7/29/2019 20 - agost - 2008

1/18

1

3a poca - nm. 20 - agost - 2008

Editorial

Festa Major

Aquest mes dagost, els torroellencs celebrem la Festa Major. s el dia 25, diada de

Sant Gens, patr de la nostra vila. Gens era un important personatge, un honrat ieficient notari dArles (Frana), el qual, segons la histria, no es deixava subornar perning. Una gran persona! Lorigen de les festes majors dels pobles, viles o ciutats santiqussim, tots tenen el seu patr, o patrona, per festejar-lo una vegada lany,homenatjar-lo i demanar-li protecci per a tots els habitants. La Festa Major ha sigutsempre motiu de reuni de familiars i amics. Al cap de casa li agrada reunir-los alvoltant de la seva taula per poder oferir-los un bon i abundant pat de Festa Major.Als inicis daquestes festes no era tan fcil com ara traslladar-se, anar dun lloc a

laltre, i almenys una vegada lany aquesta diada els ho permetia. Aquest costumsortosament ha continuat, tot i els grans canvis que hem experimentat enlorganitzaci de la nostra festa. Continuem amb el tradicional Ofici Solemne enhonor al patr, sant Gens; es ballen sardanes a plaa; els gegants i capgrossos tambsurten a ballar, i sorganitzen concerts, un sopar de germanor i altres espectacles. Haminvat, i molt, lassistncia a les sardanes de tarda, segurament a causa de lhoraintempestiva en qu les toquen, les cinc. Seria una llstima que una vila tan vinculadaa la msica, i que ha tingut diverses cobles i excellents compositors de sardanes,perds aquesta tradicional ballada.

La Festa Major s ben rebuda per gent de tota mena de tendncies, poltiques oreligioses. Complaure a tots s el que procuren els encarregats de portar a bon termeles diverses activitats previstes, amb les seves limitacions i mancances, que semprenhi ha. Tot es fa per poder passar una bona Festa Major, amb lobjectiu que sigui unatrobada de torroellencs i visitants plena dillusi i bona convivncia.

Consell de redacci

7/29/2019 20 - agost - 2008

2/18

2

Notcies

Fomento de Construcciones i Contratas

pagar el cost dels serveis externs

utilitzats durant la vaga de neteja i

escombraries. FCC,empresaconcessionria de la recollidad'escombraries, neteja viria, de platgesi deixalleria, pagar el cost quefacturaran les empreses externescontractades. Tamb limport de les

hores extres abonades per l'Ajuntamentamb motiu de la vaga. L'Ajuntamentdeixa sense efecte l'expedient obert pera la rescissi del contracte de laconcessi.Presentaci del llibre La llum i la norma ,

de Joan Carles Roca Sans, al Palau

Solterra de la Fundaci Vila Casas. Amb

una concurrncia que omplia lAuditoridel PalauSolterra, tingulloc lapresentaci delllibre de lartistaJoan Carles Roca

Sans. El contrapunt el va donar el filsof icrtic dart Arnau Puig que, fent gala dela seva capacitat i autoritat, analitz,coment i disseccion lexcellent obradel pintor.

Commemoraci del centenari de la

Costa Brava. El 12 de setembre de 1908,Ferran Agull va publicar un article a LaVeu de Catalunya en qu la definia com

brava i rienta, fantstica i dola

treballada pels temporals a copsd'onades com un alt relleu. Nombrosesseran les activitats que es

desenvoluparan: exposicions, concerts(el Festival de Msiques de Torroella i elde la Porta Ferrada nhi dedicaran un),

edicions de llibres,lactualitzaci de laGuia de la Costa

Brava de JosepPla..., entre moltsdaltres. Objectiu:millorar la difusi i

el coneixement de la nostra Costa Brava.

Primer premi del Concurs de Fotografia

convocat per la Fundaci Vila Casas a

Judith Vizcarra. Dotat amb 6.000 euros,va guanyar amb un autoretrat de la srieEls dolors. El segon premi, dotat amb

3.000 euros, va ser per a GemmaNogueroles perl'obra Cossos detextura, textura 2-

Home. El premicomporta tamb laincorporaci de lesobres al fons de la

Fundaci Vila Casas i una exposici de

l'artista guanyadora.

Torroella de Montgr i l'Estartit han

obtingut tres guardons que certifiquen

la seva qualitat com a destinaci

turstica. Un s la certificaci de Turismefamiliar que atorga Turisme deCatalunya, marca de qualitat i decomproms pels serveis i les activitats

7/29/2019 20 - agost - 2008

3/18

3

adaptades a les famlies: allotjament,restauraci i serveis. Entre daltres, laplatja Gran de lEstartit disposa de serveide biblioteca (peridics i llibres per anens i adults), guarderia i zona de jocs

per a nens de 4 a 10 anys.Tamb shaobtingut laBandera Blava,que acredita laseva altaqualitat a nivelleuropeu. I, tamb, la distinci deBandera Blava, una de les 20

concedides, al port esportiu de lEstartit.

28 Festival de Msiques de Torroella

de Montgr. Linaugurava LEsturm undDrang -fi del barroc i inici delpreromntic- a crrec de lACADMIA

1750(Orquestra

Histrica delFestival) sota ladireccidAlfred

Bernardini. Interpret Don Juan ou leFestin de Gluck, La simfoniaen Re Majorde Bach i la Simfonia nm. 25 de Mozart.I, juntament amb la soprano Isabel Rey,la Lamentaci 1a de Dimecres Sant de

Jommelli, lria Viens Hymen de Rameaui les ries Si prometefacilmente i Vorreypunirti indegno de Mozart. Foren toteselles molt aplaudides. Lorquestra vacorrespondre amb un bis elsaplaudiments del pblic que omplialesglsia gtica de Torroella.

