fer-nos retret de les nostres males accions: el que està fet, fet està.Com que no tenia altra sortida, perquè al capdavall eren els meus germans i no els havia pas de deixar al carrer, vaig pensar que fóra millor que es quedessin amb mi a la botiga. Però de primer calia que fessin una mica més de goig, i per això els vaig recomanar que anessin als banys i que es posessin roba neta. La mateixa nit, mentre sopàvem, els vaig dir:- Mireu, si voleu, podem treballar tots tres a la botiga. Si decidiu que sí i hi esteu d'acord, cada any comptaré els guanys i, sense tocar el capital, ens els repartirem. Gràcies a Déu, ara per ara el negoci no va gens malament.

28

Ells van acceptar la meva proposta. Al cap de l'any, vam fer comptes i en van resultar uns beneficis de tres mil dinars. Jo, molt satisfet, en vaig fer tres parts i vam acordar de continuar amb el negoci una altra temporada. Passat un cert temps, però, l'afany d'aventura tornà a temptar els meus germans i, damunt, volien que jo m'hi afegís.- Em voleu dir quin profit en trauré de viatjar? - vaig fer jo, no gens convençut.Ells van continuar insistint i jo negant-m'hi. Al cap de sis anys, i després de molts estira-i-arronsa, vaig accedir a emprendre el viatge amb ells.Abans de sortir, vam comptar el capital estalviat: eren sis mil dinars. Llavors els vaig proposar:- Jo crec que el millor que podem fer és enterrar-ne la meitat per poder tornar a començar de nou si les coses ens anessin malament. I la resta la dividim en tres parts, que seran mil dinars per cap amb els quals podrem fer negocis.Com que ells no hi van posar cap inconvenient, tot seguit vam començar a preparar les mercaderies i llogàrem un vaixell on les vam carregar. Al cap d'un mes sencer de costejar, vam arribar a una ciutat on vam vendre tot el gènere que dúiem, i per cada dinar en vam guanyar deu.Però quan ja tornàvem cap al vaixell per embarcar de nou, ens vam trobar prop de la riba una dona jove d'aspecte descuidat que anava vestida amb una túnica molt esparracada. Sense com va ni com ve m'agafà la mà, me la besà i, amb veu temolosa, em demanà:- Si us plau, que em podríeu ajudar?- I tant! Només cal que em diguis què puc fer per tu, dona.- Caseu-vos amb mi i porteu-me al vostre país, no us en penedireu.Déu, que és Gloriós i Excels, va voler que em compadís d'ella i m'hi vaig avenir, però això sí, sense esperar, tal com li vaig dir, cap gratificació a canvi. Un cop embarcats, i mentre ella

29

es rentava i es canviava de roba, li vaig preparar un bon llit. Quan va tornar a aparèixer ja neta i amb un vestit nou, he de confessar que em vaig quedar mut: no semblava la mateixa, la que tenia al davant era un regal per a la vista. I la veritat és que a mesura que anàvem navegant, me n'anava enamorant. Nit i dia era a la seva vora, sempre respectant-la, però. Per aquest motiu em vaig anar allunyant dels meus germans i ells van començar a sentir gelosia de mi i a envejar-me els diners i les mercaderies. Tant va anar creixent aquesta rancúnia que fins i tot van parlar de matar-me! Així, doncs, una nit, mentre dormia i guiats pel dimoni, em van agafar entre tots dos i em van llançar a la mar. La meva dona, que ho va veure tot, es va estremir i es transformà en una geni. Immediatament es va submergir, em va agafar i em traslladà a una illa. No cal que us digui que jo mentrestant estava inconscient. Al matí, quan vaig recuperar els sentits, m'ho va explicar tot:- Has de saber que sóc una geni, però crec en Déu i en el seu Enviat (Beneït sigui!). Com que tu et vas casar amb mi malgrat el meu aspecte descurat, ara jo t'he salvat de morir ofegat. Però vull que sàpigues que estic molt enfadada amb els teus germans i que els penso matar.El seu relat em va deixar meravellat. No obstant això, després de donar-li les gràcies per tot el que havia fet per mi, vaig intentar apaivagar-li els ànims:- Escolta'm, no cal que morin els meus germans.- I tant que sí! Aquesta mateixa nit aniré fins on són i els enfonsaré el vaixell. No se'n sortiran amb vida.- No ho facis per l'amor de Déu! Escolta aquest proverbi:

"Sigues tu el benefactor, que tornar bé per mal sempre és millor."

