7/29/2019 26 -febrer- 2009

1/25

1

3a poca - nm. 26 -febrer- 2009

Editorial

Els pobles del Baix Ter - ULL

Ull, poble del baix Ter, est ubicat als peus de la muntanya dUll, del masss delMontgr. Gaudeix duna situaci immillorable, ja que est orientat totalment amigdia, rodejat de pinedes, olivars i vinyes a la part de la muntanya, i duna extensa,rica, i frtil plana ajaguda al seu davant. Voreja gaireb tot el seu terme el nostrepolmic riu Ter, que s en gran part el motiu de la seva riquesa.

7/29/2019 26 -febrer- 2009

2/25

2

La vella parrquia de Sant Andreu era un petit temple romnic duna sola nau i que,sortosament, sha conservat fins avui. A lany 1981 shi feren unes obres de neteja irestauraci, i ledifici sha pogut destinar a activitats culturals.

Lactual temple parroquial, destil neoclssic, fou acabat a principi del segle XIX. A

linterior, darrere laltar major, hi ha el cambril de la Mare de Du de la Fossa,restaurada recentment. Se la coneix amb aquest nom perqu consta que va sertrobada en una fossa. Es tracta duna talla romnica de fusta de pi, policromada, delssegle XII, duna bellesa prodigiosa dins el seu estil i un dels exemplars ms notablesdel pas.

Ull era un poble eminentment agrcola. Totes les cases vivien dels productes delcamp, de propietat o darrendament, del bestiar que criaven i de lhort que cultivaveni que podien regar grcies als diversos recs que travessaven les seves terres. Hi haviafuster, barber, ferrer, flequer, carnisser, paletes, botigues de comestibles, una bonaescola amb el seu mestre i un capell, Mn. Vicen Fiol, el qual fa uns 30 anys que vaarribar al poble, on es va integrar plenament fins a esdevenir el motor principal detots els actes ldics o culturals que shi han organitzat. s una persona estimada pertothom.

A final del segle XIX, Ull tenia aproximadament 500 habitants, i actualment en t1.000. Per tant, la situaci ha canviat fora. Poques famlies han continuat vivint de la

pagesia. Molts joves van optar per aprendre un ofici o estudiar una carrera. Els quevan continuar fent de pags, van convertir alguns dels seus conreus en extensoscamps de fruiters, per la qual cosa es va constituir la Cooperativa Costa Brava. El barriindustrial i el de la Roqueta, aix com la urbanitzaci del paratge de Les Eres, hancontribut al creixement del poble.

El nucli antic dUll sha quedat amb pocs habitants que hi visquin tot lany, perqumoltes cases han estat restaurades per a segona residncia, i en aix, la proximitat

amb Torroella segurament ha estat molt important.

Consell de redacci

7/29/2019 26 -febrer- 2009

3/25

3

Noticies

Melcior, Gaspar i Baltasar a Torroella deMontgrEl dia de Reis, que culmina les festes

nadalenques, s ja unrecord perals infants.Desprs dela recollidade cartes a

la plaa dela Vila, lestel dOrient fou emulada perun reguitzell de coets que illuminaren elcel torroellenc. El fred es feia sentir,per res podia entorpir larribadaesperada. Ja sonava la msica, jaarribava la cavalcada. El recorregut fetpels carrers de la vila va finalitzar a laplaa, amb la sortida dels tres Reis al

balc de lAjuntament. Enmig dels cantsde xics i grans, dirigiren la seva salutacia tots els torroellencs. I b, calia anar adormir dhora!Podeu veure fotos de la cavalcada aIMATGES: Torroella avui.

El decreixement

sostenibleJoan Surroca i Sens,de Torroella deMontgr, educador,museleg i polticcatal -ha estatregidor i diputat al

Parlament de Catalunya, director demuseus, de Torroella, Girona i Vic-,

Premi Joan XXIII per la Pau, i membre del

Consell de Redacci dEmporion, s unade les primeres persones que ha divulgatel concepte de Decreixement sosteniblea Catalunya.

Entrevistat per Carmina Solano, ipublicada lentrevista a El Punt del 7 degener, extractem aqu les sevesrespostes.- El decreixement sostenible s una altramanera d'entendre l'economia i larelaci que hi tenen els humans; un

pensament fresc que pot suposar unaactualitzaci del socialisme tantesvegades trat.- Els joves em diuen que aviataconseguirem una societat decreixent,per jo crec que haur de ser un canvilent perqu hi haur d'haver unaconstellaci de coincidncies en elspoltics.

- La societat decreixent haur d'estar enun altre marc econmic i haur derepensar les formes de vida. Gaudiremms dels bns espirituals... Hauremd'aspirar a treballar 20 horessetmanals... Aix, cadasc tindr tempsd'educar els fills, tenir cura de la gentgran, pintar... encara que es guanyimenys.- S' ha de posar l'accent en el benestar,la germanor, la solidaritat... enlloc de lahipercompetitivitat que hi ha ara al mn.- Cal arribar a una entesa perqu esdialogui i s'accepti la pluralitat de lespersones.- S'ha de canviar el sistema democrticperqu ara tenim el govern dels rics i els

poderosos...

http://ca.wikipedia.org/wiki/Torroella_de_Montgr%C3%ADhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Torroella_de_Montgr%C3%ADhttp://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/02joan.jpg','Joan%20Surroca',450,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/01elsreis.jpg','Els%20Reis%20d%C2%B4Orient',450,301,1,0);http://ca.wikipedia.org/wiki/Torroella_de_Montgr%C3%ADhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Torroella_de_Montgr%C3%ADhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Torroella_de_Montgr%C3%AD

7/29/2019 26 -febrer- 2009

4/25

4

- Tamb s'ha de canviar el sistemacapitalista, que noms prioritza el fet deproduir ms.- Cal passar d'un consum exagerat... asatisfer els bns relacionals i

convivencials. A banda, cal qestionar larecerca perqu bona part se'n va alsector armamentstic, quan es podriadestinar a altres coses.- La gent s molt ms receptiva perquveu on ens ha dut la disbauxa de lesfinances. I s que la crisi econmicaactual no s normal, sin sistmica:respon a una crisi del sistema capitalista.

I si no passem del capitalisme a unamanera nova de relacionar-nos, lespciehumana desapareixer.

Concentracions i manifestacions contraels atacs d'Israel a Gaza i en petici dela Pau Les concentracions han estatnombroses a les contrades gironines:

sen van produir a Girona; a la plaa de laVila de Torroella de Montgr es vanconcentrar unes 300 persones,musulmans i membres dentitats locals;

aPalafrugell,

elrecorregut

de la

manifestaci an desde la plaa

Nova a la del Sol; a Lloret de Mar es vaconvocar a la plaa de lEsglsia i es vademanar la pau; la de Salt va ser moltsorollosa, hi van participar ms d'unmiler de persones, dentitats locals i lacomunitat islmica, que van demanar la

fi del conflicte i de l'ocupaci dePalestina. Acab, tot i els intents del'organitzaci en contra, amb la cremade banderes d'Israel.