Segon concert: lespectacularitat del

duo de pianos. Les germanes Katia iMarielle Labque posaren a prova lasonoritat de ledifici gtic de lesglsia deTorroella. I respongu a les exigncies

que llur virtuosisme en la interpretacireclamava. Debussy amb En Blanc etNoir, Schubert amb La fantasia en FaMenor Op 103 i Ravel amb Ma mrelOye i Rapsdia espanyola foren lesobres amb les quals feren seu elnombrs pblic. Pblic que aplaudlespectacle total de msica idinterpretaci, personalssima. Una

vegada i una altra, fins a aconseguir dosbisos. Fragments extensos dobres deBernstein, en les quals lovaci nocessava.

Tercer Concert. Una nit amb el Botifarra

i Amics. Josep Gimeno i MontellBotifarra s un autntic coneixedor de

la msica folk i un dels millors cantaorsvalencians actuals. Amb la seva veu ofent duo amb Lola Tortosa, Miquel Gil,Feliu Ventura o Eliseu Parra, bord unaactuaci per recordar. Acompanyat perLa Rondalla: bandrries, guitarres, llats,guitarr i veus i les collaboracionsespecials de la Colla de Dolainers iTableters, parella de dansa, percussi i

veus. I amb la seva grcia, un xic mrriaen les presentacions, va fer-se seu elnombrs pblic que omplia la plaa de laMuralla. Al final diversos bisoscoronaven la seva actuaci.

Quart concert. Cants tradicionals de

lantic imperi mandinga. Mah Damba,una de les grans dives del Mali actual,

7/29/2019 20 - agost - 2008

4/18

4

interpret una srie de cants tradicionalsque constituren la part essencial de laseva actuaci. Acompanyada perlngomi, instrument de 4 a 7 cordes queconserva avui una forma molt semblant

a la dels antics instruments de lEgiptefaranic. Un evident contrast amb lamsica dita clssica i no per aix menysaplaudida.

Cinqu concert. Larc de Sant Mart.

Aquest any es celebra el 100 aniversaridel compositor francs Oliver Messiaen.LEnsemble Mditerrain lha dedicat a

aquest compositor interpretant elQuartet per la fi dels temps. Aquestaobra mestra fou escrita per Messiaen encondicions delicades, excepcionals, quanes trobava presoner al camp deconcentraci nazi de Grlitz. Compart

captivitat ambun clarinetista i

unvioloncelista,fet que

determinarial'heterognia

formaci d'aquest quartet.

Festival OFF. Parallelament, es celebrael Festival OFF de msica tradicional i

popular FESTCAT, que impulsa elDepartament de Cultura de laGeneralitat. Hi participen els professorsresidents i els alumnes del curs, que escelebra cada any a Torroella. El primerconcert, gratut com tots els del FestivalOff, an a crrec dels professors i escelebr a Can Quintana.

Segon concert del Festival OFF.

Tingulloc a Can Quintana i an a crrecde Msica Nostra, un conjunt mallorquque treballa en la recerca i difusi de lamsica

tradicional deses illes. El pblicque omplia elpati de CanQuintana segu idedic forts aplaudiments per lactuacide Miquela Llad, veu, i de tot elconjunt, en la interpretaci de jotes,parados, fandangos... Un autntic plaer

sentir cantar amb la nostra llengua, ambaquestes variacions, que es conservenen conrades ben properes i que la fantan especial.

Tercer concert del festival OFF. El CinePetit fou el seu escenari. Constava dedos parts diferents i, aix i tot,

complementries. Va actuar primer unconjunt format per 10 dolainers, 2tambors i piano. La interpretaci fou

sorprenent per la sevaqualitat i sonoritat. Moltaplaudida. A la segona part,un cor de professors de laFestCat interpretaren unaselecci de canons en

catal i en llenges properes: occit,alguers, itali i basc. Fortsaplaudiments. Realment unes joies amantenir i difondre.

Quart concert del Festival OFF. CanQuintana fou lescenari del quart concertprotagonitzat per professors i alumnes

del curs organitzat per Festcat i el

7/29/2019 20 - agost - 2008

5/18

5

Festival de Msiques de Torroella.Tingu dues parts ben definides. En laprimera, actuaren dues formacions queinterpretaren temes populars i unpaisatge musical en el qual, partint

duna curta melodia, reflectien lesdiverses sonoritats paisatgstiques, des

delacompanyame

nt dels nans enla festa major, albrogit dunadiscoteca a la

matinada segent. Entre una i laltra, ens

varen demostrar la possibilitat de fermsica amb qualsevol estri, des dun conde senyalitzaci del trfic a altres menysidentificables. A la segona part, lacapacitat de lescenari es pos veramenta prova; estava quasi sobrepassada pelnmero de msics: 75? 8O?... Impossibleel seu recompte. Interpretaren una suite

que el pblic assistent premi amb unaforta ovaci (estava ben ple en una nitmolt agradable destiu).

