68-agost-2012

7/29/2019 68-agost-2012

1/25

Peridic digital - nm. 68 -agost- 2012 - Tercera poca

7/29/2019 68-agost-2012

2/25

2Emporion nm. 68 -agost- 2012

editorial

Editorial

Notces-perSantiSat Quinosapescriureencatal?(25)-perJaumeBassa

Eurovegas-perJoanSurrocaiSens

Homenots-perMercPags

Elcarbespanyol:- perAlbertLlaussiPascual

ngelGuiner (1845-1924) - per AdriArboix

Unartistaenlamoninat- perJordiBe-llapart

MsicaNostra-perSantiSat

LAssociaci torroellenca DUDAL - per-JaumeBassaPasqual

Lescenarieselmn-perXavierFerrer

Alaguaitdelnostrepatrimoni

Atendreelclient-JavierZuloaga

RamonSolsona:unautorqueviulallen-guaielterritori-perCristinaRuf

Senegal: eleccions (i desenvolupa-ment?...)-perHabibouBalde

La cuina de la Catrina - per CaterinaBosch

Poemesdarreudelmn - per SusannaBautista

Leducaci: assignaturapendent- JosepAgudo

Cinemaiespectacles-perJordiBellapart

sumariAny Sales Calders Tsner (19122012)Al llarg daquests darrers anys Emporion ha procurat er-se ress, no solament delsesdeveniments culturals que tenen lloc a Torroella i per tot el nostre pas, sin tambdels aniversaris de personatges illustres o dentitats destacades per motius diversos.Bona prova daquest nostre suport al manteniment de la memria collectiva snles portades i Editorials dedicats aquest mateix any a Vicen Bou (ebrer), a Enplater(mar), a Xavier Monsalvatge (abril), o als masos den Robert (maig).

No podem doncs deixar dadherir-nos amb entusiasme a la celebraci de lAny SalesCalders Tsner amb motiu del centenari del naixement daquests tres grans escriptorscatalans, celebraci que sest traduint en un extens programa dactivitats acadmi-ques i artstiques pensades per a tots els pblics. Durant tot aquest any les vides iobres dels tres escriptors sn presents a tot Catalunya a travs de conerncies, rutesliterries, clubs de lectura, taules rodones, espectacles potics i teatrals, exposicions,activitats escolars, blogs i piulades.

La presentaci ocial de les activitats de lAny literari Sales, Calders Tsner va tenirlloc el 6 de juny al Sal de Cent de lAjuntament de Barcelona. En aquesta ciutat,don eren lls, shan programat una quarantena dactivitats per a cada un dels autors,que es perllongaran tot lany. El web www.salescalderstisner.cat aporta tota menadinormaci dels tres autors. Shan traat rutes literries per la ciutat de Barcelonaper resseguir els llocs on van viure, i rutes literries virtuals com ara La ruta de laguerra o La ruta de lexili. Tres de les obres de Sales, Calders i Tsner que parlen de laGuerra Civil (Incerta Glria, Unitats de xoc i 556 Brigada Mixta) seran analitzadesper tres historiadors, i uns altres estudiaran lexperincia de lexili que tots tres vanhaver de viure a Mxic.

Ms a prop nostre, mnium Cultural Girons est commemorant amb un cicle denou conerncies (mar 2012 a gener 2013) el centenari de Joan Sales, amb partici-paci de Laura Borrs, Sam Abrams, Antoni Puigvert, Oriol Junqueras, Jordi Pujol, imolts altres.

Si b s possible que Pere Calders o Avell Arts (Tsner) hagin assolit ms populari-tat, des dEmporion tamb aegim el nostre homenatge a aquesta gura colossal dela nostra literatura, Joan Sales, potser una de les ms oblidades. La seva monumentalnovella Incerta glria oereix una apassionada crnica de la guerra civil. Sales tam-b s autor del volum de poemes Viatge dun moribund i Cartes a Mrius Torres,i editor dels Quaderns de lexili, de les Poesies de Mrius Torres i de La plaa delDiamant de Merc Rodoreda, entre daltres.

Incerta glria es divideix en quatre parts que oereixen la visi de la guerra civilespanyola des del bndol republic, analitzada des de lptica nacional catalana,iamb claus encara vlides per explicar la poltica del nostre pas avui en dia. Publicadaper primer cop el setembre de 1956 (severament sotmesa a la censura ranquista),

lautor la va poder ampliar en les successives edicions posteriors ns a l'edici de-nitiva de l'any 1971. Tot i les dicultats del moment poltic intern, va rebre crtiqueselogioses ja en la traducci rancesa de 1962, on es va comparar Joan Sales ambescriptors de primera la universal com el mateix Dostoievski. Si alguns dels nostreslectors no coneixen Incerta glria, ara s hora de saldar aquest deute.

7/29/2019 68-agost-2012

3/25


NotciesSanti Sat

Exposici Perdre les ormes. Segonexercici

Esteve Subirah, nascut a Ull lany 1975,va preparar aquesta exposici per re-fectir i musetzar el seu territori na-diu i, on acompanyat per especialistestcnics, va obtenir la digitalitzaci entres dimensions de linterior del caudel Duc, relleu que sexposava en una

maqueta de erro amb unes dimen-sions aproximades de 10 x 20 centme-tres, alhora que presentava otograesdels treballs de prospecci del territori.En va er la presentaci la regidora decultura Nria Bosch, que destac lencaixentre els objectius de lrea de Culturadel nostre ajuntament i agra la tasca re-alitzada per Subirah, i la implicaci en elstreballs dEudald Camps i Mart Bosch.Va inaugurar lexposici lalcalde, JordiCordon, que va destacar la inauguracide la nova reixa, que en la crulla del pas-

seig de Vicen Bou i la plaa dEspanyasubstitua la deormada pel temps i g-urava en aquesta exposici que moltacertadament porta per ttol Perdre lesormes.

Nova directora del Festival de M-siques de Torroella de Montgr En la

darrera reuni de la junta de govern deles Joventuts Musicals de Torroella deMontgr, es varen prendre, entre altres,les segents resolucions: Josep Lloretcontinuar essent-ne el president, cr-

rec que ostenta des del 1979. MontserratFaura, amb 20 anys dexperincia en elmn educatiu, cultural i artstic, assumirel crrec de directora del Festival de M-siques de Torroella de Montgr, a partirdel proper mes doctubre, per prepararla propera edici, la 33a, del Festival deMsiques.

Ple del Consistori municipal En eldarrer ple del juliol passat es varentractar, entre altres, els segents temes:Aprovaci de les bases per adjudi-car el nou contracte descombraries.Es posar la planta per a la recoll-ida selectiva al polgon industrial.Readmissi de la directora de lescolabressol de lEstartit: Llus Coll, portaveudUPM, va preguntar com se solucio-naria, ja que la jutgessa del jutjat socialha considerat improcedent lacomia-dament, de lescola bressol Mar i Cel delEstartit, de Maria Mariscot, parella delexalcalde Joan Maragall, i ha instat elconsistori a readmetre-la o indemnitzar-

la pels anys treballats.

La barbacoa identitria del PxC, sus-pesa: aquest ou el darrer tema, encaraque ja els mateixos organitzadors hohavien comunicat als Mossos, perqu noes podia er oc ni utilitzar vehicles mo-toritzats pel perill dincendis.

Donaci de sang: Amb un cop nonhi ha prou La donaci de sangsegueix un any ms sota el lema

que encapala aquesta notcia.Organitzada per lAssociaci gironina ila de la nostra vila, va tenir lloc als localsde Can Quintana, en unes dates en qucoincideix amb lestiu, quan les aporta-cions sn menors i les necessitats msaltes, amb major quantitat de viatges, dedesplaaments i daccidents de tot tipus.No podem deixar de destacar laltruismeque aquesta donaci signica. Grciesun cop ms.

Sopar popular del soci de la PenyaBarcelonista Montgr i Comarca Al patide Can Quintana, tingu lloc un any msel sopar del soci de la Penya Barcelonista.Cada any, quan arriba aquest temps, amitjan estiu, els socis es reuneixen per

comentar i celebrar tots junts els resul-tats obtinguts, un any ms, pel Bara ipels seus jugadors, entre els quals po-drem trobar ms dun candidat a la Pi-lota dOr.

Projecci d El Baix Ter. Aigua, terra ivida, de Jordi Bellapart La projeccidaquest documentat de Jordi Bel-lapart va encetar les Nits dEstiu ambla projecci del documental El BaixTer. Aigua, terra, vida, de Jordi Bellapart.Relata un recorregut per un petit pas,el Baix Ter, els seus orgens geolgics, laseva constituci actual, els diversos can-vis que ha experimentat la llera del riuTer, els eectes de les seves aiges i la vidaque genera, auna, fora, i la que ha sorgitde la m de lhome, amb la construccidun paratge harmnic i ple de vida.Sens dubte, s un patrimoni que cal

conservar, com ho pot er en el granespai que t encomanat el Parc Naturalde Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter.En Jordi Bellapart lha realitzat amb lacollaboraci i participaci de Narcs Ar-bus i Pere Tuset (que ja varen participara Els caus del Montgri El cam dels cavalls), i un altrebon nombre daltres collaboracions tanttcniques com de persones que hi expo-sen les seves experincies.

Banda de msica jove Kettlehorpe A

la plaa de la Vila de Torroella, tingulloc lactuaci de la banda jove Kettle-horpe High School,en la seva actuaci aTorroella de Montgr, a la plaa de la Vilai a lEstartit, en la seva gira anual per laCosta Brava.

Festa de lEsport a lEspai Ter Presididaper lalcalde,Jordi Cordon, que la va inau-gurar, i organitzada per lrea de Turisme,tingu lloc el sopar que concloa la Festa

7/29/2019 68-agost-2012

4/25


de lEsport. Hi varen assistir una mpliarepresentaci del nostre consistori, aixcom representants i components delsclubs i associacions esportives: CN Es-tartit, Club Ciclista Montgr, Club Escacs

Montgr, Club Aeromodelisme Mont-gr, Club Ciclista Baix Ter, Associaci TirOlmpic Medes Estartit, UE Estartit, ClubTennis de Taula Torroella, Club HandbolMontgr, ATAEY, Bsquet Club Torroella,Club de Rugbi Els Senglars, Gimnastesdel CG Montgr, Club Gimnstic Montgr,IES Montgr, Club E. Futbol Baix Ter, TerMotor Club, UE Torroella i Club de Petan-ca El Recer.

Presentaci del llibre Escafarla-ta dEmpord, dAdri Pujol M. Tere-sa Calabs s la llibreria El Cucut deTorroella de Montgr i les seves pre-sentacions tenen sempre quelcom

que les distingeix, que les a dierents.En aquesta ocasi, el llibre presentatera Escaarlata de lEmpord,un ttol especial pera un llibre especial, dAdri Pujol i Cruells,un begurenc que en la seva no massa llu-nyana joventut havia treballat a lEstartit.Editat per Sidill Edicions, de Ju-dit Pujad i Xavier Cortadelles.El llibre sn memries? Ho sn dunageneraci nascuda ja en democrcia,on descriu el mn que estima un barce-lons nascut a lEmpord o un empor-

dans que des de Barcelona recordael seu passat? Val la pena descobrir-ho.La presentaci, de Sebasti Roig, va serrealment un monleg, el ms carregatdalegria i comicitat que es pot recordar.Els aplaudiments oren realment llargsi intensos. Va aconseguir els seus ob-jectius: recavar latenci dels assistentsi er-los riure, i encara ms meditar.Lacte es va concloure amb la rma dex-emplars i la degustaci dun xampany,tamb begurenc, Rostei, que ens va de-scobrir que a Begur, al Baix Empord,poden aconseguir-se uns vins i un xam-pany esplndids.