Es mantenen els centres de culte alpolgonL'alcalde de Torroella de Montgr, JoanMargall, va ratificar l'acord unnime delPle de l'Ajuntament de permetre centresde culte al polgon industrial. Hi ha unconsens poltic i social; no hi ha res msa dir. Hi coincid tamb el primer tinentalcalde, Josep Maria Ruf. SOS Racisme,lamenta l'acci empresarial, les 1.500firmes presentades contra la construccid'una mesquita, i la titlla de racista.

Fons Estatal d'Inversi Local: Inversionsa Torroella de Montgr L'Ajuntamentdestinar la meitat del total de1.933.000 euros dels Fons Estatal

dInversi Local a la urbanitzaci delentorn del local polivalent, amb unimport de 486.000 i a la millora de ladel tanatori, per import de 400.000 .Preveu tamb rehabilitar el patrimonicultural amb el pla de millora municipal,el convent dels Agustins, el Cine Petit, lacapella de Sant Antoni, el CinemaMontgr, la Sala i l'antiga biblioteca

municipal. Al nucli de l'Estartit, laremodelaci del Centre de ServeisMunicipals. Hi ha tamb asfaltatge decarrers, als dos nuclis.

Uns tres milions de persones vanpresenciar el jurament d'Obama com anou president dels Estats Units

dAmrica

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/03mani.jpg','Concentraci%C3%B3%20per%20la%20pau%20a%20Gaza',450,338,1,0);

7/29/2019 26 -febrer- 2009

5/25

5

Barack Hussein Obama, presidentnmero 44 dels Estats Units, vapronunciat el seu discurs duna duradade 18 minuts i escaig en una cerimniaseguida per centenars de milions de

persones en tot el mn. Reprodumseguidament alguns fragments."s ben sabut que estem enmig dunacrisi. La nostra naci est en guerracontra una xarxa de violncia i odi degran abast. La nostra economia shadebilitat enormement, a conseqnciade la cobdcia i dirresponsabilitat

dalguns,

per tambper la

nostraincapacitatcollectiva

de prendredecisions difcils i preparar a la naci pera una nova era."

El nostre sistema de salut s car; lesnostres escoles han fallat a massa gent,la forma en qu utilitzem lenergiareforcen els nostres adversaris iamenacen el nostre planeta.Aprofitarem les meravelles de latecnologia per augmentar la qualitat dela sanitat i reduir-ne el cost.Utilitzarem el sol, el vent i la terra per

alimentar els nostres autombils i ferfuncionar les nostres fbriques."Una naci no pot prosperar per molttemps quan afavoreix noms alspoderosos". I als que manegem el dinerpblic sens demanaran comptes."Som una naci de cristians imusulmans, jueus i hinds i tamb de nocreients". Al mn musulm, busquem

un nou cam endavant, basat en lintersmutu i el respecte mutu.Els nostres treballadors no sn menysproductius que quan sinici aquestacrisi. Les nostres ments no sn menys

inventives, els nostres bns i serveis nosn menys necessaris que la setmanapassada, el mes passat o lany passat.Als pobles de las nacions ms pobres,ens comprometem a collaborar ambvosaltres perqu les vostres grangesfloreixin i deixar que flueixin aigesnetes; donar menjar als cossosdesnodrits i alimentar les ments

famolenques.Tot aix podem fer-ho. I tot aix farem

Mor als 72 anys Joan Fausto Mart iCasadellL'esglsia de Torroella de Montgr, laseva vila natal, no va poder acollir en elseu interior el miler de persones que

assistiren al seu funeral.Va morir als 72 anys a l'hospital SagratCor deBarcelona.Prov d'unanissaga quees remuntaal seubesavi, fa

ms de 175anys, i va convertir el negoci familiar enel Grup Fausto, amb empreses alssectors de la construcci i la promoci, laindstria, el turisme, la restauraci i elsserveis.Ha estat vicepresident de la Federaci dela Petita i Mitjana Empresa de Catalunya(FEPIME), membre del comit executiu

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/05joanfausto.jpg','Joan%20Marti%20Casadella',450,335,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/05joanfausto.jpg','Joan%20Marti%20Casadella',450,335,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/05joanfausto.jpg','Joan%20Marti%20Casadella',450,335,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/04obama.jpg','Obama%20jurant%20el%20carrec',450,273,1,0);

7/29/2019 26 -febrer- 2009

6/25

6

de Foment del Treball de Catalunya imembre de la junta directiva de laConfederaci Espanyolad'Organitzacions Empresarials (CEOE), i apartir dinicis del 2005, va presidir la

FOEG.

Larquitectura gtica, conferncia acrrec de Francesc Batlle i LloretLa conferncia es port a terme en elmarc incomparable de lesglsia de SantGens, dins els actes en commemoracidel 400 aniversari de la seva

consagraci.La desenvolup enun doble vessant: elde larquitecturagtica nascuda aFrana al segle XII iutilitzada aCatalunya entre elssegles XIII i XVIII, i les

caracterstiques i lahistria del temple de Sant Gens, queservia com a exemple i model. Alatsobre lantiga esglsia romnica, la sevaconstrucci sinici entre els anys 1306 i1314, i semmarca dintre de lesconstruccions religioses del gtic catal.El seu tret ms caracterstic s la sevanica nau, la tercera entre les ms

amples del Principat. Altres templesgtics catalans que tamb tenen aquestacaracterstica sn els de la Jonquera,Santa gueda i Sant Domnec deGirona... El cor i la Capella Fonda sn delsegle XVI (renaixement) i la faana delsegle XVIII (neoclssica). Lultima data,en el campanar mai acabat, s del 1808.El presbiteri i les lmpades sn de Joan

Pericot i el xiprer, smbol de benvinguda,i el banc en el lateral de lentrada sudconformen un espai remarcable.Lacte acab amb lentrega dun recordal conferenciant i un fort aplaudiment

del nombrs pblic assistent.

Les noves variants i la prdua deterrenys agrcoles Uni de Pagesosdenuncia que tal com estan previstes lesvariants de Torroella de Montgr,Vilamacolum, Llambilles i Bordils esperdran fins a 700 mil metres quadratsde terrenys agrcoles. La nova carreteraa Torroella s la que tindria un impactems gran,tot i lesmodificacions quedemanal'Ajuntament de

Torrella de Montgr. Noms ambaquesta variant es destruiran 370 milmetres quadrats. Demana unreplantejament del projecte, unaproposta ms integrada al territori, queno el trinxi i serveixi per mantenirl'activitat agrria. Una quarantena depagesos van fer una marxa lenta amb 31tractors i un cami entre Gualta i

Torroella per protestar contra elprojecte.LAjuntament de Torroella diu que de lesdues propostes presentades, l'opci pelnord s inassumible, s'acosta massa alnucli urb i faria de barrera entre elpoble i el Ter. Es decanten, doncs, per lavariant sud. Tot i aix, han presentatallegacions per millorar-la. Lalcalde

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/07joanmaragall.jpg','Joan%20Margall',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/07joanmaragall.jpg','Joan%20Margall',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/07joanmaragall.jpg','Joan%20Margall',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/06francesc.jpg','Francesc%20Batlle',300,450,1,0);

7/29/2019 26 -febrer- 2009

7/25

7

Joan Margall va demanar que esconservin els traats existents decarreteres i samplin, si cal, carreteres iel giratori. I es preveguin totes lesmesures per evitar limpacte sobre el

sector agrcola.El propietari duna de les finquesafectades va indicar que acabava depagar el nou sistema de regadiu, invertiten les xarxes antipedregada i quequedar partida per la meitat si es fal'opci sud. Considera que s necessriauna variant, per no pot estar d'acordamb cap dels dos projectes plantejats.

