gener - febrer de 2005

57 Notíciesde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL

Editorial

L’any 2005, l’any de la Xarxa Natura 2000?

L’any 2005 sembla que finalment seràl’any en què Catalunya tindràenllestida la seva proposta d’espais aintegrar dins la Xarxa Natura 2000 de laUnió Europea. Aquest és un pasimportant, i, sense cap mena de dubte,quan aquesta proposta s’aproviesdevindrà una fita decisiva en lapolítica de conservació del medinatural, juntament amb el Pla d’Espaisd’Interès Natural (1992) i la pionerapolítica de parcs naturals de laDiputació de Barcelona dels anysvuitanta.

Han calgut, però, gairebé deu anys pertenir una proposta mínimamentcoherent. I si han calgut tants anys noha estat perquè s’hagi treballat molt enl’elaboració de la proposta, sinóperquè no hi ha hagut un interèsespecial a tirar-la endavant i elsentrebancs polítics han estat continus.Algú podrà dir que això no només hapassat a Catalunya i que també haestat la norma a altres països, però, toti ser cert, això no pot servir d’excusaper no haver fet mésbé les coses.

Durant tot aquestllarg procés s’haperdut una granoportunitat: lad’engrescar elconjunt de la societatcatalana en unaproposta a favor delmedi natural i de labiodiversitat aEuropa. En un procéscom aquest, en elqual la implicació de

tots els diferents sectors socialsimplicats haris de ser bàsica, massasovint s’ha prescindit del món científici conservacionista i de la mateixapoblació implicada a l’hora de prendreles decisions importants.

Els científics n’han quedat bastantdecebuts, ja que mentre queteòricament els criteris científicshavien d’estar a la base de la propostad’espais a integrar a la Xarxa Natura2000, massa sovint aquests criterisnomés s’han tingut en compte quan nocontradeien decisions polítiquespreses amb anterioritat. Només calrecordar una de les primeres propostesque es van elaborar fa uns quantsanys, que era una simple caricatura delPEIN, ja que es van fer coincidir elsespais escollits amb criteris europeusamb els espais ja protegits segonscriteris d’interès estrictament català.

El món conservacionista també ha vistque bona part de les millores que

(Continua)

(Continua)2

darrerament s’han inclòs a la proposta noeren tant la conseqüència dels seusarguments, sovint ben fonamentats i repetitsamb insistència, sinó el resultat de lespressions exercides des de Brussel·les, demanera que s’ha après que per conservar lanatura a Catalunya té més repercussiópresentar una denúncia a les institucionseuropees que a les catalanes.

D’altra banda, els diferents sectors socialsimplicats (pagesos, propietaris, ajuntaments,etc.) no han rebut una explicació clara dequè comporta que un espai estigui inclòsdins la Xarxa Natura 2000, i, com sempre,veuen amb recel aquest tipus de propostes,de manera que els que per motiusespeculatius o d’altres tipus hi teneninteressos en contra troben el camp adobatper difondre els seus febles arguments.

Solament a finals de 2004 s’ha obert un breui fugaç període d’explicació i de recollida desuggeriments per millorar la propostaelaborada pel Departament de MediAmbient i Habitatge. Després de deu anysde donar-hi voltes, resulta que ara no esdisposa de temps i s’ha de fer tot de pressa icorrents.

Realment sap greu que una iniciativa comaquesta, que pretenia ser exemplar, tant pelque fa referència a la conservació de labiodiversitat com a la integració europea,s’hagi dut a terme d’una manera tan pocengrescadora i amb tan poc convenciment.Les millores que s’han introduït a darrerahora no han aconseguit dissimular el gustamarg que des de fa anys sentim els que enspreocupem per la conservació del patrimoninatural català.

Seminari de gestió ambiental

Els proppassats dies 5, 6 i 7 de novembre vatenir lloc a Banyoles el VIII Seminari deGestió Ambiental, centrat en el debat sobreconservació i ús públic de la zona lacustrede Banyoles, amb l’objectiu d’aprofundir enel debat obert entorn de la figura de protec-ció més adient per a aquest espai, així comen la constitució del Consorci de l’Estanyque ha permès la sol·licitud i concessió delprojecte Life, el qual es desenvoluparà enels propers quatre anys. Les ponènciesprogramades des de divendres fins adiumenge estaven repartides en quatresessions de matins i tardes, i es desenvolu-paren amb poques variacions i dins delshoraris establerts. S’iniciaren a l’entorn de laproblemàtica de les introduccions biològi-ques: es posaren de manifest la necessitatde millorar la prevenció i les escassespossibilitats d’èxit dels programes de con-trol en el cas de la plena naturalització de lesespècies exòtiques, tot i que la introduccióen la majoria de casos (especialment lesrepoblacions piscícoles) hagi estatvoluntària. Es considerà important facilitarinformació dels perills de la utilitzaciód’algunes plantes exòtiques en jardineria,

així com de l’alliberament d’animals decompanyia.L’ordenació del patrimoni natural i culturalen territoris humanitzats com a eina de ges-tió centrà la segona sessió de treball.L’aigua va ser un dels elements centrals deldebat tant per entendre el propi entornhidrogeològic passat i present com per l’ússecular d’aquest recurs. També es valorànegativament la incidència de les infraes-tructures i altres alteracions de l’entorn en ladinàmica de les poblacions d’animals lligatsprincipalment a ambients de caràcter tempor-ani, com ara els amfibis, i en l’estabilitat deles comunitats vegetals que es desenvolu-pen a l’entorn de la zona lacustre. Es vapresentar i debatre llargament una propostad’ordenació del territori i protecció de lazona lacustre presentada per l’entitatLimnos.

A primera hora de la tarda es féu una visitaguiada en barca per l’estany, i gràcies al bontemps fou possible observar i conèixer nonomés l’espai sinó també algunes de lesactivitats i propostes de gestió que erenanalitzades a les sessions.

Conservació i ús públic de la zona lacustre de Banyoles

Muntanya. Centre Excursio-nista de Catalunya, anyCCXXVII, vol. 107, núm 856.Desembre 2004. ISSN:0212 - 2111.