Nits destiu als jardins de Can Quin-tana: Avanti Organitzada pel Mu-

seu de la Mediterrnia, i realitzadapor Jordi Bellapart, es va projectar lapellculaAvanti, que en la seva projec-ci en els cinemes espanyols va sertitulada Qu ocurri entre mi padre y tu madre.

Un home de negocis americ (Jack Lem-mon) viatja a Itlia, on ha mort el seu pareen un accident de cotxe (acompanyatper la seva amant, que tamb hamort) i es troba amb la lla daquesta!Un pellcula de lany 1972, dirigida i ambgui de Billy Wilder, que encara avui valla pena reveure. I ms en una cpia que,pel bon er den Jordi Bellapart, incloauna srie descenes que la censura haviasuprimit de la versi visionada en els cin-emes espanyols.

Audici de sardanes amb la cobla LaPrincipal de Banyoles A la plaa de laVila, i organitzada i patrocinada per lAs-sociaci del Llibre de la Festa Major, va te-

nir lloc una audici de sardanes, en hom-enatge i record del nostre Vicen Bou, enel cinquant aniversari de la seva mort.Es varen interpretar les sardanes: Carcies,deJosep Vicens Xaxu; Montserrat,de Vicen BouGeli; una sardana de lany 1913, poc to-cada per realment meravellosa, Ben-vinguts a Torroella, de Francesc Batlle; Mer-c,de Martiri Font; El saltir de la cardina,deVicen Bou, i Festeig, de Ricard Viladesau.Laudici es va programar per a dosquarts de deu de la nit, recuperant aix

un horari de ballades, perdut de a jamolt temps, que en ple estiu permetballar-les sense la calor del migdia.Al nalitzar la repetici de la darrera deles sardanes i pels orts aplaudiments, lacobla La Principal de Banyoles va repe-tir la repetici! Esperem, tamb, quesovintegi la vetllada!

Inauguraci i concert inaugural del

32 Festival de Msiques de Torro-ella de Montgr, Josep Colom, pianoLacte inaugural del 32 Festival es vacelebrar als jardins del Palau Lo Mi-rador, al passeig de lesglsia de Sant

Gens, en qu destac la tertlia, ambel poeta Miquel Desclot, sobre els tretsms rellevants de la programaci.I el primer concert tingu lloc a lesgl-sia de Sant Gens de Torroella. Concertque va anar a crrec del pianista barce-lon Josep Colom, artista convidat pelestival, nascut a Barcelona lany 1947.Ha obtingut diversos premis i guar-dons, com el Premi Nacional de Msi-ca, atorgat pel Ministeri de Cultura, iel primer premi en el Concurs Interna-cional Paloma OShea de Santander.Josep Colom va iniciar la seva presentaciamb unes paraules que van originar uncert res. Va seguir amb el perqu delscompositors triats, Mompou per la sevaqualitat i pels 25 anys de la seva mort,Chopin perqu s essencialment elmestre del piano i Debussy perqu evocales seves impressions com a poesia.En la primera part interpret, de Fred-eric Chopin, Tres nocturns; segu amb Trescanons i danses, de Frederic Mompou, i lava concloure amb tres Estampesde Claude

Debussy.Va demanar al pblic que noaplauds cada pea, sin ns al nal,ja que pretenia aix crear un climaamb la combinaci dobres dels trescompositors. I va comenar la segonapart amb la interpretaci de Msicacallada de Mompou; de Chopin Ber-ceuse Op. 58, Barcarola. Op. 60, Estudi Op.26 nm.

7,i ScherzoOp. 39; i de Debussy, Rfets dansleau, i Mouvement (del 1r quadern dImages).La vetllada llarga, en la durada, magn-

ca en la interpretaci, va ser realmentmolt aplaudida, i Josep Colom va inter-pretar dues obres ora de programa, unade Frederic Mompou, laltra de Bach.

Festival de ball amenc i sevillanes Or-ganitzat per lAssociaci Cultural El Olivo,tingu lloc, al Cine Petit, el Festival deball famenc i sevillanes.

Torroella de Montgr. Visites guiadesDel 18 de juliol al 29 dagost El Museude la Mediterrnia ens convida a unespassejades comentades per a gent curi-osaTorroella mgica. La ruta de la nit Un passeigper la vila, plena dhistria i llegen-des, pensada per a tota la amlia. Amb

7/29/2019 68-agost-2012

5/25


la guia dAnna Orri, les caracteritzacionsde lactor Guills Fernndez i la msicai la veu de Mar Seriny; Toni Huertas,guitarra i piano, i Eduard Batlle, acordii tarota, la vrem recrrer rememorant

els uns i gaudint-ne els altres daquellamgia que guarden carrers i edicis.Redescobrir el riu Ter El Ter s realment elaedor dun espai i un paisatge inigual-able: el Baix Ter, et ensems amb lhome.Lhome amb els seu treball i esor, i elTer amb les seves riuades i aportacions, lihan donat vida. El vrem contemplar desde dierents espais, el mirador del Ter,la platgeta i la Resclosa, que varen sor-prendrens per la seva bellesa paisatgsti-ca, obra del treball que varen iniciar els

nostres avis.

Torroella de Montgr. Mil anys dhistria i de

llegenda Al llarg del seu recorregutvrem visitar alguns del palaus i edicisms sorprenents: Can Quintana, Palau

Solterra, Palau Lo Mirador i una casadindians, la casa Galibern. Tots al nucli dela vila millenria de Torroella de Montgr,que guarda ms de mil anys dhistria.Una sortida que ens transporta a un altretemps i uns altres records. Com a novetataquest any es visita la mina subterrniadaigua, que la portava des de ora mu-ralla, passant pel Palau lo Mirador i aca-bant a la ont del Gossos a la plaa de laVila.LEstartit, terra de pescadors. 60 minuts de tradici

pesquera LEstartit guarda encara ara llocs

i edicis, relats i histries duna poca enque era un dels punts pesquers principalsde la Costa Brava, al temps que donavasortida per mar als productes de la ter-ra, larrs, el blat, el vi, els aiguardents...

Descobert pel turisme mant encara adierncia daltres punts un perl msacollidor i amiliar.

Nits destiu als jardins de Can Quin-tana: Sardana, dansa nacional de Catalunya?Als jardins de Can Quintana-Museu dela Mediterrnia, tingu lloc la projeccidel documental Sardana, dansa nacional de Cata-lunya?, una producci dAmunt Produc-cions i Zeba Produccions (2011), amb lacollaboraci de Televisi de Catalunya,ICIC, Diputaci de Girona, Federaci Sar-danista de Catalunya, Colla Continuitatde Torroella de Montgr, Dept. Cultura -Serveis Territorials a Girona (Gen. Cat.),Museu de la Mediterrnia, Fira Mediter-rnia, TV Ripolls i CPCPTC - Gen. Cat. Eldocumental analitza els motius poltics,histrics i socials que han provocatlactual situaci de la sardana,verita-

ble enomen cultural, i els seus possi-bles camins per garantir-li un utur. Avuicertes activitats culturals semblen estarms de moda que daltres i la sardanaactualment experimenta un greuprocs de minoraci, no sn pocs elsjoves que mantenenactituds total-ment contradictries: s carrinclona idesasada o es vol declarar de nou DansaNacional, com ho era amb anterioritatal ranquisme, que va anorrear cultura illengua. Un documental que no ens pot

deixar indierents.

Segon concert del 32 Festival deMsiques de Torroella de Montgr Lamezzosoprano sueca Anne Soe vonOtter, considerada una de les ms ex-celses cantants de la seva generaci,amb nombroses actuacions per tot elmn, es presenta amb un repertori depeces del olklore suec, del peroderomntic de A.F. Lindblad, dobres ran-

ceses de principis del segle XX, i deRichard Wagner, acompanyada pel pi-anista Bengt Forsberg, que va interp-retar el Solo per a piano WesendonkLieder, Liszt/Wagner (extractes).

En la segona part i amb el violon-cellista i compositor Svante Henryson,varen interpretar un programa real-ment animat, compost de composi-cions del mateix Henryson, i peces deGrieg, del suec Lindbald, de Debussyi del nlands Sibeliu, aix com dePaul McCartney, Legrand i daltres.En una de les peces interpretades lapart vocal an a crrec de la prpia llade Henryson, duns 12 any, aproximada-ment.Un programa realment variat que vapermetre el llument tant de la cantantcom de tots els altres participants en elconcert, que va acabar amb ort aplaudi-ment i la interpretaci de dos peces oradel programa.

Tercer concert del 32 Festival deMsiques de Torroella de MontgrViktoria Mullova, violLloc: esglsia de Sant Gens - TorroellaOrganitza: Joventuts Musicals de Torro-ellaEl recital incloa la Sonata en sol mer-nor BWV 1001, i dues de les Partites peraviol sol, la primera en mi major, BWV1006 i laltre en re menor, BWV

1004 de Johann Sebastian Bach.Johannes Brahms va escriuren daques-ta darrera i concretament de la cha-conne: [...]En un pentagrama, per a un instrumentpetit, lhome escriu tot un mn dels pensaments

ms prounds i els sentiments ms poderosos[...]I s amb aquestes peces que la violinistarussa Viktoria Mullova va trobar el seu col-or i la seva prpia veu en la interpretacidaquestes obres, permetent-nos gaudirduna msica plena de color i virtuo-sisme. Al nalitzar el concert, amb orts,repetits i insistents aplaudiments delpblic, va visar-ne una sola pea.

Quart concert del 32 Festival de M-siques de Torroella de MontgrAcadmia 1750. Liana Mosca, concer-

7/29/2019 68-agost-2012

6/25


tino directoraLloc: esglsia de Sant Gens - TorroellaOrganitza: Joventuts Musicals de Torro-ellaQuan es parla de la simonia s ms

habitual er reerncia a unes ormes iunes esttiques xades per Franz JosephHaydn i altres compositors vienesos ala segona meitat del segle XVIII. Actual-ment es tendeix a destacar la importn-cia daltres escoles i centres de produc-ci musical del primer classicisme. Dinsdaquesta lnia lorquestra Acadmia1750 va oerir una mostra de simo-nies del segle XVIII des de la breu sim-onia del portugus Crlos Seixas, nsa les obres posteriors del polons JanWanski i del suec Joseph Martin Kraus.Lorquestra resident del Festival de Torro-ella, va interpretar Domenico Scarlatti, laSimonia nm.14 en s ol major. De Carles Baguer,mxim exponent del simonisme catal,la Simonia nm. 16, en sol major.De Jan Wanskila Simonia en re major, sobre El Pastor del Vstu-la.De Carlos Seixas la Simonia en si bemol may-or.De William Boyce la Simonia en re major,op.2 nm. 5 i de Joseph Martn Kraus la Sim-onia en mi menor.

LEstartit

LEstartit sha vist, aquest juliol pas-sat, ple de tota mena dactivitats.Podem assenyalar-ne tres dimportants.Per ordre de data: el Beatles Weekend,la Festa marinera de la Mare de Du delCarme i la Festa Major de Santa Anna.Les detallarem en lordre en qu shananat produint.

Espectacle de mgia amb David elMagSi tagrada somiar?, la respos-ta s la mgia de David el Mag.La seva mgia s dierent i molt par-ticipativa, amb tota mena de pblic,per sens dubte per al pblic inantil.Com el que va posar en escena a la plaade lEsglsia de lEstartit, en una unci

organitzada per lrea de Turisme.

Msica en viu a les Terrasses del PortlEstartit Durant tot el mes de juliol i cadadijous a la nit, a les Terrasses del Port lEs-tartit, sha pogut gaudir de msica en viu.Voldrem destacar un dels con-certs, el que Montserrat Cristau, ambRael Rostey i Joan Nito Figueras,varen interpretar amb peces dejazz, blues, soul, latin... msica del Beatles.

