20 REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA …

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �

C M Y CM MY CY CMY �

2 0 gener 2012

www.plataforma-llengua.cat

REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

En portada: L'aplicació del Codi de consumAcollida lingüística: Guia Amb el català, xuta i gooool!Art: L'artista Jordi Alcaraz, amb la Plataforma per la LlenguaEntrevista: Mercè Canela i Albert Jané, de Cavall FortJocs i joguines: 8a Festa per al joc i la joguina en català

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


DL:

B-3

245-

2009

EditorialDe governs i de lleisEn portadaL’aplicació del Codi de consumEmpresa i consumVolem piular en català! / El català, lluny de la normalització als avionsAcollida lingüísticaGuia Amb el català, xuta i gooool! / Entrevista a Meri Ilic (Casa Eslava)Cultura i audiovisualSuport total de la Comissió Europea al 50% de quota de català al cinemaArtL’artista Jordi Alcaraz, amb la Plataforma per la LlenguaEducació i universitatsSomescola.cat, una eina útil per al nostre futur nacional / “Immersió!”EntrevistaMercè Canela i Albert Jané, de Cavall FortJocs i joguinesLa 8a Festa per al joc i la joguina en català ja atrau més de 6.000 visitantsConscienciació lingüísticaEl nostre discurs es difon per la ràdio / Fulletó Benvinguts a CatalunyaParticipació i voluntariatEl voluntariat, un valor a l’alçaTerritoriAccions al Tarragonès, al Vallès Occidental, al Maresme i al País ValenciàA més a mésRecull de notíciesOpinió“De la televisió i el català”, de Carles SolàEn el recordMor Enric Garriga i Trullols, activista per l’occità i el català

03

04

06

10

14

16

18

20

24

28

30

31

36

38

38

La Corbella - Plataforma per la [email protected] / www.plataforma-llengua.catTel.: 93 321 18 03 / Fax: 93 321 12 71Seu nacional: Via Laietana, 48 A. Principal 2a. 08003 Barcelona.Àrea Empresa i consum - Àrea Acollida lingüística: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona.Plataforma per la Llengua Maresme: Despatx d'entitats núm. 2. Centre Cultural Calisay. Riera Pare Fita, 31.08350 Arenys de Mar. Tel. 695 19 59 09Plataforma per la Llengua País Valencià: C/ Santa Teresa núm. 10. 46001 València - Fundació La Safor-Valldigne. C/ Na Teresa, 2. 46700 Gandia (La Safor). Tel.: 695 19 59 08Plataforma per la Llengua Tarragonès: Av. Catalunya, 35. 43002 Tarragona. Tel. 654 51 66 88Plataforma per la Llengua Vallès Occidental: C/ Sant Joan, 20. 08202 Sabadell. Tel.: 654 51 67 03• Per a aportacions econòmiques: 2100 0681 08 0200234389

Sumari

A més de l’edició en paper, podeuconsultar La Corbella en el següent enllaç:www.plataforma-llengua.cat/la_corbella

Els articles d’opinió i les respostes a les entrevistes publicades a La Corbella expressen solament l’opinió dels autors o de les persones entrevistades.

Director: Jordi Manent. Redactor en cap: Francesc Reverté. Consell de redacció: Martí Gasull i Roig i Daniel Mundet. Han col·laboraten aquest número: Josep Abad i Sentís, Marc Biosca, Eulàlia Buch, Laura Camps, Teresa Casals, Tona Codina, Joaquim Dorca,Bernat Gasull, Meri Ilic, Judit Jordana, Àlvar Kuehn, Francesc Marco, Francesc Martín i Cubero, Gemma Ponsa, Isabel Romano,Abelard Saragossà, Carles Solà i Eloi Torrents. Fotos: Laura Camps, Casa Eslava, Cavall Fort, Devir, Martí Gasull i Avellán, NeusGrau, Gemma Pera, Mireia Plana i Isabel Romano. Disseny i maquetació: . Impressió: Cevagraf S.C.C.L.

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


03

Editorial

Comencem el 2012 amb la certesa que ara mésque mai cal continuar amb la tasca en favor de lallengua. La situació actual presenta moltesincerteses. No només per l’actual context de crisieconòmica que ens afecta i impacta, sinó tambéper altres factors importants que fan preveure unaofensiva més o menys explícita en contra de lallengua catalana. L’onada expansiva que projecta lasentència del Tribunal Constitucional (TC) sobrel’Estatut i el context polític de l'Estat, amb el nougovern, no ens fa ser massa optimistes respecteel reconeixement de la nostra llengua.

De moment l’ombra allargada de la sentència delTC no deixa de fer-se notar. La defensa del modeld’escola català ha esdevingut una prioritat de país.La coordinadora d’entitats Somescola.cat, en laqual la Plataforma per la Llengua hi ha treballatmolt activament, ha realitzat una tasca de treballunitari que cal continuar, però que cal reforçar ambla feina constant del dia a dia de les entitats.Mentrestant, a Catalunya hem completat el primerany de la legislatura amb l’entrada en vigor del nouCodi de consum i amb un nou acord per tal que escomenci a aplicar la Llei de cinema, mentre encaraestem pendents de la redacció del necessarireglament de la llei. En el primer cas l’aplicació delcodi ha de permetre normalitzar la presència de lallengua catalana en l’etiquetatge de productes iserveis, i així corregir una discriminacióinjustificable. Pel que fa a l’àmbit del cinema, lasituació encara és més complexa. Els fets haurande demostrar el sentit i l’efectivitat de l’acord

assolit entre el Govern i diferents entitats delsector. En aquest context, en els darrers mesoss’han fet diferents crides tant des del Govern catalàcom des d’altres institucions per fer una defensaàmplia i unitària de la llengua. Això il·lustra elmoment en què ens trobem i l’anàlisi compartitque cal una actuació decidida per no nomésavançar, sinó fins i tot mantenir les fites assolidesper la llengua catalana en els darrers anys.

Des de la Plataforma per la Llengua tenim el deurei l'obligació de poder continuar essent l'eina deprogrés útil i de referència en favor de la llengua.Per ser-ho, ens caldrà ser encara més eficients ieconòmics en la gestió dels nostres recursos icapacitats, sense renunciar a ser ambiciosos,innovadors i per sobre de tot efectius. En aquestalínia hem iniciat una campanya per donar a conèixerla nostra tasca i aconseguir més suports per dur-laa terme. Amb el lema “l’ONG del català” volemposar de manifest que de la mateixa manera quemilers de persones a Catalunya donen suport a lesONG que defensen i treballen per la millora delmedi ambient, del territori o per la cooperació aldesenvolupament, també cal trencar esquemes iprejudicis i plantejar en el mateix nivell la feina quefem en favor de la llengua i de la cohesió social delpaís i, per tant, comptar amb un suport similar. Enels propers mesos i anys el paper de les entitatsde la societat civil, com la nostra, serà clau perafrontar els reptes i les incerteses que tenim aldavant. Per això ens cal estar preparats i tenir unsuport encara més ampli.

De governs i de lleis

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


04

El passat 23 de juliol del 2011 vaacabar el termini pel qual totes lesempreses han d’acomplir la Llei22/2010, de 20 de juliol, del Codide consum de Catalunya. Un anydesprés de la publicació de la llei,els consumidors podem reclamarles principals novetats: el dretd’ésser atesos en la llengua oficialque escollim en les nostres rela-cions de consum, el dret de rebretots els contractes i factures encatalà i l’obligació de les empresesde distribuir els productes desti-nats al consumidor català amb lesdades obligatòries de l’etiquetatge(ingredients, dades de seguretat,data caducitat, instruccions d’ús...)almenys en llengua catalana.En aquest darrer aspecte la Plata-forma per la Llengua ha endegatuna campanya per tald’aconseguir l’acompliment gene-ralitzat de la norma esmentada.Aquesta tardor la majoriad’empreses encara distribuïen elsseus productes fora de la legisla-ció vigent. Prova d’això és l’anàlisique va fer la Plataforma per laLlengua de trenta productes em-blemàtics de les trenta marquesmés venudes a Espanya el 2010,segons Kantar WorldPanel.

L’aplicació del Codi deconsum: factor clau per a lanormalitat del català en lesrelacions de consum

Bernat GasullÀrea d’Empresa i consum

>en portada

Només un d'aquests trenta pro-ductes es distribuïa de maneralegal al mercat català d'acord ambel Codi de consum. Paradoxal-ment, en l'etiquetatge d'aquestsproductes s’observava méspresència de llengües com el

Gràfic 1. Exemples d’algunes comunitats lingüístiques més petiteso comparables amb la catalana en relació amb el nombre de parlants,on és obligatori per llei d’etiquetar en les respectives llengües.

alemany a Bèlgicasuec a Finlàndia

italià a Suïssaestonià a Estònia

letó a Lituàniafrancès a Suïssa

macedoni a Macedòniaeslovè a Eslovènia

lituà a Lituàniafrancès a Bèlgica

serbocroat amb alfabet llatí a Croàciaeslovac a Eslovàquianeerlandès a Bèlgica

alemany a Suïssafinès a Finlàndiahebreu a Israel

danès a Dinamarcafrancès al Canadàcatalà a Espanya

txec a Txèquiahongarès a Hongria

portuguès a Portugalgrec a Grècia

0

grec, l'italià, el txec, el danès o elsuec que no pas el català, tot i queaquesta és llengua oficial i pròpiade Catalunya, i ara obligatòria al'etiquetatge.Durant el 2011 la nostra organitza-ció ha fet campanyes de sen- >>

2 4 126 8 10

Milions de parlans

La Corbella-20-DEF.fh11 16/1/12 19:03 P�gina 5

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

050505

El català, una de les llengüesmés desprotegides en l’àmbitsocioeconòmicEls consumidors catalans somuna excepció en el context euro-peu: no hi ha cap comunitatlingüística europea amb un volumsimilar de parlants que no tinguigarantida la presència de la llen-gua pròpia en àmbits com l’etique-tatge, la retolació comercial o lapublicitat. Mentre que la gran ma-joria d’empreses respecten escru-polosament els drets lingüísticsde les comunitats lingüístiquesneerlandesa i francesa de Bèlgica,o l’alemanya d’Itàlia, amb menysparlants que la catalana, en el casespanyol aquestes mateixes em-preses encara no s’han adaptatals nous requisits lingüístics coml’etiquetatge en català, queestableix la Llei 22/2010 del Codide consum. Des de la Plataformaper la Llengua demanem a lesempreses que deixin de fer unaexcepció amb els consumidorscatalans i que acompleixin lanormativa legal vigent etiquetantalmenys en català els productesque distribueixen a Catalunya.