3

El tercer bloc es dedicà de manera àmplia alsusos públics de l’espai, i permeté constatarel paper de l’estany de Banyoles com aelement central d’atracció turística i lúdica,així com la necessitat de la diversificació i lacoordinació, com a mínim comarcal, d’algu-nes activitats. Les activitats esportives decompetició, malgrat el seu caràcter puntual,han obligat a fer transformacions mésimportants de les desitjades i seriaconvenientanticipar-s’hi ipreveure la millormanera deresoldre elsconflictesgenerats perl’organització del’esdeveniment.La pesca, com aactivitat recreativai esportiva,sembla implicar uncol·lectiu cadacop més disposata la gestió equilibrada de l’espai per tal desuperar les accions excessivamentintervencionistes i augmentar el control deles activitats més irregulars.

Finalment, a la darrera sessió es comentarenles possibilitats que ofereixen les formes definançament i figures de protecció aplicadesa les zones humides en la resolució de pro-blemàtiques molt diverses. Les experiènciesde custòdia del territori, amb el recolzamentde la ICHN, aplicades en un nombre creixentd’espais i les eines proporcionades per la

Unió Europea (Xarxa Natura 2000 i projectesLife Nature) serviren per presentar el queseran les línies de treball del projecte Life derestauració de les zones humides de Porque-res i Banyoles, amb la constatació de lanecessitat que les mesures de conservaciólimitin l’ús de l’espai.

Potser un dels aspectes negatius que callamentar fou la baixa participació, deguda en

part alsorganitzadors acausa delsajustats terminisd’informació iinscripció, i al’elevat nombred’activitats que esdesenvolupavenen aquestes dates,però també a lamanca d’interèsd’alguns sectorslocals, usuarisdirectes de l’espai,

que haurien enriquit el debat. Tot i això, calagrair la participació especialment activa,dels assistents, i esperem poder disposar aprincipis de l’any entrant del document deconclusions, amb el desig que serveixin dereferència a algunes de les iniciatives enge-gades o previstes de desenvolupar en elspropers anys a la zona lacustre del Pla del’Estany o a d’altres zones humides delnostre país.

MIQUEL CAMPOSJOAN FONT

Sessions científiques

Salvar el linx ibèricL’11 de novembre de 2004, Miguel Delibesde Castro, de l’Estació Biològica deDoñana, va inaugurà el curs acadèmic2004-2005, amb una conferència sobre labiologia i la conservació del linx ibèric, dela qual us oferim un resum a continuació.

A la natura, gairebé tot té remei, exceptel’extinció. Quan una espècie s’extingeix, ésper sempre. No hi ha manera humana derecuperar-la i, mal que pesi als afeccionats a

Parc Juràssic, probablement mai no n’hihaurà cap. Si s’extingeix el linx ibèric, elsllibres d’història natural del futur recordaranque al segle XXI, a Espanya i Portugal, vadesaparèixer sense remei una de les trenta-set espècies de felins que vivien al món. I

això potpassar. El linxibèric estàcatalogat coma espècie «enperill críticd’extinció»,dubtósprivilegi queno té cap altregat salvatge.

L’anomenat«rellotgebiològic»,basat en lavariacióacumulada enl’ADN

mitocondrial, suggereix que el linx ibèric esva originar fa aproximadament un milió i migd’anys, probablement a partir d’unapoblació de linxs euroasiàtics aïllada al sud

(Continua)

Paisatges vius. FundacióTerritori i Paisatge. Obrasocial de Caixa Catalunya.

4 (Continua)

Biologia i conservació del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus):un ocell associat al litoral català

El 27 de novembre va tenir lloc, a CalBofill, l’equipament medioambiental del’Ajuntament de Torredembarra, la sessiócientífica sobre la biologia i conservaciódel corriol camanegre (Charadriusalexandrinus), a càrrec de Quim Bach,biòleg de l’equip de seguiment del corriolcamanegre al delta del Llobregat, de laqual us oferim un resum.

Al llarg de tot el litoral català els aficionatsal món de l’ornitologia poden observar dife-rents espècies d’ocells associats a aquestambient (limícoles, làrids…). Un exempleconcret d’espècie típicament litoral és elcorriol camanegre (Charadrius alexandri-

nus), un ocell amb estatus vulnerable aCatalunya i amb una població estimada en1.650-1.850 parelles.

Aquest ocell limícola de la família dels carà-drids nia sobretot en platges arenoses amb

poca cobertura vegetal, salobrars, salines,vores de llacunes i lluents. També pot serpresent, tot i que ja no és tan habitual, aplatges pedregoses, llacunes interiors,conreus i erms. Morfològicament es tractad’un ocell petit amb el bec curt i robust,potes no gaire llargues i fortes i cos mésaviat massís. Durant la temporada reproduc-tora, el corriol camanegre (Charadriusalexandrinus) mostra el que es coneix com adimorfisme sexual, és a dir, entre el mascle ila femella existeixen diferències quant a lacoloració del plomatge, que permet unaràpida identificació del sexe de l’individu.D’altra banda, cal tenir certa pràctica per noconfondre’l amb el corriol petit (Charadriusdubius) i el corriol gros (Charadriushiaticula), dues espècies del mateix gènereamb les quals pot coincidir, sobretot durantel pas migratori. Aquesta dificultat dediferenciar-los s’accentua amb elsplomatges juvenils de les tres espècies.

En els darrers deu anys, dins l’àmbit deldelta del Llobregat, un equip de seguimentde l’espècie ha fet, gairebé d’una maneraininterrompuda, el seguiment de la poblacióreproductora. La metodologia utilitzada perobtenir la població estimada de l’espècies’ha basat en dues grans línies de treball decamp:

· Prospecció dels diferents sectors decria existents al Delta. En aquest sentit,es recull, per a cada sector, lainformació relativa a les primeres

d’Ibèria per una gran glaciació. En el nostreterritori, els linxs van disminuir de grandària ies van fer especialistes en la caça de conillsi en la vida a la màquia mediterrània. Aixílimitats, mai no van sortir de la Península, demanera que la seva reduïda àrea dedistribució constitueix, per si sola, un factorde risc (el linx nòrdic vadesaparèixer al segle XIX deFrança i Alemanya, perexemple, però encaraabunda a Escandinàvia oRússia.