10 aniversari Critrium Interna-cional dAikido Costa Brava A la SalaPolivalent de lEstartit, i organitzatpel Club Esportiu Aikido Empord,es va celebrar el des Critrium.A Aikido Costa Brava sensenyen les dis-ciplines dorigen japons basades en les-tratgia i les tcniques marcials, al tempsque, a travs del shido, de la calligraa ja-

ponesa, amb lletra bonica i ben ormada,millora laspecte sic, mental i espiritual.

Balls populars per a tothom - coun-try, rock-and-roll, zumba... Tots els que han

tingut ganes de ballar, des de country, rock-and-roll, zumba... ho han pogut er a la plaade la Llevantina a lEstartit, en una activ-itat que ha organitzat lrea de Turisme.

Cantada dhavaneres amb el grup Ter-ra Endins Fa ms de 30 anys, una colladamics varen aprendre quatre hava-neres i la seva primera actuaci va sera la cantada de Calella de Palarugell.Una vegada ms, han actuat a lEstartit, ala plaa de la Llevantina. Va organitzar lavetllada lAgrupaci Nutica Llevantina.

Mullat per lesclerosi mltiple El Con-sell Municipal de lEstartit va organitzar,un any ms, una activitat per a la recol-lida de ons per la campanya a avor de

la investigaci de lesclerosi mltiple.Davant de lOcina da Turisme va in-stallar-shi un punt de venta del qual esva encarregar la mateixa ocina, i els din-ers obtinguts anaren amb aquesta vital

activitat per a les persones que soreixenaquesta dolorosa malaltia, que aecta lamatria blanca del cervell i la medullaespinal i de la qual no es coneix exacta-ment causa ni origen.Trobada de cotxes clssics per la es-tivitat de Sant Cristol Sant Cristol,descrit com un gegant cananeu que aju-dava els viatgers a creuar un perills gualportant-los sobre la seva espatlla, avuipatr dels automobilistes, ou la diadaescollida per a la trobada concentraci, ala plaa de la Llevantina, i recorregut delscotxes clssics a lEstartit. Va organitzar latrobada lAssociaci Club de Tir Olmpicde lEstartit.

Animaci inantil: Ball a lai-gua amb la companyia LOu Fer-rat Sota la cancula calorosa var-en descobrir un oasi, laigua resca.Ball a laigua s un espectacledanimaci amb danses, gags i jocsdaigua, per beure, per rerescar-nos,per ballar, per jugar, per er punteria,

per dibuixar... barrejada amb msicaelectrnica i pintura en directe, ambla participaci del pblic assistent, ala plaa de la Llevantina. Va organitzarlanimaci inantil lrea de Turisme.

Danses tradicionals catalanes ambMontgr Dansa Un espectacle per-ecte per a una nit de diumenge de ju-liol a lEstartit i a la plaa de lEsglsia.Organitzat per lrea de Turisme, tingulloc lactuaci de la associaci torroellen-

ca Montgr Dansa, en lespectacle Pasos cat-alans en dansa, un viatge a travs dels territo-ris de parla catalana, des de lEmpord alPas Valenci, passant per la Costa Brava ila Terra Alta, sense oblidar les Illes Balears.Una nit i una actuaci per recordar.

Audici de sardanes amb la coblaLa Bisbal Jove A la plaa de lEsgl-sia de lEstartit, i organitzada per lreade Turisme, tingu lloc una ballada de

7/29/2019 68-agost-2012

7/25


sardanes amb la cobla La Bisbal Jove.s agradable veure latracci que most-ren visitants estrangers del nostre pas,davant duna dansa tan tradicional i di-erent a qualsevol altra com s la sardana.

Carles Jaume diu que cal arranjar el Mo-linet i la Pletera a lEstartit Seran certesles esperances que el greu problema delpasseig del Molinet tingui una solucia curt termini. Pot ser que un punt tanimportant en una zona turstica com lEs-tartit estigui encara en aquesta situaci?Carles Jaume, subdelegat del gov-ern espanyol a Girona, va visitar lazona amb lalcalde torroellenc, Jor-di Cordon, la presidenta del ConsellMunicipal de lEstartit, Slvia Comas,i Gens Dalmau, regidor de Turisme.Desprs de la visita sobre el terreny, esva comprometre a er-ne ress de la realsituaci dun punt tan emblemtic comel passeig del Molinet i a traslladar a Ma-drid la necessitat de la seva consolidaci,aix com la necessitat de restaurar elsterrenys de la urbanitzaci la Pletera, acausa del mal estat en qu estan tots dospunts de lEstartit.

Banda de msica jove Kettlehorpe a

lEstartit Tal com ja ho havia et a Tor-roella, tingu lloc a lEstartit, i a la plaade la Llevantina, lactuaci de la ban-da jove Kettlehorpe High School, dinsde la seva gira anual per la Costa Bra-va, daquest nombrs conjunt dejoves estudiants de la msica i de cant.Lrea de Turisme va organitzar la troba-da.

Els ans dels Beatles ocupen lEstartitBeatles Weekend, 12 The Beat-les, un any ms, tenen una cita ob-ligada a lEstartit, on va tenir lloc laseva dotzena edici, en un llarg capde setmana de dijous a diumenge.El primer dia, el dijous, i a les Terrasses delPort Estartit, concert The Beatles, ambMontserrat Cristau & Rael Bustey, or-ganitzat per les Terrasses del Port de lEs-tartit. El divendres, i als jardins del restau-

rant Robert de lEstartit, concert tribut alsBeatles, organitzat pel restaurant Robert.Entre altres iniciatives, el dissabte es va-ren presentar diversos llibres sobre elsBeatles a la sala dexposicions municipal,

amb Josep Maria Francino, Pep Molist,Joan Manues Escrihuela, Ivan Moldes,Jordi Zaragoza i Ramn Moreno. Tambes va er el lliurament del premiBeatle-manac,aix com la presentaci i tast dela cervesa Beatles Weekend, elaboradaper Josep Borrel, que s tamb el creadorde la cervesa Noska. Els Abbey Road vanser els convidats dhonor per er el prim-er tast, al mateix temps que poc desprsactuaren en el concert tribut als Beatles.Al Mariscal va celebrar-se laBeatles Jam Session, on tam-b sexposaven discos des Beatles.A la plaa de la Llevantina va tin-dre lloc un concert amb Zuki Rock& Roll Band, Poland i Abbey Road.El diumenge, taller amiliar Fem elBeatle! i el concert Beatling!, amb NitoFigueras Quartet i Cristau.Per altra part, es va poder veure la mos-tra Beatles on quiosc, del colleccionis-ta Josep M. Francino, a la sala dexposi-cions del Consell Municipal de lEstartit.Tamb el diumenge del Beatles Week-

end, tallers inantils amb La Xarranka.Durant tot el cap de setmana i a la Saladel Consell Municipal es varen projectarles pellcules: Nowere Boy, Backbeat i A hard daysnight

La mare de Du del Carme a lEstartitProtectora de la gent de mar La marede Du del Carme s la protectorade la gent de mar, els quals li most-ren una gran devoci, que prov tam-b del culte universal a la Mare Mar.A lEstartit se celebra amb la participacide totes les entitats vinculades al mar: la

Conraria de Pescadors, lAssociaci Nu-tica Llevantina, el Club Nutic i tots elscentres dimmersi i vaixells de lloguer,que cedeixen els seus vaixells per pod-er er una process marinera ben lluda.

Enguany, tamb es va aprotar aques-ta diada marinera per presentar noumaterial sobre a La llongada. Memria viva dunpoble pescador, projecte de recerca sobre lamemria oral de lEstartit com a poblelligat al mar i que ha viscut, des del seunaixement al segle XVIII ns a mitjansegle XX, de lactivitat pesquera. El Mu-seu de la Mediterrnia, juntament amblAjuntament de Torroella i lEstartit, elParc Natural del Montgr, les Illes Medes iel Baix Ter, la Conraria de Pescadors i enMiquel Graells varen er possible aquestprojecte et a partir de les entrevistesals pescadors tradicionals de lEstartit.En la mateixa diada va projectar-setamb una nova lmaci de ManelGil, expert otgra i submarinis-ta doci, sobre la pesca artesanal.La esta tradicionalment es viu ambsardanes, process marinera i unconcert de cant coral, amb cantradicional de taverna i marinera.I a la tarda tamb:

Process marinera amb la cobla Fo-ment del Montgr Sortint de lesglsiade Santa Anna, plaa de lEsglsia, pas-seig martim, port, embarcaci de lamare de Du de Carme i process mar-inera dun estol de barques que segui-en la portadora de la mare de Du delCarme, amb retorn al punt de partida,lesglsia de Santa Anna.I al vespre:

Sardanes amb la cobla Foment

del Montgr A la plaa de lEsglsia.I nal de la jornada marinera amb: concertde cant coral tradicional i mariner Msicanostra, amb direcci de Ramon Manent iinterpretat pel Cor Anselm Viola, el corIndika i el quartet de corda Montgr.Amb aquesta actuaci nalitz la diadadel Carme.

7/29/2019 68-agost-2012

8/25


Projecci de la pellcula Tintn i el secretde lunicorn En Tintn compra al mercat devell la maqueta dun gali antic, que re-sulta ser una rplica del navili comandatper lavantpassat del capit Haddock, el

cavaller de Hadoke, que va lluitar contrael pirata Rackham el Roig, que transpor-tava al seu vaixell un gran tresor, que haestat i segueix estant amagat durant se-gles.

I per cuidar la salut, res millorque la prctica de laerbic i elsPilates a la platja Activitats comlaerbic ajuden a mantenir-nos enorma. I a gaudir duna millor salut.Tamb hi contribueixen en gran mesurala correcta utilitzaci dels Pilates, aparellsgimnstics, a la plaa de la Llevantina delEstartit, si es segueixen els consells i lesinstruccions del personal especialitat,que es posa a disposici dels usuaris endates i hores prviament programades,per treure el mxim rendiment de lesinstallacions de qu es disposa.

Concert amb lOrquestra de Cambrade lEmpord i la soprano MontserratCristau A lesglsia de Santa Anna i or-ganitzat pel Consell Municipal Estartit, la

soprano Montserrat Cristau i lOrquestrade Cambra de lEmpord, dirigida perCarles Coll, varen atrevir-se a combi-nar-ho tot, ratllant lexcellncia en unconcert a lesglsia de Santa Anna.

XV Trobada geganter La quinze-na trobada gegantera va iniciar-seal passeig martim i prossegu lacercavila pels carrers de lEstartit.Va reunir les colles geganteres i elsgrallers de Vilaant, Castell dEmpries,lEscala, Torroella de Montgr, Vidr,Cor i lEstartit.

Shopping Night LEstaci Nutica lEs-tartit - Illes Medes va organitzar aques-ta modalitat de venda a hores molttardanes, vespre-nit, en els carrerscomercials de lEstartit, on turistes i gentdel pas podien visitar comeros i com-prar en hores que podien disposar mscilment que aquelles que destinen al

mar o a excursions.

Audici de sardanes amb la cob-la Els Rossinyolets Novament lessardanes, aquesta vegada amb la in-terpretaci de la cobla Els Rossin-yolets i a la plaa de lEsglsia.Un cop ms amb la curiositat dels visi-tants daltres pasos, que, en alguns caos,hi participen amb ms o menys encert, ique les aplaudeixen ortament.

Festa Major de Santa Anna

Cercavila popular Pels carrers de la vila,des del mar a la plaa de lesglsia.

A les 12 h, ofci solemne a lesglsia deSanta Ana Al fnalitzar, sardanesAmb la cobla Foment del Montgr

A la plaa de lEsglsia de Santa Anna.

Al vespre: ballada de sardanesAmb la cobla Foment del MontgrLloc, a la plaa de lEsglsia.

A les 10 de la nit, msica en viu A lesTerrasses Port lEstartit. Vetllada or-ganitzada per les Terrasses Port lEstartit.