I al capdavall són els meus germans.30

- Els he de matar - va insistir amb total determinació.Aleshores, d'una revolada, em va agafar i em traslladà pels aires fins al terrat de casa meva. Un cop dins, vaig desenterrar els diners que havia colgat abans del viatge amb la intenció de tornar a obrir la meva botiga i omplir-la de noves mercaderies. Però al vespre, tot just entrar a casa, em vaig trobar aquests dos gossos lligats; quan em van veure se'm van acostar ben a la vora, amb la mirada trista, per tal que els amoixés. La meva esposa no trigà gens a venir i digué:- Aquí tens els teus germans.- Qui els ho ha fet, això?- Jo. He manat a la meva germana que els transformés, i en aquest estat es quedaran fins d'aquí a deu anys.Aquesta és la meva història. I ara anava a demanar-li a la meva cunyada que els retornés la forma original perquè ja fa els deu anys. En passar per aquí, m'he trobat aquest jove, m'ha explicat tot el que ja saps i he volgut quedar-me a veure com acaben les coses entre vosaltres dos.- És una història ben sorprenent -afirmà el geni-, també et concedeixo un terç de la seva sang perquè se li pugui condonar el càstig al seu crim.Aleshores, el tercer xeic, l'amo de la mula, inicià el seu relat:

31

2. Apreneu-vos les següents paraules del text:

-dinars: m Antiga moneda àrab d'or d'un pes aproximat de quatre grams.

-moix: adj Abatut, capficat, que mostra tristor, manca de delit, de vivacitat.

-capital: m Fons de riquesa acumulada, diners que hom posseeix.

-afany: m. Desig viu

-esparracada: adj. Estripat, esquinçat.

-descurat: adj Fet sense posar-hi la cura deguda.

-apaivagar: v. Calmar, amainar, fer desaparèixer o minvar un estat d'excitació a sentiments plàcids, de pau, de concòrdia.

-amoixar: v. Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt.

-excels: adj. De gran exel·lència, tractament d’honor.

Copieu i busqueu al diccionari les paraules que tot i no estar marcades no enteneu:

-----

3. Responeu:

Qui narra aquesta vegada la història ?

32

Com comença el conte?

A qui coneix en el viatge el més petit dels germans ?

De què tenen gelosia els germans?

Què fan els dos germans per gelosia?

Qui és en realitat la dona amb una túnica esparracada?

En quin animal transforma la germana de la geni als dos germans?

Durant quan de temps?

Com acaba el conte?

33

B. ORTOGRAFIA: ELS DIFTONGS I ELS DÍGRAFS

Teoria

Dues vocals juntes que es pronuncien en la mateixa síl·laba formen un diftong. Per exemple: cau-re Gue-rra

Tipus de diftongs:

DECREIXENTS: La boca decreix o es tanca en pronunciar el diftong.

La i i la u darrere d'una vocal: ai (ai-re), ei (fei-na), oi (noi), ui (a-vui); i au (pau), eu (teu-la), ou (nou), iu (ciu-tat)

CREIXENTS: La boca s’obri en pronunciar el diftong.

• Les vocals dels grups qua (qua-tre), qüe (qües-ti-ó), qüi (ter-ra-qüi), quo (quo-ta); i gua (guant), güe (ai-güe-ra), güi (pin-güí), guo (pa-rai-guot).

• Els grups ia, ie, io, iu, ua, ue, uo a començament de paraula (io-gurt, hie-na) i després de vocal (La-ia, cre-uar)

Els formiguers

Als formiguers hi ha un formigueig constant. És com tot de línies de puntets que s'enfonsen sota terra.

En un formiguer es formigueja molt. És un bullit de formigues que van i vénen, entren i surten, furguen i traginen, remenen i belluguen, sense parar mai.

