Cultura

FebrerLlibertariPÀGINA 10El Febrer Llibertari fa tres anys ques’organitza des de diferents sensibili-tats i col·lectius llibertaris. Dins el pro-grama hi podem trobar xerrades, pas-sis de vídeo, exposicions, etc. A més,en aquesta edició es presentarà la Xar-xa d’Intercanvi de Sants amb un mer-cat on s’hi podran bescanviar tot tipusd’objectes i coneixements.

Arreu

El cas d’enDavid deVilafrancaPÀGINA 11David Sànchez va ser detingut la mati-nada de dia 6 de gener pels Mossosd’Esquadra. Sobre ell requeia una or-dre de crida i cerca firmada el maigpassat arran d’una sentència per la ma-nifestació del 12 d’octubre del 1998,una ordre que ell desconeixia. Aquestfet ha generat mobilitzacions de suporti solidaritat amb el vilafranquí, ques’enfronta a un any i mig de presó.

núm.126periòdic de comunicació popular

Vista d’un carrer del turó de la Font de la Guatlla. FONTDELAGUATLLA.BLOGSPOT.COM

Dos anys després de l’entrada en vigorde la Llei de la dependència, pràctica-ment totes les forces polítiques, sindicalsi socials coincideixen a qualificar el seudesenvolupament com un fracàs.

Les crítiques a la nova normativas’han anat multiplicant amb el pas deltemps. Les fonts de polèmica principalshan estat la manca de pressupostos que

en retarden l’aplicació, unes ajudes pocclares que en molts casos no aportencap benefici respecte a les antigues pres-tacions de la Seguretat Social i les ajudesmunicipals, el manteniment d’un modelque fa recaure el pes de la responsabili-tat en les famílies, sobretot en les dones,i l’augment de la precarietat laboral alsector. Al districte de Sants-Montjuïc,

les poques i opaques dades de l’Ajunta-ment i la Generalitat deixen entreveureque més de 2.000 persones depen-dents que han demanat aquests ajutsencara esperen les prestacions de lanova llei, i molts dels afectats denun-cien que, quan finalment se’ls aplica lanova llei, els ajuts en molts casos sónridículs.

LA BURXA ha entrevistat una veïna queha estat valorada amb una disminuciódel 99% (vegeu la pàgina 12). Amb pa-raules senzilles, la Júlia Monfort ens haexplicat que no només no rep cap aju-da per la nova llei, sinó que no té notí-cies de cap altre veí que en sigui bene-ficiari, i com en són de minses quan fi-nalment arriben. PÀGINA 3

Sants i barris veïns 5.000 exemplars distribució gratuïta mensualfebrer 2009

Font de laGuatlla:

unareformasense fi

El Pla general metropolità del 1976qualificava la zona coneguda com elturó de la Font de la Guatlla com azona verda per fer un nou accés aMontjuïc. Els habitant de la zona ha-vien de ser expropiats i reallotjats albarri però el procés, que es va iniciarl’any 1999, s’ha anat complicant i en-cara no ha acabat, de manera que haprovocat la degradació de la zona iha generat nombrosos conflictes en-tre el veïnat. A més, 24 habitatges deprotecció oficial construïts fa més dedos anys i mig resten encara buits.Pàgina 5

Milers de persones dependents no reben els ajutsde la nova llei a Sants

Temporada de calçotsPÀGINA 7Ja podem degustar aquest grill de ceba tan popular en les nostresterres i que és conegut per la seva peculiar forma de menjar. Uspresentem una salsa perquè el pugueu sucar i llepar-vos els dits.

ESPECIAL PENES MULTAL’Assemblea de Barri de Sants ens

presenta aquest especial destinat aexplicar què són les penes multa, unmitjà de repressió judicial que cada

cop afecta més gent. PÀGINES CENTRALS

Hardcore autoconsumiblePÀGINA 6 El quartet de hardcore mallorquí Musnok ens presenta el seu primerdisc, resultat dels dos darrers anys actuant arreu de Mallorca i elPrincipat.

Júlia MonfortFa més d’un any que va sol·lici-tar la prestació de la Llei de dependència. Pàgina 12

Salt de plensAstoramentcinèfil o El cant dels ocells

Quel Ness

Realment, i sóc conscient que comen-çar un article amb un adverbi no és demanual, estic astorat. Sóc de la menade gent, ingenus per naturalesa, quede bell antuvi ens creiem gairebé tot elque provingui d’altra gent més entesa.Si un fuster amb diu que la fusta defaig és més resistent que la de boix(m’ho invento) m’ho creuré sense

Editorials

Febrer de 200902

Milers de santsencs i sant-senques pateixen situa-cions de dependència permúltiples causes, com ara

malalties, accidents o el simple pasdel temps. Aquesta part del veïnat havist com durant dècades se l’ha margi-nat i se l’ha amagat darrere de barre-res arquitectòniques. A més, ha patitles polítiques que fan recaure tot elpes de la seva situació en les seves fa-mílies, sobretot en les dones, a causad’uns serveis clarament insuficients iunes prestacions ridícules. Moltesd’aquestes persones segurament vanposar part de les seves esperances enla nova Llei de la dependència que elGovern espanyol es va encarregar depublicitar com un nou pilar dels dretssocials. Però un cop més, passades lesgrans declaracions, només queda larealitat: la nova llei pràcticament no

augmenta cap dret i la immensa majo-ria de les persones dependents nohan vist créixer les seves prestacions.Estem davant d’una normativa sensecontingut pressupostari que ha con-solidat una situació d’exclusió social ide manca de sensibilitat de les admi-nistracions vers aquest col·lectiu.L’ampul·losa Llei de la dependènciade Rodríguez Zapatero, un cop més,només ha estat un engany, però la re-alitat de molts dels nostres veïns con-tinua sent insostenible.

Només en aquesta BURXA esparla de tres reformes urba-nístiques que impliquen ex-propiacions: el turó de la

Font de la Guatlla, els entorns de l’es-tació de Sants i Can Batlló. Deixant debanda que la finalitat de la reforma pu-gui ser positiva o no, aquests casos ensmostren uns elements comuns moltclars: en aquests processos, l’Ajunta-ment no té en compte les necessitatsde les persones expropiades, no vetllaperquè no surtin perjudicades del pro-cés i juga amb el seu futur i les sevesexpectatives. Tot plegat ho fa intentantestalviar-se el màxim de diners a l’horade pagar indemnitzacions, regatejant iamagant infotmació. Sembla que alConsistori li interessa més fer el joc ales empreses constructores que espe-culen amb el terrenys que no pas mi-rar pel bé de la comunitat.

La pèssima aplicacióde la llei de

dependència demostraque va ser més un

muntatge electoralistaque un intent de

consolidar la quartapota de l’Estat de

benestar.

Una llei vergonyosa

Opinions

Les expropiacions queimpliquen algunes

reformes urbanístiquessovint són un procés

dolorós per als qui lespateixen, sobretot

davant de l’actitud d’unAjuntament que els gira

l’esquena.

El suplicidels

expropiats

Cartes

Abús d’autoritat

Cantaires de l’Orfeó deSants

L’Orfeó de Sants va fer el seu concertde Nadal fora de Sants i va veure im-pedida l’actuació −la del Cor queporta el seu nom−, per decisió delmal anomenat director artístic la nitabans. Com a resposta, vam distri-buir uns fulls al concert informant del’abús d’autoritat comès, al qual elConsell Directiu ha respost distribuintuna circular en què s’acusa els cantai-res de l’Orfeó de Sants d’haver renun-ciat a aquell concert. A més, aquest di-rector artístic de l’Orfeó ha prohibittaxativament a la Federació Catalanad’Entitats Corals que inclogui un con-cert de l’Orfeó de Sants ja previst alsDivendres Corals del Barcelonès.

El Consell Directiu de l’Orfeó ja haconvocat una assemblea extraordinàriaper al 7 de febrer, on s’espera que s’a-clareixin les línies programàtiques del’associació i que se sotmeti a votació elprojecte imposat pel president i pel di-rector artístic, així com el projecte al-ternatiu proposat pels cantaires del’Orfeó. Amb aquesta finalitat, animemtots els socis de l’entitat a participar ac-tivament en l’assemblea i a escollir elprojecte que considerin més transpa-rent, participatiu i ambiciós, i a tots elscantaires a cantar sota el nom de l’Or-feó de Sants, l’únic que pot existir se-gons els estatuts de la nostra entitat.

És important que es consensuïn unprograma i una direcció igualitàriesper a tots els cantaires, perquè «els or-feons» sorgits del nou programa im-posat pel Consell Directiu sense el vis-tiplau de l’assemblea i sense l’empardels estatus de l’entitat han creat dis-criminacions notables, sobretot pelque fa a l’acompanyament instrumen-tal en la interpretació de música coral.

Refugiantiaeri

Agus Giralt

Recentment, el Museu d’Història dela Ciutat ha emès un informe negatiusobre el manteniment del refugi antiaeri trobat durant les obres d’unaparcament a la plaça Navas, al PobleSec. Però deixant de banda el debatsobre si el manteniment és factible ono, el que es torna a constatar és lamanca de voluntat política per a la conservació del patrimoni del Districte.

Com a historiador que ha estudiatel tema dels refugis a Sants, em sobtala poca informació que té el Districtesobre aquest aspecte del nostre pas-sat (tot just un informe de dos fulls) iel desconeixement general per partdels polítics. Convergència, en conèi-

xer la descoberta del refugi de la pla-ça Navas, es va afanyar a demanar-nela catalogació. Tots plegats van de-

mostrar llegir molt poc, ja que, pelque es veu, ni tan sols coneixen els lli-bres publicats sobre el tema, algunsdels quals, editats pel Districte.

No cal buscar els refugis perquè estroben perfectament catalogats perl’Ajuntament barceloní de l’època,que va registrar els 1.500 refugis edi-ficats a la ciutat (més de 150, a Sants).

El que cal saber és el seu estat i recopilar tota la informació que se’npugui obtenir, ara que encara es po-den trobar restes arqueològiques itestimonis orals. Els refugis es trobenamenaçats per les constructores, queper evitar que s’allarguin les obres callen les troballes, i enderroquen elsrefugis o els omplen de formigó, comva succeir al carrer Bonaventura Pollés.

Envia’ns el teu escrit a laburxa@barrisants.org

o a Can Vies (Jocs Florals, 42. BCN 08014).

dubtar. Si un biòleg o biòloga (de fus-tera no en conec cap, però segura-ment que n’hi ha) em diu que l’enve-lliment cel·lular és culpa de l’oxidaciódels aminoàcids (m’ho invento), m’hocreuré encara més. Quan un acadèmicde la llengua dels altres i Premi Nacio-nal de les lletres espanyoles com és enPere Gimferrer va dir que la novel·la Elsexe dels àngels de Terenci Moix –edi-tada per Planeta– era de les millorsnovel·les que s’han fet mai al país,m’ho vaig creure.

No la vaig acabar. Desconec la relació d’en Gimferer

amb els Lara –tot i que me la puc ima-ginar–, per tant, callo. Però, com jo, hidevia haver uns quants milers de ba-baus que ens ho vam empassar i vamcomprar el llibre. De fet, jo havia llegit

No me digas que fue un sueño, premiPlaneta 1986, del mateix Terenci im’havia agradat força.

I vet aquí que no escarmento: l’ho-me és l’unic animal que...

Quan algú, que ara no recordo quiera, va llegir el targetó amb el nom dela millor pel·lícula de parla catalana enels premis Gaudí –atorgats per la fla-mant Acadèmia Catalana de Cinemadurant la cerimònia a TV3–, que va serEl cant dels ocells, de l’Albert Serra,m’ho vaig creure.

Vaig anar a veure-la l’endemà, abansque la traguessin perquè no hi va nin-gú. Vaig marxar abans d’hora, tot i quehi va haver un moment que vaig riureforça.

De fet, la cara que va posar en Ven-tura Pons quan va escoltar el veredicteja m’hauria d’haver fet sospitar. Ell es-tava nominat amb el film Forasters,que no he vist. També m’haurien d’ha-ver fet sospitar les declaracions de l’Al-bert Serra –que, dit sigui de passada,té una retirada a l’Adolf Hitler i ésmembre fundador de la flamant Aca-dèmia–, quan gairebé va insultar el pú-blic català per no haver anat a veure elfilm, tot dient que a l’estranger estàtriomfant d’allò més i que és una granpel·lícula. Però no, vaig caure-hi un al-tre cop de quatre grapes. I és que...

«Que s’oblidin unamica de l’essènciaamagada de l’art»

No ho sé, jo no hi entenc ni unaquarta part que els membres del jurat,de cinema. No obstant això, gosariasuggerir, amb l’immens respecte quemalgrat tot tinc sempre per als ente-sos, que el proper any s’oblidin unamica de l’essència amagada de l’art–en aquest cas, molt amagada–, i es fi-xin també en aspectes com ara la il·lu-minació, la direcció d’actors, el guió,els diàlegs, el ritme, el vestuari, elmuntatge, el so, la música, el grafisme,els actors, la planificació, els movi-ments de càmera, els enquadraments,les localitzacions, la qualitat de la imat-ge... Elements importants a l’hora defer que una pel·lícula sigui una bonapel·lícula.

I ja no diguem quan aquesta ha deser la millor.

03

SantsFebrer de 2009

L’1 de gener del 2007 vaentrar en vigor una de leslleis «estrella» del Governsocialista, l’anomenada Lleide la dependència, quesegons la propaganda oficialhavia de suposar un noupilar dels drets dels ciuta-dans, i que de ben segurque va generar moltes espe-rances als milers de sant-sencs en aquesta situació.

portat més drets a la immensa ma-joria dels dependents, sinó que hafet augmentar la privatització i laprecarietat laboral en un dels sec-tors amb sous més baixos, consoli-dant alhora el model d’atenció fa-miliar de les dones a les llars.

