Projecte · 2020-01-30 · El centre a través del seu PQiMC desenvoluparà indicadors que permetran analitzar el progrés del centre des de diversos paràmetres. Aquests indicadors

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

REVISIÓ: 2 Realitzat: Ricard Roura i Rodon Signat Director

DATA: 01-02-15 Revisat: Direcció Signat Director

Pàgina: 1 de 88 Aprovat: Consell Escolar Signat Secretari

CODI: DEIA_PEC_Revisio Estrategica Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès

Projecte

educatiu de

centre






INDEX PRESENTACIÓ Definició de centre 3

Missió 3

Visió 3

Organització del PEC 3

I/ Aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments d’inclusió i altres actuacions que caracteritzen el centre.

a.- Organigrama del centre 4

b.- Òrgans unipersonals de direcció 5

c.- Òrgans unipersonals de coordinació. 5

d.- Òrgans de seguiment de l’alumnat 5

e.- Òrgans de participació 6

II/ Indicadors de progrés. f.- Indicadors generals del centre. 6

g.- Criteris d’acceptació 6

h.- Actuacions de millora 6

III/ La concreció i desenvolupament dels currículums.

1.- Concreció dels objectius i dels continguts dels currículums

i.- Organització dels ensenyaments en el centre. 7

2.- Concreció dels mètodes pedagògics. (LEC, 91.4.c i 97.1) 10

3.- Concreció dels criteris d’avaluació. (LEC, 91.4.c i 97.1) 10

4.- L’organització i el seguiment de l’acció tutorial dels alumnes. (LEC 97.3) 10

5.- Criteris que orientin l’atenció a la diversitat 10

6.- Criteris i procediments per a l’atenció lingüística específica de l’alumnat que s’incorpora de forma tardana al sistema educatiu.

11

7.- Criteris d’avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge. 11

8.- Criteris i pautes de seguiment per a l’orientació educativa. 11

IV/ Criteris que caracteritzen l’estructura organitzativa pròpia.

9.- Criteris per a organitzar els alumnes en grup classe, amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament.

k.-Criteris per a la formació dels equips docents. 12

l.- Calendari 12

m.- Horari 12

n.- Espais 12

V/ El projecte lingüístic. 13

VI/ El caràcter propi del centre.

14






PRESENTACIÓ

El projecte Educatiu de l’EASD Deià de Barcelona és el document base del nostre centre i es desenvolupa en base a l’autonomia en els àmbits pedagògics, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials segons expressa la Llei d’Educació de Catalunya (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació). Aquest projecte es desenvolupa per tal d’assegurar l’equitat i l’excel·lència de l’activitat educativa.

DEFINICIÓ Definició de l’EASD Deià segons principis bàsics de la LEC (Art. 92 i Art.93): “L’escola EASD Deià es defineix com un centre inclusiu, laic i respectuós amb la pluralitat.

Com a centre públic depenent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l’EASD Deià es defineix segons principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de retiment de comptes, d’implicació de les famílies, de la preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs pares, mares o tutors”.

Definició del caràcter propi de l’EASD Deià: MISSIÓ

L’Escola d’Art i Superior de Disseny Deià és un centre docent públic fundat el 1989, depenent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, especialitzat en el disseny d’interiors, en totes les seves branques i especialitats, i en la imatge gràfica aplicada a l’espai. A la nostra escola ens proposem treballar els conceptes i procediments necessaris en l’art i el disseny a fi d’aconseguir desenvolupar la creativitat, en tots els casos fonamentada per les capacitats tècniques.

VISIÓ L’EASD Deià es proposa formar professionals amb creativitat, rigor i capacitat crítica, atenent a un enfocament pluridisciplinari, amb iniciativa i capacitació suficients per a inserir-se en el món laboral i poder donar respostes a les demandes de la societat.

Organització del PEC El projecte educatiu que es desenvolupa a continuació segueix els apartats indicats a la LEC com a mínims que cal que contingui. (Art. 91 LEC). Aquests són: I/ Aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments d’inclusió i altres actuacions que caracteritzen el centre. II/ Indicadors de progrés. III/ La concreció i desenvolupament dels currículums. IV/ Criteris que caracteritzen l’estructura organitzativa pròpia. V/ El projecte lingüístic. VI/ El caràcter propi del centre.






ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA I/ Aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments d’inclusió i altres actuacions que caracteritzen el centre. L’organització del centre es basa en criteris d’eficàcia i eficiència per tal que el centre doni un ensenyament de qualitat als seus estudiants. Aquesta organització es realitza seguint un organigrama en xarxa que busca la màxima participació de tots els membres de la comunitat educativa del centre formada per tres col·lectius: el professorat, l’alumnat i el personal d’administració i serveis. L’EASD Deià, com a una de les seus de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques (ESDAP), desenvoluparà paral·lelament als seus ensenyaments propis, els estudis de l’ESDAP segons les normatives d’aquesta, actualment en desenvolupament.

a.- Organigrama del centre

Òrgans unipersonals de direcció

Òrgans unipersonals de coordinació

Òrgans de seguiment de l’alumnat

L’escola Òrgans de participació

Director Coordinació de qualitat Comissions de qualitat

Coordinador de mobilitat (Lingüístic)

Professorat

Coordinació de seu de l’ESDAP

Claustre

Cap d’estudis Caps de Departament Tutoria acadèmica

Departaments

Consell escolar

Exp

ress

ió

C. h

um

anes

i so

cial

s (

Bib

l)

Tecn

olo

gia

Pro

ject

es

Tutoria FCT

Delegats de curs / Consell de delegats

ALUMNAT Comissions

Coordinació de CF

P.A.S

Secretari

Coordinador pedagògic

Coordinació cultural

Administrador Coordinador riscos laborals

Coordinador informàtica






b.- Òrgans unipersonals de direcció

L’organització del centre es realitza mitjançant l’òrgan executiu de govern segons Art 30 del D.A. Els òrgans unipersonals de direcció seran el/la director/a, el/la cap d’estudis, el/la secretària el coordinador pedagògic i l’administrador (o cap d’estudis adjunt segons indicacions del CEB). c.- Òrgans unipersonals de coordinació.

Els coordinadors seran els responsables de desenvolupar funcions especialitzades encarregades directament per la direcció i segons la legislació vigent. Aquestes encàrrecs de coordinació són:

- Coordinador/a de qualitat - Coordinador/a de mobilitat (Lingüístic) -Coordinador/a de seu de l’ESDAP - Coordinador/a de cicles formatius - Coordinador cultural - Coordinador/a riscos laborals - Coordinador/a informàtica

Departaments pedagògics

El centre s’organitzarà en quatre grans departaments pedagògics que seran els encarregats de desenvolupar, aplicar i supervisar les programacions de cada un dels mòduls i assignatures que s’imparteixen al centre. Vetllaran per la coherència acadèmica, assoliment dels nivells i competències segons normativa vigent i coordinació entre els diferents cursos de les assignatures o mòduls del seu departament. La coordinació dels cicles formatius serà l’encarregada de coordinar els departaments. Els quatre departaments pedagògics seran:

- Expressió - Ciències humanes i socials - Tecnologia - Projectes

A les Nofc del centre es desenvoluparan les seves funcions d.- Òrgans de seguiment de l’alumnat.

Aquest apartat es basa en l’art. 15 del D.A. En l’acompanyament de l’alumnat en el centre, l’acció tutorial esdevé una tasca clau per a la vida en el centre i la bona adaptació dels estudiants als seus ensenyaments. Tots els grups del centre designaran per elecció els seus representants: Delegat/a i sub-delegat/a, que seran els interlocutors i representants del seu grup en el Consell de Delegats. El Consell de Delegats estarà format per tots els delegats de curs del centre i el director/a. En les ocasions que els temes a tractar siguin de l’àmbit d’un membre de l’equip directiu, un coordinador/a o cap de departament, aquest serà citat pel director/a a la reunió. El tutor/a de l’alumnat té les funcions d’informació, acollida i orientació de l’alumnat a l’escola i vetlla per la seva bona integració. La tutoria s’exerceix en un horari fix i de manera individual o en grup.






