Embed Size (px)
Citation preview
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.147
Dilluns6 DE JULIOL DE 20201,30 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
SALUT L’hospital Trueta iniciarà unaformació pionera en cardiologia 9
SUCCESSOS Desmantellen una xarxa detràfic d’armes que arribava a Girona 10
CULTURA Strenes es desconfina ambuna nit dedicada a Nirvana 26
Tercer foc enun mes i miga l’empresaAuladell deSarrià de Ter
UN INCENDI VA CREMARAHIR UNES BALES DE PAPER A L’EXTERIOR DE LA NAU DELCARRER JOSEP FLORES 12
4
Els Bombers, durant les tasques d’extinció de l’incendi. ANIOL RESCLOSA
La Costa Brava s’omplementre el confinament aLleida es podria endurir
L’ocupació al Baix Empordà éssuperior a la prevista i gairebé el 100%
dels hotels estan ja operatius
La Regió Sanitària de Girona sumanou contagis més en el còmput global,
cap dels quals detectat en geriàtrics
PÀGINES 2 a 8
La platja de Sant Pol, ahir al matí. ANIOL RESCLOSA
Els Mossoshan aixecat 28actes pels tallsde trànsit al carrerBarcelona
BUCH DIU QUE ELS IMPULSORSDE LA PROTESTA MAI L’HANCOMUNICAT OFICIALMENT 11
4
L’Hospital de Diade Blanes ha fetprop de 3.700tractaments en el primer any9
«Per què ho vas fer?»: la mediació, oportunitatde l’agressor de poderrespondre10
REPORTATGE
El Girona, obligata guanyar a Gijónper confirmar lesbones sensacions
FRANCISCO RECUPERA JAIROI RIVERA I PREVEU ROTACIONSPER VISITAR AVUI L’SPORTING
4
EsportsDdG20 a 24
jamargant - 06/07/2020 08:38 - 79.151.248.14
Edició de GironaDILLUNS · 6 de juliol del 2020. Any XLV. Núm. 15412 - AVUI / Any XLII. Núm. 14282 - EL PUNT
1,20€
182272-1174645w
1224
54-1
2195
85L
Tercerincendi ala mateixaempresa aSarrià de TerÉs el tercer en un mesi mig, i van caldre deudotacions de bombersper apagar-loCOMARQUES GIRONINES. Plana 22
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------PUNT DE VISTA. Planes 6 i 7
Un tast de... Ambrosia de Jordi Masó
En l’opinió de ...
J.Cuixart, M. Mauri,M. Llansana, C. Pujol
Som unanació, som unsubjecte polític
La remorpersisteix
Convertir lacrisi enoportunitat
Joaquim Coello
Núria De Gispert
Fem l’estat al margede l’estat repressorque ens margina
Ara fa deuanys
Mònica Sabata
Germà BelRut Carandell
L’inici de larepressiójudicial
D’on veníem ion anem
Salvador Cardús
Lluís Foix
Estatut triturat;país ocupat
Abans del2010
Montserrat Nebrera
Ningú va estara l’alçada
Elisenda Paluzie
La sentència al’últim estatut
Clara Ponsatí
Errors decàlcul mutus
Montserrat Tura
Divendres es compleixen deuanys de la manifestació contrala sentència de l’Estatut queva posar l’independentisme alcentre de la política
Planes 8 a 13
i deuanysmés
Una dotzena de líders socials,polítics i opinadors analitzenl’abans i el després d’aquell fet
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.146
Diumenge5 DE JULIOL DE 20202,50 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
GIRONA El radar rotatiu, més a prop de multar després de 32 mesos 12
BLANES permetrà la instal·laciód’atraccions per la festa major 20
PALAMÓS Estudien protegir el poblatiber del vandalisme i l’espoli 19
La Generalitat confinade forma indefinidael Segrià pels rebrots
La regió de Girona experimenta unnou repunt de casos amb onze positius Incertesa entre els hotels gironins
per l’evolució de la pandèmia
2 a 10
UNES 180 PERSONES A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE RAFEL NADAL A EMPÚRIES. Unes 180 persones van assistir ahir al vespre a lapresentació del llibre Mar d’Estiu. Una memòria mediterrània, de l’escriptor gironí Rafel Nadal, al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries. L’acte, que vacomptar amb el periodista Albert Om i l’editora Ester Pujol, es va haver de dividir en dues sessions per la limitació d’espai. BASILI GIRONÈS 34
Quinze anys de música
i festa
◗ DOMINICAL
◗AVUI AMB EL DIARI
La Policia deLloret deté un noi acusatde violar una menor
LA VÍCTIMA I LES SEVESAMIGUES VAN RECONÈIXER EL SUPOSAT AGRESSOR 13
4
El primerincendi de l’estiu crema 3,5hectàrees debosc a Llançà17
MIQUEL NOGUERPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓDE GIRONA
ENTREVISTA
«Aquest estiu no serà igual als que estàvemhabituats»
Detenen a Lloret unhome acusat d’ajudarels autors d’un crim a Marbella18
A més a DdG
LA DIPUTACIÓ AFRONTAUN ANY COMPLICAT 4
14-15
jamargant - 06/07/2020 08:37 - 79.151.248.14
Edició de GironaDIUMENGE · 5 de juliol del 2020. Any XLV. Núm. 15411 - AVUI / Any XLII. Núm. 14281 - EL PUNT
2,50€
1161
19-1
2035
61L
1105
30-1
1735
26w
Entrevista Roger TorrentPresident del Parlament deCatalunya
“Ens hem centratmés a competirque a cooperar”
NACIONAL.Planes 8-10
CULTURA i ESPECTACLES P36-40
Culturaa mig gasLes condicions de prevenció per la pandèmia
dificulten la represa en la cultura i elsespectacles, un sector molt tocat per la crisi
Les ajudes institucionals serviran per aturar elcop del confinament, però empreses, artistes,
grups i tècnics reclamen el 2% del pressupost
‘La música torna a l’estiu’. Especial de setze planessobre els festivals de música, teatre i dansa que han
sobreviscut a la pandèmia del coronavirus
Teatres i cinemes tornen a poc a poc a l’activitat,la música s’aferra als concerts d’estiu i editors i
llibreters confien en el Sant Jordi de juliol
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------PUNT DE VISTA. Planes 6 i 7
Un tast de... ‘Halley 2042’, d’Anna Carreras i Aubets
El Segrià, confinatL’escalada dels brots actius a la comarca obliga el govern a fer un pas enrere
en la represa, tancar-ne el perímetre i recuperar les restriccions
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.145
Dissabte4 DE JULIOL DE 20201,50 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
INCENDIS FORESTALS El cap de Creus i lesGavarres, punts calents de l’estiu 14
CASTIGAT PEL COVID-19 Un pare de Gironano pot recollir la filla al Canadà 10
JUDICIAL El Suprem cita Borràs el 22 dejuliol com a imputada per corrupció 23
Un foc obliga a tancar el CAP de Salt durant tot l’estiu11
Stuani festeja el goldesprés de transformar
un penal. MARC MARTÍ
EsportsDdG28 a 33
STUANI DONA VIDAUN GOL DE PENAL DE L’URUGUAIÀ ALEGRA EL DEBUT DE FRANCISCO I CONSOLIDA EL GIRONA EN EL «PLAY-OFF»4
1GIRONA
0SARAGOSSA Mor el segon nen,
de 6 anys, rescatata la platja de Roses16
A més a DdG
SALVADOR ILLAMINISTRE DE SANITAT
ENTREVISTA
«Tothom vaarribar tard.Ha estat una curad’humilitat»6 i 7
Educació tancarà escolesi instituts on es detectindos positius el curs vinent
El Departament planifica entrades i pati esglaonats, servei de menjador ambdistància entre infants de grups diferents i famílies sense accés generalitzat a l’escola
2 i 3
Arbúciescommemoraels 50 anys del’accident aeridel Montseny
L’AJUNTAMENT FA UNHOMENATGE EN RECORD ALS112 BRITÀNICS QUE VAN MORIREL 3 DE JULIOL DE 1970 17
4
Homenatge a les víctimes de l’accident al cementiri d’Arbúcies. D. APARICIO
Olot segueixliderant elnombre decontagis percoronavirusde la província
CATORZE MUNICIPIS
SUMEN 34 CASOS EN SETDIES, GAIREBÉ EL DOBLE QUELA SETMANA PASSADA 4
4
jamargant - 06/07/2020 08:35 - 79.151.248.14
Edició de GironaDISSABTE · 4 de juliol del 2020. Any XLV. Núm. 15410 - AVUI / Any XLII. Núm. 14280 - EL PUNT
1,50€
1105
30-1
1735
27w
1225
35-1
2233
30Q
Òmniumes querellacontra el reiemèrit percorrupcióTambé l’acusa de fraufiscal i demana aSuïssa que li bloquegiels comptes bancarisNACIONAL. Plana 14
NACIONAL P8-10
Alerta a LleidaREALITAT · Salut,preocupada perquè els casos positius s’handoblat en una setmana
50.000 milionsper reactivar
l’economia
REACCIÓ · Munta unhospital de campanyaperò descarta restringirmoviments de població
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------PUNT DE VISTA. Planes 6 i 7
Un tast de... ‘La drecera’, de Miquel Martín i Serra
El Girona afina amb FranciscoL’estrena del nou tècnic va saldar-se amb un triomf a Montilivi contra un rival directe de la part alta de la classificació ■ QUIM PUIG
El nou entrenador debuta amb victòria contra el Saragossa (1-0)
15
Comarques
DIUMENGE, 5 DE JULIOL DE 202014
LAURA FANALS GIRONA
Aquest està essent moltcomplicat tant per als ajunta-ments com per a tota la ciutada-nia. En quines condicions haafrontat la Diputació la crisi dela covid-?
La Diputació ha fet el paper queli toca fer, que és estar al costatdels ajuntaments i de la gent.Aquest és un any difícil, no obli-dem que venim del Gloria al mesde gener, una tempesta que déu-n’hi-do la mala feina que va fer; idesprés hem tingut l’estat d’alar-ma de la covid-19, que vam estartres mesos tancats i ho hem tinguttot pràcticament parat, tant el paíscom el món. Ha estat una cir-cumstància universal, amb un vi-rus que no entén de fronteres. Idesprés de la crisi de salut, et creauna situació de crisi econòmica isocial complicada. Doncs bé, desde la Diputació hem procurat, desde totes les vessants, estar a l’altu-ra de les circumstàncies.
Hi haurà prou recursos perfer front a totes les necessitatsmunicipals?
S’ha d’anar veient quina evolu-ció té això. De fet, aquesta crisi,que és sanitària, no té res a veureni és comparable amb la de 2008,que era econòmica i financera. Iens ha agafat en una situació ab-solutament al revés de la de 2008.En aquell moment, va agafar l’Es-tat amb un nivell d’endeutamentacceptable, però en canvi les cor-poracions locals estaven moltmés endeutades, igual que elsparticulars. En canvi, aquesta cri-si ha agafat l’Estat extraordinària-ment endeutat, i en canvi les cor-poracions locals amb un nivelld’endeutament molt acceptable iles empreses i famílies tambéamb algun estalvi que els ha per-mès aguantar aquests mesos deconfinament. Però si s’agreujaaquesta manca de treball, és evi-dent que les economies familiarscomençaran a afluixar, i per tantaugmentarà la necessitat social.
Vostè es veu optimista?És una situació complicada,
amb la qual no ens havíem trobatmai, i hem de ser molt responsa-bles. Si no som responsables, nocaldrà que siguem optimistes,perquè per molt que ho siguem,fracassarem. Però que el passa-rem i que trobarem la vacuna, toti que trigarem més o menys, esticsegur que sí.
Què s’ha fet, des de la Diputa-ció?
Una de les primeres coses queens vam plantejar va ser que elsajuntaments no podrien cobrarels impostos en un estat d’alarmai de confinament. Per tant, comque s’havia d’endarrerir la recap-tació, vam dotar de liquiditat elsajuntaments a través del fons decooperació local i comarcal, quesón 20 milions d’euros. En vamagafar el 50%, que són uns onzemilions d’euros, i els vam injectardirectament als ajuntaments ambla justa proporció del que els to-caria. Segon: a aquells ajunta-ments que van endarrerir el co-brament d’impostos i que el tenen
delegat al Xaloc, els vam posaruna línia d’avançament de dinersd’aproximadament 19 o 20 mi-lions d’euros i ja els recuperaremquan es faci la cobrança.
També han apostat per la re-activació del comerç.
Sí. Hem de reforçar actuacionsque tinguin com a objectiu la re-activació del teixit comercial delsmunicipis; és a dir, aquelles cam-panyes que es poden fer per alproducte i comerç de proximitat.També hem impulsat una plata-forma digital del comerç local,sense deixar de banda la valorit-zació del producte a través de la
campanya Girona Excel·lent. O lacampanya «Ajudem-nos», quepromou el consum de productesi de serveis de proximitat. Enshem d’ajudar entre nosaltres: sialguns s’han sacrificat tancant, elsho hem d’agrair anant-hi. Tambévam treure la línia d’ajuts a les es-coles bressol, encara que esti-guéssim en estat d’alarma, quesón 5,5 milions d’euros. Per tant,ja portem 35 o 36 milions d’eurosque haurem injectat a les corpo-racions locals en aquest períodepostcovid-19. És una quantitatmolt important i respectable.
I en l’àmbit de la salut?
El primer que hem fet ha estatreforçar la teleassistència per a lagent gran. Després, hem hagut decomprar material sanitari. Hempassat una època en què les resi-dències no estaven ben abastidesper qui li tocava fer-ho, que és laGeneralitat. Per tant, nosaltreshem comprat tests, guants, mas-caretes, hidrogels... i els hem re-partit a totes les residències i ajun-taments perquè ho fessin servirper les seves instal·lacions. Tambéhem comprat els tests de deteccióràpida del covid. Això, aproxima-dament, són 400.000 i 500.000 eu-ros. I pels col·lectius més vulnera-
bles, hem atorgat un milió i migaddicional al programa Salut i cri-si, per fer front a les necessitatsque arribaran després de l’estatd’alarma.