NOMÉS ELS GRANS DEPENDENTSInicialment la llei va establir que durant l’any 2007 només es dona-rien les ajudes als anomenats«grans dependents», aquells quenecessiten l’atenció constant deterceres persones, per després anarampliant l’aplicació de les lleis a laresta de persones dependents elsanys 2008 i 2009.

La realitat és que acabat l’any2008, el 65% de les persones quehaurien de gaudir de nous drets segons la llei encara resten a l’espe-ra del Programa individual d’aten-ció (PIA). La resta de dades de les administracions mateixes no dei-xen lloc per a cap dubte: només haaccedit a alguna ajuda el 7,34 % deles persones que ho han sol·licitat,tot i que la comunitat més afectadaés la de Catalunya, on més de30.000 grans dependents no perce-ben cap ajut a pesar d’estar recone-guts com a tals.

MILERS DE VEÏNS I VEÏNES DE SANTS AFECTATSA Sants aquesta realitat afecta mi-lers de ciutadans amb dependèn-cia, als quals la llei diu que els reco-neix uns drets però que nega la re-alitat de l’actuació de lesadministracions. Segons les opa-ques dades de l’Ajuntament, fins afinals d’any 2.717 santsencs (el 8%d’un total de 33.966 barcelonins)havien sol·licitat les prestacions dela nova llei, però només a la meitatse’ls havia valorat el grau de depen-dència, condició inicial per comen-çar a tramitar les ajudes.

Com es mesura la dependència?

La llei estableix tres graus dedependència. Grau I. Dependència moderadaLa persona necessita ajuda al-menys una vegada al dia o ténecessitats d’ajuda intermitento limitada. Grau II. Dependència severaLa persona necessita ajuda dueso tres vegades al dia, però norequereixla presència permanentd’un cuidador.Grau III. Gran dependènciaLa persona necessita ajuda di-verses vegades al dia i es fa in-dispensable la presència contí-nua d’una altra persona.

Residència i habitatges per a gent gran Josep Miracle, a la plaça Màlaga. ESTER RAMS.

La Llei de la dependència al districtede Sants-Montsjuïc

13.035 persones tenen un certi-ficat de dependència igual o superior al 33%, segons dades del’Ajuntament del 2006.

2.717 persones (8% d’un total de33.966 barcelonins) havien sol·li-citat les prestacions de la novallei a 31 de desembre del 2008.

2.300 són aproximadament lespersones dependents que hansol·licitat ser beneficiaris o be-neficiàries de la llei de la de-pendència i que encara restensense prestació.

407 veïns i veïnes del districte(del total de 5.096 barcelonins)han rebut alguna prestació vin-culada a la llei de la dependèn-cia, a data de 31 de gener del2008.

DadesÀlex Tisminetzky

Sants

Poc menys de dos anys després,pràcticament totes les forces políti-ques, sindicals i socials coincidei-xen a qualificar unànimement defracàs el desenvolupament d’aques-ta llei per la manca de finançamentdels drets que la normativa diu re-gular, i les mateixes dades oficialsdeixen constància d’aquesta reali-tat. Passats els focs d’artifici inicials,la realitat és que la història de lallei de dependència és la d’un fra-càs anunciat, que no només no ha

L’incompliment de la Llei de dependència afecta milers de santsencs

precàries condicions laborals delstreballadors del sector. Actualment,a Catalunya els 30.000 treballadorsde la dependència (dels quals el90% són dones i el 30%, personesimmigrades) rep sous per sota dels779 euros bruts mensuals, amb llar-gues jornades laborals i altíssimestaxes de temporalitat. Ara, i amb lanova llei, es multiplica la feina peral mateix personal d’aquest sector,que en els darrers mesos ja va pro-tagonitzar diverses mobilitzacions.

Tot i la poca transparència de lesdades municipals, es calcula quedel total de persones que ho vansol·licitar, només 407 santsencs(del total de 5.096 barcelonesos)han rebut alguna prestació efectiva,de manera que s’han deixat milersde veïns dependents del districtesense cap ajuda.

AJUDES EN QÜESTIÓPerò quan finalment es donen lesprestacions són ben precàries. I ésque un altre dels aspectes polèmicsde la llei ha estat la incompatibilitatde les ajudes de la norma amb altresprestacions i ajudes existents ante-riorment, com poden ser les degran invalidesa de la Seguretat So-cial o algunes polítiques socials mu-nicipals. I és que no és infreqüentque les prestacions no superin els400 euros. Fins i tot s’arriba a casosesperpèntics en què, després demolts càlculs, la pensió queda esta-blerta en 20 euros del total.

PRIVATITZACIONS I PRECARIETATUna altra de les crítiques rebudesper la llei ha estat que conforma unmodel on la iniciativa privada és lagran protagonista, fet que ha repre-sentat un deteriorament de les ja

Febrer de 200904

SantsA PEU DE CARRER

Mossos encerclats

Meritxell Sánchez-Amat

La manifestació del 10 de gener aBarcelona en protesta contra l’o-fensiva israeliana a la franja deGaza és una altra d’aquelles si-tuacions en què allò que vius iallò que llegeixes i escoltes alsmitjans de comunicació no te-nen gaire a veure.

Nosaltres anàvem a la cua ivam trigar més d’una hora a co-mençar a caminar. Al comença-ment de Pelai, vam veure les ban-deroles del PSC que es ficaven algruix de la manifestació. Vamsentir alguns crits però no hi hava haver moviments estranys queens fessin pensar en aldarulls.De cop i volta, però, ens vamaturar. Uns metres endavant, uncordó de mossos s’havia ficatdins de la manifestació. Què hifeien al bell mig de la mani, freca frec amb nosaltres, barrant-nosel pas? Sembla que volien prote-gir el grup del PSC (de què?). Lagent no entenia res. Van acabarmarxant en fila índia.

Vint metres més endavant, ai-xò no obstant, van tornar-hi iaquesta vegada, carregant. Nos -altres només vam veure les cor -redisses i ens vam ficar en uncar reró lateral, amb una noiaamb cara d’espantada que em-penyia el cotxet on el seu filldormia aliè al batibull del vol-tant. Ens vam indignar. Quèfeien els mossos? Per què dificul-taven el pas d’una manifestaciósense cap justificació i posavenen perill la integritat de les per-sones –criatures incloses?

Vam decidir agafar el carrerTallers i reunir-nos amb la maniun tros més enllà. Quan ens vamreincorporar a Pelai, el carrer es-tava buit: la mani ja estava a pla-ça Catalunya. Un tros més enre-re, hi havia dos cordons de mos-sos que n’havien aïllat la partfinal. Va anar arribant gent quereculava. Això va provocar queels mossos quedessin literalmentencerclats. Crec que no sabiencom s’havien ficat en una situa-ció tan complicada i absurda ique, encara menys, tenien ideade com sortir-se’n. Finalment, esvan anar replegant fins a quedartots juntets davant la porta d’unhotel… L’endemà i els dies se-güents, però, cap esment delsfets. Només la polèmica per lapresència d’en Saura i de la pis-tola de joguina. Ara bé, estic se-gura que moltes de les personesque van viure l’actuació policialqüestionaran les versions oficialsquan llegeixin la descripció d’al-darulls a les manifestacions. O,almenys, això espero.

Redacció Sants

Des del 15 de desembre els serveisd’Urgències i d’Atenció Continuadadel centre d’atenció primària (CAP)de Numància es tanquen a les 12 dela nit. Podria ser un primer pas per altancament de tots els serveis d’Urgèn-cies del CAP, el proper 31 de març.

Es tracta d’un procés de tancamentanunciat i ja recollit per LA BURXA en al-tres ocasions. Els primers en donarveus d’alarma van ser els seus treballa-dors, a mitjan 2007, que també van serels primers a patir-ne les conseqüèn-cies l’abril del 2008, quan s’havien detancar els serveis un cop finalitza l’a-tenció bàsica. Van ser reubicats, fet queva suposar que alguns d’ells haguessind’abandonar la feina per problemesd’horaris o destinació en el nou lloc de

treball. Però això no es tot: com que fi-nalment no es va fer efectiu el tanca-ment es va haver de contractar perso-nal suplent per cobrir el servei.

El tancament definitiu depèn, se-gons el director de l’Atenció Continua-da i Urgent de l’Institut Català de la Sa-lut a Barcelona, del nombre d’usuarisque l’utilitzin, que afirma que és d’unpacient cada dues hores durant la nit.

Però aquestes dades són analitzadesde manera diferent per part de les en-titats veïnals, que veuen amb preocu-pació la reducció dels serveis d’atenciómèdica. Segons va declarar Jordi Falcó–membre del Centre Social de Sants idel Consell de Salut del Districte–, «sihi ha pocs usuaris és perquè els serveishan perdut qualitat». Prossegueix:«Nos altres sempre hem interpretat quequan deixes morir alguns centres, comés el cas de Numància, al final ningú no

els fa servir». Assegura també que enels darrers anys han rebut un degoteigde queixes sobre el mal funcionamentdel servei i fins i tot els professionalshan manifestat el seu malestar per

Entrada al CAP Numància. ÀLEX C.

haver de treballar amb pocs recursos oper la manca d’informatització, aspec-tes que repercuteixen en la qualitat del’atenció.

Tanca l’atenció continuada de Numància

de donar exemple però es comportaigual o pitjor que les empreses.

I el paper de l’Ajuntament?Et pot tocar ser expropiada per una re-forma urbanística, i sense valorar si ésbona o no per al barri, la persona afec-tada mai hauria de sortir perdent. És adir, més enllà del trasbals que suposamarxar no s’haurien de generar pèr-dues econòmiques ni problemes. Peròmalauradament no és així.

Com responen els i les afectades?L’Ajuntament sempre tracta aquestsprocessos de manera individual i sem-bla que la gent caigui en la trampa. Elveïnat es pensa que l’Administració elsajudarà: els diuen que els donaran unpis i ja es queden tranquils, tot i queno n’hagin negociat el preu o les ca-racterístiques. Podríem dir que algu-nes persones tenen enquistat en elmoll de l’os la idea inculcada per Fran-co de «Jo us protegiré», tot i que ara el

LA BURXA entrevista una de lesafectades per les expopiacionsde les obres de reforma del’estació de Sants.

Ester RamsSants

El Pla de l’estació va fer que la Txedeshagués de tancar les portes de la Llu-na en un Cove el 5 de gener. Ho va feracompanyada d’amics i veïns en una«festa» de comiat, ja que, en els seus29 anys d’història, la floristeria ha es-devingut un punt de referència al barri. Aquest tancament és un exem-ple de com les transformacions urba-nístiques estan canviant l’estructuradels barris. Però també mostra unprocés d’expropiació molt poc curósamb les persones afectades, massa co-mú en els processos de reforma urba-na de l’Ajuntament.

Per què has tancat la floristeria?Fa uns quatre anys que vaig rebre unacarta en què se’m comunicava que labotiga estva afectada pel Pla de l’esta-ció i que entrava en un procés d’ex-propiació. Vaig buscar-me un advocatperquè l’Ajuntament m’oferia unaquantitat «per riure». Després de pas-sar pel Tribunal d’Expropiació, la xi-fra inicial s’ha multiplicat per quatre,però encara és força per sota del que

em tocaria; per això he interposat unrecurs, que encara no està resolt.

Però has hagut de tancar ara, no?Quan el Tribunal d’Expropiació dictasentència s’acaba el procés, i això va serfa dos anys. Teòricament t’han d’avisarde la data en què has de marxar ambtres mesos d’antelació, però en el meucas s’han saltat aquest pas, no sé si perdesídia o per mala llet! Malgrat que elsveïns de l’edifici encara hi viuen, a prin-cipis de desembre em va arribar unacarta convocant-me amb urgència a l’A-juntament. M’hi vaig presentar i volienque aquell mateix dia els donés lesclaus! Sense ni haver-me avisat! Comque ells s’havien saltat un pas vaig arri-bar a l’acord que a finals de gener jo elsdonaria les claus i ells em donarien eltaló de l’expropiació. Però quina va serla meva sorpresa quan el dia 27 els vaigtrucar i em van dir que no cobraré finsd’aquí a dos o tres mesos!

Però tu ja has tancat...Això és el que els vaig dir. I em van res-pondre que tornés a obrir! Però ja hohe desmuntat tot i a mi, que vull obriruna altra botiga, cada dia que passaem perjudica. Una cosa és que hi hagiincompetència, però la resposta quevaig rebre és cinisme! L’Ajuntament,que tanta propaganda fa d’estar aprop de les persones, les tracta fatal. Amés, crec que l’Administració hauria

protector és l’Ajuntament. Tants anysde franquisme han posat molta por alcos de la gent i molt endins!

Tornat al Pla de l’estació, com afec-tarà al barri?Suposarà un canvi de l’estructura so-cial i la substitució del petit comerç percentres comercials.Diuen que el Bala -nyà serà un Opencor. Però el veïnattambé canviarà, serà més anònim i ambmés poder adquisitiu. Aquest procésgenera fenòmens com el mòbing a Va-llespir, 25, ja que els propietaris hanvist que poden vendre pisos a 100 mi-lions de pessetes, com els que acabende fer al carrer Badalona amb Vallespir.Tot això va trencant la xarxa social que,tot i que no ens n’adonem, hi és i téuna gran importància.

El fet que tant el Felipe, de Vallespir25, com jo siguem persones força co-negudes ha fet que el veïnat relacioniles dues coses amb el Pla i vegi que su-posarà un canvi molt important.

La Txedes a la porta de la floristeria, al número 16 del carrer Vallespir. ESTER RAMS

«El Pla de l’estació propiciamòbing i trencales xarxes socials»

TXEDES VALLÈS:

05Febrer de 2009

El 1999 van començar lesexpropiacions d’habitatges ala zona coneguda com elturó de la Font de la Guatlla.Aquesta zona està afectadapel Pla general metropolità(PGM) del 1976, que qualifi-ca aquests terrenys com azona verda per crear unanova entrada a Montjuïc.