Gràfic 2. Evolució del nombre de disposicions que obliguen aetiquetar en castellà a Catalunya (no es tenen en compte les novesdisposicions si en deroguen una d’anterior).

200

150

100

50

02002

141

2011

199

2010

196

2009

189

2008

181

2007

176

2006

171

2005

165

2004

162

2003

159

sibilització a les personesconsumidores, d’informació a lesempreses i de demanda d’uncompromís institucional per talque l’administració apliqui la llei.En aquest sentit volem destacarla tramesa d’una panera amb pro-ductes etiquetats en català al pre-sident del Govern català, ArturMas, just un dia abans de lafinalització del termini d’aplicacióde la llei (el 22 de juliol). El secre-tari general de la Presidència i por-taveu del Govern, FrancescHoms, va rebre la delegació del'entitat en nom del president i esva comprometre públicament afer aplicar la llei. Juntament amb

la panera es va lliurar un docu-ment amb 10 punts explicatiussobre l'etiquetatge en català i elsaspectes lingüístics que incorporael nou Codi de consum. El docu-ment també posa èmfasi en el fetque des del franquisme el castellàés obligatori a l'etiquetatge de pro-ductes a Catalunya i que actual-ment (desembre del 2011) hi ha199 disposicions que obliguen aetiquetar almenys en castellà.Aquest document es pot consul-tar al web de la Plataforma per laLlengua.

Enllaç de les 199 lleis que imposen elcatalà: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/67

2001

135

2000

133

1999

128

1998

122

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


06

Una nova eina: un manualde bones pràctiqueslingüístiques a l'empresa

Bernat GasullÀrea d’Empresa i consum

Com cal aplicar la normativalingüística a l’empresa? Quinarellevància té el consumidorcatalà en el contextinternacional? Què vol dir actuarde manera responsable en l’úsdel català? ¿Què diu la llei iquines serien unes bonespràctiques lingüístiques enl’atenció al client, a la publicitat,als webs, a l’etiquetatge, en lesrelacions internes a l’empresa...?Totes aquestes qüestions imoltes més s’intenten resoldre,o si més no plantejar, a la novaguia que acaben d’editar la

Plataforma per la Llengua i laFundació Vincle, i que té elsuport de diverses organitzacionsempresarials: A l’empresa, encatalà. Un mercat d'oportunitats.Manual per a unes bonespràctiques lingüístiques al’empresa. S’hi exposen unseguit de pautes mínimes si esvol actuar amb responsabilitat i,a la vegada, es vol ser unareferència per a solucionar algunsdubtes. Els destinataris són elsresponsables del disseny idecisió de les polítiquesempresarials.

Empresa i consum


Composici�n


L’activisme lingüístic pel català a la xarxa viu unbon moment. Bona prova d’això és l’abast i elressò que està tenint la campanya#twitterencatala. La tenacitat dels usuaris va ferque durant el Mobile World Congress deBarcelona el conseller delegat de Twitter fesuna piulada afirmant que la xarxa social seriatraduïda al català.

Arran del retard en la implementació de la versióen català, el setembre de 2011 va sorgir unanova iniciativa: fer una piulada massiva a travésde l’etiqueta #twitterencatala per demanar latraducció de la popular xarxa social al nostreidioma. La iniciativa es va convertir en Trendingtopic del dia a l’Estat espanyol i va rebre elsuport de diferents personalitats del món de lacultura i de l’esport.

Des de la Plataforma per la Llengua, conjuntamentamb el WICACC (Webmàsters Independents en

Català de Cultura i d’Àmbits Cívics) hem volgutposar el nostre granet de sorra per aconseguirque aquesta xarxa social sigui també en català.Així doncs, s’ha elaborat un document en anglèsque descriu, amb dades estadístiques, laimportància demogràfica, econòmica i cultural dela llengua catalana i que s’ha fet arribar al consellerdelegat de Twitter, Dick Costolo, a través delperiodista Albert Cuesta.

Amb aquesta iniciativa volem conscienciar lesempreses multinacionals que el català és unallengua mitjana amb un notable pes econòmic ique la comunitat lingüística catalana és moltactiva a la xarxa i que, per tant, emprar el catalàés perfectament rendible, tal com ho demostrenempreses multinacionals punteres com Googleo Facebook.

Amb l’esforç de tots, estem segurs que benaviat podrem piular en català!

07

Volem piularen català!

Eloi TorrentsÀrea d'Empresa i consum

Mapa europeu que reflecteix la presència i úsde les llengües a Twitter (en groc el català).

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


08

El català, lluny de lanormalització als avions

Eloi TorrentsÀrea d'Empresa i consum

El passat mes de desembre la Plataforma per laLlengua va presentar el segon informe sobre l’ús dela llengua catalana en les companyies aèries queoperen dins les terres de parla catalana, que secentra en analitzar els usos lingüístics en lamegafonia dels avions i en els webs corporatius.L’informe s’ha pogut realitzar gràcies a la col·laboraciódels socis i simpatitzants, que ens han fet arribar250 fitxes sobre els usos lingüístics emprats en lamegafonia dels vols comercials realitzats entre eljuliol de 2010 i el setembre de 2011.

Els resultats ens mostren que en l’àmbit de lamegafonia gravada, el català és utilitzat en el 13,4%dels vols analitzats, a molta distància de l’ús delcastellà (78,9%). Pel que fa a les comunicacionsde la tripulació, el català tampoc gaudeix d’unapresència considerable: només s’empra en el10,8% dels vols, mentre que el castellà ésàmpliament usat (70,8%). En ambdós àmbitss’observa una retrocés en l’ús del català en relacióamb el primer informe que va publicar la Plataformaper la Llengua el juliol 2010.

Una part molt important de la davallada queexperimenta el català en la megafonia és productede la dràstica reducció de l’ús de la llengua catalanaen els vols de la companyia irlandesa Ryanair amborigen o destinació als aeroports de Reus i Girona.Aquesta companyia té subscrit un conveni amb laGeneralitat de Catalunya on es compromet ainformar en català als passatgers dels vols quetenen com a origen o destinació els aeroportsesmentats. Tanmateix, l’incompliment durant el

període analitzat ha estat generalitzat. Altrescompanyies amb base a l’Aeroport de Barcelona,com Vueling o Spanair, malgrat emprar el català enalguns vols, tampoc en fan un ús generalitzat. Coma dada positiva, cal esmentar que American AirLines empra el català de manera normalitzada enels vols que tenen origen o destinació a Barcelona.

En canvi, a la xarxa la situació és més positiva: deles 10 companyies aèries amb un major volum depassatgers transportats a les terres de parlacatalana l’any 2010, 6 ja disposen de web en català.

Com a conclusió podem afirmar que el català téuna certa presència en les companyies aèries queoperen en el nostre país, sobretot en els llocs web,tot i que el seu ús en les comunicacions demegafonia és escàs i esporàdic.

Empresa i consum

Companyies

aèries que

utilitzen el català

en el lloc web

Air EuropaEasyjetIberiaRyanairSpanairVueling

Font: Elaboració pròpia

Air BerlinAir NostrumLufthansaThompson Airways

Companyies

aèries que no

utilitzen el català

en el lloc web

Podeu consultar l’estudi a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/88


Composici�n


09

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Per via de La Corbella o del butlletíelectrònic de notícies, segur queesteu informats de la preparaciód’una guia d’acollida per al món del’esport, un projecte impulsat per laPlataforma per la Llengua i laFundació Futbol Club Barcelona. Avuila notícia és que ja la l’hem batejat:Amb el català, xuta i gooool!.Aquesta publicació es preveupresentar-la al gener, i compta ambels pròlegs d’Òscar Escuder,president de la Plataforma per laLlengua, i Sandro Rosell, presidentdel Futbol Club Barcelona. Per tant, el club dóna unrelleu molt especial a la guia i constata que tant laFundació FCBarcelona com el propi F.C. Barcelonadonen suport al paper de la llengua catalana com avertebradora de la pluralitat lingüística de casa nostrai com a eina d’integració i cohesió socials.

De cares conegudes, a la guia, en trobeu unesquantes. Estem molt satisfets perquè molta gent hiha donat suport tot aportant les seves anècdotes ofent-hi les seves reflexions, i això en una publicacióés sinònim d’ampliació de la difusió. Per exemple,els mítics jugadors del barça Andrey Xepkin, GabyCairo i Eusebio Sacristán ens revelen com han arribata parlar el català. I periodistes de renom com AntoniBassas, Joaquim Maria Puyal i Enric López Vilaltaens expliquen anècdotes que han viscut de primeramà amb la llengua i l’esport com a protagonistes.

Per tot plegat, som davant d’una guiapionera, ja que és la primera que ensparla del paper fonamental que potfer el català en l’acollida lingüísticaen el món de l’esport i perquè posaa l’abast molts recursos per fer-hopossible. I esperem poder-la difondreentre totes les federacions, clubs ientitats esportives d’arreu, perquè laguia és vàlida per a tots els esports—tot i que té un regust molt“futboler”. Aquest és l’objectiuprioritari: que la guia arribi alseducadors i als entrenadors, als

esportistes i als beneficiaris de l’esport i, també, ales famílies. Perquè els valors de l’esport i lespossibilitats socials que obra el català són unpatrimoni de casa nostra que cal estendre a tothom.

Amb el català,xuta i gooool!

10

Marc BioscaÀrea d'Acollida lingüística

Incorporació de noves entitats a la xarxa.L’Associació Cultural Mexicano Catalana (MEXCAT)i l’Associació Cultural Catalana Polonesa (ACCP)s’han adherit a la xarxa d’entitats que dinamitza laPlataforma per la Llengua des de l’any 2005. Ambaquestes dues incorporacions ja són 24 les entitatsde persones immigrades que formen part d’aquestprojecte que té per objectiu promoure l’intercanviintercultural i fomentar la participació social de lespersones nouvingudes a través de l’adopció de lallengua catalana.