Les formigues treballen tant i es distreuen tan poc que mai no tenen res per dir, i per això quan passa alguna cosa per petita que sigui, la notícia corre com el ble encès d'un coet fins que en un instant explota a les orelles de la reina del cau.

Emili Teixidor (fragment)

1. Classifica les paraules destacades del text segons que tinguin o no diftong.

paraules amb diftong paraules sense diftong

2. Escriu al teu quadern les frases següents separades en síl·labes.

* La Laura s'ha menjat un iogurt de llimona pe postres. * No es mouen mai de davant del televisor i això no ho puc aguantar. * La noia que despatxa a la joieria es casa pel juliol. * El meu germanet fa quatre anys avui. * La meva àvia i el tiet Nicolau van amb autobús a tot arreu.

Teoria

HIAT: Dues vocals juntes que es pronuncien en síl·labes diferents. Exemples: Ca-no-a, Pun-tu-al, Pas-tis-se-ri-a

3. Separa les síl·labes de les paraules següents posant

atenció als hiats.

Viatge aeronau Maties

València empleat il·lusió

Matrimonial ciència confien

Egoisme fúria Àsia

4. Completa les paraules següents amb els diftong

necessaris:

Q__tre est__ rem__ b__re pal__

c__

Lleng__ta b__rà ung__nt desm__ c__ner

r__re

Alm__na ping__

C. GRAMÀTICA: ELS DETERMINATS. ARTICLE, DEMOSTRATIU, POSSESSIU.

Teoria

Els determinants són paraules que acompanyen el nom. Solen anar davant del nom o substantiu. Per exemple: La dona, Aquesta dona, La meua dona, etc.

L’ARTICLE

Determinat:

Exemples:

Indeterminat:

Exemples:

1. Escriviu l’article que corresponga a cada substantiu.

Institut Calaix Amiga Avió Dent Ciutats

Direcció Autobús Poblets Avioneta Ungla hostals

2. Identifiqueu els articles i les contraccions del següent text.

El joan té un gos molt bonic. Té els cabells marrons i els ulls negres com la nit. Un dia se’n va anar pels carrers del poble i es va perdre tota la vesprada. Unes senyores se’l

van trobar i van cridar els mossos. Dels animals que té l’amic inseparable sempre és el gos.

ARTICLE DEFINIT:

ARTICLE INDEFINIT:

ARTICLE PERSONAL:

CONTRACCIÓ:

ELS DEMOSTRATIUS: Determinats que .....................

..............................................................

.....

..............................................................

.....

Grau Díctic

Masculí singular

Femení singular

Masculí plural

Femení Plural

Neutre Adverbide lloc

Primer aquest aquesta aquests aquestes açò ací

Segon aqueix aqueixa aqueixos aqueixes això aquí

Tercer aquell aquella aquells aquelles allò allí

3. Identifica els demostratius:

Aquesta vesprada he llegit aquests llibres, els que veieu ací damunt d’aquest sofà.

Joan, passa’m això, aqueixos bolígrafs nous que tens a prop. No els veus?, Aquí ! damunt d’aqueixes taules. Aqueix roig, no ! aqueix blau!.

Allí, dalt del Pirineu, està allò que et vaig contar un dia, aquells pics tan alts, aquelles muntanyes, aquella vall magnífica.

ELS POSSESSIUS: Determinants que .....................

..............................................................

.....

..............................................................

.....

Formes tòniques:

Un sol posseïdor1ª pers.sing.(jo): meu/ meva/ meus/ meves2ª pers.sing(tu): teu/ teva/ teus/ teves3ª pers.sing.(ell): seu/ seva/ seus/ seves

més d´un posseïdor

1ª pers.plur.(nosaltres): nostre/ nostra / nostres2ª pers.plur.(vosaltres): vostre/ vostra/ vostres3ª pers.plur.(ells): llur/llurs seu/ seva/seus/ seves

Formes àtones:

mon ma mos mes 1ª personaton ta tos tes 2ª personason sa sos ses 3ªpersona

4. Inventeu exemples a partir dels quadres:

5. Ompliu els espais buits amb el possessiu que corresponga:

a) ________ pare m’ha dit que compre el pa. En canvi, _______ mare no vol.

b) Saps qui és la germana de Toni? Doncs, la _______ germana és l’amiga del _________ company de classe.

c) La _______ professora sempre aprova tots els _________ alumnes.

d) Quan em mires amb el ________ ulls tan bonics, el ______ cor bat foro.