Albert RicartFont de la Guatlla

Les negociacions entre l’Ajuntament iel veïnat del turó van començar l’any1999 amb els primers expropiats: uns22 veïns i veïnes van ser traslladats alcarrer Príncep Jordi, a prop del carrerTarragona.

El procés d’expropiació s’ha dilataten el temps fins a arribar als nostresdies, quan encara queden unes poquesfamílies, que no es resignen a la idead’abandonar les cases on han viscut to-ta la vida i que tampoc volen ser reallot-jades fora del barri. Malgrat que el veï-nat que ha marxat reconeix que la qua-litat de vida a millorat, també troben afaltar el caliu del barri i continuen con-siderant el fet que els reallotjamentsfossin fora del barri com una deslleial-tat a la paraula donada pel Districte.

El pas del temps a provocat una de-gradació del turó, ja que en una zonaafectada per un PGM no s’hi poden ferobres. Els veïns i veïnes que encara hiviuen ho fan en unes condicions moltprecàries. També es troben amb la di-ficultat d’accedir còmodament als ha-bitatges, que pels carrers no hi podenpassar les ambulàncies i, segons al-guns habitants, que des de fa tempsl’Ajuntament no ofereix els serveis bà-sics, com ara la recollida d’escombra-ries, possiblement com una formad’assetjament per pressionar les per-sones que es resisteixen a marxar.

PISOS DE PROTECCIÓ OFICIAL BUITSEls últims veïns i veïnes que encara hiviuen havien de ser reallotjats a uns pi-sos de protecció oficial, al carrer Valls

amb Rabí Rubé. Malgrat que ja fa dosanys i mig que els pisos estan acabats,el reallotjament no s’ha fet efectiu, elspisos continuen buits i fins i tot s’hacontractat un vigilant nocturn perquèno siguin ocupats. El veïnat no coneixel perquè d’aquesta situació. A més, elfet que uns pisos nous de trinca es dei-xin degradar genera malestar i compli-ca el procés de reallotjament.

CONFRONTACIÓ VEÏNALTot aquest procés esta creant confron-tació entre els veïns i veïnes de laFont de la Guatlla. Concretament,s’ha generat un conflicte entre l’Asso-ciació de Veïns i un grup de veïns quees van associar sota el nom de Manco-munitat de Propietaris dels CarrersRabí Rubén, Valls i Chopin. Segons elPGM, al carrer Montfar (carrer conti-gu a Chopin) hi havia un solar ons’havia de construir un bloc de pisosper reallotjar les persones que viuenal turó, però, segons la Mancomuni-

tat, quan van consultar el PGM vanveure que aquell solar estava en unprincipi destinat a zona verda i s’opo-saven a la construcció d’un edifici, jaque el veien innecessari.

En un primer moment la vuitante-na de veïns associats en la Mancomu-nitat van fer campanyes denunciantaquesta situació enganxant cartells,fent manifestacions, però finalmentes van veure obligats a actuar per lavia legal, ja que no van ser escoltatsper l’Associació de Veïns ni pel Dis-tricte, i van presentar un conjuntd’esmenes que van ser desestimades.Únicament van aconseguir que l’edifi-ci fos de tres pisos més planta baixa.

Els veïns afectats declaren: «Uncop més queda demostrat com la in-competent gestió del Districte i l’A-juntament afecta la vida dels veïns iveïnes, i les relacions entre ells. Unconflicte que el 1999 havia d’estar re-solt, deu anys després encara esperauna solució de consens».

Deu anys d’expropiacions alturó de la Font de la Guatlla

Un dels carrers del Turó de la Font de la Guatlla. FONTDELAGUATLLA.BLOGSPOT.COM

ENLLAÇ A BARRISANTS.ORG

����������������������������� �������������������������������������� � �����

����������� ��� � ������� ������������������������

��������������������� ������������ �������

!������������� ����������"����"��������#�$��%�� ����"����������������� � ���������������� ���!����������� ��������"���"�������#

���������� ����"���������������� � �������������� ���

����������� �& �

���'������()�)�*�*��+,

Els guanyadors de la panera de LA B URXA

Aquí tenim els flamants guanyadors de la immensa panera de LA BURXA,en Carles i la Marina. En la panera hi col·laboren desinteressadamentcada any al voltant de 40 establiment i entitats del barri.

La imatge

La situació deCan Batlló noes desencalla Després d’anys de pressió perquèmarxin les empreses de Can Batlló,al tancament d’aquesta edició enca-ra en queden 24 al recinte i semblaque trigaran a marxar. 15 empresesesperen cobrar la indemnització iles nou restants estan esperant po-der-se traslladar a la Zona Franca,on sembla que encara no s’han re-qualificat els terrenys on s’ha deconstruir l’edifici que les ha d’aco-llir. D’altra banda, moltes empreseshan hagut d’abandonar els seus lo-cals, sense cap ajuda econòmica, envèncer els contractes de lloguer. Lesque sí que han rebut compensa-cions afirmen que són força baixes,si es tenen en compte les despesesque suposa reiniciar l’activitat en unaltre indret, en alguns casos fora dela ciutat.

Nova instànciade l’ABS al’Ajuntament L’Assemblea de Barri de Sants (ABS)va entrar dins del registre de l’Ajun-tament una instància per reclamar

el parc de l’Espanya Industrial per ala Festa Major Alternativa (FMA)d’enguany. La instància s’ha duit al’Ajuntament perquè l’ABS conside-ra que el Districte va perdre tota lalegitimitat en la darrera FMA. A més,s’han anunciat obres al parc, quedurarien d’abril a novembre. L’ABSha declarat que és compatible tenirobert el parc, ja que les obres es po-den fer per fases.

Vallespir, 25,llest per a sentènciaEl procés judicial que enfronta lapropietat de l’edifici del carrer Va-llespir, 25 i els inquilins dels habi-tatges ha quedat vist per a sentèn-cia. El jutge que porta el cas va con-vocar el 2 de febrer les dues parts iels pèrits per aclarir diferents de-talls relacionats amb els tres peritat-ges presentats, que són els que hande certificar en quin estat es trobal’immoble. Els llogaters, que handenunciat que estan patint assetja-ment immobiliari, diuen que la pro-pietat vol declarar la finca en estatde ruïna per fer-los fora sense pa-gar-los cap indemnització, mentreque ells defensen que malgrat quel’edifici requereix reformes es trobaen bon estat.

ALBERT GARCIA

EL DOCTOR ARRITMIA IADICTOAUTOEDITATEls oients dels progra-mes radiofònics De -licatessen, de RàdioPICA, i ColaboraciónCiudadana, de RàdioContrabanda, ja ha-vien pogut gaudir delsrelats breus que elabo-ra el Doctor Arritmia.Uns textos elegantsque de tant en tant haanat recopilant i pre-sentant en diferentsvolums autoeditats.

En el nou llibre,l’autor torna a regalar-nos els sentits amb unaliteratura per a majorsd’edat, que et colpejael cervell amb la deli-cadesa del sentit co-mú, que et despullaamb les carícies de les

frases ben fetes i t’in-sulta a la cara amb paraules captivadores.

Un nou exercici dedenúncia del primermón i un crit de deses-peració davant la con-formitat i la passivitatde les masses. Tambété moments per analit-zar les petites misèrieshumanes que vivim cada dia i destil·la unreconfortant seniti del’humor.

En definitiva, unalectura recomada ambel valor afegit que vaacompanyada delsbreus però intensos poemes d’Adicto (com-pany seu a les oneshertzianes).

Tomi

Parèntesi06 Novembre de 2008

MUSNOKSA KASETA RECORDSDes de Mallorca ensarriba aquesta jovebanda amb poc més decinc anys de vida imoltes coses a dir. Elseu primer treballacaba de sortir al car -rer i es diu Autoconsu-mible. Hi trobem 12cançons amb algunessorpreses i detalls in-tercalats, un estil mu-sical que camina entreel rock, el hardcore i

el metall en influènciadirecta amb bandescom els bascos BerriTxarrak i els valen-cians Voltor. Destacael disseny minimalistai alhora intel·ligentque dóna valor, enca-ra, al fet de comprarun CD. Una altra de lescoses interessants sónles seves lletres quetransmeten uns mis-satges crítics carre-gats de dosis de positi-visme com a «Moder-

nitzar-se», i de cinis-me actiu com a «La re-volta del benestar»,on acaben afirmant«que fàcil és la revoltaxer rant».

Aquesta és una bona carta de presen-tació. Esperem que elseu compromís conti-nuï donant fruits i queel seu viatge siguillarg.

David Vázquez

PRIMERA EDICIÓL’Acadèmia de CinemaCatalà, presentada ensocietat el 12 de no-vembre del 2008, vaatorgar el passat 19 degener els primers Pre-mis Gaudí. Amb els ac-tors Joel Joan com apresident i Clara Segu-ra com a presentadorade la cerimònia, les es-tatuetes més significa-tives, inspirades en eldisseny de la Pedrera,van estar repartides dela manera següent.

El cant dels ocells,d’Albert Serra, millorpel·lícula en llenguacatalana, millor direc-ció i millor fotografia.Anna Lizaran i JordiDauder, millors actorsprotagonistes. Penélo-pe Cruz i Pep Anton

Muñoz, millors actorssecundaris. Camino,de Javier Fesser, millorpel·lícula europea.Vicky Cristina Barcelo-na, de Woody Allen,millor pel·lícula enllengua no catalana, imillor música original,a més del secundari deCruz. Jaime Camino,Gaudí d’Honor per laseva trajectòria cine-matogràfica.

Esperem que elsPremis Gaudí siguin elsprimers d’una llargasèrie, que serveixinper afavorir una millorproducció pròpia i quedonin impuls a una indústria que ho ne -cessita.

Yolanda

Saltar la verja.Basta un dedopara cerrar unaboca

Autoconsumible

Premis Gaudí

En el darrer número deLA BURXA es va publicarun article d’opinió enquè es deia que la CIAestava darrere del Fa-cebook, una xarxa so-cial d’Internet.

Volia aprofitar a -ques tes línies per acla-rir aquest tema. Segonsun article aparegut aRebelion.org, un dels

tres socis del Facebooktambé dirigeix una em-presa de capital de riscde la CIA. Aquesta éstota la vinculació quehi ha entre la CIA i elFacebook.

Facebook és una ei-na on pots publicar in-formació personal i quepots compartir amb elsteus amics. La informa-

ció que fas pública éselecció teva, i nomésles teves amistats po-den accedir-hi. Ni laCIA ni ningú amb uncercador per Internet,tal i com es diu. A mésa més, des de les op-cions del Facebook potsfer més restringida lainformació pública.

Realment, dubtoque la CIA usi el Face-book per treure infor-mació de la gent. Ambun cercador com el Go-

ogle és suficient pertrobar dades, ja siguien blocs o en planesd’Internet.

Es veritat que a tra-vés del Facebook s’hanconvocat manifesta-cions contra les FARC,però també a favor.Una de les coses bonesque té el Facebook, ésque qualsevol personapot organitzar una pro-testa i, si té èxit, s’es-tendrà per la xarxa. Jono tinc res en contra

del Facebook, una inci-tativa d’un estudiantde Hardvard, Mark Zuckerberg, que hafuncionat i que, comtots els negocis a Inter-net, ha acabat rebentdiners d’empreses decapital de risc. Perod’aquí a dir que la CIAcontrola les dades delFacebook hi ha unagran diferència.

Bernat Costa

Facebook i CIA

CINEMÚSICALLIBRE

BURXANT ELS BYTES

Entre el març i el juny del 2008, es vanplantejar una sèrie de trobades em-marcades en l’àmbit antirepressiu pertal de compartir experiències i dinà-miques, de vegades molt diferents en-tre si, però interessants que s’inter-canviessin. Un dels eixos subjectes adebat va ser el de les penes multa, so-bre les quals diversos col·lectius feiatemps que discutien perquè tenien al-guna execució de condemna de formaimminent.

A la trobada hi van assistir un grannombre de persones i col·lectius dediferents tendències i sensibilitats, però des d’un inici hi va haver un po-sicionament col·lectiu clar respecte altema, d’aquí que aquell dia es tornésa casa amb uns eixos clars i la datad’una nova trobada. L’objectiu d’a-

questa campanya és, en un primermoment, generar debat entre un delscol·lectius afectats per les penes mul-ta, els moviments socials, per tal quemés endavant el debat es traslladi a laresta de la societat. Per fer-ho, cal ge-nerar molt material perquè és un te-ma que amb prou feines s’ha tocat i alvoltant del qual queden infinitat depreguntes obertes.

EL REREFONS DE LES PENES MULTALa multa és una de les moltes einesque utilitza l’Estat per reprimir políti-cament, i ho intenta amb la pressiópolicial-judicial, dins de la qual hi hales multes. Es tracta d’uns recursoseconòmics de col·lectius i personesque, si no fos per aquestes sancions,

estarien dedicats a promoure i cons-truir una societat diferent.

Actualment ens trobem que entreel ventall de multes hi ha procedi-ments i aplicacions diferents: les pe-nes multa (fruit d’un procés judicial) iles sancions administratives derivadesde les ordenances municipals (per in-compliment de reglaments de «convi-vència»). Totes impliquen condemnesamb importants despeses econòmi-ques. La seva particularitat rau en elfet que poden ser substituïdes per tre-balls a la comunitat (forçats) o, en elcas de les penes multa, també perarrestos (domiciliaris o a la presó) olocalitzacions permanents (polsereslocalitzadores).

