Edició de GironaDILLUNS · 29 de juny del 2020. Any XLV. Núm. 15405 - AVUI / Any XLII. Núm. 14275 - EL PUNT

1,20€

182272-1174645w

1170

16-1

2299

64LPrimer judici

al país per lesprotestespostsentènciade l’1-OL’Audiència de Gironajutja Charaf i Ibrahim,acusats d’apedregarun furgó policialCOMARQUES GIRONINES. Plana 22

Desfeta del Girona a MàlagaL’expulsió a Rivera just després de l’1-0 va condicionar la visita del Girona a Màlaga ■ AGÈNCIA LOF

Torna a caure a camp contrari (2-0) i es complica acabar bé la temporada

Torra defensa que l’Estat va fer obrir els ulls a molts amb la sentència del TC

Els grups independentistes creuen que ratifica la república com a única opció

Plana 15

“La independènciaés irreversible”

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.140

Dilluns29 DE JUNY DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Les cases de turisme rurals’omplen i allargaran latemporada fins a la tardor

Els negocis gironins del sector confien en una bona sortida de la crisi perquèestan registrant una demanda molt elevada i alguns ja tenen ple per a tot l’estiu 3

El candidatd’ultradretaLouis Aliotobté l’alcaldiade Perpinyà

Els geriàtricshauran de fercada diaun controlepidemiològicde la COVID

LA GENERALITAT APROVA UNPLA QUE PERMET LES VISITESALS RESIDENTS, AMB CITAPRÈVIA I LIMITACIONS, I TAMBÉEN REGULA LES SORTIDES 6

4

■ El candidat ultradretà LouisAliot, exparella de Marine Le Pen,es va imposar ahir en la segonavolta de les eleccions municipalsde Perpinyà i serà el proper alcal-de de la ciutat. 17

Ullastret volatreure visitantsamb l’exposiciópermanent delscranis enclavats

El museu arqueològic d’Ullastretté la intenció d’exposar de manerapermanent a l’estiu els cranis en-clavats que es van trobar a la ciutatibèrica, per atraure més públicdesprés del confinament. 26

Primeres cuesen algunescarreteresd’accés a laCosta Brava

TANT DISSABTE COMDIUMENGE ES VAN REGISTRARRETENCIONS ENTRE LLAGOSTERAI SANTA CRISTINA D’ARO, I AHIRTAMBÉ EN ALTRES PUNTS

4

2

MARC MARTÍ

Trànsit dens en els dos sentits de la marxa, ahir, a Santa Cristina.

L’àrbitre Muñiz Ruizmostra la targetavermella a Rivera. LALIGA

EL «PLAY-OFF», EN PERILLELS PERSEGUIDORS ASSETGEN UN GIRONA QUE AL MINUT 22 JA HAVIA REGALAT L’1-O I PERDUT RIVERA, EXPULSAT4

2MÀLAGA

0GIRONA

EsportsDdG20 a 25

jamargant - 29/06/2020 10:00 - 79.151.248.14

“Els partits espanyolssón molt covards”

Oriol junqueras. President d’ERC i exvicepresident del govern de la Generalitat

Planes 6-10

“És imprescindible que les forces independentistesseiem en una taula per analitzar el moment actual”

“Aquest és el desig i lapetició, la mesa de diàlegs’ha de reunir al juliol, com més aviat millor, peròtampoc anirà d’un dia”

“JxCat va trencar la unitatque hi havia en la votació del suplicatori. (...) Si va al Suprem, Laura Borràs no tindrà un judici just”

Edició de GironaDIUMENGE · 28 de juny del 2020. Any XLV. Núm. 15404 - AVUI / Any XLII. Núm. 14274 - EL PUNT

2,50€

1161

19-1

1469

45w10 anys després

Els polítics a la capçalera de la manifestació del 10 de juliol del 2010 ■ EFE

NACIONAL. Planes 12-15

Un desastredemocràtic,una oportunitatpolítica

L’opinió Artur Mas i GavarróAnàlisi de què vasignificar la

sentència del TCcontra l’Estatut

El Barça regalamitja lliga

Messi abandona l’estadi capcot ■ EFE

El Girona busca a Màlagaconsolidar-se en el ‘play-off’

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.139

Diumenge28 DE JUNY DE 20202,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

PROTESTA EN FAVOR D’UN PACTE PER A UN NOU MODEL POLÍTIC I SOCIAL. Sota el lema «Per unes vides dignes. Resca-tem persones, treballs i salaris», un centenar de persones es van concentrar ahir a les dotze del migdia a la plaça 1 d’Octubre de Girona per reclamar un acord degovern en el marc de la crisi de la covid-19 amb l’objectiu d’evitar retallades com les viscudes en la darrera crisi econòmica. 4

Ryanair recuperarà 20rutes al juliol, la meitatdel que tenia previst

Els primers destins, des de dimecres, seran Alemanya, Bèlgica, Estònia, PaïsosBaixos, Hongria, Irlanda, Polònia i Regne Unit. A l’agost hi haurà 16 rutes més6

ANIOL RESCLOSA

Els ecologistesestudien portarals tribunalsel nou projectede la C-32

Salut treballadavant unapossiblesegona onadade la pandèmiaal setembre

CATALUNYA VA REGISTRARAHIR GAIREBÉ 200 CONTAGISNOUS I VUIT DEFUNCIONS. AMBMADRID I L’ARAGÓ, LIDERA ELNOMBRE DE CASOS 2 i 3

4

■ SOS Costa Brava sosté que «ésindignant que després de sortird’un estat d’emergència sanitàriaes vulguin destinar 100 milions enuna obra innecessària», en refe-rència a perllongar la C-32. 11

Van morir 112 persones prop d’Arbúcies en un vol procedent de Manchester

Cinquantaanys de la

tragèdia aèriadel Montseny

◗ DOMINICAL

◗AVUI AMB EL DIARI

Els afectats de lesclíniques Dentix aGirona presentenuna demanda12

Els parcs aquàticsde Platja d’Aroi Lloret obren lesinstal·lacions8

ARTUR MASEXPRESIDENT DE LAGENERALITAT

ENTREVISTA

«Per al’independentistapur, la sentènciade l’Estatut va seruna benedicció»

PÀGINA20

Marta Pascalassumeix aGirona lasecretariageneral del PNC■Marta Pascal aspira a concórrera les eleccions catalanes i a pactaramb l’Estat un referèndum se-guint la «via escocesa». I afirmaque «no compartim planteja-ments de confrontació». 19

VENDA DIRECTA AL PÚBLICOLOT, a l’Av. Reis Catòlics, 7 Tel. 972 26 22 62

Obrim de dilluns a divendres de 17.00 h a 20.30 h.i dissabtes matí de 10.00 h a 14.00 h.

jamargant - 29/06/2020 10:08 - 79.151.248.14

Edició de GironaDISSABTE · 27 de juny del 2020. Any XLV. Núm. 15403 - AVUI / Any XLII. Núm. 14273 - EL PUNT

1,50€12

2535

-122

3330

Q

8167

66-1

2286

62L

Apliquenrestriccionsd’aforamenten espaisnaturalsEl nombre d’usuaris enzones de bany fluvialcreix i els ajuntamentsvolen una regulacióCOMARQUES GIRONINES. Planes 25 i 26

NACIONAL P6-8

Tensió al PDeCAT

Marta Pascal ara vol liderar el PNC

Creix la divisió i el debat intern sobre la seva relació futura amb JxCatLa direcció no accepta la proposta dels presos i exiliats avalada per Puigdemont

Les negociacions continuen, però la creació d’un nou partit és a l’horitzó

Els firaires volen tornar a treballarMés d’un miler de firaires es van manifestar ahir a la ciutat de Barcelona per reivindicar el retorn a l’activitat ■ JOSEP LOSADA

NACIONAL. Plana 13

El sector adverteix que si no reobren, molts hauran de tancar definitivament

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.138

Dissabte27 DE JUNY DE 20201,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

L’AMPLIACIÓ DE TERRASSES ES MANTINDRÀ A GIRONA TOT L’ESTIU.L’Ajuntament de Girona mantindrà les amplia-cions de les terrasses tot l’estiu i després analitzarà si les autoritats sanitàries permeten recuperar l’aforament habitual dels establiments. L’Ajuntament ha rebut167 sol·licituds de locals per ampliar les terrasses i només se n’han denegat cinc perquè no es podia complir la distància mínima. 3

La construcció gironinaes recupera al maig ambun 89% més de contractes

El número de signatures va passar de 663 l’abril a 1.256 el mes passat. Creixdesprés de tres mesos de baixada, i supera el 39% de la mitjana espanyola2

Sílvia PérezCruz, el Cigalai Miki Núñezactuaran alSons del Món

MARINA LÓPEZ/ACN

El virus circulavaper Barcelonael març de 2019,segons un estudi

Deumunicipisgironinssumen 19contagisen cinc dies

OLOT HA TINGUT SET CASOS,MENTRE QUE GIRONA, CASSÀDE LA SELVA I LLORET DE MAREN TENEN DOS CADA UN 4

4

■ Investigadors de la Universitat deBarcelona (UB) han detectat la pre-sència del coronavirus en una mos-tra d’aigües residuals de Barcelonaque es va recollir el 12 de març del2019 en un estudi en col·laboracióamb Aigües de Barcelona. Hi haquantitats de genoma de la COVID-19 a la femta. 10

27 detinguts d’unaxarxa que distribuïacocaïna a la Selvai el Gironès

La Policia Nacional ha desman-tellat una activa organització cri-minal que distribuïa cocaïna a lescomarques gironines, concreta-ment a les comarques de la Selvai el Gironès. En total hi ha 27 per-sones detingudes i 16 d’elles haningressat a presó. La xarxa operavades de Badalona. 13

EL FESTIVAL PORTARÀ A LACIUTADELLA DE ROSES LOLAÍNDIGO, STAY HOMAS O ELSAMICS DE LES ARTS

4

25

Troben quatreimmigrantsamagatsen un camióa Figueres

Un camioner polonès va trobardijous quatre polissons a l’interiordel seu tràiler, entre la càrrega,quan es va aturar en una benzinerasituada a la sortida de Figueres, aprop de l’N-260. 11

EMILIO BOUZA SANTIAGO

FUNDADOR DE LA SOCIETAT ESPANYOLADE MICROBIOLOGIA CLÍNICA

ENTREVISTA

«Entre l’1 i el10 de marçvam perdreoportunitatsde reaccionarabans»8

VENDA DIRECTA AL PÚBLICOLOT, a l’Av. Reis Catòlics, 7 Tel. 972 26 22 62

Obrim de dilluns a divendres de 17.00 h a 20.30 h.i dissabtes matí de 10.00 h a 14.00 h.

jamargant - 29/06/2020 10:16 - 79.151.248.14

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 202022 | Comarques Gironines |

La Diputació de Gironaaconsegueix per primeravegada el 100% de trans-parència en el segell Info-participa. És el primercop que la corporació ha

estat distingida amb lanota màxima d’aquestcertificat que atorgaanualment la UniversitatAutònoma de Barcelona(UAB). També han estatreconeguts amb el segellInfoparticipa 2020 elConsell Comarcal del Gi-

ronès i vint ajuntamentsgironins. Es tracta dePuigcerdà, Palau-saver-dera, Roses, la Jonquera,Garrigàs, Sant Jaume deLlierca, Besalú, Banyoles,Celrà, Riudaura, les Pla-nes d’Hostoles, Anglès,Canet d’Adri, Bescanó,Girona, Fornells de la Sel-va, Riudellots de la Selva,Sant Gregori, Llagosterai Cassà de la Selva. Elstres últims han obtingutel 100% de transparèn-cia. L’informe s’ha elabo-rat amb dades recollidesentre finals de desembredel 2019 i el 10 demarç. ■

Reconeixementper a Diputaciói ajuntamentsRedaccióGIRONA

Charaf Fadlaoui (18 anys)i Ibrahim Afkir (19 anys)seran jutjats finalment a lasala 3 de l’Audiència de Gi-rona demà i demà passat,acusats de desordre pú-blic, atemptat contra l’au-toritat i lesions i danys,després de més de 260 diesen presó preventiva al cen-tre penitenciari de Puig deles Basses de Figueres. Sónels únics detinguts a Ca-talunya arran de les pro-testes per la sentència de

l’1-O i, de fet, aquest judiciserà el primer al país depersones investigades peraquesta mateixa causa.

El grup de suport a Cha-raf i Ibrahim ha convocatuna concentració a la pla-ça del Vi (19 h) per avui,vigília dels dos dies de judi-ci, per mostrar la solidari-tat amb els dos joves i perreclamar-ne la llibertat.Demà i demà passat, tam-bé, han organitzat con-centracions solidàries al’exterior de l’Audiència,en les quals està previstque participin el vicepresi-

dent d’Òmnium, MarcelMauri, i la presidenta del’Assemblea Nacional Ca-talana, Elisenda Paluzie.

Els dos joves van ser de-tinguts la matinada del 17

d’octubre passat, acusatsde llançar pedres contra unfurgó policial que protegiala caserna de la policia esta-tal de Pedret, a Girona, i fe-rir-ne el conductor i el copi-

lot. Després de passar adisposició judicial, se’n vadecretar l’empresonamentpreventiu perquè el titularde la sala 3 de l’Audiènciade Girona va considerar

que hi havia risc de fugaper falta d’arrelament.Els dos joves sempre hanmantingut que no van pro-tagonitzar els fets que se’lsimputen. Així mateix, el lle-trat que els representa, Be-net Salellas, ha lamentatque, a hores d’ara, siguin elsdos únics encausats per lesprotestes populars contrala sentència que estan em-presonats, un fet que atri-bueixen a la seva nacionali-tat marroquina.

Dues apel·lacionsEl novembre passat, el jut-ge va denegar la llibertat alsdos joves afirmant que es-taven empadronats a l’al-berg La Sopa de Girona,que no tenien domicili co-negut i que ja no estaventutelats per la Generalitat,que és la que exerceix l’acu-sació particular. Ja enaquell moment, Benet Sa-lellas va fonamentar la peti-ció de llibertat en el fet queun d’ells està empadronata Girona i l’altre en un pisd’extutelats i que tots dosparticipaven en programesde formació de la Genera-litat. Segons ell, mantenir-los en presó preventiva erauna mesura desproporcio-nada i va demanar que sesubstituís per l’obligació depresentar-se cada quinzedies als jutjats i la retiradadel passaport.

El febrer d’aquest any,el titular de la mateixa salava desestimar el segon re-curs d’apel·lació per la lli-bertat de Charaf i Ibra-him, també amb l’argu-ment que no hi havia prouarrelament i que s’hi veiarisc de fuga. Salellas ho varebatre aleshores recor-dant que tenien permís deresidència renovat recent-ment i que van estar tute-lats per la Generalitat. Enaquest cas, el lletrat repre-sentant del govern catalàestava d’acord a posar-losen llibertat sota una fiançade 2.000 euros. ■

Primer judici al país per lesprotestes postsentència

Jordi CasasGIRONA

a La sala 3 de l’Audiència de Girona jutja Charaf i Ibrahim, acusats d’apedregar un furgó policiala Convoquen concentracions de suport als joves, que han estat nou mesos en presó preventiva

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La data– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La xifra

17.10.19El jutge va dictar presó pre-ventiva per a Charaf Fadlaouii Ibrahim Afkir.

267dies han estat en presó pre-ventiva al centre penitenciaride Puig de les Basses de Figue-res els dos joves encausats.

Detall d’una de les jornades de mobilització, corresponent a l’apel·lació de llibertat, que va ser denegada en dues ocasions ■ ACN

30.06.20S’inicia el judici als dosjoves, que tindran el suportdels líders d’Òmnium i l’ANC.

Bombers i Salvament Marí-tim van apagar, la matinadad’ahir, un foc en un vaixellamarrat a Santa Margarida(Roses). Les flames, però, vanafectar una segona embarca-ció al costat. No hi va haverdanys personals. Els Bom-bers també van haver de res-catar vuit banyistes atrapatsen una cala de Tossa de Marper una esllavissada. ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Foc en unvaixell a SantaMargarida

ROSES

| Comarques Gironines | 23EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 2020

118280-1221451L

TRÍPLEX A OLOT 5744PREU VENDA: 350.000 € HAB.: 5. BANYS: 3. M2: 150.Zona centre a tocar el mercat municipal, cuina“office”, dues terrasses, calefacció de gas natu-ral, parquet de fusta, situació immillorable.

CEE GPIS A SANT FELIU DE GUÍXOLS 5735PREU VENDA: 229.000 € HAB.: 2. BANYS: 1. M2: 55.Zona plaça del mercat, reformat, calefacció,balcó, ascensor.

CEE EPIS A FIGUERES 5796PREU VENDA: 145.000 € HAB.: 3. BANYS: 2. M2: 116.Prop estació bus i tren, exterior, tancamentsd’alumini, calefacció de gas, a/c, ascensor.

CASA FORNELLS SELVA. 5385PREU VENDA: 325.000 € HAB.: 4 BANYS: 3. M2: 130. Adossada, llar defoc, jardí de 35 m2, estudi de 20 m2, solarium,calefacció, a/c, mosquiteres, garatge

CEE E

CEE E

El projecte Life TritóMontseny compta, a par-tir d’ara, amb nou mate-rial divulgatiu, pensat perdonar a conèixer la biolo-gia i ecologia del tritó delMontseny (Calotriton ar-noldi) i transmetre la im-portància de millorar elseu hàbitat per recuperarl’espècie. Són vuit micro-càpsules en vídeo que per-

metran difondre les ac-cions més rellevants ques’han portat a terme finsara a través del projecte.De d’ara i fins a mitjanagost s’anirà descobrintcada dijous una d’aquestesmicrocàpsules. Els vídeosestaran en obert en el ca-nal Youtube del projecte.

El projecte Life TritóMontseny es duu a termeamb l’objectiu de millorarl’estat de conservaciód’aquesta espècie. El pro-jecte està cofinançat pelprograma Life de la UE icompta amb la col·labora-ció de la Diputació de Bar-celona, la Diputació de Gi-rona i la Generalitat. ■

RedaccióGIRONA

a S’editen vuitmicrocàpsules envídeo per difondre lesaccions que s’han fet

El projecte Life TritóMontseny, a Youtube

El projecte vol millorarl’estat de conservaciód’aquesta espècie ■ EPA

L’Ajuntament de Gironaha adjudicat la gestió delprocés participatiu sobrel’ús dels espais del BarriVell. L’objectiu d’aquestprojecte és definir, junta-ment amb els veïns i els ac-tors implicats, els usosdels espais lliures desti-nats a equipaments, se-gons el planejament urba-nístic, d’aquest sector dela ciutat. El projecte neixd’una proposta veïnal rea-litzada en el marc delspressupostos participatsdel 2018.

“La fi d’aquest projecteés millorar la qualitat devida i facilitar la bona con-vivència entre la ciutada-nia i l’activitat econòmi-

ca”, explica la regidora dePromoció Econòmica,Glòria Plana (JxCat).

Segons l’Ajuntament,el contracte s’ha adjudicata Itziar González Virós perun import de 15.609 eu-ros. Aquesta empresas’encarregarà de la defini-ció, el disseny, la imple-mentació, la dinamitza-ció, la recopilació i la pre-sentació dels resultats delprocés participatiu. Estàprevist que tot el procéstingui una durada de vuitmesos i que el resultat fi-nal sigui un diagnòstic delbarri i les línies estratègi-ques a treballar.

En la primera etapa delprojecte, es definirà la me-todologia, els agents, el ca-lendari i les accions delprocés participatiu. Un

treball que es realitzaràconjuntament entrel’Ajuntament de Girona iel teixit associatiu del Bar-ri Vell. En una segona fase,tindran lloc els grups detreball, els debats i els ta-llers. Es promourà la parti-cipació de tots els actorsimplicats en la qüestió(des de veïns i comer-ciants, fins a turistes) pertenir una visió al més am-plia possible. Els debats se-ran oberts a tothom, ambexperts sobre els temes atractar i amb un tornobert de preguntes. Paral-lelament, es crearà un es-pai digital amb tota la in-formació disponible. Fi-nalment, es reuniran to-tes les dades en un docu-ment i es presentarà a laciutadania.

a Una empresa gestionarà el debat ciutadà sobre els usosdels espais lliures que hi ha en aquest sector de la ciutat

Adjudicat el procésparticipatiu delBarri Vell de Girona

A.P.GIRONA

Turistes al Barri Vell, en una imatge d’arxiu ■ SARA CABARROCAS

L’Ajuntament de Maçanetde la Selva ha creat una be-ca de recerca històrica perfomentar la recerca sobreel poble, especialment desde l’època moderna i finsals anys seixanta del segleXX.

En el ple del dia 8, els

grups van donar suport ales bases reguladores de labeca, que donarà prioritatals àmbits de la història, lageografia i el patrimonicultural i artístic, senseoblidar l’antropologia,l’economia i la demogra-fia. Les candidatures espoden presentar fins al 30de setembre i el projectetriat rebrà 3.500 euros de

dotació. El veredicte es co-neixerà a l’octubre.

Pel regidor de Cultura,Xavier Xarbau (ERC), labeca s’ha pensat per “pro-moure l’estudi de la ves-sant més humana i social,de les migracions que enshan fet com som”. Els es-tudis haurien d’afavorir“el sentiment de pertinen-ça” al poble, diu Xarbau. ■

Nova beca de recercaa Maçanet de la SelvaJ. FerrerMAÇANET DE LA SELVA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 202026 | Comarques Gironines |

Els efectes del coronavirus

L’Ajuntament de Blanesconvocarà agents econò-mics, socials i partits polí-tics a un nou fòrum de tre-ball per a la reactivació i re-construcció econòmica isocial de la vila. L’equip degovern, d’ERC i Blanes EnComú Podem, s’oposa aaquest grup de treball i hi

va votar en contra en el plede dilluns.

La moció per al nou fò-rum va ser presentada, di-jous, pel PSC i Ciutadans.L’haurien de constituirtècnics municipals “ambresponsabilitat en la presade decisions”, represen-tants polítics, represen-tants dels agents econò-mics i socials i del teixit as-sociatiu. L’alcalde, ÀngelCanosa (ERC), donaràcompliment a aquest ensde debat, però va demanarals proponents que “con-cretin qui ha de formarpart del fòrum i què had’aconseguir”.

Canosa i els comuns re-celen de l’efectivitat delnou ens perquè, fins al mo-ment, ni l’equip de governni l’oposició s’han entès enla majoria de les qüestionsper pal·liar els efectes de laCovid-19 al municipi. En-tre altres objectius, el fò-rum hauria de treballarper condonar el 100% de lallicència d’obertura denous negocis fins a l’abrildel 2021.

“Mesures ridícules”En l’últim ple, l’Ajunta-ment va aprovar la bonifi-cació del 50% de la taxad’ocupació de via pública afiraires i artesans i del 25%als paradistes del mercatde fruites i verdures. Cris-thian Ortiz (Cs) i Pepa Ce-laya (PSC) van titllar de“ridícules” les mesures te-nint en compte que l’Ajun-tament ha sol·licitat unapòlissa de crèdit de fins a14,7 milions als bancs i elConsell Comarcal li n’ha

concedida una altra de 12.Els onze vots de l’oposi-

ció –cinc del PSC, tres deJunts, dos de Ciutadans i

un de l’edil no adscrit, JoséAntonio Morcillo– van ferpossible que la constituciódel fòrum tiri endavant.

Mia Ametller (Junts) vadir que l’Ajuntament s’hiha posat tard, però que elnou ens és “necessari”. ■

Neix un fòrum aBlanes per a lareactivació

Jordi FerrerBLANES

a L’alcalde garanteixque convocarà partitsi agents, tot i recelarque hi hagi avenços

Una barca a la platja de s’Abanell, el 7 d’abril ■ QUIM PUIG

L’equip de govern de Blaneshaurà d’adaptar el pla de di-namització comercial ambquè ha treballat a principis demandat a causa de la Co-vid-19. Segons explica el pri-mer tinent d’alcalde i regidorde Promoció, Jordi Urgell (EnComú Podem), “les deman-des existents dels sectorshan canviat”. Gràcies a unajut de la Diputació de Giro-na, l’empresa Focalitza haviatreballat, explica el regidor,amb comerciants, hotelers irestauradors. L’objectiu eraevitar “la disgregació i fer ac-cions consensuades unifi-cant tots els comerços”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El pla dedinamització ila nova realitat

La Fundació Salut Empor-dà (FSE) ha rebut un totalde 261 donacions durantels mesos de març, abril,maig i juny amb motiu delcoronavirus. D’entreaquestes donacions 125corresponen a aporta-cions econòmiques cana-litzades a través del llocweb que es va posar enmarxa, amb un total de149.683,96 euros. En uncomunicat, la fundació ex-plica que aquests diners esdestinen a cobrir una partdels més de 800.000 eurosque l’entitat gastarà perfer front a les despeses ex-traordinàries generadesper la gestió de la Covid-19als tres centres sanitarisque gestiona.

D’altra banda, el premiEmpordà, que anualmentconcedeix el Consell Co-marcal de l’Alt Empordà,es concedirà aquest any ala FSE. El guardó, ques’entregarà al setembre,vol reconèixer la tasca rea-litzada per aquesta insti-tució i per tot el món sani-tari de la comarca, durantels mesos en què la pandè-mia de la Covid-19 ha afec-tat l’Alt Empordà. ■

Salut Empordàobté prop de150.000 eurosen donacions

E.C.FIGUERES

Les cases de turisme ruralde les comarques de Giro-na allargaran la tempora-da d’estiu fins a la tardorper la gran demanda queasseguren estar tenint,especialment les que eslloguen senceres i no perhabitacions. L’Associacióde Cases Rurals de GironaCosta Brava-Pirineu haconfirmat que el nombrede reserves és superior alde l’any passat, fet queatribueix al turisme deproximitat. Tot i que reco-neix que hi ha hagut can-cel·lacions a causa de lapandèmia, l’entitat vatici-na que el turisme rural se-rà un dels que se’n sortiràmillor de la crisi sanitàriai econòmica.