Un dels tutor/es de l’alumnat serà el coordinador de tutors i serà l’interlocutor d’aquest davant de la comunicació amb la direcció i la gestió general de les tutories A l’escola hi ha també el tutor de pràctiques d’empresa que coordina i gestiona les accions per tal que l’alumnat realitzi les pràctiques necessàries per a l’obtenció de títol corresponent. A les Nofc del centre es desenvoluparan totes les funcions i responsabilitats d’aquests òrgans de seguiment de l’alumnat. e.- Òrgans de participació

Segon l’art. 26 del D.A. els òrgans de participació són el Claustre de professors i el Consell Escolar. L’article

esmentat n’indica les seves funcions i composició i les Nofc del centre les desenvolupa.

L’EASD Deià participa en actuacions de millora i qualitat a l’ensenyament, per això hi ha una Comissió de

Qualitat que serà l’encarregada de vetllar per al bon desenvolupament i seguiment de la qualitat al centre.

L’ESAD Deià fomentarà en tot moment la participació d’aquest òrgans per tal d’estendre a tots el membres

de l’escola l’acció docent i la bona formació dels nostres estudiants.

II/ Indicadors de progrés.

f.- Indicadors generals del centre.

El centre a través del seu PQiMC desenvoluparà indicadors que permetran analitzar el progrés del centre des

de diversos paràmetres. Aquests indicadors aniran en tot moment encaminats a permetre l’anàlisi del centre

des de diferents punts de vista per comprovar el seu funcionament i adoptar les mesures oportunes per a la

millora constant de l’escola. Aquesta anàlisi ha de fer que l’escola millori i faci que l’estudiant adquireixi les

competències necessàries per a desenvolupar-se socialment i professional en el seu àmbit de manera

adequada i adaptada al seu entorn.

El centre haurà de recollir dades referents a: - Nombre d’alumnat matriculat en els diferents ensenyaments i la seva evolució en els diferents cursos, abandonament, promoció i titulació. - Resultats acadèmics de l’alumnat i la seva evolució en els diferents cursos. - Grau de satisfacció en els diferents àmbits de tota la comunitat educativa a través d’enquestes. g.- Criteris d’acceptació Els criteris d’acceptació estaran indicats a les fitxes dels indicadors i buscaran la millora de resultats. El criteris d’acceptació seran el compliment de les previsions realitzades. Com a criteri general es buscarà sempre una millora raonable i realista que sigui abastable i adaptada a la realitat del centre. h.- Actuacions de millora

Les actuacions de millora es desenvoluparan a partir de les dades recollides pels indicadors, seran proposades per l’equip de direcció després de l’anàlisi i proposta de la Comissió de Qualitat.






III/ La concreció i desenvolupament dels currículums. 1.- Concreció dels objectius i dels continguts dels currículums (LEC, 91.4.c i 97.1)

Els decrets que aproven per a Catalunya cadascun dels CF estableixen els currículums i consideren les necessitats de desenvolupament econòmic i social i de recursos humans de l’estructura productiva de Catalunya. Com que aquests currículums tenen un caràcter obert i flexible, hi ha la possibilitat d’adaptar els objectius terminals i els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals dels diferents crèdits a l’entorn econòmic i a les característiques de l’alumnat mitjançant un procés de concreció i desenvolupament que correspon al centre i al seu professorat. Els currículums que s’imparteixen a l’EASD Deià són els següents:

CFGM

Fam

ília

pro

fess

ion

al

Art

ísti

ca d

e C

om

un

icac

ió

gràf

ica

i au

dio

visu

al

-Assistència al producte gràfic imprès

LOE (BOE)

-Real Decreto 1436/2012, de 11 de octubre, por el que se establece el título de Técnico de Artes Plásticas y Diseño en Asistencia al Producto Gráfico Impreso perteneciente a la familia profesional artística de Comunicación Gráfica y Audiovisual y se aprueban las correspondientes enseñanzas mínimas.

CFGS

Fam

ília

pro

fess

ion

al

artí

stic

a d

e C

om

un

icac

ió

gràf

ica

i au

dio

visu

al

-Gràfica audiovisual. Perfil: INFOGRAFIA 3D

LOE (BOE) (DOGC)

-Real Decreto 1430/2012, de 11 de octubre, por el que se establece el título de Técnico Superior de Artes Plásticas y Diseño en Gráfica Audiovisual perteneciente a la familia profesional artística de Comunicación Gráfica y Audiovisual y se aprueban las correspondientes enseñanzas mínimas. - Resolució de 2 de juny de 2014 per la qual s’autoritza l’Escola d’Art i Superior de Disseny Deià de Barcelona per a implantar l’adaptació del cicle de grau superior d’arts plàstiques i disseny de gràfica audiovisual al perfil professional d’infografia 3D.