Aquestes noves formes de sancióno només impliquen un augment i

núm. especial Penes multa

Insubmissió a les penes multa!

una sofisticació de la repressió, sinól’intent per part de l’Estat de consoli-dar el que ja fa anys que es denuncia:el que es castiga no és el delicte, sinóla pobresa i la dissidència.

QUÈ ES FA DES D’AQUESTA CAMPANYA? D’ençà de la primera trobada, col·lec-tius afectats o sensibilitzats per les pe-nes multa s’han seguit trobant i treba-llant en pro d’una campanya per denunciar aquesta forma de violènciaestructural, actuant com a coor -dinadora de casos i altaveu de mobi-litzacions.

La tasca d’aquesta assemblea és lade crear material que serveixi demarc teòric per a la campanya d’in-submissió a les penes multa, material

que ens ajudi a entendre la definiciólegal i l’origen de les penes multa através d’un dossier jurídic força ente-nedor, un manual d’insolvència perfacilitar la informació a tota personaque es vulgui fer insubmisa a les pe-nes multa, dos escrits model per pre-sentar a jutjats i un recull de diferentscasos en situació de pena multa.

D’altra banda, des de la campanyas’estan impulsant diverses xerradesper tal de dur el tema al màxim decontextos possibles, i s’està fent unacoordinació acurada entre processosde pena multa, sobretot entre els queestan en una fase judicial més avança-da. Aquesta coordinació és importantper crear una forma ràpida de comu-nicació i organitzar una respostacol·lectiva.

La campanya contra les penes multa

NÚMERO ESPECIAL Aquest especial ha estat

elaborat per l’Assemblea de Bar ri de Sants i l’Assemblea contra les Penes Multa perreflexionar sobre aquesta

estratègia repressiva.

Assemblea de Barri de Sants

Els col·lectius i les individualitatsque participen activament en els mo-viments socials sovint estem immer-ses en una espiral d’acció-repressióque comporta, entre altres coses, laimposició de diferents sancions eco-nòmiques per part de l’Estat, ambl’objectiu d’ofegar-nos econòmica-ment, alhora que manté la seva ma-quinària repressiva en augment.

És justament aquesta repressió eco-nòmica la que ens aboca a dedicar molttemps i esforços a obtenir les sumes dediners de les multes que se’ns impo-sen, un temps que no podem dedicar aconstruir les nostres alternatives.

Des de l’Assemblea de Barri deSants hem cregut convenient dedicaraquest número a aprofundir en lacampanya contra una de les estratè-gies repressives de l’Estat que actual-ment utilitza més, la de les penes mul-ta. Perquè la millor manera d’afrontarla seva ofensiva és la desobediència ila solidaritat!

La Quinkalla va ser un habitatge okupat al carrerMasnou del barri de Santsdes del 5 d’octubre del2003 fins al 24 de gener del2006, dia en què els Mossosd’Esquadra van efectuar eldesallotjament de forma«cautelar».

Grup de Suport a La QuinkallaSants

Un any més tard, l’Elena, una de lespersones que havien omplert de vidai contingut aquell vell edifici abando-nat des de feia temps, va ser portadaa judici sota l’acusació d’usurpació.Encara va haver de passar un any imig per rebre la sentència definitiva,en la qual se la condemnava a pagaruna pena multa de 6 euros al dia du-rant quatre mesos, un total de 720euros que, en el cas de no ser abo-nats, suposarien una pena subsidià-ria de dos mesos de presó.

Des de l’assemblea de La Quinka-lla hem decidit que no ens volem sot-metre a aquest xantatge. No reconei-xem una «justícia» que condemnales persones actives per fer efectiu el

dret a l’habitatge, per rehabilitar unedifici buit des de feia més de 10anys i que segueix buit tres anys des-prés del desallotjament, mentre fa eljoc als especuladors, en aquest casla constructora Integral de Aparca-mientos SA, que s’embutxaquengrans sumes de diners a costa d’hi-potecar la vida de moltes persones.

No reconeixem una justícia quepromou la desigualtat social i quecondemna a presó la pobresa per notenir recursos econòmics per ferfront a aquestes multes i, per tant,per comprar la seva pròpia llibertat.Perquè aquest sistema judicial, no hooblidem, està fet per als rics i per se-guir perpetuant un sistema repressiuon es defensen els drets dels que méstenen en detriment de la poblaciómés desafavorida.

No reconeixerem una justícia quecriminalitza la dissidència política iles nostres pràctiques, ja que sónaquestes les que ens possibiliten cre-ar petits oasis de llibertat on cons-

truir noves maneres de relacionar-nos, de funcionar i, en definitiva, quefan possible posar el fre a tots aquellsque ens volen submises i callades perfer i desfer al seu aire.

Ens declarem insubmises a les pe-nes multa i, per tant, l’Elena no paga-rà la quantitat econòmica imposada.Ens enfrontarem a la possibilitat queingressi a presó, un fet no desitjableperò al qual ens aboquen en últimainstància per convicció política. L’in-grés es pot fer efectiu en qualsevolmoment i és molt important la res-posta al carrer, que visualitzem totesjuntes les injustícies socials a lesquals estem sotmeses per part de la«justícia» imperant.

Cal recordar que el de La Quinka-lla no és un cas aïllat, sinó que hi haun gran nombre de persones que diaa dia s’enfronten a aquest tipus desentència sense la possibilitat d’esco-llir pagar-les o no, perquè no tenenrecursos per fer-ho.

Primer intent de desallotjament de La Quinkalla, el 26 d’abril de 2004. ALBERT GARCIA

La Quinkalla mai no calla!

«Ens declarem insumbises a les penesmulta, i ens enfrontem a un possibleingrés a presó en qualsevol moment»

12 d’octubre de 1999: quasi una dècada fentfront a la repressió

El 12 d’octubre del 1999feia 17 anys que grups ultra-dretans es concentraven aBarcelona per celebrar l’ho-menatge a la bandera i el diade la hispanitat i la raça.

Detinguts i detingudes del 12 d’octubreBarcelona

En aquest dia s’enalteixen valors comel patriotisme espanyol, el racisme,l’antisemitisme, l’homofòbia i se celebra el «descobriment» d’Amèrica,amb tot el que això comporta: colonialisme i genocidi. Envers això,durant més de 13 anys, es van fermúltiples mobilitzacions, des de lesmanifestacions de la Comissió Ca -talana Contra el Cinquè Centenarifins als festivals antifeixistes de Cot-xeres de Sants.

Tanmateix, l’any 1998 es va canviarl’estratègia i es va buscar la confronta-ció directa amb els feixistes per fer-losfora del barri; el resultat van ser horesd’enfrontaments amb la policia queels protegia. L’any següent, el 1999,es va repetir la iniciativa de l’any ante-rior. La manifestació antifeixista va re-córrer els carrers de Sants fins al pas-seig de Sant Antoni, on van començarels enfrontaments amb la policia. Du-rant hores, barricades i càrregues po-

licials van fer del barri un camp de ba-talla: 26 persones van ser detingudes.

L’alarma social creada pels mitjansde comunicació i la proximitat de leseleccions van fer que la jutgessa d’ins-trucció, Remei Bona, decretés l’ingrésa la presó de 14 dels detinguts i detin-gudes. La incapacitat per sostenir lesacusacions d’associació il·lícita i laresposta popular en forma d’infinitatde mostres de suport, accions i mobi-litzacions van aconseguir que sortis-sin en llibertat amb càrrecs un parellde setmanes després. Van passar qua-tre anys i es va celebrar el judici con-tra 18 dels encausats. Se’ls va con-demnar a dos anys de presó i a pagar1.800 euros de pena multa. Els recur-sos presentats i la sol·licitud d’indultratificaven la sentència.

A part de considerar tot el procésjudicial un abús de poder, concebemles penes multa com un xantatge queposa preu a la nostra llibertat, buscaaïllar-nos en les nostres condemnes iofegar econòmicament els movi-ments socials.

A dia d’avui, encara s’està requerinta algunes persones condemnades peraquells fets que paguin la pena multa iles amenacen de no donar-los la inter-locutòria de suspensió dels dos anysde presó si no paguen. Així doncs,s’exposen a complir dos anys i mig depresó quasi una dècada després d’aquells fets.Policies de paisà detenen un manifestant el 12 d’octubre de 1999. MIREIA COMAS

núm. especial Penes multaFebrer de 200902

Les penes multa, aplicades apartir del Codi Penal de1995, estan afectant els movi-ments socials crítics. Moltes

Febrer de 2009 03

persones acusades de faltes idelictes (ultratge a la banderaespanyola, desordres públics,desobediència, etc.) reben

Està Tot Fatal60 € o 10 dies d’arrest domiciliari Esplugues de LlobregatTres persones

Tres persones es van penjar de lestres torres d’Esplugues durant tresdies per denunciar els responsablesdel projecte urbanístic Pla Caufec –Porta BCN, un projecte urbanísticque ha despertat una forta oposicióentre els veïns i veïnes d’Esplugues.L’acció s’emmarcava en la setmanade lluita «Està Tot Fatal» en defensadel territori i contra l’especulació,durant la qual es van dur a termenombrosos actes de denúncia.

Els Mossos d’Esquadra van obligarla presidenta de la comunitat de pro-

pietaris a interposar una denúncia,amenaçant-la que la responsabilitatcivil recauria en ella, però els tresveïns van mantenir la seva protesta.

El judici va acabar amb una condemna per desobediència de 20dies a 3 euros diaris de pena multa.Dues persones van ser embargades iuna altra ha estat requerida per pagar la multa i, com que no pot serembargada, ha de complir 10 diesd’arrest domiciliari. En cas que noels complís, hauria de fer-ho entranta la presó.

condemnes substituïbles permultes, que es paguen amb elpatrimoni o amb la llibertat.Aquí en recollim alguns casos.

Portar una bandera de la CNT 50 € o cinc dies de presó BarcelonaTres militants de la CNT de Joaquim Costa

El 17 de juny del 2007 es va convocaruna manifestació sota el lema «Per lallibertat d’expressió i manifestació, larepressió mai ens tallarà les ales». Tresmilitats de la CNT es disposaven a ac-cedir al lloc on començava la manifes-tació quan els Mossos d’Esquadra elsvan interceptar per dir-los que no po-drien accedir-hi si no treien el pal que

duien com a suport de la bandera delseu sindicat. Com que s’hi van negar,van ser identificats i quan van tornar aintentar accedir a la plaça, van ser re-duïts de forma violenta pels mossos,que els van prendre la bandera i elsvan obrir una diligència per desobe-diència, agressió i insults. Més enda-vant, van tenir un judici de faltes en

què se’ls va condemnar a 5 euros depena multa durant 10 dies, un total de50 euros, o una condemna de cincdies de presó. El novembre passat,dos dels companys van ser posats encerca i captura per no abonar la multai, en detenir-los, van ser traslladats a lapresó Model, on van pagar la pena decinc dies de presó.

Bandera al castell de Montjuïc 2.400 € o quatre mesos de presó Dues persones

El 25 d’abril del 2007, en el marc dela campanya «300 anys d’ocupació,300 anys de resistència», dos jovesvan pujar al barceloní castell deMontjuïc per canviar la bandera es-panyola per una estelada. En finalit-zar l’acció, van ser identificats pels

Mossos d’Esquadra i es va obrir unprocés judicial en el qual la Fiscaliaels va acusar d’ultratge a la banderaespanyola.

El judici ja s’ha celebrat i s’enfron-ten a una possible pena multa de2.400 euros que, en cas de no ser

abonada, suposaria una pena de qua-tre mesos de presó.

Cal recordar que no és un cas aï-llat, sinó que en els últims mesosmolts joves han estat encausats perdelictes relacionats amb l’ultratge a labandera espanyola.

Durant la campanya impulsada per laConfederació General del Treball de Po-nent (CGT) i l’Assemblea de Joves deLleida (AJLL) per la retirada dels sím-bols feixistes es van fer diversos actes,com ara una recollida de signatures iadhesions a la campanya, el canvi delsnoms dels carrers, murals, etc. Una d’a-questes accions va tenir lloc al monòlitals caiguts por Dios y por España, quantres persones van fer-hi pintades reivin-dicant la seva desaparició. Aquestes per-

sones van ser retingudes pels mossos iacusades de deslluïment de béns im-mobles. Després del judici de faltes, lesvan condemnar a treballs en benefici dela comunitat, però s’hi van negar i vanhaver de complir un arrest domiciliaride quatre dies. Durant els dies d’arrest,es van fer activitats de tota mena per de-nunciar l’actuació de la Paeria en tot elprocés. A Lleida, ja hi ha hagut un totalde tres arrestos domiciliaris i un altreque està a l’espera de sentència.

Aturem el Pla Caufec200 denúncies a 57 persones Esplugues de Llobregat

Fins a l’11 de desembre del 2008, untotal de 57 persones han acumulat gai-rebé 200 denúncies fruit de 14 accionscontra el Pla Caufec, entre delictes ofaltes imputats pels Mossos d’Esqua-dra i expedients administratius pro-moguts per l’Ajuntament. Les accionshan estat convocades públicament iamb presència de mitjans de comuni-cació i molts d’aquests processos po-den desembocar en una pena multa.