Mal que ens pesi, aEspanya i Portugal, almenysdes del segle XIX, el nombrede linxs ibèrics ha anatdisminuint. En part perquèha estat directamentperseguit (a mitjan segle xxes pagaven primes oficialsper la seva captura) i en partperquè s’ha degradat el seuhàbitat (substituït perplantacions d’eucaliptus i pins, o perurbanitzacions i embassaments) i els conillss’han tornat escassos (a causa de l’abandódel camp i, sobretot, a dues malaltiesexòtiques: la mixomatosi i la malaltia víricahemorràgica). Els nostres estudis

suggereixen que els linxs ibèrics van perdreun 80 % dels seus efectius entre 1960 i 1980,i un altre 80 % entre 1980 i l’any 2000.Actualment només estem segurs que esreprodueixin a Sierra Morena (entre Jaén iCòrdova) i a Doñana, encara que confiemque ho facin, en petit nombre, en algun altre

lloc. Probablement no ensobreviuen més de dos-cents o tres-centsexemplars a tot el món.

Davant la gravetat de lasituació, els últims anyss’han multiplicat els esfor-ços per conservar el linx,des de les administracionspúbliques fins a lesorganitzacions no governa-mentals, els propietaris igestors de vedats de caça ila societat en general. Elrisc, ara, és que cadascúintenti salvar el linx pel seucompte, ja que llavors

fracassarem. Tots hem de demostrarobertura de ment i generositat. De nosaltresdepèn. MIGUEL DELIBES DE CASTROTraduït per JOAN PINOEl proper dimarts dia 1 de

febrer de 2005, a les 19.45h, a l’auditori Rocafort, delCentre Cultural i deCongressos Lauredià deSant Julià de Lòria, es duràa terme la inauguració delprograma d’activitatssemestral del Centre deBiodiversitat, la qual anirà acàrrec del ministre d’Edu-cació, Cultura, Joventut iEsports i president del’Institut d’Estudis Andor-rans, Sr. Xavier MontanéAtero.

A continuació, a les 20 h laconferència: Introducció al’etnomicologia, a càrrecdel micòleg de la Universi-tat Autònoma de Barcelona,el Sr. Manel Niell.

La jornada es clourà ambun pica-pica per tothom.

Per a més informació con-sulteu el programa detallatd’activitats a l’adreça http://www.iea.ad/cbd/index2.htm,o al telèfon (+376) 731 030.

Inauguració delprograma d’activitatssemestrals del Centre

de Biodiversitat

5

Publicacions

Presentació de la publicació Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà

arribades tant dels mascles com de lesfemelles, el nombre de parelles (parellessegures, probables i possibles) que esvan establint, la localització exacta ambGPS de tots els nius i la identificació detots els individus marcats (anellatgecientífic) anteriorment.

· Marcatge dels individus mitjançantl’anellatge científic. Aquesta part de lafeina és cabdal, perquè el marcatge ambanella metàl·lica i anelles de colors,combinades d’una determinada manera,permet donar un codi únic per a cadaindividu. Així, el control i seguiment del’espècie es fa a distància, amb materialòptic adient i evitant qualsevol tipus demolèstia innecessària.

Tot aquest gran esforç humà any rere anyha comportat l’elaboració d’una base dedades de mascles, femelles i polls anellatsdes del 1994 fins ara. D’aquí es pot extreureinformació biològica diversa de molta utilitatper fer propostes de conservació de l’espè-cie i de protecció i gestió de l’hàbitatassociat. No menys important, també hapermès saber, amb un grau de fiabilitat moltelevat, l’evolució de la població reproducto-ra al delta del Llobregat en tot aquestperíode. En aquest sentit, dissortadament latendència ha estat regressiva, ja que s’hapassat d’una població estimada de 104parelles totals el 1989 a les 47 parelles totalsde l’any 2004. Aquesta tendència s’haaccentuat sobretot a partir de l’any 2000,coincidint amb una evident transformació

paisatgística del Delta, fruit de les obresrelacionades amb el Pla Delta (és el cas, perexemple, del desviament del riu Llobregat,l’ampliació de l’Autoritat Portuària deBarcelona o de l’Aeroport del Prat), actual-ment en ple desenvolupament.

En un futur caldrà veure, a curt, mitjà i llargtermini, si un cop finalitzades les mesurescompensatòries i correctores establertes enles diferents DIA del Pla Delta, conjunta-ment amb les propostes específiques fetesper l’equip de seguiment, s’aconseguiràcapgirar la tendència negativa de la poblaciódel corriol camanegre (Charadrius alexan-drinus) del delta del Llobregat, o, si més no,aturar-ne el retrocés i recuperar-nemínimament la població, que encara ara és lasegona més important de Catalunya.

JOAQUIM BACH

El president de la Institució Catalanad’Història Natural, Josep Peñuelas i eldirector de la Fundació Territori iPaisatge de l’Obra Social de CaixaCatalunya, Jordi Sargatal, us convidena l’acte de presentació de la publicació:

Els sistemes naturalsde la vall d’Alinyà

La sessió tindrà lloc el dimarts 15 defebrer de 2005, a les 7 de la tarda,a la Sala Polivalent de La Pedrera(Passeig de Gràcia, 92 de Barcelona).

En acabar l’acte es lliurarà un exemplarals assistents.

Boletín de la sección delEstado Español deEUROPARC. Novembrede 2004, núm. 18. ISSN:1695-79.

6 (Continua)

Delegació de la Franja de Ponent

Ajuts per a l’estudi del medi natural de la Franja de Ponent

La Delegació de la Franja de Ponent de laICHN i la Universitat de Ponent de Ciènciesde la Natura han fet públic un programa debeques de recerca i estudis de gestió delpatrimoni natural de les comarques de laFranja de Ponent.