Un festvol mes de juliol a lEstartit. Elmes de juliol s el ms fester de totlany. Si concentren dues diades benimportants: la festivitat marinera delCarme i la de Santa Anna, festa gran,

Festa Major de lEstartit, que ha sabutmantenir les velles tradicions dun poblemariner. Les resumim seguidament:Dues audicions de canons popularsamb lagrupaci coral Els Passerells.Dues animacions infantils amb QuinaXirinila i Els Farsants.Dos espectacles de danses populars amblEsbart Montgr i lEsbart Fontcoberta.

Cinema al carrer: projecci de lapellcula La Bsqueda El diariosecreto.XII trobada gegantera, cercavila ambgrallers i ballada amb les colles

geganteres de Banyoles, CastelldEmpries, Cor, Fla, lEscala, Sarride Ter, Vidr, Vilafant i lEstartit.Hem de destacar el mullat a la platjaGran de lEstartit per lesclerosi mltiple.Festa dels Pescadors. Mare de Du del

Carme. Al mat, ofici solemne, sardanes iprocess marinera de la Verge delCarme; a la tarda, sardanes amb la cobla

Foment; i a la nit, a la platja, ball ambEmpord Fusi.Espectacle piromusical. El mar i lesestrelles 08 - Memorial Carme Ribot iRoig, a la platja Gran i concert ambApache.Inauguraci de lexposici de pintura deJoana Trill i Anna Burgus.

Festa Major deSanta Anna. Almat: cercavila iofici solemne;mat i tardasardanes. I a lanit cantada dhavaneres i cremat ambels grups Port Bo, Voramar i Cantairesdel Montgr.

Es celebr tamb la 42a Travessa nedantde lEstartit a les illes Medes. A la nitball de festa amb el grup El Tren de laCosta.

Tornen les visites comentades a

Torroella de Montgr. Lestiu denguanytornen a fer-se les visites comentades,

7/29/2019 20 - agost - 2008

6/18

6

en diversos idiomes i amb tres itinerarisdiferents:

I - Visita a l'entorn medieval delnaixement de la vila.

II - Passeig pel nucli antic de Torroellaper poder conixer la seva histria i lesseves llegendes iIII - Una visita, a l'Estartit, al cap de laBarra, per conixer les constellacions atravs de les nits d'astronomia.

Inauguraci de lexposici Sedentaris.

Els primers poblats a Catalunya.Inauguraren lexposici el delegat de laCaixa, Sr. Rafel Garcia, lalcalde, Sr. JoanMargall, i Antoni Roviras, director de CanQuintana. La seva temtica, com explicen la visita comentada Llus Batista,arqueleg, es refereix al neoltic,moment en qu es comen adesenvolupar lagricultura i la ramaderia.

Larribada de nous pobladors,procedents de lest, aportaren elsconeixements i les varietats de cereals idanimals que permetien la nodependncia de la caa. I lhomecomen a viure enpoblats, deixant lescoves. A Catalunya snimportants els

jaciments trobatsrecentment (la Draga, laFonollera...) aix com elsllocs i la forma delsenterraments. Acaba en el moment deldescobriment del coure, lpoca delsmetalls. Una visita molt recomanable.

El Mercat del Mn a Torroella. Lltim

cap de setmana de juliol tingu lloc elMercat del Mn. En el seu escenaritradicional (el passeig de lEsglsia, laplaa de la Muralla i el carrer del Mar),ple de gom a gom, amb taules i gent

degustant els productes duna cuinadiferent a la de cada dia. Lorganitzen elFestival de Msiques, conjuntament ambel Grup de Recerca i Actuaci ambMinories Culturals (GRAMC). Juntament

amb els dosconcerts, el de PepGimeno Botifarrai el de la Mah

Damba, oferirenunes trobades interculturals ambmsica, artesania i cuines darreu.

Presentaci a lempresariat giron de la

Fundaci Privada Pasqual Maragall

contra lAlzheimer. LexpresidentPasqual Maragall va presentar a

lempresariat giron la seva fundaci. Esva fer en un acte commemoratiu delgrup Fausto en el qual es premiaventreballadors, clients i provedors fidels ala empresa. Joan Fausto Mart s tambpresident de laFederacidOrganitzacionsEmpresarials de

Girona. Va tancarlacte lexpresident,apellant a laimplicaci delempresariat i varecordar que entre tots es pot vnceraquesta malaltia actualment incurable.

Un nou estiu i els accessos a Torroella

7/29/2019 20 - agost - 2008

7/18

7

per carretera segueixen igual sense cap

millora. Un any ms i les cues per entrara la vila es repeteixen. El 27 de juliol delany passat, el conseller de PolticaTerritorial i Obres Pbliques, Joaquim

Nadal, va anunciar que abans de finaldany es publicaria lestudi informatiu dela variant de Torroella de Montgr, a la C-31, que inclouria la construcci dun noupont sobre el riu Ter i que la voluntat sque, entre un any i mig o dos, ja shagininiciat les obres daquesta variant.CONTINUEM ESPERANT.

Personatges Torroellencs

El cas estrany de lenterrament

de Mari Pags

Vaig explicar el mes passat que la filla deFrancesc Mart i de Maria Miquel i de

Mir, pubilla hereva de la Torre Martina,es va casar amb Mari Pags; que aquestera partidari molt fervors de larxiducCarles, i molt conegut seu; i que silarxiduc hagus guanyat la guerra iresultat rei dEspanya, potser eltorroellenc Mari Pags shauriaconvertit en un personatge polticamentmolt important.