A hores d’ara reservaruna casa de turisme ruralamb piscina per passar-hil’estiu és complicat. El te-mor al coronavirus ha fetque moltes famílies es re-plantegin les vacances ihagin optat per un turis-

me que garanteix un cer-cle més íntim i estable.Són uns quants els nego-cis que ja no tenen placesper al juliol ni per a l’agosti que tenen gairebé ple elsetembre. Per això, moltsallargaran la temporadafins a l’octubre. La gerent

de l’associació de cases ru-rals, Tere Vilà, explica queal maig, amb el relaxa-ment de les mesures deconfinament, ja van co-mençar a tenir reserves,però ha estat aquest mesde juny que s’ha disparatla demanda. “Ja hi ha mol-

ta gent que està reservantper als mesos de tardor, iel ritme segueix pujant”.Sobretot han notat unaugment de la demandade clients gironins: “Hemvist gent de la Bisbalanant a Ripoll, o gent dePuigcerdà que passa uns

dies a l’Alt Empordà.” Lescases de turisme rural queofereixen habitacions iàpats, en canvi, no tenenla mateixa requesta. Detotes maneres, Vilà confiaque a l’estiu aquests nego-cis també “treballaranbé”, perquè l’oferta és li-mitada.

Al Mas Masaller de laBisbal d’Empordà, a tocarde les Gavarres i a unquart d’hora en cotxe dela costa, atenen una clien-tela estrangera que bus-quen repòs per també l’ac-cés fàcil al sol i platja. Mar-ta Sánchez, una de lespropietàries, reconeixque els costa reactivar-sedesprés de l’aturada, peròconfien en el turisme fa-miliar i de proximitat. Te-re Vilà destaca que un28% de les reserves són deturistes de fora de l’Estatespanyol que estan a l’ex-pectativa de poder viatjar.Quan vinguin, trobaranun recer de tranquil·litatque compleix, a més, les“màximes mesures de se-guretat”. ■

E.V. / ACNGIRONA

Les cases rurals obren fins al’octubre per l’alta demandaaEs preveu que sigui un dels sectors que surti més ben parat de la crisi, tot i que els han anul·latreserves a S’ha notat un augment del turisme gironí i la preferència per llogar cases senceres

Una casa de turisme rural al municipi de Monells, divendres passat ■ ACN / GERARD VILÀ

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 202028 | Comarques Gironines |

La Diputació de Girona hapublicat, dins la col·lecció“Quaderns de la Revista deGirona”, una guia dedica-da als espais literaris de lescomarques. El llibre pro-posa un recorregut pelspaisatges gironins mésfreqüentats pels escrip-tors, començant per Ra-mon Muntaner, al segleXIV, i continuant ambJoan Maragall, PrudenciBertrana, Mercè Rodore-da o Josep Pla, fins a arri-bar als narradors i poetescontemporanis, com araVicenç Pagès Jordà, RosaFont, Martí Gironell, Nú-ria Esponellà, Narcís Co-madira, Rafel Nadal o Mi-quel Martín.

L’autora d’Espais lite-raris, Victòria Ricart, pro-fessora d’institut de llen-gua i literatura catalanes,explica que “la gran diver-sitat de paisatges d’aquestterritori, que comprèn desd’escenaris d’alta munta-nya fins a la bellesa únicade la costa mediterrània,ha estat un factor deter-minant en la tria que hanfet molts escriptorsd’aquesta zona”. Al llargdels 38 capítols de la guia,en detalla uns quants: elstrobadors del castell deMataplana, la muntanyavista pels narradors delXIX, el santuari de la Mare

de Déu del Mont de Verda-guer, la Garrotxa de MariàVayreda, la Cerdanya onvan estiuejar Maragall iOller (que hi faria arren-car Pilar Prim), el mar deRuyra, la Girona dels Ber-trana (pare i filla), el Mont-grí de Víctor català, elSant Feliu de Guíxols vuit-centista de Gaziel, l’Olotpoetitzat per Joan Teixi-dor i Concepció Carreras,l’Empordà de Pla i el de Fa-ges de Climent, el de Mont-serrat Vayreda i M. ÀngelsAnglada, el Port de la Sel-va que va conèixer Sagar-

ra, el Cadaqués de RosaLeveroni i Quima Jaume,el Romanyà de Rodoreda,o el Begur de Vinyoli.

La guia incorpora tam-bé narradors i poetes degeneracions recents, al-guns de tan actius en laconformació explícitad’un imaginari gironí comMartí Gironell (Besalú),Vicenç Pagès (l’Empordà)o Miquel Martín (Begur).En d’altres, el paisatge éssobretot generador de re-flexió, com en Miquel Pai-rolí, o de rememoració delpassat, com en J.N. San-

taeulàlia, o de reconstruc-ció llegendària, com en Fa-ñanàs. Victòria Ricart, pe-rò, no només s’interessapels autors, sinó tambéper la presència social queté avui el fenomen literarien les noves tecnologies, lamuseística o el lleure cul-tural. En aquest sentit, in-corpora capítols específicsa la creació de rutes literà-ries, a l’organització dejornades i festivals com elMot, als espais museísticso als recursos en xarxacom ara Endrets o el MapaLiterari Català. ■

a La professora Victòria Ricart recorre en la nova guia editada per la Diputacióels paisatges més literaturitzats a El treball enumera autors, rutes i recursos

E.V.GIRONA

‘Quaderns de la Revista deGirona’ s’endinsa en el filódels espai literaris

Plafons de les rutes dedicades a Ruyra i Bolaño a Sa Palomera, a Blanes ■ FONS JUANOLA

El pianista saragossà Ru-bén Lorenzo interpretaràla integral de la Suite Ibe-ria i rebrà la Medalla Albé-niz, el 13 d’agost al mones-tir de Camprodon, en elconcert de cloenda del 35èFestival Isaac Albéniz. El

festival s’ha adaptat a lanova situació amb menysconcerts –sis, en comptesdels deu previstos inicial-ment–, la majoria delsquals tindran lloc a l’airelliure i seran gratuïts, ex-cepte el de Lorenzo.

Organitzat per l’Ajun-tament de Camprodon i laFundació Pública Museu

Isaac Albéniz, el festivaltindrà lloc del 5 de juliol al13 d’agost. S’obrirà amb elconcert dels professors del19è Curs Internacional deMúsica Isaac Albéniz, de-dicat als 250 anys de Beet-hoven, i el dia 7 hi actua-ran els alumnes premiatsdel 2019. El 26 de julioltindrà lloc el concert delDúo del Mar, format perles guitarristes Marta Ro-bles i Ekaterina Zaytseva;el 6 d’agost, el Guelar Pia-no Duo, amb Larisa Logi-nova i Gennady Dzyuben-ko, i el 9 d’agost, David Ale-gret (tenor) i Josep Suri-nyac (piano). ■

Rubén Lorenzo rebràla Medalla Albéniz alfestival camprodoní

X.C.CAMPRODON

Rubén Lorenzo ■ W.R.L.

“Porto catorze anys fentconcerts, però em sentocom si acabés de comen-çar. Amb aquest disc hetrobat el meu so, el meu es-pai dins la música”, diu To-ni Cayena, que ara fa qua-tre anys va publicar el seusegon àlbum, titulat Rein-ventarse, però és ara quanarriba el disc que hauria demarcar la seva autènticareinvenció, la definitiva.El nou disc del cantant deCastell-Platja d’Aro, editatper U98 Music, es titulaSacúdete los miedos i és,segons el seu autor, el seutreball “més orgànic i mésnet”, segurament també elmés flamenc. De fet, laveu, la guitarra espanyola,el baix i les percussionssón els ingredients bàsicsd’unes cançons amanidesamb petits i elegants de-talls –una trompeta, untrombó, un piano, un con-trabaix tocat amb arc o unorgue Hammond que hiaporta “aires de Triana”, elgran clàssic del rock anda-lús–, gràcies a l’acuradaproducció del gadità Jua-nito Makandé, que va gra-var el disc la tardor passa-da al seu estudi mallorquí,La Luciérnaga, i va tocartambé les percussions..

“El disc anterior no vaanar bé i em vaig passardos anys tocant sol pelsbars”, recorda Cayena,que va tornar a recuperarla inspiració i la força alsud dels seus ancestres.Antonio Delgado Marche-na –el nom que apareix al

seu DNI– té els seus orí-gens entre Sevilla i Cadis, iallà va contactar amb Ma-kandé a través d’amics co-muns com ara el Canijo deJérez (Los Delinqüentes) iel seu germà, Paco del Ojo,que ha il·lustrat les porta-des dels dos últims discosde Cayena. Makandé és undels noms referencials delnou flamenc, que ha con-nectat com a músic i pro-ductor amb el jazz, el funki altres estils. En el disc deCayena han treballat mú-sics de l’entorn de Makan-dé, com ara el trompetistaEnrique Rodríguez, el bai-xista Victor Tugores, elpianista Juan SebastiánVázquez, el contrabaixis-ta Toni Cuenca i el guitar-rista Fran Cortés, fill deChiquete. A més, la can-tant terrassenca MaribelLa Canija (D’Callaos) col-labora a Intentando olvi-darte, i el propi Makandé,a Puñales.

Una cançó per a la mareSacúdete los miedos, undisc relativament curt–10 cançons que sumenuns 36 minuts– en el qualno sobra ni falta res, s’obreamb la cançó que li dona tí-tol, un tema que funcionacom una introducció i queencoratja a treure’s de so-bre les pors per tornar acomençar. “Aquest disc éscom un viatge emocional,com un obrir un llibred’històries molt perso-nals”, explica Toni Caye-na, que ha triat com a pri-mer single Su cabaña, unacançó preciosa dedicada ala seva mare. ■

Toni Cayena:“Ara he trobatel meu so”

Xavier CastillónCASTELL-PLATJA D’ARO

a El cantant de Castell-Platja d’Aropublica ‘Sacúdete los miedos’, produïtper Juanito Makandé a Mallorca

Toni Cayena i el mar ■ FRANCESC JORDAN

28 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JUNY DEL 2020

El projecte de la residènciacomarcal per a discapaci-tats psíquics del Baix Em-pordà, amb 30 places i ges-tionat per la Fundació Vi-mar als Estanys de Platjad’Aro, s’endarrerirà. Elspreparatius de les obresvan començar a l’hivern, ala parcel·la cedida pel con-sistori en el mandat ante-rior a tocar del Ridaura–entre el parc dels Esta-nys i la zona de skate–, pe-rò es van suspendre des-prés que l’Agència Catala-na de l’Aigua (ACA) infor-més que el terreny figuraen els mapes de zonesinundables.

Per aquest fet, la tinen-ta d’alcalde d’Urbanisme,Montse Rovira, explicaque han començat a cer-car “un emplaçament al-ternatiu”, per salvar elconcert compromès de lesplaces amb el Departa-ment d’Acció Social. Rovi-ra, però, no descarta enca-ra del tot el primer empla-çament, ja que han fet al-legacions i proposat millo-res. Si no se’n surten, el

pla B seria reubicar el cen-tre residencial al solard’equipaments que ocu-pen ara els mòduls provi-sionals de l’escola Fanals.

Retard fins al 2022La Generalitat i l’Ajunta-ment cofinançaran l’esco-la, a partir d’un convenipràcticament tancat, però

que encara no ha estat sig-nat per Educació. Roviraconfia que aquest estiutanquin el tràmit per po-der iniciar la urbanitzaciói adjudicació posterior deles obres de l’edifici esco-lar. En el millor dels esce-naris, però, no comptenque pugui obrir portes finsal curs 2022/23.

Així doncs, fins d’aquídos anys no es podrien re-tirar els barracons del so-lar i reactivar les obres dela residència de Vimar, uncop refet el projecte ambels retocs pel canvi d’em-plaçament. Per això, Rovi-ra aposta encara per mirarde salvar la negociacióamb l’ACA. ■

Platja d’Aro cerca nou llocper a la residència de Vimara El solar cedit inicialment pel municipi, segons mapes de l’ACA, presenta risc d’inundació a El governlocal ha fet al·legacions i té un ‘pla B’, on ara hi ha l’escola Fanals, tot i que allà l’obra s’ajornaria dos anys

Emili AgullóCASTELL-PLATJA D’ARO

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

El terreny on a l’hivern ja havien arrencat els preparatius per a l’obra, en zona inundable ■ E.A.

2022-23es podria endarrerir l’inicid’obres de la residència, si calesperar a alliberar la parcel·laprovisional de l’escola Fanals

Des de Vimar, Jordi Sistach,gran artífex de les conversesamb la Generalitat, la Diputa-ció, el Consell Comarcal i 33ajuntaments de la comarca,per fer viable el projecte,s’agafa les males notíciesamb filosofia: “Toca conti-nuar treballant en positiu, i lapart bona és que tothom hicontinua creient”, diu el vice-president de la fundació.També CaixaBank, que s’hacompromès a aportar el fi-nançament. D’entrada, pro-posaran ajornar partidespressupostàries un exercici,o dins de l’horitzó 2022-23.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La fundaciós’ho agafaamb paciència

Castell Peralada i el reco-negut xef Paco Pérez pro-posen una nova oferta gas-tronòmica, el Shiro by Pa-co Pérez Asian Cuisine,que estarà situat als jar-dins del castell i que oferi-rà cuina asiàtica. El pro-jecte és, segons expliquendes de Castell Peralada,“bastant espectacular” jaque Pérez sempre s’hasentit seduït pel continentasiàtic i de fet hi ha fet

molts viatges i “al Shiros’ha animat a crear unaproposta informal en quèels plats japonesos, vietna-mites, coreans i tailande-sos es fusionen amb ingre-dients mediterranis”.

La carta estarà estruc-turada d’una maneracreativa: un sushi ambmolta personalitat, les os-tres que proposen un granviatge, la carn de Wagyu oel chilli-llamàntol són no-més alguns exemples delque proposarà el xef. “Enel transcurs del temps, lacultura ha viatjat per ter-ra, mar i aire, portantnous productes descone-guts per la gent. Shiro és laidea de portar a casa nos-tra tots els records dels

nostres viatges, de les vi-vències viscudes a travésd’allò tan antic com és lacuina”, explica Pérez. ElShiro tindrà unes seixan-ta places. Com que el Cas-tell Peralada Restaurantestà tancat per unes peti-tes obres de millora a lacuina “tot l’equip de cuinai sala” treballara al Shiro.De moment, el Shiro (queen japonès vol dir castell)obre el 7 de juliol en horarinocturn (de 8 del vespre a12 de la nit) i tancarà di-vendres 31 d’agost. Elpreu mitjà de l’àpat ésd’entre 45 i 50 euros.

Paco Pérez represental’alta gastronomia de l’AltEmpordà. És el xef catalàamb més estrelles Miche-

lin: cinc. El Miramar, elseu centre neuràlgic i“port base”, en té dos, lesmateixes que Enoteca, del’hotel Ars de Barcelona. Ia Berlín, on dirigeix el res-taurant Cinco de l’hotelDas Stue, amb una estre-lla.

Pel que fa al Castell Pe-

ralada Restaurant, ambuna estrella Michelin, téprevist reobrir el 10 de se-tembre vinent amb unnou menú degustació iuna “carta evolucionada”.L’equip del castell, ambXavi Sagristà i Toni Gerezal capdavant, ha estat des-envolupant durant el con-

finament la nova propostade menú degustació. Lacuina de Sagristà és unaevolució dels segles de tra-dició culinària reinterpre-tats de manera creativaamb propostes avantguar-distes i basada en la quali-tat dels productes de l’Em-pordà. ■

a El Shiro by PacoPérez obre al juliol il’agost i estarà situatals jardins del castell

Imma BoschPERALADA

Paco Pérez porta la sevacuina asiàtica a Peralada

Paco Pérez muntant alguns dels seus plats ■ EPA

SOS Costa Brava ha anun-ciat, en l’assembla cele-brada ahir a Lloret de Mar,que estudiarà a fons la ter-cera revisió del projectedel tram final de l’autopis-ta C-32 que impulsa el De-partament de Territori ique recorrerà a la via ad-ministrativa i, si cal, a lajudicial, per frenar-lo. Elportaveu d’Aturem la C-32, Jordi Palaudelmàs, hainformat que l’assemblaha denunciat que la Gene-ralitat es vulgui gastarmés de 100 milions d’eu-ros en una obra rebutjadapel 70% de la gent del terri-tori i per a la qual hi ha al-ternatives menys costo-ses. I hi ha afegit que tam-bé s’ha criticat el biaix i lacontradicció de la Genera-litat per tirar endavantl’Agència Catalana de laNatura i, a la vegada, afa-vorir els interessos pri-vats. “La concessió de l’au-topista actual a Abertiss’acaba l’agost del 2021 i,amb el nou tram, se li po-drà allargar”, ha indicat.Finalment, ha denunciatla contradicció del conse-ller Damià Calvet per ha-ver denunciat l’emergèn-cia climàtica i impulsar unprojecte que incrementa-rà les emissions de CO2. ■

Disposats aarribar a la viajudicial, si cal,per la C-32

Jordi CasasLLORET DE MAR

| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JUNY DEL 2020

s evident que no ha pas sigut el mateix passar elconfinament en un pis de la gran ciutat o en unpetit poble de muntanya. Per exemple, he patit

molt menys que uns amics de Barcelona que s’hanestat tres mesos tancats en un vuitè pis. Però des delpoble també he sentit que el nostre món s’ha tornatboig, que tot es capgira, res no s’aguanta, quasi totfracassa. I he pensat que la vida reclosa en un pis deuser avui el més semblant a la vida d’anacoreta. Per sical, direm que anacoreta significa, etimològicament,‘aquell que s’ha apartat’, ‘el qui es retira’. Fet i fotut, elvell grec cínic Diògenes, entaforat en un barril sensevoler saber res del món, vindria a ser tan anacoretacom Simeó Estilita, aquell sant que es passà mitja vi-da dalt d’una columna per no haver de tenir contacteamb la gent.

L’exemple més vistent és el dels anomenats “paresdel desert” dels quals parla el Flors Sanctorum, vene-

rables i delirants primitiusque fugiren del món i es vanrefugiar al desert i en llocsquasi inassequibles on ana-ven conills, no es rentaven nies tallaven cap pèl, nomésresant, fent penitència i re-sistint les temptacions deldimoni a base de penúries,privacions i sacrificis.El cas de l’esmentat sant Si-meó Estilita és especial. Alscatorze anys entrà en unmonestir i, com que era moltdifícil aconseguir llibres perresar, s’aprengué de memò-

ria els 150 salms de la Bíblia per resar-los tots setma-nalment, 21 cada dia. Va inventar el cilici, una corda ocinturó amb punxes de ferro que es lligava a la cintura(sota la roba, és clar) per foragitar així les temptacionsde la carn –deia–. El van expulsar del monestir perquèen feia un gra massa, i anà a viure quaranta dies enuna cisterna seca sense menjar ni beure res, tal comva fer Jesús. Els primers catorze dies resà a peu dret,els següents catorze assegut, i els últims dies ho feiaajagut a terra, ja sense esma. Després se’n va anar auna cova del desert, i es va fer soldar una gruixuda ca-dena al turmell i l’altre cap en una gran roca. Al capd’un temps, un superior li va dir que això també erafora de mida, i va ser quan s’instal·là a viure al capda-munt d’una columna, d’on ja no en baixà viu.

Patí molt el tal Simeó per no voler viure entre lagent, i per això el van fer sant. Nosaltres, que ho hemfet per força, també ens mereixeríem la canonització.Suposant que servís per a alguna cosa, és clar.

É

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

Lluny de la gent

JosepValls

Des del poblehe sentit queel nostre móns’ha tornatboig, que totes capgira, resno s’aguanta,quasi totfracassa

ra que els til·lers del passeig Ca-nalejas estan florits i desprenenla seva olor característica, so-

bretot en les primeres hores del matí,quan sembla que es despertin, totpassejant per l’indret a la vora del’Onyar ens ha recordat amb nostàlgiael bulevard més tradicional de Berlín:l’avinguda Unter den Linden. Centreneuràlgic d’aquella capital, fins queels nazis varen fer talar els til·lers perclavar-hi pals amb banderes. Els til-lers, però, varen tornar a lloc, plantatsde nou l’any 1950.

Gairebé tothom ha pogut estar, al-menys una vegada a la vida, a la capi-tal germànica. Nosaltres hi vàremanar abans de la unificació, encarasota el domini soviètic. L’evocació de-riva que allà resideix l’òpera estatalalemanya i diversos escenaris tea-trals, i aquí –amb tota la humilitatcomparativa que pertoca– hi ha la sa-la de teatre La Planeta, única a Cata-lunya, de promoció privada. Els til·lersdel passeig formen com una mena dearc d’homenatge a l’art escènic!

Després d’una absència que s’hafet interminable, amb anul·lació detots els espectacles que havien estatcontractats, anunciats i preparats desde primers d’any, sembla que per fi estorna a una relativa normalitat i es po-drà reprendre una programació esta-ble que començarà –si tot va bé– elprimer divendres, dissabte i diumen-ge de juliol amb l’estrena de Serà elnostre secret, espectacle de teatredocumental creat per Elies Barberà,Daniela Feixas i Marta Montiel, i escontinuarà després la programaciócada cap de setmana.

Parlant amb els responsables deLa Planeta ens han assenyalat les me-sures que han hagut d’adoptar perpoder obrir portes divendres que ve.Volem detallar-les perquè són per re-cordar. Després d’una neteja general iexhaustiva de totes les dependènciesde la sala i vestidors, s’ha fet les ope-

A

racions concretes exigides: desinfec-ció diària de tots els espais, neteja idesinfecció del sistema d’aire condi-cionat i de renovació d’aire, col·loca-ció de dispensadors de gel hidroalco-hòlic, canvi de papereres, dosificadorsde gel antisèptic, pantalla de protec-ció a la taquilla, aforament i disposiciódels seients complint la distància deseguretat requerida per a cada es-pectacle, informació només disponi-ble en línia (sense fulls de programa),formació del personal per a la preven-

ció de la Covid-19, senyalització delcircuit d’accés i sortida dels especta-dors... La sala i les companyies apos-ten fort per no decaure i retornar al’escena, conscients de les seves limi-tacions i els seus riscos. Hi ha sales iteatres que esperen a veure què pas-sa... És un inici il·lusionador al qualhan de seguir molts altres èxits, entreels quals els de la nova TemporadaAlta. Com se sol dir en l’argot teatral,l’espectacle ha de continuar. Els desit-gem molta sort!

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Unter den Linden

Façana de la sala La Planeta, que obre les portes properament ■ EPA

JoanRibas

L’Ajuntament de Cornellàde Terri ha impulsat unprojecte pioner de Comu-nitats Energètiques Intel-ligents, que comportaràun 30% d’estalvi. En con-cret, es construirà unainstal·lació tèrmica a lateulada de l’escola La Vall

del Terri, que generarà en-ergia neta per a la mateixaescola, la bressol Els Bellu-guets, l’ermita de Sant An-toni, el casal d’avis, la pistade tennis, el pavelló d’es-ports, el camp de futbol, lapiscina municipal, el cen-tre sanitari, el centre cul-tural, el local social i el ma-teix ajuntament. El costd’aquesta instal·lació és de

40.000 euros i es finança-rà amb un ajut de la Dipu-tació. En paral·lel, es pro-posarà a una quinzena deveïns participar en aquestprojecte mitjançant uncontracte de cessió d’ús devint anys. Cadascun hauràde pagar la seva part pro-porcional de la instal·laciófotovoltaica que els ajuda-rà a estalviar aproximada-

ment un 30% en la facturaelèctrica. La producció to-tal s’enviarà a la xarxa dedistribució pública perquèElectra Avellana la reenviïals comptadors dels equi-paments municipals i delsveïns, i s’apliqui a la factu-ra els descomptes corres-ponents. La propietat de lainstal·lació serà de l’Ajun-tament. ■

Impulsen a Cornellà un projectepioner de comunitat energèticaJordi CasasCORNELLÀ DEL TERRI

Una vista de l’escola La Vall del Terri, a la coberta del quals’instal·laran les plaques fotovoltaiques ■ AJ. CORNELLÀ

Diari de Girona

comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

■ La Diputació de Girona ha aprovat les bases específiques reguladoresd’una línia de subvencions del Servei de Cooperació Cultural que estàrelacionada directament amb la situació d’emergència provocada perla COVID-19. La línia consisteix en ajudes per a les escoles municipalsde música, les escoles municipals de dansa i els conservatoris de mú-sica, que en els darrers mesos han vist reduïts els ingressos per la sus-pensió del cobrament de les quotes a les famílies o la disminució delseu cost. La majoria han continuat desenvolupant activitat lectiva enlínia i han mantingut la despesa del personal treballador del centre.Aquestes subvencions tenen com a destinataris els ajuntaments giro-nins titulars d’aquests centres i com a objecte les despeses corrents delseu funcionament, incloses les de personal. DdG GIRONA

DIPUTACIÓ DE GIRONA

Aproven una línia de subvencionsper a escoles de música i dansa

Breus

■ Eva Sierra, mestra de Figueres,ha publicat un conte que aportaràfons a la lluita contra la COVID-19a l’Hospital Clínic de Barcelona.Les il·lustracions són a càrrec deManel Mora i el pròleg de DàmarisGelabert i Laia Martínez, que hihan donat suport des de l’expe-riència de la música. DdG FIGUERES

INVESTIGACIÓ CONTRA EL VIRUS

Publiquen un conteper recaptar fons

■ A partir de l’1 de juliol, la Cate-dral de Girona i la Basílica de SantFeliu reprendran les visites cultu-rals després del parèntesi a causade la crisi sanitària per la COVID-19. El nou horari de visita serà de10 a 14 h fins a nou avís. Precisa-ment, unes setmanes abans delconfinament es va fer pública lamemòria del 2019, en la qual es re-marcava el creixement d’un 9% deles visites a la catedral respecte al2018. DdG GIRONA

CATEDRAL DE GIRONA

Reprendran visitesculturals al juliol

■ Les crisis, com la sanitària i eco-nòmica de la COVID-19, generenmés interès per l'adaptació al mer-cat laboral. Àngels Fitó, vicerecto-ra de Competitivitat i Ocupabilitatde la UOC, preveu que, com en re-cessions anteriors, hi haurà una«reactivació» de la formació con-tínua en aquestes primeres fasesdel «període d'incertesa» i reco-mana als treballadors que refle-xionin sobre els aspectes que ha-gin de millorar. DdG BARCELONA

UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

Impulsen la formaciócontínua

SITUACIÓ DE LA COVID-19 A GIRONA A 26 DE JUNYXIFRES DEL DEPARTAMENT DE SALUT

Nouspositius

4Altes

2.740Noves

defuncions0

Positius acumulats7.083

Defuncionsacumulades

808Defuncions aresidències

245Positius

a residències1.651

Defuncions ahospitals

358+ 0,05%

ACN/DdG GIRONA

■ Les funeràries catalanes han re-portat vuit noves morts per CO-VID-19 a Catalunya en l’actualitza-ció d’ahir, el mateix nombre de de-funcions que en l'últim balanç delDepartament de Salut. Això deixala xifra global de víctimes per co-ronavirus a Catalunya en 12.549. Abanda, s'han detectat 193 nous ca-sos positius testats –30 més que di-vendres– i ja en són 71.220. D'entreles víctimes, 6.849 persones hanmort en hospitals o en centres so-ciosanitaris –tres més–, 4.097 hohan fet en una residència –duesmés– i 795 al domicili –el mateixnombre–, mentre que les no clas-sificades per falta d'informació són808 –tres més–.