A les 11 de la nit, concert amb elgrup Removida Grup Removida

va nixer Banyoles amb un objec-tiu onamental, el de er conixer lamsica dels 80, amb un toc rock&roleru. La seva actuaci tingu lloc a la plaa dela Llevantina.

Inauguraci de lexposici de pinturaAires mediterranis de Pere Oller A lasala dexposicions del Consell Municipal

de lEstartit, tingu lloc la inauguracide lexposici de pintura de lartista PereOller..

Mercat dartesania mediterrnia, que

es va celebrar el darrer cap de setma-na de divendres a diumenge. Al pas-seig martim i a la plaa de lEsglsia,organitzat per Artesans de la Terra i Arte-sans de la Mediterrnia.

Festa de la Penya San Marcos amb dis-combil A la plaa de la Llevantina i or-ganitzada per la Penya San Marcos.

Concert de cant coral amb ElsPasserells Aquesta coral estartidenca,actua cada any en les estivitats ms im-portant de la seva poblaci nadiua. Elspodreu escoltar a lEsglsia, a la plaa delEsglsia, a la de Turisme, al hotel Pan-orama, al camping Castell de Montgri.. sempre en les diades ms senyaladescom la que comentem en el dia de SantaAna.

Danses Tradicionals amb lEsbartDansaire Castell dEmpries LEs-bart Dansaire de Castell dEmprieses va undar ja lany 1980 i interpre-

ta danses tradicionals i medievals .A les deu de la nit del darrer diumengede juliol varen ballar a la plaa de lEsgl-sia de lEstartit amb indubtable xit pelseu bon er.

35a Cantada dHavaneres i cre-mat Un any ms, la Penya Barceloni-sta Montgr i Comarca va organitzaruna cantada dhavaneres a lEstartit.I ho va er ben a prop del Mare Nostrum.LEstartit va ser terra dindians, que al re-

tornar de lAmrica, portaren el recordde les msiques daquella Cuba queels havia acollit. Avui ens varen cantaraquelles melodies acompanyades duncremat.

46a Travessa nedant illes Medes Or-ganitzat pel Club Nutic Estartit, un anyms el recorregut lEstartitIlles Medesi retorn va atreure els millors nedadorsi els resultats aconseguits aix ho erenpals.

I al darrer dia del mes de juliolCinema al carrer: La projecci de cin-ema al carrer va portar a la pantalla, in-stallada en la plaa de la Llevantina, laprojecci de la pellcula Piratas del Caribe:

7/29/2019 68-agost-2012

9/25


en mareas misteriosas,de la Disney. Una aven-tura del pirataJack Sparrowi dAnglica Bar-banegra

Context Catalunya

El catal sota pressi: Seguint lasentncia de Constitucional el TribunalSuprem ha anullat la immersi en llen-gua catalana als nens de 3 a 6 anys i elTribunal Superior de Justcia de Catalun-ya ha donat la ra a quatre amlies msi ha susps el reglament lingstic dunsquants ajuntaments que lhavien esta-blert com a preerent.

Quants morts ms shan de compt-abilitzar en la NII ? Laccident del dar-rer dissabte de juliol a Vilamalla, nha etaugmentar un ms la xira que sen reg-istrava. Els erits greus en oren tres.

La privatitzaci dAiges Ter-Llo-bregat suposar lincompliment dela promesa de reduir lextracci decabals cap a Barcelona?Mobilitzacidecologistes i regants.

Exportaci catalana. Saldo posi-tiu: el 2011 sha venut ms al mn que

a Espanya.

Accessos aturats al port de Barcelo-na: lEstat els vol nanar cobrant unpeatge per cada contenidor.

Girona: lEstat reclama el pagamentde 775.000 per unes obres etes lany1995 en el nus de la Devesa.

Catalunya assumeix ja el 23% de latotalitat dels ajustos autonmics ets

a Espanya

20 anys dels Jocs Olmpics de Barcelo-na, avui Jocs Olmpics a Londres

Llei de costes, optimisme inicial rere-dat per les incerteses del text

Foment apuja per sorpresa els peatg-es un 7,5% que passar al 10% l1 desetembre per lIVA.

La gratutat de lAP7, en la circum-vallaci de Girona en suspens: lEstatha deixat sense vigncia el decret queho permetia.

Generalitat. La caixa al lmit: comunica

a les escoles concertades i als hospitalsconcertats que ajorna les transerncies.

Mas demana el Fons de Liquiditat Au-tonmic: shan de cobrir 5.700 milionsns a dany.

Foc sense treva a lAlt Empord, jacontrolat per no apagat: la tramunta-na el eia avanar a ms de 6 km per

hora. Quatre morts i seixanta erits s elbalan de vctimes provisional del ocque ha aectat a 14.000 hectrees, nhacremat ms de 13.000 i mant un puntcalent sota el santuari de Mare de Dude la Salut. El oc sha atribut inicialmenta una burilla. Laltre oc, el de Port-Bou,que ha estat el responsable de duesde les vctimes mortals, est totalmentcontrolat i apagat. 15 municipis aec-tats. Valoraci dels danys, importants.

Centenars de burilles al prquing delPerts El conseller Puig veu dicil detrobar el culpable del oc, encara quela causa gaireb comprovada ns unadencesa.

Els Jocs Olmpics del 92: el dia 25 dejuliol es varen complir 20 anys del JocsOlmpics de Barcelona.

El Parlament de Catalunya aprova elpacte fscal: ara o mai. Canvi del modelde gesti dels impostos -capacitat nor-mativa-. Aportaci per les depeses delserveis de lEstat. Adaptaci cada 5 anys

- Catalunya no pot perdre posicions perculpa de la solidaritat. Aprovaci per ma-

joria CIU, Esquerra, Iniciativa i Laporta.PSC a avor del pacte per no de lagn-cia tributria prpia. PP, abstenci parciali no agncia tributria nica.

Votaci popular sobre el pacte fscal:

el 76,5% dels catalans donen suport alconcert econmic

Catalunya vol viure en llibertat. Presn-ciaha et un nmero prcticament dedi-

cat a aquesta activitat. Germ Bell, va as-senyalar enEl Punt-Avui del 16 de juliol quela prova que Espanya ens ha ents slactual onada recentralitzadora.

Gran estival al Parc de la Devesa deGirona: de les 8 del vespre a les duesde la matinada. Els ho direm amb msi-ca: un estival per a tothom. 94 grups isolistes a la esta. Reivindicaci nacionalal parc de la Devesa de Girona. Autocarsdes de 51 poblacions. Una proposta es-tiva, ldica, cultural i reivindicativa ques un nou acte de rearmaci nacional.Ms de trenta dels principals grups mu-sicals del pas varen actuar desinteressa-dament per clamar plegats per lexercicidel dret a decidir. s la mostra de lespe-rit duna naci que aspira a ser un estatdEuropa. Amb: ngel Daban, Jordi Ton-ietti, Macednia, Electrotoylets, MargedError, Amelie, Els Catarres, Els Cremats,Pere Tpias, Poble que Canta, Nria Feliu,Josep Tero, Biel Majoral, Miquel Gil, Pi dela Serra, Gospelians, De Calaix, Jaume

Arnella, Carles Belda, Reugi (Joan ReigdEls Pets), Terratombats, Joan Daus i ElsTipus dInters, Alons Encinas (Els Troba-dors), Canimas, Bloc Quilombo, Xirois,Santi Arisa, Miquel Abras, Deskarats, Pul-poPop, The Gruixuts, Dekrpits, Brams iKitsch...

Context EspanyaHoraris comercials: cinc autonomies encontra de lampliaci del horaris comer-cials. La Generalitat valora la presentaci

dun recurs al Tribunal Constitucional.

El utbol a oblidar les retallades? Es-panya tricampiona: Eurocopa 2012,Mundial 2010 i Eurocopa 2008, amb,entre daltres, 6 jugadors de lequip bla-ugrana al camp.

Audincia Nacional. El jutge imputaRato i 32 exconsellers de Bankia

Les prdues dAena an urgent un res-cat del aeroports

Rajoy anuncia una trentena de me-sures destalvi. El Rei va presidir el con-sell: IVA del 18% al 21% i del 8% al 10%.Prestaci datur: reducci a partir del 5

7/29/2019 68-agost-2012

10/25


mes. Funcionaris: sense paga de Nadal imenys dies de lliure disposici. Ajunta-ments: reducci dun 30% en el nombrede regidors. Les compres dhabitatge noes podran deduir. Perruqueries, oci, u-

nerries i esttica: pugen del 8% al 21%...Remuneracions ajuntaments: cap alcal-de podr cobrar ms de 69.000 a lany.Recentralitzaci: utilitza la crisis per im-pulsar lleis centralitzadores.

Lajust a les autonomies revolta fns itot governs del PP. Castella Lle i Ex-tremadura, sabstenen

Luis Maria Linde, nou governador delBanc dEspanya, admet que Ordezva allar en no voler veure els riscosdel sector fnancer.

Sestenen les protestes massives a lesgrans ciutats contra les retallades delPP

La prima de risc trenca lmits

Valncia, sense liquiditat, demana elrescat-procs de fnanament

Sobren poltics? A Espanya hi ha ms de70.000 crrecs pblics electes.La prima de risc deixa el deute de lEs-tat a 10 anys al 7,5% dinters.

El Govern central prohibeix la especu-laci en borsa.

Pau Gasol banderer olmpic a LondresBBVA adquireix UNIM

Reaccions del Govern central a la apro-vaci pel Parlament de Catalunya delpacte fscal: el Ministre dHacienda, Cris-tbal Montero, totalment negatiu, apellaa la responsabilitat de tots el governantsi exigint unitat, la Vicepresidenta, Senzde Santamaria, totalment oposada, peramb ms mesura. Mariano Rajoy, en par-larem quan hi hagi diners.

La desocupaci arriba ja al 24,6%de la poblaci activa: els sindicatsindiquen que no s que augmenti ladesocupaci, s que baixa la poblaciactiva. Per cada de juny nous jovessincorporen al mercat de treball i notroben eina.

Context EuropaBrusselles: ms dels 100.000 milionspels bancs en dicil situaci de liquid-itat.Capitalitzar tamb el banc do-

lent espanyol: que es ar crrec delsestocs immobiliaris que llastren moltsbancs, alguns dells ja nacionalitzats.

JOCS OLMPICS 2012 a Londres: lainauguraci, la reina Isabel II, JamesBond, Mr. Bean, la espectacularitat, Iam a Londoner,amb 70 Mary Poppins... elssentiments i una injecci desperana.El Regne Unit de la Gran Bretanya i Ir-landa del Nord, hi ha volgut refectir laseva cultura, histria i la seva aportacial mn: la industrialitzaci, els avenosen drets humans i la msica.

Context MnSria: els Estats Units sospesen el bom-bardeig dels arsenals; es tem la util-itzaci darmes qumiques contra lapoblaci civil. Rssia i Xina soposen aqualsevol intervenci de lONU. La ciu-tat dAlep cercada per una columna deblindats i la aviaci.

7/29/2019 68-agost-2012

11/25


Qui no sap escriure encatal? (24)per Jaume Bassa

Regla 22 - Lletres i grups de lletres

Hem anat dient des del comenament que aquestes Re-gles per escriure en catal van adreades als que el par-len normalment. Si no ho han pogut aprendre a lescola,una de les dicultats s ls apropiat de les lletres i delsagrupaments de lletres. Avui, i en dies segents, ens hidedicarem.

1 - VocalsJa coneixem el sons que tenen les cinc vocalsa e i o uenca-tali que sescriuen amb o sense accent grc o diresi, se-gons els casos (Regla 19 de maig 2012 - Regla 20 de juny2012):

pa, besa, ressa, miri, calor, esposa, usi, ...m, Du, psol, div, carb, psit, cbic, ...pasos, vena, benem, agrat, coa, genit, tat,

transent, ...