D. LÈXIC. ELS ANIMALS.

Gat (moix), mico, pingüí, gos (ca), conill, porc senglar, ocell, peix, tortuga, serp. guineu, ós, girafa, burro, ovella, vaca, gallina, cérvol,ànec, bou, tito, porc, , cabra, colom, pollet, gall, cavall, egua, ase, granota, tigre, zebra, tauró, llop, lleó, esquirol.

6. Classifiqueu:

-Animals mascotes:

-Animals de granja:

-Animals salvatges:

UNITAT 4

LECTURA I COMPRENSIÓ: ELS PRÉSSECS. LEV TOLSTOI lectura i preguntes, camps semàntics, hipònims i hiperònims.

ORTOGRAFIA: dictats

-L’accentuació i l’accent diacrític

-La dièresi

-L’apòstrof i la contracció

GRAMÀTICA: exercicis

-El verb

-L’adverbi

-Els pronoms

LÈXIC: redaccions descrivint l-espai i cerca diccionaris expressio oral.

-L’oratge-El cinema

-Els oficis

UNITAT 4 ELS PRÉSSECS. LEV TOLSTOI

A. LECTURA I COMPRENSIÓ: camps semàntics, hipònims i hiperònims.

B. ORTOGRAFIA: L’accentuació i l’accent diacrític

C. GRAMÀTICA: El verb

D. LÈXIC: L’oratge

UNITAT 4: ELS PRÉSSECS. LEV TOLSTOI

A. TEXTOS: EL CONTE

1. Llegiu allò que conta el pagès Tikon als seus fills sobre el cultiu del préssec i responeu a les qüestions:

El mugic (pagès rus) Tikon Kuznnitch, ja a casa, havent tornat de la ciutat, va cridar a vora seu els nens:—Mireu —els diu— el bell present que us fa l'oncle Efim.I davant dels nens, que hi havien corregut, el pare obrí el paquet que havia dut de la ciutat.—Oh! Quines pomes més boniques! —fa en Vania, un noiet de sis anys—. Guaita-les, mare, que vermelles!—Això no deuen ser pomes —fa en Serguei, el gran—. Mira-li la pell: és coberta d'una mena de pèl moixí.—Això són préssecs —els diu el pare—. D'aquesta mena de fruit, no n'havíeu vist mai. L'oncle Efim ha fet pujar un presseguer en el seu hivernacle; és un arbre que necessita escalfor, i aquí, en el nostre país, només pot brotar i donar fruit dins dels hivernacles.

El tercer fill de Tikon, Volodia, pren la paraula.—Què és un hivernacle? —ell que demana.—És una casa gran amb parets i teulada de vidres —respon el pare—. L'oncle Efim m'ha explicat que els fan de vidres pertot per deixar passar el sol, i que així es rescalfin les plantes. A l'hivern, encenen dins l'hivernacle una estufa que manté sempre la mateixa escalfor... Dona, agafa el més gros d'aquests cinc préssecs; i per a vosaltres, fills meus, heus aquí els altres quatre.

El vespre mateix, el pare digué als seus fills:—Com trobeu aquest fruit?—Jo, el meu, l'he trobat tan sucós, tan fi, que n'he guardat el pinyol per plantar—lo en un test. Potser en sortirà un arbre ben bonic.