Hi poden concursar, fins a l’1 d’abril, perso-nes amb una formació adequada en l’àmbitde la sol·licitud. Les dues institucions desti-naran fins a 14.640 el 2005 en ajuts màximsde 3.660 € per any per persona o associació.Els resultats podran ser publicats ipresentats en el marc de la Universitat dePonent de Ciències de la Natura.

D’aquesta manera, creiem que es contribuiràde manera decidida a anar cobrint el buit deconeixement existent en la història naturald’aquestes comarques de ponent, alhoraque permetrà iniciar iniciatives en l’àmbit dela gestió i conservació de la natura i elterritori —recordem-ho— amb més superfí-cie protegida dels Països Catalans.

Les bases es poden consultar a l’adreçahttp:// www.aiguabarreig.net. Per a mésinformació, adreceu-vos a Guillem Chacón:ichn@franjadeponent.net.

Societats adherides

IIa Sessió Científica sobre Invertebrats i Medi Ambient

El proper dia 12 de febrer de 2005, tindrà lloca l’Ajuntament de Cervelló (c. Major, 146-148), la segona sessió científica sobreInvertebrats i medi ambient. Aquesta sessiócompta amb el recolzament científic de la

9.15 h. Inauguració i presentacióANGELINO MAESTRO, Alcalde deCervellóXAVIER JEREMÍAS, organitzador icoordinador de la sessió

9.30 h. La conservació dels mol·luscs ter-restres a Catalunya: endemismes iespècies relictesVICENÇ BROS, Àrea d’EspaisNaturals de la Diputació deBarcelona / Institució Catalanad’Història Natural

10.00 h Primer establiment a la penínsulaIbèrica del mosquit invasor AedesalbopictusROGER ERITJA, Consell Comarcal delBaix Llobregat, Servei de Control deMosquits / Red EVITAR

10.15 h. Coleòpters aquàtics de Catalunya,endemismes, espècies rares i enperillCARLES HERNANDO, Museu deCiències Naturals de Barcelona /membre de la Societat Coleopterolò-gica de Viena

10.30 h. Les plagues de llagosta. Descripciói repàs històricXAVIER SISTACH, Museu de CiènciesNaturals de Barcelona / SocietatCatalana de Lepidopterologia

10.45 h. Aspectes biogeogràfics delsHeterocera de les Muntanyes de

Prades, Catalunya (Insecta:Lepidoptera)JOSEP JOAQUIM PÉREZ DE-GREGORIO iMARTÍ RONDÓS, Departamentd’Entomologia, Museu de CiènciesNaturals (Zoologia) de Barcelona /Fiscal Coordinador Fiscalia de MediAmbient, Tribunal Superior deJustícia de Catalunya

11.00 h. Troglocharinus ferreri, Coleòptercavernícola emblemàtic del Massísdel GarrafOLEGUER ESCOLÀ, Conservadord’Entomologia, Museu de CiènciesNaturals de Barcelona

11.15 h. Els mosquits flebotomids com avectors de leihsmaniasi per al gos il’home, una zoonosi emergentXAVIER JEREMÍAS, Facultat deMedicina, Universitat Autònoma deBarcelona / Institució Catalanad’Història Natural

11.30 h. Pausa-cafè12.00 h. La problemàtica del musclo zebra a

la Reserva Natural de Sebes imeandre de Flix, relacions amb lafauna autòctona i el seu impacte enel mediPERE JOSEP JIMÉNEZ, Director de laReserva Natural de Sebes i meandrede Flix, Tarragona

12.15 h. Biologia de Cameraria ohridella

Institució Catalana d’Història Natural, delMuseu de Ciències Naturals de Barcelona(Zoologia i Geologia), i de la SocietatCatalana de Lepidopterologia.

PROGRAMA

Carabidae de la penínsulaIbérica y Baleares. Vol. 1:Trechinae, bembidiini. V. M.ORTUÑO i M. TORIBIO. Barcelo-na, 2005. Primer volumd’una sèrie dedicada al’estudi dels coleòptersíberobalears. Distribuït perEntomopraxis; Balmes, 61;pral. 3a; 08007 Barcelona.Tel. i fax: 934 533 603. A/e: argania@entomopra-xis.com. A/I: www.entomo-praxis.com/argania

7(Continua)

un greu paràsit pel castanyerd’Índia, arribat recentment aCatalunya (Gracillariidae,Lepidoptera)ELISENDA OLIVELLA, SocietatCatalana de Lepidopterologia

12.30 h. Els coleòpters com a bioindicadorsM. CARMINA CARTAGENA, Universitatd’AlacantAMADOR VIÑOLAS, InstitucióCatalana d’Història Natural / Museude Ciències Naturals de Barcelona

12.45 h. A propòsit d’alguns Cerambycidaesingulars de la Fauna deCatalunya, (Coleoptera:cerambycidae)EDUARD VIVES, Museu de CiènciesNaturals de Barcelona / EuropeanAssociation of Coleopterology

13.00 h. Heteròpters nouvinguts aCatalunyaJORDI RIBES, Museu de Ciències

Naturals de Barcelona / SociétéEntomologique de FranceEVA RIBES, Facultat de Biologia.Universitat de Barcelona

13.15 h. Els cecidis o les zoo-estructuresdeformants dels vegetals i llursrelacions amb el mediJULI PUJADE-VILLAR, Universitat deBarcelona. Facultat de Biologia,Departament de Biologia Animal

13.30 h. Una relectura de l’Essai sur lesproblèmes biospéologiques (1907)d’Emil RacovitzaXAVIER BELLÉS, Consell Superiord’Investigacions Científiques,Institut de Biologia Molecular deBarcelona / Membre de la Secció deCiències Biològiques de l’Institutd’Estudis Catalans

13.45 h. Comentaris generals i cloenda

Representants en organismes i institucions

Consell de Protecció de la Natura

Durant els mesos de novembre i desembre elConsell de Protecció de la Natura s’ha reuniten dues ocasions. En aquestes reunionss’ha dedicat força temps a tractar de l’orga-nització del mateix Consell, perquèqüestions que són vitals per al seu funcio-nament, com ara el nomenament de nousmembres o l’aprovació d’un nou decretd’estructuració, estan en mans del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge des de faforça mesos i encara no s’han resolt, fet quedificulta el bon funcionament del Consell.