Les noves víctimes, a BarcelonaPer territoris, a la ciutat de Barce-lona han mort 4.240 persones –quatre més que en l'últim balanç–, entre positius i sospitosos, 2.341en hospitals i centres sociosanita-ris, 1.321 en residències, 281 endomicilis i 297 no classificats. A laregió metropolitana nord, hi hahagut 2.887 morts (mateixa xifraque fa 24 hores), 1.571 en hospi-tals i sociosanitaris i 1.046 en resi-dències, a banda de 128 no classi-ficats i 142 en domicilis. La xifratotal de morts per coronavirus a laregió metropolitana sud és de2.349 –quatre més– i de 1.571 a la

Catalunya Central –els mateixos–. Es mantenen inalterables les víc-times a les regions sanitàries deGirona (808) el Camp de Tarrago-na (399), Lleida (210), les Terresde l'Ebre (45) i a l'Alt Pirineu i Aran(30). Els augments més destacatsde nous positius de COVID-19s'han produït a Lleida (3.200, 68

més), la regió metropolitana nord(17.372, 32 més) i la regió metro-politana sud (13.195, 32 més).

D’altra banda, Sanitat xifra en28.341 el total de morts per coro-navirus a Espanya, tres més que lasuma total de divendres. Segonsl'últim informe del ministeri, hi hahagut 13 defuncions en els últims

set dies, cinc de les quals a Caste-lla i Lleó i cap a Catalunya. Desque va començar la pandèmia hiha hagut 248.469 casos confir-mats per proves diagnòstiques,564 més que el total de divendres,i 191 diagnosticats el dia previ, elsmateixos. D'aquests, 72 s'han re-gistrat a Catalunya, 36 a Madrid i

28 a l'Aragó. En l'última setmanahi ha hagut 150 hospitalitzacionsi 17 ingressos a UCIs a tot l'Estatespanyol.

Catalunya registra gairebé 200contagis nous i vuit defuncionsÉs el mateix número de defuncions i 30 casos confirmats més que en l’últim balanç del Departamentde Salut Catalunya, Madrid i Aragó són les comunitats que lideren el nombre de casos segons Sanitat

DENUNCIEN«l’oblit» dels sanitarisdel sector privat El sector de Sanitat Privadade la FeSP-UGT de Catalunyava lliurar divendres al matí a laconselleria de Salut una cartaper mostrar el seu malestarper l’oblit a què ha estat sot-mès el col·lectiu de professio-nals de la sanitat privada, quetot i haver de treballar durantla pandèmia per al sistema pú-blic de salut atenent malaltsde la xarxa pública –cal recor-dar que els seus centres detreball havien estat integratsde manera funcional al siste-ma públic de salut de Catalun-ya– es veuen exclosos de lescompensacions econòmiquesanunciades pel Departament,un complement econòmic ba-sat en funció de la categoriaprofessional. «Tot i les queixesdel sindicat, el Govern i el De-partament han deixat els pro-fessionals de la sanitat priva-da fora d’aquest reconeixe-ment, una situació que enssembla del tot incomprensiblei que no recull l’immens agraï-ment de la societat envers elsprofessionals sanitaris», vanexplicar. Per aquesta raó«hem sol·licitat una reunióamb la consellera de Salut perdemanar-li que faci marxa en-rere en aquest greuge compa-ratiu».

Professionals sanitaris de l’hospital Clínic de Barcelona atenent malalts de COVID-19. FRANCISCO AVIA/HOSPITAL CLÍNC

jamargant - 29/06/2020 10:08 - 79.151.248.14

Girona i Comarques

Diari de GironaDIUMENGE, 28 DE JUNY DE 202012

ANIOL RESCLOSA AJUNTAMENT DE LLAGOSTERA AJUNTAMENT DE BLANES

El Dia Internacional de l’Orgull LGBT (ampliat a LGTBIQ+), també conegut com a dia de l’OrgullGai, se celebra cada 28 de juny per reivindicar i visibilitzar els drets, la igualtat i la dignitat de perso-nes lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals. Avui es faran actes a diversos municipis dela província i barris de Girona, com Sant Narcís, i ja ahir ja es van anticipar algunes celebracions. ABlanes, durant aquesta setmana, els colors de l’arc de Sant Martí que simbolitzen la lluita pels drets

LGBT han començat a lluir distribuïts arreu del municipi. Dues banderes de grans dimensions one-gen des d’aquest passat divendres en dos dels indrets més emblemàtics del municipi: plaça Catalun-ya i rotonda dels Focs. També ja s’han penjat banderins i dilluns s’inauguraran els bancs «per la di-versitat sexual i de gènere». A Llagostera, per la seva banda, l’Ajuntament s’ha adherit a la comme-moració del Dia Internacional i divendres una dotzena de joves van pintar un pas de vianants.

Orgull LGTB Actes reivindicatius en el Dia Internacional a diversos municipis de la província

Breus

RECONEIXEMENTS

Premi a la transparència de la Diputació, elConsell Comarcal del Gironès i 20 ajuntaments

La Diputació de Girona ha obtingut la nota màxima (100 %) en el segellInfoparticipa, un guardó atorgat anualment per la Universitat Autònomade Barcelona (UAB) com a reconeixement a la qualitat i la transparènciade la comunicació pública dels ens locals en els seus llocs webs. En-guany, l’informe s’ha elaborat amb dades recollides entre finals de de-sembre del 2019 i el passat 10 de març. També han estat reconeguts elConsell Comarcal del Gironès i vint ajuntaments gironins: Puigcerdà,Palau-saverdera, Roses, la Jonquera, Garrigàs, Sant Jaume de Llierca,Besalú, Banyoles, Celrà, Riudaura, les Planes d’Hostoles, Anglès, Canetd’Adri, Bescanó, Girona, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, SantGregori, Llagostera i Cassà de la Selva. D’aquests, els tres últims hanobtingut el 100% de transparència. DdG GIRONA

■ Quatre persones van ser eva-cuades d'un bloc de pisos d'Olota la nit entre divendres i dissabteen declarar-se un incendi en undels habitatges. En concret, ha es-tat a la cuina-menjador d’un blocde l'avinguda Rei Jaume II, queconnecta amb la carretera de lesFeixes, de la capital de la GarrotxaDos dels veïns van necessitar as-sistència mèdica per cremadeslleus i inhalació de fum. Un coprevisat l'edifici, que té les biguesde fusta es va permetre que elsveïns de l’altre pis del bloc tornes-sin a casa seva. ACN OLOT

OLOT

Evacuades quatrepersones per incendi

■ El militant de la secció local deTorroella de Montgrí, i actual-ment diputat al Congrés, JoanMargall, va ser escollit ahir com anou president comarcal d’Esque-rra Republicana de Catalunya alBaix Empordà, juntament ambMarta Payeró com a secretària ge-neral. La nova executiva comar-cal, que compta amb 8 dones i 7homes, va ser avalada pel 92%dels vots a favor de la militància, ila resta en blanc, durant el con-grés celebrat ahir al matí al TeatreMundial de la Bisbal d’Empordà.DdG LA BISBAL D’EMPORDÀ

MILITÀNCIA

Nova executiva d’ERCal Baix Empordà

■ El Parlament de Catalunya haaprovat la proposta presentadapel diputat gironí del PSC RafelBruguera per tal de preferència ales administracions i a les entitats,per aquest ordre, en l’accés als lo-cals buits propietat de l’InstitutCatalà del Sòl o de l’Agència del’Habitatge de Catalunya, que hande destinar a lloguer social per afomentar-ne l’ocupació o per a fi-nalitats socials. DdG GIRONA

PARLAMENT

Canvis de preferència al’accés de locals buits

■ El 50% de botigues del centre deGirona han avançat «excepcional-ment» les rebaixes aquest cap desetmana. L’altra meitat dels en-questats diu que s’esperarà al tretde sortida «oficial» de l’1 de juliol.En tots els casos, el comerç de pro-ximitat arrenca la campanya ambdescomptes de fins el 50% i ambmolt d’estoc acumulat, i confia queles rebaixes puguin «revifar» el sec-tor. DdG GIRONA.

GIRONA

El petit comerç avançales rebaixes d’estiu

CLÀUDIA SACREST MARTOS GIRONA

■ Els afectats per les clíniquesdentals Dentix es van concentrardivendres a diferents ciutats de Ca-talunya i, entre elles, Girona, on unpetit grup va protestar davant del’establiment de la cadena situat alcarrer Joan Maragall. Segons la de-núncia que van presentar al ma-teix dia al Ministeri de Consum, elsafectats pels quatre establimentsde la cadena a la província (Giro-na, Olot, Figueres i Lloret de Mar)reclamen que aquestes clíniqueslow-cost (amb preus econòmics)els han deixat a mitges els tracta-ments, sense proporcionar-los elsserveis que ja havien contractat nitampoc garantir-los l’atenció d’ur-gències que sí que es permetia jaen estat d’alarma. En canvi, sí quehan hagut de seguir pagant lesquotes, sense haver pogut donar-se de baixa perquè el procedimentrequereix adreçar-se a un establi-ment.

La persiana de la majoria de lesclíniques –180 a tot Espanya– con-tinua baixada i deixa «milersd’afectats», segons l’Organitzacióde Consumidors i Usuaris (OCU).Inicialment, l’obertura estava pre-vista per l’11 de maig, però la dataes va anar prorrogant i encara nohan pujat la persiana. Els afectatsdemanen la devolució de lesquantitats abonades sense haverrebut ni completat els tractaments.

La clínica va presentar un Expe-dient de Regulació Temporald’Ocupació (ERTO) al març queafectava gairebé tota la plantilla,3.200 treballadors de tot Espanya,i té previst seguir-lo allargant per ala meitat de la plantilla.

«Si un pacient porta més de 60dies sense ser atès, s’estan vulne-

rant els drets del pacient», reclamaa Diari de Girona José Luis Soto,portaveu de l’Associació d’Afectatsper iDental, un altre suposat casd’estafa d’una clínica que ja està enmans de l’Audiència Nacional, ique ara assessora als perjudicatsper clíniques Dentix.

Soto assenyala la necessitatd’anar més enllà de resoldreaquests casos concrets i donar unamillor cobertura legal. «Les lleisper a establiments sanitaris han decanviar-se. Ja hi ha hagut casosamb implants mamaris i altres clí-niques dentals», lamenta Soto.«Una cosa és que passi una vega-da, però és que ja n’han passatquatre. El govern és responsablesubsidiari», sosté.

Tres mesos sense dentsSegons ja va recollir aquest diari,un veí de Campdevànol de 68anys, Antonio Ramírez, és un delsafectats. A finals de maig, denun-ciava que portava 3 mesos sensedents a la mandíbula de dalt per-què, amb l’estat d’alarma, la clínicaDentix d’Olot li va deixar el tracta-ment a mig fer, amb les extraccionsfetes però sense els implants po-sats. Ramírez havia abonat 5.400euros i finançat 6.000 més.

Els afectats per les clíniquesDentix a Girona presentenuna denúncia a ConsumEls clients dels establiments «low-cost» reclamen pels tractamentsinacabats i ja pagats, mentre la majoria de clíniques continuen tancades

Afectats concentrats davant la clínica dental a Girona. DdG

«Les lleis per aestablimentssanitaris ha decanviar-se [...]una cosa és quepassi una vegada,però ja n’hanpassat quatre»,sosté Soto

jamargant - 29/06/2020 10:08 - 79.151.248.14

ullejant la Revista de Gironade l’any 1975, he rellegit unaentrevista que en Jordi Dal-mau va fer a Josep Tarrés.En aquella conversa el poeta

gironí s’esplaia exposant les seves idees so-bre la configuració del Barri Vell de Girona,i les possibilitats museístiques del mateix.Aquesta relectura em va portar a recordarel que a mitjan segle passat es projectà desdels estaments oficials, en relació ambaquella mateixa temàtica. Durant una collad’anys, se succeïren diversos avantprojec-tes sobre uns temes que afectaven directa-ment el barri arqueològic de la ciutat i laseva promoció turística. Un era el nou em-plaçament del Museu, i l’altre l’establimentd’un Parador de Turisme. Era el momentdels Paradors, establiments hotelers ques’anaven distribuint per tot el país. I la ciu-tat de Girona aspirava també a tenir el seuParador. Amb vistes a fer realitat tal propò-sit, es buscava l’emplaçament ideal. I lespropostes s’anaren succeint; mentre pas-sava el temps i passava també l’oportuni-tat, i Girona ciutat es quedà sense el seuanhelat Parador, no sabem si per bé o permal.

Un dels llocs proposats per situar-hi el-sol·licitat Parador va ser el castell de Mon-juïc. Fins i tot es portà un ministre d’Infor-mació i Turisme a visitar el possible em-plaçament. En cas de ser admesa aquella

proposta, era qüestió d’aixecar una novaconstrucció que no desdigués de les ru-ïnes del castell, ja que el que quedava d’a-quest no donava per a més. Solucions d’a-questa mena s’havien adoptat en altrespoblacions. Per tant, aquella proposta noera una quimera, sinó un pla digne de serconsiderat.

També es pensà en adaptar un edifici jaexistent. I a tal efecte es mirà l’edifici delSeminari. Eren moments en què es notaval’escassesa de vocacions al sacerdoci, i elSeminari s’anava quedant sense alumnes.Però ni els responsables del centre docentni el Bisbat s’havien manifestat en el sentitde prescindir d’aquell edifici. I un bon diael Rector sentí enraonaments pels passa-dissos, i, en sortir dels seu despatx per veu-re què passava, es trobà per sorpresa ambuns senyors que estaven prenent vistes ifent plans per instal·lar allí el futur Para-dor.

Un altre edifici que entrà en les previ-sions era el de l’antiga Pia Almoina. Casalque en aquells moments havia deixat deservir com a col·legi de les religioses esco-làpies.

I no podia faltar la proposta de les Àli-gues. Aquell històric edifici que en el segleXVI es bastí per ser centre universitari,després de la supressió de la Universitatl’any 1717, tingué les més variades destina-cions. Es dedicà a caserna militar, a escola

de nens, a comandància de la Guàrdia Ci-vil, no arribà a ser presó però sí que exis-teix un plànol en el qual es preveia aquestús. També s’havia mirat per instal·lar-hil’Audiència. En el breu període de la Uni-versitat Lliure, tornà a sevir per la docèn-cia. Posteriorment fou destinat a magat-zem municipal, i entre diverses andròmi-nes s’hi estacionaven els carros de les es-combraries i els cotxes dels serveis funera-ris. Tornà a ser caserna d’infanteria durantuna colla d’anys. Quan quedà lliure i retor-nà a propietat municipal, es proposà perinstal·lar-hi l’Institut d’Ensenyament Se-cundari. I també per Museu Arqueològic.Fins que definitivament ha tornat al seuprimer destí de centre universitari.

També es buscaren solucions per ferque la ciutat disposés d’un Museu com lipertoca. Des de l’any 1870, el Museu estavainstal·lat en el claustre del desamortitzatmonestir de Sant Pere de Galligants. Desde 1939 també el temple de Sant Pere s’in-tegrava en el Museu. Però no es considera-va una solució ideal i definitiva, i durantun temps es buscaren altres emplaça-ments. Un edifici que tard o d’hora queda-ria disponible era el de l’antic Hospici. Ai-xecat en la segona meitat del segle XVIIIen un espai considerat poc cèntric i gaire-bé sense urbanitzar, ara es trobava en unazona privilegiada de la ciutat. Estava benclar que ja no era aquell lloc l’ideal per lainstitució que s’hi acollia. La població in-fantil que hi habitava necessitava uns es-pais més amplis i airejats, i un edifici ambel confort que els nous temps requerien ipodien proporcionar. L’històric edifici esdestinaria a activitats culturals, i l’horta i elpati donarien per urbanitzar adequada-ment aquell entorn. Tot i que des d’un pri-mer moment es parlà de Palacio de la Cul-tura com futur destí del noble edifici neo-clàssic, també hi hagué qui pensava en al-tres usos, de tipus administratiu i burocrà-tic. En un moment donat es veié la possi-bilitat d’instal·lar-hi la Diputació Provin-cial. I no faltà qui creia en la convenientdesaparició del que consideraven vell i tro-nat casalot, per aixecar-hi un edifici mo-dern. Ja presa la definitiva resolució deCasa, i no Palau, de Cultura, es planejà de-dicar una part a Museu. Existeix un plànol

on s’especifica la part de l’edifici que aco-lliria el Museu. Era a la banda esquerra del’antiga capella, ara auditori. Es detallen lesdiverses sales amb la denominació de l’è-poca a què cadascuna es dedicaria. Peròabans que aquella proposta es convertísen realitat, aquells espais tingueren altresdedicacions.

Quan es restaurà la Fontana d’Or, tambées considerà que a aquell magnífic i nobleedifici se li havia de donar una activitat. Ies pensà que seria un bon local per a Mu-seu, i fins i tot ja s’hi instal·laren algunselements museístics. Però aviat quedà pa-lès que no era pas la solució que es neces-sitava. L’edifici, tot i que tenia les millorscondicions per aquell destí, no oferia proucapacitat. És massa petit, i el Museu neces-sitava molt més espai.

I la darrera proposta abans d’arribar a ladefinitiva va ser la de convertir en Museul’edifici de les Àligues, aquell edifici queera la solució per totes les necessitats quees presentaven.

Finalment s’aprofità la oportunitat dedestinar a Museu el més espaiós edifici delPalau Episcopal. Ja, des de l’any 1973, ha-via deixat de ser residència del prelat, i, toti que encara hi quedava la Cúria diocesa-na, hi havia suficient espai per encabir-hila secció de Belles Arts del Museu de SantPere i a més el Museu Diocesà, mentre queSant Pere de Galligants es dedicaria a lasecció arqueològica. Prèvia una notableobra de restauració que deixà aquell tem-ple i claustre en les millors condicions de-sitjables. Amb aquesta operació Girona téun magnífic Museu de Belles Arts, un Mu-seu Arqueològic exemplar, i s’hi afegiriaencara el Museu de la Ciutat, en l’antic Ins-titut del carrer de la Força, el Museu jueuen el cor del recinte que fou el Call gironí.Posteriorment s’establiria el singular i in-teresantíssim Museu del Cinema. El Mu-seu de la Catedral s’ha anat enriquint i po-sant al dia. I darrerament es convertiria enmuseu la casa Masó de les Ballesteries.

En resum, la ciutat que no aconseguí te-nir un Parador de Turisme i que tantstempteigs feu per ubicar el Museu, ha arri-bat a oferir als estudiosos i als turistes nimés ni menys que set museus, tots ells denotable nivell cadascun en la seva especia-

F

EL PARADOR DETURISME

I EL MUSEUEnric Mirambell i Belloc

CRONISTA OFICIAL DE LA CIUTAT DE GIRONA

a 100 anys que avui, 28 de juny,l’olotí Ramon Guillamet pren-gué possessió com a nou bisbede Barcelona. Guillamet, nas-

cut a Olot el 23 de març de 1856, va ingres-sar al Seminari de Girona quan tenia 9anys i va morir el 14 d’abril de 1926.

Ja el 1888, l’arquebisbe de Tarragona,Benet de Vilamitjana, a proposta delnunci Angelo Di Pietro, donà el nom delcanonge de Tarragona, Ramon Guillamet(amb només 32 anys) com a possible bis-

be. Dos any més tard, el 1890, el bisbe deLleida, Tomàs Costa i Fornaguera, tambérecomanà per a l’episcopat Ramon Guilla-met. I encara, el 1893, el mateix bisbe To-màs Costa i Fornaguera, ara a instànciesdel nou nunci, Serafino Cretoni, tambérecomanà per a l’episcopat el canonge deTarragona, Ramon Guillamet.

Però va ser el nunci Antonio de Vicoqui intervingué en el nomenament del’olotí Ramon Guillamet (de 53 anys) queel 1909 fou nomenat bisbe de Lleó. Poste-

riorment, l’abril de 1913 el papa Pius Xtraslladà Guillamet a la diòcesi de Còrdo-va, on s’hi estigué fins que el 1920, ara fa100 anys, fou nomenat bisbe de Barcelona.

Cal recordar que el 1911, a la mort del’arquebisbe de Tarragona, Tomàs Costa iFornaguera, hi hagué la possibilitat que elbisbe Ramon Guillamet, en aquell mo-ment bisbe de Lleó, ocupés la seu Prima-da, com també hi hagué aquesta mateixapossibilitat el 1919, quan Vidal i Barra-quer, administrador de Solsona, proposàGuillamet (que era en aquell moment erabisbe de Còrdova) i Ramon Barberà, coma possibles arquebisbes de Tarragona.Però ni Guillamet ni Barberà ocuparen laseu primada.

Després del seu pas per Lleó i per Còr-dova, Ramon Guillamet fou preconitzatbisbe de Barcelona (una diòcesi qualifica-da de difícil) el 22 d’abril de 1920, seu queva servir fins a la seva mort, el 14 d’abril de1926. El nunci Ragonesi pensà que Guilla-met era l’home apropiat per a la diòcesi deBarcelona, pel fet que «era de Catalunyaperò no catalanista» i a més, perquè tenia

un caràcter «pacífic i circumspecte». Defet, per la seva fama de poc catalanista,Guillamet quan arribà a Barcelona refor-mà els estatuts del Seminari i remogué dellurs càtedres els professors tinguts per ca-talanistes, per por a la influència de lesidees del catalanisme sobre els seminaris-tes. Hom pensà fins i tot tancar el Semina-ri, ja que estava fortament catalanitzat,com reconeixia el caputxí Miquel d’Es-plugues: «En el Seminario ha entrado elsentimiento catalanista como sentimientopatriótico». I va ser Guillamet qui separàdel Seminari alguns professors que fo-mentaven l’esperit catalanista.

Però degut a la decisió de Guillamet defusionar la Junta Diocesana d’Acció Catòli-ca i la Junta d’Acció Catòlica de la Dona enuna única associació, La Liga de la AcciónCatólica de la Mujer, Guillamet fou pre-sentat com un catalanista. Per això esdona la paradoxa que Ramon Guillamet,que fou escollit bisbe per ser català peròno catalanista, degut a aquest episodi dela Liga, va ser acusat com a afavoridor delcatalanisme.

F

EL BISBE OLOTÍRAMON GUILLAMET

Josep Miquel BaussetMONJO DE MONTSERRAT

Opinió

Diari de Girona DIUMENGE, 28 DE JUNY DE 2020 17

jamargant - 29/06/2020 10:08 - 79.151.248.14

Els espais de bany de lesconques fluvials internesde les comarques gironi-nes han experimentat unespectacular creixementdel nombre d’usuaris du-rant els últims tres anys,sobretot a causa de lesxarxes socials. A més,aquesta tendència s’ha ac-centuat ara amb les mesu-res de prevenció contra elcoronavirus.

El director de la Fun-dació Emys, Marc Vilahur,explica que, fins fa rela-tivament pocs anys,aquests espais de bany flu-vial els coneixien personesd’un entorn geogràfic pro-per i, en els casos més po-pulars, s’estenia a les co-marques veïnes. Vilahurdetalla que els tríptics in-formatius d’un espai do-naven informació molt ge-neralista que, com a molt,arribava a un parell de mi-lers de persones l’any.“Ara hi van influencersque generen més de

80.000 «m’agrada» i400.000 visites”, indica.Ell mateix assenyala quecalen correctors per aaquestes dinàmiques, so-bretot amb estratègies in-tegrals de gestió que bar-regin la informació i, si cal,les sancions, com ara laque es va imposar a ungrup que va fer foc en ungorg de les Planes d’Hosto-les, que va comportar unamulta de 3.000 euros i unadenúncia penal.