En aquests moments, tots elsulls estan posats en la tempora-da turística, que s’està reacti-vant molt a poc a poc. Quinesprevisions tenen?
Hem activat la campanya «Bo-jos per tornar-vos a veure», peratraure el turisme de proximitat,de casa. Com que no podrem viat-jar, anem a descobrir el que ensqueda per veure a casa, que sónmoltes les coses -patrimonials,
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
Miquel Noguer
«Aquest estiu no serà igual als que estàvem habituats»
President de la Diputació de Girona. L’ens provincial està tenint un paper clau de suport als ajuntaments en un2020 que -fins ara- ha estat marcat pel temporal «Gloria», que a principis d’any va causar importants destrosses a lescomarques gironines, i la COVID-19, que ha comportat una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents.
jamargant - 06/07/2020 08:37 - 79.151.248.14
Diari de Girona
culturals, esportives, enoturisme,gastroturisme…- que queden perdescobrir.
Es pot salvar l’estiu amb unturisme internacional que segu-rament serà de mínims?
Ni podem ser derrotistes nitampoc del tot optimistes. EntreSant Joan i el cap de setmana se-güent, gairebé ha crescut el dobleel turisme que ha vingut a la CostaBrava; hem passat d’un 25% a un50%. Això vol dir que la gent decasa, d’entrada, es mou. La gentdel turisme de fora, ens hauremde refiar de gent que vingui del’Estat espanyol, del sud de Fran-ça o del sud d’Europa. Evident-ment que vindrà algú d’Angla -terra, i d’Alemanya, i potser d’al-gun país nòrdic, però aquest estiuno serà igual al que estàvem habi-tuats.
Les previsions, però, han mi-llorat?
Hem de ser francs: serà un anyturísticament bo? No. Probable-ment pensàvem que podria serun any turísticament pitjor ara fauns mesos? Sí. Però hem de veurequina reactivació té l’aeroport, i jocrec que es faran molts desplaça-ments en cotxe. Hem de veureamb quina situació ens podemtrobar. Espero que sigui la millor,i que vagi el màxim de bé possible.Però això també dependrà de laresponsabilitat que tinguem entre
tots, perquè no només aplicantmesures es podrà evitar cap re-brot, sinó que s’evitarà si la gentcompleix les mesures.
Aquesta situació atípica coin-cideix amb l’etapa encetada pelnou director del Patronat de Tu-risme, Norbert Bes, a qui deu co-nèixer bé perquè fins ara ha es-tat secretari de l’Ajuntament deBanyoles.
Però jo ja no el vull conèixercom el secretari de l’Ajuntamentde Banyoles, sinó que el vull co-nèixer com el director del Patro-nat de Turisme, que és el que litoca a partir d’ara. És una feina to-talment diferent, de dirigir un enspotentíssim de promoció de totala demarcació de Girona. Evident-ment que en Norbert no ha entraten una etapa gloriosa ni fàcil, peròels reptes individuals de cadascúpassen per començar en tempsdifícils, i saber-ho guiar i tirar en-davant. Jo veig que en Norbert potser capaç de fer una bona feina,d’aglutinar, i sortir en aquesta pro-moció constant de la demarcació.Jo mateix, per exemple, he anat aMadrid per temes de promocióturística. Hem d’esmerçar-hi tantsesforços col·lectius i personalscom sigui necessari.
Es farà alguna campanya es-pecífica per atraure el turismeespanyol, tal com s’ha fet amb elcatalà?
S’estan fent ja campanyes enmitjans de comunicació, reu-nions amb touroperadors, gentdel món periodístic, etc, per aju-dar-nos a difondre’ns. Algunescampanyes són individuals delPatronat, altres juntament ambl’Agència Catalana de Turisme, inosaltres no pararem.
En quin punt es troba l’expe-dient sobre les irregularitatsque van aparèixer a principisd’any al Patronat de Turisme?
Bé, l’expedient el tancaremproperament.
Per tant, hi ha alguna nove-tat?
Ara jo no puc dir res que encarano tingui.
Un altre sector que ha quedatmolt tocat és el de la cultura.
Sí, per això hem creat l’espaiweb Cultura Virtual. A més,aquest any oferirem, de maneraexcepcional, uns ajuts especialsper a les escoles de dansa i con-servatoris. També atorgarem sub-vencions als centres educatius demàxima complexitat, i destina-rem un milió d’euros per a com-prar llibres, audiovisuals i docu-ments sonors per a les bibliote-ques gironines.
I en relació amb els esports? La Diputació manté dos mi-
lions d’euros per al foment de l’es-port a les comarques gironines:clubs, consells esportius, pistesd’alt nivell... I també continuemamb les ajudes mediambientals,el catàleg de serveis als consorcis,les comunitats locals d’energia...
Enguany també hi va haver el
temporal Gloria, que va causarnombrosos danys a les comar-ques gironines.
Nosaltres destinarem cinc mi-lions d’euros al Gloria: 2,7 milionsd’euros en manteniment i repara-ció de coses que toquen a la Di-putació, com per exemple les ca-rreteres de la Diputació, les ViesVerdes, la part gironina del ParcNatural del Montseny; i tambéhem tret una línia de dos milionsd’euros, amb un màxim de 50.000euros per municipi, per a fer elsmanteniments. Des de la Diputa-ció hi hem estat sempre, amb tot-hom, i ara no serà l’excepció.
Ja està tot a punt, o encaraqueden desperfectes per arre-glar, del Gloria?
Nosaltes entenem que, ambaquests cinc milions d’euros, hemd’ajudar a cobrir les despeses delsajuntaments i del territori. Perexemple, el pont de sobre la riera
d’Osor, que uneix la Cellera i An-glès, ja està fet. Per tant, obres comaquestes costen molts diners, inosaltres ràpidament hi hemcol·laborat.
Quines seran les prioritats dela Diputació de cara a la tardor,sobretot pensant en un possiblerebrot?
D’entrada, mira quina quanti-tat de recursos que hem posat jafins ara en la lluita contra la covid.Però una de les coses que faremara, addicionalment, és tenir unracó de material -guants, gel,mascaretes...-, per si hi hagués unrebrot. No ens perdonaria ningúque hi tornés a haver una crisi i hitornés a haver falta de material.Per tant, farem una mica de reco-llida de material que guardaremper, si hi hagués un rebrot, poderactuar de seguida.
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
R
P
Miquel Noguer, en una imatged’arxiu. MARC MARTÍ
«Hem de veurequina reactivacióté l’aeroport, i preveiem que es faran forçadesplaçaments en cotxe»
«Ningú ensperdonaria que hitornés a haver unacrisi i hi tornés ahaver una situacióde falta dematerial»
Controladors d’aparcaments contractats per Mifas. MIFAS
DdG GIRONA
■ El grup Mifas ha incorporat 94persones a la seva plantilla, 84 deles quals tenen una discapacitatfísica, per fer front a la temporadad’estiu. La majoria es dedicaran alcontrol d’aparcaments i zonesblaves de municipis de la costa.Juntament amb els perfilsd’agents cívics i agents informa-tius, sumen 82 de les noves inser-cions. La resta són curadors i pro-
fessionals de la neteja.Amb aquestes incorporacions,
la plantilla de MIFAS passa de te-nir 308 persones a un total de 402.A més, fan una crida a les perso-nes amb discapacitat que bus-quin feina perquè s’apuntin a laseva borsa de treball, ja que pre-veuen fer alguna nova incorpora-ció abans que acabi l’estiu.
L’entitat, que té per objectiucrear llocs de treball per a perso-nes amb discapacitat, va dur a ter-me el procés de selecció dels can-didats amb un equip multidisci-plinari del seu Servei d’IntegracióLaboral, que també s’ocuparà del’acompanyament posterior.
Mifas contracta 94 persones per a latemporada d’estiu La majoria de contractatstenen alguna discapacitat itreballaran sobretot en lagestió de les zones blaves
jamargant - 06/07/2020 08:37 - 79.151.248.14
En aquesta etapa postcoronavi-rus que fa poc hem encetat nos’hi val a badar. Tots plegatshem d’extremar les precau-cions i estar permanentment
amatents a les recomanacions de les auto-ritats sanitàries per tal d’evitar uns rebrotsque podrien tenir dramàtiques conse-qüències. Naturalment, les imatges deplatges a vessar sense respectar la distànciamínima de separació física però tambéaglomeracions a determinades festes «po-pulars» sense mascareta protectora o lesmenys visibles però tanmateix presents ac-tituds insolidàries de col·lectius que co-
mencen a pregonar que això ja ha passat ique el virus que ha infectat les nostres videsha desaparegut gràcies als raigs de sol me-diterrani, no ajuden gens a reforçar la cer-tesa que l’epidèmia vírica no ha desapare-gut i que, per combatre-la, ens hem d’aju-dar col·lectivament mitjançant la plenaconscienciació que això no s’haurà acabatfins que la vacuna salvadora, vingui de laXina o de casa nostra, ens retorni a l’autèn-tica normalitat.
Però mentre el remei no arriba, algunsorganismes han endegat iniciatives que as-senyalen correctes camins de futur pertransitar-hi des d’ara mateix. Així, per
exemple, la Diputació de Girona, conjun-tament amb productors, petits empresarisi comerciants tant del sector primari comsecundari i terciari, ha posat en marxa lacampanya «Ajudem-nos! Triem productesi serveis d’aquí». El projecte neix davant lasituació generada per la pandèmia de lacovid-19 amb l’objectiu de plantar una lla-vor perenne que possibiliti un canvi subs-tancial d’hàbits que, en el seu conjunt, con-dueixi a un nou model de creixement eco-nòmic més sostenible i estretament vincu-lat al territori que, al mateix temps, permetiuna sortida reforçada de la situació actualmitjançant les eines de la proximitat, la
qualitat i el bon servei. Els cuiners Joan Roca i Pep Nogué han
participat activament en el desenvolupa-ment d’aquesta campanya amb oportunesreflexions sobre la importància d’ajudar-nos mútuament en aquest desig compartitd’assolir una nova economia que vagi es-tretament lligada al territori i, per tant, ensfaci menys vulnerables. En aquest sentit,fa pocs dies, els germans Joan, Josep iJordiRoca, en la seva condició d’Ambaixadorsde Bona Voluntat del Programa de les Na-cions Unides pel Desenvolupament(PNUD), assenyalaven la necessitat detransformar tota la cadena de valors delsaliments, des de la granja fins a la taula i,per tant, repensar el que mengem i comgaudim del menjar, de tal manera que «elsconsumidors –deien– poden fer la sevapart mitjançant un canvi gradual cap a die-tes més basades en els productes de l’hortasostenible i recolzant els productors localsd’aliments orgànics, mentre que les em-preses haurien d’utilitzar la cartografia denous territoris locals i pràctiques de negocique promoguin un sistema alimentari iuna economia alimentària sostenible en elfutur».
Fins ara s’han adherit a la campanyamés de cinquanta entitats, associacions igremis professionals dels sectors de l’ali-mentació, el comerç, l’hostaleria, les em-preses i els serveis, entre els quals i nomésa tall d’exemple destaquem la DO Empor-dà, DOP Fesols de Santa Pau, IPG Poma deGirona, Unió de Pagesos i gremis de fle-quers, carnisseres o pescadors a bandad’organismes com la FOEG o la Cambra deComerç. El proper mes de setembre, la ini-ciativa tindrà continuïtat amb la campanyaaddicional «Estima el teu mercat», coinci-dint amb l’acció coordinada que a escalamundial posarà en valor aquests impor-tants equipaments locals.
La voluntat d’allunyar-nos de la globa-lització i poder retornar a l’àmbit local enqüestions alimentàries segurament és undesig molt estès. La campanya de l’orga-nisme provincial gironí apel·la justamenta aquesta voluntat compartida de canviarl’actual model econòmic i de consum pertal d’albirar un nou futur amb esperança.
www.diaridegirona.catDdG
DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.
PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.
LAGÀRGOLA Miquel Fañanàs
Els germans Roca participen en la campanya de la Diputació «Ajudem-nos! Triem productes i serveis d’aquí». MARC MARTÍ
9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3
2 5 1 4 7
RECICLEU-ME
6 de juliol de 2020
Ajudem-nos!
jamargant - 06/07/2020 08:38 - 79.151.248.14
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 5 DE JULIOL DEL 202028 | Comarques Gironines |
L’Ajuntament de Palafru-gell està acabant d’habili-tar la incorporació de 122places d’aparcament sub-terrani a l’encreuamententre els carrers de Llavià iSerra i de Begur, just da-vant de la plaça de Can Ma-rio i sota l’antic Caprabo.
El primer tinent d’alcal-de, Joan Vigas, explica quel’operació s’ha acordat perla via del lloguer, amb uncost d’uns 15.000 eurosanuals que abonarà el con-sistori i compensarà ambels ingressos. Malgrat ai-xò, prioritzaran que la pri-mera hora d’estaciona-ment continuï sent gratu-ïta per compaginar la rota-
ció d’usuaris amb l’incen-tiu que tingui ús per con-sumir als comerços del nu-cli antic i els mercats.