Acollidalingüística


Composici�n


La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle haneditat 5.000 petites guies de conversa en forma detargeta de butxaca pensades per al personal derestaurants, bars i granges. Inclouen un vocabulari ifrases en català i la traducció en una d’aquestesllengües: àrab, urdú, xinès, castellà o anglès. Sen’han editat cinc models, un per a cada llengua detraducció, de manera que puguin ser una einapràctica per a la majoria dels treballadors del sectorque tinguin coneixements insuficients de català. Lestargetes també es distribuiran entre els consumidors,perquè quan es trobin en situacions de baixa o nul·lacomunicació en català puguin facilitar-les al personalque els atén i millorar, així, aquest dèficit d’atenció.

Les targetes inclouen (i tradueixen a les llengüescorresponents) el repertori bàsic de salutacions ("bondia", "adéu-siau", etc.) i diverses expressionsrelacionades amb l'atenció al client en un establimentde restauració ("Què voleu prendre?", "Teniu taulareservada?", etc.). També s'inclou un petit vocabulari

de termes relacionats amb el sector, com ara "cafè","tallat", "entrepà", "compte", "canvi", etc. així com elsnúmeros de l'u al deu i les desenes fins a cent.

Les dues institucions que promouen la campanyapel català al sector de la restauració pretenen, através d'aquesta eina pràctica, promoure elcompliment del dret dels consumidors recollit a laLlei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum deCatalunya, que fixa que les persones consumidorestenen dret, d'acord amb el que estableixen l'Estatutd'Autonomia i la legislació aplicable en matèrialingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en lallengua oficial que escullin (article 128-1, 1). Lacampanya també serveix per a recordar altresobligacions específiques que tenen les empreses derestauració en relació amb la llengua, com ara facilitarles cartes de plats i de vins o tenir els rètols delsestabliments amb els preus dels serveis en català.

Un cafè amb lleto un cafè amb gel?

11

Gemma PonsaÀrea d’Acollida lingüística

Podeu veure els diferents models a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/86

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Presentem el llibretBuna al català, una petitaguia adreçada a lacomunitat romanesaEl juliol passat es va presentar aBarcelona, en el marc d’unamissa ortodoxa, Buna al català,un petit llibret bilingüe (en catalài romanès) adreçat a la comunitatortodoxa i de parla romanesa. Elllibret ha estat editat per laPlataforma per la Llenguaconjuntament amb la ParròquiaOrtodoxa Romanesa Sant Jordide Barcelona i amb l’AssociacióRomanesa de Catalunya(ASOCROM), i el seu objectiu ésmostrar els vincles quehistòricament hi ha hagut entre

les realitats romanesa i catalanai apropar la llengua del país a lapoblació romanesa de religióortodoxa que ha arribat a casanostra durant els darrers anys.

Properament tenim previst ferun nou acte de presentació de laguia a la població lleidatana deGuissona, on actualment quasiun miler dels habitants de lapoblació són d’origen romanès.

12

Eulàlia BuchÀrea d’Acollida lingüística

Podeu consultar la guia a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/84

El Lip dub per la llengua ja supera les 170.000 visites. El Lip dub perla llengua, una iniciativa organitzada per la Plataforma per la Llengua i23 entitats de persones immigrades amb l'objectiu de reivindicar l’ússocial del català, ja supera les 170.000 visites. A més de les pròpiesvisites, cal destacar la quantitat de comentaris que ha rebut. Per totplegat, donem per aconseguit l’objectiu que ens havíem marcat a l’horad’iniciar el projecte, que no era altre que, d'una manera lúdica i original,difondre el paper del català com a llengua comuna i de futur en la nostrasocietat. Ja us avancem que de cara a aquest Sant Jordi estem pensantde fer una altra acció que tingui en compte aquests tres eixosfonamentals: la participació activa de les actuals 24 entitats formantsde la Xarxa d’Entitats, la simbolització i l’impuls del català com a llenguacomuna i les noves tecnologies com a mitjà per a dur-la a terme.

Acollidalingüística

Podeu veure el lip dub a: www.youtube.com/plataformaxllengua

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Meri Ilic és escriptora, narradora,somiadora i presidenta del’Associació Casa Eslava, puntde referència dels eslauspresents a Catalunya i un lloc detrobada de tots els que creuenen el futur d'un país intercultural.De pares serbis, va néixer aCroàcia, va viure a Iugoslàvia iporta 16 anys vivint a Catalunya.

1311

Presideixes l’Associació CasaEslava. ¿Quins objectius et vasplantejar en el moment quevas fundar l’entitat?Al principi va ser l’acostament decultures eslaves i catalanes, peròen molt poc temps s’ha vist queportem diàleg entre moltescultures i religions i que som unpont d'interculturalitat.

Quin va ser el teu primercontacte amb la llenguacatalana?Fa 16 anys. En arribar no enteniaperquè hi havia dues llengüesque no sabia i em va sorprendreque ningú parlés anglès. Com afundadora i presidenta de CasaEslava des del primer dia em vaigadonar que en la població eslavahi havia dos grups: un que deseguida parlava català i estavaintegrat a la societat catalana i unaltre més tancat que no coneixial’idioma del país i feia la seva vidaen guetos ètnics.

¿Creus que pot beneficiar alcol·lectiu eslau el fet de tenirla pàgina web de l’associacióen català?És una cosa imprescindible avuien dia. Amb cada nova llenguaque parlem ens enriquim més,però si parlem l'idioma de paíson vivim aquest serà de debò lanostra nova pàtria.

¿Quin paper creus que juga lallengua en el procés d’inclusióde les persones nouvingudes?Si no parles l’idioma dels teusveïns mai et sentiràs partd'aquesta societat.

Quin consell donaries alseslaus que s’estableixen alnostre país?Que primer aprenguin català, quetrobin almenys un amic catalàque sigui un referent i aixídescobriran els costumscatalans. Després tot semblaràmenys difícil.

Entrevista feta perEulàlia Buch

Presidenta del’Associació Casa Eslava

Perfil

Meri IlicEntrevista a

FOTO: CASA ESLAVA

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


14

Cultura iaudiovisual

Pel que fa al conveni de col·laboració entre elDepartament de Cultura, el Gremi d’Empresaris deCinemes de Catalunya i FEDICINE, del proppassat26 de setembre, la Plataforma per la Llengua vamostrar-se satisfeta pel desbloqueig de la situaciócreada i l’establiment de quotes de cinema en catalàdesprés de 6 mesos de vigència de la Llei delcinema de Catalunya. Tanmateix, no amaguem lanostra preocupació per l’adequació del convenisignat amb els objectius fixats en la Llei vigent, queestableix el 50% de l’oferta en català per al 2018.Una llei, recordem-ho, que va ser aprovada el 2010per la majoria del Parlament de Catalunya, amb tansols els vots en contra del PP i Ciutadans - Partidode la Ciudadanía.

Així, i a grans trets, pensem que l’acord amb elGremi i FEDICINE li falta recorregut. Sobretot pertres motius: primer, perquè la previsió del 35% decinema en català per al 2017 pot quedar claramentcurta davant el termini que fixa la Llei per al 2018;segon, perquè en cap lloc del text apareix unagarantia de l’acompliment de les quotes (també esparla d’un 11% al 2012) i, per tant, d’un avençobligatori del català en els propers anys; i tercer,perquè es diu que l’increment que es produeixi deldoblatge i subtitulat en català anirà totalment acàrrec de la Conselleria de Cultura. Aquest darrerpunt no és només controvertit sinó, al nostre

entendre, difícil de justificar. Perquè potser ésnecessària una promoció del cinema en català,després de tants anys en què s’ha forjatobligatòriament l’hàbit de veure cinema en castellà;o, fins i tot, potser també és necessari que les salesd’exhibició rebin un cert ajut per a l’adaptaciótecnològica, tal com ha passat en altres països.Però el fet que els nous títols i les còpies en catalàsiguin pagats amb diners públics, quan de fet hi hauna llei que clarament obliga a la indústria a fer-se’ncàrrec, es fa difícil d’entendre. Per tot plegat, desde la Plataforma per la Llengua esperonem elGovern perquè aprovi aviat el Reglament de la Lleidel cinema, que ha de marcar uns terminis adequatsals objectius de la Llei i uns requisits legalscorresponents perquè s’apliqui de forma efectiva.

Valoració sobre el nouconveni de Cultura ambla indústria del cinema

Gemma PonsaÀrea de Cultura i audiovisual


Composici�n


15

Des de la Plataforma per laLlengua hem rebut amb moltasatisfacció la resposta de laComissió Europea (CE) que s’hadonat al recurs presentatl'octubre del 2010 pels dosmembres del Partit Popular alParlament Europeu, SantiagoFisas i Pablo Arias. Elseurodiputats populars van feruna interpel·lació parlamentàriaal comissari de Mercat Interior iServeis, Sr. Michel Barnier, enquè van denunciar que la novaLlei del cinema de Catalunya“vulnerava manifestament” lesobligacions imposades pelTractat relatives a la lliureprestació de serveis entre estatsmembres.

Davant d'aquest fet, i mentre laCE estudiava jurídicament el cas,la Plataforma per la Llengua vaenviar cartes al comissarieuropeu de Mercat Interior, a laDirecció de Mercat Interior iServeis i també als eurodiputatscatalans, en què s’explicava la

situació del català al cinema ise’ls adjuntava l'Estudi sobre lespràctiques i legislacions entornde la llengua al cinema endiversos països europeus,Quebec i Catalunya, publicatl’any 2010 per l’entitat. Elsresultats d'aquest estudi posenen relleu la situació excepcionaldel català al cinema en elcontext europeu i nord-americà.Posteriorment, la Plataformatambé va enviar als eurodiputatscatalans una sèrie de preguntesdocumentades relacionadesamb la situació actual del cinemaen català per tal ques'exposessin al ParlamentEuropeu i a la Comissió Europea.L'11 d'abril passat van entrar perregistre al Parlament Europeu, jaque han anat apareixent al weboficial d'aquesta institució.

Així doncs, un any després de lapresentació del recurs, elcomissari europeu de MercatInterior, Michel Barnier, ha avalatl'increment del català que

estableix la Llei del cinema deCatalunya, una llei que va seraprovada per la major part delParlament català el juny del 2010amb 117 vots a favor i només17 en contra. D'altra banda,Barnier no només no haqüestionat l'increment del'oferta en llengua catalana queestableix la Llei, sinó que tambéha considerat que aquesta dónaun tracte privilegiat al castellàrespecte les altres llengüeseuropees, ja que creu que no caldoblar o subtitular els films enversió original en castellà. Peraixò, després d’aquestaresolució, s’obrí un període dedos mesos perquè el Governespanyol ho remetés a laGeneralitat de Catalunya, la quals'encarregaria de modificar eltext de la Llei per treure aquesttracte de favor cap al castellà.