Fam

ília

pro

fess

ion

al d

e d

isse

ny

d’I

nte

rio

rs

-Projectes i direcció d’obres de decoració -Moblament -Elements de jardí -Arquitectura a efímera -Aparadorisme

LOGSE (BOE)

- Real Decreto 1464/1995, de 1 de septiembre, por el que se establece los títulos de técnico superior de artes plásticas y diseño en amueblamiento, en arquitectura efímera, en escaparatismo, en elementos de jardín y en proyectos y dirección de obras de decoración, pertenecientes a la familia profesional de diseño de interiores y se aprueban las correspondientes enseñanzas mínimas. - DECRET 136/1998, de 9 de juny, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en moblament, en arquitectura efímera, en aparadorisme, en elements de jardí i en projectes i direcció d’obres de decoració, de la família professional de disseny d’interiors.






i.- ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS EN EL CENTRE

ORGANIGRAMA DE L’OFERTA EDUCATIVA

-Alumnat ESO Accés amb prova específica

CFGM 2 cursos

ASSISTÈNCIA AL PRODUCTE GRÀFIC IMPRÈS

-Alumnat sense ESO Prova específica i general

VIDA LABORAL

Accés a CFGS d’altres especialitats

-Alumnat de batxillerat Accés amb prova específica Exempcions BAT art Altres cicles arts CFGS edificació -Alumnat 18 anys Prova específica i general

CFGS 2 cursos Itineraris entre CFGS a on assignatures comunes són convalidades

1r 1r 1r

INFOGRAFIA 3D

CFGS Gràfica audiovisual

ESPAIS NO HABITABLES

CFGS Arquitectura

efímera

ESPAIS HABITABLES

CFGS Projectes i direcció

d’obres de decoració

2n 2n 2n

INFO

GR

AFI

A 3

D

CFG

S G

ràfi

ca a

ud

iovi

sual

EXP

OSI

CIO

NS

I ESC

ENO

GR

AFI

A

CFG

S A

rqu

itec

tura

efí

mer

a

VIS

UA

L I

MÀ

RQ

UET

ING

CFG

S A

par

ado

rism

e

Org

anit

zaci

ó e

n f

un

ció

de

dem

and

a i e

n t

alle

rs c

om

un

s

SOST

ENIB

ILIT

AT

CFG

S P

IDO

D

ESP

AIS

EX

TER

IOR

S C

FGS

Elem

ents

de

jard

í

INTE

RIO

RIS

ME

I MO

BLE

CFG

S M

ob

lam

ent

Org

anit

zaci

ó e

n f

un

ció

de

dem

and

a i e

n t

alle

rs c

om

un

s

VIDA LABORAL

Accés Universitat

-Alumnat de batxillerat Accés amb prova específica

ESD. INTERIORS

Estudis impartits al centre com a una de les set seus de l’ESDAP

4 cursos

-Alumnat 18 anys Prova específica i general

VIDA LABORAL

MÀSTER






El centre organitza els seus ensenyaments de CF de manera que el seu alumnat tingui possibilitat de dissenyar

itineraris personals en el seu recorregut acadèmic. Així inicialment l’alumnat pot accedir als estudis a través

dels CFGM amb el cicle d’Assistència al producte gràfic imprès. Posteriorment pot continuar el seu itinerari

en CFGS de la mateixa família de Comunicació gràfica i audiovisual a través del CFGS de Gràfica audiovisual

amb el perfil específic d’Infografia 3D o accedir també als CFGS de la família d’interiorisme. (Fent les proves

necessàries per accedir al cicle superior).

L’alumnat que accedeix als CFGS a un cicle de la família d’interiorisme o d’Infografia 3D també pot cursar

diferents itineraris.

Els cicles d’interiorisme s’organitzen de manera que el primer curs conté els mòduls instrumentals comuns i

els específics s’agrupen en dues grans subfamílies: Els CFGS d’espais habitables i els d’espais no habitables

amb els cicles que a continuació s’indiquen.