Com que estem parlant dels anysimmediatament anteriors al 1714, noseria pas estrany que Mari Pags morslany 1737. Faig aquesta suposicidesprs de rellegir un escrit den JosepRiera i Torrent, publicat al Llibre de laFesta Major de lany 2003.

Lescrit en qesti porta per ttol: En

aquell temps tamb en passaven. Iconta que el dia 4 de gener de 1737lencarregat del registre es disposava aescriure una partida de defunci deMariano Pags i el seu enterrament al

sementiri de la Iglesia Parrochial de st.Gens. Per diu que la partida va quedaren suspens. Espai en blanc i novespartides ms avall. Al cap duns dies esva enganxar un boc de paper a lespaien blanc. Procs inslit per a unadefunci ocorreguda el dia 26 doctubrede lany anterior: el procediment normalsegurament no hauria requerit ms de

24 hores.

Qu havia passat? Basat en ladocumentaci consultada, conta enJosep Riera que, lendem de ladefunci, el cadver havia estat condutal Convent dels Agustins i posat dinsduna tomba. El fet va tenir lloc entre les

9 i les 10 de la nit. Unes hores taninusuals fan pensar en un enterramentgaireb a corre-cuita i damagat.

Per el rector no va voler renunciar alsdrets de la Parrquia a enterrar un delsseus vilatans, fos per motius poltics,

7/29/2019 20 - agost - 2008

8/18

8

econmics o de prestigi, i va recrrerdavant de la Justcia. I sen va sortir.Desprs de ms de dos mesos, les restesde Mariano Pags varen ser exhumades,traslladades al temple i enterrades

novament, amb tota solemnitat i ambcant dOfici Major, en presncia de laJustcia eclesistica i secular de Girona,del batlle de la vila i de la ReverendaComunitat.Diu en Josep Riera que lafer deviaaixecar a la vila un munt de comentaris ique no devia ser notcia ms enll pel fetque aleshores no hi havia televisi, que

si no... I es pregunta: Qui devia seraquest Mariano Pags? Per qu selhavia enterrat als Agustins? Per qushi devia oposar tan fermament elrector?

He retrobat casualment lescrit denRiera just quan el mes passat a Emporion

macabava de referir a la personalitattan extraordinria dun Mari Pags,aquell partidari tan destacat de larxiducCarles a la nostra vila durant la guerra deSuccessi. I penso que no seria gensestrany que la seva significana poltica ieconmica justifiqus tant denrenou uncop difunt. Potser algun bon coneixedorde la histria local daquell temps en

Joan Radressa? ens ho acabariadaclarir.

Jaume Bassa

Preguntes

Segons la revista Forbes, la fortunapersonal del monarca espanyol, que eraprcticament nulla quan va comenar aregnar, s de 1.790 milions deuros.Com sho ha fet per guanyar-los?

Com pot ser que no protestem ms fortpel fet que Espanya incrementi lesvendes darmament en ms dun 50%respecte a lany passat? Els clients snpasos com Colmbia, Veneuela,Marroc...On sn els sindicats davant labarrabassada danullar la setmanalaboral de 48 hores i lautoritzaci

dallargar-la fins a les 60 hores?

Per qu ning escup a la cara dunpersonatge com lEmilio Botn que, enplena crisi i sofriment dels ms humils,gosa anunciar que el banc que presideixt un benefici de 10.000 milionsdeuros?

Per qu els poltics, en la seva granmajoria, es mouen per radar o per GPS ino per defensar uns principis?

Per qu els immigrants sn el tema detotes les converses, majoritriament percriticar-los, i silenciem que aporten el7,4% de les cotitzacions a la SeguretatSocial i perceben noms el 0,5% de la

despesa?

7/29/2019 20 - agost - 2008

9/18

9

Com s possible que es puguin retenirimmigrants indocumentats durant 18mesos en aquesta Europa decadent,amb el vot de parlamentaris socialistes!,sense que ens manifestem indignats?

Lincendi de campaments romanesos ila manera de perseguir els gitanos aItlia, no ens recorda res? s Berlusconiuna anticipaci del futur que ensespera?Per qu totes les religions prediquen laregla dor de tractar els altres de lamateixa manera que voldrem que ellsens tractessin i els costa tant doferir (i

acceptar) els seus temples per exercicidel culte daltrescredos?Per qu la

tericamentesquerra humiliaels immigrants?Per qu

lesquerra ja noentusiasma ning?Per qu la pretesaesquerra es limita

a escalfar i comena a aprendre tamba esclafar?

Per qu els representants del G8 (pasosms rics del planeta) han negat ajuda

veritable a lfrica en la seva darrerareuni? Les ltimes notcies quemarriben den Josep Frigola,empordans amb quaranta anys deservei a lfrica, sn dramtiques: ...enpoc temps hi ha hagut un augment depreus del 40%.

Per qu no vaig nixer amb unes bonesulleres de sol incorporades?