Els judicis i les sentències més re-cents han estat els següents: els dies19, 20 i 21 de maig del 2008, 35 perso-nes van participar en una setmana delluita en defensa de Collserola i per l’a-lliberament de Francesc Argemí, enFranki de Terrassa. Totes elles estavenacusades de desobediència, desordrespúblics, danys i coaccions pels Mossosd’Esquadra per haver obstaculitzat elsaccessos a l’obra encadenats a dos bi-dons de ciment o a màquines excava-dores. Els fets han tingut tres judicis di-

ferents amb el resultat de vuit perso-nes condemnades a pagar 3 euros dia-ris durant 45 dies per una falta de des-obediència i una de responsabilitat ci-vil solidària, entre d’altres. Quatrepersones més van ser absoltes, peròSacresa ha presentat un recurs que estroba a l’Audiència Provincial; 23 per-sones estan a l’espera de judici. A finalsd’octubre es va dur a terme el judicicontra l’Eulàlia per haver-se encadenata una alzina el mes d’agost del 2008 enprotesta per la tala d’arbres que porta-va a terme la promotora immobiliàriadel Pla Caufec a Esplugues de Llobre-gat. Acusada de desobediència, danys icoaccions pel fet de romandre dueshores al peu d’un arbre fins que la po-licia va tallar les cadenes, la petició fis-cal va ser de 10 dies a una quota de 6euros per dia per una falta de desobe-diència. L’acusada ha afirmat al jutjat laseva insubmissió a la possible penamulta quan encara no hi ha sentència.

Arrestdomiciliaria la CGT LleidaTres persones

Solidaris amb els 2 dies 300 € o 15 dies de presó BarcelonaTres persones

Durant la campanya que van engegarles conductores i els conductorsd’autobús de TMB per demanar dosdies de descans setmanal, diversespersones van fer accions de solidari-tat amb la lluita. Tres persones vanser detingudes i acusades de danys i

lesions per sabotejar un autobús. Elresultat final va ser una falta de danysper als tres companys amb una multade 150 euros per cap, una indemnit-zació de 67 euros a TMB per danys aun autobús, i dos dels companys con-demnats a una pena multa de 10 eu-

ros al dia durant un mes per lesions.El passat mes de juny es va interposarun recurs al tribunal d’execució pertal que aquesta pena no es fes efecti-va. Finalment, s’ha resolt favorable-ment als dos companys, que no hau-ran de pagar la pena multa.

núm. especial Penes multa

núm. especial Penes multa

bral, del tradicional sistema punitiupecuniari d’afectació, a més de la lli-bertat personal.

LES PENES MULTA I ELS MOVIMENTS SOCIALSL’afectació que aquest sistema estàcausant als moviments socials críticsdes de les reformes és evident. Faltesi delictes, per exemple, d’ultratge a labandera espanyola, desordres pú-blics, desobediència, problemes, en-frontaments i dissolucions de mani-festacions, entre d’altres, són ja unarealitat que, com s’ha intentat expli-car, o es paga amb el patrimoni o es«paga» amb la llibertat. Tot això encai-xa difícilment amb disposicions cons-titucionals que afirmen la prohibicióde discriminacions per raons de ca-ràcter econòmic, entre d’altres. Però ahores d’ara hi ha poques sorpreses.Aquesta situació no és nova en abso-lut; els moviments socials crítics ambel sistema de dominació sempre hanestat reprimits amb aquesta i altres ei-nes molt més dures de què disposa elsistema penal.

Sembla que, finalment, el que vaser una pretesa (i, com ja he dit, falsa)alternativa a la presó ha aconseguitrecompondre’s cap a una gran funció

La denominada pena multaés una sanció penal de llar-guíssima existència, els ante-cedents més remots de laqual es poden trobar en eldret babilònic, en el grecclàssic i en el dret romà pos-terior. Així mateix, sota ladenominació de composicióeconòmica va arribar fins al’època medieval i va pene-trar fins i tot a Las Partidas.

Iñaki Rivera BeirasObservatori del Sistema Penal i els Drets

Humans (Universitat de Barcelona)

Tot i així, la seva història pot ser lle-gida també com un sorgir, ocultar-sei ressorgir en les lleis en funció d’ar-guments a favor i en contra de lespenes privatives de llibertat. En efec-te, en la modernitat il·lustrada, quanaquestes últimes penes van sorgir, lamulta va decaure perquè les altresfossin aplicades en el seu apogeu.Curiosament, dos segles més tard,quan després de la Segona GuerraMundial va començar el debat sobreles (mal) anomenades alternatives ala presó, la pena multa va ressorgirnovament i se li va atribuir, en clarafunció ideològica, el complimentd’aquesta (falsa) finalitat pretesa-ment substitutòria.

LES PENES PATRIMONIALS I LESPENES PRIVATIVES DE LLIBERTATPerò malgrat aquests vaivens, amb-dues penes, la patrimonial i la priva-tiva de llibertat, acabarien trobant-secom si el destí les vinculés. Per què?Doncs perquè des del discurs jurídicpenal tradicional s’ha dit que un delsseus problemes era aconseguir la se-va efectivitat en cas d’impagament.Com assegurar, llavors, que la multaes pagui? Doncs amenaçant d’empre-sonar els qui no la paguin (i fent efec-tiva l’amenaça).

És ben clar que s’han hagut de re-conèixer no pocs «inconvenients»(tal com els anomenen eufemística-ment alguns) al sistema de la penamulta. Entre d’altres, la pena multaimplica acceptar la renúncia a una fi-nalitat correctora que se sol atribuir aaltres penes davant una de tipus cla-rament intimidatori i punitiu. Tambées pot recordar que aquesta pena re-cau en un bé —el patrimoni— de dis-tribució absolutament desigual en lasocietat. Així mateix, l’esmentat siste-ma vulnera el principi de responsabi-litat estrictament personal ( ja que,d’una banda, la multa pot ser pagada

per algú diferent al condemnat i, del’altra, normalment no només l’afec-ta a ell sinó a la seva família). D’altrabanda, i com s’ha dit, per al cas d’im-pagament, de l’afectació al patrimonies passa a l’afectació d’un dret essen-cial com és el de la llibertat (d’incom-parable valor respecte del primer). I,òbviament, qui més capacitat econò-mica té, menys veu afectada la sevallibertat (de manera que es dóna la«paradoxa» segons la qual compleixmenys pena no qui menys delinqueixsinó qui més paga). En fi, podríemafegir més crítiques a un sistema decriminalització de la pobresa com elque hem assenyalat, però ho deixemaquí en nom de la brevetat.

ELS ‘DIES MULTA’ DEL CODI PENAL DE 1995Malgrat tot això, el Codi Penal de1995, a l’Estat espanyol va introduir elsistema de «dies multa» que ha estatlleugerament retocat (endurit) per laLlei 15/2003, de 25 de novembre. Ai-xí, en l’actualitat, s’estableix que la se-va extensió mínima serà de 10 dies i lamàxima, de dos anys. La quota diàriatindrà un mínim de 2 euros i un mà-xim de 400. S’afegeix que els jutges fi-xaran a la sentència l’import d’aques-tes quotes, i que per a això tindran encompte exclusivament la situació eco-nòmica del reu, deduïda del seu patri-moni, els seus ingressos, les obliga-cions, les càrregues familiars i altrescircumstàncies personals. Però, ésclar, s’afegeix que si el condemnat nosatisfà, voluntàriament o per via deconstrenyiment, la multa imposada,quedarà subjecte a una responsabili-tat personal subsidiària d’un dia deprivació de llibertat per cada duesquotes diàries no satisfetes. I, entre al-tres consideracions, es consigna queel jutge o el tribunal també podràacordar, amb la conformitat prèvia delpenat, que la responsabilitat subsidià-ria es compleixi mitjançant treballs enbenefici de la comunitat. En aquestcas, cada dia de privació de llibertatequivaldrà a una jornada de feina.

Encara que alguns han elogiataquest sistema —que perpetua laqüestionada institució de les penescurtes de presó, detall que no és pe-tit, per cert— com es veu, el sistemamanté la filosofia, la columna verte-

amb una pena semblant, ja que una jano existiria sense l’altra. En efecte,perquè la pena multa pugui ser real-ment imposada (i efectivament paga-da) necessita l’existència de la penaprivativa de llibertat; és a dir, aquestaés la gran amenaça d’aquella. Enaquest sentit, la multa no només noés alternativa a la presó, sinó que con-tribueix a l’existència i la supervivèn-cia d’aquesta.

En el context anglès i nord-ameri-cà (on, no ho oblidem, la presó hatingut sempre un desenvolupamentespectacular), els presos empren l’expressió «doing time», que es tra-dueix com «pagant temps», en unaimatge ben gràfica. En el sistema penal, sempre es tracta de «pagar»: jase sap, o amb el teu patrimoni o ambla teva llibertat.

Torre de vigilència d’un centre penitenciari. DAVID DATZIRA

«Un dia de privació de lliber-tat per cada duesquotes diàries nosatisfetes»

«Qui més capacitat econò-mica té, menysveu afectada laseva llibertat»

Consideracions històriques i jurídiques sobre la pena multa

Febrer de 200904

ÚLTIMA HORA

Sentència perla bandera deMontjuïc

Caterina Rovira

En les pàgines centrals d’aquestespecial hem fet esment d’un casrepressiu que estava pendent deresolució judicial i on els dos re-presaliats podien ser condemnatsa una pena multa. Durant la ma-quetació d’aquesta edició el jutgeha emès una sentència condemna-tòria per als dos imputats, corres-ponent a vuit mesos de pena mul-ta a raó de 6 euros el dia. Els dosjoves han estat condemnats per undelicte d’ultratge a la bandera es-panyola per haver substituït l’en-senya que onejava al castell deMontjuic per una bandera estela-da, acció per la quals van ser detin-guts pels agents dels Mossos d’Es-quadra i traslladats posteriormenta comissaria. Aquest no és un casaïllat: hem de recordar que en elsúltims mesos han estat moltes lespersones que s’han vist involucra-des en una espiral repressiva del’Estat espanyol davant de les mos-tres de rebuig cap a la seva simbo-logia, com poden ser la crema defotografies del rei o el cas d’enFranki de Terrassa, que en aquestsmoments encara està complintuna pena de presó en règim detercer grau. En els propers mesoshaurem d’estar pendents de l’evo-lució d’aquest procés, ja que s’hainterposat un recurs d’apel·lació ala sentència davant l’AudiènciaProvincial que està pendent de serresolt. Tot i que la sentència delJutjat Penal és més baixa que laproposta del Ministeri Fiscal (laquota passa de 10 a 6 ), el jutgeno ha rebaixat ni un dia la pena.Cal recordar que, en cas de no serabonada la quantitat esmentada,un total de 1.440 euros, els dos jo-ves s’exposen a quatre mesos depresó, fet que deixa palès que laintencionlitat de les penes multaen cap moment és «reformadora»,com volen fer creure, sinó que estracta d’una persecució política atot aquell que amb les seves pràc-tiques intenta escapar de les lògi-ques establertes. En el cas concretdel delicte d’ultratges a Espanya,un delicte purament polític que vapendre forma com a tal durant elfranquisme, s’evidencia la falsedatde la «democràcia» en què vivim,on es castiga el fet de qüestionar lasimbologia emprada per l’Estat.Sens dubte, la repressió política,malgrat ser negada i ocultada perpart de l’Estat, continua estant al’ordre del dia prenent diferentsformes, entre elles, el xantatge desentències de pena multa.

Des de fa segles, elsdies del calendari estandeterminats per les ac-tivitats de lleure delspagesos i les classes po-pulars. Aquest calenda-ri, procedent de l’edatmitjana, i fins i tot detemps més antics (an-teriors a la influènciacristiana), ha quedatmarcat en certes festesi activitats actuals. Enalguns pobles del Pla,com ara Sants, al segleXIX encara les practica-ven camperols i menes-trals, mentre anavenapareixent les primeresfàbriques i els primersvapors tèxtils.

Les festes més im-portants es repartienen 20 dies anuals. Unera els Tres Tombs, onla gent de Sants anavaa l’església de Sant An-toni amb animals do-mèstics. Després veniala Candelera, en laqual es treien els pes-

sebres i es beneïencandeles. Per últim,per Setmana Santa te-nia lloc la passió a laRoqueta.

Durant el Carnestol-tes se celebraven ballsde màscares solemnes il’enterrament de lasardina a la font delsOcellets. Coincidintamb diverses festes pa-tronals, moltes ger-mandats i confraries la-borals aprofitaven perfer àpats populars ocantar a les capelles,com ara a Sant Antonide Pàdua, els gremis depaletes i a Santa Llú-cia, les costureres.

Per Festa Major, el24 d’agost, les associa-cions també aixecavenenvelats organitzatsper les societats i con-tractaven orquestresde ball, mentre que lesassociacions ambmenys recursos hofeien als locals socials.

A partir del 1870, des-taquen associacionscom la Familiar Obre-ra, Centre Recreatiu del’Hort Nou i, com no,l’Ateneu de Sants. Peròtambé hi havia lloc pera algunes activitats detipus popular: balls debastons, balls de ramso cercaviles protagonit-zades pels Xiquets deValls, que acabaven ca-rregant castells. Erauna de les festes més

importants del calen-dari anual. A part, elsbarris de la Bordeta i elPort també feien lesseves festes.

També es feien fes-tes populars de tipusprofà tot i ser simples:els balls espontanisamb sacs de gemecs itabals en el moment debatre el blat quan no hihavia collites. Però lafesta pagana més im-portant era a l’aplec

del Port, al setembre;on molts santsencs hianaven amb carros permenjar, ballar i beure.

Els obrers que enca-ra combinaven el seutreball entre tasquesartesanes i industrialspodien participar en al-gunes de les festes. Ai-xò els portava a unaflexibilitat d’horaris enquè menestrals, arte-sans, petits comer-ciants i fabricants, i finsi tot alguns obrers delsvapors, adoptaven elseu calendari laboral.

Joan Pujades i Seguí

A finals del segle XIXun bon pagès de l’AltCamp anomenat XatBenaiges, avorrit de lamonotonia de la feinadel camp, va plantargrills de ceba vella. Encrèixer els calçava ocolgava de terra diver-ses vegades i així elseu bulb blanc era ca-da vegada més llarg,blanc i dolç. Aquestdiuen que és l’origendel calçot. Posterior-ment, una casa decamp de Valls on esdegustaven aquestesllarguerudes liliàciesfou la difusora del queara és gairebé mun-dialment conegut comla calçotada.