Sub-família d’espais habitables CFGS de Projectes i direcció d’obres de decoració

CFGS de Moblament

CFGS d’Elements de jardí

Sub-família d’espais no habitables CFGS d’Arquitectura efímera

CFGS d’Aparadorisme

Aquests cicles LOGSE de la família d’interiorisme, degut a aquesta organització, permeten que l’alumnat cursant el primer curs pugui accedir a tots els segons cursos de la família i així treure’s dues o més titulacions.

En els cicles LOGSE el centre organitza el projecte final de manera que l’alumnat que aprovi tots els mòduls en el segon quadrimestre pugui presentar el Projecte Final i així obtenir el títol al finalitzar els dos cursos de CF igual que un alumne que cursi els cicles LOE. Les NOFC indicaran la manera d’organitzar aquest PF.






2.- Concreció dels mètodes pedagògics. (LEC, 91.4.c i 97.1)

Els estudis de cicle que s’imparteixen al centre tenen com a objectiu la formació d’alumnat capaç de desenvolupar-se professionalment i artística en l’especialitat que ha cursat. Així els estudis tenen els mòduls repartits de manera que en el primer curs l’alumnat adquireix uns coneixements instrumentals com el dibuix, volum, etc, que permetran a l’alumne l’expressió de les seves idees i dissenys i la introducció als temes de la seva especialitat. El segon curs és a on l’estudiant cursa els mòduls específics de la seva especialitat treballant des d’una vessant molt més pràctica i afavorint la transversalitat entre els mòduls. A la vegada en aquest curs es cursen els mòduls introductoris a la pràctica professional. Finalment el Projecte o Treball final és el mòdul a on l’alumnat desenvolupa una activitat que demostra l’assimilació i aplicació dels ensenyaments cursat. En els cicles LOE ja està inclòs com un mòdul independent en el segon curs. En els cicles LOGSE d’interiorisme l’escola organitzarà els mòduls de manera que l’alumnat pugui desenvolupar, entregar i corregir el Projecte final en acabar els estudis de segon. Els ensenyaments afavoriran en tot moment el desenvolupament de les capacitats individuals i la pròpia autonomia. També caldrà que l’alumnat sàpiga treballar en equip de manera col·laborativa.

3.- Concreció dels criteris d’avaluació. (LEC, 91.4.c i 97.1) L’avaluació de l’alumnat es realitzarà de manera contínua sempre que la seva assistència sigui regular i amb una assistència del 80% o més. Tot aquell alumnat que tingui una falta d’assistència superior al 20% perdrà el dret a l’avaluació continuada, no a l’assistència a classes. La pèrdua d’aquest dret suposa que l’alumnat serà avaluat mitjançant l’avaluació final segons calendari establert . Faltes d’assistència Aquestes no es justificaran excepte en casos excepcionals a on l’alumne a sol·licitud del professor/a aportarà les justificacions pertinents. Informació de l’avaluació a l’alumnat El professorat informarà al principi de curs a l’alumnat del sistema i criteris d’avaluació del mòdul corresponent. Aquests criteris caldrà que siguin públics per a tots els alumnes del grup.

4.- L’organització i el seguiment de l’acció tutorial dels alumnes. (LEC 97.3)

L’alumnat tindrà seguiment i orientació del seu recorregut pel centre mitjançant la tasca de la tutoria. Aquesta està reflectida en el Pla d’Acció Tutorial. L’organització bàsica anirà encaminada a la coordinació del treball i la bona atenció a l’alumnat. La direcció pot nomenar un coordinador de tutors com a suport i coordinació a la tasca tutorial.

5.- Criteris que orientin l’atenció a la diversitat

La diversitat del nostre alumnat en un centre d’art i disseny com és el nostre ho hem d’entendre com un valor i no com un problema. Els nostres estudiants són d’orígens geogràfics i de nivells de formació diversos. Hi ha una majoria d’alumnat amb batxillerat en els CF de grau superior i amb l’ESO acabada en els de grau mig.