Presentaci del Pla Local dIgualtat2008-2011, de Torroella de MontgrA la sala de Tallers de Can Quintana,totalment plena, la regidora DolorsBassa va presentar El Pla LocaldIgualtat, que cont la poltica degnere que saplicar en el municipi fins

lany 2011. Expos les bases de partida,levolucide la dona

queaconsegu

el seu votfa tan sols78 anys i va

donar la paraula a Cristina Salas, que fu

una amplia exposici del treball efectuat,tant danlisi i diagnosi com de lespropostes que cont, la labor efectuadaper les ms de 40 persones que hi varenintervenir, tant de Torroella com delEstartit, de les associacions, aix comespecialment de Nepolis, empresa deconsultoria especialitzada.Finalitzada lexposici, prengu la

paraula la presidenta de l'Institut Catalde les Dones (ICD), Marta Selva, que vafer un balan d'aquest pla, manifest laseva molt agradable sorpresa per la feinadesenvolupada aqu a Torroella i lajuda

que des de la Generalitat estan disposatsa prestar. Va concloure lacte lalcaldeJoan Margall, que va agrair lassistnciaMarta Selva, aix com la de tots elsassistents.

Inauguraci de lexposici Simone deBeauvoir feminista i escriptora.Tingu lloc a la Biblioteca Municipal PereBlasi l inauguraci de lexposici sobrelautora amb textos de Marta Segarra,cedida per lInstitut Catal de les Donesde la Generalitat de Catalunya. Prengula paraula Anna Almazan que va fer unadocumentada xerrada sobre lescriptorai filsofa (1908-1986), la seva vida enuna poca difcil per la dona, la seva

relaci de parellafundadora ambJean-Paul Sartre elseu companyprincipal al llarg de laseva vida- i ladopcide Sylvie La Bon coma filla per poder-licedir tots els seus

drets i bens. I la sevaobra destacant especialment El segonsexe, verdaderabblia del feminisme,obra en dos volums Els fets i els mites iLexperincia viscuda.

II Jornades cap a la IndependnciaTingueren lloc a Can Quintana aquestes

II Jornades cap a la Independncia,

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/09annaalmazan.jpg','Anna%20Almazan',301,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/08pla.jpg','Pla%20Local%20d%C2%B4Igualtat',450,301,1,0);

7/29/2019 26 -febrer- 2009

8/25

8

organitzades per la Secci Local dERC.La benvinguda an a crrec de JoanRadressa, i el senador Miquel Bofill, amblafirmaci Nosaltres podem perqu laindependncia s possible, va

comenar la presentaci que don pas ales dues conferncies del programa delmat.La primera, sota el ttol dUna naci unaselecci, an a crrec de Xavier Vinyals,president de la Plataforma Pro

Seleccions, iXavierAlbert

Canal,president

de laFederaci

Catalana deRugbi. La segona, Progressant cap a lasobirania, amb Miquel Strubell,professor de la UOC, Elisenda Romeu i

Xavier Altadill, portaveus de laPlataforma pel Dret de Decidir, i EnricCanela, portaveu de 10mil.cat icatedrtic de la UB, que explic elnaixement de 10mil.cat i els seusobjectius.A la tarda, la conferncia La societat civildavant dels reptes del futuran a crrecde Vicent Sanchs, periodista i

vicepresident dmnium, i de RogerBuch Ros, politleg i professor de la URL.Seguidament, en la taula rodona,conduda per Josep Maria Pascual, i ambels ponents, satengueren les preguntesdel nombrs pblic.La cloenda va ser a crrec del consellerde Cultura, Joan Manuel Tresserras, queva fer un discurs en qu destac que el

cam cap al sobiranisme, lluny dimitarels Estats-naci passats de moda que ensenvolten, passa per la construcciseriosa, sense radicalismes extemporanisni pallassades, dun model catal, nic al

mn, basat en la cultura i en laintegraci, no comparable ni ambLitunia, ni amb Esccia, Flandes oQubec

El nou xifrer den Navarro.

Dos mesos

desprs de la seva plantada, des

dEmporion, hem comprovat que ha

arrelat i va creixent per mantenir viu undels emblemes del nostre Montgr.

Llegendes torroellenques

Cpsela, la Fonollera i elQuermany

Diu la histria que segles enrere el Terdesembocava fora ms amunt don hofa ara, ms cap a tramuntana. I diutamb que, encara molts ms seglesenll, on ara sestn la platja a la dreta

de la Gola, el mar arribava bastant ms

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/10jornades.jpg','Jornades%20cap%20a%20l%C2%B4Independ%C3%A8ncia',450,331,1,0);

7/29/2019 26 -febrer- 2009

9/25

9

terra endins. De tot plegat en resultavaun paisatge ben diferent a lactual.El segle passat, els savis investigadors A.Schulter, P. Bosch Gimpera i el nostre Dr.Pericot varen realitzar excavacions a La

Fonollera. Hi varen localitzar un recinteemmurallat amb pedra seca, de gruixrespectable, avui enderrocat, al peu delqual batien antigament les ones del mar,avui allunyat cosa dun quilmetre perefecte dels alluvions del delta del Dar.Segons varen estudiar, hi hagu unapoca histrica en qu el tur de laFonollera era una illa, segurament

fortificada com a lloc estratgic, a la vorade la qual desembocava el riu Dar,aleshores cabals.Aquells savis varen pensar que la ciutatera probablement lantiga Cpsela, ciutatfamosa descrita pels grecs, i coneguda atravs de Ruf Fest Avi, poeta, astrnomi gegraf rom del segle quart de la

nostra era. Satribueixen a Avi diversospoemes, i molt principalment DescriptioOrbis Terrae i Ora Maritima. Aquestadescriu en vers les costes mediterrnies,des del mar Negre i mar dAzov, i un trosde l'oce Atlntic. Avi descriu elsaccidents geogrfics no pas per haver-losvist, sin recollint-los dels llibres msprimitius i rars que va trobar. Per

descriure la costa empordanesa es basaen el periple dun grec marsells de milanys abans. Tot el que diu s de granvalor i, a ms, s la informaci gairebnica que tenim al nostre abast respectea aquells temps tan reculats.Tanmateix, lobra del poeta rom esdistingeix tant per les descripcions, devegades molt detallades, com per

lacompanyament que fa de llegendes isupersticions diverses.Sobre la nostra costa en concret diu:

Traspunten ms enll els aspres

indiketes. Sn eixos gent tena, per lacaa, molt aferrada gent als ritus

ancestrals. Llavors s'ovira b, la cima de

Kelebe, que allarga I'ample dors fins a la

mar salada. Que ac hi hagu un poblat

anomenat Kypsela s ja un rumor noms,

car ni tan sols un rastre d'aquella antiga

vila no guarda I'aspre sal.