Les calçotades sónmotius de reunió i ria-

lles. Sense oblidar elscomplements: una bo-na salsa, la salbitxa-da, molt semblant almés conegut romesco.Un bon foc per torrar-los i paper de diariper guardar-los ca-lents i permetre que

s’estovin per dins.Aprofitar les brasesper fer graellada. I elmés important, bonacompanyia.

Coure els calçotsno té gaire secret, ai-xí que us donaré unade les múltiples ver-

sions de com fer lasalsa.

La recepta: salbitxada

INGREDIENTS4 pebrots de romesco(si no en trobeu, po-seu-hi nyores)3 tomacons escalivats4 grans d’all escalivats100 g d’ametlles tor -rades4 cullerades d’oli1 cullerada de vinagreSal

ELABORACIÓPoseu els pebrotsoberts en remull.

Peleu les ametlles,els tomacons i elsalls. Rasqueu la carn

del pebrot vermell ipiqueu-la juntamentamb els alls, lesametlles i els toma-cons. Sense parar deremenar, afegiu-hi elvinagre i l’oli, i inten-teu que lligui com sifos un allioli. Al final,podeu rectificar desal, i si us agrada unpunt coent, de pebre.El més important éssucar el calçot enaquesta salsa, portar-lo a la boca amb unacerta gola sexual iembrutar-se! Queaprofiti!

Nuria May Masnou

Memòria

MARRÀAquest mot por referir-se tant almascle de l’ovella com a un verro,és a dir, el porc destinat a cobrir latruja. En l’últim cas, la paraula ens

arriba gràcies al contacte de moltssegles amb els àrabs islàmics. Lamanera d’anomenar el porc enàrab (jinzírun) no té res a veureamb aquest mot. Els àrabs, quan

veien un porc, feien referència alfet que els era privat de menjar-ne, mitjançant una paraula ques’assembla a marrà: máhram (‘co-sa prohibida’). Per això, no és es-

trany que els parlants catalans, ensentir-los, confonguessin la prohi-bició amb el nom de l’animal.

Jordi Esteban, DECLC, V, 496

UN TOMB PELDICCIONARI

RACÓ HISTÒRICLA CANÇÓ

FOGONS DE TEMPORADA

Quan recordo certes coses i em miro per un foratem veig sempre d’esquena escoltant cants de sirena,ancorat en un cul de sac.

Quan recordo certes coses em sorprenc a mi mateixaparellant mitjons a les fosques, refent el trencaclosques,mossegant l’ham com un peix.

Visc enredat entre xarxes de mil pensaments.Volteretes en el tempslluny dels colors que il·luminen els camps a l’estiu,ofuscat sense motiu.

Quan recordo el principi desfilo el meu jersei.Ni la millor filadora amb el millor didalpot evitar fer-se malintentant refer-lo igual.

Visc enredat entre xarxes de mil pensaments.Volteretes en el tempslluny dels colors que il·luminen els camps a l’estiu,ofuscat sense motiu.

MAZONI

El calendari del lleure a Sants

Ball a la plaça Osca als voltants del 1900.

El calçot, doble plaer: menjar i compartir

Febrer de 2009 07

d’un catalanoparlant. I és que moltesvegades una classe no té la calidesasuficient per avançar en determinatsaspectes de l’aprenentatge d’una llen-gua. Les trobades setmanals perme-ten a l’aprenent millorar la seva capa-citat comunicativa en català, i en unambient distès i proper serà més fàcilque perdi la por i la vergonya. Projec-tes com aquests pretenen no noméspromoure l’ús del català entre els im-migrants, sinó impulsar la seva socia-lització en la realitat d’acollida i lainteracció entre les diferents comuni-tats que la composen, de manera quees facilita un enriquiment personal icultural. El boca-orella ha estat du-rant aquests anys el millor màrque-ting del projecte, i és que el mateixenfocament, amb els ciutadans i ciu-tadanes com a principals protagonis-tes i beneficiaris, ha estat clau en l’è-xit. De la mà del Jaume, la Joana a poca poc va avançant, i com ella, dotze-nes de persones, tot plegat en el marcd’un projecte que farà molt.

Falten voluntaris i voluntàries joves

Tot i l’èxit de la iniciativa, laMaria Teresa es mostra humil:«121 parelles ens dos anys noestà malament, però ens falta-ria que vinguessin més apre-nents, i també voluntaris joves». La Joana va contactaramb el projecte al Centre Socialde Sants (carrer Olzinelles, 30) iel Jaume, a les Cotxeres (carre-tera de Sants, 79). Precisamentsón aquests els dos punts on lespersones interessades es podenadreçar. Per demanar més infor-mació, podeu trucar a la tardaal 933 311 007.

En moviment08 Febrer de 2009

IMMIGRATS en1a persona

Reagrupacionsimpossibles

Paula

Fa dos anys, quan vam arribar aBarcelona des de l’altra banda del’Atlantic, només coneixíem unsamics del poble. Vivien a l’Hospita-let de Llobregat i treballaven enuna botiga al carrer de Sants. Vení-em amb ganes de treballar i amb laintenció de poder portar cap aquíals nostres dos fills, que vam deixaramb els avis.

Després d’uns mesos, amb per-mís de treball i tot, tots dos està-vem treballant. No arribàvem a mi-leuristes, però entre tots dos, fenthores extres, ens arribava per pa-gar una habitació en un pis com-partit a l’Hospitalet i enviar dinersals avis per mantenir els fills.

En arribar, costa acostumar-se.Tonteries com l’alimentació o laperruqueria es converteixen enpunts d’unió amb els que venimde fora. Tot i compartir una llen-gua, el vocabulari és diferent i ge-nera mals entesos. Desconeixíeml’existència del català, però m’haagradat apren dre’l a la botiga, ambels clients. Amb tantes hores treba-llant no hem pogut estudiar-lo, pe-rò més o menys ens defensem. Da-des de la història de Catalunya,confondre banderes, etc. són anèc-dotes que m’emporto.

Vam estar mirant els requisitsper a una reagrupació familiar i ne-cessitàvem tenir un pis per a nosal-tres sols i uns sous suficients permantenir els nens a Barcelona.

Pero tot i estar amb contractesindefinits, el sou mínim i el preudels pisos fan impossible que unaparella de treballadors puguin feruna reagrupació familiar. Desprésde dos anys i de veure com el Govern espanyol canvia les lleis dela reagrupació fent-la encara mésrestrictiva, no ens queda més re-mei que tornar a Amèrica. És durplantejar-se tornar a casa sense ha-ver aconseguit tot el que t’haviesproposat, però veiem impossibleportar els nostres fills amb les lleisactuals.

La Joana i el Jaume no esconeixien de res, però des defa vuit mesos queden cadasetmana per fer petar la xerrada. Són parella, parellalingüística.

Roger Sánchez AmatSants

Ella va arribar fa sis anys a Catalunyaprovinent de l’Uruguai, és educadorasocial i té cura d’una persona ambprincipis d’Alzheimer. Després de ferun curset de català del Consorci per ala Normalització Lingüística, va deci-dir millorar el seu parlar. Li fa una mi-ca de vergonya, i encara li costa cons-truir frases en la nostra llengua. La ci-ta setmanal amb el Jaume l’ajuda aagafar confiança. Ell està a punt de ju-bilar-se, tot i que fa anys que no treba-lla en la seva feina d’administratiu acausa de problemes de salut. Viu a lesCorts, però és de Sants de tota la vida.

L’anu¡y 2005 va decidir col·laboraramb la CAL i va emparellar-se amb unandalús que feia 40 anys que vivia aBarcelona. «Encara avui quedem cadadimarts», comenta, cofoi, el Jaume.Juntament amb la Joana forma partdel projecte Parlem, que es va iniciaral barri fa més de cinc anys, arrand’experiències similars a Vic i Corne-llà. La CAL (Coordinadora d’Associa-cions per la Llengua) de Sants, Hosta-francs i la Bordeta fou qui dugué aterme la iniciativa. La Maria Teresa i elRamon s’hi van integrar llavors, i finsara són membres actius i dos dels 12tutors que coordinen les parelles.

PARLEM EN XIFRESEstan orgullosos del projecte. Des del2003 s’hi han apropat unes 1.200 per-sones, majoritàriament espanyoles illatinoamericanes. Darrerament hi haun promig de 50 parelles funcionant,i en dos anys s’han constituït unes120 parelles. En un principi, el Con-sorci determinava un mínim de 10sessions setmanals d’una hora per tal

de poder acomplir els objectius, peròactualment la xifra és de 36. Precisa-ment es mostren crítics amb el taran-nà que ha caracteritzat l’ens públicdes de l’arribada del tripartit. «Abansera molt fàcil aconseguir llibres i al-tres materials, i ara tot està molt mésburocratitzat i ens posen pals a les ro-des. Volen controlar-ho tot! Fins i totvam tenir problemes per ser recone-guts pel Consorci, i va ser possiblegràcies al Secretariat d’Entitats, quedes de fa dos anys ens fa d’enllaç». Toti les adversitats, consideren l’expe-riència molt positiva. «Ens ha cohesio-nat com a grup», conclou en Ramon.

UN FUNCIONAMENT SENZILLA la Joana li agrada aquest sistemad’aprenentatge. «Pares més atenció,resulta més amè, és més plaent», as-senyala encara amb un castellà esquit-xat de paraules en català. Cada di-lluns també assisteix al Xerrem, unprojecte que agrupa persones que te-nen ja un mínim domini de la llenguaper parlar entre ells sota el tutoratge

El projecte Parlem és complementari del Xerrem, tots dos coordinats per la CAL de Sants. ROGER SÁNCHEZ AMAT

La llengua, una qüestió de parella

Febrer de 2009 09

ESPAI DE TREBALL

Una inspeccióamb crisi(d’identitat)

Marc Faustino i Vidal

La inspecció de treball és un cosespecialitzat en la vigilància de lanormativa laboral. Està vinculat alMinisteri de Treball i en nombro-ses ocasions la Generalitat ha de-manat el traspàs de competències.Per la quantitat d’empreses ques’han de controlar al Principat, 70inspectors/es són molt pocs. Desdel moviment sindical hem criticatmoltes vegades que les denúnciesse solucionen de manera lenta i in-coherent.

La inspecció té encomanada lafunció d’elaboració dels informestècnics en els expedients de regula-ció d’ocupació (ERO). Aquests diesse’ls ha girat tanta feina que mésd’un inspector o inspectora deumaleir la crisi a la seva manera.

Un o una professional implica-da i amb ganes de fer complir elprincipi fonamental del dret deltreball –in dubio, pro operario (enel dubte, per al treballador o treba-lladora)– pot fer que les empresesmillorin les ofertes de sortida delsexpedients i, en el millor dels ca-sos, que retirin la proposta d’aco-miadament col·lectiu presentada.És difícil trobar aquest tipus d’ins-pectors, ja que la majoria s’allu -nyen del problema social que re-presenten els ERO i, sota una «su-posada imparcialitat», molts imoltes es converteixen en còmpli-ces de les decisions empresarials.

S’ha generat l’opinió que, ambel traspàs de competències, els pro-blemes de la inspecció de treball esresoldrien. Ho dubto. Sense que esdoti aquest ens d’unes idees, unsvalors i unes actituds que canviïn laseva forma d’actuar, reproduiremel problema. «Quina és la part feblede la relació laboral? Quin és el bésocial a protegir?»: de la resposta del’inspector o la inspectora sabremsi forma part del problema o de lasolució d’aquest organisme.

�����������

���� �������������� ���������������������� ���� �����������������������������������

�� ������� ��� ��� �� ���� ������ ���� � � � � � � � � ��� ������� ���

� ����������� ���������������

��������� �������!� �����

Transsexual: persona que se sentdel gènere contrari a aquell quese li va assignar en nèixer i quemodifica el seu cos mitjançanthormones i operacions.

Transgènere: persona que viu enel gènere contrari a aquell que seli va assignar però no consideranecessària la modificació del cos.

Travesti: persona a qui li agradavestir-se i adoptar el rol del gène-re contrari al que viu quotidiana-ment per jugar i qüestionar els rolsde gènere en moments concrets.

Trans: ens referim a trans quanvolem englobar les tres identitatsanteriors sense haver d’explicitartotes les divisions internes queexisteixen dins del movimenttrans.

Intersex: persones que han nascutamb genitals ambigus (i gairebésempre funcionals) que no podenser classificades ni com a homes nicom a dones en el moment de nèi-xer. En molts casos els nadons in-tersexuals són operats en néixerper construir-los uns genitals ex-terns d’un dels dos sexes.

Transfòbia: discriminació que pa-teixen les persones que viuen enidentitats de gènere no normati-ves (homes amb una anatomia dedona, dones amb una anatomiad’home o persones intersex)

Trastorn de l’identitat sexual: latranssexualitat està catalogada so-ta el nom de «trastorn de la iden-titat sexual» en els catàlegs inter-nacionals de malalties mentals.D’aquesta manera es dóna a en-tendre que les persones trans pa-teixen un trastorn mental.

Glossari

Actualment, la transsexualitates troba catalogada com atrastorn mental sota el nomde «trastorn de la identitat degènere» o «disfòria de gènere»

als catàlegs internacionals demalalties.

Guerrilla TravolakaBarcelona

És per això que des fa uns anys ha co-mençat a créixer i prendre cada copmés força un moviment trans despato-logitzador, que reclama la retirada de latranssexualitat d’aquests manuals, talcom se’n va retirar l’homosexualitat.

El fet que la transsexualitat estiguicatalogada com a malaltia comportauna sèrie de conseqüències a escalasocial, mèdica i legal per a les perso-nes trans, com ara l’estigmatització delcol·lectiu, la simplificació i la reduccióde les diverses realitats trans i del granventall de possibilitats a l’hora viureel(s) propi(s) gènere(s), alhora queimplica un procés mèdic obligatorifins i tot per a aquelles persones queno desitgen rebre cap teràpia psiquià-trica, ja que la majoria de països quelegislen sobre la possibilitat del canvide la menció de sexe en els docu-ments oficials demanen un certificatde «disfòria de gènere».