Però hi ha també un grup significatiu d’alumnat que tria aquests estudis després de fer un camí divers des de la seva finalització dels estudis. Els criteris generals d’atenció a la diversitat seran: a/ Afavorir el manteniment de la diversitat en la formació dels grups quan hi hagi més d’una línia, fent que siguin grups a on hi hagi heterogeneïtat d’alumnes. b/ Atenció personalitzada mitjançant l’Acció tutorial. c/ Treballar en currículums adaptats per casos concrets a on després d’un treball conjunt entre l’EAP de Nou Barris, tutor i vist i plau de direcció es consideri oportuna una actuació d’aquest tipus.

6.- Criteris i procediments per a l’atenció lingüística específica de l’alumnat que s’incorpora de

forma tardana al sistema educatiu.

L’EASD Deià és un centre d’ensenyaments post-obligatoris que rep majoritàriament alumnat procedent de la

ESO en el cas del CFGM i del batxillerat en el cas del CFGS. També pot rebre alumnat procedent d’intercanvis

de programes Erasmus o semblants per als cicles. Aquest apartat no contempla la incorporació tardana al

sistema educatiu obligatori, aquest apartat contempla a l’alumnat que procedeix d’altres comunitats

lingüístiques i té dificultats lingüístiques les primeres setmanes de curs.

El professorat atendrà de manera individual o en petits grups si és el cas les dificultats lingüístiques de

l’alumnat. El professorat impartirà les classes i d’acord amb l’alumne amb dificultats d’entesa de l’idioma

l’atendrà de manera individual per afavorir la seva integració. El centre a la vegada informarà a l’alumnat de

les possibilitats que té d’aprendre l’idioma en diferents escoles d’idiomes.

A la vegada, l’escola afavorirà l’aprenentatge de la llengua anglesa al professorat per a la millor integració de l’alumnat procedent de l’estranger.

7.- Criteris d’avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge

Un cop finalitzat el curs el coordinador de cicles, juntament amb el cap d’estudis emetrà un informe final d’avaluacions que formarà part de la memòria anual de curs. Aquest estudi es realitzarà segons els indicadors de centre i mesurarà: -Nombre d’alumnat aprovat per cada un dels mòduls respecte dels matriculats inicials i dels finals. -Nombre d’abandonaments

8.- Criteris i pautes de seguiment per a l’orientació educativa

L’orientació educativa la realitzarà el tutor en les seves hores assignades a tutoria. Ho farà mitjançant actuacions col·lectives i individuals. El centre disposa d’un Pla d’Acció Tutorial que els professors responsables de la tutoria seguiran juntament amb la guia de les diferents reunions de tutoria durant el curs. L’orientació tindrà diferents aspectes : - Orientació de seguiment dins del centre en funció de l’expedient de l’alumnat. - Orientació de cara al segon curs per a l’alumnat de primer.






- Orientació per les pràctiques d’empresa de cara a l’alumnat de segon curs - Orientació de cara al món professional i per al seguiment dels estudis per a l’alumnat que finalitza els estudis.

IV/ Criteris que caracteritzen l’estructura organitzativa pròpia.

9.- Criteris per a organitzar els alumnes en grup classe, amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament. k.-Criteris per a la formació dels equips docents.

Els equips docents de cada un dels mòduls són el resultat de la plantilla del centre assignada pel Departament

d’Ensenyament.

En aquests equips docents la Direcció afavorirà en tot moment el treball en equip i la coordinació mitjançant

l’actuació directe dels tutors, caps de Departament i el coordinador de Cicles Formatius. Els equips docents

estaran formats pel professorat de la plantilla del centre que tingui les competències assignades segons

l’especialitat que ocupa. Excepcionalment i degut a l’especialització complementària del professor/a el centre

assignarà mòduls que no siguin de la seva especialitat segons les necessitats existents.

l.- Calendari

Es considerarà com a període avaluable el conjunt dels dies lectius entre l’inici de curs de les classes i el final de curs segons calendari escolar publicat pel Departament d’Ensenyament cada curs. Per a la comptabilització d’hores es consideraran les hores reals de classe, inclou també la realització de treballs i períodes d’exàmens i activitats complementàries com sortides o tallers organitzats pel centre. L’ajustament del currículum a les programacions es realitzarà segons aquests criteris. Els mòduls dels diferents cicles es desenvoluparan durant tot el curs. Malgrat tot, quan el contingut ho requereixi es podran concretar en el temps, tant en forma de seminaris, tallers o qualsevol altra fórmula que es consideri convenient prèvia aprovació de la direcció, Consell Escolar i havent informat al Claustre. m.- Horari