Suport total de la ComissióEuropea al 50% de quota decatalà al cinema

Gemma PonsaÀrea de Cultura i audiovisual

Podeu consultar l’estudi a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


L’artista Jordi Alcaraz,amb la Plataformaper la LlenguaJoan Brossa, Josep Guinovart, Perejaume i Antoni Tàpies són grans artistes que han creat obres d’art pera la Plataforma per la Llengua com a entitat referent en llengua catalana. El passat 2011, l’artista JordiAlcaraz, d’anomenada internacional, va idear una nova obra per a la nostra organització titulada Dejuni. Estracta d’un múltiple amb elements esculturals del qual s’han realitzat 35 peces amb matèries originalscadascuna, numerades i signades. Per a la Plataforma per la Llengua és un gran honor que Alcaraz s’afegeixia la nòmina d’artistes esmentada anteriorment i que aposti tan clarament en favor de la llengua catalana.L’entitat li ho agraeix. L’obra, de prestigi, no us deixarà indiferents. Les 35 peces estan a disposició de quien vulgui adquirir, i ajudarà la Plataforma per la Llengua, d’acord amb la voluntat de l’artista, a seguirtreballant per la llengua catalana. Si esteu interessats a adquirir l'obra, truqueu al 93 321 18 03 o envieu-nos un correu a: [email protected]

Art

16

Martí Gasull i RoigMembre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

FOTO

: MA

RTÍ

GA

SU

LL I

AV

ELLÁ

N


Composici�n


17

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Educació iuniversitats

18

En l'àmbit educatiu, totes les entitats que formemSomescola.cat treballem per als mateixos objectius:continuïtat de l'escola catalana en llengua icontinguts i que tingui com a eixos l'equitat, lacohesió social i l'excel·lència.

La realitat que es viu a Catalunya, a l'Estat espanyoli a Europa fa ben evident que, en el redreçament

d'aquesta situació, l'escola, com a paradigma de laformació dels joves, ha de tenir un paperdeterminant. Ara, més que mai, ens calen escolesque no hagin de perdre energies responent aprovocacions polítiques i que es dediquin amb totaintensitat a la preparació de l'alumnat per fer-lo apteper afrontar els reptes personals i col·lectius que elnou model de societat ens planteja.

Necessitem, volem, exigim que el nostre Parlamentpugui dissenyar l'escola que respongui a lesnecessitats del nostre alumnat i del país i que, pelque fa la llengua, continuï amb el català com allengua vehicular dels aprenentatges i es garanteixique, com fins ara, en acabar l'escolaritat obligatòriaels joves siguin competents en català, la llenguapròpia del seu país, en llengua castellana i en anglès.Voler canviar el nostre model educatiu és unaingerència que desestabilitza, és una aventura deresultats incerts i crea enfrontaments innecessarisi molt perillosos per a la convivència.

Somescola.cat es va constituir com a resposta a lasentència del Tribunal Suprem que es basava en laprimera sentència del Tribunal Constitucional contral'Estatut i que posava en perill la metodologiad'immersió en considerar que, si bé el català podiacontinuar essent llengua vehicular delsaprenentatges, el castellà també podia ser-ho.Somescola.cat es va activar el mes de setembre,quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,el mateix que té un índex de català preocupant enels seves actuacions, va llençar l'ultimàtum perquè,

Somescola.cat, unaeina útil per al nostrefutur nacional

FOTO CEDIDA

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


19

en dos mesos, la Generalitat apliqués la sentènciadel Tribunal Suprem. Aleshores es van encendretotes les alarmes. El món educatiu i la societat civilvan intuir que estàvem a punt de traspassar unalínia vermella essencial per al nostre esdevenir coma nació. Estava en joc la continuïtat de l'EscolaCatalana, un èxit de la nostra democràcia, unpatrimoni col·lectiu i una de les millors eines pergarantir la cohesió social.

Somescola.cat va cridar a la mobilització el primerdia de classe: el 12 de setembre milers i milers deciutadans de Catalunya es van aplegar davant delsajuntaments de cada ciutat i poble amb un sol crit:“Per un país de tots, escola en català”. El dia 15 desetembre el Tribunal Superior de Justícia deCatalunya paralitzava l'ultimàtum. Pocs diesdesprés, per commemorar el Dia Europeu de lesLlengües, Somescola.cat va proposar a les escolesuna actuació més pedagògica. Es va demanar alsnens i nenes que triessin la paraula, en català, quemés estimaven i, a la tarda, a la Universitat deBarcelona, hi va haver un acte acadèmic que avalavala metodologia de la immersió i els seus resultatsdes de la psicologia, des de la pedagogia i des dela pràctica docent.

Les espases estan, encara, enlaire. A Somescola.catno hem abaixat la guàrdia. Continuem juntstreballant amb l'objectiu de defensar l'escola que elnostre Parlament ha aprovat per millorar-la i per fer-la útil, i per donar resposta als reptes que la societatcatalana té plantejats en el dia d'avui.

Teresa CasalsÀrea d’Educació i universitats

La Plataforma per la Llengua, juntament amb elcol·lectiu The Catlanders, va començar elproppassat setembre la campanya “Immersió!”,que té per finalitat complementar i popularitzar lacampanya educativa del Somescola.cat en defensade l’escola catalana i el seu model pedagògic. Estracta d’una campanya fresca que té com a imatgeun submarí i que de moment ja ha fet algunesincursions a través de la xarxa, en un acte celebrata la Universitat de Barcelona per Somescola.cat, itambé en una immersió col·lectiva feta a Torellóque va comptar amb la implicació de més de 1.000infants d’entre 0 i 12 anys. La nau del #catalaalataccontinuarà el seu periple al llarg del mediterrani.Estigueu amatents de les pròximes immersions!

Campanya“Immersió!”

FOTO: LAURA CAMPS

Laura CampsPlataforma per la Llengua

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Entrevista

Com valoreu la celebració dels 50 anys de CavallFort? És un signe de normalitat d’una revista queva néixer dins un temps d’anormalitat?Albert Jané: celebrem el fet d’haver fet 50 anys d’unamanera molt positiva. Em sembla que contrasta ambmoltes altres coses que no poden adduir un desenllaçtan feliç. Ens sembla que, malgrat les dificultats,confiem que, de la mà de Mercè Canela, que enporta les regnes actualment, Cavall Fort sobreviuràuns quants anys més. Posem uns 50 anys més.

Mercè Canela: [riu] jo també hi confio, Albert.

A més de ser escrit en català, quins altres valorscreieu que transmet Cavall Fort?M.C.: És tota una manera de veure el món i de pensaren l’infant i de la manera que t’hi adreces i el que livols donar i com el vols tractar. Evidentment hi haamor al país, hi ha amor a la llengua, hi ha la consciènciade ciutadà i de pertinença a una determinada culturai a un determinat país però amb la voluntat de ser ide transcendir, de conèixer tot el món.

A.J.: Jo hi podria afegir que hi ha hagut una granpreocupació per la no transmissió de valors negatius;per exemple, el triomfalisme.

Quina creieu que ha estat la funció principal deCavall Fort? Respecte el 1961, la revista ha canviatgaire els seus objectius? Quina és la funció principalque hauria de desenvolupar en aquests moments?A.J.: Abans dèiem que la funció essencial de CavallFort era familiaritzar els nois i les noies de Catalunyaamb l’expressió escrita de la pròpia llengua. I encerta manera ho continua essent, encara que lescoses hagin canviat.

M.C.: L’objectiu és que tinguin una revista de qualitat.La revista és una part del lleure, i des de Cavall Fortpodem donar-los una informació des de diversospunts de vista i provocar la curiositat i les ganes desaber més coses. Cavall Fort el que pot fer és obrirfinestres.

¿Creieu que a dia d’avui la revista continua essentcapdavantera, en tant que innovadora, com hofou els anys seixanta, setanta i vuitanta? Per quintipus de còmic i vinyetes s’aposta ara?M.C.: Si és capdavantera o no, no t’ho sabria dir. Elque intentem és fer una revista que sigui per alslectors d’avui. Crec que una de les claus de la revistaés que ha pensat en els lectors que tenia en cadamoment, sense deixar de ser Cavall Fort. Continuemmolt en el còmic de línia clara, continuem agafantcòmic de Dupuis, Dargaud, Lombard... i els clàssics.I continuem intentant mantenir l’equilibri entre còmicde fora i còmic d’autors d’aquí.

¿En xifres quina ha estat l’evolució desubscriptors i de vendes a Cavall Fort des delsinicis, el 1961, fins ara el 2011?A.J.: Del primer número se’n van fer 10.000exemplars. Molts d’ells van servir per a ferpropaganda de la revista, que sortia cada dos mesos.I després va anar augmentant. Durant una sèried’anys hi havia un sobretiratge d’alguns númerosque pagava La Caixa: hi havia moments que se’ntiraven 60.000 exemplars, a més del tiratge normal.

M.C.: Hi va haver un moment, cap als anys setanta,que hi va haver uns 23.000 subscriptors. Ara entenim 13.000. Ens mantenim bastant bé, però ara

20

Entrevista feta perJordi Manent i Isabel Romano

Mercè Canela i GarayoaEscriptora i directora de Cavall Fort

Albert Jané i Rieragramàtic, activista culturali ex-director de Cavall Fort

>>


Composici�n


“Cavall Fort, que neix des del principiamb la voluntat de fer país, ha de fer‹‹com si›› fóssim normals”

21

FOTOS: CAVALL FORT

Mercè Canela i Garayoa (Sant Guim deFreixenet, Segarra, 1956) és escriptoraespecialitzada en literatura infantil ijuvenil i traductora. Estudià arqueologiaa la Universitat Autònoma de Barcelona.Ha treballat de bibliotecària a la UAB icom a documentalista a la ComunitatEuropea (1986-1994). Ha publicat mésd’una vintena de llibres de narrativainfantil i juvenil, i ha guanyat diversospremis literaris. La seva obra, detemàtica variada, ha estat traduïda al’anglès, castellà, suec, èuscar, gallec,bretó i sard. Alhora, ha traduït llibres del’alemany, el castellà, el francès i l’italiàal català. El 1980 entrà a formar part delconsell de redacció de Cavall Fort, i n’ésdirectora des de 1998. També dirigeixEl tatano.

Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930) éslingüista, escriptor i traductor. Vaestudiar peritatge mercantil i treballà ala banca, però sobretot ha conreat elcamp de les lletres. Des de 1958 fouprofessor de català per a adults. El 1963entra a la redacció de Cavall Fort i, entre1979 i 1997, n’ha estat director. Hatraduït més d’un centenar d’àlbums decòmics per a Cavall Fort i per a diverseseditorials. És el creador de l’encertadatraducció de Les Schtroumpfs per Elsbarrufets. Ha col·laborat al diari Avui i hapublicat diversos llibres d’intenciódivulgativa relacionats amb la gramàticai lingüística catalana, a més de llibres dememòries, de narrativa infantil i juvenil,de poesia i d’excursionisme. Ésmembre de l’Institut d’Estudis Catalans.Ha rebut diversos premis i distincions.

Perfils

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Entrevista

22

“Va ser aquí que va començar el gran boom delmanga amb la Bola de drac... i va començar encatalà. I després? Va passar al castellà”

el que també ens va bé és El tatano, que té 7.000subscriptors. I si sumes els subscriptors d’unarevista i l’altra tornes a tenir un grup de subscriptorsd’uns 20.000.

¿A dia d’avui Cavall Fort forma part d’aquella partnormal del país o ha de suplir alguna mancança?M.C.: Cavall Fort, que neix des del principi amb lavoluntat de fer país, ha de fer “com si” fóssimnormals. Aquesta idea d’actuar amb normalitat ésuna manera de fer-te normal.

Heu parlat abans d’amor a la llengua. A granstrets: com tracta la llengua Cavall Fort?A.J.: Hi va haver la idea essencial que fos unllenguatge totalment correcte però assequible, icom més acostat a la llengua parlada, millor. És adir, desproveït d’artifici. Teníem la preocupació derecórrer al llenguatge viu i correcte, literàriamentdigne, que oferís uns bons models de la llengua.

¿Creieu que el sector del còmic, original o traduïtal català, ha anat guanyant pes en el mercat desque hi ha democràcia fins ara?A.J.: El còmic ha perdut pes. Sí, molt de pes. Hihavia un moment que semblava que el còmic encatalà era una cosa important des del punt de vistade producte comercial i de mercat. Hi havia tres oquatre editorials que publicaven còmic en català:Joventut, Grijalbo, Norma, Casals... I Glénat algunacosa. Ara no publiquen gairebé res.

M.C.: La sensació que tinc és que hi va haver unmoment que hi havia molta més presència de còmicinfantil en català. En realitat va ser aquí que vacomençar el gran boom del manga amb la Bola de

drac... i va començar en català. I després? Va passaral castellà. Ara vas a les seccions de còmic i devegades costa molt trobar els àlbums en català. Arabé, diria que des de fa uns dos o tres anys hi hauna mica de revifalla.

I l’evolució del sector del cinema infantil i juvenilcom el veieu?A.J.: No el conec, perquè nosaltres vam haver deplegar l’activitat que fèiem conjuntament amb DracMàgic i Rialles perquè no era viable. Vivint desubvencions podíem anar doblant pel·lícules. Hiposàvem molts esforços i hi anava molt poca gent.

M.C.: L’experiència de Cavall Fort, Drac Màgic iRialles va portar a doblar 41 pel·lícules infantils alcatalà. Van fer una feina pionera, però van tenirmoltes dificultats perquè hi anés gent. En part erafalta d’interès, però en bona part també hi havia elproblema que, en el món del cinema, o ets presenten moltes sales en zones cèntriques, o la gent noet coneix. És molt important la promoció.

Jané, sabem que ho ha respost en d’altresentrevistes, però cal que consti aquí. ¿Com se liacudí importar a les terres de parla catalana Elsbarrufets, les aventures de Jan i Trencapins,Lucky Luke? Estava al dia d’aquest tipus de còmicque s’estilava a Bèlgica? Expliqui’ns, també, comva triar el nom de “barrufet” per traduir LesSchtroumfs al català.A.J.: Jo no hi vaig intervenir per res, en la descobertadel còmic franco-belga. Vers el 1963, devien serJosep Tremoleda i Ricard Tusell, havien descobert,mirant què es feia a Europa, la revista Spirou. Van


Composici�n


“En el món adolescent comencen a entraro consumir altres menes de productes enquè el català té molt poca cabuda”

trobar que a Spirou hi havia personatges que podienser molt útils per a Cavall Fort. I en van demanardos, La patrulla dels castors i Jan i Trencapins. Pelque fa a Els barrufets, cal dir que eren unspersonatges secundaris de la història La flauta delssis forats, de Jan i Trencapins. I hi sortien elsbarrufets, i es deien els “schtroumfs”, i algun nomo altre se’ls havia de posar. La paraula “barrufet”no és original, perquè és ben sabut que a Mallorcasignifica el dimoni, oi? Em feia molta gràcia perquèhi havia un escriptor mallorquí que es deia GabrielAlomar, del qual el meu pare era un gran admirador,que li deien “barrufet”, perquè era d’idees liberalsi molt anticlerical. Potser això va influir. Però vaigpensar que “barrufet” originava el verb “barrufar”,que era eufònic i expressiu, i vaig triar aquest nom,que va tenir un cert èxit.

¿Creieu que en el món de l’oci hi ha una barreraentre el món infantil i juvenil? Perquè en l’infantilhi ha molta cosa en català i en canvi en el juveniles perd, tot això.M.C.: Sí, potser en el món infantil hi ha més cosa:hi ha més jocs, més pel·lícules, el Súper 3... Encanvi, en el món adolescent comencen a entrar oconsumir altres menes de productes (els jocs, elsvideojocs, Internet) en què el català té molt pocacabuda. El món audiovisual, que és molt complex,té molt poc interès pel català; tot funciona en castellào directament en anglès. És aquella cosa de no cal.És aquest món global en què la qüestió de la llenguaes dilueix molt més.

El 2011 es tanca amb una trista notícia, i és quetanca la veterana revista Tretzevents, que va néixer

el 1951, per tant, 10 anys més gran que CavallFort. Malgrat aquesta notícia, com veieu la situacióde les revistes infantils i juvenils escrites en català?M.C.: A mi em sap molt greu que Tretzevents hagide tancar. Segurament el suport que els ha faltat aTretzevents, que també ens ha afectat, ens ha trobata nosaltres en una situació una mica més sòlida queens permet tirar endavant. De tota manera, hi continuahavent una sèrie de revistes infantils en català (Eltatano, Piu-piu, Súper 3, Cuca fera, Reporter doc,Tiro-liro...), i jo espero que la cosa pugui continuar.

A.J.: El fet que hi hagi tres revistes infantils deBayard, una empresa francesa que es mou perinterès econòmic, demostra en certa manera laviabilitat del producte.

Quin futur li augureu a la llengua catalana engeneral?M.C.: Jo sóc molt poc de la bola de vidre. Sóc unapersona que alhora sóc optimista i no ho sóc. Pensoque vivim una situació de molta barreja i d’una pressiótan brutal d’una altra llengua que té molts més mitjansque nosaltres i que a més ens ho fa molt difícil.Aleshores aquí hi ha d’haver el convenciment decadascú, la sensació de normalitat i de dignitat: evitarel canvi automàtic de llengua, per exemple.L’administració, però, també hi ha de fer el seu paper.

A.J.: Jo, per resumir-ho, i assumeixo tot el que ellaha dit, diria que em sembla que s’ha de ser optimistatàctic, no? Optimista per principi, però tàctic, ésclar.

23

Per a més informació: www.cavallfort.cat

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


24

Jocs i joguines

Per vuitè any consecutiu el passat 26 de novembreva tenir lloc la Festa per al joc i la joguina en català,organitzada per la Plataforma per la Llengua i perConsum Català. Aquesta festa lúdica es tornà acelebrar, entre les 11 i les 18 hores, al passeig deSant Joan de Barcelona, entre els carrers deProvença i Còrsega i va comptar amb l'assistènciade més de 6.000 persones. Entre les activitats dela festa del 2011 hi havia la cercavila del grup LaTabola, d’animació itinerant, l’espectacle“Birondon, birondona i birondeta”, del mateixgrup, i l’espectacle musical “Família Fesxup”, delgrup Pep Puigdemont i Sidrus.

La festa començà a les onze del matí ambl’obertura de diversos tallers i el castell inflable,que estigueren oberts tota la jornada. Enguany,però, hi hagué diverses novetats: d’una banda,l’Espai Verbàlia, en què Màrius Serra i Oriol Comasinterpel·laren el públic mitjançant la posada enescena del joc Verbàlia, de l’empresa Devir, ambl’anomenada “enigmística”. Fou el mateix MàriusSerra qui féu la primera lectura del manifest, lamatinal; la segona lectura recaigué sobre MapiTravessa, integrant de la comissió joguines. Lafesta comptà amb la presència en una carpa delConsorci per a la Normalització Lingüística (CPNL),un servei de bar i una rifa de tres lots de jocs ijoguines en català. A més, en un dels tallers del’espai d’acollida lingüística s’hi van dur a termejocs tradicionals de l’Associació Cultural MexicanoCatalana (MEXCAT) i del Centro Boliviano Catalán.

La 8a Festa per al joc i lajoguina en català ja atraumés de 6.000 visitants

Jordi ManentÀrea de Jocs i joguines

Ja és sabut que la festa de la joguina té com aobjectiu reivindicar que les joguines que els infantsreben cada any per Nadal i Reis incloguin el catalàen tots els suports lingüístics, tant impresos comelectrònics. És a dir, en la capsa o embolcall, en lesinstruccions i en les característiques del joc o lajoguina. Paral·lelament, la campanya escomplementa amb l’edició i distribució de 30.000cartes als Reis amb el desig que els nens i nenespuguin jugar en català i que es reparteixen aescoles, ludoteques, biblioteques, ajuntaments,casals i botigues d’arreu de l’àmbit lingüístic. Ésuna altra manera de conscienciar.

La festa va comptar amb el suport de laGeneralitat de Catalunya, l’Ajuntament deBarcelona, l’Agència Catalana de Consum, elConsorci per a la Normalització Lingüística,


Composici�n


25

Catalunya Ràdio, Súper3, Abacus Cooperativa, ElPuntAvui, Ara, Vilaweb, Racó Català, Directe.cat,Publicacions de l’Abadia de Montserrat, CavallFort, Toc-Toc i la Fundació la Roda. A més, laimatge gràfica de la festa ha estat possible gràciesa la col·laboració desinteressada de l'il·lustradorinfantil Valentí Gubianas. La festa fou retransmesaen temps real via Twitter, a més, el hashtag createspecialment per l’esdeveniment #festajoguina ala xarxa social, va ser seguit per 300 admiradorsdurant tot el dia de la Festa.