D’altra banda, cal destacar que, a petició dela ponència encarregada de la revisió del’Estatut d’autonomia de Catalunya, s’haredactat un document de propostes de

millora de l’Estatut referents a la conserva-ció, la planificació i la gestió del medinatural. També s’ha elaborat un informesobre la proposta ampliada d’espais aincorporar a la Xarxa Natura 2000 de la UnióEuropea. En aquest darrer informe s’hacomptat amb la col·laboració de nombrososcientífics i experts de les diferentscomarques catalanes.

Cal també recordar que des de l’Institutd’Estudis Catalans s’ha nomenat JordiCamprodon, soci actiu de la Institució, coma nou representant de l’IEC al Consell deProtecció de la Natura de Catalunya.

JOSEP GERMAIN

Consell Consultiu del Parc de Collserola

L’última sessió del Consell Consultiu delParc de Collserola fou molt entretinguda iinteressant... Tot començà amb lesal·legacions relatives a l’acta de la sessióanterior, que bàsicament se centraren en ladilució dels comentaris que es fan durant lessessions del Consell Consultiu. Segonssembla, en fer les transcripcions esdulcifiquen massa les intervencions que esfan des del Consell Consultiu de manera queperden la intenció i la força amb quèconscientment es fan.

Després d’encallar-nos lleugerament enaquest punt, es presentà la nova Guia denatura del parc de Collserola, que reculldisset anys de feines de recerca sobre elssistemes naturals de Collserola. La guia, pera tots els públics, té un format molt atractiu i

està molt ben il·lustrada. Inclou un CD ambtotes les publicacions científiques sobreestudis que s’han fet en el parc i inventarisd’espècies de fauna i flora per ambients,amb moltes fotografies. A més, inclougravacions de cants i reclams d’amfibis,ocells i insectes, realitzades per la nostraconsòcia Eloïsa Matheu.

Malauradament, el CD no s’ha pogutcompletar a temps, però, així que estiguiacabat, les persones que l’hagin adquiritpodran canviar la versió preliminar per ladefinitiva al punt de venda on el varencomprar.

A continuació començaren els puntsrealment calents... Primer de tot, es parlà dela proposta al Consell Executiu per la petició

Hàbitats. Revista delCentre de Biodiversitat,núm. 9. 2n semesstre2004. 48 p. Dipòsit legal:AND-269-2000.

8 (Continua)

a la Generalitat de Catalunya que declariCollserola parc natural. Aquesta proposta jafa ben bé un any que es va exposar, i hacalgut una mica de temps per concretar-la iposar-la per escrit. Un dels motius pelsquals es demana la declaració de parcnatural és per posar més difícil l’aprovaciódel projecte del vial de cornisa (una novacarretera que unirà el Vallès amb el BaixLlobregat tot travessant el parc per zonesproperes a punts d’especial interès, com aral’ex-Reserva Natural de la Font Groga). Laqüestió és que els tècnics del parc han defer una proposta concreta a la ComissióExecutiva (formada pels ajuntaments delParc, per la Diputació de Barcelona i laMancomunitat de Municipis) perquè siguiaprovada i «elevada» al Govern de laGeneralitat.

Malauradament, la proposta concreta fetapels tècnics del parc no fou aprovada. Laproposta sol·licitava que Collserola fos de-clarada parc natural (per llei, com es fa ambels parcs naturals) i es revisés el finança-ment segons la nova figura de protecció,que certes zones del parc entressin a formarpart d’un lloc d’interès comunitari (LIC) dinsde la nova proposta de la Xarxa Natura 2000i que es tingués en compte la conservaciódel parc en el nou Pla General Metropolità,entre d’altres punts. Segons sembla, laComissió Executiva volgué revisar laproposta per fer-la més ambiciosa i detallada(concretar millor i ampliar els límits dels sòlsno edificables i desprogramar les reservesde sòl per a infraestructures) i deixà per a lapropera reunió l’aprovació. Aparentment,els integrants de la Comissió reberen laproposta escrita amb poc temps per poderanalitzar-la detalladament i consensuar-laabans de la sessió. El punt que s’aprovà fouel de la Xarxa Natura 2000, ja que els terminisper a l’enviament de la proposta a Europa escompliran abans de la propera sessió de laComissió.

Malauradament, tot i que sembla que elprojecte del vial de cornisa es vol aprovarabans del començament del 2005, laproposta del parc per ser declarat parcnatural podria no arribar a temps. El ConsellConsultiu, però, instà una vegada més elstècnics del Parc a donar la màxima prioritat aaquesta qüestió i a convocar una sessióextraordinària tan ràpidament com es pugui.A més, també cal que es faci arribar ambsuficient antelació la documentació alsintegrants de la Comissió perquè es puguiaprovar la proposta (que suposadamenttothom vol aprovar) durant la sessió. Elstècnics del parc manifestaren la sevavoluntat de fer tot allò possible per enllestiraquest procés amb celeritat.

A continuació, es presentà la proposta con-creta perquè Collserola esdevingui un LIC ala Xarxa Natura 2000. Les raons inclouen lapresència d’hàbitats mediterranis bendesenvolupats, com ara alzinars, pinedes depi blanc, alzinars amb roure, prats d’abellat-ge i hàbitats de ribera, i també la presènciade certes espècies incloses en la DirectivaHàbitats.

El següent punt presentà la caça al parc, imés concretament l’estat de la població desenglar a la serra de Collserola, font deproblemes d’ús públic per la seva abundàn-cia i que aparentment cal regular. L’any2004, entre captures en batudes, capturesamb dards anestèsics d’exemplars en zonesde cultius, atropellaments, caça furtiva iindividus que han arribat a Can Balasc permotius diversos, s’han retirat aproximada-ment un centenar de senglars del parc.