Sense anar més llny, el mes de marçdel 2007 es va aprovar a l’Estat espa -nyol la Llei d’identitat de gènere, se-gons la qual no és necessària una ope-ració genital per accedir al canvi denom i de sexe al DNI, però sí que calcomplir dos requisits:

•Un certificat de «disfòria de gènere», que només pot aconseguir-seanant a consulta psiquiàtrica durantun temps indeterminat per tal de superar l’anomenat test de la vida re-al, en què s’avalua si la persona s’a-dapta prou al rol masculí o femení que«diu sentir».

•Acreditar haver-se sotmès a trac -tament hormonal durant un mínim dedos anys.

Queda, per tant, impossibilitat perllei d’accedir a aquest canvi a qualsevolpersona que no vulgui hormonar-se oque rebutgi la teràpia psiquiàtrica. Caldir que, a més, també en queden ex-closes es persones menors d’edat, queno tinguin nacionalitat espanyola oque tinguin algun altre diagnòstic psi-quiàtric, com ara esquizofrènia.

DISSOCIANT ELBINOMI HOME/DONAEl moviment trans despatologitzadorconsidera que diagnosticar «disfòriade gènere» a totes aquelles personesque no s’ajusten al model binòmic ho-me/dona ni a l’associació «sexe igual agènere» és un mecanisme de controlpsiquiàtric sobre les identitats no nor-

matives i potencialment qüestionado-res. És a dir, en lloc de desconstruir lamanera d’entendre les identitats i elsrols de gènere, es considera la dissi-dència com un error, com una malaltiaindividual que no té res a veure amb elsistema social establert i, per tant, eldesresponsabilitza.

INTERESSOS PER MANTENIR EL PATRIARCATTrobem grans interessos polítics darre-re la legitimació i la perpetuació del

model binòmic, com ara el manteni-ment de l’esquema patriarcal, emmar-cat dins un determinat sistema politi-coeconòmic.

Aquesta és un lluita creixent i urgent, que espera, necessita i desitjala suma de totes aquelles personesque no s’identifiquin amb la normati-vitat heteropatriarcal i que vulguinunir-se a la reivindicació del dret a lapròpia identitat i al propi cos, per su-perar l’encotillament dogmàtic que se’ns imposa.

Manifestació trans a Barcelona el 2008. GUERRILLA-TRAVOLAKA.BLOGSPOT.COM

La transsexualitat no és una malaltia

«És impossiblecanviar-se elnom sense anaral psiquiatre ihormonar-se»

litats llibertàries diverses, va decidir tro-bar-se per debatre i compartir expe-riències i coneixements. A banda d’as-solir aquests objectius, el Febrer Lliber-tari també ha servit perquè molta gents’apropés als col·lectius i a les activitatsque es fan durant aquest febrer, i cone-gués, de pas, la feina que aquestscol·lectius fan durant tot l’any.

En aquesta tercera edició, entre elsactes més destacats, els assistents gau-diran d’una exposició restrospectivasobre la premsa clandestina als anys dedictadura, amb la presentació de ManelAisa. El 14 Febrer, dia de l’amor lliure,se celebrarà amb una activitat al carrer.

Es comptarà també amb la presènciadels economistes de l’ICEA, amb unmercat d’intercanvi i es presentarà laXarxa d’Intercanvi de Sants.

Les xerrades i els debats es comple-taran amb rutes històriques pel barri icinema cada diumenge a Can Vies amb

pel·lícules i documentals. També sorti-ran al carrer algunes de les distribuï-dores, biblioteques i col·lectius delbarri i de Barcelona.

Més informació:http://febrerllibertari.sants.org

Els ateneus llibertaris de Santsi del Poble Sec, el col·lectiuNegres Tempestes, el CSO LaFarga i la llibreria AccióCultural s’han coordinat perfer una trobada al voltant dela cultura llibertària.

Agus GiraltSants

El febrer llibertari va néixer ara fa tresanys quan gent del barri, amb sensibi-

Cultura10 Febrer de 2009

Tercera edició del Febrer Llibertari

El mostrador

És cosa ben sabuda que elmoviment de consum res-ponsable fa temps que creixamb tanta força que es fa di-fícil de seguir-ne la petja. Fa

una dècada hi havia a Catalunya unes10 cooperatives de consum, avui segu-rament ja depassen el centenar llarg.

Una altra evidència de la força ambquè creix el moviment són les llistesd’espera. La majoria de cooperatives igrups de consum consolidats ja fatemps que han d’apuntar les personesinteressades en una llista d’espera. Enel cas de Germinal Sants la gent ques’incorpora avui a la cooperativa ha tin-gut aproximadament un any d’espera.

Bàsicament tres factors expliquenaquesta realitat insòlita en el conjuntdels moviments socials: la dificultat de

funcionar de manera democràtica i au-togestionada quan el col·lectiu esdevémassa nombrós, la disposició de moltagent a integrar-se en un projecte conso-lidat però no a engegar-ne un i la ne-cessitat de disposar d’un espai quan elmercat immobiliari està com està.

El moviment de consum responsa-ble i transformador català es caracterit-za per la convicció en la necessitat defuncionar assembleàriament i autoges-tionada. Les primeres cooperatives deconsumidors van optar per alliberar iprofessionalitzar un equip de gestióquan el nombre de socis va augmentar.Malauradament, aquests processos so-vint acaben afectant el funcionamentdemocràtic de les organitzacions i fanque el seu assemblearisme sigui mésformal que real. Per això Germinal va

Llistes d’espera

Cooperativa Germinal

optar en el seu moment per un modelde creixement diferent, dividint-se comuna cèl·lula i creant nous centres quefuncionen autònomament i es coordi-nen en assemblees conjuntes nomésper mantenir-ne la cohesió ideològica.Aquest és el model que s’ha acabat ge-neralitzant amb poques excepcions.

Els grups de consum catalans no solen passar de 60 unitats familiars(molts es planten en les 30); tothom hade participar en les tasques de gestió ien la presa de decisions. La confiança,el coneixement mutu i el caliu humàesdevenen imprescindibles. El crei -xement s’encalla si no apareix gentamb empenta. Fa uns mesos un grupde gent de Sants va impulsar la creacióde un nou centre Germinal a Poble Seci segur que aviat trobaran el local somniat. A Sants vam acabar l’any estrenant un nou local amb molts mésmetres quadrats i moltes més possibili-tats. El 2009 l’estrenem amb una as-semblea extraordinària per parlar demodels de creixement. Amb imagina-ció i il·lusió guanyarem la batalla a lesllistes d’espera.

Xerrada en el marc del Febrer Llibertari del 2008. ORIOL RIGOLA

El dia 10 de gener tengué llocal Via Fora! de Sants la pre-sentació del disc d’aquestgrup pioner a Mallorca entreure un disc sota una llicèn-cia Creative Commons.

Irene Jaume GambínSants

Després de dos anys i amb una cin-quantena de concerts a Mallorca i alPrincipat a l’esquena, aquest grup desobrassada hardcore («una etiquetacom qualsevol altra», segons ells matei-xos) presenta Autoconsumible. Aquestquartet de joves, que ha apostat pereditar el disc sota una llicència Creative

Sobrassada hardcore

Marcel Pich, integrant de Musnok, amb l’Autoconsumible a les mans. IRENE JAUME

Marató decinema del’Esplai SantMedir

A. G.Sants

Els dies 17 i 18 de gener va tenir llocals locals de l’Esplai Sant Medir la Ma-rató de Cinema que l’entitat organitzaun cop a l’any. Els assistents van po-der triar entre les 13 pel·lícules quees van projectar, de temàtiques diver-ses i destinades a tot tipus de públic.

Aquest esdeveniment, organitzatper una de les entitats de lleure deSants, confirma el bon estat en quèaquestes es troben. Al llarg de l’any,són moltes les activitats extraordinà-ries i obertes al barri que els diversoscaus i esplais de Sants, Hostafrancs ila Bordets organitzen: tallers, con-certs, jocs i gincames o, com és el cas,una marató de cinema.

Xazzar alsDivendres deFaràndula

A. GiraltSants

El passat divendres 16 de gener, dinsdel cicle Divencres de Faràndula, or-ganitzat per l’Assemblea de Barri deSants, va actuar al Casinet d’Hosta-francs el grup Xazzar.

La formació, que beu de la músicatradicional balcànica, va aplegar unbon nombre de persones amb ganesde gresca. El septet va dur a l’escena-ri del Casinet els ritmes endimoniatsde la música zíngara barrejats ambjazz, rock i funk, una atractiva fusióon el ball i la festa són alguns dels ele-ments predominants.

El proper concert d’aquest cicle,encara amb el grup per confirmar, tin-drà lloc el divendres 27 de febrer almateix Casinet d’Hostafrancs.

Commons, culmina, així, dos anys deamb uns concerts que combinen «mú-sica, combat i espectacle». Les lletresdel disc són reflexions «polítiques, per-sonals, de crítica social, de desitjos ru-rals...», segons Marcel Pich, integrantdel grup. També destaquen el dissenyde la carpeta, realitzat per Miquel Al-bertí, ja que «ha donat un altre toc in-novador».

En aquest treball, la banda ha volgutque músics amics hi col·laboressin,com és el cas de Joan Tomàs Martínez(Matràs), Toni Marquet, Francesc Ribe-ra Titot (Mesclat, Aramateix) i JaumeSastre i Pere Soler (Grollers de Sa Fac-toria). El disc l’han volgut dedicar a Toni Roig, desaparegut cantant d’Al- Mayurqa, i a la música i el compromísde Matràs, el desaparegut grup mallor-quí de hardcore.

Aportacions voluntàries a

LA BURXA

_______euros(escriure amb

claretat)

Col·laboració anual amb

LA BURXA

5 euros/mes(60 euros l’any)

Amic/amiga deLA BURXA

3 euros/mes

(36 euros l’any)

Un altre cas de repressió sac-seja els moviments socials.Aquest cop, una condemnad’un any i mig de presó per aen David. La jutgessa al·legaque té antecedents per insub-missió, delicte que ja s’hauriad’haver cancel·lat d’ofici.

Irene Jaume GambínSants

La matinada de Reis, a dos quartsde tres, en David era detingut a lesportes de La Fornal, associació cul-tural de Vilafranca del Penedès dela qual ell n’és responsable. Sobreell requeia una ordre de crida i cer-ca que ordenava l’ingrés a presó.Els Mossos d’Esquadra van traslla-dar en David a la comissaria de Vila-franca, on se li va denegar el dret arebre assistència d’un advocat. Des-prés d’una nit a la comissaria id’hores de no rebre cap tipus d’in-formació, se li va comunicar el mo-tiu de la detenció i el seu immediatingrés a presó, però la jutgessa deguàrdia va establir 10 dies perquècomparegués voluntàriament al jut-jat número 15 de Barcelona.

PER QUÈ AQUESTA SENTÈNCIA?La detenció del vilafranquí es basaen l’ordre de crida i cerca que foudictada el maig del 2008 però queno li havia estat notificada. Aquestaordre era relativa a una sentènciaper la manifestació antifeixista del12 d’octubre del 1998, la qual con-demnava en David a un any i migde presó. La legislació actual esta-bleix que no es pot ingressar a pre-só amb penes menors de dos anys,

cinc dies abans sense que ningú noels ho notifiqués. El mateix dia, elsadvocats van presentar una querellacriminal per prevaricació contra Isa-bel Gallardo i la secretària judicial.

SOLIDARITAT DES DELS PAÏSOS CATALANSSi la detenció es va produir el 6 degener, el dia 9 ja hi havia convoca-da una manifestació a Vilafranca delPenedès, que va comptar amb lapresència de més de 700 persones.També va tenir lloc a Vilafranca unaparada informativa al Mercat al Car -rer, on es van repartir pasquins in-formatius del cas i on es va fer unarecollida de firmes per la campanyaen contra de l’empresonament.

Dos dies després, prop de migmiler de persones van voler assistira l’acte de suport que es va fer a lesCotxeres de Sants, on es va llegir elmanifest i els noms de les 75 enti-tats que s’hi havien adherit. L’acteva comptar amb la presència demúsics com ara Quico Pi de la Ser -

però la jutgessa Isabel Gallardo (ti-tular del Jutjat Penal número 15) harescatat uns antecedents per insub-missió, un delicte que hauria de sercancel·lat d’ofici. A més, la penad’un any i mig pels fets del 98 hau-ria d’haver prescrit, segons el fiscal.

CÚMUL DE DESPROPÒSITSEl dia següent de la detenció d’enDavid, ell i els seus advocats es vanpresentar al Jutjat Penal número 15per recuperar l’expedient del cas, iallà els van avisar que els 10 dies es-tablerts per la jutgessa de guàrdiaperquè l’acusat es presentés volun-tàriament a presó no tenien valide-sa, és a dir, que l’ordre de crida icerca seguia endavant. L’endemà,es va presentar un recurs demanantl’anul·lació de l’ordre de crida i cer-ca. A part, es va demanar una reu-nió amb la jutgessa del cas, la qual,a través de la secretària judicial, vaaccedir a trobar-se amb una comiti-va de l’Ajuntament de Vilafranca eldia 9. El dia 9, però, la jutgessa esva negar a rebre’ls. També es vapresentar una ampliació del recursinterposat dies abans, referent alsdelictes d’insubmissió, ja que hau-rien d’haver estat anul·lats d’ofici.El recurs va ser desestimat per lajutgessa a través d’una interlocutò-ria (quan el més normal és que si-gui a través d’un procurador). Enaquesta interlocutòria, la jutgessaconsiderava que els delictes del1998 no havien prescrit perquè elssis anys de tramitació de l’indultpresentat per l’Ajuntament de Vila-franca l’any 2000 no comptaven.