Exemple recentResponsables d’empresesespecialitzades en la ges-tió d’espais naturals asse-guren que, el cap de set-mana passat, diverses zo-nes de bany internes vandoblar el nombre d’usua-ris habitual i, en el cas deles Planes d’Hostoles, esva haver de tancar per evi-tar-hi la sobreocupaciól’accés als gorgs de la rierade Cogolls, molt popularsarreu de les comarquesgironines.

I és precisament en elsquatre gorgs d’aquest

afluent del riu Brugentque l’Ajuntament ha limi-tat a 200 persones diàriesl’aforament i, per evitarproblemes d’excés de visi-tants, fa pagar 3 euros acadascun dels usuaris mésgrans de 6 anys i obliga afer la reserva online de l’ac-cés. Rebre més de 20.000visitants l’any en una po-blació de 1.500 habitantsés el que ha portat a aplicaraquesta mesura pioneraa Catalunya, que ja estanestudiant altres ajunta-ments. La gestió va a càr-rec de la Fundació Emys.

MapaA part de les Planes d’Hos-toles, hi ha altres ajunta-ments i organismes queregulen l’accés a les zonesde bany fluvial. Un delscasos més populars, i noexempt de polèmica, pelque fa a les comarques gi-ronines, és el torrent de laCabana de Campdevànol,on durant els últims anysl’Ajuntament s’ha vistobligat a habilitar una zo-na d’aparcament a la font

del Querol per controlar-hil’accés i limitar-lo. Fins al’any passat, l’aforamentestava limitat a un màximde 600 persones al con-junt dels set gorgs que hiha i que comparteix ambl’Ajuntament de les Llos-ses. Aquest any, i per leslimitacions que obliga aaplicar la normativa sani-tària, l’aforament màximés de 200 persones, per laqual cosa el govern localcampdevanolenc ha deci-dit deixar-hi accedir no-més les persones que per-nocten als establimentshotelers del municipi, apart dels veïns.

Als municipis veïns de

Ripoll i les Llosses, els res-pectius ajuntaments hanhagut d’aplicar regula-cions als gorgs de la rierade Merlès. A Ripoll, s’haoptat per un control tou almolí de Vilardell i, a SantJoan de les Abadesses, algorg de Malatosca. A l’AltaGarrotxa, hi ha regulaciód’accés motoritzat a la vallde Sant Aniol d’Aguja i ala de Riu, amb l’habilitaciód’un aparcament a Sa-dernes entre el març i elnovembre.

Els PinsL’Ajuntament de la Valld’en Bas, per la seva ban-da, ha decidit regular a

partir de dimecres vinent ifins al 30 d’agost l’accés al’àrea recreativa Els Pins-Can Xurri de Sant Privatamb una barrera i una ca-seta amb guarda, poc des-prés de passar el passallísdel riu Gurn. La regulacióes farà de 10 h a 20 h i, a laresta d’hores, només hipodran accedir els veïns iles persones autoritzades.La caseta servirà com apunt d’informació. L’afora-ment serà el dels tres apar-caments ja existents, ambuna capacitat per a 40 cot-xes i 20 motos. Caldrà abo-nar una tarifa de dos eurosles motos, cinc els cotxes iset les furgonetes. ■

Jordi CasasOLOT

Limitarl’accés,també ala naturaFACTORS La por i les mesures de prevenció contra elcoronavirus consoliden el creixement del nombre d’usuarisdels espais de bany fluvial LÍMITS Aquesta tendènciaobliga a regular l’accés a alguna d’aquestes zones

El gorg de la Pedrera d’enBiel, a la riera de Cogollsde les Planes d’Hostoles, undels que tenen l’accésregulat ■ J.C.

Els efectes del coronavirus

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JUNY DEL 202024 |

Comarques Gironines

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La necessitat de regularl’accés al medi naturalés especialment pu-nyent als micropobles.L’alcaldessa de Susque-da, Eva Coll, que presi-deix l’àrea de Micropo-

bles de la Diputació de Girona, afirma que fatemps que parlen sense èxit amb diversos esta-ments de les administracions superiors peraconseguir els ajuts que els calen per fer efectivaaquesta regulació. Coll explica que aquesta pro-blemàtica és greu al camí que uneix els embassa-ments de Susqueda i Sau i que, un cop s’acabi laneteja per les destrosses del temporal Glòria, hiinstal·laran una tanca que només deixarà passarpersones a peu o en bicicleta. A més, ha demanata l’Ajuntament de Vilanova de Sau que faci el ma-teix a l’altre extrem. Entre d’altres, tenen elsmateixos problemes a Biure d’Empordà i SantMiquel de Campmajor.

L’Ajuntament d’Albanyàrestringirà aquest estiu elpas de vehicles motorit-zats a l’Alta Garrotxa. Ésla primera vegada que espren aquesta mesura almunicipi i entrarà en vi-gor aquest dimecres, 1 dejuliol. La restricció con-sistirà a impedir l’accésdels vehicles als camins(ja siguin de terra o de ci-ment pòrtland), en direc-ció a Bassegoda, Lliuronai l’antic hostal de la Muga,durant els mesos de julioli agost, de les nou del matía les set de la tarda. Enaquest cas, la mesura noes relaciona amb la crisidel coronavirus. L’alcalde,

Una regulació d’abastgeneral i amb la impli-cació del Departamentde Territori, titular deMedi Ambient, és unade les principals reivin-dicacions del món local

a l’hora d’afrontar la problemàtica de la sobre-freqüentació dels espais naturals. Marc Vilahur,d’Emys, lamenta que actualment les competèn-cies pel que fa a la regulació dels espais amb ai-gües continentals estan poc definides i que algu-nes que són clau corresponen als ajuntaments.“Els ens locals no tenen recursos per controlarl’accés al medi natural”, afirma. I hi afegeix queel gaudi dels recursos naturals és un dret fona-mental dels ciutadans, però remarca que estàsupeditat a béns més generals com ara la biodi-versitat, els serveis ecosistèmics, la mitigaciódel canvi climàtic, etc. I això justifica la regulacióde l’accés i el cobrament d’ecotaxes.

Joan Fàbregas, explicaque la motivació principalés la preservació del terri-tori i la necessitat d’evitarles concentracions de cot-xes i la massificació quees produeixen a l’estiu enaquest sector de l’espaid’interès natural de l’AltaGarrotxa.

Massificació cada estiuA banda de fomentar elrespecte per la flora i lafauna, l’Ajuntament volreduir així els problemesde brutícia acumulada almedi, risc d’incendis i finsi tot robatoris als cotxesa la zona de les gorgues.Aquest estiu, qui vulgui

capbussar-se a les gorgueshaurà de fer prop d’unquilòmetre i mig a peu.L’Ajuntament consideraque la mesura promouels vehicles no motorit-zats, incentiva sortidesa peu i en bicicleta i po-tencia la presència d’unturisme que valora el me-di natural.

Els cotxes no podrananar més enllà del pla delsSastres, a la sortida delpoble, després de l’accésal càmping BassegodaPark i l’observatori astro-nòmic. S’ha habilitat unaparcament gratuït per auns trenta cotxes i, uncop ple, els vehicles hau-ran de girar cua. Dueseducadores ambientalsseran presents per expli-car les restriccions i dei-xar pas als vehicles auto-ritzats i acreditats prèvia-ment: habitants del mu-nicipi empadronats a Al-banyà, propietaris i lloga-ters de segones residèn-cies i persones que desen-volupin activitats rama-deres, forestals o agríco-les a la zona. Fora de l’ho-rari restringit, el pas que-darà obert.

Les noves restriccionses van presentar ahir enun acte públic als veïnsd’Albanyà. L’alcalde tam-bé recalca que es tractad’una prova pilot i no esdescarta que pugui evolu-cionar en un futur si esdetecten mancances des-prés del balanç que es fa-rà al setembre. ■ ESTEVE

CARRERA

MicropoblesRecursosper als méspetits, queno arriben

Tanquen el pasa l’Alta Garrotxa

Els vehicles motoritzats no podran circular més enllà del’aparcament del pla dels Sastres, a la sortida d’Albanyà ■ EPA

Tots a l’unaamb unaregulaciógeneral

Legislació

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JUNY DEL 2020 | Comarques Gironines | 25

Deshumanitzem els espais naturals

L’APUNT finament, molts municipis han vist com rius, gorgs i zonesde bany fluvials multiplicaven l’aforament. I han aplicatrestriccions vàries mentre fan un crit d’alerta davant lanecessitat d’una legislació que doni eines als ajuntamentsper fer front a aquest boom. Fora bo que algú els escol-tés abans no sigui massa tard i hàgim humanitzat des-mesuradament el que és natural. Com fem sempre.Anna Puig

Que tothom tingui dret a gaudir de la natura no signifi-ca que sigui un campi qui pugui. Perquè ara més quemai ens hem adonat de la importància d’aquests es-pais, de la reacció que han tingut moltes espècies ani-mals i vegetals quan els humans ens hem reclòs a ca-sa, i de com trobem a faltar l’aire i el verd quan no hipodem accedir. Ara que s’ha aixecat la barrera del con-

8345

83-1

2241

34L

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JUNY DEL 202028 | Comarques Gironines |

Els efectes del coronavirus

En la fase final de la deses-calada i amb les restric-cions que encara es man-tenen, nombroses instal-lacions i equipaments es-portius de la demarcacióde Girona ja han reprès laseva activitat. D’aquests,reprenen l’activitat elsclubs nàutics de l’Escala,Blanes i Palamós, el ClubTennis d’Aro, el Club Ten-nis Llafranc i equipa-ments municipals com arales piscines olímpiques iinstal·lacions esportivesde Lloret de Mar o del GE-iEG, a més d’empresesvinculades a l’esport comara Royal Verd TrainingCenter i el TorremironaRelais Hotel Golf & Spa,totes dues vinculades alsector del futbol. A més,diverses agències recepti-ves especialitzades en tu-risme esportiu com araEvenia Travel, Viatges Vi-ñolas, Agenda Sports &Elements, Traveltec i EatSleep Cycle ja tornen a ofe-rir estades d’entrenamenta la destinació amb instal-lacions i equipaments.

La Costa Brava i el Piri-neu de Girona són unadestinació de referènciaper a la pràctica de dife-rents esports tant en pista

coberta com a l’aire lliure.El turisme esportiu con-tribueix a la diversificaciói la desestacionalitzacióturística a la destinació, al-hora que promou valorscom ara la convivència i lasalut a través de l’esport, iincentiva la mobilitat sos-tenible al territori.

Segons l’INE, dels 6,2milions de persones quevan viatjar a l’Estat espa-nyol per assistir a especta-cles esportius el 2019,amb una despesa associa-da de 4.585 milions d’eu-ros, un 41,2% eren estran-geres. Egatur hi afegeixque aquest tipus de turistagenera una despesa mitja-na de 1.298 euros. ■

Els centres i equipamentsesportius de la demarcacióreprenen la seva activitata La Costa Brava i el Pirineu de Girona són una destinació de referència per a lapràctica de diferents esports tant en pista coberta com a l’aire lliure

Imma BoschGIRONA

La visita d’ahir a les obres de reforma del Port d’Aro, a Platja d’Aro ■ E.A.

Entre les instal·lacions querecuperen l’activitat progres-sivament aquests dies, elPort d’Aro, a Platja d’Aro, teniael repte afegit de les obres dereforma de la dàrsena, quevan arrencar amb retard, ihan topat amb els desperfec-tes afegits pel temporal Glò-ria i l’aturada i les restriccionsper la pandèmia.

Tot i això, ahir la junta delclub i una delegació del con-sistori, encapçalada per l’al-calde, Maurici Jiménez, vanvisitar els treballs, que ja hanrenovat instal·lacions i la ur-banització d’una tercera part

dels 3.000 metres linealsd’amarratges. Pel que fa a labocana, un dels elements de-cisius de la reforma, fins aras’ha completat la demoliciódel mur i s’han formigonatfins a cent nous blocs de for-migó de 33 tones que forma-ran part del mantell de pro-tecció del nou dic de recer.Actualment, s’està desmun-tant el vell mantell de blocs,que seran reaprofitats dinsde la nova geometria del dic,que s’acabarà a principis dela tardor, quan es reprendrà lasegona i última fase quecompletarà la reforma. ■ E.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La reforma del Port d’Aro se salva

Durant tres dies, desd’ahir divendres i fins de-mà diumenge, de les 21 h ales 06 h, la façana de l’a-juntament de Girona s’il-luminarà com a mostrad’adhesió a la celebraciódel Dia Internacional del’Orgull LGTBI (lesbià, gai,bisexual, transsexual i in-tersexual), que se celebrael 28 de juny. A més, peraquest cap de setmanas’han organitzat a la ciutatdiverses activitats per ce-

lebrar l’Orgull LGTBI i diu-menge tindrà lloc una con-centració a la plaça del Vi ales 12 h on es llegirà el ma-nifest de suport a aquestcol·lectiu i contra les dis-criminacions de què és ob-jecte.

Igual que la capital de lademarcació, més ajunta-ments i ens gironins posenaquests dies la banderaLGTBI a la façana, fan lec-tures públiques del mani-fest (Figueres i els consellscomarcals de l’Alt Empor-dà i la Cerdanya ho van ferahir, entre d’altres), i or-ganitzen actes, com ara aCastelló d’Empúries, ons’han pintat quatre bancsdavant les escoles amb elscolors de la banderaLGTBI. ■

Il·luminació pelDia de l’OrgullLGTBI a Girona

E.C.GIRONA

a Més ajuntamentsposen la banderaLGTBI a la façana i fanactes pel 28 de juny

La bandera de reivindicació dels drets LGTBI, penjada alMuseu d’Història de Girona ■ EPA

La Diputació de Girona haaprovat l’expedient de crè-dit extraordinari per alprograma Benestar i co-munitat que desenvolupa-rà l’Organisme de SalutPública de l’ens supramu-nicipal, Dipsalut, per do-nar resposta a l’increment

de població atesa pels ser-veis de suport, arran de lacrisi causada per la Co-vid-19. Amb aquest acord,Dipsalut augmenta en 1,5milions d’euros les ajudesper fer front a l’emergèn-cia social derivada de laCovid-19. Segons explicala Diputació, entre les me-sures incloses, hi ha120.000 euros per a l’ober-

tura d’un servei sociolabo-ral de persones amb disca-pacitat a Salt. Aquest ser-vei, que gestionarà la Fun-dació Astres, podrà aten-dre 100 usuaris a més deles seves famílies, provi-nents de diferents comar-ques de la demarcació, alsquals s’oferirà acompa-nyament familiar i itinera-ris formatius, i es promou-

rà la integració laboral d’a-questes persones amb unservei integral des de laperspectiva sociolaboral.

Així mateix, per exem-ple, el Centre d’Acollimenti Serveis Socials La Soparebrà una subvenció de120.000 euros per a obresde manteniment de lesinstal·lacions a Girona.

Les ajudes van dirigidesa ajuntaments, consellscomarcals, consorcis i or-ganitzacions no lucrativesque duguin a terme ac-cions vinculades, per ex-emple, a la cobertura denecessitats bàsiques o ser-veis educatius. ■

Dipsalut augmenta en1,5 milions les ajudesRedaccióGIRONA

El Departament de Terri-tori i Sostenibilitat de laGeneralitat ha tret a infor-mació pública un nou es-tudi informatiu i d’impac-te ambiental per a l’am-pliació de la C-32 entreTordera (Maresme) i Llo-ret. El govern va publicarahir els dos estudis i, en uncomunicat, va assegurarque vol esmenar els con-ceptes assenyalats pel Tri-

bunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC).

El juliol del 2019 el tri-bunal va suspendre caute-larment el projecte perquèconsiderava que no escomplien alguns aspectesmediambientals. El go-vern hi va presentar re-curs, que el tribunal va re-butjar a l’octubre. El TSJCja ha suspès de maneracautelar dos projectes di-ferents de la C-32 a Lloret.

La CUP, contrària a lainfraestructura, ha dema-nat la compareixença delconseller Damià Calvet ala comissió de Territori iSostenibilitat del Parla-ment perquè expliqui elnou projecte. ■

RedaccióLLORET DE MAR

El govern fa estudisnous per allargarla C-32 fins a Lloret

a La Generalitat treua informació públical’estudi informatiu id’impacte ambiental

COVID-19 SERVEIS SOCIALS I EDUCACIÓ

■El sindicat d’infermeria SATSE haenviat una carta a la conselleria deSalut en què es mostren en desa-cord amb les mesures preses de for-ma «unilateral i sense negociar» enrelació amb la proposta de retribu-ció extraordinària del personal. ElSindicat entén que la retribucióhauria de ser la mateixa per a totesles categories, ja que l’exposició i elrisc per la salut és independent delgrau de formació dels diferents pro-fessionals.

■ La Fundació Salut Empordà (FSE) ha rebut un total de 261 donacionsdurant els mesos de març, abril, maig i juny amb motiu del coronavirus.Es tracta de donacions procedents d’empreses, ajuntaments, entitats, as-sociacions i particulars de l’Alt Empordà i d’altres punts de les comarquesgironines. Del total de 261 donacions, 125 corresponen a aportacions eco-nòmiques canalitzades a través de la pàgina web que es va posar en marxa,fent una suma de 149.683,96 euros. Aquests diners es destinen a cobriruna part dels més de 800.000 euros que la FSE gastarà per fer front a lesdespeses extraordinàries generades per la gestió de la COVID-19 als trescentres. A banda de les aportacions econòmiques, durant aquests mesostambé han arribat 136 donatius de material sanitari, productes d’alimen-tació i de cosmètica i aparells tecnològics.

SANITAT

Salut Empordà ha rebut 150.000euros en donacions per la COVID-19

INFERMERIA

Satse reclama una«compensació justa»

7

Tema del dia

DISSABTE, 27 DE JUNY DE 20206

DdG GIRONA

■L’organisme de salut pública dela Diputació, el Dipsalut, aug-mentarà en 1,5 milions d’euros elpressupost per fer front a l’emer-gència social derivada de la covid-19, després que l’ens provincnialja hagi aprovat l’expedient de crè-dit extraordinari per al programa«Benestar i comunitat», que de-senvoluparà per donar resposta al’increment de població atesa pelsserveis de suport arran de la pan-dèmia.

Segons recorda la Diputació, elprograma «Benestar i salut» técom a objectiu promoure i refor-çar aquelles condicions i estils devida que afavoreixen la salut i elbenestar de les persones, que elsajuden a afrontar la pobresa i quecontribueixen a reduir les desigul-

tats socials. Aquesta despesa pressupostà-

ria extraordinària del programa,indiquen des de l’ens, pretén do-nar resposta a l’augment de sol·li-cituds de serveis socials que hi hahagut en els últims mesos. Davantla crisi social generada arran de lapandèmia, l’ens supramunicipalvol ajudar a pal·liar a travésd’aquestes ajudes, que estan

orientades a facilitar recursos iempoderar els col·lectius més vul-nerables.

Les ajudes aniran dirigides aajuntaments, consells comarcals,consorcis i organitzacions no lu-cratives per cofinançar accions,estratègies, programes, plans omecanismes que es prioritzin desde les taules territorials. Entre d’al-tres, aniran destinades a la cober-tura de necessitats bàsiques (ali-ments, higiene, habitatge, submi-nistraments, tractaments mèdicsbàsics, accés a les tecnologies dela informació), el suport educatiu(seguiment i suport a infants i jo-ves perquè puguin continuar l’es-cola, accés al lleure educatiu),l’acompanyament emocional il’orientació (assessorament iorientació a famílies, suport psi-cològic, atenció a situacions deviolència masclista i violències in-trafamiliars, suport a personescuidadores).

Foment de l’ocupació També es propiciarà el foment del’accés i la promoció de l’ocupació(serveis d’ocupació, acompanya-ment laboral) i l’atenció a perso-nes d’especial vulnerabilitat (fa-mílies de mares amb fills al seu cà-rrec, gent gran sola, persones ensituació irregular que treballavenen el servei domèstic, en serveisde cures o de dependència del’economia submergida o infor-mal, persones amb diversitat fun-cional o amb problemes de salutmental o d’addiccions). En total,el programa «Benestar i comuni-tat» tindrà una dotaciód’1.875.000 milions d’euros, ambuna convocatòria de caràcter ex-traordinari.

El Dipsalut destina un milió i mig d’euros més per ferfront a l’emergència social

L’ens provincial vol donar suport a accions per cobrir les necessitatsbàsiques, suport educatiu i foment de l’ocupació, entre d’altres

Tasques d’acompanyament a lagent gran. DIPSALUT

El programaposarà unaespecial atenció a les persones ensituació de mésvulnerabilitat

DESTACAT

AGENDA#Viu21MúsicaENLÍNIA 2020Dia Internacional de la Música

Demà, últim dia de les votacions dels vídeos participants www.girona.cat/viu21musica

Conferència “Estalvi energètic a la llar”Setmana Europea de l’Energia Sostenible

A càrrec de Xènia Illas, ambientòlogaA través del zoom. ID de la sessió: 814 6270 7120

29 de juny, a les 19 h

Drets d’autor i propietat intel·lectualCurs de gestió en el sector musical

1 de juliol, a les 18 hA La Marfà

Cal inscripció prèvia. 5 €Taller en línia a través de www.girona.cat/lamarfa

Notes al parc amb el Trio CapmanyL'òpera mozartiana i la Viena del s. XVIII (Clàssica)

1 de juliol, a les 20 hA la plaça de les Botxes del parc de la Devesa

CITA PRÈVIACita prèvia a l’Ajuntament de Girona

ajuntamentinforma@ajgirona.cat972 419 010

www.girona.cat/citaprevia

Cita prèvia a les piscines municipals de Girona972 237 306 o 972 222 155

www.girona.cat/CronosWeb/Loginwww.girona.cat/esports

Cita prèvia a les Aigües de Girona, Salt i Sarriàgestioclients@aiguesdegirsst.com

972 201 737www.aiguesdegirona.cat

CONVOCATÒRIESAjuts Kreas

Termini: 15 de juliolwww.girona.cat/kreas

Programa d’acompanyament a projectes audiovisuals i cinematogràfics de la Girona Film Office

Termini: 15 de juliolwww.girona.cat/subvencions

Subvenció Amplia CulturaTermini: 15 de juliol

www.girona.cat/ampliacultura

Suport a la creació de La Marfà. Acompanyament artístic, Residències internacionals i Orquestra resident

Termini: 15 de juliolwww.girona.cat/lamarfa

Suport a la creació de La Marfà. Primers enregistramentsTermini: de l’1 al 25 de setembre

www.girona.cat/lamarfa

Subvencions per participar en curses solidàriesOncotrail 2020

Termini: 15 de juliolwww.girona.cat/esports

INSCRIPCIONSActivitats esportives d’estiu amb places lliures

Pilates, ioga i condicionament físic, to i GACServei Municipal d’Esports

www.girona.cat/esportswww.girona.cat/inscripcions

jamargant - 29/06/2020 10:16 - 79.151.248.14

Opinió

Diari de GironaDISSABTE, 27 DE JUNY DE 202018

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d’arribar mecanografiades (amb una extensió màxima

de 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L’ADREÇA opinio@ddg.cat

Quan no convé serdesemmascaratJOAN JANOHER I SADURNÍ VULPELLAC

■ Ja ho diu la dita: «Sempre s’hade ser emmascarat d’una paella».El sistema governamental, pelqual la ciutadania no es deixa en-ganyar. En canvi ells, com a polí-tics compromesos, cauen moltbaixos en voler amagar les sevesvergonyes davant els seus elec-tors. I no volen adonar-se de laproblemàtica existent, en no vo-ler acceptar l’amnistia als presospolítics. En canvi, cauen a la sos-pita de totes les accions dels cà-rrecs que ostenten negant-se a feracusacions a persones amb res-ponsabilitats d’interès nacional;haurien de ser més curosos ipragmàtics.

El pragmatisme s’hauria deveure a la cambra del Congrés,per com les imputacions relacio-nades amb el rei emèrit i FelipeGonzález. Aquestes queden rele-gades a una clara discòrdia delspartits, i és totalment vergonyósja que la cambra dels Diputats téla potestat de desemmascarar totes les actituds acusadores delsesmentats i no negar-se a obrirles diligències dels fets puntuals,als que s’acusa. Perquè els dipu-

tats tenen els drets fonamentalsper fer el seguiment necessari ales causes presentades, no defu-gin, facin el que correspon, ac-ceptant els fets com a causes fla-grants i amb justícia parlamen-tària.

Senyor i senyoraSmytheSALVADOR TARRADAS GUALTA

■ A la pel·lícula Una nit a Casa-blanca (A night in Casablanca,1946) un nou ric molt presump-tuós es dirigeix al mostrador d’unhotel de luxe adreçant-se ambarrogància al director, al qualconfon amb un empleat. Li de-mana la suite més luxosa. El se -nyor Kornblow (Groucho Marx)li demana si du equipatge. «Ésclar que sí –respon l’home–. Mel’enviaran des de l’aeroport». «Ésl’excusa més suada que sento desque em dedico a aquesta feina. Iel seu nom deu ser Smith i aques-ta la senyora Smith?» «No. ÉsSmythe, i es pronuncia smaithe»A la qual cosa Kornblow li etziba:«Vostè deu ser un d’aquests quees pensen que posant una ‘y’ alcognom poden anar tan cam-pants als hotels amb l’amant».

Groucho Marx juga en aquestdiàleg amb el fet que el 1946Smith ja era el cognom més fre-qüent als Estats Units i el cognomfals que més s’utilitzava en els ho-tels de cites.

Com que en aquest país hi hallibertat d’expressió no penso pasdir en quins nou rics em va ferpensar aquesta escena; i sí quediré que em vaig fer un fart de riu-re pensant-hi.

El DdG és un patid’escola?