Els indiketes eren els ibers del nostreterritori empordans, amb la capitalIndika, a Emprion, i Ullastret. Kelebesignifica copa, una traducci del grecseria el Mont-sa-copa, que s el castellde Begur, situat sobre una roca en formade copa. Quant a Kypsela, o Cypsela,ciutat mtica, continua el misteri i la

llegenda al seu voltant. Una illafortificada, davant de les illes Medes, onavui hi ha el tur de la Fonollera, amb lamuntanya del Quermany de fons (allevant de Pals i al nord de Regencs), onsegons la llegenda vivia un gran drac quevigilava l'entrada d'una cova plena detresors.A gran part del territori catal, quer s

paraula equivalent a roca, com escomprova en tants topnims, Queralt,Quer Foradat, Queralbs... Quermanyvindria a ser, doncs, Roca magna.Una roca magna llegendria prop de lallegendria illa-ciutat de Cpsela.

7/29/2019 26 -febrer- 2009

10/25

10

Jaume Bassa

Montserrat

Tinc per norma, acabades les festesnadalenques, passar uns dies de

recolliment al monestir de Montserrat.Les celles sn utilitzades per personesben diferents: alguns van a preparar-hioposicions, altres a descansar, algunesdelles manifesten la seva religiositat,per altres cerquen lallament sense capvinculaci especial amb el monestir.Montserrat s un exemple de lapluralitat del mn modern i ens preparaper aprendre a ser respectuosos elsunsamb els altres. Duna societatmonoltica, hem passat a una diversitatde cosmovisions tan diversa compersones hi ha. De viure tutelats, estemconvidats a seguir la responsabilitat de lanostra conscincia. El mes de gener slpoca amb menys afluncia de gent a

Montserrat i alguns amics troben estranyque suporti aquesta soledat. A mi, ara,sem faria difcil viure sense aquestsmoments de silenci, de retrobamentamb mi mateix. Necessito omplirdipsits. Anem sempre duna cosa alaltra, sense escoltar-nos i senseaquesta excursi imprescindible dins delmateix sser.

A Montserrat magrada llevar-me a trencdalba i parar-me un moment davant unescenari nic: un mar de nvols boirososde formes canviants als meus peus. Alhoritz, la fora creixent de la llum

rogenca del sol que desperta el nou dia.Aleshores, tinc un pensament pels queveuran la llum per primera vegadadurant la jornada que comena, per lesvides que acabaran abans el sol no espongui; reflexiono sobre els estralls de laguerra, de la fam evitable... No pucoblidar els que viuen en soledat, els queno se senten estimats, els que

prefereixen emmudir abans depronunciar una paraula amable... El solresta indiferent a les meves cabries,per minvita a ser tamb llum en lafoscor. Mentrestant, les campanes

convoquen amb fora i solemnitat (avegades a mi sol), a laudes. Els monjosrepetiran, un dia ms, frmules seculars

recitades o cantades; fragments bblicsque no tindrien gaire sentit per a lapersona moderna si no fos pel treballhermenutic destudiosos queactualitzen el significat de latranscendncia. Quan el cor de monjoscanta el cntic de Daniel, innocentallegoria de les meravelles de la terra,jo, home del segle XXI, mai no deixo

7/29/2019 26 -febrer- 2009

11/25

11

democionar-me. En acabar el dia, avespres, sovint amb ms presncia deperegrins, el cant de la SalveMontserratina interpretada per monjos iescolans i el cant en solitari per aquests

darrers dun motet, sn una cloendaduna jornada rica i densa que ha estatpautada per un rigors horari de treball,de reflexi i de descobertes impossiblesa la ciutat dels clxons, dels mbils, delscorreus electrnics i de la competitivitatabsurda.

Montserrat ha sabut estar al servei delpas. Com la majoria de lesglsiacatalana (i aix no ha estat mai del totagrat), va donar acolliment a mltiplesreivindicacions democrtiques en tempsdel franquisme. Smbol a la vegada decatalanitat, s una crida perenne a serfidels al servei daquest poble, a lanostra llengua i a la nostra cultura.

Joan Surroca i Sens

Ens amaguem?

Ja hem entrat a lhivern: fa dies que lesnits sn molt llargues i que els diescurtegen, i a la tarda de seguida es fa

fosc. Per aquest motiu, les nostrespassejades diries les fem al pic del dia,a les dotze, si pot ser. Per aprofitar el soli resguardar-nos una mica de latramuntana els dies que ens visita, ques molt sovint, solem fer les nostrescaminades al passeig den Vicen Bou.Aquest passeig s molt llarg, arriba finsal parc de Santa Clara, i a aquesta hora

del dia shi est molt b. Amb lafreqncia que hi anem, hem pogutretenir a la memria tot el cam daquestindret. Desprs de passar els blocs depisos, tots nous, ve un rest de cases, una

mica ms grans, boniques, que semblenfetes amb fora qualitat, totes ellesenvoltades dun petit jard. Per quinapena! Totes les han envoltat ambtanques de xiprers o amb altes tanques

de fusta, metlliques, de bruc, o deplstic. De les cases, noms es veuen lesfinestres del pis de dalt i les teulades,

TOT TANCAT. Fa la sensaci que etpasseges en un barri bonic, per amagat.Abans de fer les tanques, els jardins, elshavem pogut veure amb aquell trossetde terra al davant de la casa, totsarreglats amb un tros dempedrat o degespa, plantes de jard, arbres, testosamb boniques flors, bancs, piscina,

cadires... Des de darrere les finestresamb reeixits cortinatges, els seuspropietaris podien contemplar boniquesi espectaculars postes de sol i relaxantsdies de fina pluja. La transparncia de lesreixes oferia un aspecte de ms amplitudal conjunt. All shi notava vida.

7/29/2019 26 -febrer- 2009

12/25

12

Per ms tard shi van plantar xiprers,molt ben cuidats, certament, els qualscada any sn una mica ms alts, i pertant es veuen menys les cases... Senseadonar-nos-en, cada vegada ens anem

tancant una mica ms. Ja no cal parlarnoms de les cases foranes; dins la vilamateix, cada dia shi veuen ms reixes,unes per protegir les portes, i altres, lesfinestres... Hem agafat por que ensentrin a casa, que ens robin, que ensmaltractin... s molt lamentable per sla veritat, no hi veig altra explicaci.

Els que ja tenim una certa edat podemrecordar com, anys enrere, la gent nohavia de tenir tanta protecci, i lesportes de les cases, tant les de la vilacom les de fora, les trobvem obertes, ihi entrvem lliurement, noms havemde demanar per qui hi vivia. Podem serms confiats, no tenem tan males

experincies, i si succea alguna cosa noen tenem notcia tan rpidament comara.