—Em penso que tu series un bon jardiner —respon el pare—. Ja et cuides de fer pujar els arbres!—Jo —diu el petit Vania—, el meu préssec, l'he trobat tan deliciós que he demanat a la mare que em donés la meitat del seu. Però el pinyol, l'he llençat.—Això vol dir que encara ets molt criatura, tu —fa el pare.—El pinyol que en Vania ha llençat —aprofità per dir el fill segon, en Vassili—, jo l'he aplegat i l'he trencat entre dues pedres perquè era molt dur. Dedins hi he trobat una ametlla que tenia el mateix gust que una nou, però que era bastant amargant. I he venut el préssec per deu kopeks; d'altra banda, no valia pas més.El pare va fer anar el cap i va dir:—Tanmateix, comences massa aviat a comerciejar. Que tens ganes de fer-te mercader ... ? I tu, no tens res a dir, Volodia? Per què t'estàs així, tan callat? —pregunta en Tikon a son fill tercer—. Que no era bo, el teu préssec?—No ho sé pas —respon en Volodia.—Com és que no ho saps? —replica en Tikon—. Que no te l'has menjat?—L'he portat a en Gricha —respon en Volodia—. En Gricha està malalt. Mentre jo li contava tot allò que tu ens has dit dels fruits de l'oncle Efim, se'm mirava el préssec amb uns ulls ...! Aleshores l'hi he donat i, com que no me'l volia acceptar; l'he deixat a la vora d'ell i he fugit corrent.En Tikon Kuzmitch va posar la mà sobre el cap del noi, bo i dient-li:—Et serà retornat.

Lleó Tolstoi, Contes, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994 (www.xtec.cat)

-Com comença el conte?

- Que fa el germà Volodia amb el seu préssec? Per què el pare diu que li serà retornat?

-Quina actuació hagués estat la vostra amb un préssec a la mà?

-Busqueu informació sobre com es construeix un hivernacle. Feu si cal un dibuix orientatiu.

TEORIA

Definim camp semàntic com un conjunt de paraules de la mateixa categoria gramatical amb un tret semàntic en comú.

Per exemple el camp semàntic dels colors és roig, groc, blanc, etc.

1. Completeu els camps semàntics relacionats amb:

Els fruits:

Eines de cultiu:

La família:

L’ hivernacle:

B. ORTOGRAFIA: ACCENT I ACCENT DIACRÍTIC.

TEORIA

S'accentuen

els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú, callaràs, entès, espantadís, arròs, pallús, comprèn, Dublín.

els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer, còncau, correguérem, monòlit.

tots els mots esdrúixols, acaben com acaben.

Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria, harmònium, període, diòptria.

No s'accentuen

els mots que no s'incloguen en la norma anterior ni els monosíl·labs.

menjaran, cantareu, remei, examen, corregueren, fenomen, Maria, sortissis, Caucas, pa, vi, sa.

TEORIA

Hi ha dos tipus d'accents:

-l'accent greu o obert (`) -l'accent agut o tancat (´).

L'accent greu o obert es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut o tancat sobre les vocals tancades.

La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden portar l'accent greu com l'agut, depenent de si la vocal és oberta o tancada. Exemples: bàscula, vàlid, matalàs, interès, bèstia, perquè, cèntim, mòdul, allò, òliba, repòs, arròs, vindré, accés, també, legítima, veí, rítmic, pastós, tórtora, cantó, institució, múscul, brúixola, pallús.

1. Accentueu, si cal, aquestes paraules:

Raco Moli Germa Pastis Cosinet Pequin Complex Lluminos Lluis

Dansa Petal Trafic Gendre Campana Torax Liquid Rosa Telefon

Cinica Jupiter Catastrofe Gimnastica Minimes Monica Modeliques Politica ultima

2. Accentueu les paraules que calga:

Satel·lit Desposit Pero Pressec Reves Proxim Caracter Buta Escrit Anis

Simpatic Coixi Arros Pneumatic Il·lusio Exit Coto Compas Ningu solid

3. Dictat

TEORIA

De vegades els monosíl·labs i alguns altres mots que segons les normes tampoc no s'haurien d'accentuar porten accent diacrític per a distingir-los d'altres mots. Com per exemple:

dona, dones: ésser humà de gènere femení; muller dóna, dónes: formes del verb donar

bota: calçat; verb botar bóta: recipient

deu: numeralDéu: nom propi d'algun déu monoteista

be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder bé (plural béns): possessions; adverbi; conjunció