L’Escola d’Art i Superior de Disseny Deià distribueix els seus estudis en un horari de matí i de tarda. (Cal tenir present que l’EASD Deià és també seu de l’ESDAP i per tant ha de combinar els seus horaris en aquesta escola). n.- Espais

Per tal de donar coherència a la distribució de l’alumnat aquest s’agruparà preferentment pel tipus d’ensenyament i idoneïtat de les aules específiques Per tal d’optimitzar els espais, tot i que l’alumnat realitzarà la major part de les tasques en una aula concreta segons necessitats per la distribució dels espais l’alumnat canviarà de classe si és necessari. L’alumnat farà un mòdul sempre dins del mateix espai, classe.






V/ El projecte lingüístic de centre.

En una societat plural, com la nostra, les llengües són eines que ens serveixen per apropar-nos a altres

cultures i coneixements. En el nostre centre l’ús de la llengua és un element d’intercanvi, transmissió de

coneixement i foment de la cooperació.

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’utilitzarà com a llengua vehicular i d’aprenentatge de l’escola,

així com en l’àmbit d’organització i comunicació.

1.- Marc jurídic El marc jurídic en l’ús de les llengües en els centres educatius és determinat per la -Constitució espanyola de 1978 -Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006. Art. 6 -Llei 1 /1998, de 7 de gener, de política lingüística Art. 21

4. En l'ensenyament postobligatori l'administració educativa ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l'ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d'aquests ensenyaments. 5. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. 6. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa. 7. L'acreditació del coneixement del català no pot ésser exigida en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'a-prendre'l durant l'ensenyament o una part d'aquest, o que han cursat l'ensenyament obligatori fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Govern de la Generalitat ha d'establir per reglament. 8. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català.

2.- Definició i objectius del PLC El PLC és un document per regular l'ús de les llengües al centre i un recull de les propostes educatives per a l'ensenyament i l'aprenentatge de les llengües. Ha de ser flexible i adaptable a la situació del centre, al seu entorn social i a l'alumnat.

Els objectius del projecte lingüístic del nostre centre assegura en tot moment:

- La no discriminació de ningú per motius de llengua. - El respecte escrupolós als drets lingüístics de tots els ciutadans i ciutadanes. - L’alumnat, a part dels coneixements propis de les especialitats que s’imparteixen, ha d’expressar-se i

escriure correctament en català i castellà. - A la vegada el centre ha de fomentar el coneixement d’una tercera llengua, l’anglesa, per tal de fer

que siguin persones competents a l’entorn professional a on s’hauran d’inserir un cop titulats.






VI/ El caràcter propi del centre.

L’EASD Deià és un centre públic d’arts plàstiques i disseny depenent del Departament d’Ensenyament, creat

el 1989 i ubicat a la ciutat de Barcelona. És un centre educatiu d’art i disseny que conviu en un entorn amb

moltes escoles d’art i disseny, tant públiques com privades. L’EASD Deià ha estat un centre que des dels inicis

es va especialitzar en el disseny d’interiors. Actualment el centre, per tal d’adaptar-se millor al seu entorn

cultural i laboral, ha fet un seguit de canvis introduint nous ensenyaments encaminats a reafirmar el caràcter

propi del centre en els següents eixos vertebradors:

a) Ensenyaments especialitzats en el tractament de l’espai, virtual o real.

b) Crear itinerari en els nostres ensenyaments. L’alumnat del nostre centre té la possibilitat d’accedir-hi

a través del CFGM i continuar amb els CFGS i si cal acabar amb els ESD a través de l’ESDAP de la qual

l’EASD Deià n’és una de les seus.

Crear un entorn proper a l’alumnat per tal que aquest se senti acollit i atès. Aquest entorn té com a objectiu

afavorir la convivència en el centre, el desenvolupament personal i la bona formació de l’alumnat..

Finalment, el centre afavorirà en tot moment la innovació i la millora dels ensenyaments impartits amb la

participació i la iniciativa del professorat.

Documents

Projecte · 2020-01-30 · El centre a través del seu PQiMC desenvoluparà indicadors que permetran analitzar el progrés del centre des de diversos paràmetres. Aquests indicadors