Lamodernitat,el progrs,

lestecnologies

, elbenestar...

ens hanportat un altre mn, una altra manera deviure, segurament molt millor. s molt elque sha aconseguit, gaireb la majoriade gent t de tot, daltres, el necessari,daltres, ni aix... (sempre parlo noms

dels nostres pobles, no em fico en cap

aspecte de la situaci mundial). Peraix t un preu: ms inseguretat, msdesconfiana i, en conseqncia, msprotecci. Saber que altres no en tenenprou ens angoixa, ens entristeix.

Em qestiono si realment ens adonemque cada vegada ens anem tancant ms,i que cada vegada necessitem msprotecci. Per tant de bo que siguinoms tancar-nos a casa, que no sigui,tamb, tancar-nos com a persones. Aixno ha de passar!

M. Pags.

La propietat privada s unrobatori

La Fundaci Llus Espina editamensualment una collecci de quaderns

amb el nom de Cristianisme i Justcia. Elnmero 155, corresponent al julioldenguany, porta un ttol demolidor: Lapropietat privada: s un robatori? Dicque s demolidor perqu, com podeujustament suposar, encara que sigui unapregunta, inicia una argumentaci, queacabar en una resposta afirmativa,contundent, lcida i ben fonamentada.Lautor dels llibrets (el nmero 156 estitula Cap a una visi cristiana de lapropietat) s Demetrio Velasco Criado,catedrtic de Pensament Poltic de laUniversitat de Deusto, membre delConsell de Direcci de Iglesia Viva imembre de Justcia i Pau.Com que em resulta impossible de fer un

resum per transmetre la fora impetuosa

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/tancats1.jpg','La%20casa%20i%20el%20jardi',450,338,1,0);

7/29/2019 26 -febrer- 2009

13/25

13

de lexposici, em limito a copiar-ne lapresentaci i un dels textos annexos,que, per la seva senzillesa i claredat, faimpossible qualsevol rplica. La mevaintenci s, doncs, remoure la

somnolncia i convidar-vos a llegir elsdos llibrets, que trobareu, en versidigital, a www.fespinal.com. Per altrabanda, penso que s el millor i msoport diagnstic de la tan potinejadacrisi actual i lnica medecina que potposar-hi remei.

EI dret a la propietatprivada, tal com sexerceixi es legitima avui dia enles nostres societats, sun escndol que atemptacontra la ra moral icontra la fe cristiana. EI

fet que es pugui ser propietari derecursos illimitats, sense grans traves

legals ni morals, reflecteix la "dialcticacriminal" que regeix el nostre mn, enuns temps en qu una gran part de laseva poblaci no disposa del necessariper a viure. I si aquesta situaci srealment greu, ho s encara ms lalegitimaci ideolgica que se'n fa, quepretn de presentar-la com a normal i,fins i tot, com a raonable.

Com s possible que, al llarg delssegles, s'hagi afirmat sense gairesremordiments que el dret a la propietatprivada s un dret natural i sagrat, alqual se subordinen i del qual depenentots els altres drets humans, per msfonamentals que siguin? Amb aquest

quadern es pretn d'explicitar la

laboriosa construcci ideolgica ques'amaga darrere de la "naturalitzaci" ide la "sacralitzaci" del dret burgs a lapropietat privada.

Lobscenitat i el desastre inhum delmn en qu vivim se'ns revelen com afruits no pas de la fatalitat ni simplementde la culpabilitat de les vctimes, sind'una ideologia desfiguradora de larealitat que serveix per justificar lainjustcia i la rapacitat. La propietat no sun robatori, sin un "existencial hum".Per aquest tret tan hum ha esdevingut

mil vegades un robatori grcies a unaideologia que partia tant de l'absolutesaamb qu s'afirma l'sser hum en lamodernitat i en la seva capacitat dedomini, com dels discursos legitimadorsdel propietarisme. Deslegitimar aquestaideologia s una de les tasques msimportants i ms urgents, amb la vista

posada a trobar nous camins ms tics.Per aquesta tasca no est essent fcil.

Quan les coses sn comunes no hi halluites, sin que tot s pau. Per tan bonpunt alg procura d'apropiar-se-les entraen joc la rivalitat, com si la prpianaturalesa protests perqu, havent-nosajuntat Du, siguem d'on siguem, ens

entossudim a dividir-nos i a separar-nosper la propietat i per les fredes paraulesteu i meu. Llavors arriben els disgustos iles lluites, que no es donen all on lescoses sn de tots i per a tots.S. Joan Crisstom, Homilia XII sobre laprimera carta a Timoteu, 4

Llus Costa Bofill

http://www.fespinal.com/http://www.fespinal.com/

7/29/2019 26 -febrer- 2009

14/25

14

La Uni Europea en el 2009

Durant el primer semestre de 2009 laRepblica Txeca presidir el ConsellEuropeu, en substituci de Frana.Veurem si lesfor de la presidnciafrancesa, reconegut pels eurodiputats,transmet la mateixa sintonia al governtxec. Seria important que aix fos, ja quela Uni Europea necessita dimpulsossignificatius per consolidar lhegemoniapoltica. El darrer semestre no ha sigutprecisament un cam de roses, ja que els

esforos previstos pels objectiusestablerts, com el desenvolupament delTractat de Lisboa o liderar la lluita pelcanvi climtic, shan vist superats perfets que han sobrevingut amb fora, comsn la guerra de Gergia i la crisieconmica. En ambds casos lacci deles institucions europees ha sigutnotable i, per contra, en lapartat del

Tractat de Lisboa, ens hem trobat unNo en el referndum irlands que hacomplicat molt el cam. Sigui com sigui,per, finalment en el darrer ConsellEuropeu sha aconseguit que s posi aprimer pla el rellanament del Tractat deLisboa, previsiblement per al 2010, ambel comproms dIrlanda de celebrar unsegon referndum, prvies concessionsal seu favor. Tamb un fort impuls, amb200.000 M per lluitar contra la crisieconmica, i per acabar el comproms deser lders en la lluita contra el canviclimtic. Tots aquests reptes, moltimportants per a la Uni Europea, elshaur de gestionar el govern txec, queostenta la presidncia del Consell

Europeu per al primer trimestre de 2009.

Esperem que, amb la pressi del estatseuropeus i de les institucionscomunitries, laposta del govern txecsigui en clau europea i aix poder complirels objectius que ara shan plantejat sota

presidncia francesa i els que shacomproms desenvolupar la presidnciatxeca, que es basa en les 3E: economia,energia i Europa. Aix, la presidnciatxeca proposa dinamitzar leconomia,prioritzant la competitivitat i larecuperaci de la confiana delsconsumidors i de les petites i mitjanesempreses, la gesti raonable i efica de

la crisi financera, entre daltres accions.Pel que fa a lenergia, Txquia volretrobar lequilibri entre la protecci delmedi ambient i el manteniment de lacompetitivitat i la seguretat energticaper a Europa.