Lligat amb el punt anterior, s’ha redactat unaproposta d’ordenació cinegètica dirigida a laGeneralitat. En essència, aquesta propostaes basa en la reducció de la caça al parc coma eina de gestió ecològica. La idea ésrealitzar aquesta gestió amb la col·laboraciódel col·lectiu de caçadors i implica reordenarles zones on es permetria la caça dins delparc. Actualment, aquestes zones estanfragmentades i escampades pel parc, i laintenció serà concentrar-les en dues àrees(vessant Vallès i vessant Llobregat), que entotal representarien unes dues cinquenesparts de la superfície del parc. A més, esproposa la creació de zones de refugi per ala fauna salvatge a les finques de propietatpública. Aquesta proposta s’enviarà a laComissió Executiva (cal que els ajuntamentsla consensuïn, ja que tenen competènciessobre els vedats de caça) i llavors es fariaarribar a la Generalitat.

Finalment, i abans d’exposar les novesactuacions per a l’any següent, es presentàun estudi sobre fragmentació d’hàbitats quees realitzà durant dos anys al parc. L’estudies basa en dades d’atropellaments, detrànsit (IMD), de seguiments d’individusmarcats de senglar, guineu i toixó i enl’anàlisi espacial de la distribució de caus,nius, hàbitats i xarxa viària. Hi ha una partdescriptiva de l’estat actual i una projeccióde com podria ser si es construïssin certsvials nous, considerant la proposta del nouPla General Metropolità. Evidentment, laprevisió és que, si es fan més carreteres, esfragmentaran més els hàbitats i es reduirà elnombre d’individus de cada espècie quepodran establir els seus territoris dins delparc. A més, augmentaran les molèsties a lafauna, etc.

Per acabar, es presentaren les actuacionsper al nou mandat, entre les quals s’inclouencontinuar els tràmits per a la declaració deparc natural, entrar a la Xarxa Natura 2000 itot un seguit d’actuacions de mantenimentmés aviat estructural. Entre aquestes darre-res actuacions hi ha, enllestir els voltantsdel pantà de Vallvidrera i potenciar l’ús lúdicdels senders que connecten el barri de SantGervasi amb el pantà, acabar el passeig deles Aigües fins a Valldaura, preparar el pro-jecte per al viver de Can Borni (on, amb lacol·laboració de Parcs i Jardins, es farà elMuseu de l’Arbre i l’Arbust Mediterrani),enllestir la guia d’itineraris amb BTT ipreparar una guia d’itineraris geològicsconjuntament amb la pedrera Cemex.

Només em cal recordar que totes les actesde les sessions del Consell Consultiu del

L’Equip d’Estudi de l’ÀligaPerdiguera té com aobjectiu la conservació del’àliga perdiguera per mitjàde la recerca aplicada, ladivulgació i l’aplicació demesures de conservació.

Podeu consultar la seva,recentment creada, pàginaweb a l’adreça http://www.ub.edu/aligaperdi-guera/.

Equip d’estudi del’àliga perdiguera

9

Parc de Collserola (excepte l’última, ja quetriga un temps a arribar) es poden consultara la Secretaria de la ICHN, i que si algú estàinteressat a assistir a les sessions, ho ha dedemanar amb antelació al parc.

Les sessions es fan cada sis mesos (elsmesos de juny i desembre). XAVIER ESCUTÉ

Col·laboracions amb altres entitats

Parc Agrícola del Vallès

El passat 24 de novembre va tenir lloc aGranollers la presentació de la proposta deParc Agrícola del Vallès. Per primera vegada,les diferents entitats vallesanesinteressades en la conservaciódel medi natural han elaborat unaproposta per al conjunt de lacomarca basada en laconservació dels espais agrícolesde la plana i dels espais forestalsde les serralades que l’envolten.

L’interès d’aquesta proposta ésgran, ja que parteix d’unavaloració del conjunt del medinatural de les comarques delVallès i proposa un model deconservació associat almanteniment dels espaisagrícoles i compatible amb eldesenvolupament urbà. D’altra banda, ésuna demostració més de la vitalitat de lasocietat civil, ja que mentre quel’Administració no ha estat capaç encara de

dissenyar un model per al conjunt de lacomarca, han estat les entitats ciutadanesles que ja han fet un primer pas.

Per a més informació o per aconseguir el textmés detallat de la proposta, podeu consultarles adreces d’Internet www.adenc.org iwww.valles.org.

Observacions i novetats

Distribució de Senecio inaequidens DC a les Gavarres empordaneses izones adjacents

Aquesta planta d’origen sud-africà,anomenada popularment seneci del Cap,continua la seva expansió cap a d’altreszones dels Països Catalans.

A mitjan anysvuitanta es vadetectar a l’AltaCerdanya(Terrise, 1987), onsembla que vacomençar lacolonització deterres catalanes.Uns anys méstard, va serlocalitzada a l’AltEmpordà i alVallès Oriental,per T. Casasayas,a la Floraal·lòctona deCatalunya(1989), però fins ala dècada delsnoranta no es vaobservar el granpoder invasor de

l’espècie, que s’escampava pels costats decarreteres i camins, lleres ruderalitzades derius i rieres, terrenys oberts, vinyes, etc., toti que sense penetrar en les comunitatsnaturals. En aquesta dècada es van

identificarnombrosespoblacions endiverseslocalitats decomarques delnord deCatalunya(Berguedà, BaixaCerdanya, AltEmpordà,Garrotxa,Ripollès, etc.), dela CatalunyaNord (AltaCerdanya,Rosselló iVallespir) id’Andorra.

La seva capacitatcolonitzadoraderiva de la granMapa de distribució

Premi Nacional deMedio Ambiente

Martí Boada, soci de lanostra entitat, ha rebut elpremi nacional de medioambiente.

Des d’aquestes pàginesvolem fer-li arribar lanostra felicitació pelguardó i per la seva tascaen favor del patrimoninatural i el medi ambient.

(Continua)

10

quantitat de llavors plomoses que produeix(fins a trenta mil aproximadament,) i del seullarg període de floració, que a les Gavarresés habitualment de maig a octubre, peròsovint també inclou els mesos d’abril inovembre.