RICARD VICENS I MATAS GIRONA

■ He llegit aquesta setmana alDdG com el periodista Albert So-ler escriu sobre Laura Borràs perafavorir presumptament un amicquan era al capdavant de la Ins-titució de les Lletres Catalanes.En el seu article critica fins a 4 ve-gades la seva imatge, estatura...etc. i fins i tot es posa amb el seucervell, tot i que Borràs és doctoraper la Universitat de Barcelona.No tinc res a favor ni en contra de Borràs. Si es demostra el suposatnepotisme, que pagui.

Criticar la Dra. Borràs per laseva imatge és de nivell de pati

d’escola. Ja sé que els «alumnes»Albert Soler, Salvador Sostres,etc. són els gamberros de la classei que el director de l’escola els riules gràcies. Us estranya que elDdG vagi perdent subscriptors?

Família iensenyamentJESÚS DOMINGO MARTÍNEZ GIRONA

■Família i ensenyament són elsdos grans eixos sobre els quals pi-voten la formació de l’individu, laseva forma de pensar, la seva ma-nera de ser, el seu sentit de la vidaen comú i –el que és més impor-tant– la seva capacitat de reflexiói la seva facultat per pensar lliu-rement i triar el camí a la recercade la veritat.

Les vies més importants pertransformar una societat i per in-fluir decisivament en la formaciódels ciutadans –en el mitjà i en elllarg termini– són la família i l’en-senyament.

Des de sempre, els partits polí -tics, que lògicament pretenencon formar la societat segons lesse ves ideologies, han incidit en a -questes dues realitats. Família ien senyament són els dos granspilars i els eixos sobre els quals pi-

voten la formació de l’individu, laseva forma de pensar, la seva ma-nera de ser, el seu sentit de la vidaen comú i –el que és més impor-tant– la seva capacitat de reflexiói la seva facultat per pensar lliu-rement i triar el camí a la recercade la veritat. Aspectes, tots ells,que im pliquen la totalitat de lapersona.

Els que a més de conformar iinfluir en la societat pretenen uncop aconseguit el poder perpe-tuar-se en el seu exercici, sabenque la fórmula segura és modelarels ciutadans més joves, i per aixòmés indefensos, i per aconseguir-ho no dubten a treure del mig elsdos obstacles que, per la sevapròpia essència, s'oposen aaquesta finalitat: la família i l’en-senyament.

Per això, debilitar la família,furtar als pares el dret a decidirquina educació volen per als seusfills i colonitzar aquesta educacióamb arguments tan fal·laços comla igualtat d’oportunitats, estaransempre en l’agenda d’un governsocialcomunista.

A més, les ideologies d’origeni pensament totalitari marquenen les seves accions una pautainequívoca: llibertat per a «fer»,però no llibertat per a «pensar».

alcaldessa de Girona, MartaMadrenas, s’ha convertir enl’arquetip del governant noexemplar. El seu model és l’im-

moral del fugitiu Carles Puigdemont. Téla casa consistorial plena de teranyines.Vull dir d’assumptes per resoldre i d’as-sumptes que mai no resoldrà. L’acompa -nya una minoria absoluta. Una tropa sen-se cap mena d’addició pel treball ben fet.Gasten els diners dels contribuents sensesolta ni volta ben amanit per un guirigallde paraules d’una trivialitat estupiditzado-ra que els crea addició per al no res. Ni fanni faran.

Ara mateix, el futur de l’hospital Truetaes troba a l’armari d’objectes perduts. Perser més precís, el tiquet d’entrada portadata de l’ascens de Madrenas a l’alcaldia.Des d’aleshores, malgrat els seus repeti-tius anuncis respecte del «nou» a instal·laren el terme municipal de la capital provin-cial, res no se sap. Podrà ser presidencia-ble interina, segons que es ve publicantquan parlen del relleu d’en Quim Torra,

però no exerceix cap influència sobre elGovern català. Mai no serà un segon Na-dal.

Del fons Santos Torroella, una alcalda-da que anem pagant amb el rebut de l’ai-gua, res no se’n sap a excepció que el fiscalanticorrupció no ha acabat la feina sobre

Aigües de Girona, sospitosa del 3%, nitampoc la relativa al fons, segons que estroba a l’hemeroteca, quan la CUP portàl’assumpte al jutjat. Avui, els cupaires sónàngels protectors d’en Puigdemont i pro-totip del fracàs de la revolta dels pijos des-vagats, com té dit en Pierfranco Pellizzet-ti. Resta per veure si més enllà de l’estafapolítica hi ha delicte penal, en l’adquisiciódel fons esmentat, com va escriure el nos-tre director, Jordi Xargayó, ara fa dosanys.

Mentre Girona es troba en lenta deca-dència com a ciutat –el 15% de les famíliesmalviuen amb uns ingressos inferiors alsmil euros/mes i l’atur s’estén cap al 30% enalguns barris–, la seva alcaldessa res novol saber sobre el pacte postcovid propo-sat pel grup municipal del PSC, liderat perSílvia Paneque. Madrenas no vol sermenys que ningú i no suporta que els so-cialistes siguin una oposició constructiva iprepositiva en mig del silenci còmpliced’ERC i la CUP carnavalesca. El seu pecatés no haver-se format en l’antiga CDC,

sinó en el batibull de les diferents tribusdel marquès de Waterloo. No passa el ma-teix a la Diputació. El seu president, enMiquel Noguer, ha integrat tots els grupspolítics en un pla antixoc per la crisi eco-nòmica que ens caurà al damunt aquestsetembre. Saviesa en front de borriqueria.

L’alcaldessa Madrenas i el seu govern,tots en un 600, tenen un altre mort a l’ar-mari: el Bloom o projecte Clúster TIC-Mè-dia, que, segons informà Josep Calloll enaquestes pàgines fa any i mig, s’instal·là enel Parc Científic i Tecnològic de la UdG.L’Ajuntament hi aportà 466.450 euros, ques’han esvaït, puix d’allò començat no enqueda res. La gerència del Parc, una inuti-litat més, no va detectar el que sí va obser-var l’administrador concursal: que un talRichard Hebert l’havia desmantellat. Laregidora Glòria Plana va instar la Funda-ció a perseguir aquest presumpte delicte.Encara espera resposta. La UE pot recla-mar de l’Ajuntament de Girona la xifra de932.900 euros, l’aportació feta pel FEDER.Una colla d’inútils. Esfereïdor.

L’ ELS ARMARIS DEL’ALCALDESSA

MADRENAS

Josep López de Lerma

otser quan Marta Pascal va co-mençar a llençar la tovalloladins del partit que ella dirigia(PDeCAT), ja tenia al cap la

creació d’un nou espai polític allunyat deles tesis de Carles Puigdemont i l’universque l’envolta. Potser quan tothom pensavaque la dirigent era incapaç de plantar cara al’expresident de la Generalitat, no feia altracosa que deixar que el temps passés a l’es-pera del millor moment per aglutinar els

anomenats «moderats» del Partit Demò-crata i anar construint, silenciosament (ono tant), l’estructura del Partit Nacionalistade Catalunya (PNC). Si és així, Pascal sabiaque el PDeCAT mai es podria alliberar deles urpes de Waterloo –fet força evident– ique l’única estratègia viable era intentar fercreure que plantejava una guerra internaque no va arribar ni a poder-se considerarbatalleta. I, si és així, molts vam infravalorarl’exdirigent dels hereus de Convergència i

ara podria haver arribat el moment de fer elsalt des del trampolí i plantar cara a l’inde-pendentisme més radical des de fora. Elsmillors moments en política no es trien;arriben gràcies a milers de circumstànciesque ningú controla, com la covid-19, queha deixat en evidència algunes vergonyesforça maldestres. Si aquesta és l’hora, o no,ho dirà el temps, perquè Quim Torra no-més convocarà eleccions quan Esquerraestigui en el seu pitjor moment.

P EL NOU POLS DE PUIGDEMONT

I PASCALJosep Callol

PERIODISTA

jamargant - 29/06/2020 10:16 - 79.151.248.14

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 2020

S’hauran de fercontrols diaris i elsancians queingressin passaran10 dies aïllats

El president Quim Torraassegura que situala independènciacom a “irreversible”

Reaccions al’aniversari de la sentènciade l’Estatut

Nou pla perevitarcontagis a lesresidènciesNacional

ELS EFECTES DEL CORONAVIRUS CANVIS EN LES FESTES POPULARS

Aquest serà un estiu dife-rent. Si bé és cert que la re-presa ha començat en di-ferents àmbits de la vidaquotidiana, algunes activi-tats tan típiques d’estiucom són les festes majorses ressentiran de les novesrestriccions imposadespel virus. A la primavera,molts pobles i ciutats vanveure les seves festes re-duïdes a una mínima ex-pressió virtual i, ara que lapoblació es desconfina, al-gunes festes es plantegentreure al carrer actes peròen fan una reformulació.

“Les festes majors sóncelebracions comunità-ries que donen resposta auna necessitat social, i peraixò se seguiran fent d’unamanera o altra”, asseguraAlba Colombo, directoradel màster de gestió cultu-ral de la UOC, que ha estu-diat l’evolució de les cele-bracions populars des del’inici de la pandèmia. Elsprimers mesos, les xarxessocials van prendre el re-lleu de les places dels po-bles i és allà on es va tras-lladar part de la festa. Tot iaixò, una altra part moltimportant es va haver dedeixar de fer. Badalona esva quedar sense cremar eldimoni, Berga va perdre laPatum i a molts pobles delPirineu la baixada de lesfalles s’ha convertit en unacelebració merament sim-bòlica.

Les ganes de celebrar,però, es mantenen ben vi-ves un cop passats els pit-jors mesos. Tot i que sónmolts els que han perdutalgun ésser estimat a cau-sa de la pandèmia i els seus

efectes col·laterals, “hi hala necessitat de festejarque som vius i ens podemretrobar”, manté Colom-bo.

Les primeres festespostconfinament comen-cen a mostrar aspectes dela nova normalitat, algunsen l’aspecte simbòlic comho van ser divendres lesmascaretes que duien elsgegants de Canet de Mardurant l’acte de lectura delpregó de festa major, a càr-rec de doctora MagdaCampins, canetenca i capdel servei de medicina pre-ventiva i epidemiologia del’hospital Vall d’Hebron de

Barcelona. Una tria quereflecteix el reconeixe-ment social a la tasca fetapel personal sanitari du-rant la pandèmia. Tambéapareixen símbols en al-guns cartells de festa ma-jor, com és el cas del dePremià de Mar, on un pira-ta i un premianenc ambmascareta es baten ambespases inusualment llar-gues per garantir el metrei mig de distanciament ne-cessari. La repercussiótambé es notarà en la fes-ta. Alguns dels actes mésmultitudinaris, com el de-sembarcament pirata,desapareixen i se n’oferiràuna versió en línia.

Les festes populars hanincorporat nous espaisdes de l’inici de l’estatd’alerta, com ara terrassesi balcons que s’han conver-tit en escenaris improvi-

sats de concerts, cantadesde caramelles i interpreta-cions de fragments de laPassió. Aquests espais esmantindran durant untemps com a part de la fes-ta, a parer de la directoradel màster de gestió cultu-ral de la UOC. “Hem desco-bert que aquest tipus decelebracions són molt in-clusives, no deixen ningúenrere, ni les personesmés grans, ni les que te-nen dificultats de mobili-tat o alguna patologia queels impedeix en ocasionssortir de casa i sumar-se ala festa”, explica.

Una de les característi-ques de les festes majorsd’aquest estiu seran els ac-tes que defugen les gransconcentracions de perso-nes. Controls d’afora-ment, inscripcions prè-vies, desinfecció dels es-pais, dispensadors de gelhidroalcohòlic i poquesconvocatòries en espaistancats seran una cons-tant. Són les festes rein-ventades que plantegenmolts programadorsd’ajuntaments. “Aquestany serà molt diluït, seranfestes majors passadesper aigua perquè la nor-mativa sanitària restrin-geix la participació”, man-té Rosa Maria Provencio,presidenta de l’ENS, queafegeix que “ningú vol unrebrot al seu poble per cul-pa d’una actuació o activi-tat massiva de festa ma-jor”.

Cancel·lacions sonadesAquest fet ha provocat lacancel·lació d’algunes fes-tes tradicionals emblemà-tiques, com ara l’Aquelar-re de Cervera. La regidoriade Festes de la Paeria de

Cervera i les entitats localsimplicades en l’organitza-ció de la festa van acordarsuspendre-la a causa de lasituació sanitària.

La mateixa decisió haprovocat l’anunci de lasuspensió de la festa ma-jor de Blancs i Blaus deGranollers. La regidora de

Cultura, Maria Villegas,explicava que no havia es-tat una decisió fàcil. “Lacomissió de la festa majorha valorat que la magnitudde la festa de Blancs iBlaus podia posar en riscles persones que hi assis-tissin”, argumentava la re-gidora en un comunicat

fet públic per l’Ajunta-ment, que afegia que el ca-ràcter multitudinari de lafesta feia difícil garantir laseguretat sanitària delsparticipants. Granollersha anunciat la celebraciód’una programació cultu-ral alternativa previstaper finals d’agost, coinci-

Marta MembrivesBARCELONA

Festes majors reinREDUCCIÓ · Les celebracions d’aquest estiu quedaranafectades per les restriccions provocades per la pandèmiaALTERNATIVES · Els actes massius s’han hagut d’anul·lar peròels municipis busquen fórmules per mantenir viu l’esperit festiu

“Durant elconfinament hemdescobert nous espaisde celebració que esmantindran”Alba ColomboDIRECTORA DEL MÀSTER DE GESTIÓCULTURAL DE LA UOC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Ningú vol un rebrotal seu poble per culpad’una actuació oactivitat massiva defesta major”Rosa Maria ProvencioPRESIDENTA DE L’ENS

“Les festes majorssón celebracionscomunitàries quedonen resposta a unanecessitat social, peraixò se seguiran fentd’una manera o altra”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les festesmultitudinàriesseran les gransdamnificades

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 2020

Motius per celebrarmalgrat tot

L’APUNT us que seran, sobretot, de retrobament i de represad’una vida que ha quedat penjant d’un fil els mesosque hem hagut de passar tancats a casa. Alguns actesmés multitudinaris desapareixeran del calendari d’en-guany, les colles de cultura popular no es podran be-llugar gaire i les festes s’escurçaran, però les ganesde celebrar-les, malgrat tot, són ben vives.Marta Membrives

Confinades, atípiques, reformulades, virtuals, irrepeti-bles, reinventades... Mai les festes majors havien acu-mulat un corrua d’adjectius tan llarga per dir simple-ment que la nova normalitat les obliga a ser més cur-tes que mai. La por a un rebrot de la Covid-19 deixaràalguna gent a casa, però la majoria tornarà a sortir alscarrers i places per gaudir amb els veïns d’actes festi-

dint amb el moment de lacelebració de la festa deBlancs i Blaus. A horesd’ara s’està treballant en elprograma.

Replantejar celebracionsA Mataró aquest any lesSantes es converteixen enMataró s’Enlaira, un pro-

grama d’activitats cultu-rals en vuit escenaris de di-ferents barris de la ciutatamb actuacions de petitformat i aforament reduït,que combinaran la progra-mació professional ambles propostes d’entitats dela ciutat. Se celebraran elsdies 25, 26 i 27 de juliol i es

clouran amb un homenat-ge a les víctimes del coro-navirus i els seus familiars.

Sabadell, que celebra lafesta major del 4 al 7 de se-tembre, es planteja unaprogramació de “quilòme-tre zero” i més repartidaper tota la ciutat, mentreque la festa de Terrassa,

que normalment es fa en-tre el 3 i el 8 de juliol, pre-senta avui mateix la pro-gramació de la seva festamajor confinada. El prota-gonisme dels actes de petitformat és indiscutible enla majoria dels casos i sónpresents als programes detotes les festes majors.

Retorn a l’essènciaLes festes de Gràcia torna-ran aquest any als seus orí-gens. “Recuperarem l’es-sència de celebració veïnalamb cadascú al seu car-rer”, explica Carla Carbo-nell, presidenta de la Fun-dació Festa Major de Grà-cia. La situació no permetfer actes de gran forma-

t als carrers ni tampoc en-galanar-los, però en alguncas sí que es posarà algunadecoració elevada, i espe-ren que la convocatòria delconcurs de balcons engala-nats sigui tot un èxitaquest any. Més enllà d’ai-xò, hi haurà algun actecom ara concerts o cinemaa la fresca en places ambaforament limitat i con-trolat. Als carrers, les acti-vitats que s’hi facin orga-nitzades pels veïns seran“de consum intern”.

Francesc Fabregat,director de Cultura Popu-lar de l’Institut de Culturade Barcelona (ICUB), as-segura que no han suspèsres. “Ho adaptem tot i ho

celebrem com podem”,reconeix. Fabregat explicala situació: “Caldrà rein-ventar-se; per exemple,ja fa dos mesos que treba-llem per a la Mercè, bus-cant espais que permetinactuacions amb distancia-ment social, i ja en tenimuna seixantena”, i afegeixque l’acte emblemàtic dela festa grossa barceloni-na, el piromusical, es faràdes de diferents punts dela ciutat per evitar aglome-racions de públic. Així,tothom el podrà seguirper televisió i molts el po-dran veure des del balcó decasa seva, un espai redes-cobert arran dels mesos deconfinament. ■

nventades

“Les festes de Gràciarecuperaran l’essènciade celebració veïnalque tenien enels seus orígens”Carla CarbonellPRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ FESTAMAJOR DE GRÀCIA

“La festa major deBlancs i Blaus podiaposar en risc lespersones que hiassistissin”Maria VillegasREGIDORA DE CULTURA DEL’AJUNTAMENT DE GRANOLLERS

El pregó de la festa major de Canet, a l’esquerra, es va fer divendres amb mesures deseguretat. Al mig, a dalt, l’Aquelarre de Cervera, que no es farà; a baix, les festes deGràcia, que es reformularan. A la dreta, el cartell de la festa de Premià de Mar ■ A.C/ O.D.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Nosaltres nosuspenem res, hoadaptem tot, hocelebrem compodem”Francesc FabregatDIRECTOR DE CULTURA POPULAR DEL’ICUB

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 20208 | Nacional |

ELS EFECTES DEL CORONAVIRUS CANVIS EN LES FESTES POPULARS

L’estat d’alarma va arribaren plena Quaresma, unaèpoca en què les cobles iorquestres de ball aprofi-ten el parèntesi posteriora la disbauxa festiva delcarnaval per preparar totala part humana i tècnicadels nous espectacles quepresentaran durant l’estiua les festes majors de tot elpaís. Aquest any, la peni-tència quaresmal, ja sesap, ha estat especialmenttraumàtica i llarga per atothom, també per a les or-questres i els músics, que

tenen en perspectiva unestiu amb festes majorsescasses i reduïdes a la mí-nima expressió, per evitarconcentracions humanesque facin reviure la pandè-mia. A les agendes delswebs de les orquestres,s’hi pot veure moltes ac-tuacions suspeses. El pa-norama és desolador.

Josep Reig coneix bé lasituació com a presidentde Musicat, l’AssociacióProfessional de Músics deCatalunya, una entitatque actualment té uns2.000 músics associats ar-reu de Catalunya, als qualsajuda a gestionar una vida

laboral atípica. “Quan esva declarar l’estat d’alar-ma tot just començava latemporada dels aplecs i enaquell moment ja es vaaturar tot: s’estan suspe-

nent molts concerts i ballsde festa major, i fins i tots’estan anul·lant les canta-des d’havaneres, en lesquals el públic sempre estàassegut. Els músics somplenament conscients queel primer de tot és la qües-tió sanitària i que s’ha deprendre mesures de pre-caució, però no entenemde cap manera per què espermet que la gent puguiestar de matinada a lesterrasses dels bars i fins itot a l’interior, i no en unaplaça per escoltar un con-cert o ballar”.

Josep Reig constata que“actualment, la proporció

d’anul·lacions de concertsi balls de festa major ésbrutal i, moltes vegades,els organitzadors no do-nen cap explicació a les or-questres, però tenim unacerta esperança que hi ha-gi un canvi de tendència,ja sigui perquè les norma-tives van canviant contí-nuament –qui diu qued’aquí quinze dies no espermetrà ballar?– o tam-bé per la pressió social,quan els veïns d’un pobleque es pot quedar sensefesta major vegin que alpoble del costat sí que enfan”. Reig afegeix que mol-tes orquestres han actuat

als mateixos pobles du-rant dècades, de maneraque primer els contracteses fan de paraula d’unl’any per l’altre, però elcontracte efectiu no sesigna normalment finsdesprés de la Quaresma. Iaquest any, amb el mónaturat, molts contractesd’han quedat sense signari, per tant, no es pot al·le-gar res.

Reig veu en tot plegatmoltes incongruències–“si dorms amb la teva pa-rella, per què no pots ba-llar amb ella?”– i una greuindefinició legal, davantde la qual els ajuntaments,que són els principals pro-gramadors, “com que hotenen gens clar, decidei-xen no organitzar aquesttipus d’activitats festives ideixar-les per l’any vi-nent”. Reig creu queaquest tipus de decisionsprecipitades són dolentesper a la gent del poble –“sicomencem a deixar debanda les tradicions, hi hael risc de perdre-les”– imolt dolentes per als mú-sics. “És molt més greu delque sembla, perquè el nos-tre és un sector productiumés i moltes famílies endepenen. Diuen que la mú-sica ha estat aquests me-sos un servei social més,que ens ha fet més supor-table l’aïllament, però sen-se feina els músics sí quehauran de recórrer als ser-veis socials”, afegeix . “No-més demanem que hi hagiun protocol amb normesclares i una mica de suportinstitucional al nostre sec-tor. Que no ens deixin elsmúsics als balcons i a lespantalles. Volem tenirl’oportunitat d’entrar enla nova normalitat i tornara les places, perquè la genttambé ho està demanant,després d’haver-ho passattan malament totsaquests mesos.” ■

Xavier CastillónGIRONA

Les orquestres volen tornara les places aquest estiua El president de l’associació professional Musicat, Josep Reig, constata que, atesa la indefiniciólegal, molts ajuntaments prefereixen cancel·lar concerts i sessions de ball a les seves festes majors

Actuació de l’Orquestra Montgrins, ara fa uns anys, a Esclanyà (Begur) ■ ALBERT VILAR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Diuen que la músicaha estat com un serveisocial més, però sensefeina els músics sí quehauran de recórrer alsserveis socials”Josep ReigPRESIDENT DE MUSICAT

Les orquestres s’estanadaptant amb rapidesa ala nova realitat d’unes fes-tes majors amb el ball res-tringit, per exemple subs-tituint el programa habi-tual de concert i sessió deball per dos concerts ambrepertoris diferents, sem-

pre amb el públic assegut.A més, tant en el món deles festes majors com enels festivals i cicles de totamena que proliferen arreudel país, es nota un canvide tendència: molts espec-tacles que abans eren gra-tuïts ara són de pagament,encara que sigui amb unpreu més o menys simbò-lic, per controlar millor els

aforaments. Aquí, JosepReig hi veu un possiblecanvi en positiu: “Quan lagent paga una entrada, es-tà més centrada en el queveu i escolta, i respecta lafeina del músic. Quan fasuna actuació gratuïta, so-vint no toques per al públicsinó contra el públic.”

Últimament s’ha vist detot en el món de la festa

major postalarma: con-certs en streaming fetsdes del mateix poble quecontracta l’artista; auto-concerts en la línia dels re-vitalitzats autocines; tottipus d’espectacles sobrerodes o amb escenaris mò-bils, i fins i tot serenatesitinerants amb paradescom les que proposa l’eter-na Principal de la Bisbal.

Alternatives i molta imaginacióper adaptar-se a la nova realitatX.C.GIRONA

L’Animal Show sobre rodes: un discjòquei i dos animadorsmolt animals voltant per tot el poble en camioneta ■ A.S.

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 202010 | Nacional |

Després de setmanes deconfinament i d’un finalde curs atípic, avui la ma-joria de casals d’estiu deCatalunya obren les por-tes per oferir activitats delleure als infants. Aquestany, però, el retrobamentamb els companys i elsmonitors serà ben dife-rent. Distanciament, me-sures d’higiene i, sobretot,molta precaució seran lesdirectrius que marcaranel lleure aquest estiu.

Alguns casals, que vanpoder obrir la setmanapassada, ja han començata notar els efectes que lesmesures imposades pelgovern han tingut sobrela logística organitzativa.Els cal més temps, més co-ordinació i més inventivaper desenvolupar les acti-vitats diàries i fer que unestiu atípic sigui tan nor-mal com sigui possible.I és que les restriccionssón nombroses. La canallahaurà d’entrar de maneraesglaonada a les instal·la-cions i, a l’entrada, se’ls fa-rà un control de tempera-tura per assegurar-se quecap infant presenti símp-tomes de Covid-19. Un copa dins, els nens i nenes es-taran en grups estables dedeu i tindran un monitorde referència, tot i que lesactivitats de fins a 30 parti-cipants estaran permeses.Es prioritzaran les activi-tats a l’aire lliure, ja que enespais oberts les mascare-tes no seran obligatòries,llevat que, de manera ex-cepcional, calgui proximi-tat física. A més, mantenirles distàncies serà impe-ratiu, però amb 1,5 metresde distància i 2,5 metresquadrats d’espai per parti-cipant n’hi haurà prou.

D’altra banda, les famí-lies hauran de signar unadeclaració de responsa-bilitat per confirmar queels infants no han estat

en contacte amb cap per-sona infectada i que nopresenten símptomes dela Covid-19.

Un dels reptes que tin-dran els monitors serà ga-rantir el benestar emocio-nal de la canalla en un es-cenari sense contacte físic,sobretot en el cas dels mésmenuts. Per aquest mo-tiu, el govern ha posat enmarxa el lloc web www.es-tiuamblleure.cat, en quèes poden trobar recursosi propostes pedagògiquesper conciliar les activitatsde lleure i la lluita contra elcoronavirus.