Tamb sabem que la ipot ser usada com a vocal o coma consonant:

com a vocal:patir, ahir, cosir, ...com aconsonant: noia, deia, toia, ...

(la y noms susa per ormar el grupny, com ja veuremms endavant).

En el cas de la lletrau, cal aegir que s usada com a ele-

ment auxiliar de les consonants g i q (i per tant no espronuncia) davant dee i de i:guerra, guitarra, querub, quimera, ...

per si en aquests casos la u ha de tenir so propi sha

dutilitzar diresi:ungent, ping, qesti, terraqi, ...

Finalment, sabem pel llenguatge oral que es poden agru-

par ms de tres vocals, cadascuna amb la seva unci:oeu, dieu, vieu, esqueia, ...

2 - Consonants

B - V (Be - Ve o Ve baixa)Atenci, en catal laVes diuVe o Ve baixa, per noUve:TV3 s Te-Ve-Tres (no Te-Uve-Tres!) ITV s I-Te-Ve (no I-Te-Uve!)Noms en alguna comarca catalana distingeixen clara-ment aquestes dues lletres quan parlen, i per aix no te-

nen dicultat a escriure, per exemple:balls, baga(lla), baix, ameba, abans, ...valls, vaga, vaig, anava, cavall, davant, ...

A lEmpord ho tenim ms dicil, i hi ha noms algunaregla sense excepcions, com ara lacabament dels verbsen temps passat (que en castell van ambb i en catalambv):

cantava, saltava, estava, baixava, ...

i tamb s interessant saber que en catal (semblant-ment a langls, al rancs i a litali, i a dierncia del cas-tell) sescriu:mbil, mobilitat, autombil, ... (ambb, no ambv)

Hi ha altres dierncies amb el castell que saprenen -cilment amb la lectura i ls del catal escrit:

cavall, canvi, advocat, biga, basc, bar, ...Amb la b es poden ormar grups de dues lletres amb la l iamb la r:al comenament:

blau, blindar, brindar, brodeu, brut, ...entremig: cable, poble, sembla, cabrit, embru-tir, ...(aix no es pot ermaiamb la v).

(continuar)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRES LLEGIR SOVINT

7/29/2019 68-agost-2012

12/25


Eurovegasper Joan Surroca I Sens

Maria Rbies (1932-1993) va ser una educadora i poltica de

les terres de ponent que va dimitir del seu crrec de diputada

al Parlament en desacord amb el seu partit, Convergncia, enmatria de poltica del joc.

Aquest gest lhonora i desmenteix, una vegada ms, que tots

els poltics sn igual. La Maria Rbies anava a la seva i manies-

tava els seus desacords amb el partit, com quan va denunciar

que la Constituci no recolls el dret a lautodeterminaci i va

considerar insucients les competncies en economia i educa-

ci que atorgava lEstatut. Segurament va patir com tots els qui

han exercit la poltica com un servei. Es va empassar el gripau

moltes vegades, per en la qesti de les loteries va considerar

que shavien superat lnies vermelles.El projecte dEurovegas deixa les lleis permissives del joc a

Catalunya, que tant van molestar a Rbies, en ben poca cosa.

Eurovegas va de veritat. Un monstre daquestes caractersti-

ques marcar el utur del pas. Estem en un moment que, gr-

cies a la manca de sentit crtic, escoltem una incongruncia

darrera altra: 1. Resulta que els culpables de la situaci econ-

mica actual, sn els mateixos que ens volen er creure que

grcies a la seva inversi crearan llocs de treball. 2. Veiem que

el govern apunta Massachussets com a model econmic per

convertir Catalunya en una bioregi de reerncia internacio-

nal i, a la vegada, a mans i mnigues perqu la cultura grollera

i sense tica de Las Vegas aterri a Catalunya. Estic avergon-

yit daquests meus governants eticides. I potser encara ms

daquesta oposici covarda i intil que calla. 3. Parlem despec-

tivament daltres regions espanyoles (els catalans sempre som

els millors! he, he) i resulta que practiquem estils ben poc de-

mocrtics. Aqu tot sha portat amb molt ms secretisme que a

Madrid (la hipotticament rival). Es pacta amb Eurovegas que

la resoluci entre Madrid i Catalunya es ar pblica el primer

de setembre. Temen les mobilitzacions i lagost s el mes amb

ms garanties de tranquillitat social. Sintoxica lopini pblicaamb maniestacions com les den Ferran Adri, respectable cui-

ner i res ms, que jo spiga, que sha posicionat a canvi de qu?

Per no hi ha cap altaveu a disposici de persones preparades

discrepants.

Fa massa temps que Catalunya ha perdut el nord. No sabem

on anem. s urgent saber-ho i amb qui volem er el trajecte.

Gonzlez ens ho va espatllar molt. Recordeu: OTAN, dentrada

NO Va ser que s per aix accedir al club europeu. Perqu, a

veure, si ormar part de lOTAN (el bra armat del capitalisme

criminal) que ha matat i mata innocents en guerres absurdes

noms per rapinyar recursos petrolcs i matries primeres, no

resulta una lnia vermella, ja em direu qu ho s. Ves per on, de

no haver entrat al club dels rics daquesta Europa degenera-

da, ni comptar en euros, ni ormar part de lOTAN... ara viurem

ora millor que no pas ho em i no estarem colonitzats, ni hi-

potecats, ni a les mans de personatges com Mr. Adelson ava-

lador del republicanisme ms mas dels EEUU. Aquest home

no ens ar cap b, ni tan sols econmicament. Nevada, lestat

de Las Vegas, amb els seus casinos no ha aconseguit res ms

que situar la qualitat de les seves escoles al lloc 46 dels 50 es-

tats de la Uni, al nmero 42 de la salut i al 45 de proporci de

joves universitaris. Aix s, ocupa el tercer lloc en quan a crims,

la segona en nombre dexecucions hipotecries. T lhonor

docupar el nmero 1 de desocupaci

En poltica ltica no s un detall menor. Com deia a poc, en

un discurs memorable, el president dUruguai davant lAssem-

blea de la Cimera de Rio: Cap b val com la vida. Necessitem

lluitar per una altra cultura. Hem de revisar la nostra manera

de viure. Si no ho em, no ens podrem queixar daqu uns anys.

Tindrem els delinqents que ens mereixem.

7/29/2019 68-agost-2012

13/25


Homenotsper Merc Pags

Ja a anys que vaig llegir els Homenots de lescriptor empor-dans Josep Pla. Ara, la revista Gavarres del primer semestredaquest any 2012, en lapartat DOSSIER, parla dhomenots,homes de les nostres comarques que en el seu cam han deixat

petjada.

Tots nosaltres hem conegut homenots, personatges singu-lars. Noms ens cal rascar una mica en la nostra memria pertrobar-ne uns quants, la vida dels quals segurament t prouinters per ser coneguda. No tots han destacat per haver tin-gut un paper important com a intellectuals, poltics, msics oartistes. He conegut personatges (homenots) ben humils i queshan et a si mateixos. Magradaria poder er una llarga xerradaamb algun, per malauradament aix no s possible.Em situo a Ull, a la meitat dels anys trenta del segle passat,i recordo personatges que persisteixen en la meva memria,

per exemple alguns dels pastors que vivien al poble: lavi Fidel,en Sencio, en Palomeres, el pastor del mas Xiquet, en Giralt...Qui ms vaig conixer ou lavi Fidel, un personatge de conte.Era el pastor ms vell de tot el poble, el que ms experincia te-nia en el seu oci. Tenia un ramat de cabres, no gaire nombrs,i les coneixia totes: hi parlava, les acariciava, les amonestavasi calia... Del seu gos, noms recordo que era negre, espavilat,lleuger, sempre atent al que li podia manar el seu amo. Incre-ble! Mai descuidava la seva eina. Al mat, a lhora de sortir a lespastures, i a la tarda, a lhora de replegar el ramat per anar capal corral, ell sabia quina era la seva obligaci i la eia!

La dona den Fidel, jo sempre la vaig conixer com la Fidela,i mai em vaig preguntar si era el seu nom de deb o b si eraun sobrenom. De bon mat, la Fidela ja havia preparat el sarrper al seu home, i no hi altava de res perqu durant el dia elpastor no passs ni gana ni set: el pa, la botiarra negra, el trosde cansalada viada, moniatos cuits a la llar de oc, cacauets i labta de vi (daquelles de pell, amb un galet de color negre quedeuria ser de baquelita) amb la qual eia uns xerrics que a miem semblava impossible que pogus beure i engolir el vi demanera tan especial. A lavi Fidel li eia molta grcia de er-mhoprovar, per si no costa gens, em deia amb picardia. Per ami el vi se mescapava pels costats de la boca i, per sort, no hihavia manera dengolir-ne ni una gota. La meva mare, per, em

passava comptes de com mhavia et aquelles taques al vestit,i endevinava les nostres entremaliadures.

No recordo dhaver vist mai el ramat quan sortia al mat, pers a la tarda quan arribava: era tot un espectacle per a mi. EnFidel davant les seves cabres, amb el seus pantalons vells i el

jec de vellut de color doli, la grossa aixa negra, la barretina-que quan era nova devia ser de color vermell, per que amb eltemps shavia tornat dun color indenit- i, s clar, el bast! Feiapatxoca, en Fidel, manant el gos que es entrar totes les bs-ties al corral sense que se nescapes ni una. Desprs les cabres,

quan ja shavien situat al corral i havien satiset la seva set a lapila que la Fidela els tenia preparada amb aigua clara i abun-dant, es disposaven a descansar del dia de pastura. Les quecalia munyir, esperaven pacientment el seu torn, i les que jatenien els seus cabridets a punt esperant per sopar el suculentaliment que cada dia els portaven les seves mares no perdientemps..., a la eina! Tamb hi havia dies especials, emotius, per-qu a vegades lavi Fidel portava dintre un sac un cabridet quehavia nascut durant la sortida del dia. Que petit que era i ambquin compte el portava en Fidel! La seva mare no el perdia devista, i quan el treien del sac mare i ll es onien en mil mostresde tendresa i alegria. Magradava tant de veurels!

No s de qu devem parlar en Fidel i jo, a la vora del oc. S quemexplicava moltes coses i que jo lescoltava amb atenci. Se-gurament devien ser aventures de les seves cabres, de dies demal temps, de si nhavia perdut alguna, de com lhavia resca-tada, de si havia caigut daltabaix dun marge o shavia enredaten alguna espessa romeguera i no en podia sortir... Carregavala seva pipa de tabac, una pipa nica eta amb enginy pel ma-teix Fidel amb un tros de usta dolivera treballada nicamentamb el seu ganivet, i quan la tenia a punt lencenia, a poc a poc,com si os una delicada cerimnia, i eia unes pipades que, pelseu posat, devien satiser-lo plenament.

Si ara pogus parlar amb en Fidel! No s quines serien les me-ves preguntes, potser com havia sigut la seva vida, segura-ment de lluita constant, per tranquilla, serena, ell era el pas-tor i lamo, o qu pensava durant les llargues hores de pastura,o de la bellesa del nostre paisatge, de la immensitat del cel, deles postes de sol, del temps variant (sol, nvols, tramuntana,pluges, boires), i de lhome, qu en devia pensar en Fidel delshomes?

La meva mare, que el coneixia, em deia que era una personaexcellent, treballadora, de bons sentiments, que vivia nomesdel seu ramat, de la venda dels cabrits. La llet de les seves ca-

bres gaireb noms servia per alimentar les cries.

El matrimoni no va tenir lls, per sen varen allar dos de lasil.Primer, una noia que era de la colla de la meva mare i que vanser bones amigues, i desprs un noi. A una i a laltre els vanestimar molt, i els lls els van correspondre amb escreix!