Nosaltres el vàrem localitzar i herboritzar perprimera vegada al terme municipal de SantaCristina d’Aro l’any 1997, al marge de lacarretera que va a Sant Feliu de Guíxols, auns vuitanta metres sobre el nivell del mar.En els anys següents, fins a la data actual,l’hem trobat en nombrosos punts de lanostra àrea habitual de treball, el BaixEmpordà, en hàbitats diferents (bardisses,brolles i suredes, camps d’oliveres, conreusabandonats, entre eucaliptus, lleres detorrents i rieres, marges i talussos, etc.) i en

terrenys granítics, sorrencs, sedimentaris isobre esquistos, tot i que força a prop o albell mig de camins o llocs de pas, i sempreisolat o en grups petits d’individus, màximtres peus, que sovint desapareixen d’un anyper l’altre, però habitualment en surten denous a poca distància dels anteriors. Liagrada les terres remenades, el terreny nu iels llocs ruderalitzats, i, molt probablementun factor que també contribueix a la sevaexpansió, entre d’altres, és la maquinària ques’utilitza per netejar i arranjar carreteres ipistes forestals o per desbrossar finques ilínies elèctriques, que ajuda a disseminar lesllavors pertot arreu.

ALBERT MALLOL CAMPRUBÍJOSEP MAYNÈS LÓPEZ

AYMERICH, P. (1998). «Aportació alconeixement florístic del nord deCatalunya». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., núm.66, p. 41-57.BOLÒS, O. de; VIGO, J. (1996). Flora delsPaïsos Catalans. Vol. 3. Barcelona: Barcino.CASASAYAS, T. (1989). La flora al·lòctona deCatalunya. Universitat de Barcelona [Tesidoctoral].GESTI, J. VILAR, Ll. (1999). «Caracteritzacióflorística de la plana litoral de l’Empordà».Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., núm. 67, p. 45-57.NUET, J. (1998). «Nots breus (flora): Noveslocalitats pirinenques de Senecioinaequidens DC». Butll. Inst. Cat. Hist.Nat., núm. 66, p. 85-86.

L’ós als Pirineus

Per a obtenir informaciósobre les poblacions d’ósals Pirineus, i tambéd’altres grans mamífers,podeu consultar l’adreçahttp://ours-loup-lynx.info/sommaire.php3.

Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa,1996.RECASENS, J.; AYMERICH, P. (2001). «Notesbreus (flora): Senecio inaequidens CD alPallars Sobirà i a la Ribagorça». Butll. Inst.Cat. Hist. Nat., núm. 69, p. 66-67.TERRISSE A. [et al]., (1987). «Contributions àl’inventaire de la flore: Pyrénées Orientales».Bull. Soc. Bot. Centre-Ouest, (n. s.), núm.18, p. 107.VICENS, J. (1996). «Notes breus (flora): Cistusx ledon Lam., Aster lynosiris (L.) Bernh. iSenecio inaequidens L., tres plantesinteressants de la flora catalana». Butll. Inst.Catalana Hist. Nat., núm. 64, p. 78-79.

Bibliografia sobre la distribució de Senecio inaequidens DC

Joan Carles Fernández-Ordóñez, del Grupd’Aus Exòtiques de SEO/BirdLife (GAE), hacreat una pàgina web on es recull informaciórelacionada amb les espècies d’ocells exò-tics presents a Catalunya. A més, hitrobareu, un noticiari ornitològic mensual,articles, fotografies i un apartat referent a lesguies de camp més útils per a la identificació

Aus exòtiques a Catalunyad’ocells exòtics, així com la llista de la cate-goria E (espècies introduïdes, reintrodu-ïdesi/o escapaments no establertes) deCatalunya.Qualsevol comentari, suggeriment i/o contri-bució seran benvinguts. L’adreça és: http://es.geocities.com/exoticbirdscatalonia

Delegació d’Osona

11

Normativa i planejament

Recull de legislació

Pla General de Política Forestal 2005-2014

El Pla General de Política Forestal és un platerritorial sectorial que té per objectiuestablir les directrius i les estratègies quehan de fomentar la gestió sostenible delsterrenys forestals, i assegurar la conservaciódels ecosistemes i les seves funcionsambientals.

Actualment ja existeix una primera versiód’aquest pla i s’està presentant als sectors iles institucions implicades. Per a mésinformació es pot consultar la pàgina webwww.pladepoliticaforestal.net

Avantprojecte de llei de protecció i gestió del paisatge de CatalunyaLa Institució ha presentat conjuntament ambla Xarxa de Custòdia del Territori tot unseguit d’al·legacions a l’Avantprojecte de lleide protecció i gestió del paisatge deCatalunya.

En aquestes al·legacions es demana mésconcreció en els instruments d’actuació, jaque aquestes no es tracten de manera tandetallada com les directrius i normes deprotecció i gestió del paisatge. D’altra banda,també es proposa que es tinguin en compte

tots els agents i col·lectius que incideixen enla protecció i gestió del paisatge a Catalunya,ja que en aquest avantprojecte a vegadess’obliden alguns dels principals agentsmodeladors del paisatge.

En conjunt, es considera que l’avantprojectede llei és excessivament general i que hi hamassa qüestions que queden pendents detractar, les quals es posposen fins a laredacció del reglament o de normesposteriors que despleguin aquesta llei.

Espais naturals protegitsResolució MAH/3158/2004, del 10 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord del Governdel 2 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitivadels espais del PEIN la Faiada de Malpàs, serra de Sant Gervàs, Vall Alta de Serradell iCollegats. DOGC núm. 4267, del 24 de novembre de 2004.Resolució MAH/3159/2004, de l’11 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord del Governdel 2 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva del’espai del PEIN l’Alta Garrotxa. DOGC núm. 4267, del 24 de novembre de 2004.Resolució MAH/3273/2004, del 17 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord del Governdel 16 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitivadels espais del PEIN serres de Cardó - el Boix, serres de Pàndols-Cavalls i barrancs de SantAntoni - Lloret - la Galera. DOGC núm. 4275, del 7 de desembre de 2004.Resolució MAH/3274/2004, del 18 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord del Governde la Generalitat del 16 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial dedelimitació definitiva dels espais del PEIN serres de Pradell - l’Argentera, Mare de Déu de laRoca, serra de Llaberia i muntanyes de Tivissa - Vandellòs. DOGC núm. 4275, del 7 dedesembre de 2004.

