Embed Size (px)
Citation preview
L’adquisició d’una segona llengua
És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”).
OUTPUTProducte lingüístic elaborat per l’aprenent.
És una construcció que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge.
INTERLLENGUA
Part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila.
INTAKE
INPUT
Glossari:
FACTORS MÉS INFLUENTSEN L’ADQUISICIÓ DE LA L2
INPUT OUTPUT
Experiència rica de parla
CARACTERÍSTIQUES PERSONALS
Edat
Aptitud
Motivació
Actituds
Personalitat
Ús d’estratègies
INTERLLENGUA
En un ordre fixat
Amb errors que cal corregir
En quantitat
De qualitat
INPUT
En quantitat
De qualitat
La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més important si els inputs són comprensibles per als nens i els permet avançar cap a la seva interllengua.
La qualitat de l’input està relacionada amb la possibilitat que l’alumne participe perquè l’input s’adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d’expressió.
Les converses han de ser genuïnes (cal evitar les pseudoconverses).
El professor ha de dominar la llengua (és el model principal de l’alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació
OUTPUT
Experiència rica de parla
INTERLLENGUA
En un ordre fixat
Amb errors que cal corregir
Hem de considerar l’output com la producció lingüística que fa l’alumne a partir dels intakes que ha processat.
La memorització i la mecanització d’estructures lingüístiques és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).
Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí (representat per ILa, ILb, ILc...ILn) que va des de la seva L1 fins el domini de la L2.
En els primers estadis evolucionen ràpidament.
L’ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (està regit per universals lingüístics).
La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica.
La L1 dels alumnes influeix en l’aprenentatge de la L2.
LA INTERLLENGUA
És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències).
La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional.
Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint.
És un sistema autònom i relativament “estable” en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta.
No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.
La interllengua és el concepte central del procés d’aprenentatge de segones llengües.
El 1999, als EUA hi havia més de 600 estudis sobre la interllengua.
L’aprenentatge de la L2, no segueix el mateix procés que el de la L1
Podem afirmar que l’adquisició de la L1 no passa per l’etapa de la interllengua.
Pla L1 L2
Neurofisiològic Etapes privilegiades
Del domini automàtic al domini voluntari
Cap etapa privilegiada
Del domini voluntari al domini automàtic
Psicològic Motivacions profundes Motivacions superficials
Intel·lectual De l’experiència a la llengua De la llengua a l’experiència
Lingüístic Del discurs al sistema Del sistema al discurs
Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton
Tret ADQUISICIÓ DE LA L1 ADQUISICIÓ DE LA L2
Èxit Els xiquets usualment arriben a dominar perfectament la L1
Els aprenents adults d’una L2 difícilment arriben a dominar-la
Fracàs No n’hi ha L’èxit complet és estrany
Variació Poca variació en el grau d’èxit o en la ruta d’aprenentatge
Els aprenents d’una L2 varien en l’èxit general i en la ruta
Objectius La competència lingüística Els aprenents d’una L2 poden estar satisfets amb una competència lingüística menor que la L1 i/o més preocupats per la fluïdesa que per la correcció
Fossilització Desconeguda Comuna, regressió (o retorn a estadis anteriors del desenvolupament).
Intuïcions Els nens desenvolupen intuïcions clares sobre la correcció
Els aprenents d’una L2 sovint són incapaços de formar judicis gramaticals clars
Instrucció No necessària Útil o necessària
Evidència negativa
No es troba correcció i no és necessària
La correcció és generalment útil o necessària
Factors afectius
No hi són implicats de manera rellevant
Tenen un paper important en la determinació de l’èxit
Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2 segons E. Serrat.
L1
Llengua materna
IL
Interllengua
L2
Llengua Objecte
Inestable
Dinàmica
Variable
Permeable
Simple
Sistemàtica
Fossibilitzable
Depenent del context
Reflecteix la competència en L2 que té l’aprenent en cada moment
No és un conjunt de còpies imperfectes del sistema de l’L2
No totes les formes de la IL que no coincideixen amb les de l’L2 han de ser tractades com a error
Les frases idiosincràtiques no són agramaticals, sinó gramaticals segons la seva interllengua
Pot ser fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica...
Conseqüències didàctiques per a la correcció dels errors que es produeixen en una interllengua
Visió més tolerant i comprensiva de l’error
L’error indica activitat encara que no siga reeixida
L’error hauria d’esdevenir un concepte positiu
Tots els errors no són dels alumnes (poden ser metodològics o conseqüència de l’actuació didàctica)
No s’ha de corregir tot, cal seleccionar (fonamentalment allò que s’està estudiant o que ja s’ha vist)
L’oral es pot enregistrar per provocar l’autopercepció de l’error
La correcció immediata és més eficaç
Cal corregir si és possible sense que es note
Els alumnes han de participar de la correcció
CARACTERÍSTIQUES PERSONALS
Edat
Aptitud
Motivació
Actituds
Personalitat
Ús d’estratègies
Hi ha discrepàncies sobre si l’edat és o no un factor que afecta l’adquisició d’una L2 (els més xicotets aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
Sembla que la intel·ligència és una part important de l’aptitud (però no l’única) i els factors aptitudinals representen entre el 25 i el 50% de l’aprenentatge d’una llengua.
La motivació està molt relacionada amb l’èxit de l’aprenentatge (tant la integradora com la instrumental).
Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten tant la motivació com el rendiment en la L2.
Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l’aprenentatge.
L’estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l’aprenentatge de la L2.
Les estratègies que usa l’alumne poden ser de memòria, cognitives, afectives, socials, etc.
DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L’ADQUISICIÓ D’UNA L2
1. L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient.
2. La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.
3. La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.
4. En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.
5. Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
6. Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessin.
7. Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
8. El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
9. La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
10. Si l’alumne aprèn a “preguntar”aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.