Amb aquesta nova bos-sa de places, el municipi jasupera les 700 al centre dela vila, que han de pal·liarles dificultats d’estaciona-ment que s’havien agreu-jat en els darrers mesos,amb la crisi per la Co-
vid-19. Amb tot i això, Vi-gas avança que tambéaprofitaran el nou escena-ri per racionalitzar la pre-sència de vehicles estacio-nats en alguns espais ensuperfície, com ara abor-dar la reforma pendent isupressió de zona blava ala plaça del Priorat de San-ta Anna, o bé pacificar elRaval Superior. ■
Emili AgullóPALAFRUGELL
Palafrugell habilita 122 placesde pàrquing a tocar de Can Mario
L’entrada a l’aparcament, ja repintada amb els senyals a lacalçada i el tram de doble sentit al carrer de Begur ■ E.A.
upià, al Baix Empordà, i al-tres tres municipis gironins–Amer i la Cellera de Ter(Selva) i Cornellà del Terri
(Pla de l’Estany)– seran els pionersde les comarques gironines a adhe-rir-se a un projecte de la Diputacióde Girona per crear comunitats lo-cals d’energia. La idea se centra aexplotar la generació d’electricitatrenovable –en aquests casos, a tra-vés del sol amb plaques fotovoltai-ques–. La Diputació subvenciona lainiciativa amb 160.000 euros–40.000 per a cadascuna de lesquatre poblacions–, destinats a po-sar en marxa les primeres fases decada projectes i l’assessoramenttècnic, a càrrec de Km0 Energy.
Com a plataforma de llança-ment, prenen de base teulats aradesaprofitats d’edificis o equipa-ments municipals, per subminis-trar energia a instal·lacions muni-cipals, habitatges en situació de po-bresa energètica i les llars que s’ha-gin sumat al projecte, dins un radid’acció de 500 metres. A banda delsmunicipis esmentats, la Diputaciótambé estudia les opcions de Bre-da, la Vall d’en Bas i Vilafant.
A Rupià, que dimecres va aple-gar una quarantena de veïns perpresentar el projecte, preveuen ins-tal·lar les plaques solars sobre la co-berta de la pista poliesportiva,d’uns 750 metres quadrats. Lagran pèrgola metàl·lica no va agra-dar a molts veïns quan es va instal-lar, farà uns trenta anys, però ara,segons avançava el regidor de Tran-sició Energètica, Badreix Tarragó, itot i que potser l’hauran de sanejari reforçar, esdevindrà una oportu-
R
nitat. Hi plantegen una instal·lacióinicial d’entre 20 i 40 kW de potèn-cia, en funció de la demanda delsveïns, i la fórmula triada per simpli-ficar els tràmits serà la de comuni-tat energètica, una mena de plata-forma per estalviar cooperatives osocietats. Els ajuntaments pilota-ran cadascun dels projectes, i tam-bé gestionaran els excedents ener-gètics dels veïns: es reintroduiran ala xarxa i el retorn monetari –tot ique escàs per la legislació– cobriràles despeses de mantenimentd’unes instal·lacions pensades perdurar un mínim de 25 anys.
La presentació de les comunitatstambé s’ha completat ja a Cornellàdel Terri, on preveuen instal·lar500 metres quadrats de plaques alsteulats de l’escola, i dijous a la Celle-ra i Amer. En tots els casos, els mu-nicipis preveuen cobrir part de la
demanda diürna d’energia, tot ique en el cas de l’enllumenat pú-blic, de moment no es plantegeninstal·lar bateries que, ara mateix,no surten gaire econòmiques. I pelque fa a les llars que s’hi adherei-xin, els oferiran participar-hi eco-nòmicament com a socis. En el casde Rupià, per una aportació inicial iúnica d’entre 400 i 500 euros, re-brien uns 200 watts, ampliables a500 pel doble de l’import. L’electri-citat pot servir per fer anar frigorí-fics o restar el consum d’altres elec-trodomèstics de la factura, amb unestalvi anual d’entre 50 i 120 euros,de manera que l’aportació s’amor-titzaria en uns vuit anys.
La diputada de Medi Ambient,Anna Barnadas, va destacar el can-vi de model: “Fins ara, les polítiquesenergètiques de la Diputació s’hancentrat en accions per a la millora
de l’eficiència energètica d’edificis iinstal·lacions municipals, com l’en-llumenat públic”, però ara volen“posar els ciutadans al centre del’esquema energètic i passen a seractors actius (productors, consu-midors i gestors)”. La diputadad’Assistència a Petits Municipis,Eva Viñolas, també va subratllarque molts micropobles ho tenen bé,perquè són “un terç dels municipisque aglutinen un 40% del territori”per instal·lar equips i amb poca po-blació per abastir. Pel que fa a Ru-pià, menys de 300 habitants i lamajor part dins del radi de cobertu-ra. Però malgrat que el projecte potcréixer, el govern encapçalat perDaniel Serrano també té clar queels teulats del nucli antic són sa-grats i que els nous horts solars,amb plaques envaint camps de con-reu, de moment no són l’aposta. ■
Emili AgullóRUPIÀ
PROJECTE · Rupià, Cornellà del Terri, la Cellera de Ter i Amer presenten comunitats energètiques per generar electricitatfotovoltaica i distribuir-la entre equipaments i veïns adherits PATROCINI · La Diputació en subvencionarà l’arrencada
724.378kWh anuals d’elec-tricitat renovable pro-duïda i consumida lo-calment calcula la Di-putació de Girona quees podria generar, no-més, si les quatre pri-meres comunitats en-ergètiques de Rupià,Cornellà del Terri,Amer i la Cellera pros-peren i veïns de cadapoble s’hi sumen.
343.616Tn de CO2 anualsdeixarien d’emetre’sa l’atmosfera, enaquest escenari
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Energia
Pobles que s’alien amb el sol
L’acte de presentació del projecte a Rupià, sota la gran pèrgola de la pista poliesportiva que cobririen amb plaques solars, dimecres al vespre ■ E.A.
Diari de Girona DIUMENGE, 5 DE JULIOL DE 2020 29
[email protected] ELECTRÒNIC
Joan Bassa
Quina resposta han tingut a lacampanya d’abonats que hanengegat aquesta setmana?
En 24 hores vam tenir més de60 inscripcions, o sigui que noméspuc dir que ens està anant moltbé. La gent de la Bisbal i del bàs-quet, que ja tenia el costum de ve-nir al pavelló, continuarà al nostrecostat i s’afegiran més persones ala causa. Tenim clar que volem feruna cosa gran, que involucri elmunicipi, l’Ajuntament, la comar-ca del Baix Empordà... perquèsom conscients de la dimensióque té jugar a EBA per a un clubcom el nostre.
Ha sigut una mica inconscientassumir el repte de fer el salt a laLliga EBA justament ara?
Entenc la pregunta. Si es veu lanostra realitat des de fora, podriasemblar-ho, però si veus el pavellóels dies de partit, com ens segueixla gent... més que una bogeriacom a concepte per a nosaltres ésun repte esportiu i organitzatiucom a club. Sempre, històrica-ment, ens ha costat poc llançar-nos. El club va fundar-se el 1994,a la Bisbal hi ha hagut bàsquet desdel 1963, amb diversos clubs, iaquell any tots es van unir en un.La temporada pasada vam mobi-litzar entre 240/250 jugadors/es,gairebé fent la paritat, i per a no-saltres és també important difon-dre el bàsquet entre les noies. Faun parell d’anys que tenim com-pletes les categories femenines.En total disposem de 23 equips.
Què fa del Bisbal Bàsquet unclub diferent?
Un sentiment de pertinença, lagent ho sent seu, la gent se sentimportant i s’hi implica. Partim dela humilitat i del bon rotllo entretots.
Una mica com el Bordilsd’handbol, per exemple?
El Bordils podria ser un cassemblant, sí, però més extremperquè allà amb prou feines hi had’altres esports i els nois juguen ahandbol i les noies a vòlei. A la Bis-bal hi ha futbol i altres esports. So-bretot des de l’ascens a Copa Ca-talunya, a la Bisbal, la gent en par-la i ho viu, això del bàsquet. Ensacostumem ràpid a les coses bo-nes i a vegades veiem el pavellóamb 3/4 parts d’entrada i ens pen-
sem que no ha vingut gent, peròdesprés vas a fora i t’adones de lasort que tenim. Acaba el partit i elsmateixos rivals et diuen que el quetenim a la Bisbal és impagable. Lagent anima des del respecte, tot-hom aplaudeix, es guanyi o es per-di, i tothom té ganes de quedar-sea cantar l’himne amb els jugadorsa peu de pista.
Per què pujar a l’EBA ara?És ben senzill: perquè ens ha
sortit l’oportunitat. Ens van con-tactar per dir-nos que hi havia pla-ces vacants a la categoria, perquè
d’entrada no ens ho vam plante-jar, això de l’ascens, ja ens anavabé estar a Copa Catalunya. Quansurt l’opció la valorem en l’àmbitintern, des de dues vessants, lapart esportiva i l’econòmica. Siaconseguíem trobar la manera detirar endavant, perfecte. Vam par-lar amb l’Ajuntament, amb la Di-putació, i amb el nostre patroci-nador, Sol Gironès. Tothom ens vadir que estava disposat a col·labo-rar, i aquí estem, confeccionant jala plantilla.
Qui serà l’entrenador?L'estem lligant. En teníem un
de molt emparaulat però depeniad'un tema laboral i no ha sigutpossible. Estem parlant amb gentde fora. En Joan Ferrer, fins aral’entrenador, es posarà de segon,coordinant tot el tema logístic.
No li hauria agradat a Ferrerentrenar a EBA?
Teníem clar que tota la feinaque comporta fer el salt no se l’hapodia menjar una sola persona.Va ser una de les coses que vamparlar, ell de seguida ho va plan-tejar, que calia buscar algú ambexperiència a la categoria de pri-mer entrenador i que ell ja faria desegon. Segur que esportivament
ens faria il·lusió a tots portaraquest projecte però ell és unhome de club i on pot donar mi-llor un cop de mà és fent-hod’aquesta manera.
Quin serà l’objectiu?Si jugar a Copa Catalunya ja era
un somni per al Bisbal, fer-ho al’EBA no sabria com descriure-ho.L’objectiu ha de ser gaudir-ho i in-tentar salvar tot el que poguem.Ens mou continuar posant la Bis-bal com a punt de referència es-portiu i de bàsquet al Baix Empor-dà i Girona. Ara bé, no deixaremtirada la gent de la Bisbal, tambétindrà el seu lloc a l’equip i al club.Tenim clar que no per vestir unsant en desvestirem un altre.
Pateixen per si la crisi sanità-ria els impedeix posar públic alpavelló?
La campanya de socis té el valorafegit que permetrà a l’afició re-servar el seu seient, no volíem dei-xar tirats els socis més fidels, i araja no passarà allò que si fas tardpotser t’has de quedar dret a lagrada. Amb el tema de la covid-19tot és incertesa. Des de l'Ajunta-ment, que és qui ens marca direc-trius més de prop, no hem rebutcap restricció, de fet encara no
han començat lligues i potser nis’ho han plantejat. Els hem expli-cat la campanya de socis i no hemtingut cap comentari negatiu. Ensfaria ràbia jugar a EBA amb el pa-velló buit, no tindria cap sentit.Hem volgut pujar per la gent. Alpavelló Vell hi podem posar unes250 persones, a la grada, que ambcadires a peu de pista podrienarribar a ser 350.
Hi haurà estrangers a la plan-tilla com Hopewell o Walker?
Primer estem mirant si hi hagent de Girona disposada a venirperò no ho descartem. Fa duestemporades en Terry (Hopewell)ens va sortir molt bé, hi mantenimcontacte i fins i tot ens havíemplantejat recuperar-lo però juga aFrança dues categories per sobred'EBA, amb unes bones condi-cions. Nosaltres volíem que el Bis-bal li fos un trampolí. Potser ensplantegem dur algú de fora per aljoc interior, però si tu fas un equipamb tot jugadors de fora no té capsentit, perdríem l’ADN. Som cons-cients que l'exigència és alta a EBAi que potser haurem d’ampliar elradi a l’hora de buscar jugadors,tot i que ara mateix estem nego-ciant amb un parell de Girona.
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
«Si la Copa Catalunya era un somni per alBisbal, jugar a l’EBA no ho sé ni descriure»
President del Bisbal Bàsquet. Són joves, ambiciosos i no els espanta gaire res. Joan Bassa lidera una junta directiva del Bisbal Bàsquet que tornaa sorprendre després d’acceptar el repte de competir aquesta temporada a la Lliga EBA, la quarta divisió espanyola. Juntament amb el Quart, ambqui compartiran categoria, i el Girona, que debutarà a LEB Or, seran els principals referents del bàsquet masculí. Tenen tot el poble engrescat.
Joan Bassa, divendres passat, al pavelló Vell de la Bisbal, que aquesta temporada acollirà partits de la Lliga EBA. MARC MARTÍ
«Hem pujat per la gent, ens fariamolta ràbia que nopoguéssim posarpúblic al pavelló,tot i que amb lacrisi sanitària totés incertesa. Volemser un referent a lacomarca i a Girona»
Jordi RouraLA BISBAL D’EMPORDÀ
jamargant - 06/07/2020 08:37 - 79.151.248.14
L’Ajuntament de Lloretha obert al públic la mei-tat de la plaça Pere Tor-rent. Des de fa uns dies, jaés transitable el sectoroest, és a dir, el més pro-per a l’avinguda Just Mar-lès, l’eix de l’oci nocturnde la vila, que no té el bulli-ci d’altres anys. El maigdel 2019, ja es van ender-rocar les grades que hi ha-via hagut durant més de25 anys.
La plaça està en obresdes el mes de novembre,però els treballs es van ha-ver de frenar per la Co-vid-19. Els treballs se cen-tren, ara, en la part est, atocar de l’edifici sociocul-tural, seu de la biblioteca iel casal d’avis.
Les obres de la primerameitat han consistit a re-forçar-ne el paviment,que serà de color rogenc, iconsolidar l’estructuradel pàrquing de sota, per-què hi havia filtracionsd’aigua a la primera plan-ta. “Ara, s’ha fet la partmés laboriosa. S’ha cons-truït el terra, s’ha imper-meabilitzat i s’ha treballaten el subsòl, per assegurarpesos”, assenyala el regi-dor d’Urbanisme, AlbertRobert (Junts).