I, referent a Europa en el mn, potenciar

la lnia euroatlntica que representa labase de la cooperaci econmica i de laseguretat, a ms de consolidarlampliaci de la UE i gestionar elsprocessos dintegraci futura dels estatsdels Balcans. A ms del conflictes quesorgeixin, com s el cas de la invasi deGaza per part dIsrael. En qualsevol cas,conv que el govern txec aparqui el seu

7/29/2019 26 -febrer- 2009

15/25

15

euroescepticisme i dirigeixi la UE ambvoluntat europeista, ja que el mn nosatura i la necessitat duna Europa fortai cohesionada polticament s importanttamb per als ciutadans europeus.

Biblioteca

Xavier Ferrer

Biblioteca

La trilogia de Claus i Lucas

Agota Kristof

Una novella que sha convertit en unclssic de la literatura en francs.

Una guerra i una postguerra on laviolncia i el poder sn impecables s elque emmarca aquesta novella, on els

protagonistes tenen una vida faltada detendresa i companyia. A canvi nomstrobaran crueltat, solitud i supervivncia.Lestil que sempra, sobretot a la primerapart s el ms interessant de la novella isadequa totalment al tema: un estildescarnat, sense parafernlies, on tot ssimple i cru al mateix temps. Lautora s

hongaresa, per escriu en francs, aixlha caracteritzat a lhora descriure.Agota Kristof va patir la guerra dHongriaentre la dictadura i el comunisme i laseva fugida a Sussa la va marcar a ella i atota la seva obra.

Tres parts conformen la novella. Laprimera, El gran quadern, mostra com

dos nens germans bessons, en Claus i enLucas, per sobreviure a les durescondicions de vida sentrenen per fer-seinvulnerables i a sobreviure a costa del

que sigui. En mans

duna via que elsesclavitza, els

bessonsaparentment notindran pietat nisentiments. Laseparaci delsgermans i tota unaaltra histria de

desesperanaprotagonitza La prova. En aquestasegona part veurem com es comena aqestionar la veracitat de la histriaviscuda fins al moment, per no ser finsa La Tercera mentida que acabaremposant en dubte la resta de la novella,deixant-nos davant dun final obert amb

vries hiptesis. Una histria que ens fareflexionar sobre lsser hum i els seussentiments, molt recomanable.

Ja tenim el programa del club de lecturadels mesos que vnen:

24 Febrer: Viatge dhivern. Jaume Cabr.31 de Mar: Bruixa de dol. Maria Merc

Maral28 dAbril: Lhome Manuscrit. ManuelBaixuli26 de Maig. El bosc de les guineus. ArtoPaasilinna.30 de Juny. Somni duna nit destiu.William Shakespeare.

Cristina Ruf

7/29/2019 26 -febrer- 2009

16/25

16

El passeig de lEsglsia, unespai oblidat

Un dels espais urbans del nucli histric

de la vila de Torroella ms oblidats s elpasseig de lEsglsia, una zona maiedificada que va quedar com una menade plaa davant del castell, al costat delantiga esglsia, dins del nucliemmurallat del que fou La Cellera, elsector ms antic de la poblaci. Elcreixement de la vila cap al sud, feta deforma pensada i planificada dins la

segona meitat del segle XIII, sense teniren compte lorientaci E-O de lesglsia,deixaria en un terme secundari la plaade davant de la faana principal deltemple gtic (plaa de lAbad Oliva) idonaria ms preponderncia a aquestespai que esdevindria el passeig delEsglsia. Aquest sempre ha estat laccsprincipal a lesglsia i, fins i tot, aquestfet va convertir en entrada principal unaccs secundari, la porta lateral delesglsia que dna a aquest passeig.

El passeig de lEsglsia per la part nordlimita amb la magnfica faana lateral

sud de la petita catedral, que mostra

tota la majestuositat dels finestrals. Perla banda oest queda delimitat per lafaana exterior principal del Palau LoMirador, adequadament restaurada dinsde la primera meitat del segle passat per

larquitecte Mas, que va saberharmonitzar les lnies medievals deledifici amb unes originals icaracterstiques lnies modernistes. Perla banda est ho est per uns edificis(magatzems) descs valor arquitectnicpropietat de la famlia de Robert-Carlesque per herncia hauria de passar alsgermans de Robert i Ferrer-Cajigal, per

desconeixem en aquests moments elresultat dels traspassos de propietat. Perla part sud el passeig acaba amb un espaique podria ser molt acollidor, al voltantde la font i just al peu de la capella de laMare de Du dels ngels, capellaadossada a la paret que encercla elrecinte dels jardins del palau.

Realment el conjunt forma un espai urbde gran inters histric i arquitectnic. Siafegim la visual que des de la part debaix del passeig es t amb la muntanyadel Montgr coronada pel castell al fons,no ens ha destranyar lexclamaci dunbon amic mallorqu que a larribar alpasseig de lEsglsia, en una visita guiada

que els feia a ell i la seva dona pel nucliantic de Torroella, digu convenut:Fantstic, es nota que aquesta s unavila amb solera.

Totes aquestes virtuts histriques ipaisatgstiques del recinte del passeig delEsglsia no han anat acompanyadesduna adequada rehabilitaci que les

7/29/2019 26 -febrer- 2009

17/25

17

potencis; han millorat aix el seuaprofitament urb i lhan fet socialmentms til.A finals dels anys cinquanta es va fer unalleugera reforma que consistia en la

plantaci duns quants pltans i duesfilades darbustos que divideixen encaraavui un espai ampli en tres espaisallargats, dos de trnsit rodat i un decentral de passeig. Els pltans amb elsanys han crescut molt i alguns dellstapen la visi de la magnfica perspectivaque des de la part de baix del passeig espodria veure. Les jardineres on estan

plantats els arbustos i els arbres no hanestat mai acabades i actualment estroben en un estat deplorable. Lapavimentaci, tant dels espais decirculaci viria com lespai central, estfeta amb asfalt, sistema gens adequatper a un espai que t reminiscnciesmedievals i hauria de tenir una vocaci

clarament urbana de nucli histric, ambla utilitzaci de material adequat que, enaquest cas, no pot ser altre que lapedra.

Si ens fixem en la fotografia dels anysvint, totes aquestes virtutspaisatgstiques queden ben remarcades:

faana esglsia, faana palau, muntanya

i castell i font pblica. Els arbres notapen i lespai s una mplia superfciesense barreres separadores.

Lany 2000 lAjuntament va fer un

encrrec als arquitectes de la Bisbal,assentats a Girona, Joan Escrib i M.Dolors Nadal, per tal que fessin unaproposta en la qual es recollissinaquestes idees i servissin per redactar unprojecte que en el moment adequatpogus ser subvencionat pelsorganismes oficials competents i espogus fer una rehabilitaci adequadadel passeig de lEsglsia.Aquest projecte elimina els arbustos iaconsegueix un espai nic de granamplada, mant la filera darbres de lapart dreta (direcci N) i mant un o dosarbres de la part esquerra davant la font.Mant planera la part final del terra alvoltant de la font i crea un espai de

reps adequat, per la qual cosa dissenyaquatre escalons a la part central querealcen el comenament del passeig.Tant al costat dret com al costatesquerre es mant el pendent actual,que permet la circulaci de vehiclessimplement per als serveis eclesistics odaccs als edificis laterals (palau imagatzems). Tot el terra est dissenyat

amb pedra picada. El projecte escomplementa amb una lluminria i unmobiliari urb (bancs i papereres)adequat.Aquest projecte es va redactar ara fanou anys i resta oblidat en algun armaridels serveis tcnics durbanisme. No sun projecte dalt cost. En el decursdaquest temps tal vegada han aparegut

7/29/2019 26 -febrer- 2009

18/25

18

possibilitats dobtenir subvencions per aobres de rehabilitaci sense que ningmai no hi hagi pensat.