En la propera edició, la novena, la festa canviaràd’emplaçament i es farà al passeig LluísCompanys de Barcelona, a l’Arc de Triomf, al’espera que l’acompanyi, en paral·lel, la primeraedició de la Fira per al joc i la joguina en català.

FOTOS: MARTÍ GASULL I AVELLÁN

Més informació de la festa a:www.plataforma-llengua.cat/festajoguina

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


26

Jocs i joguines

FOTO: NAQASH JAVED

Des de la Plataforma per la Llengua volem crear una pàgina web perpoder difondre tots els jocs i les joguines que es poden trobar encatalà al mercat i que hem anat recollint en els darrers anys. Amb laidea de finançar aquest projecte vam establir contacte amb laplataforma Verkami (www.verkami.com), que permet endegarprojectes mitjançant el sistema crowdfounding, és a dir, finançamentde masses o finançament obert a tothom. Gràcies a les 108microaportacions econòmiques (i alguna de no tan micro) s’hanaconseguit 3.025 euros, que serviran per construir el web, que jaestà en marxa. El termini total que demanava Verkami per aconseguirel finançament era de 40 dies, i la xifra que volíem assolir era de3.000 euros. El web –que en els agraïments inclourà tota la llista delsgenerosos mecenes– contindrà totes les joguines que hi ha al mercaten català, que es podran trobar per cercadors, a més de llistesd’empresaris de joguines i de botigues sensibilitzades. El web, quepermetrà incloure publicitat, era una demanda de diversosconsumidors que s’adreçaven a la nostra entitat. Si tot va bé, veuràla llum abans del juliol del 2012. Us n’anirem informant.

Gràcies a diversos petitsmecenes, podrem fer el webde la joguina en català

A dia d’avui es poden trobarmés de 750 jocs i joguines encatalà. La Plataforma per laLlengua va fent recompte delsjocs i les joguines que hi ha almercat en català i intentaactualitzar-ne el númeroanualment. Ens trobem queneixen noves petites empresesque inclouen els jocs i lesjoguines en català, o bé queempreses més veteranesincrementen la producció dejoguines en la nostra llengua obé obren noves línies de jocs encatalà. I és que l’oferta vacreixent lentament però sòlida.Així, avui (2011) un 6% dels jocsi les joguines del mercat són encatalà, una xifra similar a la del2010, encara que lleugeramentsuperior a la de fa 3 o 4 anys,quan tot just arribava al 3,5%.Alhora, hi ha més de 80empreses que aposten pel joc ila joguina en català.

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/joguines

LA

PÍN

DO

LA

SO

CIO

LIN

GÜ

ÍST

ICA Hi ha gaires revistes de caire infantil i juvenil en

català?

Sí, n’hi ha força i de qualitat. Actualment en el mercatse’n poden trobar fins a deu (a banda que fa poc haplegat la degana de les revistes infantils: Tretzevents,amb 60 anys d’història).

Les revistes infantils i juvenils publicades en català sónles següents: Camacuc, Cavall Fort, Cucafera, El tatano,Esquitx, La revista de Les Tres Bessones, Piu-piu,Reporter Doc, Súpers i Tiro-liro.

Per a saber-ne més, podeu consultar la pàgina web del’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC):www.lesrevistes.cat

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Joaquim Dorca i Bis (Barcelona,1962) és empresari. EstudiàCiències de la informació i Dret.Ha treballat a agències depublicitat (Tagg i Bassat Ogilvy& Mather S.A.) i aempreses comJuegos y JuguetesBorras Plana S.A. iGrupo Planeta. Desdel 2000 és socidirector de DevirIberia.

27

Des de quan Devir aposta pertreure al mercat jocs de taulanomés en català? Per què?Fem edicions monolingües encatalà des de l’any 2010, i sempreque es pot posem les instruccionsen català dins tots els nostresjocs. Ho fem perquè creiem quees pot construir un mercat de jocsen català, i que cal fer-ho.

Com van les vendes delproducte en català?Per ara cobrim costos. El mercatcatalà de jocs, en termesgenerals, és el més important del’estat. I és que cal recalcar queles edicions catalanes nomalmeten les vendes delproducte en castellà a casa nostra.Poc a poc anem tenint méspresència amb els jocs en catalàa tots els canals de distribució.

Com és que en el mercat hi hatants pocs jocs de taula, d’estiluniversal, en català?Això ho hauries de preguntar a lescompanyies que comercialitzenjocs fa cinquanta anys, o més, ique només ho fan en castellà.Curiosament, moltes sónd’obediència catalana. Suposoque té a veure amb pors, unitatsde mercat i el fet de no acabar-se

de creure això del país.

El nou Codi de consum exigeixa les empreses que les dadesobligatòries dels productes hande ser en català. Aquest fet potajudar que les empreses facinmés jocs i joguines en català?No sóc partidari ni de lessubvencions ni de les obligacions.Crec que l’administració catalanahauria de considerar que jocs ijoguines són cultura i que calpromocionar-ne genèricament elseu consum en català, com es vafer amb els llibres fa trenta anys.És important pel país i per lallengua; les lleis només són unreflex de l’anormalitat lingüísticaque ens envolta.

Què es pot fer per impulsar mésels jocs i les joguines en català?Formant a mestres i educadors.Obtenint complicitats en elsmitjans de comunicació.Dignificant les múltiples jornadesde joc que es fan a casa nostra.Fent campanyes desensibilització. Explicant aempresaris, botigues iconsumidors que entre totspodem construir aquest mercat,que és rendible, i que els païsosnormals juguen en el seu idioma.

Entrevista feta perJordi Manent

Soci Directorde Devir Iberia

Perfil

Joaquim DorcaEntrevista a

FOTO: DEVIR

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


La Plataforma per la Llengua ila Fundació Vincle van editar undesplegable que explica alsvisitants que vénen a casanostra durant els mesos d’estiules particularitats culturals ilingüístiques del nostre país.Així, l’entitat aprofita el fet queel nostre país és un delsreclams turístics perexcel·lència per tal de projectar,també a l’exterior, la llenguacatalana.

El desplegable, que comptaamb la col·laboració de laGeneralitat de Catalunya i elsuport de la Diputació de

Tarragona i la Universitat Rovirai Virgili, és un materialmultilingüe principalment encatalà i anglès, i parcialmenttambé en alemany, castellà ifrancès. L’objectiu és donar aconèixer la llengua i la culturacatalanes a tots aquells queens visiten i fer-los despertarl’interès per tal que la sevaestada sigui enriquidora i,alhora, respectuosa ambl’entorn.

Es van publicar 5.000exemplars del desplegable, quevaren ser distribuïts durantl’estiu passat per diversos

indrets de Catalunya,especialment per les zonesmés turístiques i de mésafluència de personesnouvingudes. L’entitat varepartir els desplegables, através de les seves delegacionsterritorials, per hotels, oficinesde turisme, ajuntaments,aeroports i centres turístics detot el país. Així mateix, elsvoluntaris de les comarquestarragonines van distribuir-nemilers d’unitats entre elsturistes que passaven les sevesvacances a la Costa Daurada.També es va repartir entrenombrosos joves catòlics dediferents punts d’Europa iAmèrica Llatina que, de camí ala visita del Pontífex, van seracollits, aquest estiu, a lesdiòcesis catalanes. El mesd’agost passat va ser, doncs,fructífer per internacionalitzar lallengua, donant resposta, amés, a un turisme de qualitatbasat en la descoberta delsatractius propis del nostre país.

Conscienciaciólingüística

28

Francesc Marco i Gemma PonsaPlataforma per la Llengua

Benvinguts a Catalunyao explicar què ésCatalunya als estrangers

Podeu veure el desplegable en pdf a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/85


Composici�n


A mitjan 2011 la Plataforma per la Llengua vaaconseguir un acord amb RadioCat (Grup Godó) iamb el Grup Flaix per difondre la filosofia del’organització a través de les seves ràdios. Així, eldiscurs començà a emetre’s per RAC 1 i RAC 105 apartir del mes d’agost i fins a final d’any. Inicialmentla Plataforma per la Llengua apadrinà la coneguda ipopularitzada secció d’“El català correcte”, que jafeia temps que s’emetia pel Grup Godó.Seguidament, i sota la secció “El català suma”, escomençaren a emetre falques d’uns trenta segonsde durada cadascuna que expressaven el contingutideològic i sociolingüístic de la nostra entitat. Cap afinal de setembre les ràdios Flaix FM i FlaixBac, delGrup Flaix, iniciaren la difusió de les falques amb

contingut del treball que desenvolupen les diversesàrees i comissions de la nostra entitat. Les falquess’han fet ressò de diferents dades sociolingüístiquessobre la bona salut que té el català i que són pocconegudes per al gran públic. Alhora, es preténcanviar certes actituds lingüístiques que no sónbones per la llengua i que, poc o molt, arraconen elcatalà dels seus espais públics en certes situacionsreals. Aquesta emissió s’emmarca dins unacampanya global de l’entitat per a aconseguir méspresència pública i més associats. Les falques esclouen amb el lema següent: “Plataforma per laLlengua. L’ONG del català. Fes-te’n soci”.

29

El discurs de laPlataforma per la Llenguaes difon per la ràdio

Podeu escoltar totes les falques a:www.plataforma-llengua.cat/falques

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Participació ivoluntariat

Enguany s’ha celebrat l’Any Europeu delVoluntariat. Gràcies a aquest esdeveniment, durantel 2011 s’han fet diferents actes per commemorarel compromís que milions de voluntaris europeustenen, tot posant el seu gra de sorra, peraconseguir un món més just. Així, Barcelona haencapçalat per segona vegada, i al cap de 13 anysde celebrar el primer, el II Congrés Europeu delVoluntariat, que ha permès a tots els tècnics ivoluntaris treballar amb persones i entitats d’arreudel continent. Persones que, malgrat viureexperiències, cultures i maneres de fer bendiverses, comparteixen els valors bàsics quesustenten qualsevol tasca voluntària.