El pàrquing subterraniés obert només als qui hitenen concessió o als llo-gaters. S’hauria d’obrir aprincipis del mes que ve,com a màxim. Fins a finalde mes, es treballarà enles illetes per a jardineres,en els panots dels carrilsque tindran punts de llumi en el parc infantil. “És lapart menys sorollosa.”
Pintura i arbratRobert explica que la re-forma es completarà quanes pinti i es planti l’arbrat ala plaça. A l’estiu, per qües-tió de temperatures, no ésrecomanable fer-ho. “Esfarà més endavant i no s’hipodrà passar uns dies.”
El cost dels treballs ésde 825.037,47 euros i for-ma part del pla de re-conversió turística en quèhi ha el govern, l’Ajun-tament, la Diputació i laMesa Empresarial deTurisme. ■
Jordi FerrerLLORET DE MAR
Obren al públicmitja plaça PereTorrent de Lloreta El sector a tocar de l’avinguda Just Marlès és transitableper facilitar la mobilitat a l’estiu a El parc infantil i leszones enjardinades estaran enllestits d’aquí a un mes
19.11.2019Va començar la reforma dela plaça. Havia d’estar enlles-tida per Setmana Santa, peròel virus ho ha impedit.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La data
La plaça Pere Torrent, dilluns: en primer terme, la part acabada i al fons, el pendent ■ Q.P.
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 5 DE JULIOL DEL 202026 | Comarques Gironines |
1183
17-1
2303
56Q
1299
02-1
2304
72Q
PROVISIÓ PER COMISSIÓ DE SERVEIS
D’UN LLOC DE TÈCNIC EXPERT DE TRESORERIA
En el Butlletí Oficial de la Província de Girona, núm. 85, de 4
de maig, s’ha publicat la provisió d’un lloc de treball de tèc-nic expert de Tresoreria (A1), per comissió de serveis, ac-
tualment vacant.
El termini per presentar les sol·licituds és des del dia 22 de
juny fins el dia 13 de juliol de 2020, ambdós inclosos.
Per a més informació, podeu consultar el web www.xalocgiro-
na.cat a l’espai ofertes de treball.
Girona, 1 de juliol de 2020
XALOCXarxa Local de Municipisde la Diputació de Girona
Comarques
Diari de Girona DISSABTE, 4 DE JULIOL DE 2020 15
DdG GIRONA
■ La Diputació de Girona haaprovat una nova línia d’ajudesper reactivar el teixit comercial ieconòmic afectat per l’impacteque de la pandèmia de la covid-19. En total, hi destinarà 150.000euros, que serviran per finançaractuacions dels ajuntaments perdinamitzar el comerç local. Cadaprojecte podrà rebre, com a mà-xim, 3.000 euros de subvenció.
El vicepresident de la Diputa-ció, Pau Presas, ha manifestat quehan treballat amb la «màxima ce-leritat possible», després que la lí-nia de subvencions passés pel pleordinari de maig, amb l’objectiu
«de donar resposta a les necessi-tats més urgents, que passen perla reactivació econòmica i socialde tots els municipis».
Durant el ple ordinari de maig
es van aprovar les bases regulado-res d’aquesta nova línia de sub-vencions, que ha passat de teniruna dotació de 100.000 euros auna de 150.000 euros.
La Diputació destina 150.000 euros areactivar el teixit comercial i econòmicEls ajuts serviran perfinançar campanyes delsajuntaments per dinamitzar el comerç local
EMPRENEDORIA En marxa la segona edició dels premis Projecta’t La Diputació ja ha obert laconvocatòria de la segona edicióels premis Projecta’t, que tenencom a objectiu donar a conèixerempreses i autònoms de les co-marques gironines. En total,guardonarà deu iniciatives em-prsearials gironines -tant empre-ses com autònoms-, amb sis me-
sos d’assessorament personalit-zat i gratuït per tal de fer-lescréixer. Els guardons s’adrecen aempreses amb una trajectòriamàxima de cinc anys i a treballa-dors autònoms que com a moltportin tres anys, tots amb domi-cili fiscal i centre de treball a lescomarques gironines.
E ls capellans de la diòceside Girona cobraran en-guany 1.137,5 eurosbruts al mes, dotze euros
mensuals més que durant el 2019.Així doncs, malgrat que a la pràc-tica gairebé seran mileuristes, ex-perimentaran per segon any con-secutiu un lleuger increment desalari després d’haver-lo tingutcongelat al llarg d’uns quantsanys.
Segons consta al Butlletí del’Església de Girona, el salari esta-blert per als preveres de la diòcesidurant aquest 2020 serà de 15.925euros bruts anuals repartits en ca-torze pagues, cosa que a la pràcti-ca suposen 1.137,5 euros men-suals. Tot i això, cal tenir en comp-te que enguany, la pandèmia de lacovid-19 ha tingut un fort impactetambé en l’àmbit religiós ja que,per exemple, el tancament de lesesglésies ha fet disminuir dràsti-cament els diners recollits encol·lectes.
Petició d’aportacionsPer això, la Conferència EpiscopalEspanyola va fer fa unes setmanesuna crida tant als capellans a abai-xar-se el sou per tal de fer front a
les conseqüències de la pandè-mia, com al conjunt de fidels a ferdonacions per poder mantenir elfuncionament de les esglésies, in-clòs el sou dels capellans.
El salari dels capellans prové deles aportacions que fan els fidelsde la diòcesi, així com de les apor-tacions a través de l’IRPF. Tots elscapellans de la diòcesi cobren elmateix excepte el bisbe, FrancescPardo, que compta amb un suple-ment per a despeses de represen-
tació que prové de la ConferènciaEpiscopal Espanyola. Cal tenir en-compte que, sovint, els capellansdisposen d’un habitatge parro-quial on viure, de manera que nohan de fer front a despeses de llo-guer o hipoteca. En alguns casos,a més, els capellans també rebenbonificacions amb forma d’esti-pendis, que són retribucions es-pecials que rep el sacerdot peraplicar una missa a una intenciódeterminada.
El salari dels capellansgironins: 1.137 euros al mesSón dotze euros mensuals més que l’any passat La ConferènciaEpiscopal ha fet una crida a fidels i preveres a lluitar contra la COVID
Una missa recent al Mercadal de Girona. PERE DURAN/NORD MÈDIA
Laura Fanals GIRONA
jamargant - 06/07/2020 08:35 - 79.151.248.14
CINEMA TRUFFAUT (972 22 50 44ALBENIZ PLAÇA www.cinematruffaut.com
Todo pasa en Tel Aviv ((VOSE) 16.00, 22.00 Un blanco, blanco día (VOSE) 18.00 La calle de la vergüenza (Filmoteca) 20.00
ODEON (972 43 92 00ESPAI GIRONÈS www.odeonmulticines.com
La bella y la bestia 17.00 Jojo Rabbit 19.30 Doctor Sueño 22.00 Personal assistant 17.00, 19.30, 22.00 La lista de los deseos 16.00, 18.10, 20.20, 22.20 Zapatos rojos y los siete... 16.00 (cat), 18.00, 20.00 El gran showman 22.00 La cinta de Alex 17.00, 19.30, 22.00 The Gentlemen 17.00 Wonder Woman 19.20 Bloodshot 22.10 Mascotas 2 16.00 Los cazafantasmas 18.00 Malasaña 32 20.05 Géminis 22.15 Si yo fuera rico 17.00 Cuestión de justicia 19.10 Cinema Paradiso 22.00 Sonic 17.00 Human lost 19.00 1917 22.00
OCINE (972 34 81 06CARRER SES FALQUES www.ocine.es
Sala 1 Invisibles 16.00 Sonic 18.00 La lista de los deseos 20.15, 22.30Sala 2 Personal assistant 17.00, 19.30, 22.00Sala 3 Cinema Paradiso 17.00 La cinta de Alex 19.30, 22.00Sala 4 Las aventuras del Dr Dolittle 16.45 La llamada de lo salvaje 19.00, 21.30Sala 5 Zapatos rojos y los siete trolls 16.00, 18.15, 20.30 Hasta que la boda nos separe 22.30Sala 6 Onward 17.30 Lost human 19.45 The Gentlemen 22.15Sala 7 Zapatos rojos y los siete trolls 17.00, 19.15 Parásitos 22.00Sala 8 Bloodshot (ATMOS) 17.15 El hombre invisible (ATMOS) 19.45, 22.15Sala 9 La lista de los deseos 16.00, 18.30 Cuestión de justicia 21.00Sala 10 Onward (ATMOS) 16.15, 18.30, 20.45
CINEMES FIGUERES (902 10 10 08POLÍGON EL FIRAL www.catcines.cat
Apocalypse now (ATMOS) 18.00, 21.30 La lista de los deseos 18.45, 21.45 Personal assistant 18.30, 21.30 Onward 18.15 Cuestión de justícia 21.00 Corre com una noia 18.15, 21.15 Sabates vermelles i set trolls 18.00 Parásitos 21.00 Cinema Paradiso 18.30, 21.15 Bloodshot 18.15, 21.45
CINES OLOT (972 27 44 46
CARRER JOSEP AYATS www.cinesolot.cat
Sala 1 Personal Assistant 18.15, 20.30, 22.45
Sala 2 Apocalypse now 18.30, 22.00
Sala 3 Corre com una noia 18.00, 20.00, 22.15
Sala 4 Bloodshot 18.45, 22.15Sala 5 Sabates vermelles i els set trols 18.00, 20.00 Cinema Paradiso 22.00 Sala 6 Onward 17.45 Cuestión de justicia 20.00, 22.45Sala 7 La hija de un ladrón 18.15, 20.15, 22.30Sala 8 La lista de los deseos 17.45, 20.15, 22.30
TEATRE MUNICIPAL (972 61 11 72
CARRER SANTA MARGARIDA
No hi ha programació
CASINO CULTURAL (972 61 11 72
CARRER DEL CASINO, 1 https://begur.cat
No hi ha programació
OCINE (972 82 66 97
POLÍGON DE LA BÒBILA S/N www.ocine.es
Sala 1 Sonic 16.00 Invisiblles 18.15 La lista de los deseos 20.15, 22.30Sala 2 Zapatos rojos y los siete trolls 16.00, 18.15, 20.30 Blodshoot 22.30Sala 3 Personal assistant 17.00, 19.15, 22.00 Sala 4 Onward (ATMOS) 16.15, 18.30, 20.45Sala 5 La llamada de lo salvaje 16.45 Zapatos rojos y los siete trolls 19.00 The Gentlemen 21.45Sala 6 Bloodshot 17.30 El hombre invisible 20.00. 22.30Sala 7 Cinema paradiso 17.15 La cinta de Álex 19.45 Parasitos 22.15Sala 8 La lista de los deseos 16.30, 18.45 Cuestión de justicia 21.00
CINEMES ROSES (972 1546 46
GRAN VIA DE PAU CASALS, 235www.cinemesroses.com
Sala 1 La lista de los deseos 18.20, 20.35, 22.50Sala 2 Onward 18.30, 20.40 Personal assistant 22.45Sala 3 Zapatos rojos y los siete trolls 18.35 Cuestión de justicia 20.50Sala 4 La posesión de Mary 18.40, 20.40, 22.40Sala 5 Personal asistant 18.30, 21.00
CINEMA MONTGRÍ (972 75 83 96
CARRER CODINA, 28 www.visitestartit.com
La llamada de lo salvaje 22.00
GIRONA
SALT
BLANES
FIGUERES
OLOT
PALAFRUGELL
BEGUR
PLATJA D’ARO
ROSES
TORROELLA
Diari de Girona no es fa responsable de les variacions horàries que facin les sales sobre la programació prevista.
ELS HORARIS DEL CINEMA
A. C. GIRONA
■Acostar-se als orígens del cine-ma des de la perspectiva de gène-re i reivindicar el paper de les do-nes en els inicis del setè art és lanova proposta del Museu del Ci-nema de Girona per aquest estiu.Els dijous 9, 16, 23 i 30 de juliol idos més a l’agost (6 i 20) oferirà lavisita teatralitzada «Amb ulls dedona», protagonitzada per la ci-neasta francesa Alice Guy, la pri-mera directora de cinema i una deles creadores del gènere de la co-mèdia.
Durant la visita, ideada per deLa Sirga cooperativa de serveisculturals, Guy explicarà quin pa-per jugaven les dones en les pro-jeccions de fa 300 anys, les prime-res retratistes o les que van obrircamí en la indústria cinematogrà-fica, explicant també la seva prò-pia història i les dificultats que vatenir per ser reconeguda.
La visita començarà dos quartsde vuit del vespre, tindrà encompte totes les recomanacionssanitàries vigents i garantirà la se-guretat de tothom. Oferirà un afo-rament limitat a 10 persones pervisita i els visitants estaran obli-gats a usar mascareta i a realitzarla preceptiva neteja de mans.
Les inscripcions es poden fer ala pàgina web del Museu del Ci-nema. El preu és de 6 euros.
L’origen del setè art, vist «Amb ulls de dona»El Museu del Cinema deGirona organitza visitesteatralitzades per reivindicarles pioneres del sector
Cultura i Societat
Diari de GironaDILLUNS, 6 DE JULIOL DE 202026
Felicitats, Rosita, pels 30! De part dela Mami i la Fernanda Angu Angu.
ENVIEU UNA FOTOGRAFIA RECENT IUN TEXT BREU AMB 48H. A L’ADREÇ[email protected]
AVUI FELICITEM
DdG GIRONA
■ El FITAG (Festival Internacio-nal de Teatre Amateur de Girona),que enguany arriba a la seva vin-tena edició, es realitzarà del 25 al29 d’agost a mode de «celebracióteatral». L’activitat principal delfestival és la coproducció amb eldirector extremeny Jesús Man-chón titulada Girona pren vida.
Aquest projecte aposta per unaformació teatral en què actors i ac-trius de les comarques gironinesaprendran del director Manchón
durant una setmana a l’agost.L’ensenyament anirà encaminat ala investigació escènica corporal igestual dels participants, que seseleccionaran mitjançant un càs-ting.