Portem quasi sis anys sense que shagi

fet cap obra de rehabilitaci de carrers oplaces al nucli antic, ara per fi semblaque es continuaran, ja que hancomenat les obres de rehabilitaci delcarrer dUll. Tenim lexperincia delsbons resultats, tant socials comcomercials, de les obres de rehabilitacide carrers i places, fetes entre lany 2000i el 2003; per aix pensem que la represadobres de rehabilitaci del nucli histricde la vila s una bona notcia.Mentrestant el passeig de lEsglsiaqueda com un espai oblidat sense queaconsegueixi la funci patrimonial,histrica i social que li correspondria.

Jordi Bellapart

Reflexions

Ens calen utopies

Fins fa tres-cents anys, la gent creia i seli feia creure- que el poder delsgovernants venia de Du. Aix, els ms

forts, el rei el primer, detentaven elpoder, i el poble ho suportava i callava.Aquesta manera de fer va acabar a causadels filsofs racionalistes, que ho varendiscutir, i la Revoluci Francesa, que vadur el rei Llus XVI a la guillotina. A partirdaquell moment, sota els principis dellibertat, igualtat i fraternitat, es va

establir que el poder procedia dels

ciutadans, la democrcia.

Els nous principis suposaven unaconcepci ideal de les persones i delsgrups socials, com si tothom desitgs la

igualtat i la justcia, i en ells varen posarels seus fonaments diverses ideologies,disposades a aconseguir utopies: uns ladesaparici de lautoritat, daltres laigualtat radical, uns altres la naciperfecta,... anarquisme, comunisme,racisme,... I per imposar aquestesideologies, que havien de dur la felicitata tots els homes i dones, o als homes i

dones duna naci predestinada, esvaren prendre decisions desptiques,que duien a matar o a morir per unaidea.

Per noera veritatque els

homes idones decarn iossos, isobretotels poderosos, consideressin iguals endignitat tots els homes i dones. Ens hohavem volgut creure. El comunisme, perexemple (tots, den que neixen, han

de tenir les mateixes oportunitats, ningno ha de fer-se seus els bens deproducci, etc) pos Rssia en mans delssoviets, que van donar el poder absolut aun Stalin sanguinari. Semblantment,ideologies basades en la naci, la raa,lestat, varen portar el feixisme, elnacionalsocialisme, elnacionalcatolicisme, Mussolini, Hitler,

7/29/2019 26 -febrer- 2009

19/25

19

Franco, genocidis, deportacions,persecucions,... anihilaci brutal de lademocrcia.

Acabat lhorror va venir la reacci: era la

fi de les ideologies, perqu de sobte esdescobria que tot el mal havia vingutdhaver-les basat en fonaments falsos.Els nous filsofs, els postmoderns, varendecretar doncs la fi de les ideologies,perqu aquestes shavien basat enprincipis irreals, i havien portat horror iguerra: aix doncs fora ideologies, forautopies.

El diagnstic dels postmoderns era cert,ni tots som iguals ni ho arribarem a sermai, per el remei que hi volien donarera lamentable. Perqu no podem viuresense ideals. Els homes no persegueixenlo millor per a tots, per hem deconstruir el futur com si ho perseguissin.Projecte a projecte, pas a pas, amb

ensopegades i possibles reculades.Perqu el que avui s utopia dem potser real.

Fa 500 anys Thomas Moro, escriptor ihumanista angls, va escriure Utopia, ladescripci dun mn ideal imaginat. Enun temps i un lloc on cada mat dotzenesde pobres vivien del que captaven, i

emmalaltien i morien per falta derecursos, ell escrivia que a Utopia,...

...cuidenels seus

malalts en

hospitals

pblics, que

nhi ha

quatre a cada ciutat, no gaire lluny de les

muralles, tan grans i ben condicionats

que semblen petites ciutats, i aix els

malalts, ni que siguin molts, mai no

tenen penries ni privacions. Aix permet

tamb allar-los i evitar contagis. Aquestscentres tenen de tot per als malalts; les

cures es fan amb prestesa i amb delicada

atenci; els metges ms acreditats sn

sempre al seu costat, i com que no shi va

per fora, cap malalt no hi ha qui no

sestimi ms ser ats a lhospital que a

casa seva.

Ja veieu, all que fa 500 anys erenutopies ara sn els hospitals, per atothom, de la Vall dHebron, de Bellvitge,can Ruti, Trueta,...Recomano llegir a avui.cat lentrevistaa Arcadi Oliveres, professor deconomiade la UAB i president de Justcia i Pau,del dissabte 10 de gener del 2009. Acaba

aix:

Hi haur mai justcia i pau?

Com a organitzaci, per desgrcia,

haurem de seguir treballant molts anys:

la veritable pau i justcia trigaran molts

anys a arribar. Per arribaran. Jo potser

no ho veur, per vost s.

Jaume Bassa

LA CUINA DE LA CATRINA

ESCUDELLA I CARN DOLLA

Ingredients:

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num26/reflexions.jpg','Utopia',450,349,1,0);

7/29/2019 26 -febrer- 2009

20/25

20

1 trosset de xai1. Per al caldo:

Ossos de vedella i porc 1 os de pernil o una boleta de

sag Pollastre Vedella Peu de porc Cansalada viada salada 1 patata entera 2 cebes enteres 3 pastanagues enteres

Cigrons cuits2. Per a la carn dolla:

2 o 3 fulles de col Botifarra negra a talls Patates

Carn picada de vedella i porc3. Per a la pilota:

Cansalada fresca viada picada All i julivert 1 ou (sense batre) 1 tall de pa remullat amb llet Farina per a modelar la pilota

Pasta (galets, pistons, llacets,arrs i fideus... ), segons el gustde cadasc.

4. Per espesseir lescudella:

Tamb queda molt bona afegir-hi unes petites mandonguilles.

Preparaci:

En una olla bullirem tots els ingredientsdel punt 1 fins que estigui tot cuit.Llavors retirarem els ossos. La patata

entera junt amb les cebes i lespastanagues, amb una mica de caldo, hotriturarem i ho reservarem.

Separarem la carn del caldo i la deixaremen una cassola, i la cobrirem amb unapart del caldo.

A la resta del caldo, hi afegirem lapatata, les cebes i les pastanagues quehem triturat i tamb els ingredients delpunt 2.

Farem la pilota tot barrejant elsingredients del punt 3 i lafegirem alcaldo perqu cogui tot junt.

Un cop la pilota estigui cuita, hoafegirem tot a la carn que tenimreservada.

Amb aquest caldo, courem la pasta.