Per tal de garantir elcompliment de totes lesmesures de prevenció, elseducadors i monitors hanhagut de fer la formació deresponsables de prevenciói higiene de les activitatsde lleure, organitzada perJoventut i Salut Pública.El curs, que s’ha fet de ma-nera telemàtica, ja ha for-mat més de 10.000 moni-tors i monitores i va supe-rar les expectatives de de-manda del departament.Per la metgessa encarre-gada de la formació, la doc-tora Laia Asso, el respon-sable de prevenció i higie-ne és “la figura que trans-met a la resta de l’equip depersones monitores me-sures de prevenció i pro-tecció i la que s’encarregade garantir que s’estanduent a terme”. Per tant,aquesta figura té una do-ble funció: de difusió de lainformació i de supervisió.

El curs telemàtic, quefinalitzarà l’1 de juliol, haconstat de 21 sessions enquè han pogut participarun màxim de 450 perso-nes per sessió, les qualshan pogut interactuar através d’un xat. Asso vaexplicar al diari que, tot ique havien previst laquantitat d’inscrits “enfunció de les edicions an-teriors”, van estar “des-bordats de peticions i sol-licituds”. Per això, van de-

cidir habilitar un espai vir-tual de formació perma-nent, accessible al lloc webde Joventut, que consta dedos audiovisuals i que norequereix inscripció prè-via. Els participants, uncop han visionat els ví-deos, han de llegir les guiesi protocols d’actuació i hande respondre un qüestio-nari d’avaluació. Fins ara,

més de 1.700 personeshan optat per fer el curssense inscripció. En totcas, sigui quina sigui la mo-dalitat triada, un cop aca-bada la formació, la perso-na monitora obté un certi-ficat expedit per la Direc-ció General de Joventut.

El curs té quatre per-sones formadores, tècnicsde Salut Pública, d’arreu

del territori català i s’es-tructura a partir de treseixos temàtics: prevenció,protecció i seguretat ali-mentària. Asso destacaque està sent “una expe-riència molt enriquidora” ivalora molt positivament“la participació de lespersones monitores”, jaque han pogut adaptar imillorar la docència a par-

tir de les seves preguntes iinquietuds.

Ara bé, després de la fle-xibilització del protocolque la Taula de Governan-ça va anunciar dimarts, elque tenen clar les entitatsde lleure és que s’haurand’anar adaptant sobre lamarxa a les modificacionsque se’ls exigeixin. La doc-tora Asso, que també és

Casals més preventa La majoria de casals d’estiu del paíscomencen avui seguint les mesuressanitàries a Més de 10.000 monitorshan fet la formació telemàtica deresponsable de prevenció i higiene

Núria SalaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“En les activitats delleure d’aquest estiu,els infants aprendrana incorporar els noushàbits a la rutina”Cesc PochDIRECTOR GENERAL DE L’AGÈNCIACATALANA DE LA JOVENTUT

10.000monitors i monitores jahan fet el curs de responsablede prevenció i higiene de ma-nera telemàtica.

“La situació ens obligaa adaptar-nos setmanarere setmana, així coma canviar d’escenarii a ser flexibles”Laia AssoPEDIATRA FORMADORA DEL CURS DERESPONSABLE DE PREVENCIÓ I HIGIENE

30 infants podran fer plegatsalgunes activitats, però esmantenen els grups de convi-vència de deu persones.

Abans de pujar al’autocar, els monitorsprenen la temperaturaals infants ■ FUNDESPLAI

ELS EFECTES DEL CORONAVIRUS ELS CASALS D’ESTIU

ls infants del centre so-cioeducatiu del Poblenouja fa una setmana que vancomençar el casal d’estiu,

i no poden estar més contents.Després de setmanes de confi-nament, avui a la classe de segonels toca fer jocs d’aigua. La Paulai l’Idam, de 7 anys, asseguren quetenien “moltes ganes de sortir decasa”. “Gairebé no recordo elsmeus companys”, diu l’Imad, quees moria de ganes de tornar al’escola. Tots dos tenen molt clarquan els toca posar-se la masca-reta i rentar-se les mans. “Moles-ta una mica, però hi estem acos-tumats”, expliquen.

Raquel Martínez, monitoradel centre, hi està d’acord, i afir-ma que “els nens ho porten mi-llor que els adults, ho han inte-rioritzat”, fet que es deu, enpart, a la implicació de les fa-mílies. Tot i això, per Martínez,

Eles mesures d’higiene condicio-nen els tempos i el ritme de lesactivitats. “Els horaris han d’es-tar molt pautats”, assegura.

Fa setmanes que l’equip demonitors estudia quina és lamillor manera d’aplicar les reco-manacions a l’espai del centre.“Hem preparat diversos espaisper garantir la separació i hemhagut de buscar recursos ambpoc contacte”, assenyala Martí-nez. La directora del centre so-cioeducatiu del Poblenou, de laFundació Pere Tarrés, CristinaLópez, hi afegeix que la prepara-ció els ha suposat “moltes horesde reunió, ja que els protocolscanviaven sovint”. Però creuque s’hi han sabut adaptar proubé: “Estem acostumats als can-vis, som un equip flexible.”

A les instal·lacions del centres’han distribuït molt claramentels espais i s’han repartit de ma-nera que tenen deu infants permonitor. Com que acullen nens inenes de P3 fins a quart d’ESO,

s’han organitzat en un torn dematí per als petits i un de tardaper als grans. A l’entrada, elshan pres un per un la tempera-tura i, a les famílies, els han fetentregar la declaració responsa-ble. També, diu López, han ha-gut de ser molt creatius i “adap-

tar els jocs per evitar el contac-te”. Mantenir les distàncies seràun repte, especialment per alsmés petits. “Costa molt negar-los una abraçada”, es lamentaLópez, ja que aquest any caldràtrobar l’equilibri entre el benes-tar emocional dels infants i laprevenció de la Covid-19.

La majoria de les famílies delcentre socioeducatiu del Poble-nou es troben en risc d’exclusió

social. Durant aquest confina-ment, s’han coordinat ambl’Ajuntament, els serveis socials il’Equip d’Atenció a Infants i Ado-lescents per tal de “compensarles dificultats”. “Aquest any s’hihan destinat molts recursos eco-nòmics, però malgrat les ajudesextraordinàries, no hem pogutarribar a tothom”, explica López.La pandèmia ha deixat en evi-dència les desigualtats econòmi-ques i ara els preocupen els efec-tes que la crisi que tot just co-mença tindrà sobre les famíliesmés vulnerables. “El benestardels nens depèn del nucli fami-liar i de l’entorn”, assenyala Ló-pez, i hi afegeix que, “sense voler,els adults els transmeten les se-ves angoixes”. Per posar-hi re-mei, la Fundació Pere Tarrés vaposar en marxa la campanyaCap infant sense colònies, que jaha permès becar 3.000 infantsen risc d’exclusió social, tot i queesperen que encara els arribinmés sol·licituds. ■

SEGURETAT · El casal del centre socioeducatiu del Poblenou fa una setmana que atén els infantsseguint les recomanacions del Procicat EXCLUSIÓ · Estan preocupats pels efectes que la crisieconòmica derivada de la pandèmia pot tenir per als infants que tenen un entorn vulnerable

Núria SalaBARCELONA

Lleure per pal·liarles desigualtats

Els nens i nenes del casal del centre socioeducatiu del Poblenou, de la Fundació Pere Tarrés, es renten les mans abans d’entrar a l’aula ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ens preocupa el queens trobarem al setembre.El benestar dels nensdepèn del seu entorn”

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 2020

autora del protocol que de-fineix les mesures d’actua-ció, explica que “els proto-cols són canviants”. I hiafegeix que la situació elsobliga a “anar-se adaptantsetmana rere setmana”,així com a canviar d’esce-nari, introduir-hi ajustos iser flexibles d’acord ambl’evolució de la pandèmia.

Asso explica que, araper ara, el protocol els do-na “tranquil·litat en el con-text actual” i a la vegadaels ha permès “afrontar ellleure d’aquest any ambgaranties”. Però tambéadverteix que “no es potabaixar la guàrdia, perquèsempre hi ha el risc d’unrebrot i cal ser molt curo-sos”. “El risc zero no exis-teix”, conclou. ■

tius

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 202012 | Nacional |

i psicosi ni inconsciència,l’equilibri és el sentit co-mú, diu Irene Serra. És laresponsable de l’àrea de

lleure del GEiEG, el club esportiude referència per a qualsevol gironíque practica una activitat esporti-va, però també pels seus casalsd’estiu que han començat el passatdilluns 22 de juny. A la pista cober-ta de les instal·lacions de Sant Nar-cís (un dels tres complexos esporti-us que té el club a la ciutat), ungrup de set nens i nenes corren i ju-guen amb la seva monitora. Com sires? “Potser abans haurien fet unagimcana en la qual s’haurien trobatuna prova que els deia «formeu unatorre humana», i ara se’ls dirà «fesuna lletra amb el teu cos»”, diu Ser-ra. Es potencien les activitats enquè hi hagi poc contacte físic i sin’hi ha d’haver molt es porta mas-careta. Hi ha uns protocols, el mo-nitor té unes tasques, però no se lidemana fer de policia, ni anar aldarrere dels nens dient-los que nos’abracin ni es toquin.

“Són nens, han passat mesoscomplicats; implantem mesures,intentem respectar-les, però si unnen es fa mal i necessita que l’abra-cis, doncs se l’abraça. Prioritzem el

N

distanciament físic, diu la normati-va, però davant del benestar emo-cional s’ha d’imposar el sentit co-mú”, insisteix la responsable.

En aquest inici d’activitat, elsprimers dies són per explicar les re-gles i el programa d’activitats: perentrar i circular per les instal·la-cions cal anar amb mascareta, al’hora de l’activitat poden anar sen-se, al menjador estaran més espa-iats. El que sí que és ben visible per-

tot són els dispensadors de gel hi-droalcohòlic; cada vegada que elgrup canvia d’espai, anant del vesti-dor al gimnàs o al menjador, es faun rentat de mans sistemàtic, sabói tovallons d’un sol ús.

Els monitors coincideixen queels qui menys s’estranyen de totplegat són precisament els nens.Ho tenen molt integrat, venen detres mesos de confinament, la mas-careta i el rentat de mans repetit

no els ve de nou. Són més els adultsque ho veuen complicat. Aquestsdies d’inscripcions hi ha de tot: pa-res que volen saber el detall exactede cada protocol abans d’acceptarde portar-hi els nens; i pares quequan senten parlar de tants proto-cols renuncien a portar els nens alcasal. “És comprensible, cada famí-lia ho ha viscut diferent”, diuen elsresponsables del GEiEG.

Són menys nens per ara que elsaltres anys (una vintena en tresgrups aquesta setmana passada),menys monitors també. Però lesinscripcions van creixent. La pri-mera setmana (l’última de juny),sempre és fluixa i més aquest any.Algunes famílies potser tindran al-tres prioritats. El gros de l’oferta decasals del GEiEG comença real-ment aquest dilluns 29 de junyamb una vintena de fórmules possi-bles centrades en activitats esporti-ves (bàsquet, futbol, rugbi, patinat-ge...). “Ara tenim les instal·lacionspreparades al 100%, ens tornem aaixecar com ho vam fer després deles destrosses que ens va fer el tem-poral Glòria, només cal que les fa-mílies s’animin”, diu Francesc Cay-uela, president del GEiEG”. Al clubtambé hem hagut d’aplicar un ER-TO. “A mesura que es vagin am-pliant les activitats anirem recupe-rant la gent”, confia el president. ■

ADAPTAR-SE · “Prioritzem el distanciament físic, però si un nen plora i cal abraçar-lo, se l’abraça”, diu la responsable delscasals d’estiu del GEiEG a Girona INICI · Aquest dilluns 29 de juny l’oferta incorpora una vintena de propostes esportives

Esteve CarreraGIRONA

Un grup de nens inenes que aquestasetmana passadaparticipaven alsprimers casals del’estiu 2020 delGEiEG a Girona■ MANEL LLADÓ

Casal i benestar emocional

nguany el tret de sortida a lesactivitats de lleure educatiud’estiu ha sigut marcat per la

situació de pandèmia. Des de l’inicidel confinament, planava una in-certesa en la celebració d’aques-tes, i fins i tot les hem vist perillar.És per això que des de la direcciógeneral de Joventut vàrem comen-çar a treballar per fer possible lesactivitats, en un escenari on es po-drien organitzar, sempre que la si-tuació epidemiològica acompa-nyés. Amb l’acompanyament delsector del lleure educatiu i el De-partament de Salut, hem fet possi-ble desenvolupar les activitatsamb les garanties de seguretat pe-rò també de qualitat. Ens sembla-va important fer aquest esforç deprevisió i planificació perquè hem

E estat convençuts del paper cabdalque jugaria el lleure en el desenvo-lupament dels infants i joves.

Vam publicar els protocols ambles noves mesures de prevenció iseguretat i hem elaborat diferentsrecursos de suport per a l’organit-zació de les activitats. Un nou ele-ment és la figura de responsableen prevenció i higiene. Hem impar-tit 21 sessions de formació gratu-ïtes per la nova figura que han arri-bat a més de 10.500 monitors imonitores. L’èxit de la formacióens ha fet adaptar-la en una moda-litat més oberta i de fàcil accés pera tots els que estiguessin interes-sats a conèixer les noves mesures.A més a més, hem constituït perprimer cop un òrgan transversalque aglutina tots els agents impli-

cats en la cocreació de les activi-tats, la taula de governança dellleure educatiu, que tindrà una du-rada indeterminada en el tempsperquè pretén ser una eina contí-nua. I hem reforçat pressupostà-riament el suport econòmic.Aquest any el Departament deTreball, Afers Socials i Famílies haanunciat que destinarà un totald’11 milions d’euros al sector, elque suposa duplicar la inversióprevista inicialment –abans de lacrisi sanitària de la Covid-19 de 5milions d’euros–. És imprescindi-ble garantir la igualtat d’oportuni-tats entre els infants per accediral lleure després d’una sortidadel confinament en què encarasón presents les desigualtats eco-nòmiques.

El resultat de tot aquest treballcol·lectiu que hem fet durant set-manes és el pla de lleure educatiu2020, que ha donat resposta a lesnoves necessitats i situacions

d’enguany, però també ha situatl’infant i jove en el centre de la nos-tra intervenció, remarcant la im-portància de donar la veu i prota-gonisme als infants i joves, teninten compte els mesos de confina-ment i aïllament que han viscut, enquè la presa de decisions no s’hafet comptant amb la seva veu. En-tenem el lleure com una einad’acompanyament als infants i jo-ves, però sent conscients al mateixtemps de les complicacions a l’ho-ra de portar-lo a terme aquest es-tiu. Algunes de les noves mesuresd’higiene i prevenció xocaven fron-talment amb com entenem el lleu-re. Veiem impensable poder apel-lar a les emocions procurant evitarel contacte físic o el paper cabdaldel grup petit, enguany de deu par-ticipants, i al mateix temps el repteque suposa potenciar el sentit decompartir. Però el motor de trans-formació que esdevé el lleure ensha empès a fer-ho possible, a tra-

vés del joc i les dinàmiques hemaconseguit crear espais d’expres-sió, on els infants puguin abocarles seves experiències durant elconfinament i els seus neguits,hem creat espais on aprendre elsnous hàbits, on els infants tinguinreferents per entendre la situacióviscuda, i és que no han comptatamb una etapa d’aprenentatgemés enllà de la que han pogut viu-re a casa.

I ho fem perquè el lleure és undret. És un tret diferencial de paísamb una solidesa, que desenvolu-pa el sentit crític, esdevé una einad’empoderament dels infants i jo-ves, i contribueix a la cohesió sociali comunitària de la nostra societat.Per això ens comprometem a se-guir reivindicant el lleure com unapeça clau en l’educació de l’infant ijove, com un actiu social insubsti-tuïble que ens permet construirciutadania lliure i ens garanteix unasocietat crítica.

El dret al lleure

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ Laia Girós BarrésDirectora general de Joventut

ELS EFECTES DEL CORONAVIRUS ELS CASALS D’ESTIU

Diari de Girona

diaridegirona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

Les cases de turisme rural de lescomarques de Girona allargaranla temporada d’estiu fins ben en-trada la tardor. El motiu és la fortademanda que han rebut aquestsnegocis, especialment les casesindependents (la que es lloga sen-cera i que no va per habitacions)De fet, des de l’Associació de Ca-ses Rurals de Girona Costa Brava-Pirineu asseguren que el nombrede reserves és superior al de l’anyanterior, gràcies a l’aposta del tu-risme de proximitat. En aquestsentit, l’entitat reconeix que s’hanproduït cancel·lacions com a con-seqüència de la pandèmia, peròassenyalen que es tracta del sectorrelacionat amb el turisme que mi-llor sortirà de la crisi sanitària ieconòmica.

De fet, llogar ara una casa de tu-risme rural amb piscina a les co-marques de Girona per a aquestestiu és complicat. El coronavirusha fet replantejar les vacances demolts ciutadans que aquest cophan decidit passar els dies lliuresen aquesta mena d’establiments.De fet, des de l’Associació de Ca-ses de Turisme Rural Girona Cos-ta Brava-Pirineus asseguren queallargaran la temporada fins al’octubre. I és que alguns negocisja han omplert el juliol, l’agost i te-nen gairebé ple el setembre.

La gerent de l’associació, TereVilà, explica que malgrat que totva quedar aturat de cop per lapandèmia, a partir del maig van

començar a rebre les primeres re-serves, però ha estat aquest mesde juny, amb la desescalada, ques’ha disparat la demanda. «Ja hi hamolta gent que està reservant pelsmesos de tardor, i el ritme segueixpujant de manera important»,destaca Vilà, que dona per fet queles cases de turisme rural serà undels sectors dels relacionats ambel turisme que «sortirà millor de lacrisi». Una de les particularitats haestat l’increment de demanda declients que venen de les comar-ques de Girona. «Hem vist gent dela Bisbal anant a Ripoll, o gent dePuigcerdà que passava uns dies al’Alt Empordà», explica la gerent.

El lloguer d’habitacionsLes cases de turisme rural que nolloguen tot l’espai, sinó que oferei-xen habitacions i àpats, en canvi,no tenen la mateixa demanda. Detotes maneres, Vilà espera que al’estiu aquests negocis «treballinbé», ja que l’oferta de cases ruralsés limitada. Marta Sánchez és lacopropietària del Mas Masaller dela Bisbal d’Empordà, a tocar de lesGavarres, i explica que en el seucas treballen amb públic es -tranger aquesta època de l’any, jaque la casa està situada en un en-torn rural i apartat, però a un quartd’hora amb cotxe de llocs de costacom Calonge o Palamós. Reco-neix que els costa reactivar-se des-prés de l’aturada, però confien enquè hi hagi una aposta pel turismede proximitat. «El mes de juliol

per a nosaltres era bo pel client es-tranger, i ara confiem amb les fa-mílies que venen amb nens i quebusquen un servei on se’ls servei-xi els àpats, i no haver-se’n de pre-ocupar», remarca. En aquest sen-

tit, Tere Vilà destaca que i ha hagutun 28% de reserves de personesde fora de l’Estat espanyol que nol’han anul·lat a l’espera de si la si-tuació els permet viatjar.

Turisme de seguretatDes de l’Associació de Cases deTurisme Rural Girona Costa Bra-va-Pirineus destaquen que oferei-xen les «màximes mesures de se-guretat», tant en el lloguer de ca-ses independents com en el d’ha-bitacions. En aquest sentit, recor-den que són negocis amb habita-cions reduïdes i allunyats de nu-clis urbans, fet que evita gransaglomeracions.

A més, tots els negocis han ha-gut de prendre les mesures de se-guretat necessàries per reduir elrisc de contagi per coronavirus,com l’ús de la mascareta, la dis-tància de seguretat, la neteja de lesmans i la desinfecció.

ACN GIRONA

Els establiments del sector a les comarquesgironines confien en una bona sortida de la crisiperquè estan detectant una demanda molt alta ialguns negocis ja tenen plenes les reserves peral juliol i l’agost i gairebé tot el setembre

Les cases de turisme rural allargaranla temporada d’estiu fins a l’octubre

A la fotografia de dalt, la piscinad’una casa rural de Monells; a lade baix, els propietaris del MasMasaller de la Bisbal, MartaSánchez i Joan Galindo.GERARD VILÀ/ACB

jamargant - 29/06/2020 10:00 - 79.151.248.14

Les residències de gent gran deCatalunya hauran de realitzar apartir d’ara, cada dia, un controlclínic i epidemiològic del virus dela covid-19 a tots els treballadorsi residents de centre per controlarels contagis i detectar-los de for-ma precoç.

El comitè Procicat de la Gene-ralitat ha aprovat l’anomenat «Plasectorial de retorn a la normalitaten l’àmbit residencial», documentque, segons ha informat el Go-vern, fixa també que les visites aresidents es faran amb cita prèviai que els ancians podran, seguintdeterminades pautes, absentar-se

del centre per anar de vacances oper visitar familiars. El pla obretambé la possibilitat que les resi-dències acceptin nous ingressos,però en aquest cas els nous resi-dents hauran d’haver passat en lesúltimes 48 hores una prova PCRde detecció del coronavirus ambresultat negatiu i romandran enaïllament deu dies.

La Generalitat indica queaquest pla s’ha elaborat amb l’ob-jectiu de «prioritzar» la «recupe-ració al màxim de la normalitatdins dels centres assistencials»però garantint «les mesures deprevenció i seguretat» donada la«vulnerabilitat dels residents i les

característiques especials d’en-torns de convivència comunità-ria» per evitar contagis i rebrots.

El pla proposa que «tots els re-sidents i professionals que treba-llen en els centres (excepte els queno siguin ja casos confirmats oprobables de covid-19 o haver su-perat ja la malaltia) siguin objectede control clínic i epidemiològicdiari per incidir en una deteccióprecoç». A l’interior de les resi-dències es delimitaran els espaisen funció dels grups de risc o dia-

gnòstics de la covid, àrees que esdenominaran «verdes», «gro -gues» o «vermelles».

Nous ingressosLa Generalitat ha fixat també que,per acollir nous ingressos, les re-sidències han de complir «criterisd’estabilitat» en el control de la in-fecció pel virus, de manera que esmanté la classificació oficial decada un dels centres en funciódels casos de covid.

D’aquesta forma, les que esqualifiquen com a «verda» po-dran acceptar nous ingressos i les«taronja» podran tenir nous in-gressos si el brot el tenen contro-lat. Per contra, les «vermelles» nopoden acceptar nous residentsfins que no controlin els seus ca-sos de contagi. En tots els casos,els nous residents hauran de pas-sar un control de virus i romandreaïllats 10 dies per garantir que noes propaga la malaltia.

Visites a residentsLes visites a residents queden au-toritzades en els centres «verd» i«taronja», mentre que en els «ver-mell» només es faran si es consi-dera que suposen un suport alsmalalts, «especialment en situa-ció de final de vida». En tots els ca-sos, s’haurà de concretar amb citaprèvia. La Generalitat subratllaque «mentre hi hagi transmissiócomunitària, és preferible una vi-sita setmanal per resident i que elfamiliar (màxim de 3) sigui el ma-teix en períodes no inferiors a deudies».

Per la seva banda, els residentsque no estiguin contagiats o hagintingut contacte amb el virus po-dran sortir del centre per passejar,visitar a casa seva a familiars opassar vacances amb la família.Hauran de portar sempre màsca-ra, seguir una correcta higiene demans, i signar abans de sortir undocument de «declaració respon-

sable». Si estan fora més de tressetmanes, els residents seguiranun aïllament preventiu al seu re-torn.

El pla explicita que, en el cas dela gent gran, el confinament per lapandèmia «té múltiples implica-cions inherents, com l’impactepsicoemocional i la pèrdua del’autonomia personal i de rela-cions interpersonals, entre d’al-tres». Per això, assenyala, ambl’actual situació epidemiològica,«ha arribat el moment de recupe-rar la normalitat de l’activitat enles residències, sempre amb lesmàximes precaucions».

EFE/DdGB ARCELONA

Les residències d’avis faran cada diaun control epidemiològic de la COVID

La Generalitat aprova un pla que permet les visites als residents, ambcita prèvia i limitació de familiars, i també regula la possibilitat que puguinsortir dels centres tant de manera ocasional com en períodes més llargs

La residència de Vilademuls, el

mes de maig. PERE DURAN

COVID-19 LES SEQÜELES DE LA COVID

SANCIONSFan fora Eulen dedues residències La Generalitat ha retirat deforma cautelar la gestió a Eu-len de les residències de gentgran Bertran Oriola i MossènVidal i Aunós, situades a Bar-celona i de titularitat pública,per diverses irregularitats de-tectades durant l'emergènciasanitària de la covid-19. La re-sidencia Bertran Orriola po-dria ser sancionada per unapresumpta infracció greu iper cinc presumptes infrac-cions molt greus, que suposa-rien una multa de 4.000 eu-ros en el primer cas i de 7.900per cadascuna de les infrac-cions molt greus. Pel que fa ala residència Mossèn Vidal iAunòs, l’expedient la sancio-na per una presumta infrec-ció molt greu, sancionadaamb una multa de 7.000 eu-ros. EFE BARCELONA

Tema del dia

Diari de Girona DILLUNS, 29 DE JUNY DE 2020 6

EFE/DdG BARCELONA

■ La Generalitat organitzarà elproper 9 de juliol un «homenatge

nacional» en memòria de totes lespersones que han mort durant lapandèmia del coronavirus i els fa-miliars de les quals no han pogutacomiadar-se d’elles. Ho va anun-ciar dissabte el president de la Ge-neralitat, Quim Torra, durant l’ac-te que va organitzar l’Ajuntamentde Lleida per retre homenatge ales persones que han mort soles a

causa de la crisi de la covid-19.Torra va lamentar «no haver

pogut trobar la manera de fer bél’acompanyament» dels éssers es-timats que han mort aquests me-sos i va assegurar que aquesta és«una ferida profunda en la nostrasocietat». És, va afirmar, «un dolque trigarà a passar», ja que «hohem fet malament» i té «un im-

pacte enorme moralment». Un fetsobre el qual caldrà fer «una refle-xió de país», va afegir.