El procés de formació culmina-rà amb la representació d’un se-guit de càpsules teatrals d’entre 5i 7 minuts que es mostraran alsaparadors dels espais comercialsde la ciutat. Les escenificacionsseran el 27, 28 i 29 d’agost, de les10.30 a les 13.00 hores. Les boti-gues que s’han implicat en aquestprojecte participatiu són Blonda,Can Busquets, Plastic Store,Imma Nens, Òptica del Bulevard,UnaUnica, Zeppelin, PerruqueriaGiramé, Game Shoes, Alimara iLlibreria 22.
El FITAG escenificaràcàpsules teatrals als comerçosEl festival prepara la sevavintena edició amb el projecte «Girona pren vida»,del director Jesús Manchón
G runge i nostàlgia per al'arrencada de l'Strenes,que va exhaurir les 390
localitats disponibles pel concertamb què ha volgut celebrar els 25anys que han plogut des de la fa-mosa gravació del disc Unplug-ged de Nirvana; un temps gaire-bé tan llunyà com el de l'anuncidel cartell original de l'Strenes,previst per la primavera i desba-llestat pel coronavirus.
En aquest temps, el certamens'ha hagut de redissenyar duesvegades per adaptar-se a l'anò-mala normalitat que ha deixat lapandèmia al sector cultural, benpresent des del mateix momentd'entrar.
Dues portes diferenciades pera seients parells i senars, tres ho-raris esglaonats per accedir al re-cinte (el sector més proper a l'es-cenari, 45 minuts abans del reci-tal) i dues butaques buides entreespectador i espectador van seralgunes de les novetats que esvan trobar els assistents en undels primers concerts a l'Auditoride Girona en temps del covid.
Les mascaretes es van alternara la platea amb les samarretes delgrup de Cobain, que a l'escenariva reviure per una estona de lamà dels andalusos The Buzz Lo-vers, considerats un dels millorsgrups de tribut de la banda deSeattle.
About a girl i Come as you arevan posar en marxa la moviolaper recuperar de dalt a baix undels discos més venuts de la for-mació, en un acústic que va cal-car també l'estètica d'aquell 18de novembre del 93 als estudis deSony Music de Nova York: flors aterra, canelobres amb espelmesi la mateixa disposició dels mú-sics.
L’única absència destacada vaser la de Lori Goldston, la celistaque va actuar amb el grup ara faun quart de segle, que havia departicipar en la cita i no ha pogutser a Girona a causa de les restric-cions en la mobilitat internacio-nal.
The man who sold the world,Dumb o All apologies van sonaren un pati de butaques que elsintegrants de The Buzz Loversvan trobar «molt ple, tot i estar a
la meitat» en el seu retorn als es-cenaris després del confina-ment.
Amb múltiples agraïments alpúblic per haver apostat per lamúsica en un moment molt difí-cil pel sector -aquesta versió enxancletes de l'Strenes dona feinaa un centenar de treballadors,per exemple-, van tancar el repàsa un disc mític per a tota una ge-neració.
Els assistents van demanarmés temes i no es van fer pregar.«L'Unplugged no té bisos, peròen tenim ganes!», va assegurarun dels músics abans de fer, a pe-tició de l'audiència, Rape me, Lit-hium i Drain you. Sortida esglao-nada també al final, amb els es-pectadors tornant a casa cantus-sejant melodies de quan eren jo-ves i això de les epidèmies sem-blava més que superat.
Primera nit del festival Strenes. Després de redissenyar dues vegades el format per adaptar-se al’anòmala normalitat, el festival Strenes de Girona va estrenar l’edició d’enguany amb The BuzzLovers, banda tribut de Nirvana, que van exhaurir les 390 localitats disponibles a l’Auditori.
Un concert dedicat als 25 anys de l’Unplugged deNirvana posa en marxa elfestival Strenes de Girona
El «grunge» en temps del COVID
Alba CarmonaGIRONA
The Buzz Lovers arranquen el festival Strenes de Girona. GEMMA MARTZ
jamargant - 06/07/2020 08:38 - 79.151.248.14
| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE JULIOL DEL 2020
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
El Fitag es veurà alscomerços de Girona
Els Cinemes Albéniz i OcineGirona han posposat la sevaobertura, en principi previstaper a aquests dies, i es preveuque reobrin a mitjan juliol, tot ique els únics que així ho hananunciat són els Albéniz. A Gi-rona i Salt només hi ha obertsels Odeon i el Truffaut. ■ J.C.L.
Glòria Muñoz, a Castell d’Aro
El festival Concerts d’Aro2020 se celebrarà, no a l’es-glésia, però sí a l’Espai Ridau-ra i al pati de l’escola Pedralta.L’acte inaugural serà la confe-rència a càrrec de Roger Alier,el diumenge 12 de juliol, a lessis de la tarda. La programa-ció continuarà amb un totalde vuit actes fins al 30d’agost. ■ J.C.
CINEMA
L’Espai Ridauraserà el marc delsConcerts d’Aro
El Fitag (Festival Internacionalde Teatre Amateur de Girona)es portarà a terme del 25 al29 d’agost i aquest any arri-barà a les vint edicions. Pertant, el festival serà una cele-bració, tant teatral com per ala ciutat i els seus actors i ac-trius amateurs. Una de les ac-tivitats programades enaquest sentit és la coproduc-ció amb el director extremenyJesús Manchón titulada Giro-na pren vida. Aquest projecteimplica dues parts, una de for-mació teatral i l’altra perfor-
Els Albéniz i OcineGirona posposenl’obertura
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
MÚSICA
Ràdio Palafrugellofereix un recitald’havaneresRàdio Palafrugell organitzauna nit d’havaneres a travésde les xarxes socials i de la se-va pàgina web com a alterna-tiva a la cancel·lació de la tra-dicional Cantada d’Havaneresde Calella de Palafrugell. Unavintena de grups d’havaneres id’artistes de tot Catalunyas’han sumat a la iniciativa perfer sonar el ritme d’havaneresavui, coincidint amb la data enquè s’hauria desenvolupat la54a edició de la cantada. Lavetllada arrencarà amb el gruppalafrugellenc Peix Fregit, queinterpretarà Pels camins queté la mar, mentre que NeusMar farà la cloenda. ■ J.C.L.
ART
MÚSICA
ARTS ESCÈNIQUES
L’artista barcelonina GlòriaMuñoz reobre avui les salesd’art del castell de Benedor-miens de Castell d’Aro, ambl’exposició titulada Interior -Exterior, formada per unaquarantena d’olis sobre tela o
mativa. El procés de formacióculminarà amb un seguit decàpsules teatrals d’entre 5 i 7minuts que es mostraran alsaparadors dels espais comer-cials de la ciutat, en diferentspassis durant la franja de ma-tí. Els dies de funció seran el27, 28 i 29 d’agost, de les10.30 a les 13 h. Aquesta ac-ció té el suport de l’associacióde comerciants El Centre. Eldirector extremeny tambéconduirà un altre curs de for-mació dramàtica, on hi hauràmusical i dansa. ■ J.C.L.
paper. La inauguració de lamostra tindrà lloc avui, a lesvuit del vespre, moment enquè també es presentarà elcatàleg commemoratiu editatpel consistori. Es podrà visitarfins al 2 d’agost. ■ J.C.L.
L’artista treballant al seu estudi ■ EPA
Aquest serà un estiu ambmolta activitat a l’Auditoride Girona: avui hi comen-ça, amb un homenatge alUnplugged de Nirvana,Strenes –la tercera versiódel festival, després d’ajor-naments i canvis de for-mat–, que hi ha progra-mat vuit concerts fins al19 de juliol. I a partir del 25de juliol, el mateix Audito-ri ha organitzat una pro-gramació especial, Estiu al’Auditori, amb cinc con-certs: Jordi Savall, acom-panyat per Xavier Díaz-Latorre, amb el programaLes Goûts Réunis, el dia25; la Jove Orquestra deles Comarques Gironines,amb obres de Beethoven iBrahms, el 26 de juliol;l’Orquestra Simfònica delGran Teatre del Liceu, queel 30 de juliol interpretaràla Cinquena simfonia deBeethoven en el 250è ani-versari del seu naixement,i en un altre àmbit estilís-tic, el cantautor bisbalencSanjosex, que hi presenta-rà el seu disc Dos somnis,el 31 de juliol. Tancarà laprogramació la Black Mu-
sic Big Band, el dissabte 1d’agost, amb versions deRed Hot Chili Peppers. Lesentrades de quatre delscinc concerts costaran 12euros i 10 les de l’amfitea-tre, i només les de la JoveOrquestra de les Comar-ques Gironines tindran unpreu de 3 euros. Les entra-des ja es poden adquirir awww.auditorigirona.org.
Strenes té quatre plensTornant a Strenes, el festi-val dirigit per Xavi Pascual
comença avui aquesta edi-ció 3.0 amb quatre plenstotals: la presentació delnou disc de Sopa de Cabra,La gran onada, demà, di-umenge; els dos concertsde Miki Núñez, els dies 18 i19, i un dels dos concertsde Blaumut, el del dia 11,mentre que el del 16 es vaomplint a bon ritme. Elfestival es completa ambMala Rodríguez, el 12 dejuliol, i Suu, el 17. Tots elsconcerts es fan a la salagran de l’Auditori, però
amb un terç de la seva ca-pacitat, per mantenir lesdistàncies de seguretat. Elfestival no emetrà capconcert en streaming depagament, com haviaanunciat, perquè les cir-cumstàncies sociosanità-ries han canviat. En el con-cert d’homenatge a Nirva-na d’avui, els andalusosThe Buzz Lovers no po-dran estar acompanyatsfinalment per Lori Golds-ton, la violoncel·lista origi-nal del Unplugged. ■
Xavier CastillónGIRONA
L’Auditori rep Strenes i ténova programació d’estiua Strenes comença avui amb el concert d’homenatge al disc ‘Unplugged’ deNirvana a Jordi Savall, Sanjosex i l’Orquestra del Liceu actuaran a l’Auditori
The Buzz Lovers o Nirvana?, aquesta és la qüestió ■ WWW.FACEBOOK.COM/THEBUZZLOVERS
El guitarrista i cantant sal-tenc Lluís Costa tenia pre-vist publicar el maig pas-sat el primer disc del seunou projecte, Luw, i fins itot tenia data de presenta-ció en directe al Yeah!, el30 de maig, però no cal re-marcar que tots aquellsplans van quedar aturatsde cop. El disc sortirà final-
ment al setembre, peròavui ja es podran degustarles cançons de Luw a laplaça de les Botxes de laDevesa de Girona (20 h),dins del cicle municipalNotes al Parc, que coorga-nitzen La Marfà i l’Audito-ri. Les entrades són gratu-ïtes però cal reservar-lesprèviament a través de gi-rona.cat/notesalparc.
La formació actual deLuw inclou, a més de LluísCosta (veu i guitarra), To-ni Molina (bateria), ManelCasadevall (guitarra icors), Javi Galván (baix) iAlbert Casellas (teclats isintetitzadors).
Ahir es va estrenar a lesprincipals plataformes di-gitals, com ara Spotify iYouTube, el primer singlede l’àlbum de debut deLuw, titulat Mil planetes,que Costa defineix com“una cançó sobre un confi-nament espacial inspira-
da en John Lennon”. El te-ma va ser masteritzat aBerlín per Michael Zim-merling, que ha treballatals mítics estudis Hansade la capital alemanyaamb David Bowie, Depe-che Mode, Simply Red i al-tres artistes. ■
Xavier CastillónGIRONA
a La nova formacióde Lluís Costa actuaaquest vespre al cicleNotes al Parc
Luw preestrenaa la Devesa elseu primer disc
Lluís Costa és Luw ■ WWW.FACEBOOK.COM/LLUIS.COSTA.59
| Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE JULIOL DEL 2020
C/ Sant Llàtzer, 9, baixos · FIGUERESTel. 972 50 57 01 - 972 51 00 54
[email protected] Cap Norfeu, 16, baixos · ROSES
Tel. 972 25 54 [email protected]
www.finquestrilla.com
• Lloguers d’habitatges amb moblesi sense mobles
• Lloguers de locals comercialsi magatzems
• Lloguers de despatxos
• Lloguer de naus industrials
• Lloguer de places de pàrquing, etc.
1000
08-1
2271
12Q
AICAT 2104
Els efectes del coronavirus
Nil Papiol Alcalde d’Hostalric
SUSPESA · “Les circumstàncies no acompanyavenper fer la festa major” VISIÓ · “L’acció de l’home ésdesmesurada i en paguem les conseqüències”
raduat en ciències ambien-tals (UdG) i antic responsa-ble de projectes estratègicsdel Gabinet del Departa-
ment d’Agricultura, Ramaderia,Pesca i Alimentació, Nil Papiol iChampagne (Barcelona, 1990) ésl’alcalde més jove de la Selva. Mili-tant d’ERC i cap de llista de Sumem(vuit regidors d’onze del ple; Juntsen té tres), Papiol diu que el mésgreu de la Covid-19 es veurà en elspròxims mesos.
Com els ha afectat la Covid-19?No hem patit en excés en contagis idefuncions, com altres pobles encomparació amb les ciutats. El mésgreu és ara que hi ha situacions fa-miliars en què la gent ho passa ma-lament, com ha passat durant elconfinament amb els infants i lagent gran. El repte és ara com tor-nem a la normalitat, com els infantsfan activitat lúdica i de lleure i com
G
“Càritas téara el dobled’usuaris”
Jordi FerrerHOSTALRIC
la gent gran fa tallers de memòria i al-tres activitats, i com les entitats s’ac-tiven i com ho passa la gent a l’atur,en expedients de regulació temporald’ocupació (ERTO) o que feien feinesno regularitzades i gent que no teniaingressos. De fet, s’ha duplicat elnombre d’usuaris a Càritas.