es: pronom reflexiu és: forma del verb ser

fora: adverbi fóra: verb

feu: domini, senyoria; present de ferféu: passat de fer

mon (plural mos): possessiumón (però mons):

ma: (plural mes): adjectiu possessiu mà (però mans): part final del braç

mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre més: quantitatiu

net (neta, nets, netes): adjectiu nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar

meu: possessiu mèu: miol del gat

molt, molta: quantitatiumòlt, mòlta: participi de moldre

os, ossos: part de l'esqueletós, óssos: animal

pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat

4. Inventeu oracions amb cadascuna de les parelles del quadre anterior. Exemple:

be: El be és un animal molt dòcil.bé: L’examen m’ha sortit bé.

5. Ompliu els espais buits amb les paraules adequades que us donem entre parèntesis:

El meu germà ________ molt alt. (és / es)

La novel·la que he llegit m’ha agradat __________. (mòlt / molt)

Només tinc __________ pessetes. (déu / deu).

M’agrada __________ el gelat de xocolata que el de vainilla. (més / mes).

_____________ tres noies molt simpàtiques. (són / son).

Sempre dormo com un __________ . (sóc / soc).

____________, vindré al cinema. (sí / si).

Aquest gos no té ni un _________. (pèl / pel).

L’avi acompanya el ____________ a l’escola. (nét / net).

Tinc una piga a la ________. (mà / ma).

M’agrada el ________ amb llet. (té / te).

La meva _________ es diu Maria i sempre _______ propina. (dóna / dona).

6. Accentueu els mots d’aquestes frases, quan calgui:

La professora ens explica l’us del violi.

Els meus pares han comprat una bota de vi blanc.

Fora bo que compressis un cotxe nou.

Jo soc un bon amic seu.

La Mireia juga molt be a tennis.

El Periodico es el diari mes llegit de Catalunya.

Vens al teatre? Si que hi vindre.

C. GRAMÀTICA: EL VERB

1. Indica a quin temps verbal corresponen les formes següents:

a) van córrer ____________ h) viuríeu ____________b) has estimat ____________ i) haguessis arribat c) escriuen ____________ j) engegava ____________d) premiaran ____________ k) compris ____________e) vaig dir ____________ l) hauria vist ____________f) aconsellaràs ____________ m) vaig haver fet g) diguessis ____________ n) correm ____________

2. Escriu els infinitius que corresponen a les següents formes verbals i classifica’ls segons la conjugació:

Comprenc, esquilàvem, visquessin, diria, emboliquis, destruït, esborrem, cosien,mentirien, creiem, valgués, sentirem, complies, anéssiu, evacués, dic, coneixia, temessis, visquérem, desfaig, baten, ajupís, dueu, rigueu, venç, moguéreu.

PRIMERA CONJUGACIÓ

SEGONA CONJUGACIÓ

TERCERA CONJUGACIÓ

3. Canvia els infinitius que hi ha entre parèntesis per les formes verbals adients:Quan el vell mariner va ser dins la barca, ___________________ (agafar) els rems ________________ (començar) a remar mar endins. Poc es ____________ (pensar) que al cap d’una estona es ____________________ (trobar) el peix més gran que no____________ (veure) mai al llarg de la seva vida. Quan ho ______________ (dir) als seus amics segurament que no se’l ______________ (creure). Li _____________ (dir) que ______________ (beure) massa o que _______________ (estar) adormit. Però ell ___________________ (saber) que _____________________ (ser) veritat. I això el ____________ (fer) feliç.

D. EL LÈXIC.

3. Expliqueu que apareix a cada mapa:

IsòbaresMeteosatSatèl·litPlugesLlampsTemperaturesRadar

2. Dibuixeu un mapa amb els símbols que corresponen als següents fenòmens atmosfèrics:

SolTempestaClarianesPlugesNúvolNevadaBoiraPedregada

3. Relacioneu:LlampPlugimVolvaCaldaBoiraGelXàfec

BromaGlaçFloc de neuXim-ximXafogorLlampecRamassada