El president va tenir també pa-raules de reconeixement per alstreballadors d’hospital i per a to-tes les persones que han tingut untreball essencial aquests mesos.«Ara toca compartir el dol i recor-dar tots els noms que no hem po-gut recordar amb l’esperança detirar cap endavant», va comentar.

La proposta del president de laGeneralitat arriba després que elpresident del Govern, Pedro Sán-chez, anunciés fa uns dies la cele-

bració d’una cerimònia d’estatper les víctimes el 16 de juliol.Mentre demanava als ciutadans«no abaixar la guàrdia» davant elsúltims rebrots registrats, Sánchezva reconèixer que un dels mo-ments «més dolorosos» d’aquestsmesos han estat els morts pel co-vid-19 i per això els vol retre un ho-menatge oficial. En aquest sentit,el Consell de Ministres també vadeclarar 10 dies de dol oficial perles víctimes del coronavirus, del27 de maig al 5 de juny. Va ser elperíode de dol oficial més llarg dela democràcia a Espanya.

Catalunya prepara per al 9 de juliolun homenatge a les víctimes del virusQuim Torra el va anunciardissabte a la nit a Lleida, tot ique encara no se sap on esfarà ni en què consistirà

jamargant - 29/06/2020 10:00 - 79.151.248.14

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 28 DE JUNY DEL 202026 | Comarques Gironines |

esprés de tres mesos convivint amb la Covid-19 hemaprès a teletreballar i a tornar a configurar i recons-truir una experiència turística per als nostres clients

de sempre i els potencials, des de la Costa Brava conegu-da, però amb noves normalitats i nous escenaris en què,malgrat un marge curt de planificació i ordenació, s’ha per-severat i guanyat la il·lusió i les ganes d’oferir les vacancesde sempre, amb garanties com mai.

Les garanties que estem oferint els agents de la propie-tat immobiliària i tot el sector turístic de la Costa Brava alsnostres clients són àmplies i detallades. L’empatia del sec-tor ha estat molt positiva i molt extensa des del principi delconfinament, tot i haver perdut la Setmana Santa i els me-sos de maig i juny, que sempre són bons a nivell turístic.El sector ha apostat per donar el màxim valor al “save andclean” a tots els productes turístics que ofereix la diversa iàmplia oferta de la Costa Brava en tota la seva extensió.Des del mes d’abril s’està treballant en les diferents cate-gories del sector turístic, protocols de neteja i desinfecció;protocols de prevenció amb informacions concretes sobrel’ús de les instal·lacions comunes i els usos privatius delproducte turístic seleccionat. En aquesta idea de “save andclean”, no només hi volem ratificar la voluntat privada, sinóque també és bo anar de la mà de l’administració per tal

que els plans de contingències i protocols sanitaris i de se-guretat dels diferents municipis de la Costa Brava, reforcinla idea de tranquil·litat i salubritat que exigeixen les cir-cumstàncies del moment.

Des de la Costa Brava som conscients que la Covid-19ha estat catalitzadora de la cooperació entre el sector; elque abans era competència directa, ara s’ha convertit enun company més en aquest periple de com donar el mà-xim servei i atenció al client davant la incertesa dels mo-ments. Si bé és cert que tots treballem per salvar la tem-porada ha de quedar clar que no es refereix a una acciódesesperada, sinó a les ganes d’oferir un estiu tranquil, lliu-re, amb paisatge i passeig versus un confinament que haestat dur en l’aspecte emocional per a qui ha estat tancatentre quatre parets, o tanmateix per a aquelles personesque han patit el virus en primera persona o bé un familiar, inecessiten sortir de l’àrea habitual i passar uns dies dedesconnexió, oci i relax total, considerant que prop de casahi ha la Costa Brava, que té garantit el bon servei, la bonapraxi de protocols d’higiene i el que també és important, laCosta Brava ha estat i continua sent regió sanitària poctensionada per la Covid-19, i esperem que el sentit comúdels habitants i visitants ho continuïn mantenint així.

Després d’uns mesos difícils que a tots plegats ens hatocat viure i acceptar, girar full dels dies grisos del confina-ment, mirar de passar una estona amb família i sobretotpoder estar a l’aire lliure amb responsabilitat i distància,potser és més necessari que marxar a l’altra punta delmón... quedar-se o apostar per les nostres contrades i gau-dir del seu entorn, d’un passeig arran de mar, un tast perl’Empordà i les seves vinyes, excursions en plena natura ialtres activitats amb i per a la família o gaudir d’una troba-da d’amics, crec que són sensacions i experiències mésnecessàries i, ara per ara, desitjades com a prioritat enl’imaginari de com volem passar i gaudir les vacancesaquest estiu 2020.

D

Des de l’estimadaCosta Brava

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Uns nens a la platja, a Palamós ■ QUIM PUIG

Elena Riart CastilloComunicació del Col·legi API de Girona

El 50% de les botigues delcentre de Girona van deci-dir ahir “excepcional-ment” començar les rebai-xes, segons assegura l’As-sociació Girona CentreEix Comercial, que actual-ment té uns 200 negocisadherits. L’altra meitatdels enquestats espera altret de sortida oficial, queés dimecres dia 1 de juliol.En els dos casos, el comerçde proximitat arrenca lacampanya amb descomp-tes d’entre el 20% i el 50% iamb “molt d’estoc acumu-lat” a causa del tancamentde les botigues durant elconfinament per la crisidel coronavirus.

L’agrupació de comer-ciants fa a una crida a lacompra en el petit comerçi confia que la campanyaajudi a “revifar” el sector icompensi les vendes ques’han deixat de fer durantl’estat d’alarma. El presi-dent de Girona Centre EixComercial, Josep MariaNoguer, defensa el valordel comerç local per a laciutat i anima la població aacostar-s’hi perquè el sec-tor “ha quedat tocat” i ara“més que mai” necessitavendre. Noguer assegurael confinament es va pro-duir en un moment en quèel comerç, sobretot el sec-tor de la moda i comple-

ments, ja havia invertit enla nova temporada i araacumula bona part de l’es-toc.

Girona Centre afirmaque en aquests momentsel petit comerç es manté al’expectativa. “No sabemcom ens afectaran els con-dicionants de la situacióque vivim”, afegeix la vice-

presidenta de l’entitat,Mercè Ramírez de Carta-gena. “Hem d’esperar aveure com respon el turis-me, estranger i nacional”,diu Ramírez de Cartage-na. Tot i això, l’agrupacióconfia en una bona cam-panya de rebaixes motiva-da per la bona oferta i elsgrans descomptes. “La

temporada comença justara i esperem que el clienttingui ganes de comprar ique ho faci al petit co-merç”, destaca Noguer.

D’altra banda i coinci-dint amb l’inici de rebai-xes, l’agrupació de comer-ciants Girona Centre dis-tribuirà mascaretes cor-poratives als treballadorsdel comerç. Les mascare-tes són reutilitzables is’han dissenyat en tonsverdosos per sensibilitzara la vegada sobre la impor-tància d’emprendre ac-cions sostenibles.

Les mascaretes s’hanelaborat a la demarcacióde Girona, col·laborant ai-xí amb les empreses delterritori. ■

La meitat de les botiguesde centre de Girona ja hancomençat les rebaixesa La campanya comença amb descomptes de fins al 50% i amb molt d’estoca Girona Centre Eix Comercial fa una crida a la compra en el petit comerç

Imma BoschGIRONA

200negocis estan adheritsa l’Associació Girona CentreEix Comercial i la meitat jahan començat les rebaixes

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El sector ha quedattocat i ara més quemai necessita vendre;animo la poblacióa acostar-s’hi”Josep Maria NoguerPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ GIRONACENTRE EIX COMERCIAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Descomptes de fins al 30%, anunciats a l’aparador d’una botiga, ahir a Girona ■ MANEL LLADÓ

Els principals parcs aquàticsde les comarques de Girona–Aquadiver de Platja d’Aro iWater World de Lloret deMar– han rebut els primersclients de la temporada, qua-tre setmanes més tard delque era habitual, arran de lapandèmia. Tot i que s’ha re-duït l’aforament, confien a te-nir una bona afluència, sobre-tot de turisme local. ■ ACN

SOCIETAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Reobren elsparcs aquàticsgironins

A partir de dimecres que ve, 1de juliol, moment en què s’obri-ran les fronteres europees, podràcomençar la temporada d’estiu al’aeroport de Girona-Costa Brava.Però sense dubte, serà una tem-porada atípica i amb un volum devisitants molt menor al dels dar-rers anys. A l’espera de les últimesdecisions que prengui la Unió Eu-ropea en relació a la reobertura defronteres, Ryanair -la principalcompanyia de l’aeroport, quetransporta set de cada deu passat-gers- té previst recuperar vint ru-tes durant el mes de juliol -la mei-tat de les 41 que hi havia previs-tes- i setze més a l’agost. En algunscasos, la companyia de baix costha retallat freqüències, de maneraque alguns vols només s’oferiranun cop per setmana.

Segons consta a la pàgina webde l’aerolínia de baix cost irlande-sa, a partir de l’1 de juliol Ryanairofereix bitllets per viatjar des deGirona als aeroports de Düssel-dorf, Frankfurt Internacional,Karlsruhe-Baden, Nemmingam(Alemanya), Brussel·les (tant aCharleroi com a Zaventem, Tallin(Estònia), Budapest (Hongria),Cork, Dublín (Irlanda), Eindho-ven, Maastricht (Països Baixos),Poznan, Varsòvia, Wroclaw (Polò-nia), Borunemouth, Bristol,Leeds-Bradford, Londres-Stans-ted i Manchester (Regne Unit).

Noves rutes a l’agost En canvi, no és fins a l’agost que hiha prevista la recuperació de lesconnexions amb Itàlia (Pisa, La-mezia, Milà i Nàpols), França (Pa-rís), Rabat (Marroc), Malta, Knock(Oest d’Irlanda), Frankfurt Hahn(Alemanya), Cracòvia (Polònia) iampliar les rutes amb el RegneUnit, tot arribant fins als aeroportsd’East Midlands, Edinburgh, Bel-fast, Liverpool, Londres Southerni Londres Luton.

A l’espera de conèixer quin ésel volum d’ocupació que obtenenels vols, la previsió de connexionsés molt inferior a les 41 que hi ha-via planificades a principi de tem-porada. En aquell moment ja estractava d’una xifra lleugerament

inferior a la de l’estiu de l’any pas-sat, quan l’aerolínia irlandesa vaoperar des de Girona un total de43 rutes, i situada a molta distàn-cia de les 65 que havia arribat aoperar en les èpoques de més bo-nança.

Una altra de les companyiesque tornarà a operar a partir de di-mecres vinent és la britànica Jet2,que ofereix connexions entre Gi-rona i el Regne Unit. També es tor-narà a posar en funcionamentl’holandesa Transavia, que per-

metrà connectar l’aeroport de Gi-rona-Costa Brava amb les ciutatasholandeses d’Amsterdam i Rotter-dam.

En canvi, costarà més que larussa Pobeda pugui reemprendreles connexions amb Moscou, jaque, excepte que hi hagi canvisd’última hora, Rússia serà un delspaïsos que continuaran estant ve-tats per entrar a la Unió Europea.

LAURA FANALS GIRONA

Ryanair recupera 20rutes al juliol, la meitatdel previst, i 16 a l’agost

Els primers destins, a partir de dimecres, seran Alemanya, Bèlgica,Estònia, Hongria, Irlanda, Països Baixos, Polònia i Regne Unit Lesconnexions amb Itàlia hauran d’esperar fins al segon mes de vacances

COVID-19 LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA

Passatgers pujant en un avió deRyanair. ANIOL RESCLOSA /ARXIU

Tema del dia

Diari de GironaDIUMENGE, 28 DE JUNY DE 20206

Les rutes 20ES RECUPERARAN APARTIR DEL MES DE JULIOLDüsseldorf, FrankfurtInternacional, Karlsruhe-Baden, Nemmingam(Alemanya), Brussel·lesCharleroi, Brussel.lesZaventem, Tallin (Estònia),Budapest (Hongria), Cork,Dublín (Irlanda), Eindhoven,Maastricht (Països Baixos),Poznan, Varsòvia, Wroclaw(Polònia), Bournemouth,Bristol, Leeds-Bradford,Londres-Stansted, Manchester(Regne Unit).

16ES RECUPERARAN APARTIR DE L’AGOST Pisa, Lamezia, Milà, Nàpols(Itàlia), Frankfurt Hahn(Alemanya), París (França),Knock (Oest d’Irlanda), Malta,Rabat (Marroc), Cracòvia(Polònia), East Midlands,Edinburgh, Belfast, Liverpool,Londres Southern i LondresLuton (Regne Unit).

Càritas Diocesana de GironaCaixaBank ES33 - 2100-0002-55-0201752435Triodos Bank ES38 - 1491 – 0001 – 26 -2073033124

T. 972 20 49 80 (ext. 4) de 9 a 14 horessae@caritasgirona.catwww.caritasgirona.cat

Servei d’Ajuda Econòmica (SAE)1. Família amb dos fills menors. Els ingres-sos procedeixen d’una sola feina que realitzala mare. El pare continua fent recerca labo-ral, tot i que en breu inicia un itinerari so-ciolaboral a Càritas. Serveis Socials faseguiment de la situació d’aquest nucli fami-liar. De la família reben suport, concreta-ment d’una germana que els ajuda a fer fronta despeses bàsiques. Es demanen 171 € perfer front a una despesa escolar. Ref. 2058

2. Dona de 26 anys que viu sola amb la sevafilla de 6 anys. El pare de la nena les va dei-xar fa 2 anys i no passa cap pensió. Ella tre-balla mitja jornada en una empresa deneteja industrial, però el sou és escàs per co-

brir la totalitat de les despeses del nucli fa-miliar. Realitza treballs de neteja domèsticaa cases particulars, però són poques hores.Es demanen 75 € per cobrir despesa d’ulle-res per a la nena. Ref. 2059

3. Família monomarental amb dues fillesmenors. Actualment no hi ha ingressos esta-bles. El pare de les dues nenes fa tres anysque va marxar al país d’origen. Reben ajudapuntual de dues amigues. Des dels serveissocials del municipi també fan seguimentd’aquesta situació i l’han assessorada per ala tramitació d’una renda garantida de ciu-tadania. Es demanen 70 € per cobrir undeute de material escolar. Ref. 2060

4. Jove de 20 anys. Fa 2 que va arribar pro-cedent de l’Àfrica Subsahariana. A Càritas,iniciarà un procés d’orientació sociolaboral,que inclou formació i orientació per la re-cerca de feina. Té ganes d’iniciar aquest nourecorregut, i vol aprofitar qualsevol oportu-nitat per cercar feina i guanyar diners perenviar a la família al país d’origen. Es dema-nen 45 € per fer front al pagament de la ma-trícula d’una formació. Ref. 2061

5. Jove procedent del Marroc en situació ad-ministrativa irregular, no té permís de resi-dència i treball. Actualment presenta dubtesrespecte a la recerca de feina, gestió de laseva documentació i l’aprenentatge del ca-

talà. La seva arribada no va ser gens fàcil imolt arriscada. Es demanen 16,08 € per co-brir despeses d’estrangeria per obtenir laseva targeta de residència i treball.Ref. 2062

6. Parella amb dues filles menors. Els in-gressos actuals procedeixen de la prestaciód’atur que rep el pare. La mare no treballa,tot i que fa temps havia estat ajudant decuina. La família viu de lloguer, però té undeute acumulat de 2 mesos. La dona assis-teix a les sessions del Projecte UBUNTU d’a-tenció psicosocial grupal, per treballarl’ansietat que pateix. Es demanen 370 € percobrir una despesa de lloguer. Ref. 2063

jamargant - 29/06/2020 10:08 - 79.151.248.14

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JUNY DEL 202028 | Comarques Gironines |

Els efectes del coronavirus

En la fase final de la deses-calada i amb les restric-cions que encara es man-tenen, nombroses instal-lacions i equipaments es-portius de la demarcacióde Girona ja han reprès laseva activitat. D’aquests,reprenen l’activitat elsclubs nàutics de l’Escala,Blanes i Palamós, el ClubTennis d’Aro, el Club Ten-nis Llafranc i equipa-ments municipals com arales piscines olímpiques iinstal·lacions esportivesde Lloret de Mar o del GE-iEG, a més d’empresesvinculades a l’esport comara Royal Verd TrainingCenter i el TorremironaRelais Hotel Golf & Spa,totes dues vinculades alsector del futbol. A més,diverses agències recepti-ves especialitzades en tu-risme esportiu com araEvenia Travel, Viatges Vi-ñolas, Agenda Sports &Elements, Traveltec i EatSleep Cycle ja tornen a ofe-rir estades d’entrenamenta la destinació amb instal-lacions i equipaments.

La Costa Brava i el Piri-neu de Girona són unadestinació de referènciaper a la pràctica de dife-rents esports tant en pista

coberta com a l’aire lliure.El turisme esportiu con-tribueix a la diversificaciói la desestacionalitzacióturística a la destinació, al-hora que promou valorscom ara la convivència i lasalut a través de l’esport, iincentiva la mobilitat sos-tenible al territori.

Segons l’INE, dels 6,2milions de persones quevan viatjar a l’Estat espa-nyol per assistir a especta-cles esportius el 2019,amb una despesa associa-da de 4.585 milions d’eu-ros, un 41,2% eren estran-geres. Egatur hi afegeixque aquest tipus de turistagenera una despesa mitja-na de 1.298 euros. ■

Els centres i equipamentsesportius de la demarcacióreprenen la seva activitata La Costa Brava i el Pirineu de Girona són una destinació de referència per a lapràctica de diferents esports tant en pista coberta com a l’aire lliure

Imma BoschGIRONA

La visita d’ahir a les obres de reforma del Port d’Aro, a Platja d’Aro ■ E.A.

Entre les instal·lacions querecuperen l’activitat progres-sivament aquests dies, elPort d’Aro, a Platja d’Aro, teniael repte afegit de les obres dereforma de la dàrsena, quevan arrencar amb retard, ihan topat amb els desperfec-tes afegits pel temporal Glò-ria i l’aturada i les restriccionsper la pandèmia.

Tot i això, ahir la junta delclub i una delegació del con-sistori, encapçalada per l’al-calde, Maurici Jiménez, vanvisitar els treballs, que ja hanrenovat instal·lacions i la ur-banització d’una tercera part

dels 3.000 metres linealsd’amarratges. Pel que fa a labocana, un dels elements de-cisius de la reforma, fins aras’ha completat la demoliciódel mur i s’han formigonatfins a cent nous blocs de for-migó de 33 tones que forma-ran part del mantell de pro-tecció del nou dic de recer.Actualment, s’està desmun-tant el vell mantell de blocs,que seran reaprofitats dinsde la nova geometria del dic,que s’acabarà a principis dela tardor, quan es reprendrà lasegona i última fase quecompletarà la reforma. ■ E.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La reforma del Port d’Aro se salva

Durant tres dies, desd’ahir divendres i fins de-mà diumenge, de les 21 h ales 06 h, la façana de l’a-juntament de Girona s’il-luminarà com a mostrad’adhesió a la celebraciódel Dia Internacional del’Orgull LGTBI (lesbià, gai,bisexual, transsexual i in-tersexual), que se celebrael 28 de juny. A més, peraquest cap de setmanas’han organitzat a la ciutatdiverses activitats per ce-

lebrar l’Orgull LGTBI i diu-menge tindrà lloc una con-centració a la plaça del Vi ales 12 h on es llegirà el ma-nifest de suport a aquestcol·lectiu i contra les dis-criminacions de què és ob-jecte.

Igual que la capital de lademarcació, més ajunta-ments i ens gironins posenaquests dies la banderaLGTBI a la façana, fan lec-tures públiques del mani-fest (Figueres i els consellscomarcals de l’Alt Empor-dà i la Cerdanya ho van ferahir, entre d’altres), i or-ganitzen actes, com ara aCastelló d’Empúries, ons’han pintat quatre bancsdavant les escoles amb elscolors de la banderaLGTBI. ■

Il·luminació pelDia de l’OrgullLGTBI a Girona

E.C.GIRONA

a Més ajuntamentsposen la banderaLGTBI a la façana i fanactes pel 28 de juny

La bandera de reivindicació dels drets LGTBI, penjada alMuseu d’Història de Girona ■ EPA

La Diputació de Girona haaprovat l’expedient de crè-dit extraordinari per alprograma Benestar i co-munitat que desenvolupa-rà l’Organisme de SalutPública de l’ens supramu-nicipal, Dipsalut, per do-nar resposta a l’increment

de població atesa pels ser-veis de suport, arran de lacrisi causada per la Co-vid-19. Amb aquest acord,Dipsalut augmenta en 1,5milions d’euros les ajudesper fer front a l’emergèn-cia social derivada de laCovid-19. Segons explicala Diputació, entre les me-sures incloses, hi ha120.000 euros per a l’ober-

tura d’un servei sociolabo-ral de persones amb disca-pacitat a Salt. Aquest ser-vei, que gestionarà la Fun-dació Astres, podrà aten-dre 100 usuaris a més deles seves famílies, provi-nents de diferents comar-ques de la demarcació, alsquals s’oferirà acompa-nyament familiar i itinera-ris formatius, i es promou-

rà la integració laboral d’a-questes persones amb unservei integral des de laperspectiva sociolaboral.

Així mateix, per exem-ple, el Centre d’Acollimenti Serveis Socials La Soparebrà una subvenció de120.000 euros per a obresde manteniment de lesinstal·lacions a Girona.

Les ajudes van dirigidesa ajuntaments, consellscomarcals, consorcis i or-ganitzacions no lucrativesque duguin a terme ac-cions vinculades, per ex-emple, a la cobertura denecessitats bàsiques o ser-veis educatius. ■

Dipsalut augmenta en1,5 milions les ajudesRedaccióGIRONA

El Departament de Terri-tori i Sostenibilitat de laGeneralitat ha tret a infor-mació pública un nou es-tudi informatiu i d’impac-te ambiental per a l’am-pliació de la C-32 entreTordera (Maresme) i Llo-ret. El govern va publicarahir els dos estudis i, en uncomunicat, va assegurarque vol esmenar els con-ceptes assenyalats pel Tri-

bunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC).

El juliol del 2019 el tri-bunal va suspendre caute-larment el projecte perquèconsiderava que no escomplien alguns aspectesmediambientals. El go-vern hi va presentar re-curs, que el tribunal va re-butjar a l’octubre. El TSJCja ha suspès de maneracautelar dos projectes di-ferents de la C-32 a Lloret.

La CUP, contrària a lainfraestructura, ha dema-nat la compareixença delconseller Damià Calvet ala comissió de Territori iSostenibilitat del Parla-ment perquè expliqui elnou projecte. ■

RedaccióLLORET DE MAR

El govern fa estudisnous per allargarla C-32 fins a Lloret

a La Generalitat treua informació públical’estudi informatiu id’impacte ambiental

COVID-19 LA SITUACIÓ A GIRONA

DISSABTE, 27 DE JUNY DE 20202 3

DdG GIRONA

■El sector de la construcció es varecuperar durant el maig respectea l’abril a les comarques gironines.Concretament, els contractes vanpujar un 89% en un mes, una dadaque dona certes esperances alsector. Segons dades de l’empresade recursos humans Randstad,durant l’abril es van signar 663contractes, mentre que al maig laxifra es va enfilar fins als 1.256. És,a més, una xifra que se situa persobre de la mitja espanyola, del39%.

Randstad revela que a Catalu -nya es van signar al maig 9.928contractes en construcció enfrontdels 5.799 registrats a l’abril, fetque es tradueix en un creixementdel 71%, també 32 punts percen-tuals més que la mitjana nacional.Aquest volum de contractes a Ca-talunya suposa el 10,6% del totalque s’ha rubricat a Espanya, el ter-cer a nivell nacional, només perdarrere d’Andalusia (31.987) i laComunitat de Madrid (11.626).

En l’àmbit provincial, Barcelo-na és la segona del país amb unmajor nombre de contractes,6.683, només per darrere de Sevi-lla (8.075), i que pel que fa al mesd’abril va registrar un creixementdel 67%. Ja amb volums més mo-derats es troben Tarragona, amb1.357 signatures (72%), i Lleida,amb 632 (83%).

Caigudes considerablesA escala nacional, Randstad des-taca que la contractació en laconstrucció creix un 38,5%, des-prés de tres mesos consecutius decaigudes. Les 93.736 signaturesregistrades en el passat mes demaig és encara un 19% menor als115.762 contractes de fa un any,fet que demostra que al sector en-

cara té marge de recuperació.Així, doncs, Randstad detecta

que les firmes mensuals estanubicades en un prompte de96.000 contractes, amb la qualcosa aquest mes de maig es pot si-tuar a prop de la tendència habi-tual. En l’últim any, el sector hasofert caigudes considerables al’agost (85.343) i desembre(66.006) de 2019, i els més recentsal febrer i març (76.509 i 67.673),relacionats amb la crisi del coro-navirus.

Segons l’empresa de recursoshumans, el sector de la construc-ció és el tercrer que va generarmés ocupació durant el mes demaig, només per darrera del pri-mari (243.146) i de la indústria(103.351). Seguidament ve el co-merç (92.575), la logística(68.318), les activitats administra-tives i auxiliars (66.658) i el sectorsanitari (53.297).