On és la seu de Càritas d’Hostalric?Quants usuaris tenen ara?Càritas és a la rectoria. Han passata un centenar d’usuaris; abans entenien cinquanta. Gent que estavaal llindar [de la pobresa], que anavaa bosc, que cosia..., que feia feinesno declarades i podia omplir la ne-vera. Ara no hi ha feina d’aquest ti-pus i hi ha gent que ha quedat al’atur i no cobra cap prestació.
Com ha ajudat l’Ajuntament a Càri-tas?Hi ha hagut gent de la brigada queels ha donat suport amb descàrre-gues de material. Al ple de maig, amés, vam incrementar en 20.000euros la despesa en atencions so-
cials per donar suport econòmic(fins a arribar a una partida total de45.000 euros). Una part és per a Cà-ritas i l’altra per a beques d’estudis,perquè els nens puguin anar a casali per a activitats extraescolars.
Vostè és ambientòleg. Com veu elque ha passat amb la Covid-19?De plantejaments, en tinc molts.Suposo que va en la línia que estemesprement al màxim l’entorn i elplaneta. L’entorn està molt globalit-zat i estem cada vegada més en con-tacte amb la natura i els recursosnaturals...
I l’acció de l’home és desmesurada...Sí, l’acció de l’home és desmesuradai en paguem les conseqüències. Nosé si la Covid-19 es va escapar del la-boratori o és perquè algú es va men-jar un ratpenat. Però estem en con-tacte amb noves zones.
Què han deixat de fer al poble?Vam deixar de fer la fira medievalper Setmana Santa. I ara hem sus-pès la festa major, que teníem [jus-tament] aquest cap de setmana. Nofem res de res. Hauríem pogut feruna festa major de mínims, però elsconcerts i les barraques no es po-dien fer. I fer teatre o un concert as-segut amb les mesures de salut quehavíem de tenir en compte, tan exi-gents, no valia la pena. Hi hauriad’haver unes 200 persones ambmascareta allà a la zona poliespor-tiva. Havíem de pagar lloguerd’equips de so, de l’escenari i senseambient festiu. La festa és un espaion tots els veïns han de poder parti-cipar. I com que les circumstànciesno hi acompanyaven, l’equip de go-vern va decidir no fer-la d’acordamb els informes del Procicat i delDepartament de Salut. No hi haviales condicions per fer una festa ma-jor. Sabent molt greu, no es farà i al-guns actes els farem per la Fira deSant Miquel al setembre. ■
RespostapendentHostalric –4.292habitants segonsl’Idescat del 2019–va rebre un fort im-pacte pel ‘Glòria’.Papiol diu que laGeneralitat i la Di-putació els oferi-ran ajuts, però quel’Estat espanyolencara no els harespost. En el pledel febrer es va de-manar que el po-ble i la conca de laTordera fossin de-clarats “zona afec-tada per unaemergència deprotecció civil” (zo-na catastròfica).
Nil Papiol, en una foto del maig del 2019, a la seu de l’ajuntament, un antic convent ■ QUIM PUIG
El nou projecte d’autoci-nema de terror de Lloretde Mar, l’AutoHorrorEx-perience, s’ha hagut defrenar a causa dels efectesque ha significat l’estatd’alarma a causa de la Co-vid-19, segons van dir ahirels promotors.
Horrox Box, creadorsdel parc Horrorland, alBerguedà, i Focus Expe-rience van explicar que lapandèmia “ha dificultat lainterlocució amb les dis-tribuïdores de diferentspaïsos” els dos últims me-sos. El festival havia de co-mençar a partir del dijous9 al pàrquing del parcaquàtic Water World. Elspromotors admeten quehavien tingut poca de-manda des que es va anun-ciar i han començat a tor-nar l’import de les entra-des venudes. ■
Suspenenl’autocinema deterror de Lloret
RedaccióLLORET DE MAR
a El projecte, prevista partir del dia 9, s’hafrenat pels efectesde l’estat d’alarma
El popular ball pla del barride Sant Miquel d’Olot, ca-racteritzat perquè els ves-tits són de paper, aquestany no es farà. La decisiós’ha pres perquè, d’unabanda, els vestits es con-feccionen en un mateix es-pai del barri i la majoria deles cosidores són gentgran –més exposats a la
Covid-19– i, de l’altra, per-què seria difícil mantenirles distàncies de seguretata l’hora de la desfilada,tant pel que fa als partici-pants com al públic.
No obstant això, per laFesta de Sant Miquel (del20 al 26 de setembre) esmirarà d’organitzar unaexposició de vestits de pa-per als aparadors de les bo-tigues tancades que hi haal barri. ■
R.E.OLOT
Anul·len el ball pla deSant Miquel d’Olot
2 de juliol de 2020Pàg. 14
Per als mesos de juliol i agost, s’han organitzat unes noves jornades culturals, ideades pel col·lectiu nyamnyam. Es tracta d’un cicle anomenat “Si no vols pols no vinguis a l’era” i compta amb els artistes El Conde de Torrefiel, Xavi Manubens, Azkona&Toloza i Rubén Ramos Nogueira. El projecte s’ha creat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mieres i enti-tats locals, i amb el suport de la Diputació de Girona. Les entrades es poden comprar a www.nyamnyam.net/sinovolspols.
Les propostes es desenvoluparan al mas Nyamnyam, situat al centre de Mieres. El col·lectiu d’artistes el va convertir en un espai de creació, trobades i tallers. Aquesta serà, però, la pri-mera vegada que s’obrin les portes al públic. Els seus creadors reivindiquen la vinculació amb el territori i la naturalesa, així com la cultura descentralitzada.
La primera proposta va tenir lloc dimecres passat, 1 de juliol: amb el títol A l’encontre, es va sortir a peu de diversos punts geogràfics. La iniciativa recollia recorreguts d’entre dos i tres dies per fer a peu, amb accions artístiques situades en diversos llocs, i es va acabar amb un berenar sopar al mas.
Engega el “Si no vols pols...”La proposta forma part de l’ona expansiva del Sismògraf 2020
El programaDemà divendres, 3 de juliol, tindran lloc les portes obertes al mas i la pre-sentació del cicle. Entre les 4 de la tarda i les 8 del vespre, es podran vi-sitar els diversos espais que el confor-men, on hi haurà vídeos a càrrec del col·lectiu De-Gènere i Líquida Frames, de l’artista Job Ramos i del col·lectiu nyamnyam. A les 6, hi haurà un bere-nar i es presentarà “Si no vols pols no vinguis a l’era”.
Aquest dissabte, 4, i diumenge, 5, es podrà veure la peça de teatre Se res-pira en el jardín como en un bosque, pira en el jardín como en un bosque, pira en el jardín como en un bosqued’El Conde de Torrefiel. Està pensada per a un sol espectador i reflexiona sobre la distància social imposada per la crisi del coronavirus. Com és, aquesta “nova normalitat”? Ho po-dreu descobrir entre 2/4 de 6 i 2/4 de 8 del vespre.
El dissabte 18 de juliol, Rubén Ramos oferirà Schumann Amateur, una Schumann Amateur, una Schumann Amateurreflexió sobre Clara Schumann i la idea de la intimitat. Serà a les 8 del vespre. L’1 d’agost, Azkona & Toloza oferirà Olles comuns | Quieñ e cuc-hral mu! Afum hial ain, a 2/4 de 7 hral mu! Afum hial ain, a 2/4 de 7 hral mu! Afum hial aindel vespre. Finalment, el 22 d’agost es podrà veure la instal·lació Under Construction, de Xavi Manubens. Construction, de Xavi Manubens. ConstructionSerà a la plaça Major del municipi, i for-marà part de la festa major de Mieres.
Avinguda Sant Jordi, 166. 17800 Olot (Girona)· www.garrotxaactiva.cat · [email protected]
Assessoria d’empreses i particulars· Administració de comunitats· Serveis immobiliaris
Tel. 972 275 112
EL PUNT AVUIDISSABTE, 4 DE JULIOL DEL 2020 | Nacional | 15
1190
01-1
2298
70Q
nguany fa deu anys de la sentència de l’Estatut, elpunt de partida del cicle que vivim. La situació nopermet parlar d’èxit i és pertinent demanar-se què
s’ha fet malament, sense buscar excuses fora. Catalunyava sortir-ne amb un Estatut que no havia votat ningú. Defet el va votar un únic català, l’Eugeni Gay, membre alesho-res del Constitucional. Mentrestant, els resultats massiusdels referèndums de 2006 i 2017 es van ignorar. La il·legiti-mitat persisteix gràcies al fet que els polítics de llavors vanentomar-ho amb arengues en el discurs i covardia en lapràctica. Al revés de com calia. Deu anys després, Conver-gència i Esquerra segueixen en les mateixes mans. Unsamb Mas i la família. Altres amb els 500 carguillos que uti-litzen el partit d’agència de col·locació. Amb resultats ne-fastos, com es veu en la gestió dels geriàtrics, Mossos oTV3. Cal refer una administració autonòmica que és unaantimeritocràcia. Les rodes de premsa de Buch, Budó oVergés han assolit nivells de mediocritat dignes del segontripartit. Això no s’arregla fent consells assessors, sinóamb un consell executiu amb perfils dignes. Cal tambébuscar l’instrument que apliqui el resultat del referèndum.No es pot permetre que Catalunya es governi fora de la vo-luntat democràtica dels seus ciutadans ni que s’imposi laforça al vot, com es va fer fa tres anys. La reculada i els pac-tes absurds dels partits, els editorials naftalínics de certsdiaris, etc. El lideratge actual de Catalunya pretén fer un saltenrere cap al 1980. Utilitzant els seus mots, això no toca. Jaestem en una Europa que decau, Catalunya ha de ser delsque reverteixin aquesta tendència, no dels que l’accelerin.
E
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
OPINIÓ
Deu anys de l’EstatutJaume Argerich
El magistrat del TribunalSuprem Eduardo de Por-res ha citat per al pròximdia 22 la diputada deJxCat Laura Borràs com ainvestigada en una causaseguida per l’adjudicacióde diversos contractes dela Institució de les LletresCatalanes (ILC) en l’etapaen què n’era la directora.L’instructor de la causa haacordat aquesta citaciódesprés que hagi rebutl’autorització del Congrés
dels Diputats per investi-gar la parlamentàriaaquesta mateixa setma-na, i immediatament hi hadonat continuïtat amb lacitació. La votació per al
suplicatori de la líder alCongrés de JxCat es va ferel 25 de juny i la cambraque president MeritxellBatet tenia 9 dies per co-municar-ho al Suprem.
La rapidesa d’instruc-ció segueix caracteritzantaquesta causa, que té eljutge Manuel Marchena
com a president de sala.Laura Borràs és acusadade suposats delictes demalversació, frau a l’admi-nistració i falsedat docu-mental, pels quals li dema-nen fins a 15 anys de pre-só. Borràs nega les acusa-cions i denuncia la perse-cució política. ■
a Batet tramita el suplicatori i el tribunalva per feina a Li demanen 15 anys perhaver fragmentat contractes a l’ILC
El Suprem jacita Borràs coma investigada afinal de mes
RedaccióMADRID
Laura Borràs (JxCat) el dia que va anar a la junta deportaveus del Congrés per defensar-se ■ EFE
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La data
22.7.2020el dia que Laura Borràs es-tà citada davant de la salaque presideix Eduardo dePorres.
Diari de Girona
SITUACIÓ DE LA COVID-19 A GIRONA A 4 DE JULIOL DADES DEL DEPARTAMENT DE SALUT
Nouspositius
9Altes
2.766Noves
defuncions0
Positius acumulats7.157
Defuncionsacumulades
817Defuncions aresidències
246
Positiusa residències
1.692Defuncions a
hospitals
364+ 0,13%
M. VINARDELL/ACN GIRONA
■La Regió Sanitària de Girona varegistrar ahir 9 contagis més res-pecte al balanç anterior i ja ensuma 7.157 al còmput global. Elsnous contagis que es van sumarahir a les dades del Departamentde Salut suposen una taxa de crei-xement del 0,13%. D’aquests, capha tingut lloc en residències degent gran, on el nombre total decasos que s’han detectat des del’inici de la pandèmia continua en1.692.
Pel que fa a defuncions, no hi hahagut cap nou mort en les darreres24 hores. Així, se suma ja el cinquèdia consecutiu sense noves vícti-mes mortals i el nombre total esmanté en 817. D’aquestes, 246s’han produït a residències degent gran, mentre que 364 en hos-pitals o centres sociosanitari,. 129a domicilis i 78 no classificades perfalta d’informació.
D’altra banda, ja són 2.766 lespersones que han superat el coro-navirus des de l’inici de la pandè-mia i han rebut l’alta mèdica.
A Catalunya, les funeràries van-reportar cinc noves morts per co-
vid-19 en les últimes hores, segonsles dades de l'últim balanç de Sa-lut. Això situa la xifra global de víc-times en 12.591.
D'entre el total de víctimes,6.871 persones han mort en hos-pital o centre sociosanitari, duesmés que en el balanç anterior;4.099 en una residència, una més;i 796 al domicili, les mateixes queel dia anterior, mentre que les noclassificades per falta d'informa-ció són 825, dues més. Fins ara hi
ha hagut 4.157 persones ingressa-des greus, igual que en les últimes24 hores, i actualment n'hi ha 42,dues menys.
A Catalunya, 294 nous positius D’altra banda, es van detectar 294nous casos positius testats, 106menys que en l'últim balanç, i laxifra total puja a 73.154.
En les residències de gent gran,hi ha 15.043 casos confirmats. Estracta de dos casos més respecteals que va informar el Departa-ment de Salut dissabte. L'últim ba-lanç de professionals de residèn-cies aïllats és de 709, 95 més quel'última xifra que Salut havia faci-litat. Pel que fa al nombre d'alteshospitalàries des de l'inici de la cri-si, n'hi ha hagut 39.891, 43 més deles informades aquest dissabte.