Joan Surroca i Sens

Opini sobre el Campionatd'Europa de Futbol

Quantes vegades durant la celebracidel Campionat d'Europa de Futbolheuexplicat el fet diferencial catal? Aqu vala meva experincia:A mi, que no segueixo el futbol i ni debon tros la selecci espanyola, elCampionat d'Europa m'era totalmentindiferent. De fet, vaig aprofitar aquellsvespres per fer llargues passejades enbicicleta perl'Elba,aprofitantque no hi

haviagairebning pelcarrer. I vaigpensar queja passaria lafebre. Per, renoi! Resulta queinesperadament la selecci espanyola vacomenar no noms a guanyar partits,

sin tamb a jugar ms b del que enstenia acostumats. I tot d'una va serl'enrenou: els vens, els companys defeina... tothom se n'alegrava de moltbona fe per mi. Jo vaig explicar al principipacientment que a mi, de fet, m'erafora igual. Que quan es juguen partitsaix, sempre em sap greu pels que

perden, pobres. Que els catalans no

http://pont-blau-hamburg.bloc.cat/post/16007/228539http://pont-blau-hamburg.bloc.cat/post/16007/228539http://pont-blau-hamburg.bloc.cat/post/16007/228539http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num20/berlusconi.jpg','',450,617,1,0);http://pont-blau-hamburg.bloc.cat/post/16007/228539http://pont-blau-hamburg.bloc.cat/post/16007/228539

7/29/2019 20 - agost - 2008

10/18

10

solem anar amunt i avall enlairantbanderes espanyoles, que hi ha uns fetshistrics que no es poden deixar debanda... i tot aix. Llavors va venir lafinal. Espanya contra Alemanya.

No s pas quanta gent em va dir: "Comho fareu a casa vostra? Un de cada,no?"A mi, que no havia vist cap partit. Iel dilluns al mat, ja flamants campions,em van arribar correus electrnics deper tot arreu, i tots comenaven ms omenys aix: "Moltes felicitats, us ho heumerescut de veritat... Heu estat el millorequip." A la feina igual. Tothom sen'alegrava sincerament per mi. Ialeshores confesso que vaig claudicar.Vaig veure que era com fer-los unmenyspreu dir que no m'interessava perres, i fins i tot vaig fer com si men'alegrs. D'una manera racional vaigpensar que si realment havien jugat tan

b, doncs que es mereixien guanyar, iper tant me n'alegro per ells, perqu snprofessionals i en principi apoltics. Vaigdedicar-me a explicar als ms propersper qu no hi havia pantalles gegants perseguir el partit a Barcelona, i per qu esva mobilitzar tanta ms gent a Madrid.Llavors es van anar interessant, fins i totgent que no conec tan b, i vaig poder

explicar els problemes de gesti quetenim a Catalunya i la pocaindependncia comparada amb elsLnder alemanys. Vaig tornar a explicarel problema de la llengua, i per qunosaltres eduquem els nostres fills encatal i alemany, malgrat que l'espanyol,s, i tant, s ms til, i tot de coses aix.Al final, vaig pensar que aix que la

selecci espanyola hagus guanyat fins itot servia per alguna cosa!

Eva Tolosa, Hamburg

La crisi alimentria

Mha arribat a les mans un escrit de laComisin de Justicia y Paz de Sevilla,que reflexiona sobre la crisi alimentria ique, em sembla, val la pena difondrenels contingutsLes Nacions Unides es vancomprometre a combatre i reduir a la

meitat la fam en el mn a la meitatabans de lany 2015. 840 milions depersones pateixen fam crnica i la xifrade famolencs continuar creixent si noes posa remei a aquesta situaci.Qui tla culpa que passi aix?

1/ No la t el creixement dels habitants

de la terra. Des de lany 1960 fins avui, lapoblaci mundial sha duplicat, per laproducci daliments sha triplicat. Aixvol dir que hi ha aliments suficients per atota la humanitat i que en sobren. Entreel que fem malb i llencem els pasosbenestants, i el consum de pasos com

lndia i la Xina que tenen accs a un

7/29/2019 20 - agost - 2008

11/18

11

nivell de benestar i consumeixen molt, faque no es redueixi la xifra de famolencs,sin que creixi.

2/ Biocombustibles. La Uni Europea,

els Estats Units i altres pasos hanapostat pel biocombustible com aalternativa al petroli, el preu del qualsest apujant de forma constant i a unritme molt rpid, i sembla que sesgotaren un termini no gaire lluny. Ms del 20% de la collita de cereals dels EstatsUnits sest derivant per obtenir energia.

3/ El preu del petroli s una altra de les

causes de lencariment dels aliments.Produir-los o transportar-los s cadavegada ms car.

4/ Lespeculaci. Lespeculaci s unaaltra de les causes de la pujada del preudels aliments. El capital inversor cerca

nous mercats i com que el sectorimmobiliari

ha deixatde sernegoci, els

gransinversors

han apostatpel comer dels productes agrcoles deprimera necessitat. Juguen amb unfactor favorable: menjar s necessari idominar aquest mercat s garantia deguanys quantiosos. Hi ha un fetesgarrifs: el comer de cereals est enmans de cinc multinacionals. I espavilatscom sn els capitalistes, nhan retirat delmercat grans quantitats esperant que els

preus sapugin.

5/ Qui paga aquesta crisi? Noms cal unfet per respondre a aquesta pregunta.Els ciutadans de pasos rics gasten el 15% dels seus ingressos per comprararticles de primera necessitat i els pasos

pobres gasten el 90 %, la qual cosa voldir que ara ja no tenen diner percomprar. Aix ha provocat revoltes endiversos pasos: Mxic, Myanmar,Egipte, Marroc, Hait, Senegal, etc.Remarquem un fet espectacular: segonsclculs dorganismes internacionals, perla puja dun 1 % en el preu mundial delsaliments, 15 milions de persones se

sumen a la xifra dels famolencs.

6/ Qu podem fer? Suggeriments:-Collaborem de forma constant igenerosa amb organismes que tenen perobjectiu ajudar els pobres de la Terra(Mans Unides, Critas, Comer Just,etc.).