Nota: si volem posar-hi galets gegants,que sn molt adients per Nadal, els

podem farcir amb la mateixa pasta de lapilota o amb la botifarra negra calenta.El procediment s el segent: primer,deixarem coure una mica els galets;llavors els farcirem amb lajuda dunamnega pastissera i finalment elsacabarem de coure.

POLLASTRE ROSTIT

7/29/2019 26 -febrer- 2009

21/25

21

PollastreIngredients:

Cebes Sal Pebre Brandi Oli Aigua Mantega de porc

Preparaci:

Es talla el pollastre a talls i se sofregeixfins que quedi molt daurat. Llavors shiafegeixen les cebes (o b enteres o bshi fa una creu). Quan les cebes estiguinuna mica daurades, shi tira el brandi.Quan shagi evaporat, shi tira aigua dexic en xic fins que sigui cuit.

Sha de procurar que no quedi ni unagota daigua.

Tamb es pot coure junt amb algunesbotifarres de sal i pebre.

A l'aguait del nostrepatrimoni

Aquesta primavera, quan les fullesverdes omplin els brancatges, qui llegiraquestes indicacions?

Crida a la collaboraciRacons que cal millorar. Feu-nos arribarles vostres fotografies!

Els joves escriuen

Marina Subirats parla dels nousmodels masculins i femenins Lasociloga reclama un canvidesquemes

El dia 22 de novembre lassociaci dedones Xibeques del Cau va convidar lasociloga Marina Subirats a lauditori deCasa Pastors per parlar sobre els nousmodels masculins i femenins. Subirats varemarcar que no sha de confondreigualtat amb uniformitat. Per arribar alequiparaci entre ambds sexes lesdones no shan dassemblar cada vegadams als homes.

La conferncia la va presentar una de lesmembres de les Xibeques del Cau,Gemma De Luna. A ms, lacte vacomptar amb la intervenci de JoanMargall, alcalde de la vila, que vaintroduir el tema i va explicar, des dun

7/29/2019 26 -febrer- 2009

22/25

22

punt de vista mascul, com haurien deser els nous homes.

Segons Subirats, els homes pateixenuna crisi del patriarcat. Durant la

histria de la humanitat i fins fa unstrenta o quaranta anys, la vida delsssers humans estava estructurada alvoltant del gnere mascul.

La sociloga atribueix el domini delhome a la dificultat de sobreviuredurant els primers anys de lahumanitat. Explica que durant lespoques descassetat lespcie humananecessitava alg disposat a morir i amatar. Daqu en va sorgir un acordimplcit anomenat pacte antic. Lhomearriscava la seva vida a canvi deconvertir-se en el gnere dominant.

La nostra

societat actual,per, no sdescassesa. Lesdones hanassolit el controlde la natalitat, la

mortalitatinfantil hadisminut i ha

augmentatlesperana de

vida. No obstant aix, la sociloga opinaque actuem segons uns esquemesantics i que per canviar-los cal un granesfor de conscincia.

Subirats afirma que la masculinitat

tradicional s negativa per als dos

gneres. No noms moren dones,vctimes de la violncia domstica, sinque tamb hi ha homes que perden lavida. Les actituds de risc que prenenalguns joves fa que per cada quatre

homes morts entre 15 i 30 anys hi haginoms una dona. Lantiga masculinitatfomenta la idea de risc i competici, tot ique a dia davui sigui socialment intil,explica.

La sociloga recorda que desprs queles dones hagin entrat al mn mascul,cal que els homes assumeixin valors detradici femenina com lempatia o lesemocions. Lobjectiu, per, no s assoliruna uniformitat, sin que la societat noprescrigui el teu paper segons elgnere.

Aina Amat i Blai

Cinema i Espectacles

AUSTRALIA, una pellcula GRAN

Els grans mestres del cinema clssic deHollywood que en algun moment van serels directors dalgun daquells films ararecordats com a pellcules grans

sabien molt b quins eren els elementsindispensables per fer un daquestsproductes amb xit. Victor Fleming hosabia molt b quan va fer All que elvent sendugu, Cecil B de Mille tambho sabia quan va fer Els 10Manaments, Lespectacle ms gran delmn i molts altres. Ho sabia molt b

William Wyler quan va dirigir Ben-Hur

7/29/2019 26 -febrer- 2009

23/25

23

o The big Country. Tamb ho sabiaJohn Ford amb la extraordinriaCentaures del deserto Howard Hawksamb Rio Rojo, o fins i tot David Lean,quan va rodar Lawrence de Arabia o

Doctor Zivago i ms recentmentSidney Pollack amb la seva magnficaMemries dAfrica.

El cinemaactual

semblavaque shaviaoblidat decom shavia

daconseguir una pellcula gran talcom la concebien aquests grans clssics,tot i que fou lany 1998 quan es vaproduir Titnic, que es va convertir enla gran de les grans, al batre tots elsrcords de taquilla de la histria delcinema. Fora daquest extraordinari film,les productores de Hollywood, potser

intentant satisfer els gustos del sector depblic majoritari a les actualsmultisales ubicades normalment a lesgrans zones comercials, dediquen lesseves milionries inversions al cinemafantstic o de cincia ficci on el grancost de la seva inversi es dedica aintentar superar el cada vegada ms altllist dels efectes digitals (Spiderman,

El cavaller fosc la trilogia de El Senyordels anells, etc.).

Sens dubte que Austrlia no es All queel vent sendugu, ni t el segell dungran mestre com John Ford, ni sLawrence dArbia, ni tampocMemries dAfrica, per en moltsaspectes, amb el toc personal del seu

director Baz Lurhmann ens hi pot ferpensar. Perqu Lurhmann s uninnovador, dues obres caracterstiquesdell: Romeo i Julietta i sobre tot elgran musical Moulin Rouge ens ho

demostren i amb aquest toc innovadorcaracterstic, ha agafat els ingredientsque els clssics utilitzaven per les sevesobres i les ha aplicat a Australia.Austrlia s un film pic, amb unaromntica histria damor entre dospersonatges contraposats, com no podiaser daltre manera: ella una sensible ibellssima dona en un mn advers, ell un

musculs i rude vaquer tret de la msgran epopeia de lOest americ, (RioRojo). Hugh Jackman i Nicole Kidmanpodrien ser perfectament Clark Gable iVivien Leigh o John Wayne i MaurenOhara o fins i tot Robert Redford i MerylStreep. Rudesa i sensibilitat, un tpic perles gran histries damor. I s que

Australa, almenys en la seva primerameitat t molt de western. Els granspaisatges daquest grandis continentsubstitueixen els desrtics paratges dems all del Mississip per la duresa,grandiositat i bellesa del territori, s lamateixa.

En definitiva no crec que Australia passi

a la histria del cinema a laladadaquests grans clssics, per no deixade ser, desprs de ms de mig segle, unhomenatge a aquest cinema i s dagrairque amb la faceta visual del seu directorBaz Lurhmann, aquest hagi fet, en plesegle XXI, una pellcula gran,

Jordi Bellapart

7/29/2019 26 -febrer- 2009

24/25

24

7/29/2019 26 -febrer- 2009

25/25

25

Fet i fumut...!