Pel que fa a casos positius de co-ronavirus, a Barcelona ciutat n'hiha 19.870 de confirmats. A l'àrea
metropolitana nord n'hi ha17.510, i a la metropolitana sud,13.488. A la Catalunya Central són6.643. En el cas del Camp de Tarra-gona, se n'han registrat 2.206 per-
sones amb coronavirus, mentreque a Lleida n'hi ha 3.846. A l'AltPirineu i Aran creixen fins als 482casos confirmats, i a les Terres del'Ebre continuen amb 339.
Els centres geriàtrics de la demarcació esmantenen sense sumar nous casos Lesfuneràries reporten 5 noves morts a Catalunya
Una infermera pren la temperatura a dos pacients abans que entrin a consultes externes. ACN
La Regió Sanitàriade Girona suma 9 contagis més alcòmput global
REBROT Salut detecta 140 nous casos a Lleida en l’últim balanç La Regió Sanitària de Lleidava confirmar 140 nous casos decoronavirus, segons les últimesdades del Departament de Salut.La xifra suposa un lleuger des-cens respecte al dia anterior,quan se'n van detectar 155, peròconfirma la tendència en aug-ments de triple dígit en els últimsdies. En total, hi ha ara a la Regió
Sanitària de Lleida 3.846 casospositius. La xifra d’ingressats vaelevar-se ahir a 49. Es tracta de33 persones ingressades a l'hos-pital Arnau de Vilanova, sisd'elles a l'UCI, i 16 en centres pri-vats: 7 persones a l'HLA PepertuoSocorro i 9 al Vithas Salut Lleida.Els ingressats a l’UCI han crescutja que dissabte eren 4. ACN LLEIDA
A Girona, 2.766persones hanrebut l’altamèdica desprésde superar elcoronavirus desde l’inici de lapandèmia
jamargant - 06/07/2020 08:38 - 79.151.248.14
Si no fos per les mas-caretes que la majo-ria de la gent porta, ala costa del Baix Em-pordà res recordariaque estem en plena
pandèmia mundial. El primer capde setmana de juliol ha certificatla millora al sector de l’hostaleriaa la Costa Brava centre.
Poques coses es diferenciend’un juliol normal: ja tornen a serhabituals les cues a la carretera eldivendres al vespre, terrasses ple-nes, cues per trobar una taula enun restaurant i buscar aparca-ment als municipis costaners tor-na a ser com buscar una agulla enun paller.
Les previsions no eren bones:després de no poder obrir per Set-mana Santa i iniciar la temporadaal juny, el sector hoteler no esmostrava optimista davant l’estiuque s’acostava. Però la desescala-da, i especialment l’obertura demoviment entre regions sanità-ries, ha incrementat les reservesen aquesta zona de la Costa Brava.A poc a poc, els hotels han tornata obrir i gairebé el 100% es trobenoperatius actualment i amb mésreserves de les esperades. De fet,des del Grup Costa Brava Centrecalculen que acabaran aquestmes al voltant del 75% d'ocupaciói a l'agost arribaran al 90%.
Una situació molt diferent esviu a l’Alt Empordà i la Selva Ma-rítima, on només el 30% dels ho-tels han aixecat la persiana, se-gons dades de la Federaciód'Hostaleria de les Comarques deGirona (FHCG).
Aquest contrast entre zones potser degut al fet que pocs establi-ments del Baix Empordà treballen
amb turoperadors, així que depe-nen més del turisme de proximi-tat: Barcelona, àrea metropolita-na i Catalunya Nord. Martí Sabrià,gerent del Grup Costa Brava Cen-tre, es mostrava optimista i donaper fet que el juliol «serà bo, il’agost millor».
Sabrià creu que el fet de no de-pendre de turoperadors els ha do-nat cert avantatge en aquest estiumarcat pel coronavirus. «Costamés omplir l'hotel perquè no tensuna empresa que et porti cente-nars de persones, però en canvitens un client fidel i ofereixes unservei de molta qualitat, que es va-lora molt», remarca.
Qui també ha notat aquest aug-ment és la restauració. Només cal
fer un vol per alguna zona de barsi restaurants per comprovar queel sector es recupera. Ja ambl’obertura de la mobilitat, els res-taurants van començar a agafaraire després de mesos d’incertesa,però amb l’inici de l’estiu, han co-mençat a recuperar-se. Són moltsels que admeten que han superatles previsions, si més no els capsde setmana, quan les segones re-sidències s’omplen.
Al restaurant La Palmera, a laplatja de Sant Pol, ja fa dues set-manes que treballen a nivells si-milars de l’any passat. «Avui estàa rebentar», afirmava l’Oscar, tre-ballador del restaurant. L’únicadiferència que han notat ambanys anteriors és la presència de
Alta ocupació. La Costa Brava centre, que engloba la zona de costa del BaixEmpordà, ha registrat aquest cap de setmana una alta ocupació tant a les platgescom als establiments de l’hostaleria. Els hotels de la zona es mostren optimistes amb l’inici de la temporada d’estiu, que millora les previsions fetes fins ara.
La Costa Bravacentre inicia latemporada alta
CRÒNICA
Laia Bodro/ACNSANT FELIU DE GUÍXOLS
PASSA A LA PÀGINA3
DILLUNS, 6 DE JULIOL DE 20202 3
TEMA DEL DIA
COVID-19 INICI DE LA TEMPORADA TURÍSTICA
BLANESS’incorporen nousocorristes més L'Ajuntament de Blanes haincorporat nou socorristesmés als setze que van comen-çar la campanya del juny. Entotal hi ha 25 professionalsdistribuïts entre les tres zo-nes de bany principals: calaBona, platja de S’Abanell i laplatja Central de Blanes. Estracta d’una mesura que elconsistori ha pres per ferfront a la temporada alta dejuliol i agost, on es preveuuna afluència important a lesdiferents platges. A més, tam-bé s'han instal·lat set torresde vigilància noves per millo-rar la seguretat, a Cala Bona,la platja de Blanes Centre i lade S'Abanell, la més extensa.En total, són tres quilòmetresde platja on es garanteix laseguretat dels usuaris cadadia, des de dos quarts d'onzedel matí fins a dos quarts deset del vespre. ACN BLANES
jamargant - 06/07/2020 08:38 - 79.151.248.14
notat l’augment de gent, tot i que«tot nacional i algun francès» re-latava la Marta, propietària del lo-cal. Van treballar molt bé el dis-sabte i el diumenge «més o menysigual que l’any passat».
L’Andrea Iruela, propietària delPort Blau, al passeig marítim, tam-bé explicava un augment de feinaaquest cap de setmana, «molt mésque l’anterior». Tot i mostrar-secontenta, també es mostrava al’expectativa «de veure si es mantéla feina entre setmana», ja que de
La platja de Sant Feliu deGuíxols, plena a vessar peròrespectant les distàncies,ahir al migdia. ANIOL RESCLOSA
La platja de l’Estartit, ambles Medes de fons, mostravaun aspecte menys aglomeratque altres platges de laCosta Brava. ANIOL RESCLOSA
moment, els dies de cada dia novan ser especialment bons. «Siaquesta setmana es manté labona ocupació, podrem dir queha començat l’estiu», afirmavaIruela. El restaurant no troba a fal-tar tant els estrangers, ja que nor-malment ja treballa més ambclients de segona residència.
A Roses també hi ha hagut unaugment de l’ocupació aquest capde setmana. L’Ona Beach Club, ala platja de La Punta, han tingut ellocal ple tot el cap de setmana. «Iperquè respectem les normes dedistància entre taules, perquèsinó hauríem treballat més» expli-cava la Marta, treballadora delrestaurant. Aquí, en canvi, la ma-joria dels clients van ser estran-gers, francesos en la gran majoria,que sol ser la clientela habitual ala població alt-empordanesa.
Ni un espai a les platgesAls que venen a passar el cap desetmana aquí en segones residèn-cies i hotels, també s’hi han de su-mar els visitants d’un dia, que ve-nen a passar un dia a les platgesde la Costa Brava, que també hanregistrat una alta ocupació aquestcap de setmana. Centenars depara-sols i tovalloles ocupaven totl’espai de sorra.
Era sorprenent l’estat que ofe-ria la platja de Sant Feliu de Guí-xols ahir al migdia, plena a vessaramb tovalloles col·locades fins atocar al passeig, una imatge pochabitual, ja que no sol ser unaplatja d’ocupació molt alta. Lesdistàncies entre grups es mante-nien força bé, encara que a l’horade caminar per la platja, ja era mésdifícil complir el distanciamentsocial.
On ja era més complicat era ala platja de Sant Pol. Amb poc es-pai de sorra i pocs metres de llar-gada, és una platja que habitual-ment registra una ocupació moltalta durant tot l’estiu, ja que alsque viuen allà s’hi sumen un grannombre de visitants de fora quecada cap de setmana dificultenl’accés a la sorra. A l’aigua tambéera complicat mantenir la distàn-cia de quatre metres obligada en-tre banyistes.
L’Estartit, en canvi, en ser unaplatja llarga i gran, no mostraval’aspecte aglomerat que es podia
turistes, que s’ha reduït al mínim.Per contra, han vingut molts mésclients nacionals.
A l’Estartit també han notataquest augment de feina aquestsdos últims caps de setmana. Lazona sol acollir molt de turismeestranger, però tot i això, han tre-ballat.
Al restaurant La Palmera, a to-car de la zona del port, també han
veure a altres municipis. Enaquest cas es podien respectar lesdistàncies entre tovalloles i es po-dia caminar més tranquil·lamentper la sorra.
Tot i l’augmentd’ocupació durantel cap desetmana, elshostalers esperenque es mantinguientre setmana
La majoria delsclients sónd’origen nacional,amb excepciód’algunsfrancesos que vancomençar a veniramb lareobertura de lesfronteres
OCUPACIÓ PRE-VISTA AL JULIOLAL BAIX EMPORDÀ
75%HOTELS OBERTSA LA SELVA I ALTEMPORDÀ
30%
VE DE LA PÀGINA 2
Diari de Girona
[email protected] ELECTRÒNIC
jamargant - 06/07/2020 08:38 - 79.151.248.14
0
Empordà » Girona
Girona
La Diputació impulsa les empresesgironines amb els Premis Projecta'tDeu iniciatives empresarials gironines guanyaran sis mesos d'assessoramentpersonalitzat
EMPORDA.INFO 03.07.2020 | 11:30
El 20 de juny passat la Diputació de Girona va obrir la
convocatòria de la segona edició dels Premis
Projecta't amb l'objectiu d'impulsar la projecció
d'empreses i autònoms de les comarques gironines.
Aquests premis s'emmarquen en el programa
d'emprenedoria «Co-Creix» i compten amb el suport
del Fons Europeu de Desenvolupament Regional
(FEDER), de la Unió Europea.
Els guardons s'adrecen a empreses amb una
trajectòria màxima de cinc anys i a treballadors autònoms amb una trajectòria màxima de tres anys, a
Girona Catalunya Espanya Internacional Fets i gent Successos Crisi climàtica
Identifi03 de juliol de 2020
Figueres30 / 19º
Empordà Més Noticies Cultura Esports Economia Opinió Oci Vida i Esti
Un exemple del que ofereixen els Premis Projecta't al teixit
empresarial és el cas de Troncsijoc DIPUTACIÓ DE GIRONA
SUBSCRIU-TE
comptar des de la darrera alta d'autònoms, tots ells amb domicili fiscal i centre de treball a la
demarcació de Girona.
Es premiaran deu iniciatives, que obtindran un acompanyament de sis mesos, en què rebran fins a 40
hores d'assessorament personalitzat i gratuït d'un o més consultors experts sobre els àmbits que
necessitin per dur a terme la iniciativa empresarial.
Hi poden optar les iniciatives empresarials gironines que tinguin identificats un repte o oportunitat de
millora, com ara el desenvolupament d'un nou producte o servei, l'entrada a nous mercats, millores
tècniques en els processos productius o altres reptes que tinguin per objectiu un creixement de
l'empresa a curt termini. Els candidats han de defensar de quina manera l'assessorament especialitzat
d'experts externs pot ajudar la seva empresa a aconseguir l'objectiu que s'han marcat.
Un exemple del que ofereixen els Premis Projecta't al teixit empresarial és el cas de Troncsijoc, una
empresa jove i familiar de la Garrotxa dedicada a dissenyar i construir espais i estructures de joc amb
fusta i troncs provinents de tales responsables de la comarca. Aquests guardonats de la primera edició
comptaven amb l'expertesa en construcció i pedagogia, però tenien algunes mancances en gestió
empresarial i comunicació. Gràcies a la mentoria han pogut implementar una metodologia de gestió
que els ha permès agilitzar processos i ordenar funcions. També han millorat els canals de
comunicació dels seus productes i, consegüentment, la seva facturació.
El termini per inscriure-s'hi acaba el 19 de juliol de 2020 i des del l'Àrea de Promoció i Desenvolupament
Econòmic Local s'ofereix un servei de consultes per respondre a tots els dubtes que puguin tenir les
empreses de la demarcació.
Més informació
Agricultura preveu 6 MEUR en ajuts al foment de la pesca i l'aqüicultura sostenibles.
S'aixeca l'estat d'alarma i es reobre el pas fronterer a la Jonquera .
Prorroguen fins al 30 la restricció de viatges de fora de la UE .
close
Turismo y Viajes
Cómo volver a la Costa Brava
1. Pedro Grifol
6/07/2020 - 10:54
En esta 'nueva normalidad post-COVID19', El Patronato de Turismo de la Costa Brava ha convocado esta semana al sector de agencias de viajes y a diversos medios de prensa turística especializada en un encuentro promocional y presencial para presentar las novedades adoptadas para volver a veranear en la Costa Brava.
Tras cuatro meses del parón general derivado de la pandemia, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona establece un plan de actuación para promocionar su oferta turística, junto al sello de calidad Girona Excel lent, bajo el lema de campaña "Locos por volver a vernos".