PaisatgeResolució PTO/3386/2004, del 7 de desembre, per la qual es dóna publicitat a l’Acord delGovern del 30 de novembre de 2004, pel qual es constitueix el Consorci de l’Observatori delPaisatge i se n’aproven els Estatuts. DOGC núm. 4281, del 16 de desembre de 2004.Edicte de l’1 de novembre de 2004, pel qual se sotmet a informació pública l’Avantprojectede llei de protecció i gestió del paisatge de Catalunya. DOGC núm. 4268, del 25 de novembrede 2004.

Recursos hídricsAnunci pel qual s’atorga un nou tràmit d’informació pública del Pla sectorial de cabals demanteniment de les conques internes de Catalunya. DOGC núm. 4288, del 27 de desembre de2004.

Cicle a la Filmoteca deCatalunya sobre «Ladiversitat de la VIDA»

Es tracta d’un cicle dedoble entrada, amb filmsper a adults durant unparell de setmanes i filmsper a infants durant unparell de mesos, peracompanyar l’exposició-espectacle de «Ladiversitat de la VIDA» quees pot veure al Museu deCiències Naturals, alcastell dels Tres Dragons,fins al 30 d’abril.

En el primer apartat hitrobareu des d’un clàssicapropament de RobertFlaherty a Nanuk,l’esquimal fins al cas delmimetisme humà de Zelig,l’anomenat «l’homecamaleó», passant per lavisió de L’enfant sauvagede Truffaut i ficcionsprototípiques de la relacióanimal-home, com aral’home llop de Fisher, lacomunitat simiesca d’Elplaneta dels simios ol’Alien de Scott, fins aarribar a films on el puntde vista l’aporten animals(El Oso, Al azar, Baltasar).

En les sessions infantilshi haurà documentalssobre la vida a les altures iles profunditats (Nómadasdel viento, Deep blue),però hi predominaran elsfilms d’animació on elsanimals són els reis. Devegades, els efectesdigitals permeten laconvivència dels animalsamb els éssers humans(Garfield, Stuart Little);d’altres, l’animació aportauna diversió sana iintel·ligent (Buscant enNemo, Shrek, Zafarranchoen el rancho), sense deixarde banda l’ecologia (Elbosc en perill).

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Joaquim Bach, Jordi Baucells, Miquel Campos, Guillem Chacón, Miguel Delibes, XavierEscuté, Joan Font, Josep Germain, Albert Mallol, Josep Maynés, Joan Pino i Andreu Salvat.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iecat.netA/I: http://iecat.net/ichn

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Horari d’atenció de la Secretaria de la ICHNDilluns i dimecres de 10.30 a 19 h. Dimarts, dijous i divendres de 9 a 17.30 h.Adreça electrònica: ichn@iecat.net. Adreça d’Internet: http://www.iecat.net/ichn

Fons bibliogràfic de la ICHNPodeu consultar el fons bibliogràfic de la Institució a la Biblioteca Montilivi, Universitat deGirona, Àrea de suport a l’estudi i la docència. Horari: tardes de 14.45 a 21.45 h; Tel.: 972 418290; o a l’adreça d’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/index.asp.

Dijous 17 de febrer de 2005, a dos quarts de dotze del migdia, a l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria Agrària, UdL. Etnobotànica al Pallars, per ANTONI AGELETSUBIRADA, biòleg.

Dilluns 7 de març de 2005, a les set de la tarda, al Museu de Zoologia de Barcelona,coorganitzada amb la Societat Catalana d’Herpetologia. Podem compensar la pèrduad'hàbitats fluvials pels amfibis restaurant graveres? L'exemple del gripaucorredor (Bufo calamita) a centreuropa, per ULRICH SINSCH, de l’Institut de Biologia,de la Universitat de Koblenz-Landau.

Cursos naturalistes12 i 13 de març de 2005. Conservant tot conreuant. Bases per a la custòdia delterritori en finques agràries productives, a càrrec de JORDI PIETX I COLOM, biòleg,XCT; i SANTI MAÑOSA RIFÉ, biòleg, Universitat de Barcelona.Informació i preinscripcióXarxa de Custòdia del Territori. Carrer de la Sagrada Família, 7. 08500 Vic. De dilluns adivendres (excepte dimecres), de 9 a 12.30 h. Demaneu per Sònia Garcia. Tel.: 938 866135; A/e: info@custodiaterritori.org.

16 i 17 d’abril de 2005. Les orquídies del delta del Llobregat, a càrrec de VALENTÍNGONZÁLEZ RODRÍGUEZ i RAFAEL DEL HOYO PASTOR, biòlegs.Informació i preinscripcióLes Cases d’en Puig: pl. Agricultura, 4; 08820 el Prat de Llobregat. Feiners i dissabtes,d’11 a 13 h i de 17 a 20.30 h; diumenges i festius, d’11 a 14 h. Tel.: 933 709 002; fax: 934783 903; a/e: casesdenpuig@aj-elprat.es.

Sessions científiques

Recordeu

Agenda

12 de febrer de 2005, de 9 a 14 h, a l’Ajuntament de Cervelló (c. Major, 146-148), 2aSessió Científica sobre Invertebrats i Medi Ambient. El programa de les ponéncies ésinclós en aquest NOTÍCIES.

15 de febrer de 2005, a les 19 h, a la Sala Polivalent de La Pedrera (Passeig de Gràcia, 92de Barcelona), presentació de la publicació Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà.Us adjuntem la invitació amb la tramesa d’aquest NOTÍCIES.

16 de febrer de 2005, dins del cicle l’Aire i el Medi organitzat per la Secretaria Científicade l’IEC, la ICHN presenta la conferència sobre El pol·len i les espores a l’aire, acàrrec de JORDINA BELMONTE, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Us adjuntem elprograma complet amb la tramesa d’aquest NOTÍCIES. Podeu consultar-lo, també, al’adreça http://www.iecat.net.

2a Sessió Científica sobre Invertebrats i Medi Ambient

Presentació de la publicació Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà

Cicle sobre l’Aire i el Medi