El 14 de gener, els advocats d’enDavid Sànchez es van assabentarque l’ordre de crida i cerca que re-queia sobre ell va quedar anul·lada

Febrer de 2009 11

Onada de solidaritatamb en David

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS? En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

ra, Cesk Freixas, Ester Formosa iAdolf Aosta, així com la presènciad’escriptors i poetes com Enric Ca-sasses, Carles Rebassa i la carta en-viada per Isabel-Clara Simó. Enaquest acte també es va presentar elmanifest firmat per 15 insubmisosque van ser condemnats els anysnoranta (entre ells, Arcadi Oliveresi Lluís Llach).

El dia 15 es van fer diverses ac-cions descentralitzades a Capella-des, Lleida, Castelló de la Plana, Te-rrassa, Olot, entre d’altres. I el dia17 es va dur a terme la manifestacióconvocada a plaça de Sants, on cen-tenars de persones van recórrer elscarrers del barri fins a arribar a laplaça dels Països Catalans, on es vallegir un comunicat i on l’intèrpretJoan Sebastià Colomer va cantar laCançó del llaurador, d’OvidiMontllor.

Més informació:http://davidvilafranca.blogs-

pot.com

Fes-te amic o amiga de

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dosobjectius: fer-la arribar allà on la seva

distribució no arriba i contribuir econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres: mitjançantcorreu convencional, per domici liació

bancària o manualment (pots deixar-ho alTerra d'Escudella, c/Premià,20).

Així que ja saps!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Caixa/Banc_______________________________

Nom del titular_____________________________

CODI ENTITAT

CODI SUCURSAL

CODI SEGURETAT

NÚM DE COMPTE

Es prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA BURXA

Data__________ Signatura

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Vull rebre LA BURXA a casa

Capçalera de la manifestació en suport a en David del 17 de gener. ALBERT GARCIA

SOLIDARITAT

OperacióRavalLA BURXA vol dedicar aquesta co-lumna als 14 paquistanesos de-tinguts al Raval el 19 de generde fa un any. A data d’avui, 10dels detinguts sota l’acusació deformar una cèl·lula gihadistaque volia fer un atemptat al me-tro de Barcelona continuen em-presonats sense que la policiahagi trobat cap prova.

La comunitat paquistanesa dela ciutat no s’ha cansat de repe-tir que aquests detencions nohan respectat la presumpciód’innocència, a més de manifes-tar que se sent preocupada perla situació de les famílies delsempresonats, així com pels efec-tes sobre la imatge del col·lectiuque poden tenir aquestes deten-cions. D’altra banda, el seu ad-vocat assenyala que les deten-cions es van fer amb base al tes-timoni d’un únic confident, queva assegurar al Centre Espanyold’Intel·ligència que s’estava pre-parant un atemptat. En aquesttemps, però, no s’ha aportat capelement per demostrar-ho. Amés, curiosament, el responsa-bles policials de l’operació hanestat apartats dels seus càrrecs.

Rahola es cobreixde glòria amb lesseves declara-cions referents alconflicte palestí.Quan xerra, sem-bla que se li obli-din les gairebé2.000 morts.

La Conselleriad’Interior ha tor-nat a quedar en

evidència davantla ciutadania per

la mala gestió deltemporal de vent

que va afectar totel Principat.

... i Interior torna adecebre la població

Pilar Rahola i lapolèmica...

sos familiars, no només econòmics,ho té difícil. L’única possibilitat ésanar a parar a una residència assisti-da, i si tens algun subsidi, se’n que-den el 90%. Et deixen una qualitat devida molt minvada. Sobretot si sónprivats, aquests llocs miren de tenir elmínim de personal possible, i l’aten-ció no és la que hauria de ser.

Què feu al Front de Solidaritat?Aquest any en fa vint que ens vam le-galitzar, però com a grup de pressió jaexistíem. Als anys seixanta hi va havermolta moguda dels minusvàlids a Bar-celona. Un grup d’assistents socials vaveure que precisament les personesamb un grau de disminució més granno podien sortir al carrer, i van consti-tuir el grup. La finalitat de l’associacióera qualsevol activitat que redundésen la millora de la qualitat de vida deles persones disminuïdes. Un cop vatrucar una noia per si algú podia fer-lila depilació, un altre que vivia a un pissense ascensor i volia anar a votar...

Vam idear un servei de transportamb l’ajuda d’objectors. Afortunada-ment, va coincidir la desaparició de laPSS amb una millora de la mobilitat:autobusos adaptats, taxis amb un costd’un viatge de metro, etc. Ara bé, ac-tualment l’Institut Municipal de Dis-minuïts, quan es demana el transportadaptat, mira de desviar-ho al trans-port públic normal per evitar el taxi.

I això no està bé?Està bé que n’hi hagi la possibilitat.Sempre havíem defensat que el millorés que hi hagués totes les opcions perpoder triar. Però en comptes de gua -nyar independència, n’haurem per-dut. Amb el taxi adaptat, que puc de-manar per telèfon, sóc independent.Però en autobús, sola no hi puc anar:has de girar-te per agafar el cinturó,validar el bitllet, i jo no puc fer-ho. Pel

Té 66 anys i és correctora.Des que era molt petita téatròfia muscular. Quan es vaposar en marxa la Llei dedependència va pensar queseria una ajuda, com moltespersones en una situació simi-lar. Però no ha estat així.

Ester R. i Jordina S. A.Sants

Tinc el grau 3 de minusvalidesa, elmàxim, que et dóna dret a les presta-cions de la llei de dependència. La te-nim sol·licitada des del juliol del 2007i encara no hem rebut cap prestació.

I alguna resposta? Sis mesos després vam rebre una car-ta, i posteriorment va venir una noia,no sé ben bé a què fer. No era cappersona tècnica, només va omplir unqüestionari. I de diagnòstics mèdicsja en tinc, és que a més no milloraré.

Van concloure que tenia dret a unajut de 385 euros. És clar, jo tinc lasort que el meu marit està bé de salut,va poder-se jubilar, i em cuida pràcti-cament tot el dia. També tenim unapersona que fa les coses de casa. Si to-ta aquesta feina li has de pagar a unapersona, com ho fas, amb 400 euros?

A més, ens van dir que el setembredel 2008 començaríem a rebre laprestació, i encara no hem cobrat res.Figura que és retroactiu, però comque rebia una ajuda domicilària de laGeneralitat de 300 euros, em pagaranla diferència. Tot i això tinc els meusdubtes, perquè no tenen un duro.

[DIVENDRES 6, 13 i 27 de febrer]18.30 | Cafeta [Lloc: Can Vies]

[DISSABTE 7 i 14 de febrer]18.00 | Cafeta [Lloc: Can Vies]

[DISSABTE 21 de febrer]12.00 | Ranxo popular de Carna-val, trobada de Seat 600 i tallerde salsa [Lloc: Canalejas, 29. Organitza:Cansaladeria Alsina ]19.00 | Taula Rodona sobre l’Okupació [Lloc: Casal Independentis-ta. Organitza: Assemblea de Joves deSants]

[DIVENDRES 27 de febrer]21.00 | Divendres de Faràndula:nit de màgia amb SerMagic [Lloc:Casinet d’Hostafrancs. Organitza: Assem-blea de Barri de Sants]

FEBRER LLIBERTARI:

[DIMARTS 3 de febrer]19.30 | Presentació del Llibre:Naturaleza, Ruralidad y Civiliza-ción, de Félix Rodrigo

[DIJOUS 5 de febrer]19.30 | Presentació de la Xarxad’Intercanvi de Sants

[DIVENDRES 6 de febrer]19.30 | Xerrada sobre la crisi[Totes aquestes activitats es faran a l’Ateneu Llibertaride Sants]

[DISSABTE 7 de febrer]10.00 | Jornada de treball al’hort i agroecologia [Lloc: La Farga]

[DIUMENGE 8 de febrer]11.00 | Mercat d’Intercanvi [Lloc:plaça La Farga, fins a les 18 h]12.00 | Tallers diversos: Fes-t’hotu mateix/a + Taller de serigrafia[Lloc: CSO La Farga, fins a les 18 h]14.30 | Dinador vegà [Lloc: La Farga]

18.30 | Cinema: La ciutat cremada [Lloc: Can Vies]

[DIJOUS 12 de febrer]19.30 | Exposició 10 anys de Contra-Infos [Lloc: Espai Obert]

[DISSABTE 14 de febrer]18.00 | Taller de sexualitat inter-activa: Des-genera’t [Lloc: Can Vies]

21.30 | Concert de cantautors:P.I.B. + Hablando en níquel +Hector Nenófilus [Lloc: La Farga]

[DIUMENGE 15 de febrer]11.00 | Ruta Històrica per Sants[Lloc: ciclista de pl. de Sants]12.00 | Tallers diversos: Fes-t’hotu mateix/a + Taller de serigrafia[Lloc: La Farga, fins a les 19 h]14.30 | Dinador vegà [Lloc: La Farga]

18.30 | Cinema: Yo disparé aAndy Warhol [Lloc: Can Vies]

[DIVENDRES 20 de febrer]19.30 | Tecnologies de controlsocial [Lloc: Can Vies]

[DISSABTE 21 de febrer]11.00 | Jornada Infantil[Lloc: Jardins de Can Mantega]18.00 | Xerrada sobre el situacionisme [Lloc: Can vies]

[DIUMENGE 22 de febrer]18.30 | Cinema: 1984 [Lloc: Can Vies]

[DIVENDRES 27 de febrer]19.30 | Presentació de La comu-na de Cronstadt, a càrrec d’Emi-lio Madrid [Lloc: Ateneu Llibertari]

[DISSABTE 28 de febrer]10.00 | Parades distribuïdoresllibertàries [Lloc: pl. Màlaga, tot el dia]

19.30 | Exposició: Moviments Llibertaris obrers dels anyssetanta [Lloc: Can vies]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPEN DEN TISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

L’únic que ha suposat de millorasón 85 euros. Es van aixecar moltes expectativesamb la llei, i la veritat és que la gentque no té altres recursos ho té fomut.A més hi ha un tema poc conegut, pe-rò la llei parla de copagament. És adir, que encara que arribin a donar-teun servei, n’has de pagar una part. Ai-xò no és la quarta pota de l’Estat debenestar. Perquè la gent que fa servirla Seguretat Social no ha de pagar perla medicina. És un tracte diferent.

Pot ser que a la gent que no té resara sí que els ajudi?No sé fins a quin punt. Sóc de l’asso-ciació Front de Solidaritat amb elsDisminuïts Físics. De les personesque conec, ningú ha rebut res. Tincuna amiga que està desesperada. Té70 anys i viu sola perquè la seva mareva morir. És minusvàlida, de grau dosi, com que cobra una pensió de 700euros, només li toquen 100 euros dela Llei de dependència, tot i haver detenir una persona tot el dia.

Com valores el suport institucionala les persones amb alguna dis -capacitat?És insuficient. Si la gent no té recur-

que fa al metro, s’han gastat milers demilions per adaptar les estacions, pe-rò l’accés al vagó és impossible. Fa 15anys això s’havia resolt a Suïssa.

El paper de les associacions és cobrir buits?És important que existeixin perquèfan serveis que no fa l’Administració iperquè estar associats permet ferpressió. Si la gent no s’hagués mobi-litzat estaríem com estàvem. La llàsti-ma és que estem una mica atomitzats.A vegades, de la mateixa malaltia hi hadiverses associacions.

Realment no s’ha normalitzat, però s’ha avançat.Sí, en certes èpoques hi va haver quies va trencar el cap perquè quan esfes obra nova fessin guals. En general,s’ha avançat. De totes maneres, si totallò material estigués adaptat, i tin-guéssim feina i recursos, tindríemtots els problemes resolts? Al 100%no, perquè una part del problema ésvisual, com t’accepta la gent, i això nodepèn de tenir un metro adaptat a laporta. Sinó que coneguin el proble-ma, que et vegin com una persona. Elque costa és acceptar la diferència.

Com és Sants per a una personadiscapacitada?No és dels pitjors barris. El més pro-blemàtic són els carrers amb voreresmassa estretes, però té difícil solució.D’altra banda, l’associació de comer-ciants de Creu Coberta, per exemple,està intentant que s’adaptin els co-merços. Com a mínim coneixen elproblema i el tenen en compte.

La Júlia, veïna de Sants, pensa que el barri està prou bé per la mobilitat (VICENÇ RIBAS)

«El que costa és acceptar ladiferència»

«Als 60 hi haguémolta mogudadels minusvàlids.Si no haguésestat així estarí-em com estàvem»

«Hi va haver moltesexpectatives amb laLlei de dependència,però qui no té altres recursos ho té fomut»

JÚLIA MONFORT:

Febrer de 2009 LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es troba cada dilluns al vespre al CSA Can Vies (c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Aquesta publicació té una llicència CREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca o envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Gemma Parera Álvarez, Pau Canela, Bernat Costa,Jordina i Laia Sánchez Amat, Carme Roselló, EsterRams, Albert Ricart Sanjuan, Miquel Darnés, AnnaFarré, Jordi Esteban, Agus Giralt, Irene JaumeGambín, Yolanda, Albert Garcia, David Vázquez,Ignasi, Montse, Núria May Masnou, Jordi Soler, KarlesSànchez, Cooperativa Germinal, Marc Faustino i Vidal,Paula, Assemblea de Barri de Sants, Àlex Tisminetzky,Meritxell Sánchez-Amat, Àlex C., Joan Pujades i Seguí,Roger Sánchez Amat, Tomi, Guerrilla Travolaka, OriolRigola, Vicenç Ribas i Assemblea de Can Vies.