Un sector peculiar«El sector de la construcció és rao-

nablement sòlid ja que abans del’esclat de la crisi va percebre se -nyals de desacceleració. Per lesseves peculiaritats, no ha estat tancastigat per la confiança com al-tres sectors com l’hostaleria o elcomerç», va assegurar ValentínBote, director de Randstad Re-search. «Confiem que les sevesnecessitats de mà d’obra creixinen els propers mesos, ja que hi hapendents d'execució projectes ipromocions tant públiques comprivades. Però hem d'oblidar-nos,

com s'ha dit, que el sector tinguicapacitat per ocupar a un milió depersones addicionals procedentsd'altres sectors, de manera similaral que va succeir abans de l'esclatde la bombolla de 2008, ja que ésmolt difícil que aquesta situacióanòmala torni a donar-se», va aas-senyalar.

Tot i això, l’increment de la con-tractació en construcció durant elmes de maig (38,5%) va ser discreten comparació amb altres sectors,situant-se a 12,1 punts percen-tuals per al creixement conjunt detots els sectors (26,4%), i en una lí-nia similar a altres sectors com ai-gua, assentament i residus(44,2%), finançament i seguretat(43,7%), activitats recreatives i ar-tístiques (35,1%) i informació i co-municació (33,1%) .

Els principals augments es pro-dueixen a l’hostaleria (122,1%), lacategoria d’altres serveis1(110,6%), administració pública(104,1%).

L’empresa de recursos humans Randstad destaca que el número de signatures a la província va passar de 663 durant l’abrila 1.256 un mes després És un augment superior al 39% de la mitjana espanyola i creix després de tres mesos de baixada

La construcció es recupera durant el maig amb un 89% més de contractes a Girona

Operaris de la construcció treballant a Girona en una imatge d’arxiu. ANIOL RESCLOSA

«Hem d’oblidar-nos del fet que el sector tinguicapacitat perocupar un milióde personesaddicionals»,asseguren des de Randstad

TEMA DEL DIA

jamargant - 29/06/2020 10:16 - 79.151.248.14

Dipsalut augmenta en 1,5 MEUR les ajudes

socials per a la crisi derivada de la covid-19 Salt obrirà un nou servei sociolaboral per a persones amb discapacitat

ACN Girona .- Dipsalut reforçarà amb 1,5 milions d'euros les ajudes per fer front a la crisi provocada per

la pandèmia. L'organisme de la Diputació de Girona. Les ajudes es destinaran als ajuntaments, consells

comarcals, consorcis i organitzacions no lucratives per tal de cofinançar programes i accions socials. L'objectiu és que aquests diners serveixin per cobrir les necessitats bàsiques com ara la compra

d'aliments, garantir un habitatge o els subministraments, donar suport educatiu o l'acompanyament

emocional. Per altra banda, amb aquest augment de recursos, Dipsalut obrirà un nou servei

sociolaboral per a persones amb discapacitat a Salt (Gironès). Es calcula que podrà atendre un centenar

de persones d'arreu de la demarcació.

Dipsalut invertirà 120.000 euros en aquest espai, que estarà gestionat per la Fundació Astres. S'oferirà

acompanyament familiar, itineraris formatius i també es treballarà per a la integració de les persones en

el món laboral.

Per altra banda, el Centre d'Acolliment de la Sopa de Girona també rebrà una partida extraordinària de

120.000 euros per a obres de manteniment a les seves instal·lacions. L'objectiu és millorar l'atenció de

les persones sensesostre que arriben des de diferents punts de les comarques gironines.

Segons una enquesta encarregada per l'organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, un 67%

dels treballadors de l'àmbit social que participen en programes de l'ens supramunicipal han atès

persones que mai abans havien estat usuàries. A més, un 80% dels professionals creuen que la seva activitat ha augmentat entre un 10 i un 30% des de l'inici de la pandèmia.

La cobertura de necessitats bàsiques és el principal problema que creuen que tenen els usuaris dels

serveis. També destaquen les ajudes per habitatge i el suport educatiu als infants i joves, com a

principals necessitats.

Text

Secció/Subsecció: Serveis Socials, Societat

La Diputació de Girona aconsegueix el 100 % de transparència en el segell InfoparticipaÉs el primer cop que la corporació ha estat distingida amb la nota màxima d’aquest

certificat que atorga anualment la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

La Diputació de Girona ha obtingut la nota màxima (100 %) en el segell

Infoparticipa, un guardó atorgat anualment per la Universitat Autònoma de

Barcelona (UAB) com a reconeixement a la qualitat i la transparència de la

comunicació pública dels ens locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions)

en els seus llocs webs. Enguany, l’informe s’ha elaborat amb dades recollides entre

finals de desembre del 2019 i el passat 10 de març.

El vicepresident de la Diputació de Girona i responsable de l’Àrea de Transparència,

Participació i Bon Govern, Pau Presas, ha manifestat la importància d’obtenir aquest

reconeixement perquè «fa de la transparència un dels segells d’identitat de la

corporació i del govern de la Diputació».

Per Redacció - 23 de juny de 2020

Segons Pau Presas, «l’obtenció del 100 % en el segell Infoparticipa és un aval a la

feina feta durant aquest primer any de mandat des de l’Àrea de Participació

Ciutadana, Bon Govern i Transparència de la Diputació. Ens comprometem a seguir

desenvolupant aquesta línia de treball i a seguir treballant per potenciar la

participació i millorar tots els nostres canals de comunicació. El més rellevant no és

el número en si, sinó la voluntat de seguir millorant constantment en aquest àmbit».

Presas afegeix: «La transparència és un signe de vitalitat de qualsevol administració

pública i els responsables de gestionar qualsevol administració tenim la

responsabilitat de procurar que la informació que es publica sigui veraç, de qualitat i

accessible per a tota la ciutadania».

Des d’aquesta edició, les distincions les concedeix el nou grup de recerca

Comunicació Sonora, Estratègica i Transparència (ComSET) de la UAB, resultant de

la fusió del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural

(LPCCP) —l’impulsor de l’Infoparticipa— i el grup de recerca Publiràdio.

Aquest és el quart any que el segell avalua i reconeix la comunicació de les

diputacions, i la Diputació de Girona l’ha obtingut sempre. Això sí, per primera

vegada l’organisme n’ha assolit la màxima puntuació. L’any passat, la Diputació de

Girona i el lloc web institucional www.ddgi.cat ja havia assolit el 92 %. A partir de 45

indicadors establerts pel ComSET, basats en la Llei de transparència, s’atorga el

segell Infoparticipa als consells comarcals i a les diputacions que assoleixen un

mínim d’un 85 % d’indicadors positius. En el cas dels municipis, són 48 indicadors i

les exigències van en funció de la seva població.

En aquesta ocasió, s’ha exigit més qualitat en la informació i en el nivell de

transparència en aspectes com la visualització individualitzada i comprensible de les

retribucions dels càrrecs electes, les declaracions de béns i activitats dels càrrecs

electes, les retribucions i currículums dels càrrecs de confiança i el personal directiu,

i l’explicació detallada de les competències dels òrgans de govern.

El segell Infoparticipa serà lliurat a les administracions distingides en un acte

institucional que tindrà lloc quan la situació sanitària ho permeti.

Per a més informació, visiteu

l’enllaç: https://www.mapainfoparticipa.com/index/mapa/girona

EL PUNT AVUIDILLUNS, 29 DE JUNY DEL 202040 | Apunts |

Girona III CINEMA TRUFFAUT La emperatriz Yang Kwei-Fei 21.00 Un blanco, blanco día (V.O.S.E) 16.15 - 18.30

Pl. Jordi de St. Jordi. 972 22 50 44. Dilluns no festius dia de l’espectador. (Cinemes Albèniz).

Blanes III OCINE BLANES Adú 22.00 Bloodshot 17.00 - 19.30 - 22.30 Cinema Paradiso 19.00 - 22.00 Cuestión de justicia 21.45 El hombre invisible 17.30 - 20.00 - 22.00 Hasta que la boda... 17.30 Human Lost 17.30 - 19.45 Invisibles 16.00 - 18.00 - 21.00 Las aventuras... 16.45 Onward 16.15 - 17.15 - 18.30 - 19.30 20.45 Parásitos 22.00 Personal Assistant 16.00 - 18.30 - 20.00 - 22.30 Sonic: La película 16.30 - 19.00 The Gentlemen: Los... 19.45 - 22.15

Ses Falques, 10. www.ocine.es. Dilluns no festius ni vigílies de festius, dia de l’espectador. Venda anticipada: www.ocine.es. Programació subjecta a canvis.

Castell-Platja d’Aro III OCINE PLATJA D’ARO 3D Bloodshot 16.30 - 19.15 Cinema Paradiso 19.30 Cuestión de justicia 21.00 El hombre invisible 17.30 - 20.00 - 22.30 Hasta que la boda... 22.00 Invisibles 16.00 - 18.00 - 21.30 Onward 17.00 - 19.30 - 16.15 - 18.30 20.45 Parásitos 22.00 Personal Assistant 16.00 - 18.30 - 20.00 - 22.30 Sonic: La película 16.30 - 19.00 The Gentlemen: Los... 17.00 - 22.00

Polígon de La Bòbila, s/n. www.ocine.es. Dijous no festius ni vígilies de festius, dia de l’espectador. Venda anticipada: www.ocine.es. Programació subjecta a canvis.

Figueres III CINEMES FIGUERES 3D Bloodshot 18.45 - 21.45 Cinema Paradiso 18.45 - 21.00 Corre com una noia... 18.15 - 21.45 Cuestión de justicia 18.00 - 21.00 Onward 18.15 - 21.15 Parásitos 18.30 - 21.00 Personal Assistant 18.00 - 21.45 Sonic: La película 18.30 - 21.30

Ronda Sud S/n Polígon El Firal. 902 101 008. www.catcines.cat. Venda anticipada: www.catcines.cat i als caixers dels cines (sense recàrrec). Dilluns no festius dia de l’espectador.

Olot III MULTICINES OLOT 3D Bloodshot 19.00 - 22.45 Cinema Paradiso 18.30 - 21.45 Corre com una noia... 18.15 - 20.30 Cuestión de justicia 19.15 - 22.15 La hija de un ladrón 19.30 - 22.30 Onward 20.15 Onward (CAT) 18.00 Personal Assistant 18.45 - 22.00 Sonic: La película 17.45 - 20.00

Josep Ayats, 10. 902 10 10 08. www.cinesolot.cat. Venda anticipada a www.cinesolot.cat i als caixers del cine (sense recàrrec). Dilluns no festius dia de l’espectador.

Torroella de Montgrí III CINEMA MONTGRÍ Cartas a Roxane 22.00

Plaça Ernest Lluch, s/n

Estrena Human Lost. n Animació. Director: Fu-minori Kizaki. Japó, 2019. 110’. n Tòquio, 2036. Gràcies a la revolució mèdica de les nanomàquines i la xarxa S.H.E.L.L. que les controla, els éssers humans ja no pateixen malalties i posseeixen una vida útil de 120 anys. No obstant això, el siste-ma trontolla a causa de les desigualtats econòmiques, la pol·lució i el fenomen Human Lost, que produeix éssers defor-mes. BLANES: Ocine .

Personal Assistant. n Drama. Director: Nisha Ganatra. Intèrprets: Dakota John-son, Tracee Ellis Ross. EUA, Regne Unit, Xina, 2020. 113’. n Grace Davis és una gran llegenda del món de l’espectacle establerta a Los Angeles, el talent de la qual és gairebé tan gran com el seu ego. Al seu costat sempre té la Maggie, una assistent personal efi cient i estres-sada que compagina secretament el seu somni de ser productora musical amb els innombrables encàrrecs de la seva cap. Quan el manager de la Grace suggereix donar un rumb diferent a la seva carre-ra, la Grace i la Maggie han de prendre una decisió que podria canviar les seves vides per sempre. BLANES: Ocine . CAS-TELL-PLATJA D’ARO: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D .

Un blanco, blanco día. n Drama. Direc-tor: Hlynur Pálmason. Intèrprets: Ingvar Eggert Sigurðsson, Ída Mekkín Hlynsdóttir. Islàndia, Dinamarca, Suècia, 2019. 109’. n L’Ingimundur, un cap de policia retirat que exerceix de pare i avi, comença a sospitar que la seva esposa morta li va ser infi del. La seva obsessió per descobrir la veritat posa cap per avall la seva vida. GIRONA: Cinema Truff aut (V.O.S.E.) .

Català Corre com una noia. No et rendeixis mai. n Biopic. Director: Rachel Griffi t-hs. Intèrprets: Teresa Palmer, Sam Neill. Austràlia, 2019. 98’. n Michelle Payne, nascuda a Austràlia el 29 de setembre de 1985, s’enfronta a un món dominat pels homes: les carreres de cavalls. La seva valentia i determinació la porten a ser la primera dona que guanya la Copa Mel-bourne. FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D .

Onward. n Animació. Director: Dan Scanlon. EUA, 2020. 102’. n Dos germans elfs adolescents s’embarquen en una aventura extraordinària per descobrir si queda una mica de màgia al món. OLOT: Multicines Olot 3D .

Altres Adú. n Drama. Director: Salvador Cal-vo. Intèrprets: Luis Tosar, Anna Castillo. Estat Espanyol, 2019. 119’. n En un in-tent desesperat per arribar a Europa i amagats davant d’una pista d’aterratge al Camerun, un nen de sis anys i la seva germana gran esperen per colar-se en els cellers d’un avió. No massa lluny, un activista mediambiental contempla la terrible imatge d’un elefant, mort i sen-se ullals. Milers de quilòmetres al nord, a Melilla, un grup de guàrdies civils es prepara per enfrontar-se a la furibunda multitud de subsaharians que ha iniciat l’assalt a la tanca. Tres històries unides per un tema central, en què cap dels seus protagonistes sap que els seus destins estan condemnats a creuar-se i que les seves vides ja no tornaran a ser les ma-teixes. BLANES: Ocine .

Bloodshot. n Acció. Director: Dave Wil-son. Intèrprets: Vin Diesel, Eiza González. EUA, Xina, 2020. 109’. n Recentment cai-gut en combat, el soldat Ray Garrison és retornat a la vida per la corporació RST, que el converteix en el superheroi Bloodshot. Amb un exèrcit de nanotecno-logia a les venes i una força imparable,

el Ray és més poderós que mai i té la ca-pacitat d’autosanarse instantàniament. Però la companyia ha pres el control de la seva ment i els seus records amb l’objectiu de controlar el seu cos. Això fa que el Ray no pugui saber què és real i què no. La seva missió serà descobrir-ho. BLANES: Ocine . CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D .

Cartas a Roxane. n Comèdia dramàti-ca. Director: Alexis Michalik. Intèrprets: Thomas Solivérès, Olivier Gourmet. Fran-ça, Bèlgica, 2018. 110’. n París, 1897, en plena Belle Époque. Edmond Rostand és un dramaturg prometedor, però tot el que ha escrit ha estat un fracàs i ara pateix una paràlisi creativa total. Gràcies a la seva admiradora, la gran actriu Sa-rah Bernhardt, coneix el millor actor del moment, Constant Coquelin, que insisteix en interpretar la seva pròxima obra, i, a més, vol estrenar-la d’aquí a tres setma-nes. El gran problema per a l’Edmond és que encara no la té escrita, ni tan sols sap de què va. TORROELLA DE MONTGRÍ: Cinema Montgrí .

Cinema Paradiso. n Drama. Director: Giuseppe Tornatore. Intèrprets: Philippe Noiret, Jacques Perrin. Itàlia, França, 1988. 155’. n El Salvatore, director de cinema d’èxit, torna al seu poble natal per assistir al funeral del seu vell amic Alfredo, que va ser el projeccionista del cinema local durant la seva infància a Sicília. Aviat els records del seu primer amor amb la bella Elena i de tots els ca-pítols que van marcar la seva feliç infan-tesa tornen a la seva ment, i el Salvatore torna a connectar amb la comunitat que va abandonar 30 anys enrere. El petit Totò no se separava del costat de l’Al-fredo, que col·leccionava en secret tots els descarts que el sacerdot, el censor defi nitiu, tallava de les pel·lícules projec-tades. El Salvatore rememora totes les carícies i els petons prohibits conservats en una vella caixa. BLANES: Ocine . CAS-TELL-PLATJA D’ARO: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D .

Cuestión de justicia. n Drama. Direc-tor: Destin Daniel Cretton. Intèrprets: Ja-mie Foxx, Charlie Pye Jr.. EUA, 2019. 137’. n Després de graduar-se en dret, Bryan Stevenson decideix dedicar-se a defen-sar a persones que no es poden perme-tre una representació legal adequada. BLANES: Ocine . CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D .

El hombre invisible. n Thriller. Direc-tor: Leigh Whannell. Intèrprets: Elisabeth Moss, Aldis Hodge. EUA, 2020. 124’. n Quan l’ex abusiu de la Cecilia se suïcida i li deixa tota la seva fortuna, ella de seguida sospita que la seva mort és un truc. BLANES: Ocine . CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine .

Hasta que la boda nos separe. n Co-mèdia romàntica. Director: Dani de la Orden. Intèrprets: Belén Cuesta, Álex García. Estat Espanyol, 2019. 110’. n La Marina és una dona de trenta anys que es guanya la vida organitzant casaments. No ho fa per vocació, sinó més aviat per diners: a diferència dels seus clients, ella gaudeix d’una vida sense compromisos. Quan coneix el Carlos, ella creu que es tracta d’una història més, però ell no ho veu igual: ell sí té parella, l’Alexia, l’ami-ga perfecta de la infància de la Marina. Quan l’Alexia descobreix la targeta de visita de la Marina entre les coses del Carlos, ho interpreta com una proposta de matrimoni i diu que sí immediata-ment. BLANES: Ocine . CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine .

Invisibles. n Drama. Director: Gracia Querejeta. Intèrprets: Emma Suárez, Adriana Ozores. Estat Espanyol, 2020. 83’. n La Julia, l’Elsa i l’Amelia són tres amigues que un dia van decidir comen-çar a caminar juntes un cop per setma-na. El que va començar com una simple distracció i una forma de fer exercici s’ha acabat convertint en una necessi-tat. En aquests passejos comparteixen el que succeeix en les seves vides, ex-pressen les seves emocions lliurement, es rescabalen, es sinceren, es treuen les seves caretes... O tot el contrari. BLA-

NES: Ocine . CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine .

La emperatriz Yang Kwei-Fei. n Dra-ma. Director: Kenji Mizoguchi. Intèrprets:Machiko Kyô, Masayuki Mori. Japó, 1955.98’. n El clan dels Yang aprofi ta la de-pressió que pateix l’emperador per posaren el seu camí una jove bella i discretaque s’assembla molt a la difunta empera-driu. D’aquesta manera, la família Yangaconsegueix els càrrecs polítics més po-derosos. GIRONA: Cinema Truff aut .

La hija de un ladrón. n Drama. Di-rector: Belén Funes. Intèrprets: GretaFernández, Eduard Fernández. EstatEspanyol, 2019. 102’. n La Sara ha estat sola tota la vida. Té 22 anys i un nadó i elseu desig és formar una família normalal costat del seu germà petit i el paredel nen. El seu pare, el Manuel, desprésd’anys d’absència i en sortir de la presó,decideix reaparèixer en les seves vides.La Sara sap que ell és el principal obs-tacle en els seus plans i pren una decisiódifícil: allunyar-lo d’ella i del seu germà. OLOT: Multicines Olot 3D .

Las aventuras del Doctor Dolittle. n Aventura. Director: Stephen Gaghan.Intèrprets: Robert Downey Jr., AntonioBanderas. EUA, 2020. 101’. n Després deperdre la seva dona set anys enrere, l’ex-cèntric Dr. John Dolittle, un famós metgeveterinari de l’Anglaterra victoriana, viuaïllat rere els alts murs de la seva man-sió, amb els seus animals exòtics coma única companyia. Però quan la jovereina cau greument malalta, Dolittle esveu obligat a deixar la seva vida d’ermitàper embarcar-se en una èpica aventuracap a una mítica illa. En la seva recercad’una cura que pugui salvar-la, Dolittlerecupera el seu sentit de l’humor i el seucoratge a mesura que es creua amb vellsadversaris i descobreix meravelloses cri-atures. BLANES: Ocine .

Onward. n Animació. Director: Dan Scanlon. EUA, 2020. 102’. n Dos ger-mans elfs adolescents s’embarquen enuna aventura extraordinària per desco-brir si queda una mica de màgia al món. BLANES: Ocine . CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D .OLOT: Multicines Olot 3D .

Parásitos. n Comèdia negra. Director:Bong Joon Ho. Intèrprets: Song KangHo, Lee Sun Kyun. Corea del Sud, 2019.132’. n Tota la família del Ki-taek està a l’atur i s’interessa molt pel tren de vidade la riquíssima família Park. Un dia, elfi ll aconsegueix que el recomanin per ferclasses particulars d’anglès a casa delsPark. És el començament d’un engranat-ge incontrolable, del qual ningú sortiràrealment indemne. BLANES: Ocine . CAS-TELL-PLATJA D’ARO: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D .

Sonic: La película. n Aventura. Direc-tor: Jeff Fowler. Intèrprets: Jim Carrey,James Marsden. EUA, Canadà, Japó,2020. 100’. n L’eriçó Sonic troba una nova llar a la Terra. Al costat del Tom,el seu nou amic íntim, decideixen unirles seves forces per defensar el plane-ta del malvat Dr Robotnik, els plans delqual són apoderar-se del món. BLANES: Ocine . CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine .FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D .

The Gentlemen: Los señores de lamafi a. n Thriller. Director: Guy Ritchie.Intèrprets: Matthew McConaughey, Co-lin Farrell. EUA, 2020. 113’. n MickeyPearson és un home de negocis que volvendre el seu imperi valorat en milersde milions, però els seus clients no li hoposaran fàcil. BLANES: Ocine . CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine .

Els cinemes www.elpuntavui.cat/agenda/cinema

‘Onward’

FestesSANT PERE PESCADOR� Festa major. 10.00 a 14.00. Ca-pella de Sant Sebastià. Exposi-ció col·lectiva, Enric Puigsegur -Ass. Trobada d’Artistes.� 11.00. Església. Missa.� 12.00. Parc del Riu. Sardanesamb el Foment del Montgrí.� 19.00. Parc del Riu. Concert detarda amb la Metropol.� 23.00. Parc del Riu. Concert denit amb la Metropol.

TOSSA DE MAR� Festa major d’estiu de Sant Pe-re. 12.00. Església parroquial deSant Vicenç. Missa de Sant Pere.� 13.00. Processó.

� 19.00. Audició-serenata a càr-rec de La Cobla de Farners.

Donació de sangFLAÇÀ� 17.30 a 21.00. El Casal (salapolivalent).

VisitesBESALÚ� Visites guiades: Un passeig pelcall, en català, els dilluns, dime-cres i divendres, a les 12.00, i elsdimarts, dijous i diumenges, ales 17.00; Un passeig pel call, encastellà, dimarts i dijous, a les12.00, i dilluns, dimecres, diven-dres i dissabtes, a les 17.00; Des-cobreix el Besalú Medieval, en

català, els dissabtes, a les 12.00,i en castellà, els diumenges, ales 12.00. Més informació, al’Oficina de Turisme, telèfon 97259 12 40.

Cap de setmanaBANYOLES� Marxa nòrdica. Itinerari ambbastons als voltants de l’Estany,per dissabte, 4 de juliol. Sortidaa les 10.00, de l’Oficina de Turis-me de l’Estany. Més informacióal tel. 972 58 34 70 - turis-me@ajbanyoles.org o whatsapp690 853 395.

CASSÀ DE LA SELVA� Activitat De l'arbre al tap deltap a taula, per dissabte i di-

umenge. Viu l'experiència sure-ra!. De 09.30 a 13.30. Demostra-ció de pela de suro, esmorzar depeladors a l'ombra, visita cultu-ral i degustació de vins DO Em-pordà. Més informació a educa-ció@gavarres.cat - 638 557 836/ 972 643 695 o info@museu-delsuro.cat - 972 307 825.

MAÇANET DE CABRENYS� Jornada de restauració de l’er-mita i el refugi de la Mare de Déudel Fau, per dissabte, 4 de juliol.Sortida a les 07.30 de l’aparca-ment del Pont. Més informacióClub excursionista maçanetenc,c/e cexm87@gmail.com.� Ruta de l’exili, per dissabte.Sortida a les 09.30, de La Fores-tal (Carretera de Les Salines).

Cal fer reserva prèvia a l’Ajunta-ment, +34972544005 o c/eajuntament@massanet.org.

PALAFRUGELL� Activitat De l'arbre al tap deltap a taula, per dissabte i di-umenge. Viu l'experiència sure-ra!. De 09.30 a 13.30. Demostra-ció de pela de suro, esmorzar depeladors a l'ombra, visita cultu-ral i degustació de vins DO Em-pordà. Més informació a educa-ció@gavarres.cat - 638 557 836/ 972 643 695 o info@museu-delsuro.cat - 972 307 825.

TOSSA DE MAR� Bany de bosc, per dissabte, ales 10.00, a l’ermita de SantGrau. I pel diumenge, a les 21.00,bany de bosc en lluna plena.

Més informació al telèfon 629974 698 o a info@selvans.coop.� Visita cultural guiada, per dis-sabte, a les 19.00, des de l’Ofici-na de Turisme. Més informació ainfo@infotossa.com.� Excursió guiada Les petjadesd’Ava Gardner, Tossa-Lloret, perdiumenge. Anada, a les 08.30, apeu, i tornada, a les 14.00, envaixell. Més informació i reser-ves al telèfon 972 342 847 o al609 173 746 o a mediam-bient@tossademar.org.

VILANOVA DE LA MUGA� Itinerari natural pel Rec delMolí de Vilanova, per dissabte.Sortida a les 08.30, de la plaçade l’Església. Reserves al telèfon972 53 88 40.

L’agenda