-Fem treball dinformaci i sensibilitzacien el nostre entorn per tal que esprengui conscincia del problema. Aixser una forta pressi poltica per alsnostres governantsper tal que posin en prctica, almenys,els acords que han pres (0,7 %, objectiusde desenvolupament del millenni, etc.).-No posem els nostres estalvis en fons

dinversi especulatius. Els nostresguanys podrien afavorir lexplotacidaltres persones. Busquem informacisobre fons tics i altres formesdestalviar sense perjudicar tercers.

Vicen Fiol

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num20/crisisalimentaria.jpg','',450,274,1,0);

7/29/2019 20 - agost - 2008

12/18

12

La Resclosa del riu Ter

He anat a veure la Resclosa. Feia moltsanys que no hi havia estat i la nostrasorpresa ha sigut monumental. No em

refeia de lensurt! La carretera sintransitable i plena de sots, per deixar-hi les rodes qualsevol dels vehicles quehi circulen per anar als cuidats horts quehi ha tota vora de la mota. Per avuimhan dit que ara larreglaran. Qui tcura daquesta carretera? I de laResclosa? Sembla talment que enstrobem en un lloc del Tercer Mn i no ala nostra moderna i prspera Torroella, oa Ull, ja que, segons tinc ents, laResclosa s terme dUll.

Ja no hi ha Resclosa, i el nostre riu sestmorint. De qui s la culpa, de lACA, delAjuntament dUll, dels metres cbicsdaigua que van a Barcelona? No ho s.

Com es pot haver abandonat un lloc quehavia sigut tan bonic? Molts anys enrerehavia estat un dels indrets ms bells deles nostres contrades; anar a fer unapassejada fins a la Resclosa eraengrescador, i ara sha convertit en unamena de bosc intransitable, ple demalesa, de romegueres, de brossa... Finsi tot la poca aigua que hi passa troba

barrat el pas pel lloc on sempre haviaestat el seu cam. Una cosa era treure elbosquet darbre blanc que hi havia desdel pas de Gualta fins a la Resclosa, queera molt bonic, amb un corriolet peranar-hi tot passejant, i amb una fontdaigua fresca inclosa, on tamb anavena beure i a refrescar-se tots els hortolans

de prop del riu, cam de la Resclosa. Per

a causa dels freqents desbordamentsdel Ter calia que es tragus aquestbosquet per fer-hi la mota que ja totsconeixem. Per el que ja no entenc sque la Resclosa hagi tingut un

abandonament tan gran, una deixadesatan considerable, com si no fos de ning,com si ja ning no se lestims. Ara shaconvertit en un lloc desagradable,repellent. Qui la cuidava abans? Segurque qui ho feia no tenia els mitjans dequ disposem actualment, i en canvilhem deixat en aquest lamentable estatdabandonament. Tant que volem tenir

llocs per poder-hi fer boniquespassejades a peu o amb bicicleta,passejades que, en aquest cas, fariementre aquests horts que enamoren,cuidats com si fossin jardins! O potser sque aix no s turstic, no s rendible?

Anys enrere el Ter, sense ser un riu

cabals, sempre ens arribava ple i ambun bon corrent daiga quan passavapels nostres pobles. A Torroella japrcticament ha assolit el seu dest final.I la Resclosa era un lloc especial... Erabonic veure-hi laigua, amb fora, saltantla paret de contenci formant una amplai alegre cascada. Aquesta paret va dun

costat a laltre del riu, i es podia veure

7/29/2019 20 - agost - 2008

13/18

13

lliurement. Laigua que hi baixava erarecollida amorosament per les roquesque suportaven la paret, retenint unamica la seva caiguda i fent-la aixsaltirona, enjogassada, transparent... Qui

recorda el que en diem el bramador?Laigua que anava cap al rec del Moldesprs de la contenci que se li feia perdesviar-ne una bona quantitat -ara ja nosutilitza aquest rec- estava controladaper una comporta per deixar passar lajusta que necessitava. Quan no en caliams, laigua sortia lliure i sensecontenci, amb fora, fent un eixordador

soroll quees podiasentir desdun troslluny de la

Resclosa.Aix

provocava

una abundant i blanquinosa escuma queescampava petites partcules daigua queet deixaven fora remullat si tenies lagosadia dapropar-thi massaconfiadament. Aquest lloc, que era tanagradable, era freqentat, els diumengessobretot, per un bon nombre de gentque hi anava cap al tard, a fer una bonicapassejada, o b per nosaltres, els nens i

nenes de Torroella i Ull, que hi anvema fer la berenada i, de passada, a banyar-nos una mica al riu, si ms no els peus, oa jugar a la sorra, que nhi havia molta iera neta, i sobretot a beure laiguafresqussima de la font situada a tocardel riu, a reds duns espessos arbresque li guardaven bona frescor. Sempreens emportvem un got per anar a beure

laigua de la font. El cam era agradable,sobretot des de Torroella, molt msombrads que el que hi menava desdUll. La carretera no era asfaltada,per aix no era cap inconvenient, ja

que difcilment hi passaven cotxes,camionetes, o tractors, que sn els queaixequen un munt de pols en circular peraquests llocs. Els carros o carrets quesutilitzaven en aquells temps per anar alhort o als camps no aixecaven ni gotade pols.