Aparte de dar a conocer las nuevas y numerosas medidas de higiene y seguridad adoptadas en las playas gerundenses y por los establecimientos de alojamiento para acoger a los visitantes con garantías en este verano atípico, se presentaron diversas actividades gastronómicas y enoturísticas al aire
libre, excursiones personalizadas y para grupos reducidos. También se
informó de la reprogramación de festivales musicales y de la apertura de
centros museísticos; y se destacaron algunas propuestas de actividades en
espacios naturales junto con la proliferación del turismo de bienestar.
vivimos hace solamente unos años. Lo que digo es que se han llevado a cabo
Otras, no han sido tan afortunadas. Sin embargo, a pesar de todos los
esfuerzos realizados para desvirtuarla, la Costa Brava, si se sabe mirar con
ojos de autenticidad, conserva toda su gran belleza y todo su incentivo de
fascinación intacto".
algunas cosas de gran categoría q ue hacen un auténtico honor a su paisaje.
Transcurridos los tres últimos meses, estas palabras siguen vigentes; claro que, en este caso, la mano del hombre no ha sido la culpable.
www.costabrava.org
www.pirineugirona.org
� DEIXA UN COMENTARI (HTTPS://WWW.GARROTXADIGITAL.CAT/2020/07/05/CONRAD-VILA-PRESENTA-EL-PRIMER-LLIBRE-LA-SORRA-
DE-LA-SEVA-TRIOLOGIA-ULL-DHORUS/#RESPOND)
Sant Jaume de Llierca va congregar un centenar de persones davant el Centre Cívic del poble. El motiu, més que
justificat. Conrad Vila, antic alcalde del municipi, va presentar el primer llibre ‘La sorra’ de la seva trilogia ‘Ull d’Horus’.
El mateix autor va descriure d’aquesta forma el llibre que acaba de publicar.
L’actual alcalde del municipi, Jordi Cargol, o el mateix president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, tampoc es
van voler perdre la presentació.
Un fet vital per a la supervivència de la cultura que l’escriptura segueixi caminant en uns temps com els actuals.
Conrad Vila, autor de ‘La Sorra’: Una mica de ficció dins la realitat actual. Ens trobem avui en dia en un coronavirus que no s’havia esperat ningú. El llibre en parla. No és el coronavirus, però és un altre ésser que surt de la terra i es vol posar per sobre de l’escala evolutiva de la humanitat. El que vol demostrar és que l’amistat és el més potent que té l’ésser humà per destruir tot allò que se’l vol menjar.
Josep Oliveras, Editorial Oliveras: L’escriptura és una cosa vocacional. Escriu qui li agrada. Ell escrivia, però des de casa seva. És un pas que quan li parles de publicar el llibre, perquè a nosaltres ens agradava, sempre fa un respecte per l’escriptor.
“
Jordi Cargol, alcalde de Sant Jaume de Llierca: El llibre m’ha agradat molt. La veritat és que no sabíem d’aquesta faceta d’en Conrad. Ell havia sigut alcalde. Fa vuit anys va ser alcalde del nostre poble. Estem molt contents que es dediqui també al món de l’escriptura.
Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona: És això el que hem d’esperonar. Que la gent que coneix els municipis en parli i que la gent que s’atreveix a escriure sobre els municipis ho faci. Aquestes lectures són molt amenes per la gent del poble. Penso que aquest és l’impuls que també dona la Diputació a la cultura del nostre país i de la nostra demarcació.
“
1Facebook Twitter WhatsApp Correu
Eiximenis i les dones
discussions
4 JUL 2020 - 19:52 CEST
Francesc Eiximenis (Girona, 1330 — Perpinyà, 1409), menoret de
l’orde dels franciscans, va ser un d’aquells clergues de l’edat mitjana
que conreaven tota mena de sabers, influïts per les grans
enciclopèdies medievals, entre elles el Tresor, de Brunetto Latini,
escrit en llengua picarda i aviat traduït al català per Guillem de
Copons. El gironí parla de moltíssimes coses —entre elles, molt
notables, de les ciutats i l’urbanisme, de gastronomia, de l’educació
dels prínceps i el regiment de la res publica(república), coses que
MARGINALIA
JORDI LLOVET
Entre l’antigor i la mod ernitat, el discurs del savi
asseguraria racionalit at i temperança a les actuals
A’edat mitjana amb una mena de realisme de caire sociològic.
Configuración CERRAR
degueren llegir diversos reis de la corona d’Aragó, com Pere el
Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l’Humà— i, com era també
habitual al seu moment, parla de les dones, aquest gran misteri en
la història dels costums, la cultura i la civilització, aquí i arreu, per
molt que les feministes aïrades vulguin reduir només a una qüestió
Eiximenis degué conèixer la literatura dels trobadors —perquè
també n’hi ha de catalans, i de Girona expressament— i podria
haver decantat els seus pensaments sobre el gènere femení cap al marianisme, o la devoció a Maria, que té una part no negligible en
la veneració de les dones a la poesia trobadoresca. Al costat
d’aquesta font, també és probable que Eiximenis conegués els
escrits carregats de misogínia que corrien al seu temps en forma de
poesia popular, i fins i tot en tractats amb aparença de dogmàtica.
Però hi ha alguna cosa d’exemplar en la manera com Eiximenis
parla de les dones, i és una mena de realisme de caire sociològic
que converteix els seu escrits sobre aquest tema en una font
insubstituïble en el panorama medieval tardà. A part el famós
Llibre de les dones, editat per Curial Edicions al seu moment, avui introbable, el nostre frare menor va deixar moltes pàgines escrites
sobre dones i mullers al seu Dotzè del crestià, que el Col·legi Universitari i la Diputació de Girona van editar el 1986. El projecte
preveia la publicació de l’obra entera d’Eiximenis, però algú devia
fer figa, i no precisament els curadors, infatigables: Wittlin,
Pacheco, Webster, Josep Maria Pujol, Fíguls, Bernat Joan i August
Bover. Tant de bo els poders públics s’animin a sufragar la
continuïtat d’aquell propòsit, estroncat.
Al lloc que hem dit, Eiximenis escriu (actualitzem la llengua):
“Valoro el bé de la fidelitat i lleialtat entre marit i muller, que és
de drets civils el caràcter oceànic de la feminitat.
Configuración CERRAR
amor social segons que ja hem dit, i és amor natural, com ho és el
d’amic per amic; per la qual cosa conclouen els filòsofs que la
preeminència del marit sobre la muller no és pròpiament senyoria,
perquè el marit no és senyor de la dona, sinó el seu principal
companyó. I per aquesta raó nostre senyor Déu va fer la dona del
mig de l’home, és a dir del costat, i no la va fer ni del peu ni del cap
[del cap de Zeus va ser feta Atena, cosa bella], segons que diuen los
sants doctors, perquè no volia que fos serventa, sinó
companya” (cap. 537). És clar que, poc després, el frare escriu que la
dona és inferior a l’home en raó, afegint-hi que “a causa d’aquest
defalliment de raó en la fembra, l’home està obligat a regir-la
preservant-la de mal segons son poder”. O, al capítol següent: “Els
mals naturals de les dones són aquests: el primer, que segueixen de
tal manera les seves passions, ja la ira, ja el plaer o allò que sigui,
pot temperar aquells mals, perquè no n’hi ha; el segon, que parlen
tant, que és una maledicció; i això els ve de la mateixa causa, perquè
no tenen raó suficient per temperar els seus defectes”.
procedeixen totes d’Aristòtil i de l’escolàstica, i no serien
contradites fins molt endavant. Tanmateix, el franciscà diu coses
molt ad usum dels nostres dies (cap. 539): “Mai l’home s’ha de
mostrar com una bèstia amb la seva muller”, per bé que, segons ell,
convé tenir prudència a l’hora de confiar-li els diners: “que l’home
no tingui mai la seva dona massa premuda, ni massa pobra ni rica,
ni li encomani els seus diners, perquè aquests extrems la fan sortir
del camí recte”. Però ell mateix, al capítol 544 parla de “com és gran
perill i perdició a aquells que maten les mullers”, al capítol 545
“com les dones poden perseguir els adulteris dels seus marits”, i al
546, “quina pena mereix qui té dona i fills d’ella, i té una amant”.
sense mesura; i ai xò porta defalliment de la raó, perquè la raó no
Que el lector perdoni a Eixi menis aquestes afirmacions, que
No es pot demanar més d’un docte del segle XIV, menys encara si
era eclesiàstic. Però la lectura d’Eiximenis, situat en un punt de
balanceig entre l’antigor i la modernitat, és enormement
alliçonadora i asseguraria molta racionalitat i temperança al si de
les actuals discussions —sovint mancades de fonament
antropològic— sobre les dones, oceà immesurable.
Regió7 » Cerdanya/Alt Urgell » Notícies de Puigcerdà
Una agrobotiga a la Cerdanya dona feina a persones amb diversitat funcionalLa Fundació Adis estrena a Puigcerdà un establiment comercial que també pretén
fomentar el consum de productes de proximitat
Oriol Trasserra 04.07.2020 | 21:39
L'interior de l'Agrobotiga de la Cerdanya en la seva primera setmana aj puigcerdà
La Fundació Adis ha inaugurat a Puigcerdà l'Agrobotiga de la Cerdanya, una iniciativa que persegueix
l'objectiu de crear llocs de treball per a persones amb diversitat funcional a la comarca. La botiga, que
ha obert portes aquesta setmana en un local que l'Ajuntament ha llogat i cedit a la fundació al carrer
Solana de Puigcerdà, també vol donar un cop de mà als productors de proximitat de la Cerdanya oferint
als clients de l'agrobotiga productes de quilòmetre zero, ecològics i de comerç just.
La iniciativa s'ha creat en el marc del projecte «Incorpora'm» de la Fundació Adis i ha tingut la
col·laboració de l'Associació Agroalimentària de la Cerdanya. Esther Dalmau, presidenta de la
cooperativa, ha explicat a Regió7 que «els objectius de l'agrobotiga són dos, el foment de
l'agroecologia i també el foment de l'ocupació de qualitat per a persones amb diversitat funcional. Amb
la fusió dels dos objectius volem promoure el consum del producte de proximitat per ajudar el sector
primari de la comarca i alhora ajudar en el projecte Incorpora'm, que es dedica a crear llocs de treball
per a aquestes persones».
Fet Divers Manresa Bages Berguedà Cerdanya/Alt Urgell Solsonès Anoia/Baix Llobregat Moianès
Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia
Notícies de Puigcerdà
MUNICIPIS
Compartir a TwitterCompartir a Facebook
Productes cerdans de proximitat
però ts provenen de cooperatives o d'empreses d'economia social i solidària».
Amb la crisi del coronavirus s'han multiplicat les dificultats dels petits productors i és per aquest motiu
que amb l'obertura de la botiga aquests tindran una sortida directa al mercat. «Els petits productors
tenen més dificiltutats per donar sortida als seus productes i a l'Agrobotiga s'hi poden trobar productes
frescos, conserves, licors... i també una part de productes a granel com fruita i verdura, però també
llegums, arròs, fruits secs o productes de neteja», explica Dalmau.
L'Ajuntament de Puigcerdà ha cedit el local a la Fundació Adis i en pagarà el lloguer. El cost de
l'adequació del local, que disposa d'una zona de venda, un magatzem i un despatx, ha estat de 120.000
euros. Una part l'aportarà la Diputació de Girona; una altra, fundacions privades; i finalment la resta
seran aportacions de diferents ajuntaments de la Cerdanya com Puigcerdà, Fontanals i Bolvir. El
projecte, per tant, ha estat possible gràcies a la suma d'esforços de tots els agents comarcals. «Aquest
és un projecte de la fundació, però l'Associació de la Cerdanya tenia la necessitat de tenir un punt de
venda on es recollisin els productes dels seus socis, i per tant van confluir dues necessitats. Diverses
entitats han fet les seves aportacions, la Diputació ha subvencionat les obres i s'ha rebut l'aportació
d'altres entitats, l'Ajuntament ha cedit i paga el local i altres ajuntaments també hi col·laboren»,
confirma Dalmau.
El projecte de la fundació
El projecte «Incorpora'm» de la Fundació Adis va néixer l'any 2016 després de detectar una necessitat
social al territori. «Persones amb diversitat funcional no estaven en cap empresa ordinària ni tampoc
trobaven lloc al mercat laboral, i d'aquí es va crear el projecte que facilita l'entrada d'aquestes persones
a l'empresa ordinària o a la línia d'ocupació de la fundació», exposa Dalmau.
En les seves primeres passes, a l'Agrobotiga hi treballa una persona amb diversitat funcional, però
l'objectiu final és que hi hagi quatre persones amb aquestes característiques més el responsable de la
botiga. La Fundació Adis dona feina en l'actualitat a 11 persones amb diversitat funcional de la
comarca.
«Incorpora'm» s'ha convertit en una cooperativa de treballadors i usuaris amb la finalitat de donar
cabuda a les línies d'actuació i aconseguir l'empoderament dels treballadors perquè se sentin part del
projecte. A més de l'agrobotiga, el projecte també realitza distribució de publicitat i té un servei
d'econeteja. La presidenta es mostra satisfeta de l'obertura i de l'activitat que ha tingut. «Ha anat molt
bé i ha tingut molt bona acollida, feia molt temps que s'anunciava i la gent tenia ganes que es fes
realitat», acaba.
Més informació
Els entrenadors referents del futbol català són recordats.
La llibreria Parcir encadenarà cinc presentacions de llibres en cinc dies.
Puigcerdà arranja l'entorn de l'ermita de Sant Marc.
A les estanteries de l'Agrobotiga de la Cerdanya s'hi poden trobar productes de tot tipus, però tots tenen
una característica comuna, el segell de proximitat. Dalmau exposa que «dins la botiga hi ha product es
provinents de l'Alta i la Baixa Cerdanya i complementem l'oferta amb productes d'arreu de Cataluny a, qusocis