7/29/2019 68-agost-2012

14/25


El carb espanyol:per Albert Llauss I Pascual

Crisi econmica, social i ambiental

En aquestes darreres setmanes hem vist com el sector del car-

b espanyol maniestava la seva oposici a una quantiosa re-tallada (60%) de les subvencions que percep la seva activitat.En una economia, malgrat tot, del mn desenvolupat com sl'espanyola, es a dicil, o impossible, que l'extracci de carbresulti econmicament viable, molt menys protosa. Aix, elsubsector rep el suport estatal per tal de mantenir les explo-tacions en uncionament, els llocs de treball i l'activitat econ-mica que genera i assegurar el sosteniment de les comunitatsrurals que en depenen i que, sense aquest suport, es veurienabocades a l'abandonament del territori.

Ambientalment, per, el carb s un combustible altamentcontaminant, emissor de compostos de sore, nitrogen, micro-

partcules, i de dixid de carboni, tot contribuint a la contami-naci atmosrica, a la pluja cida i a l'escalament del planetai el canvi climtic. Comparativament, en termes de carboni, lacombusti de carb per a la generaci d'energia emet aproxi-madament, i depenent de la qualitat del mineral, un 30% msde carboni que el petroli per unitat calorca. El percentatges'acosta al 50% si es compara amb el gas natural. Amb carbde menys qualitat, l'ecincia s encara pitjor. Aix, la crema decarb ha estat identicada llargament com una de les prcti-ques ms contaminants per a l'obtenci d'energia. Localment,ha estat demostrat que viure a la vora d'una planta trmica queutilitza carb com a combustible incrementa la probabilitat dedesenvolupar tot un conjunt de malalties, majoritriament

respiratries, i es relaciona amb increments en la mortalitat enaquestes comunitats. No obstant, davant l'increment de preusdel petroli (per qestions geopoltiques per tamb pel sim-ple et que l'explotaci n's cada cop ms dicil i les reservesms escasses) molts pasos han intensicat l's de carb coma ont d'energia. Aquest et ha contribut a l'augment que, toti la crisi, s'ha seguit produint globalment en l'emissi de CO2 al'atmosera, amb els perills que aix comporta.

Per maquillar aquests eectes, en els darrers anys la indstriaha estat ent campanya per deensar els benecis que aportala tecnologia que anomena carb net. Es tracta de processosaplicats a la crema del carb que minimitzen l'emissi de con-

taminants a l'atmosera a travs del seu emmagatzemamenten dipsits subterranis. Clarament, doncs, l'etiqueta de car-b net s una allcia ja que la matria primera o el procsde valoritzaci energtica sn tan contaminants com ho hanestat sempre, i el beneci es trobaria simplement en un canvid'ubicaci del residu. Els mateixos grups que han denunciat

aquesta iniciativa propagandstica han demanat en repetidesocasions que els governs deixin de subvencionar els combusti-bles ssils, i que apostin en canvi per alternatives netes, ener-gies renovables.

Per totes aquestes qestions de viabilitat econmica, impacteambiental i riscs sobre la salut, des de diverses institucions iorganismes, estatals i internacionals, de l'mbit econmic iambiental, s'ha recomanat posar a les subvencions al sectorminer espanyol i procedir gradualment a la seva liquidaci,cercant alternatives de utur per als habitants de les zones queen depenen. Aquestes peticions han estat llargament deso-des per successius governs, que han seguit alimentant, mentreles arques eren plenes, aquesta situaci insostenible, sovintper manca de valentia en l'exercici de les seves responsabili-tats, altres vegades per populisme i por a la prdua de votants.Noms quan la situaci ha esdevingut lmit, a causa de la crisieconmica i del control del govern central per part de les oli-

garquies europees, aquestes ajudes es retallen. Evidentment,la situaci s'ha precipitat de tal manera que a impossible lareconversi suau del sector, reclamada durant tant temps. Laconseqncia sn les columnes de miners que des de Castellai Lle, Astries o Arag es dirigien a Madrid.

Es a dicil no simpatitzar amb un moviment social pacc i or-ganitzat en resposta a una neasta gesti poltica que els haesclatat a les mans en el pitjor moment. Encara ho s ms quanels qui es maniesten sn treballadors de la mineria, una deles proessions ms dures i perilloses que es poden practicar.Molts d'ells, a ms, sn joves, et que evidencia encara ms lanegligncia comesa per les autoritats, prometent un utur all

on no n'hi havia i donant entrada a nous treballadors a la minaal llarg d'aquests darrers anys. Comparteixo la seva indignaci,per no les seves demandes de manteniment de les subven-cions al carb. Malgrat que arribaria massa tard, i malgrat la si-tuaci en aquest moment, penso que la millor soluci segueixessent una transici gradual i ordenada cap a la reconverside tot el sector miner del carb espanyol cap a d'altres mbits,per anitat el de les energies renovables, per qualsevol altrapossibilitat hauria de ser estudiada.

Per ltim, sense entrar a jutjar-lo, no puc deixar de ressaltar eltractament que la premsa ha donat a les mobilitzacions mi-neres. Tot i que en diverses ocasions alguns maniestants han

protagonitzat enrontaments amb la policia i han coms ac-tes d'extrema violncia i perillositat (com ara la utilitzaci dellana-coets de abricaci casolana) el gruix de la reivindicaciha rebut, com pertoca a un moviment majoritriament pacc,un tractament amable des dels mitjans de comunicaci. Permolt menys, des d'ara a cosa d'any i mig, es va criminalitzar totel moviment social pacc i organitzat d'indignats i del 15M,es van cobrir amb morbs detall els deplorables, per excep-cionals, esdeveniments violents entre vndals i policia, es vanpenjar les cares de presumptes agressors a la web de la policiaapellant a la collaboraci de la ciutadania de b i s'est con-vertint el procs judicial en un circ meditic. Em sobta el con-trast. Qu no s'hauria et si algun indignat s'hagus presentat

davant el Parlament i, en comptes d'utilitzar pots de pintura iimpedir l'accs a diputats i diputades, hagus disparat amb unllana-coets contra els urgons dels mossos o l'helicpter delpresident?

7/29/2019 68-agost-2012

15/25


ngel Guimer (1845-1924)per Adri Arboix

Disset vegades consecutives candidat al Premi Nobelde Literatura

Si lidioma del pas s algun cop abominable, s quan selsent en la boca meretriu dels que el prostitueixen. Vergo-nya eterna a aquells que, despreciant son idioma, alaben

lo dels altres.

(Cita utilitzada per Guimer, de Dante Alighieri, amb qu vacloure el discurs de presa de possessi de la presidncia de

lAteneu Barcelons, lany 1895)

Ha estat home de crits i veus enceses

que ens han gronxat i ens han fblonejat;

ha et viure miracles de princeses

i ha et lluir punyals de llibertat.

(Josep M. de Segarra, versos dedicats a Guimer en el seuenterrament, 1924)

Guimer era el poeta civil de Catalua, el verdadero un-

dador del teatro cataln (ABC, 1924)

En un magnc article publicat a la revista El Temps, lescriptor icrtic literari Llus Bonada comenta que, segons unes investiga-cions etes pels estudiosos Enric Gallen proessor de la UPF iDan Nosell proessor de la Universitat dUppsala acabadesde publicar per leditorial Punctum a la collecci El Vuit-cents,del Grup destudi de la literatura del vuit-cents, ngel Guimerva ser el candidat que ha estat proposat ms vegades al PremiNobel de Literatura sense obtenir-ne el guard: disset ocasionsconsecutives en total. La seva candidatura va ser acceptada in-interrompudament des de lany 1907 ns el 1923. La persona

que ha estat candidata ms vegades noms ho ha estat duesvegades ms que Guimer, per va ser, a dierncia dell, uncandidat triomador, ja que va obtenir nalment el premi alocasi nmero dinou: el dans Johannes V. Jensen, lany 1945.Segons aquests estudiosos, abans de lany 1913, els dictmens

dels experts recollien les virtuts literries i morals lidealismede lautor de Terra baixa, la seva obra de plenitud, armant queera un dels millors escriptors del seu temps. En eecte, des de laprimera obra escnica internacional estrenada a Pars, al teatreBodinire, el 28 de desembre de 1897, les seves obres van sser

tradudes com a mnim a setze idiomes (castell, alemany, an-gls, rancs, esperanto, hebreu, holands, jiddisch, suec, no-ruec, itali, sicili, portugus, rus, serbi, txec) i se nhan escriti compost de Terra baixa dues peres: La catalane (francesa) i Tie-fand (alemanya). Amb tot aquest bagatge, Guimer va estar apunt de guanyar el Premi Nobel de Literatura, lany 1913, aproposta del president de lAcadmia Sueca, Hagberg, que ha-via vingut lany abans a Catalunya i havia tradut lautor ca-tal a la seva llengua en aquells temps, per nalment el vaobtenir Rabindranath Tagore. En un inorme del nou presidententrant, Harald Hjrne, de lany 1919, quedava clar, per, quea partir daleshores no es podria donar el premi ni a Guimerni a Juhani Aho un altre dels erms candidats si abans no ha-via estat concedit el Nobel a un escriptor duna llengua dunacultura hegemnica, s a dir, en el primer cas, lespanyola, i enel segon, la sueca, pel temor a generar confictes. Lany 1922,va guanyar Jacinto Benavente, i Hagberg, en una carta sevaescrita lany 1925, deu mesos desprs de la mort del gran dra-maturg catal, reconeixia que el premi a Benavente va ser nopas per motius nicamentliteraris. La candidatura delescriptor castell va serproposada per un altssimnombre de membres de laReal Academia Espaola,

acompanyada duna or-ta pressi diplomtica encontra de Guimer i ambel suport complet de lAca-dmia de Frana, motiusque nalment varen resul-tar ser claus. Gallen i Nosellconclouen amb claredatque el Premi Nobel de Lite-ratura no va ser nalmentatorgat a Guimer per ra-ons estrictament extrali-

terries, principalment perla manca de suport acad-mic internacional, al no tenir el geni literari catal el necessarii imprescindible suport dun estat al darrere, aegit al et quelAcadmia Sueca nalment no volia confictes diplomtics decap mena, relacionats amb candidatures de cultures petiteso minoritzades que podien comportar reivindicacions de ca-rcter poltic que en aquells moments no estava disposada aacceptar o assumir.

Coneguem-ho i recordem la nostra histria. I reconeguem irellegim aquest nostre i tan gran geni literari El millor ho-menatge.

Bibliografa

Bonada, L. Lautntica histria de Guimer i el Nobel. El Temps,2012, nmero 1.454, pg. 64-66.

7/29/2019 68-agost-2012

16/25


Un artista enlanonimatper Jordi Bellapart

Estem preparant un documental en collaboraci amb CanQuintana-Museu de la Mediterrnia i lAssociaci de Masos deTorroella de Montgr i lEstartit sobre la construcci de set ma-sos a la plana daquest municipi ara a cent anys, coneguts comels masos nous den Robert, en reerncia a Robert Robert i Su-rs, marqus de Robert i comte de Torroella de Montgr, que enva ser el promotor i primer propietari. Cercant documentacisobre aquest personatge de reconeguda empremta histrica ala vila, he pogut llegir un treball annim* sobre el seu germAgust Robert i Surs, una persona ben dierent per no menysinteressant, des del punt de vista artstic i hum. La gura delAgust, de carcter aable i humil, amant de la cultura i les arts,contrasta amb la gura aristocrtica, interessada per les gransnances i opulent, del seu germ, marqus i comte.

El seu pare, Agust Robert i Gorgoll, ll de Llagostera, perso-na destacada de la societat barcelonina i membre dirigent degrans empreses del moment, es va casar amb Maria Surs i Bas-ter, provinent duna amlia de Sant Feliu de Guxols, ciutat a laqual sempre varen estar vinculats. Varen tenir dos lls. El gran,en Robert, tot i que es va llicenciar en dret, sempre va mos-trar un ort inters pels negocis i tot all que el podia portar aguanyar diners i ser un personatge important i reconegut dins

lalta societat catalana. Daltra banda, el ll petit, lAgust, de sa-lut rgil, des de jovenet va mostrar les seves preerncies capa les arts, amb una especial passi per la pintura. Va entrar a laUniversitat de Barcelona, a lEscola dArquitectura, encara queamb poca vocaci. En adonar-se el seu pare que aquest no erael cam adequat per al seu ll, lany 1881, el va deixar marxarcap a Roma. Aquesta era la illusi de lAgust. Tenir contacteamb les arts de la Ciutat Eterna, els grans clssics de la pintura iamb companys que siniciaven com ell en la ormaci i prcticadaquesta art.

La posici econmica dels seu pare li va permetre gaudir

duna privilegiada ormaci, amb estudi propi per allunyatde lambient bohemi dels artistes de lpoca. La seva bonho-mia li va permetre gaudir dun cercle damistats que desprsesdevindrien reconegudes gures de lart catal i espanyol: elsgermans Llimona, Casanova, Serra, Querol, entre molts altres.Tot i que la seva estada a Roma li va ser molt ructera en el

coneixement i prctica de lart pictric, els eectes de la sevamalaltia es varen agreujar i acabarien per impedir que per laresta de la seva vida exercs la seva gran passi per la pintura.

Durant aquests vuit anys, lesor que va er per exercitar i per-

sonalitzar la seva obra va tenir uns resultats positius, ja que oureconeguda i acceptada amb gran xit per la crtica del mo-ment, que ns i tot la comparava amb quadres de

Velzquez. Entre las obras expuestas en la presente, llaman depreerencia su atencin, un cuadro y dibujos de Robert Surs yun lienzo de Lloveras. Robert Surs a pesar de su brillante po-sicin, no se dedica a perder el tiempo o a invertirlo en cosastiles, sino que cultiva con verdadera devocin el arte [...]. Vapublicar a La Vanguardia del dia 7 de maig de 1889 una crni-ca sobre lexposici de la Sala Pars del mateix mes de maigdaquell any.

El seu germ Robert sempre va tenir una estima especial pelseu germ petit i el va ajudar a alleugerar la seva dolorosamalaltia acompanyant-lo als millors balnearis dEuropa. Elsoert carcter de lAgust i la seva gran e el varen encami-nar a canalitzar les seves orces cap a obres de compromsbenc i social. Va undar el Sindicat Barcelon de lAgulla, creatcom a cooperativa de materials per a la costura, centre decollocacions, caixa destalvis i caixa dotal. Conjuntament ambaquest sindicat va promoure el restaurant dObrers de SantaMadrona. Va er construir un nou edici per a aquesta institu-ci del qual ell ou lautor dels plnols i malgrat la seva invali-desa total va gestionar-lo i va aconseguir que una comunitat

de religioses visquessin en aquest immoble i aix sassegurs lacontinutat del menjador social. Finalment, und un Patronatque heretaria el seu important patrimoni quan ell mors, cosaque va succeir lany 1913, a ledat de cinquanta-tres anys.

El seu comproms social es maniest tamb essent un des-tacat representant del pensament catlic social. Les sevesidees poltiques i socials eren maniestades pblicament en lesconerncies que realitz lany 1903 i que varen ser publicadescom a Conerncies obreres sobre la qesti social. Per en-tre els seus escrits destaca el de 1904, A las clases directoras deBarcelona, on eia una crida a les classes governants de Barce-

lona perqu prenguessin conscincia de quin era lorigen de laqesti social i actuessin en conseqncia.

Parlar dels artistes que ning coneix sempre pot resultar in-teressant i lAgust Robert i Surs podria ser un dells. Per perals torroellencs la seva gura s encara ms transcendent pelet de la vinculaci de la seva amlia amb la vila de Torroellade Montgr. Tot i lopulncia que el nom de Robert pot repre-sentar per a aquestes terres, la gura de lAgust Robert enslacosta amb una altra cara, ms humana, ms propera. La dunhome dorigen de amlia acomodada, s, per que va viuresuportant una dolorosa malaltia, va ser ervors amant de lesarts i persona creient i socialment compromesa. Un artista enlanonimat del qual, ns i tot, matreviria a proposar el nom pera un carrer de Torroella.

* Criticart: Agust Robert i Surs. (Nhe pogut identicar lauto-ra: Isabel Artigues Coll.)

7/29/2019 68-agost-2012

17/25


Msica Nostraper Santi Sat

El Cor Anselm Viola

Torroella de Montgr s ben coneguda com a terra de msics,

et que t els seus orgens en ledat mitjana, quan era vila reiali tenia la cort reial al Palau Lo Mirador.

El rei Joan I, conegut com el rei msic, amador de la gentilesa iel caador, hi eia llargues estades acompanyat del seu seguicide poetes, msics i trobadors. Laltre et a destacar s que elculte religis va propiciar, ja a principis del segle XIV, la crea-ci de la Capella de Msica a Torroella, que ou punt datraccide destacats mestres, procedents moltes vegades daltres ca-pelles de msica catalanes, com Santa Maria del Mar de Bar-celona, de Girona... que varen incorporar-shi, ent crixer a lanostra vila un notori prestigi.

Possiblement ja una crisi econmica va originar que, a la sego-

na meitat del segle XIX, la Universitat de la vila (Ajuntament)no renovs els benecis que havia concedit a avor de la Ca-pella de Msica, et que va provocar que els msics seglars iles cobles passessin a ocupar el seu lloc en les celebracionslitrgiques.

Torroella de Montgr ha estat bressol i origen de conegutsmsics i compositors entre els quals volem destacar els mon-jos benedictins Anselm Viola (1738-1798), mestre de capelladel monestir de Montserrat i proessor de msica, i Benet Ju-li (1727-1787), tamb mestre de lEscolania de Montserrat idestacat organista. Aix com Josep Ferrer i Esteve (1835-1916)i Josep Costa i Hugas (1827-1881). Recordem que a la nostraplaa de la vila es ball per primera vegada la sardana llarga, aMiquel Pardas i que la primera cobla ou La Lira i que la coblaEls Montgrins s la ms antiga de les que existeixen i perdurenavui dia.

Sense ms prembul entrarem en el cor del nostre article: elconcert Msica nostra, dirigit per Ramon Manent i que ha estatinterpretat pel Cor Anselm Viola, de Torroella de Montgr, el CorIndika, de lEscala, i el Quartet Montgr, tamb de Torroella.

El Cor Anselm Viola nasqu lany 1977 a iniciativa del nostremossn Josep Quer, que recordem com a Mn. Pitu Quer, com acor parroquial i que, al llarg de ja 35 anys, ha mantingut a casa

nostra el cant coral i la nostra msica, alhora que acull i integraa la nostra vila i a les nostres tradicions, dins dun conjunt quepassa dels 35 components, persones procedents daltres pa-sos i cultures.

El presideix actualment Albert Cucurella i ha estat dirigit al

llarg daquests anys per Josep Gispert, Salvador Comalada,Josep Rabass, Joaquim Cuesta i Jordi Molina. Actualmentho a Ramon Manent, amb qui ha presentat diversos concertscom Terra de vent, Polionia, A cal Fuster hi ha novetat, Nit corali Msica nostra,a la plaa de la Vila. I el darrer Cant tradicional i mariner, a lesglsia de

Santa Anna, a lEstartit, durant la Festa dels Pescadors, la diadade la Mare de Du del Carme

El Cor Indika, undat lany 2001, est ormat per una trentenade cantaires i centra la seva tasca de manera especial en lacan de tradici local i marinera, ja sigui de ont oral o escri-ta. Des del seu inici, ha estat dirigit per Ramon Manent i re-querit sovint per er animacions i concerts. Sn molt popularsles seves cantades al carrer, especialment la Cantada de nadales ielCercabars de la Festa de la Sal.

Lany 2008 ja va collaborar amb lAnselm Viola, en el concert Ter-ra de vent, sota la direcci de Jordi Molina.

El Quartet Montgr, que ja ha acompanyat en altres ocasionsel Cor Anselm Viola, est compost per: Mar Labrador, viol; PauFont, viola; Aina Amat, violoncel, i Joan Bosacoma, contrabaix.

En la programaci volem destacar quatre sardanes, dues des-trena: Pescadors estartidencs, de C. Garriga i Josep Pasqual i arran-jament de R. Manent. Inquietud, de Merc Font i Eduard Font, iarranjament de R. Manent. La tercera, Records de lEscala, de FerranSais i Casadell, escalenc casat amb Enriqueta Gum, a Torro-ella de Montgr, on va obrir una sastreria; i la quarta, Carcies, deLlus Garriga i Josep VicensXaxu, amb arranjament de R. Manent.

Altres peces del concert oren La Rosa del port, de Josep L. OrtegaMonasterio; El gol de Roses, de Jaume Arnella i Ferran Martnez;Marbonana, de J. Mart i Ricard Viuladesau; La barca xica, de R. Llop iJosep M. Roglan; Barca al mar, tradicional olotina, i Vestida de nit, deGlria Cruz i Castor Prez.

Al nal del concert varen interpretar-se dos bisos, les sarda-nes Torroella, vila vella, den Vicen Bou, i Benvingut a Torroella, de Fran-cesc Batlle.

I, una constataci, la plaa de la Vila estava plena a curull i elconcert no era gratut, shavia de pagar entrada.

La msica nostra, agrada, tal com va demostrar tamb el pblicassistent al mateix concert, que va celebrar-se el dia de la Marede Deu del Carme, que va omplir, amb gent dempeus a len-trada, lesglsia de Santa Ana a lEstartit. Al nalitzar i amb unesclat daplaudiments varen visar-se les obres estrenades, lasardana de Josep Pasqual amb lletra de C. Garriga, la de EduardFont amb lletra de la seva lla Merc Font, tamb es eren ex-tensius a la sardana Benvinguts a Torroella, de Francesc Batlle.

Un concert a recordar.

7/29/2019 68-agost-2012

18/25


LAssociaci

torroellenca DUDALper Jaume Bassa PasqualIntentar explicar en unes poques ratlles quin va ser lorigen iquins sn els objectius i les activitats daquesta associaci to-rroellenca que suposo molt poc coneguda.

Lestiu de lany 2010, davant levident impacte a la nostra viladel enomen social de la immigraci, un petit grup de to-rroellencs ens vrem proposar de er alguna acci encamina-da a oerir als nouvinguts eines culturals, principalment en-senyament, que els ajudessin a adaptar-se i incorporar-se a lanostra societat si aix ho desitjaven. Desprs dintentar crear ladelegaci dalguna instituci similar amb experincia (AKAN,de Girona), que no ou possible, es va constituir una Associa-ci prpiament torroellenca. Lobjectiu que ens imposvemsoposava clarament a lopini dels que no veuen de bons ullsla presncia dels immigrants, o desitgen el seu retorn als pa-sos dorigen, una postura gens racional, ja que els nouvingutsmolt dicilment marxaran, i el ms humanitari i ms assenyats ajudar la seva integraci voluntria a la nostra cultura i so-cietat.

Desprs duns primers contactes amb grups dimmigrants pro-cedents de Gmbia i Senegal, interessats sobretot a aprendrela nostra llengua, es varen comenar a impartir classes de ca-tal i de clcul elemental quatre dies a la setmana (dimecres adissabte). El rector de la Parrquia, mossn Josep Barcons, vaajudar des del primer moment, i va cedir els locals de lEsplai,al carrer de Sant Gens, ben condicionats per als nostres objec-tius. Es va inormar tamb de la nostra constituci i objectius alsresponsables de les rees social i deducaci de lAjuntament.Tanmateix, lAssociaci naixia al marge didearis conessionalso poltics, deixant oberta la participaci a socis o simpatitzantsde diversa opini religiosa o poltica. Es va adoptar el nom deDUDAL perqu signica escola en la llengua dels primersalumnes inscrits.

Al llarg de dos anys el nombre de socis ha augmentat, i tam-b ho ha et el nombre dalumnes. Nhan passat per les aulesms duna vintena, encara que alguns han plegat en canviar depoblaci, trobar eina, etc. La majoria sn originaris de Gm-bia, Senegal, Mali, Guinea Conakry, dentre vint i trenta-cincanys dedat, de llengua ula, algun de llengua mandinga. Hi haalumnes que vnen des del primer dia, quan gaireb no sabienescriure, i ara sn capaos de mantenir una conversa i escriure

un dictat o una redacci amb ben poques altes. El 2010 el cl-cul es limitava a les quatre regles, per aviat shi varen incorpo-rar idees bsiques de geometria i algun problema senzill, i perals ms avanats, geograa i cincies naturals. I el curs 2011-2012 sha aegit un dia ms de classe (dimarts a dissabtes) i els

alumnes shan repartit en tres grups segons el seu nivell.

Entretant, sha eixamplat el camp dactuaci, incorporantlorientaci, lacompanyament i lajuda als immigrants pelque a a papers, habitatge, empadronament, legalitzaci, ei-

na, etc., i sha intensicat la relaci amb les associacions lo-cals dimmigrats (Baalal Arica, Ligooden Arica). Precisamentaquests contactes han comportat dues noves activitats: per alsimmigrants daqu i per a les seves poblacions dorigen. Per alsdaqu, en un moment de crisi tan dura, lAssociaci DUDAL estintentant, i aconseguint, trobar terrenys cedits temporalmenta alumnes capaos de treballar-los i er-ne horts. Per DUDALtamb t la intenci dajudar els pasos dorigen dels nostresalumnes, mitjanant projectes al nostre abast, si s possible encollaboraci amb entitats ms experimentades, ja que si allmilloren les condicions de treball i de vida, lxode sacabar

ent innecessari. s avorable que la majoria dels alumnes snde la regi de Kolda (Senegal), que la Generalitat consideradatenci prioritria, i intentem aprotar-ho. Precisament eldissabte 16 de juny el Director General de Cooperaci de laGeneralitat va assistir al lliurament de Certicats de DUDAL delcurs 2011-2012. Cal aegir que tota lactivitat sha dut semprea terme de orma voluntria, DUDAL no t personal assalariat.

I per acabar, una crida: ens calen proessors, joves o grans, quepuguin er classes a un grup dalumnes que ja han vingut elsdos cursos passats i tenen uns coneixements bsics, encaraque molt inicials. Algun estudiant podria aprotar aquest en-senyament per er prctiques, i algun jubilat per no perdre in-tilment el temps.

ElperidicdigitalEmporionnoesfaresponsabledelcontingutdelsescritspublicatsque,entotcas,exposenelpensamentdelautor.

7/29/2019 68-agost-2012

19/25


que el president de la Generalitat viatgi als Estats Units amb la

nalitat de trobar sortides per l economia catalana.

Est b que el president del govern espanyol tamb ho acien lmbit del G-20 a on tamb hi eren presents la for i natadels estats de la UE. El que sha daconseguir s que aquestessortides i cimeres serveixin per establir ponts per a la sortidade la crisi, que conjuguin les necessitats internes amb la reali-tat mundial. En denitiva, per Catalunya, per lestat i per Euro-pa, com ms globals siguin els acords, millor. Es tractat dacon-seguir un govern econmic europeu, que sembla que hi anemi seguidament un govern poltic i tot sense oblidar que hem deconviure i competir amb els altres estats del mn.

Lescenari s el mnper Xavier FerrerHem viscut molts anys sense pensar en el utur, prcticament

tot anava be, es creixia, en general la ciutadania es guanya-va be la vida i tots ens sentem partcips daquesta bonana.I tot i que alguns analistes i tamb ets objectius, avisavende que no es podia uncionar permanentment aix, era moltdicil aturar-ho, tant pels governants, com per les empreseso ciutadans. Com es sol dir, ning volia ser qui treies el vi dela esta.... I el 2007 tot va canviar, amb la crisi nancera que va

nixer als Estats Units i que es va propagar cap a Europa i a totel mn occidental, demostrant que la interrelaci econmicaesdev global. El dems ja ho sabem, accions contra la crisi -nancera i econmica per part dels estats europeus, amb cap-italitzacions de bancs i ajuts a empreses. I posteriorment, vei-ent la grandria de la crisi i les dicultats de sortir-ne cadascpel seu propi pes, cimeres europees per trobar el cam conjunti una altra sorpresa a la Zona Euro: resulta que la medicina aaplicar no va b per tots els estats membres i mentre a Ale-manya aposta per lausteritat, la periria necessita poltiquesde creixement. I entretant, Grcia, Irlanda i Portugal, interving-uts i lestat espanyol a la UCI i amb un rescat encobert per cap-italitzar la banca. Tot plegat, un seguit de cimeres i decisions,

encertades i equivocades, per procurar sortir de la crisi.

En aquest escenari, per, ha mancat solidaritat, valentia, lid-eratge, voluntat poltica i sentit destat europeu, per trobar elremei acceptat per tots. Remei que hauria de ser, no nomspensat en clau interior europea, sin que ha de contemplarrespostes ecients i competitives respecte el mn globalitzaten el que interactuen els ciutadans, les empreses i els estatseuropeus, perqu el mn no satura, no espera quina soluciprendr Europa per sortir de la crisi, i la Xina, lndia, el Brasil,Sud-rica..., no paren de crixer, aix s, amb uns drets gen-erals i laborals que deixen molt que desitjar, per que els hipermet ser ms competitius. Aix, lescenari no s Catalunya,lestat espanyol o Europa, sin que s el mn. Per aix s im-portant que les mesures que sacordin per sortir de la crisi, ams de solucionar la situaci puntual del moment i de la zona,ha destar adreada a ser competitius respecte el mn. Est b

A laguait del nostrepatrimoniUna imatge que no canvia. Amb els ls que hi pengen, els nos-tres carrers ms emblemtics semblen estenedors de roba.Elctriques, Telenica, Ajuntament. Fins quan?.

7/29/2019 68-agost-2012

20/25


Atendre el clientper Javier Zuloaga

Servei datenci al client de [...] Si voleu ser ats en castell,

premi 1, en catal, 2 [...]

Si desitja contactar amb el departament comercial, premi 1,si es tracta duna avaria, premi 2, si s per algun altre motiu,

romangui a lespera [...] (Polso 1.)

Bon dia, li parla Vanessa, pot donar-me el nmero del seu

DNI? [...] Bon dia, senyor Francisco, en qu el puc ajudar?

Miri, es tracta de lltima actura delectricitat, que s el re-

sultat de dues lectures estimades del comptador...

Impossible, senyor Francisco, la seva actura, que tinc en

pantalla, t una darrera lectura real, aix que la seva actura

s errnia.

Perdoni. Per s que la actura no s meva, sin de vosts.

Un moment, per avor, que transereixo la crida a un dels

nostres assessors; no pengi, senyor Francisco [...]

Bon dia, li parla Luis Miguel, em pot acilitar el seu DNI, si

us plau.

Per si ja lhe donat a la seva companya.

Senyor Francisco, si no em dna el DNI no el podr asses-sorar.

[...]

En qu el puc ajudar?

Doncs que la meva ltima actura elctrica sha et sobre

dues lectures estimades i...

Impossible, lltima real, la seva actura no s correcta.

Qu carai!, per si la actura no s meva, s de vosts. Jo

sc el que paga la actura i la trucada al 902...

Un moment que transereixo la trucada al departament

dincidncies [...]

(Fi de la conversa per desesperaci del senyor Francisco.) Real

com la mateixa vida.

Fa ja uns dies, el dilluns 25 de juny de 2012, cent setanta-nou

anys desprs que Mariano Jos de Larra publiqus a la seva

revista El Pobrecito Hablador el mtic article Vuelva usted maa-na, quatre o cinc generacions desprs, he volgut llegir-lo per

consolar-me i plorar les meves penes de consumidor tractat

de orma implacable, com qualsevol altre, per un sistema que

et a identicar una i altra vegadade moment no exigeix el

sant i senya i en qu el teu problema s com una pilota de

tennis taula que no para de botar ns que, amb la tensi una

mica ms alta, acabes enonsat en la rustraci i decideixes

oblidar-ten.

S, s veritat que hi ha de tot, ns i tot una companyia energti-

ca de Barcelona que ha et del telon una eina ecient, per elcert s que en aquest invent delscall centerdempreses de serveis

predominen els clients desesperats, els molt desesperats i els

preocupadament desesperats, i encara que no hi ha estadsti-

ques sobre el nivell dirritaci que provoquen, noms cal que li

expliquis a un conegut la histria del senyor Francisco i la seva

actura amb la qual he comenat aquest article, perqu ell et

respongui amb alguna cosa, tant o ms absurda, que li ha pas-

sat quan ha marcat algun 902...

Jo em pregunto qu hauria escrit Larra si en lloc de donar-se

de cara amb un sistema desesperant per que almenys teniacara i ulls, ho hagus et plantejant el seu problema a senyo-

retes o cavallers que quan parlen a saber des don, tenen una

gran chuletaen la qual estan totes les respostes possibles a to-

tes les preguntes possibles... o la indicaci a qui li poden er la

passada de lassumpte, si s mnimament espins. Res ms els

explicar que vosts no spiguen. Per aix, deixin-me que els

regali uns pargras de Larra sobre la burocrcia administrati-

va del segle XIX espanyol. Era molt possiblement ms dram-

tica, per almenys inspirava els grans articulistes: Als quatre

dies hi vrem tornar per a saber lxit de la nostra pretensi.

Torneu dem, ens va dir el porter. Locial de la taula no ha

vingut avui. Gran causa lha entretingut, em vaig dir a mi ma-

teix. Ens en vrem anar a er una passejada, i ens el trobem,

quina casualitat!: locial de la taula, al Retiro, tenia molta eina

a er una volta amb la seva senyora al bell sol dels hiverns clars

de Madrid. Dimarts, era l endem, ens va dir el porter: Torneu

dem, perqu el senyor ocial de la taula no dna audincia

avui. Grans negocis hauran carregat sobre ell, vaig dir-me

jo. Com que sc el diable i a ms he estat ollet, vaig buscar

locasi de er una ullada pel orat dun pany. La seva senyoria

estava tirant una cigarreta al braser, i amb una xarada del cor-reu entre mans que devia tenir eina encertar. s impossible

veurel avui, li vaig dir al meu company, la seva senyoria est,

en eecte, ocupadssim.

7/29/2019 68-agost-2012

21/25


Ramon Solsona:

un autor que viu lallengua i el territoriper Cristina Ruf

En Ramon Solsona s del barri de Grcia, com en Pompeu Fa-bra, i li agrada trepitjar territori, com en Coromines, per lautorde Lhome de la maleta t un altre punt en com amb aquestsdos grans lingistes de la llengua catalana: la seva ascinaciper la mgia de les paraules. s proessor, diu que amb exce-dncia, per la veritat s que simplement ha ampliat el ventall

dalumnes, ara ens ensenya literatura i llengua a tots a travsde la seva obra literria, els seus articles i la seva secci setma-nal a la rdio.

Li agraden autors com Faulkner, Rodoreda, Pla, Joyce, Ruyraper una de les rases amb les que sidentica s de SoledadPurtolas: escriure una novella s arrencar els secrets de lavida. Aquests secrets, no els busca mai gaire lluny, tampoc enaventures extraordinries

Documents

68-agost-2012