Durant tres dies van tenir lloc diferentsconferències, àgores d’experiències i tallers detreball amb l’objectiu comú d’aconseguir unasocietat més cohesionada, més solidària, méscorresponsable i més justa. “Sens dubte, lestemàtiques tractades van ser molt diferents a lesque s’havien treballat en el primer congrés. Elcontext actual, els canvis demogràfics, tecnològicsi socials han determinat el moviment voluntari queha demostrat una i altra vegada la seva capacitatd’adaptació als nous temps”, tal com bé apuntavael president Artur Mas en la inauguració delcongrés.

Des de fa molt de temps Catalunya ha gaudit d’unteixit associatiu que compta amb una quantitatimportant de voluntaris, un teixit fort i emprenedor,capaç de fer dels seus ideals de justícia un poble

més humà. Des de la Plataforma per la Llenguatenim la sort de poder gaudir de tot aquest llegathumà tan important i necessari per poder assolirels objectius que ens hem marcat i arribar a laplena normalització lingüística. Tenim la plenaconsciència de treballar amb la màximatransversalitat i responsabilitat global. Per tant,mentre treballem per la llengua també ho estemfent per aconseguir un poble més just, més solidarii més sostenible. Aquesta és la nostra convicció iaquesta és la nostra màxima a l’hora de treballar.Són valors que transmetem com a entitat icompartim amb l’equip de voluntaris, als qualsvolem felicitar-los de nou per l’engrescadora inecessària tasca que dia a dia fan per assolir elsnostres propòsits. A tots ells els esperonem acontinuar amb aquesta #energiavoluntaria quetambé corre arreu de la xarxa a través del Twitter.

La Plataforma per la Llengua va ser membre del jurat dels premisvoluntariat.

30

Laura CampsÀrea de Participació i voluntariat

El voluntariat,un valor a l’alça

FOTO

: MIR

EIA

PLA

NA

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Al local on s’estan canviant tot són corredisses.S’acosta l’hora i hi ha qui encara no s’ha acabatde vestir i de preparar el seu equipament. L’equipde suport prepara els carretons amb el materialper repartir al llarg del recorregut. De cop arribal’avís: “la marxa de torxes ja ha arribat i ens estàesperant a la Riera”. A corre-cuita s’enllesteixenels preparatius i tots els participants baixen lesescales del Xifré. La marxa de torxes s’animaamb el soroll dels tabals i continua el seu camíacompanyada dels diables, Riera avall.

Un cop arribats a la plaça de l’Església, els diableses reuneixen en un racó, i quan els torxairesacaben el seu parlament van cap al centre de laplaça i comencen l’espectacle, ballant i cremantpólvora. La gent els va envoltant, el repic delstimbals i l’esclat dels petards colpeja les orelles,la pólvora omple els narius i el fum de color quesurt de les maces ofereix una visió quasi béfantasmagòrica. Els diables enfilen tot ballant capa una de les sortides de la plaça i comencen elseu recorregut sense parar de saltar en capmoment. Cremen pólvora a balquena i tot el camísembla un món estrany, una avantsala de l’infern.

La majoria de la gent segueix els diables a unacerta distància, però els més agosarats esbarregen amb ells i es posen sense por sota lesmaces i les espurnes que surten disparades iomplen tot el carrer. La comitiva arriba al Xifré iels diables intensifiquen els seus balls i el sorolldels timbals i dels petards és eixordidor. Una gran

traca i uns espectaculars focs d’artifici marquenel final de la festa i, de cop, es fa el silenci. Uncop més el Correfoc per la Llengua ha estat unèxit; la Colla del Basilisc de Mataró ha ofert unmagnífic espectacle i la gent ha marxat satisfeta.El Correfoc per la Llengua ja és un clàssic de laPlataforma per la Llengua del Maresme.

31

Territori

La passió pelCorrefoc per la Llengua

Francesc MartínPlataforma per la Llengua Maresme

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/maresme

FOTO: ISABEL ROMANO

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


La Plataforma per la Llengua Vallès Occidentalcelebra l'èxit obtingut en els primers Jocs deLlengua, promoguts per l'ONG del català durant laFesta Major de Sabadell. Més de 60 persones vanparticipar en l'activitat i van cobrir totes les sol·licitudsque els organitzadors havien previst en les duesmodalitats que es van disputar: dissabte, elSuperdictat, i diumenge, l'Scrabble.

Els guanyadors de l'edició de dissabte van ser XavierRibau i Núria Cirera –que van empatar a punts en laprimera posició i que casualment són parella– i MariaCalzada i Xavier Pons. Els guanyadors de diumengevan ser Francina Medina, Oriol Fages i EulàliaLlarguès. El concurs d'Scrabble va comptar ambl'inestimable i entusiasta suport de la FederacióInternacional d'Scrabble en Català (autors, també,del vídeo 1r Concurs de Scrabble en Català 2011 –Sabadell). També es comptà amb la col·laboració del'Ajuntament de Sabadell, d'Abacus, de Mattel i delGrup de Teatre del Centre P. Sant Vicenç.

Els Jocs de Llengua constitueixen una bona manerade fomentar l'ús de la llengua –fent-la present enl'àmbit del lleure– i alhora de donar a conèixerl'entitat a la ciutat en el marc de la Festa Major. Unainiciativa a repetir i consolidar!

D’altra banda, la territorial del Vallès Occidental hacol·laborat, un any més, en el Correllengua deSabadell organitzat per la CAL que ha consistit enuna molt participada i interessant Estramp Jam –Marató poètica i musical.

Territori

Tona Codina i Josep Abad i SentísPlataforma per la Llengua Vallès Occidental

32

Gran acollida delsprimers Jocs deLlengua a la FestaMajor de Sabadell

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/vallesoccidental

FOT

OS

: NE

US

GR

AU

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


La Plataforma per la Llengua va portar, a Tarragona,la campanya "Si us plau, parla'm en català”, en laqual nouvinguts que estan aprenent català demanena la ciutadania que se'ls adreci en aquesta llenguaper poder integrar-se millor a la ciutat.

Ho fan a través d’un miler de xapes corporatives ide 10.000 postals en què expliquen els seus orígensi la seva relació amb la llengua catalana. Els espaistriats per fer les fotografies de la campanya sónemblemàticament tarragonins: el Mercat Central iel Monument als Castellers.

"Si us plau, parla'm en català" s'implanta a Tarragonaamb la col·laboració del Servei de Política Lingüísticade l'Ajuntament i el Centre de NormalitzacióLingüística de Tarragona, i compta amb el suport dela Direcció General de Política Lingüística de laGeneralitat de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill.

Al llarg dels darrers mesos s’estan distribuint lespostals per diversos espais de la ciutat, com aracentres cívics, de formació, d’ensenyament i per totel teixit associatiu local, en què destaquen lesentitats juvenils, culturals i d’educació en el lleurepel paper que poden jugar en l’acollida alsnouvinguts. També es poden trobar les postalseditades de la campanya "Si us plau, parla'm encatalà" als expositors de les 22 bibliotequespúbliques de les comarques de l'Alt Camp, el BaixCamp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, elPriorat i el Tarragonès.

La voluntat d’afavorir la igualtat d'oportunitats i lano-discriminació de les persones nouvingudes vacontinuar present amb la instal·lació al llarg del mesd’octubre de les exposicions "El català? És chévere!”i "Obre't en català!" a l’antiga facultat de lletres de laplaça Imperial Tarraco i al Centre Cívic de la Part Altagràcies a la bona feina feta pel CNL i l’SPLAT.

Des de l’entitat es continuarà treballant ambiniciatives com aquesta per sensibilitzar la poblaciócatalanoparlant de la necessitat de dirigir-se en catalàals nouvinguts. La millor manera d'ajudar elsnouvinguts a aprendre català és parlar-los en català.

"Si us plau, parla'men català", a Tarragona

Francesc MarcoPlataforma per la Llengua Tarragonès

33

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/tarragones

Presentació de la campanya als mitjans de comunicació

FOT

O C

ED

IDA

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


El 2011 ha estat un any d’eleccions, i també decampanyes per la llengua. Des de la Plataforma perla Llengua, amb eleccions o sense, hem mantingutun treball continu en forma de campanyes, cada unaamb un objectiu concret. Les campanyes han tingutèxit perquè s’han implicat constantment voluntarisi simpatitzants.

Entre les campanyes del 2011, destaquem lacontinuïtat d’“A la taula, en valencià!”. Entre altresobjectius, buscàvem l’adhesió de diverses entitatsper a aconseguir més etiquetatge en valencià. Finsara, s’han adherit més d’una vintena d’entitats, entreles quals l’Associació Cívica Valenciana Tirant loBlanc, l’Associació el Tempir d’Elx, el Blocd’Estudiants Agermanats (BEA), l’Escola Valencianao el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament delPaís Valencià (STE-PV).

També hem fet una campanya de promoció delvalencià en format audiovisual a la Universitat JaumeI de Castelló. Hem tingut la col·laboració de l’ACVTirant lo Blanc i el Servei de Política Lingüística de lamateixa universitat. La campanya es prolongarà alllarg del curs 2011/2012.

Durant els mesos de febrer i abril, vam participar enles Trobades d’escoles en valencià, en què laPlataforma per la Llengua va presentar la campanya“Joguets en valencià”. Les trobades tingueren unaacollida molt bona, amb milers d’assistents.

Prèviament, en les festes de Nadal havíem fet unacampanya a favor de la Festa del joguet en valencià.És possible que aquesta sensibilització lingüísticacreixent haja contribuït, poc o molt, a modificar laredacció de l’Estatut dels Consumidors i Usuaris dela Comunitat Valenciana, que tingué lloc el passatmes de març del 2011. En la versió actual, perprimera vegada s’incorporen els drets lingüístics.

“Viure en valencià!” ha estat la campanya centralde l’estiu, que té l’objectiu de sensibilitzar elsestabliments de restauració i comerços de lespoblacions costaneres de les comarques centrals afi que tinguen la retolació i l’etiquetatge en valencià.Després de l’estiu (en octubre), hem participat ambdiversos ajuntaments de les comarques centrals(Bellreguard, Oliva, Tavernes, Alcoi) per tal que lacartelleria de la campanya a favor del comerç localfóra tota en valencià.

Finalment, hem col·laborat amb la Plataforma Sí alvalencià!, que treballa pel requisit lingüístic per aaccedir a la funció pública. De fet, eixe tema vacentrar la convocatòria de la manifestació del 9d’octubre a València. Encara que són una minoria,convé destacar que l’Ajuntament d’Ontinyent varecuperar en novembre l’exigència del requisitlingüístic per a accedir a la funció pública.