A la Resclosa hi havem passat, quanrem nens i quan ens vam fer grans,agradables tardes destiu. Era un delsmillors llocs desbargiment de les nostrescontrades, i ara... quina pena

Merc Pags

Socorro! de qu i de qui

La meva via Antnia, que va morir lany1969 als 78 anys, era analfabeta i nosabia parlar en castell. Lentenia ms omenys si el dileg no era gaire rebuscat,per ella sempre contestava en catal.Aix ho feia a la parella de gurdies

civils, quan all pels anys quaranta,cinquanta i fins i tot els seixanta,passaven pel masos i venien a casa(lHorta den Manel) segurament amblordre superior de comprovar que totestava en orden. Com que la visita dela parella de gurdies sempre soliaanar acompanyada dun petit piscolabisa base de llonganissa o pernil de la casa,

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num20/resclosa2.jpg','',450,338,1,0);

7/29/2019 20 - agost - 2008

14/18

14

prou que la conversa esdeveniaentenedora i cordial entre la meva via iels agents.

A la gent de les generacions que anrem

a lescola en poca franquista, mai sensva ensenyar oficialment el catal, per elsabem parlar perqu era la llengua decasa. Els que vrem voler aprendrel aescriure, vrem haver desperar a finalsde la dictadura o a principis de larestauraci democrtica anant a classesdadults, en horaris especials, alsvespres.

Si tant es vol que lEspanya actualsidentifiqui amb el territori de laHispnica del temps dels romans (exclsPortugal, s clar), ning pot negar que elcatal s una llengua espanyola i com atal hauria de merixer el mximreconeixement de la Constituci

espanyola i el Govern de lEstat.

Ara que, encara que amb una certatimidesa, fins i tot el govern Zapaterosatreveix a donar suport a les lleisdensenyament catalanes, fa una certapena llegir articles com el que vapublicar al diari El Pas el dia 10 de juliol,signat per Flix de Aza amb el ttol deSOCORRO!, en el qual passava revista(incls el president Montilla) a totsaquells que shavien atrevit a contradirel fams Manifiestosignat per ell ialtres intellectuals espanyols en contrade la discutida immersi lingstica quedes de fa uns quants anys es practica,amb un percentatge elevadssim dxit, a

les escoles catalanes, ja que els alumnes

acaben els estudis sabent perfectamentcatal i castell.

Entre els alludits en el seu article, hihavia lAntoni Puigvert, al qual deia:

Amigo Puigvert, si te lo permiten losprincipios, deja abierto algn puentepara que cuando lleguen los hijos de BinLaden a quemarnos (vivos o en efigie),los cuatro gatos que an nos tomamosen serio a este pas podamos salirarreando hacia lugares msdemocrticos, menos violentos, mscivilizados.

De Aza, que sol viure aLlavi, en el cor delEmpord, hauria desaber que en aquestpoble, no fa ms dunsegle molta gent nosabia parlar castell, tot

i que normalment era lallengua que sensenyava a les escoles. Lagent parlava noms la seva llengua: elcatal. s molt sospits que sexpressidaquesta manera, aquest senyor que solviure en un petit poble del BaixEmpord, una comarca de pas, gensviolenta, caracteritzada per lafabilitat iacolliment de la seva gent envers els

passants o visitants, siguin don siguin.Terra de tolerncia de la qual el bonamic Antoni Puigvert s un clarssimexemple. No tingui por el Sr. Flix deAza, digui el que digui i pensi compensi, que no haur de sortir correntsdaquest pas i menys en tant que hi hagipersones com lAntoni Puigvert. Ens fasospitar que sota la careta victimista

7/29/2019 20 - agost - 2008

15/18

15

dantinacionalista amb la qual el Sr. deAza se sol presentar, samaga unintransigent nacionalista espanyol. Peraix s normal que el govern catalcontinu prenent mesures per assegurar

el manteniment de la nostra llengua.Fins que el senyor de Aza i daltres queamb la careta dinclumes demcratesdefensors de la llibertat, no entenguinque defensar el catal no s anar contraning, sin defensar la llengua histricadun territori del qual ells sn els primersa dir que s espanyol, lEspanya que ellsproposen i defensen no ser possible i el

nostre Parlament haur de continuarproposant lleis per mera supervivnciade la nostra llengua i, a partir daqu, lesescoles catalanes hauran daplicar unsistema, per llei aprovada amb el votfavorable de tots els partits, excepte elPP, que sha demostrat til perqu elsalumnes de Catalunya spiguen parlar i

escriure correctament el catal i elcastell sense separaci ni discriminacidaquests per motius de llengua.

Jordi Bellapart

Fet i fumut...!

A l'aguait del nostre

patrimoni

Les herbes van creixent a la paret de la

Torre de les Bruixes. Si badem, lavegetaci anir fent malb de mica enmica les nostres pedres ms antigues

Crida a la collaboraci

Racons que cal millorar. Feu-nos arribar

les vostres fotografies!

Els Joves escriuen

Any Rodoreda: Narraci

inspirada en lestil de Merc

Rodoreda

Mixeta

Mixeta, has vist quin cel que fa avui? Heanat a la peixateria a comprar sardines ide poc que cau un xfec. Mare meva, simhagus mullat... Amb el constipat queporto! Ah! The comprat sonsos. He vist

lEnriqueta. Tenia ganes de parlar ambella, per es veu que tenia pressa: laseva nta feia 3 anys i li havia de fer una

7/29/2019 20 - agost - 2008

16/18

16

coca per a la guarderia. Portava unvestidet tan bonic... Era del color de lesfulles dun cirerer quan hi toca el sol. Enfi... Ja hi parlar un altre dia. ltimamenttothom va tan enfeinat...! Jo, si volgus,

tamb en tindria, de feina, saps? Per sque, a mi, magrada parlar amb la gentdel barri.

Ai, qu fas ara, Mixeta? ... que et rasquesles orelletes? ... mira que nets, detrapella, eh? Ja tho dic, al final et farsmal i thaur de dur a can Ramon, elveterinari. S! I desprs fas sempre igual,no pares de miolar tota lestona. Comaquell ltim cop que et vaig trobar unapua, b que ten feia, de mal, per no!Tu tossudeta que no volies que ell etrents! ... vine aqu, petitona, va, notenfadis, que ja saps que tho dic per ferbroma de tot aix.

Ala...! Truquen al telfon. Ai, mira,potser ser en Josep: s, home, que elconeixes, el meu nebodet de Sitges, fatemps que em diu que vindr a veurem ia presentar-me aquesta nova companyaque diu que t, per tampoc ha tornat,des daquell dia per Nadal... Som deTelefnica, bla, bla, bla, li farem uncontracte especial, bla, bla, bla... Per

que no ho saben, que la gent de la mevaedat gaireb ja no el fem servir, eltelfon? s ben b que es creuen que hosaben tot, oi, Mixeta? No, no ho era, enJosep.

No creus que seria hora de comenar adinar, maca? Va, esperat un moment

que et portar una manteta perqu

testiguis aqu al sof mentre et preparoels sonsos. Vols que ten tregui lespina?Noms faltaria que tennueguessis. Novoldria pas que tem morissis, gateta.Ai... Quina pena que sento; ara penso en

la meva Roseta, sempre la recordar...Ostres... Ja no hi pensava. Dem hedanar al cementiri, tu. S, noia, s el diade Tots Sants i la Rosa no mho podriaperdonar mai. Pobra filleta meva, i tanpetita que era quan aquella meningitisse la va emportar daquest mn, siencara no havia arribat a la flor de lavida, la meva menuda.

Mira, prou tristeses! Ja nhi ha prou.Escolta qu diuen a TV3: que estrenenun programa nou! Mixeta... Prou dillunsavorrits. Qu etsembla? Tagrada, eh?Si hi hagus enFrederic, ara em diria:

Qu mires, Maria? Unaltre cop sense fer res?I el meu sopar qu, eh?Mira, men vaig al bar iespero que mhagisplanxat la camisa verdaper dem, que tinc unareuni de vens i haigde fer bona planta. Mixeta, tu no vas

conixer el meu home, millor per tu. Eraun bstia. I a sobre em deia quemestimava, que tot ho feia pel meu b,que jo era una bleda de poble i quemhavia despavilar, que sense ell jo noera res. Potser s que era una bleda, perjo me lestimava, en Frederic. Ja ens hova dir, el Dr. Reyner: s difcil que sensurti, la malaltia li ha arribat al pulm. I

7/29/2019 20 - agost - 2008

17/18

17

s que ja li ho deia jo: Frederic, tantspuros no et faran cap b! I mira, veus?Un mal lleig, aix! Aix s el que haaconseguit.Ui! Tens un pl tan aspre com el paper

de vidre. On thas posat, Mixeta? A la llarde foc? Ah, no, noia, aix no es fa!, si noquedars del color de la mitjanit. Sapsqu? Dem et rento.

Si lEnriqueta volgus venir a berenardem... Per est enfeinada. Sempre hoest. I la Llusa de can Barrera estcansada i no vol venir. Per aix s queno ho entenc, ahir la vaig veure sortintde ca lEnriqueta amb uns panellets, tu.Potser els han fet juntes. Vols que etdigui una cosa, Mixeta? A mi tambmhauria agradat anar-hi. Va! Tant seval. Jo ja et tinc a tu, boleta de cot fluix,griseta com el fum i juganera com unabaldufa. Qu faria sense tu?

I els panellets, Mixeta? Lany passat ja noen vam fer. Ni panellets, ni moniatos...S... Tu no ho saps, per la mare els feiabonssims, els moniatos. No se li passavamai per alt! No com jo, ai las... Si ella fosper aqu, com em cridaria. De fet,sempre em cridava, saps? Caram, no tenhe parlat mai, de la mare! No em va fermai cap pet. No s si els trobo a faltar...

Per si ja ten faig a tu, coixinet devellut.Ostres, els sonsos!

Tot cremat.

Helena Resta i Saur

Cinema i EspectaclesEstrenes del mes de agost

A lagost cinema cada dia

Durant el mes dagost els aficionats alcinema poden gaudir del millor cinema ala pantalla del Cinema Montgr. Les gransestrenes del moment i una escollidaselecci de les millors de lany fan que

els nostres visitants destiu i com semprelafici local i comarcal puguin passar unestiu de cinema al noble i elegant localon des de lestiu del 1928 shi celebrensessions cinematogrfiques.

7/29/2019 20 - agost - 2008

18/18

18

Com cada any per la Festa Major es

preparen grans estrenes

Com a ESTRENA DE GRAN IMPACTE esprepara la versi cinematogrfica del

musical de ms xit a tot el mn:MAMMA MIA! pellcula interpretadaper Meryl Streep.

Es projectar durant prcticament totauna setmana, els dies 27, 28, 29, 30 i 31dagost i l

1 de setembre.