Territori

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/paisvalencia

34

Més campanyespel valencià

Àlvar KuehnPlataforma per la Llengua País Valencià

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Premis

35

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


36

A més a més

Es publica el primer diccionaridel còmic en catalàJordi Riera Pujal acaba de publicar El còmic encatalà. Catàleg d’àlbums i publicacions (1939-2011)(Glénat, 2011). Es tracta d’un volum de 184pàgines, un petit diccionari del còmic. Riera, quecol·lecciona tot còmic en català des de fa anys,introdueix cada àlbum o nom de personatge ocol·lecció (Astèrix, Bola de drac, Espirú i Fantàstic,Kimagure Orange Road, Lucky Luke, Shin Chan,Tintín, etc.) amb una fitxa de cadascun. Però elllibre té la virtut de complementar-se amb unaintroducció històrica i uns apèndixs moltinteressants: llista de revistes de còmic, defanzines, d’autors d’humorisme gràfic, de websespecialitzades de còmics, de museus i salons delcòmic... El còmic encatalà és una obracompleta que fa unapanoràmica general ialhora aprofundida dela situació del sector,que si bé té i ha tingutuna certa presènciahistòrica, encara liqueda camí per anormalitzar-se. Rieraha fet un primer pasde sistematització.

Plega Tretzevents, una revistainfantil amb 60 anys al serveidel paísDesgraciadament no tot són bones notícies per ala llengua catalana. El 2011 tanca l’any amb unamala notícia pel que fa a la salut de les revistesinfantils en català: plega Tretzevents, la mésveterana del nostre país i amb 60 anys d’història.Nascuda el 1951 com a publicació quinzenal perals infants, inicialment s’anomenà L’infantil.Aixoplugada pel seminari de Solsona, el 1973passà a anomenar-se Tretzevents. Els seusdirectors han estat Climent Forner, ManuelSayrach i Montserrat Ginesta. Semblantment aCavall Fort, Tretzevents publicava còmics, contesi temes històrics adreçats bàsicament als infantsde 6 a 12 anys. Des de 1968 s’encarregava del’edició Publicacions de l’Abadia de Montserrat(PAM). La crisi econòmica i la falta de suportinstitucional han estat els motius principals del seutancament, tenia un tiratge d’uns 8.000 exemplars.Des del 2008 la revista –gràcies a la fins aradirectora Montserrat Ginesta i a l’editor de lesPAM Josep Massot i Muntaner– ha donat suporta la Festa per al joc i la joguina en català de laPlataforma per la Llengua. Agraïm a Tretzevents laseva col·laboració i ens agradaria poder pensarque algun dia o altre tornarà a néixer.

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


37

Breu història del catalanisme, un llibre essencialDe vegades –o sovint– es dóna el fet que entre els militants més militants de la llengua catalana i del paíshi ha un desconeixement considerable pel que fa a la nostra pròpia història: fets històrics cabdals, lídersdel catalanisme, entitats pro llengua catalana, institucions nacionals... L’historiador Lluís Duran ha publicatla Breu història del catalanisme, que comprèn dos volums (2009 i 2011) editats per Publicacions de l'Abadiade Montserrat i que tracten els segles XIX i XX. El primerporta el subtítol “Del segle XIX a la Dictadura de Primode Rivera”, i el segon “De la República al canvi demil·leni”. Cap al final del llibre, Duran, expert eninstitucions i associacions del catalanisme, dedica unesquantes línies a la nostra entitat, la Plataforma per laLlengua. La qual cosa vol dir que la Plataforma per laLlengua ja forma part de la Història, i és que 18 anysd’èxits en favor de la llengua catalana (el 12 dedesembre del 1993 és la data del nostre naixement)són la nostra millor carta de presentació. Gràcies, LluísDuran, per tenir-nos en compte.

Neix Piu-piu, una revistaper als més menutsPublicacions de l’Abadia de Montserrat va treure, el 2010, una novarevista infantil: Piu-piu, dirigida per Montse Ginesta. La novetat ésque es tracta de la primera revista adreçada a nens i nenes de 0 a 3anys. Té una dotzena de pàgines, que són d’un cert gruix iplastificades, i un format molt manejable. Surten 4 números l’any, iel preu per unitat és de 6 euros. El preu anual de subscripció és de20 euros. Podeu informar-vos-en telefonant al 93-245 03 03 o enviantun correu electrònic a [email protected]

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � �


Opinió

38

Fa 27 anys que tenim una televisió generalistapensada i feta en català. En aquestes tres dècades,el català ha fet avenços en l’ús públic i en elconeixement que en té el conjunt de la població. Iaixò ha estat possible, en primer lloc, per lavoluntat dels catalans i de les catalanes així comde les institucions de Catalunya en general, però,més en particular, per la feinada que s’ha fet des

de l’escola pública i, en bona part, també ha estatgràcies a l’existència d’uns mitjans públics de ràdioi televisió, és a dir, de Catalunya Ràdio i TV3.La televisió nacional de Catalunya ha tingut unpaper molt destacat en la recuperació del català ien favor de la llengua i cultura catalanes. Podemdiscutir el model lingüístic que s’ha fet servir o sis’ha apostat prou decididament per construir

De la televisiói el català

Carles Solà i SerraPeriodista

Mor Enric Garriga i Trullols, activista per l’occità i el català

En el record

>>

El 17 de novembre del 2011 ens deixava, a l’edat de 85 anys, Enric Garriga i Trullols,lluitador incansable en pro de la llengua i cultura catalana i occitana. Nascut aBarcelona el 1926, Garriga s’havia graduat com a enginyer químic a l’EscolaUniversitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, i exercí com a tal al Departamentd’Indústria de la Generalitat de Catalunya fins el 1996, any de la seva jubilació. Homede tracte exquisit i independentista irredempt, durant anys fou president de l’Institutde Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i també del Cercled’Agermanament Occitano-Català (CAOC). Home constant i perseverant, a través

d’aquestes dues plataformes treballà intensament en pro de l’occità i del català. La Plataforma per laLlengua en manté un record càlid i especial, ja que des dels inicis de la nostra organització, el nostredespatx compartia veïnatge amb el del CAOC i l’IPECC a l’Hotel d’Entitats de Gràcia al carrer de laProvidència de Barcelona. Garriga ens assessorà diverses vegades en temes de llengua, però tambéarran de la posada en marxa de la Llei de l’occità. Hem perdut un home jove d’esperit i il·lusionat.


Composici�n


39

un mitjà d’àmbit dels Països Catalans o si s’haestat prou valent en la defensa de la llengua i delpaís, però el que és indiscutible és que sense unainstitució com TV3 no hauríem aconseguitgeneralitzar el coneixement i l’ús del català fins al’estat actual.A més a més, Televisió de Catalunya ha contribuïta crear un canal de comunicació d’una grancredibilitat, amb uns estàndards de qualitat quecompeteixen amb les cadenes generalistes demolts països europeus i de la resta del món. Lesproduccions fetes a TV3 a coproduïdes per aquestcanal han estat premiades en diferents festivalsinternacionals i, en algunes ocasions, com en elcas de Balseros, i ara mateix amb Pa negre,candidates als premis Oscar.Avui que es parla de retallar despeses per poderacomplir l’objectiu del dèficit públic de lesadministracions, i s’aprimaran els recursos de laràdio i la televisió públiques de Catalunya per la viade la subvenció institucional. Cal recordar que enun país com el nostre només uns mitjans públicspoden garantir uns productes audiovisuals d’unagran qualitat que ens han convertit en líders aCatalunya i en un referent a nivell mundial.Però és que la televisió catalana és, a més a més,el principal motor del sector audiovisual català, queels darrers anys s’ha convertit en la indústria culturalcapdavantera i de més impacte social i dinamismeeconòmic. Els catalans hem pogut exercir el nostredret a veure cinema i vídeo en la nostra llenguaperquè s’ha treballat en l’impuls de la producció idifusió d’aquests formats en català. De fet, si

podem veure versions doblades al català en altresemissores, tant públiques com privades, deCatalunya i les Illes Balears, és perquè a través delServei Català del Doblatge s’assumeix el doblatgeper a televisió de films estrangers que s'estrenenen sales comercials i els cedeix gratuïtament a lesdistribuïdores amb la finalitat que es puguin incloureen les edicions de DVD i es posin a disposició deles televisions que en comprin els drets d'emissió.En definitiva, que les emissores de TV3 i CatalunyaRàdio han treballat i treballen en favor de la llenguai per la cohesió social, a l’hora que han informat ireflexionat dels canvis al país i al món i ho han fetamb una òptica catalana.Potser és el moment de preguntar-nos si volem elsmitjans que li calen a una nació que aspira a teniruna veu pròpia al món o ens conformem a ser unsmitjans autonòmics reduïts que cedeixin ellideratge, no a un altre canal pensat i fet en català,sinó al conjunt de televisions i ràdios pensades ifetes en espanyol allunyades del nostre país i de lallengua i cultura catalanes, quan no obertamentanticatalanes. No sé quin futur ens espera si nopodem continuar comptant amb la potència d’unsmitjans públics de qualitat, forts i competitius, lídersen audiència i emprenedors, amb iniciativa iprojecció internacional. No crec pas en cataclismesbíblics ni res d’això, però segur que hi perdremcom a país i com a societat i que el català veuràreduïda la seva presència en el sector audiovisual ide retruc al conjunt de la societat, amb tot el queaixò comporta per una llengua, la catalana, quevolem forta i amb molt de futur per endavant.


Composici�n


Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Via Laietana, 48 A. Principal 2a- 08003 Barcelona - [email protected]

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a [email protected]

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e: DNI:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual

En aplicació de l'article 5.2 de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu Esbarzer informa del següent: Les dades de caràcterpersonal que ens faciliteu s'inclouen en el fitxer "dades socis i col·laboradors de la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l'Esbarzer", d'acord amb allò previst per l'Ordre de BEF/419/2003, d'1 d'octubre,per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades personals. Les dades del nostre fitxer s'usaran per a trametre els butlletins electrònics, la revista La Corbella i per a difondre lesactivitats de la Plataforma per la Llengua, així com tota aquella informació que la pròpia Plataforma consideri d'especial interès pels seus socis i col·laboradors/es. Existeix la possibilitat d'exercir els dretsd'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades que se subministren, adreçant-se a la persona titular de la Plataforma per la Llengua (Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona).

Documents

20 REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA …